Ressenyes

no hi ha ac ualmen a Ca alunya cap es uc- u a ins i ucional -uni e si a , ins i u o aca- demia -on pugui eni cabuda a nb una ce - a na u ali a un p ojec e com aques . La un- dació Jaume Bo ill ha comp es que el país no es po pe me e el luxe de desap o i a els seus e- cu sos humans i ha e un es o c econbmic sens dub e conside able pe possibili a de momen aques a publicació (enca a que sigui apa an -se un xic de la se a línia habi ual -¿o és un indici de eplan ejamen ?). C ida ambé l'a enció, en e ce lloc, l'apa- ició en la nos a so e a cul u a d'un ins u- men an al amen especiali za , en un país man- ca , d'al a banda, de les eines o dini ies de qualse ol cul u a eu opea, pe exemple, edicions no mals i comple es dels nos es esc ip o s i pensado s impo an s. Aques s olums a ien su- posa a un obse ado poc in o ma que la nos a és una cul u a no solamen no mal, sinó puixan i ica en ecu sos de o a mena, que, pe eni , é ins i o ece ca onamen al en el camp humanís ic. Na u almen , s'equi oca ia i, en in- o ma -se millo , es queda ia pa a d'alguns dels nos es de ici s cul u als. Pe b aixb no és pas culpa de I'ATCA. Ben al con a i: qui sap si aques a in es igació pun e a a ossega i, a la lla ga, p ojec es «o dina is»! Malau adamen , no es ic en condicions de e sinó comen a is desc ip ius i ex e ns, com a lec- o p o undamen in e essa , a uns olums que me eixe ien l'hono d'una c í ica igo osa pe pa d'especialis es del ma eix ni ell de compe- encia que els au o s -¿quan s n'hi ha al país? Sense en end e-hi gai e, em sembla mol al el ni ell d'exigencia en les edicions, que suposen un eball au en icamen «ge minic». Imp es- siona igualmen la massa ingen d'in o mació bi- bliog i ica. (Un pe i de all: no he sabu eu e amb quin c i e i a egades es dóna, i al es e- gades no, l'edi o ial dels llib es essenya s.) Cal des aca -ne ambé la quali a lingüís ica: un ca- ala dúc il i segu , a nb mol poques dis ac- cions. 1 una p esen ació que a goig. El conjun esul a d'un in e es indiscu ible pe als ilbso s, eblegs, ilblegs i his o iado s. Segu amen que no hi ha gai es « e is es» al món d'aques es ca ac e ís iques i d'aques a ca- ego ia. M'ha e pensa en els A chi es d'his- oi e doc inale e li é ai e du Moyen Age. Ens hem de elici a pe aques a publicació, i hem de elici a els au o s que la duen a e me i la Fundació que l'ha pa ocinada. Pe e Lluis Foz P. S. Jus al momen de co egi p o es, m'a iba el e ce olum de I'ATCA, coedi a pe la Fundació Jaume Bom i pe l'lns i u dJEs udis Ca alans. Sembla com si s'anés ap opan al seu locus na uualis! En do- na é comp e en el p ope núme o d'ENRAHONAR. Alain GUY, His oi e de la philosophie espag- nole, Tolosa de Llenguadoc, Associa ion des Publica ions de 1'Uni e si é de Toulouse-Le Mi ail [APUTM], 1984, 24 X 15,5 cm., 490 pp. - Aques a His oi e de la philosophie espagnole de l'in a igable p o esso de la Uni e si a de Tolosa de Llenguadoc Alain Guy a iba quasi una en ena d'anys desp és del seu llib e pione en la ma e ia, Les philosophes espagnols d'hie e d'aujou d'hui (amb p bleg de Geo ges Bas- ide, 2 olums: 1, Époques e au eu s; 11, Tex- es choisis, Tolosa de Ll., P i a , 1956; ad. cas . de l'o iginal e isa i ac uali za en un apendix, a nb p bleg de F ancisco Rome o, Lo- sada, «Biblio eca Filosó ica)), Buenos Ai es, 1964). En ce a mane a, doncs, I'au o es elle- a a si ma eix. 1, si enim en comp e que aque- lla p ime a p esen ació dels ilbso s hispinics suposa a ja més de quinze anys de ece ca i de di ulgació del pensamen peninsula , esul a que po a i ma a nb aó que «(ha) consag a des de a mig segle la (se a) ca e a d'in es igado i de p o esso a la íiloso ia de llengua espanyola». Deixeble de Jacques Che alie , a qui a de- dica el seu p ime llib e (Me aphysique e in- ui ion: le message de Jacques Che alie , Cha - les-La auzelle, Pa ís, 1940), Alain Guy a doc- o a -se mol jo e a nb una doble esi sob e l'es- cola de Salamanca: La pensée de F ay Luis de León: con ibu ion a l'é ude de la philosophie espagnole au XVle. siecle (V in, Pa ís, 1943; ad. cas . pa cial: El pensamien o ilosó ico de F ay Luis de León, Rialp, Mad id, 1960) i Es- quisse des p og es de la spécula ion philosophi- que e héologique 2 Salamanque au cou s du XVIe. siecle (ib., 1943). Desp és d'una lla ga do zena d'anys de eball, publica els sua a es- men a s dos olums sob e els « lbso s espa- nyols» i, a con inuació, O ega y Gasse , c i i- que dJA is o e: l'ambigui é du mode de pensée pé ipa é icien, jugé pa le a io i alisme (PUF i P i a , Pa ís i Tolosa de Ll., 1963; ad. cas ., Espasa-Calpe, «Aus al», Mad id, 1968), F ay Luis de León, edi a només en aducció cas e- llana, (Columba, «Homb es inquie os», Buenos Ai es, 1963), Unamuno e la soi d'é e ni é (Se- ghe s, «Philosophes de ous les emps», Pa- ís, 1964), O ega y Gasse ou la aison i ale e his o ique (ib., 1969) i Vi es ou l'humanisme engagé (ib., 1972), hs a a iba al llib e que a a ens ocupa. També ha adui al ancks La canción de la somb a: un cuen o y una iloso- ía, de Juan Dominguez Be ue a (La chanson de l'omb e: un con e philosophique, V in, Pa- ís, 1944), a nb un p bleg i ula «Essai d'expli- ca ion d'une hau e pensée cas illane au XXe. siecle», i Idea de me a isica, de Julián Ma ías (Idée de mé aphysique, APUTM, 1969), a nb p bleg d'Hen i Gouhie . A pa dels llib es esmen a s, el p o esso Guy ha esc i incomp ables a icles, collabo a- cions i comunicacions a cong essos, ha di igi la e is a Philosophie (que edi a 1'APUTM) en o- a la se a p ime a e apa (1972-1979) i la codi- igeix des del comencamen de la segona e a- pa (1983), cen ada en les « iloso ies medi e a- nies, ibe iques i ibe oame icanes», i assegu a, des de 1954, al cos a d'al es ensenyamen s, un cu s egula de « iloso ia espanyola» a la Uni e - si a de Tolosa. Ac ualmen é enca egada la e- dacció de les no ícies co esponen s a ilbso s ibk ics pe a 1'Encyclopédie philosophique que s'es i p epa an a Pa ís. El 1967 a c ea , a la Uni e si a de Tolosa, un equip de ece ca so- b e « iloso ia ibe ica i ibe óame icana i (asso- cia al CNRS), que enca a di igeix i que ha publica un segui d'ob es collec i es que ja co- men a a e embalum: Le emps e la mo dans la philosophie espagnole con empo aine (PUF i P i a , Pa ís i Tolosa, 1968), Le emps e la mo dans la philosophie con empo aine d'Amé- ique La ine ( APUTM, 197 1 ), Pensée ibé ique e ini ude: essais su le emps e la mo chez quelques éc iuains espagnols e po uguais con- empo ains (ib., 1972), Penseu s hé é odoxes du monde hispanique ib., 1974), Philosophes ibé iques e ibé o-amé icains en exil (ib., 1977), Els ana quis es, educado s del poble: «La Re- is a Blanca» (1898-190.5), a nb p bleg de F e- de ica Mon seny (publica només en edició ca- alana, que ep odueix els ex os de la e is a en cas elli: Cu ial, «La ma a de jonc», Ba ce- lona, 1977), Pensée hispanique e philosophie ancaise des lumie es (APUTM, 1980) i La emme dans la pensée espagnole (Ed. del CNRS, Pa ís, 1983). (D'aques equip de ece ca o ma pa , en e d'al es, la se a mulle , Reine Guy, au o a d'una esi sob e Joaquim Xi au: Axiolo- gie e mé aphysique selon J. X.: le pe sonnalis- me de l'école de Ba celone, APUTM, 1976). La p esen His oi e de la philosophie espagno- le, ad e~ada p imi iamen als lec o s ancesos, «espe a ompli a F anca (pe b ambé a Espanya [ja s'es h p epa an la aducció cas ellana a l'edi o ial An h opos]) una llacuna d'in o ma- ció i se i així la causa de la iloso ia mundial i la de la in e pene ació de les cul u es». No és ja, com la de a en a anys, una gale ia de pensado s a nb una an ologia de ex os, sinó una «e ocació sis emi ica -si no exhaus i a- del mo imen gene al del conjun del pensamen espanyol a a és dels emps, a nb o es les se- es amílies espi i uals» i a nb especial a enció al segle xx, inclbs el pe íode pos e io a la mo de F anco. Així i o , I'au o decla a ha e -se imposa uns c i e is es ic ius, que el po en a inclou e només els ilbso s en sen i es ic e, a nb exclusió dels eblegs, mís ics, eb ics del d e , psicblegs, sociblegs, pedagogs i assagis es li e a is ( al a di que el c i e i és aplica de mane a mol lexible), i a p escindi , en el cas dels ilbso s p bpiamen di s, dels pensado s hispano-i abs i hispano- jueus (de e , comen a al segle XII a nb l'escola de aduc o s de Toledo, sense inclou e am- poc, a l'in e és del que se sol e , els pensado s de les kpoques hispano- omana, pa ís ica i isi- gb ica), dels ilbso s po uguesos, com Lleó 1'He- b eu o F ancisco Sánchez (pe b hi obem Pe e Hispi, Fonseca i els conimb icenses, Joan de San Tomas o Isaac Ca doso), i dels ilbso s que, enca a que nascu s a Espanya, han desen olupa la se a ac i i a a I'es ange , com San ayana (pe b inclou no solamen Sibiuda i Vi es, sinó ambé Josep Miquel Gua dia o els exilia s de la da e a gue a ci il, enca a que hagin p odu'i a o a o a la se a ob a). Al cos a dels dedica s a les indi iduali a s mes elle an s, la majo pa dels capí ols ag u- pen ilbso s «segons ahi a s d'escola o de me- ode», exposan -ne el pensamen de mane a més o menys ex ensa o ci an noms a aig. Pe dona una idea de la g an di e si a d'au o s ingu s en comp e i de l'o gani zació de l'ob a, ep o- duim l'essencial de l'índex, esmen an només aquells noms que són objec e d'a enció p e e- en . El llib e es a di idi en cinc pa s. La p ime- a pa , dedicada a 1'Eda Mi jana, comp en capí ols i ula s «L'escola de Toledo», «La ilo- so ia a les uni e si a s i als palaus. Pe e Hispb, «De l'augus inisme al pe ipa e isme» (Fe e , Be na de T illa, Ramon Ma í), «P es igi de l'esco isme» (An onio And és, Guillem Rubió, Pe e Tomas, Eiximenis.. . ), «Logicisme i on o- logia: Ramon Llull», «Un omban an opolo- gic i e lexiu: Ramon Sibiuda», «Un empi is- me ex emis a: A nau de Vilano a», «Un escep- ic islami za : Anselm Tu meda», «El omisme als segles XIV i x » (des de l'inquisido Nicolau Eime ic ins a l'humanis a An oni Canals, pas- san pe san Vicen Fe e , bé que ome en el pe pinyanks -i anma eix ben hispanic, mal- g a el pos e io ac a dels Pi ineus- Guiu de Te ena) i «L'eclec icisme p e-humanis a» (Be - na Me ge, quali ica de cice onia i es oic, Fe - nando de Có do a.. . ). La segona pa s'in i ula «El segle d'o : se- gle XVI i comencamen del segle XVII (el Renai- xemen i l'epoca ba oca)» i comp en els capí- ols següen s: «Els nominalis es» (p o esso s a Pa ís, Alcala i Salamanca), «La iloso ia c í ica» (cen a en Lluís Vi es, amb inclusió de Fox Mo cillo i «el B ocense»), «Els a is o elics a- dicionalis es» (Juan Ginés de Sepúl eda.. . ), «Els eclec ics» (com l'humanis a He nán Pé ez de Oli a i el me ge- iloso F ancisco Vallés), «L'escola de Salamanca» (ex ens capí ol, que comp en els dominics, amb especial a enció a Vi- o ia, Cano, So o, Báñez, i el po ugues Joan de San Tomas; els jesui es, com Suá ez, Molina, Vázquez i Fonseca i els conimb icenses; i els agus ins, especialmen Luis de León), «Els ilo- so s biologis es he e odoxos» (Gómez Pe ei a, Se e , Hua e, Sabuco) i «Teoc acia i polí ica. Maquia el en qües ió» (Ma iana, Ribadeney a, Fu ió i Ce iol, G acián. . . ). La e ce a pa po a pe í ol cL'ad enimen de la Illus ació. El inal del segle XVII i el se- gle XVIII» i inclou els capí ols següen s: «El omban cap a l'empi isme» (Ca amuel, Izquie - do, el po ugues Ca doso, els no a o es alen- cians. ..), «L'empi isme eclec ic» (Feijóo, An- d eu Pique , Maians.. .). «El sensualisme i el libe alisme» (posa en elleu la igu a poc cone- guda del bu ianenc Ramon Campos, ep esen- an del sensualisme condillacia, al qual Guy ha ia dedica ja un ex ens es udi en el olum esmen a més amun Pensée hispanique e phi- losophie aqaise des lumie es; i, a l'apa a del libe alisme, Jo ellanos.. .) i «La eacció es- colis ica» (Juan Pablo Fo ne , l'escola de Ce - e a.. .). La qua a pa cob eix el segle XIX, amb aques s capí ols: «L'espi i ualisme augus inii i sensualis a» (Muñoz Capilla.. . ), «Una iloso ia de l'equilib i: Jaume Balmes», «L'espi i ualis- me ca ala» (Ma í d'Eixali i Llo ens i Ba ba, amb inclusió de Menéndez y Pelayo), «La eac- ció adicionalis a i escolas ica)) (Donoso Co és, O í i La a. ..), «El k ausisme espanyol» (Sanz del Río, Gine de los Ríos. ,.), «El posi i isme i el ma e ialisme» (Josep Miquel Gua dia, Ma- ia Cubí, Pe e Ma a.. .), «Les iloso ies de l'es- pe i » (Le amendi. ..) i «La iloso ia social» (Pi i Ma gall, Anselmo Lo enzo.. . ). La cinquena i da e a pa , dedicada al se- gle xx, es a di idida en dues seccions. La p ime a comp en «de 1900 a 1975», amb una lla ga ile a de capí ols: «L'exis encialisme obe : Miguel de Unamuno», «El acio i alisme: O ega y Gasse i l'escola de Mad id» (Ma ías, G anell, Ga ago i, Ma ía Zamb ano, Rod íguez Huésca , Gaos), «L'espi i ualisme (O s, Se a Hun e .. . ), «El co elacionisme: Ángel Amo Ruibal» , «Fenomenologia i be gsonisme» (Ga - cía Mo en e, Xi au, Domínguez Be ue a, José An onio Míguez, Nicol, Cuélla ), «L'in eg acio- nisme de Josep Fe a e Mo a», «El pe sonalis- me» (A angu en, Laín En algo, Mindán, M. Jose a González Haba, Fulla ), «L'on ologisme» (Za agüe a, Muñoz Alonso, Ál a ez Tu ienzo, Ri e a de Ven osa, Bo ill, Ramí ez, González Ál a ez, Todolí, Canals, Palacios, Hellín, Cues- a, Muñoz Pé ez Vizcaíno, Alco a, Roig Gi o- nella, Candau, Usca escu, Millán, Cencillo, Pánike , Rábade.. . ), «L'objec i isme de la subs an i i a : Zubi i», «L'epis emologia i la lb- gica» (Tu ó, Ga cía Bacca, Sánchez Mazas, Mu- ñoz Delgado, Pa ís, C exells), «La iloso ia psi- quia ica i psicoanalí ica» (Ma añón, López Ibo , Ro Ca ballo, Ma ín San os, Cas illa del Pino, Sa ó), «L'es e ica» (Mi aben , Sánchez de Muniain, Díez del Co al, López Quin ás, Ru- be de Ven ós), «La iloso ia polí ica» (Maez u, Díez del Co al, Bes ei o, Sánchez Vázquez, Tie no Gal án, Joan Mon seny.. .) i «Els his- o iado ~ de la iloso ia» (C uz He nández, els ge mans Ca e as, Ma ke .. .). La segona secció de la da e a pa , i ulada «Des de 1975 (l'ad enimen de Joan Ca les)~, inclou els capí ols següen s: «Els ac o s de e- no ació», «La iloso ia analí ica, pun a de llan- $a del new look del pensamen » (Mugue za, Ga- ido, Mos e ín, Sádaba, Quin anilla.. . ), «El ma xisme, g es01 p incipal del can i i de l'eman- cipació» (Sac is án, Bueno, Puen e Ojea, Mu- ñoz Veiga.. .), «El neoana quisme» (Ga cía Cal- o, Ca los Díaz.. .), «El neonie zscheisme» (Jiménez Mo eno.. . ), «El ludisme» (T ías, Sa a- e ), «La iloso ia de la eligió» (González Ruiz, Gómez Ca a ena.. .) i «Els his o iado s de la iloso ia ecen s» (Abellán.. . ). Alguns capí ols o pa s de capí ols inclouen bibliog a ies, que indi ec amen con ibueixen a sugge i una ce a je a quia en e els au o s. Re. ben aques a a enció: Llull, A nau de Vilano a, Sibiuda, Tu meda, Vi es, Vi o ia, Suá ez, Mo- lina, Luis de León, Hua e, Sabuco, Ma idna, G acián, Ca amuel, Ca doso, Feijóo, Pique , Ra- mon Campos, Jo ellanos, Muñoz Capilla, Ba!- mes, Sanz del Río, Unamuno, O ega, Ma ías, Zamb ano, Gaos, O s, Amo Ruibal, Ga cía Mo en e, Xi au, Domínguez Be ue a, Fe a e , A angu en, Za agüe a, Muñoz Alonso, Ramí- ez, Roig Gi onella, Zubi i, Tu ó, Ga cía Bac- ca, Pa ís, Ma añón, Mi aben i Tie no Gal án. El llib e es clou amb un índex de noms p opis que ocupa qua an a-se pagines i que ( o i alguna omissió) é més de dues mil en ades. Alain Guy s'ha a isca a a iba ins al mo- men p esen i a inclou e en el seu llib e gai- ebé o hom, sugge in , a més, di ec amen o indi ec a, una ce a alo ació, que mol s o- ba an, sens dub e, con es able. Els capí ols so- b e les da e es decades no poden bene icia -se enca a de la pe spec i a necesa ia ni de la «se- lecció na u al» que ope a el pas del emps. És ine i able que l'a za de les coneixences hagi in lui en la se a edacció. Hom es po p egun- a legí imamen «si son odos los que es án» i ambé, malg a l'es o c de comple esa, «si es- án odos los que son». D'al a banda, i e e- in -nos ja a la o ali a del llib e, un pano ama an biga a a di ícil a egades de eu e les 1í- nies de ons. En o cas, una imp essió s'impo- sa, que con ida a la modes ia: són poques les igu es d'abas cla amen uni e sal. No ind ia gai e me i mul iplica les c í i- ques de de all: algunes ag upacions esul en discu ibles (pe exemple, posa en un ma eix ca- pí ol el sensualisme i el libe alisme); ambé al- gunes denominacions («on ologisme», posem pe cas, no acos uma a eni un sen i an am- pli, si no és amb conno ació nega i a); igual- men algunes o denacions de capí ols, que en- quen l'o d e c onolbgic sense que s'hi egi la con apa ida ( g., posa l'esco isme del se- gle XIV abans de Llull, o Sibiuda abans d'A nau de Vilano a), e c. És una llas ima, d'al a ban- da, que hi hagin líisca an es e a es, que cal- d ia subsana en una p ope a edició, jun amen amb algun lapsus. Pe b al ma ge d'aques es o d'al es possibles obse acions meno s, sí que ens pe me a l'an- ic p o eso i semp e bon amic Alain Guy de e -li almenys l'hono d'una c í ica de més cali- b e en un pun en que, de Ca alunya es an , no podem deixa de mos a -nos en desaco d. El llib e s'ocupa de la o ali a dels ilbso s «espa- nyols» mo e hispanico -i ambé mo e galli- co!- com si pe anyessin a una única adició cul u al «nacional», oblidan que l'es a espa- nyol ecob eix di e ses «nacionali a s» -pe u ili za l'eu emisme mino a iu de la cons i u- ció igen - ben di e enciades, pe més que els a a a s his b ics expliquin que, a l'epoca mo- de na, no s'hagin pogu desen olupa amb no - mali a i en peu d'igual a . Al lec o de la His- oi e de la philosophie espagnole o jus li cons- a a (si és que s'hi ixa, pe que es a di només de passada) que el llib e «s'es o ga pe eme- mo a o a la his o ia, con inuada, de la íiloso- ia espanyola (esc i a en lla í, cas ella, ca ala o gallec) des de la se a cons i ució en el segle XIII ins al 1983~. Aques obli dóna lloc a una pe spec i a de o mada sob e la eali a cul u al dels pobles ibe ics, que els ancesos, als quals s'ad eca p ime amen el llib e, gene almen des- coneixen. No deixa de se e elado que els noms dels ilbso s de l'a ea ca alana h. apa eguin o bé a la ancesa (Raymond Lulle, A naud de Villeneu e, sain Vincen Fe ie , Raymond de Sebonde, Vi es), amb indicació, de passada, o a del cas de Llull, del seu c e i able nom», una egada en ca alh (A nau de Vilano a) i les al es en cas ellh (Vicen e Fe e , Ramón de Si- biuda, Juan-Luis Vi es), o bé -i és la egla ge- ne al- únicamen en cas ellh. Només hi hem sabu oba dues excepcions (a pa d'alguna de meno cap al inal del llib e): Be na Me ge i Anselm Tu meda han eeixi a imposa ono- mhs icamen la se a iden i a . Val a di , anma- eix, en desch ec de I'au o , que es po e el ma eix e e a les al es «his o ies de la iloso- ia espanyola» ac ualmen en ci culació en e no- sal es (les de Guille mo F aile i José Luis Abe- llán) i, en gene al, a la majo pa de la biblio- g a ia exis en sob e el ema. Amb aques a ese a, c eiem que el nou Ili- b e del p o esso Guy, culminacíó, pe a a, d'u- na lla ga i ecunda ca e a d'es udiós de la ilo- so ia als piisos ibe ics i ibe oame icans, p es a. h, pe la se a abundan íssima i elabo ada in o - mació, un se ei ines imable an dellh com de- $ els Pi ineus i a ul ama . Pe e Lluís Fon