L'al e g up d'esc i s és més dispe s i al ma-
eix emps es a nés concen a en l'ob a menys
coneguda del ilbso . Les eo ies socials desen-
olupades a
El
homb e en la enc ucijada
són
anali zades i comba udes pe Sal ado Gine . El
ma eix a A. Sánchez Vázquez o comen an
els concep es de «socie a » i «ideologia» a
La
iloso ia ac ual
o
Cambio
de
ma cha en iloso ía.
J. Mos e ín es concen a en els esc i s sob e
lbgica; C.
O.
Sch ag i ambé P iscilla Cohn es
ixen en algunes de les p eocupacions «exis en-
cialis es» del p ime Fe a e ; inalmen , el mal-
au a A. Deaño ens eco da l'exis kncia d'un
dels a icles més p emoni o is sob e Wi gens-
ein, esc i pel nos e ilbso l'any 1953.
És ce el que ens diu F. Mi ó Quesada: la
iloso ia de Josep Fe a e Mo a és, sens dub e,
un e lex de la se a pe sonali a . «És un dels
ilbso s menys dogmi ics», ac i ud que cons i-
ueix una mane a lúcida d'en on a -se als emps
de con usió que es em i in . El pensamen de
Fe a e Mo a de uig o a mena d'Absolu s. El
con inuisme es un in en de oba lligams, d'e-
i a p egun es úl imes o onamen als. Aques
ca ic e an i-absolu is a, an i-dogmi ic, ole an
pe sob e de o , es a més i nés p esen a mida
que són abandonades les p eocupacions on olb-
giques i es guanya el e eny de l'acció o de la
mo al. Una ob a consis en i igo osa, pe o al
ma eix emps, enyida d'i onia, dis anciada d'u-
na eali a inassolible del o . Una ob a ma ca-
da pe l'au oc í ica i l'au oco ecció gai ebé ob-
sessi es. Una ullada a la comple íssima biblio-
g a ia eunida pe
L.
Mon oya co n pa de l'ho-
mena ge, n'és una bona mos a. Fe a e Mo a
ha ingu semp e en comp e els seus lec o s i
c í ics, conside an i inco po an llu s obse a-
cions a les no es edicions de cada Ilib e. Ja ho
he di al es egades: l'ob a de Josep Fe a e
és una ob a obe a i co n a al oman a l'espe a
d'un nou homena ge.
Vic o ia Camps
Ramon XIRAU,
G aons,
Edicions 62, Ba celo-
na, 1979.
Di
i
desc i ,
Edicions
62,
Ba ce-
lona,
1983.
La publicació a Ba celona l'any 1974 del poe-
ma i «Les Pla ges» signi ica la ecupe ació pe a
la poesia ca alana d'una eu madu a, o jada en
l'exili mexica, dins una adició es k ica mol
di e en a la que impe a a alesho es en els Pai-
sos Ca alans. És po se pe aixb que Ramon
Xi-
au (Ba celona, 1924) esul a a, pe als seus
p ime s c í ics, una eu di ícil de classi ica , que
a la
i
hagué de llegi -se amb l'e ique a maldes-
a de «poesia de l'exilip, que és co n di un
calaix de sas e que aplega an a mes es indis-
cu ibles (Ba a, Bengue el) co n
a
una munió de
e sai es que algun mal dia embo ona en un pa-
pe e amb enyo amen s més o menys pa ib ics.
Pe so la memo ia del lec o ga bella les
ob es i a la
i
es en an sols les que e elen
au kn ica solidesa. A les al es el emps els apli-
ca la se a «adiquia» i deu anys desp és se'ns a
di ícil eco da i ols que el manda ina cul u al
d'alesho es conside a a cessencials*. 1974 ou
ce amen una anyada de colli a excepcional
en la poesia ca alana, pe o en un u u con i-
nua em llegin es au o s bisics: Xi au, Jaume
Medina (que
publica aquel1 any «Temps de Tem-
pes a»)
i
An oni Munné (au o de «F ui a d'A -
gila»).
. .
que ce amen no o en els au o s més
publici a s pels sa is d'aquells emps.
La poesia de Ramon Xi au es consolida ple-
namen amb l'apa ició del seu segon llib e a Ba -
celona: «G aons»
(
1979, p bleg d'oc a io Paz).
Es aques po se el llib e més sblid dels publi-
ca s pel poe a Xi au, que especialmen en el
lla g poema de la p ime a pa , onze can s, a i-
ba al cim de la se a explanació. Po se el ema
esencial de Xi au sigui la iden i a . Reconkixe -
se, e oba -se, epensa -se en els objec es, en
els paisa ges, en els Ilib es, cons i ueix pe al
poe a el sen i del seu ia ge d'explo ació en e
les pa aules.
Com els oman ics que es ima i es udia amb
passió des de la se a ca ed a de Mkxic, Xi au
esc iu poemes pe a la eu; es ilís icamen el
seu es o c -i el seu juga amb els sons- se -
eix pe al que el lec o aci un es o c
i
eci i
les pa aules, con e in -se d'aques a mane a en
o simany del poe a en e els homes.
1
enca a un
al e e con ind ia des aca de l'es il
de
Ra-
mon Xi au: l'ús del llengua ge i la in en i a dels
mo s. Com a poe a d'exili en una llengua mino-
i a ia
i
op imida, el d ama més ín im i, alho a,
uni e sal del c eado consis eix en eu e co n
se li escapen les pa aules, co n len amen s'es-
aeix la pa la del poble i s'imposa un model Ili-
b esc i ed. Reco dem aquí les ca es deses-
pe ades de Ne uda als seus amics demanan un
dicciona i pe a pode sob e iu e a Rangoon. O
la lamen ació pe l'idioma de Milosz en «El
Pensamen Cap iu».
O
Agus í Ba a ma xan
cap a l'exili amb un «Fab a» pe o equipa ge.
Xi au ha expe imen a ambé aques suplici de
l'esc ip o i la llengua pe duda. Com Ba a,
ambé Xi au eacciona «in en an llengua ge));
e o ca les pa aules, els dóna signi icacions
no es i c ea mo s compos os que algun dia hau-
an de se emp a s pels jo incells poe es que
-enca a- no podien llegi -lo. L'es o q del Ilen-
gua ge en «G aons» és ema cable. El poe a s'a-
e a a la pa la de la se a in ancia i diu «xim-
bles» (aloc) i «pied al es» pe que sen necessi-
a de e oba la eu d'un lec o , que imagina
a a és de la pa la.
El p océs d'in enció de llengua ge es a en-
ca a més e iden en el e ce llib e: «Di i
Desc i » i especialmen en el poema més signi i-
ca iu del olum: «L7Anyell». Allí el poe a
diu: «bla a lo », «peixosma », «descaps», «en-
emosseguen», «ca adamen », «ca ain e ns»,
«ma anyells», «pe jamo s», «mo imo ».
. .
,
mo s que e bniamen a ibui íem a la lí ica so-
b e ealis a (Elua d), ca el seu o igen és, més
a ia , la nos algia i unes go es de domini del
llengua ge en una adició d'in en i a poe ica
que e de Sal a Papassei («una gi ana p e-
nys»), i de Llull, semp e da e alquimis a de
l'idioma.
«G aons» és un g an poema i alis a, mol en
la adició de Ma agall-Sal a , i esc i en una
clau, ambé, p o undamen ocada de adició
ca blica. És Oc a io Paz qui a isa en el p bleg:
«A "G aons" la comunicació esde é unió, les
idees són o mes que podem eu e, oca , sen-
i ; les ima ges, al seu o n, posseeixen una i-
b ació que no és ísica sinó espi i ual. To nem
a pensa amb els ulls, amb el cos». Oblida Paz
que aques és el des í úl im de qualse ol poe-
a que en me eixi el nom: se i de mi jance en-
e els homes i «I'allb al e» (di ini a , ida, na-
u a.
..),
que no sab íem sinó enyo a a a és
del cos.
«G aons» és un poema ilosb ic en la mesu-
a que plan eja el ema e e n de l'home que ce -
ca el seu e obamen en la di ini a . Pe b el
seu concep e del di í és sensuali a i in ellec e
alho a:
P ega (no, no pa la , p ega )
eu e' en les ulles dau ades
g ego iosamen el can neix de la ba ca,
el can b olla en la us a i a de
la
ba ca
(11
La elació de l'home amb el di í ha menes e
d'un mi jance que pe
a
Xi au en «G aons»
s'anomena «Raó A den ». És aques un con-
cep e de aó p ope a la passió que no a iba a
se -ho en la mesu a que emp a un llengua ge
so mes a egla i mesu a:
en els ulls de l'in an -ah, ba ques-
o a la o qa és ja Raó A den .
Les xa xes pesquen peixos diminu s,
les diminu es xa xes. Són peixos b eus
ima ges de llu Signe. Glo ioses
les mans del Signe es posen en el món
i la mo - ida és ida i és
ja
ida la mo
(VI
Raó A den és la xa xa (ham pok ic?) que
pe me ecolli en llengua ge els signes de la
c eació i de la ida que, al amen , se ien e i-
bles i co secado s. La ansmu ació, a i mado a
de la ida,
es
eali za com a aó a den des de
l'in an i la con ingencia ( ep esen ada pe la
ba ca, me i o a de la ida). La aó a den duu
a l'a i mació de la ida pe sob e de la mise ia
nihilis a i del dolo :
.
.
.
L'a c de la llum
malg a Dolo , can a, o can a
(XI)
Pe
a
Ramon Xi au la labo del poe a s'ins-
c iu en una adició que é els seus ex ems en
Holde lin
i
Rilke; com eUs c eu que és unció
del poe a mos a als homes un camí que duen
ja ineludiblemen insc i en sí ma eixos. Pe b a
di e encia de la adició ge manica
i
p o es an ,
el nos e poe a és medi e i -i pe an sen-
sualis a- i de adició ca blica. Aixb l'allunya
d'un pessimisme que al es au o s, ins i o ca-
alans, han expe imen a més igo osamen , El
pensamen incula al jo i soli a i no és el seu.
Si Schelling podia di que l'home és «una bes-
ia idícula» i By on exclama a «Malei aquell
qui ha c ea la ida», aques a solució no pe a-
ny, pe o, a la adició en que po econeixe -se
Xi au. Si De a un Go ied Benn la ic o ia
a ui només po es a del can ó del pessimisme
ca : « an sols la negació ajuda l'home a c ea el
món nou de e s el qual endeix no an sols l'ho-
me sinó la na u a», Xi au c eu, ben al con a i,
que el iom de la posi i i a i de la ida és
ine i able:
To home eu
quan mi a, les pa aules del Temple
del seu Temple,
la Ba ca
(X)
Des de la lec u a de «G aons» co n a poema
de l'a i mació
i
del sen i de la ece ca humana,
el poema «L'Anyell» é una es uc u a p o un-
da de ca ic e simila . Es el ma eix au o el qui
en la «No a limina » explica que el poema:
« a b olla -la pa aula és exac a- en el cu s
de deu o do ze dies de la p ima e a de 1981».
Si pe a o poe a el e s és un p oduc e d'ob a-
do cons ui a pa s desiguals pe l'expe ikncia,
el Uengua ge, la aó i la ollia, no podem ex a-
nya -nos que Xi au aci cons a el naixemen
d'aques poema co n un ac e adical d'cinspi a-
ció», d'exigkncia in e na, pe que jus amen la
aó a den es udiada a «G aons» ha ia de de-
semboca en un poema d'inspi ació bíblica co n
«L'Anyell».
«Di i desc i » (1983) és ins a a el da e lli-
b e publica pe Ramon Xi au als Paisos Ca a-
lans i, ce amen , el més desigual. Di idi en cinc
apa a s: «Ima ges», «Via ges», «Memo ia»,
«L'Anyell», i «Di i desc i », ens ocupa em aquí
del que ens sembla més impo an : «L'Anyell»,
i deixa em als especialis es en li e a u a l'es-
udi dels al es apa a s als quals no old íem
amaga , pe o, una c i ica.
En
aques úl im lli-
b e Xi au ecull ma e ials de p ocedencia mol
di e sa: des de poemes e s a nb ocasió d'un
ia ge pe Eu opa, a ex os e e i s a la se a
si uació amilia . Aques s da e s ens semblen
massa ín ims i els p ime s excessi amen in-
cula s a una adició cul u al. Poemes co n «Del-
phi» o «San o ini» hau ien pogu ana més
enlli de la desc ipció del ja sabu (l'au iga i l'ex-
plosió olcanica) pe endinsa -se en un p ojec e
de més olada.
La c í ica, pe b, no po amaga l'ex ao dini-
ia impo ancia del poema «L'Anyell» que jus i-
ica, pe el1 sol, o el Ilib e. Pel que apo a de
e lexió sob e un ema bíblic
(Apocalipsi,
15-2
1
)
el ex és ja inusual en la poesia ca alana con-
empo inia que, enjugassada enca a en sob e ea-
lismes epigonals, sembla abandona els emes
eligiosos a un e dague ianisme passa d'osques
o a o mulacions de pseudopoesia ci il.
«L'A-
nyell», co n és sabu , cons i ueix la ima ge del
iom de la di ini a sob e el peca . Pe a san
Joan de Pa mos, 1'Anyell é una unció simbo-
lica: ep esen a el C is i la pu esa del món nou
cons ui sob e les unes de la de as ada Babi-
lbnia/Roma.
La cma e de les p os i u es i les abomina-
cions de la e a»
(Ap.,
17,
5)
és des uida en-
e els plo s dels eis, els come cian s i els qui
s'ha ien en iqui a nb la se a opulencia. S'ini-
cia a a el egne de 1'Anyell di í que a noces
a nb la se a església, la no a Je usalem, pe
a
ob i una no a epoca en que «les nacions
camina an a nb la se a llum»
(Ap.,
21, 24) men-
e «c eixe A l'a b e de la ida que a ui do -
ze egades»
(Ap.,
22,
2).
En un emps de baixa kpica i pos c is ianis-
me, l'anyell de Xi au no és, pe o, el iom a-
do del peca . Fins als da e s e sos no és pos-
sible in ui l'espe anca de la econciliació i el
e obamen a nb la di ini a eden o a. Cal pas-
sa , abans, pe l'expe ikncia de la mo , que és
ambé, co n en Ma agall i Sal a , «majo nai-
xenga». La llui a en e la bes ia Babilbnia que:
s'ajau obscena en el pou de la osca,
eixuga osca de o ado a d'aus,
dels dese s dels dese s, d'espases mol poc
[ú ils
(IV)
i l'anyell cosmic que descob im:
a a que les es e es i en, a a que gi en
els as es
i
les ulles,
de la Vida
(11)
é co n a conclusió el iom de la ida més
plena:
en els aims del po
(VI11
En l'a i mació del iom inal de la ida i
en la mo osa desc ipció de la mo - ins de la
ben inú il de la noia de « en e un xic C a-
nach» (V), plana una concepció de la poesia
que enllaga di ec amen a nb la aó a den .
E1
de esall de mo s compos os nous de inca enen
en mans del poe a una exp essi i a no a i po-
enciado a; la mo , di a un xic en l'escola o -
mal del g an José Go os iza de «Mue e sin
in», no s'acaba en el pessimisme del mexici
(«Anda pu illa del ubo helado/ anda, ámo-
nos al diablo»), sinó en la con ianca de la ida,
g an a i mado a, exp esada en e s de g an i-
go Ií ic:
Les ga ines onades, blanques llums
d'ales
i
eles nú ols, cas elle es
s'es onsen blau endins,
gi a ol , gi a lo , d'ocells blancs, d'ocells
[blancs
(VI11
A di e encia de Go os iza («lleno de mí, si ia-
do en mi epide mis/po un dios inasible que me
ahoga,/men ido acaso»), Xi au és l'home de la
con ianca, es e ei pel comba en e po encies
que se li escapen:
mosseguen omb es, en emosseguen, llisquen
empes es de oc oig sense caliu
i ens olen mo , e e na mo , e e na:
ce cle d'e e ni a , malbec
i
mo .
(1)
Xi au alimen a amb aó a den una e que
el duu a la alo ació d'una na u a i d'un ésse
que, inalmen allibe a s de la con ingencia pe
la mo i la esu ecció de la ida, apa eixen
co n a sen i de la his o ia i del gaudi. A la i
el ia ge no hau i es a inú il: hau i pe mes de
e oba no an sols la cansó que can a en cada
b i de cosa, sinó enca a més: la iden i a del
poe a amb la cancó i la cosa.
Y
así, aquel que dis aidamen e salió un
dia de las aulas, acaba encon ándose po pu-
o p esen imien o eco iendo bosques de cla-
o en cla o, as del maes o que nunca se
le dio a e : el Único que pide se seguido
y
luego se esconde de ás de la cla idad.
Y
al
pe de se en esa búsqueda, puede dá sele el
que descub a algún sec e o luga en la hon-
danada que ecoja al amo he ido, he ido
siemp e, cuando
a
a ecoge se.
(((Cla os del
bosque)), Ma ía Zamb ano.)
Ramon Alco be o
A xiu de Tex os Ca alans An ics. Anua i pe a
lJedició
i
es udi
de
ex os ca alans an e io s al
segle
XIX.
Di ec o : Josep Pe a nau. Sec e-
a i: Jaume de Puig. Edi a pe : Publicacions
de la Fundació Jaume Bo ill, Ba celona. 24
x
17 cm. Volum 1, 1982, 520 pp.; olum 11,
1983,
676
pp. (Sigla: ATCA).
L'ATCA és una publicació ca alana no a, de
pe iodici a anual, que comp a ins al momen
p esen amb dos olums, co esponen s als anys
1982 i 1983 -a ho es d'a a, no emb e
de 1984, deu es a a pun de so i el e ce -,
des inada, al co n es diu en la p esen ació del
p ime núme o, «a edicions, es udis i exposi-
cions de ciencia posi i a, sense pe o exclou e
d'al es ipus de ece ca, en o n d'ob es d'au o s
ca alans an e io s al segle XIX, qualse ol que si-
gui la llengua en la qual o en esc i es)). Hi ca-
ben ambé cd'al es apo acions que hi acin e-
e encia, co n és a a desc ipcions de documen s,
d'incunables i de llib es an ics, no ícies sob e
ob es o llu s on s, sob e copis es o els seus
ob ado s, sob e la lle a o la se a e olució.
i sob e imp esso s, bibliog a s, llib e e s, ma -
xan s de llib es i biblio eques», així co n ambé
«sob e ins i ucions pedagogiques an igues», de
o a l'i ea lingüís ica ca alana i, quan calgui,
de « o el conjun de egnes i e es que o ma-
en pa de la co ona ca alano-a agonesa)).
Es ac a, doncs, d'un p ojec e ambiciós de
« ece ca cul u al bisica», encamina a aconse-
gui l'in en a i, la p ese ació i la publicació del
nos e pa imoni documen al, pe al d'e i a -ne
la dispe sió i la pe dua, i ambé, és cla , pe que
no do mi igno a pels es udiosos del nos e pas-
sa , an de l'epoca medie al co n del pe íode de
la «decadencia». Aques es o q de ecupe ació
de ex os s'inse eix en una adició que comp a,
d'enqi de la Renaixensa, amb noms illus es,
co n Mili i Fon anals, Rubió i O s, Ma ii Agui-
ló, Je oni Rosselló, Ma eu Ob ado , Sal ado
Galmés, Amadeu Pages, Ramon Miquel i Planas
o Josep
M.
de Casacube a. Pe o una de les
no e a s de 1'ATCA és que no es limi a als ex-
os li e a is, sinó que pe segueix o a mena de
documen s: ilosb ics, eolbgics, his b ics, ju í-
dics, medies, e c. Un camp immens i gai ebé
inexplo a , o a del cas de g ans igu es co n
Ramon Llull o A nau de Vilano a (i enca a!).