JOAN ROURA PARELLA: DES TOTALITAT
Josep
CULLELL
1
RAMIS
«La supe i encia desp és de la mo és as-
sump e de pu a e. És ce que si en l'al a iba
hi hagués el no- es, aques a ida no ind ia
sen i . El e ible del cas és que no po demos-
a -se que la ida i el món inguin sen i . No
queda al a so ida que la e pe a a on a
aques p oblema. És la in elligencia que és la
nos a e qui a la nos a doso ia i no a l'in-
e és»
'.
Als pocs mesos de la mo de Joan Rou a
Pa ella goso comenqa aques inici d'assaig ex-
plica iu de la se a ob a
i
pensamen a nb unes
pa aules -de les da e es pa aules que Rou a
a posa en un llib e- que anquen i mos en
una ac i ud iloso ica, pe b ambé, i sob e-
o , una ac i ud pe sonal. Vull di que mos en
l'ac i ud in eg al d'una pe sona que a sabe
man eni de o ma sob ia, sense es idencies i en
un es able equilib i, una mane a de pensa ; ma-
ne a de pensa que eia essb a la se a ac i ud
en la ida.
Lluny de la me a in enció esc iu e un pane-
gí ic d'un home que a de ugi cons an men
no o ie a
i
homena ges. Tanma eix, es imonia
la alua del pensamen és un deu e que hom é;
majo men conside an que l'ob a de Joan Rou-
a és el eball i l'es o q de o a una ida que
ins al momen es en gai ebé desconegu s al
nos e país.
Un pensamen i una ob a que l'exili a allu-
nya de la se a e a i que la cul u a ca alana ha
de einco po a -los al lloc que els pe oca.
Pe b ambé apologi za l'ob a i la igu a de
Joan Rou a no se ia una ac i ud se iosa quan
o jus es comenca a eballa en la coneixenqa
i la e isió del seu pensamen .
Majo men pe aixo, aques a p esen ació ha
de pa i d'una exposició que é una p ojecció i
un abas només pa cials en l'ob a d'aques au o :
ni la ida ni l'ob a de Rou a són p ou conegu-
des, ni es an su icien men es udiades, com pe
a pode p esen a una isió exhaus i a ni an
sols gai e gene al.
Malg a o , pe o, sembla que hi ha uns
quan s pun s que
es
poden conside a cons an s
i pe manen s en o a la se a p oducció. Aixb és,
doncs, el que ac a em de e en enedo , a nb la
ROURA
PARELLA,
J.,
Tema
y
Va iaciones de
la
Pe sonalidad,
Casa
de
España
en
México, Fondo
de
Cul u a Económica, Mkxic,
1949,
p.
236.
imp essió que aques s pun s p obablemen pu-
guin esul a la clau que ens pe me i in e p e a
el seu pensamen , pe b ambé a nb la p e enció
que aixb pugui no esul a així.
Les pa aules a nb les quals s'ha in odui
aques pe i assaig enen una o a accen uació
eligiosa, de pe sona c eien . Pe b no han es a
apo ades pe a pa la de la e eligiosa que po-
gués p o essa Joan Rou a. L'in e es que m'ha
mo i a a ansc iu e-les no es a posa en la p i-
me a ase, sinó en les que enen a con inuació.
Pe a una pe sona que, de o ma cons an , a
a és de la se a ob a s'ha p eocupa i s'ha es-
o ca pe explica quin sen i puguin eni el
món i la ida pe a l'home (i pe a majo di i-
cul a , concep ualizan el p opi home dins del
sen i que puguin eni el món i la ida, com a
pa d'ells), a i ma en un dels seus da e s lli-
b es que la g eu di icul a del seu objec iu és
p ecisamen que hom no po demos a que
aques objec iu exis eixi de o ma indub able,
és un ac e que depassa o a p e ensió de ole
conclou e una ob a pe ec amen ancada i lbgi-
camen a odonida; és un ac e a nb el qual ol
inco po a -se a un món de cons uccions gegan-
ines, pe b a nb p e ensions humils i since es en
la se a con ibució, que sap de les se es insu-
iciencies, ela i i a s i hipo e iques a i macions.
És un ac e de hones eda iloso ica i ideologica;
és malaba isme in ellec ual d'un «p o essio-
nal» de la doso ia, sinó un ac e since de eba-
llado cons an , que sap de les di icul a s i de
les incapaci a s de conclou e una ob a que es a
semp e obe a al possible i al més enlii.
Pe b ambé hi ha una al a cosa impo an , i
ja en an en el con ingu del seu pensamen :
i és que l'home en la se a ac i i a -p ac ica
o especula i a, cognosci i a o ep esen a i a-
no en é p ou (pe quk no és su icien ) a nb l'e-
xe cici d'una sola acul a -la cognosci i a, pe
exemple-, pe a en on a -se a nb la eali a
-ex e na o in e na-, sinó que necessi a de la
concu encia i de l'ac i i a conjun a de o es les
se es dimensions pe a comp end e aqueixa ea-
li a . Les p opo cions del món que l'en ol en no
es an a l'abas d'una sola acul a : a on l'home
no a iba a nb el coneixemen , hi a iba a nb la
sensibili a , i a on no a iba a nb les i encies
hi
a iba a nb la olun a , i a on no a iba a nb
la olun a hi a iba a nb la e.
me a anima la llen~a el meu mes e Sp ange »
*.
1
en un al e lloc: «A egades em esul a di ícil
de ixa la on e a en e el pensamen d'Sp an-
ge i el meu. Vull c eu e que el mes e alida ia
co n a se es algunes idees que po se siguin del
deixeble»
9.
2.
L'HOME
Rou a pa eix de la cons a ació que el eno-
men huma de l'home en el món se'ns mos a
co n una
eali a uni a ia.
Una eali a uni a-
ia que, jun amen amb la es a d'homes, queda
inclosa en una eali a més ampla: la eali a es-
pi i ual, que de seguida hem de eu e. Si bé,
doncs, l'home queda cons a a co n una eali a
uni a ia -i aques a se a la p emissa basica pe
a pode comp ende aques enomen en o el
seu abas -, ambé és e i a que aques a ea-
li a no Ia eiem co n una eali a uni o mi zada;
si aixi os, e iden men no ind ia cap sen i
pa la de quelcom uni a i, sinó que hau íem de
e e i -nos-hi co n a quelcom simple.
P ecisamen co n que l'home no ens esul a
quelcom simple, pe a pode pa la de uni icació,
s'ha de pa la de pa s, el compos de les quals
ha de o ma la uni a . Quines pa s, doncs,
poden ésse aques es? Si un no ol únicamen
na u ali za
l'home, o no ol únicamen
es-
pi i uali za -lo,
e e in de mane a simplis a
o es les mani es acions i uncionali a s humanes
a una d'aqueixes dues concepcions, hom ha d'ac-
cep a co n a mínim la coexis encia dins d'aques-
a eali a uni a ia de dues di e en s dimensions:
una
isica
i l'al a -diguem-ho així, de mo-
men -
no- isica,
que s'in eg en en aquella
uni a . Aques es dues dimensions inclou ien en
o a la se a amplada el en all de componen s
i llu s mani es acions que se solen anomena
com: ma e ia o ginica, o ganisme, psiquisme i
espi i uali a
.
Fisic i no- isic
és una mane a de e minada
de pa la , pe b pod íem ha e di : ma e ia i
espe i , o cos i anima, e c. El dualisme a ac e
de p esencia. Pe o aques dualisme no es a p e-
sen en Rou a, Sp ange o Dil hey de la ma eixa
o ma que ho es a a en Desca es i en la a-
Educación
y
cie zcia,
«Palab as p elimina es»,
p.
9.
Sp ange
y
las Ciencias del Espí i u,
p bleg,
p.
11.
dició ilosb ica del pensamen c is ia. Biologia i
espi i uali a són concep ua s co n una ins u-
men ació que pe me la comp ensió del enomen
humi: «El ísic
i
el psíquic es en con osos en
una conexió i a. Ambdós concep es solamen
poden emp a -se quan som conscien s que es
ac a d'abs accions de l'ésse huma o al; no
designen plenes eali a s, sinó abs accions o -
mades legí imamen . L'home és semp e una ea-
li a uni a ia»
lo.
Pe a endinsa -nos en aques a eali a uni a ia
que és l'home, cal p ime explica i anali za el
medi que l'en ol a i alho a possibili a la p esen-
cia del enomen huma amb els seus e s ca ac-
e ís ics. L'home es oba al bell mig d'una ea-
li a que ambé é dues dimensions: una na u al
i l'al a cul u al.
En la mesu a que l'home oba
i
p ojec a signi ica s en i e s aques
~012-
jun eal, es a cons i uin el seu medi.
Aixb ja
ol di dues coses:
1
.a
L'home
ep signi icacions
del món que l'en ol a; és a di , des del pun de
is a indi idual i c~~lec iu, l'home no és l'agen
cons uc o del seu medi.
2."
L'home
p ojec a
signi icacions
al món que l'en ol a; és a di , des
del pun de is a indi idual i col~lec iu, l'home
és l'agen cons uc o del seu medi. En al es pa-
aules: home i medi són dos pols d'una eali a
conjun a, en la qual ambdós ac uen al e na i a-
men de subjec e
i
objec e.
Amb aques plan ejamen , de seguida es eu
que Joan Rou a es a lluny de onamen a el e-
nomen huma an des d'una opció idealis a co n
ma e ialis a, o almenys sembla que pensa que
qualse ol d'aques es dues opcions són insu i-
cien s pe a explica i comp end e l'home. L'in-
di idu, en un momen de e mina de
la
His o ia,
eu els objec es del món que l'en ol a (objec es
que ambé poden ésse al es indi idus) amb una
signi icació p ecisa. Ell, en aques
hic e nunc,
no ha c ea aques s signi ica s; aques indi idu,
més enda an pod a es abli nous signi ica s,
pe b de momen se'n oba uns ja c ea s. Un g a
de bla , pe exemple, no és només una pa d'un
ege al, sinó que és un objec e ca ega de signi-
ica alimen a i, econbmic, poh ic, eligiós, e c.
El e que aques objec e na u al ingui uns sig-
ni ica s que ul apassen el món pu amen ísic,
és el que de e mina el e que -si bé l'indi idu
s'en on a abans que es amb una dimensió í-
10
Id.,
p.
27.
sico-na u al- l'home queda de seguida in eg a
en un nón de signi ica s, que no són objec es
na u als, sinó que o men un nón essencialmen
espi i ual. «El naixemen de l'espe i a pa i
de la na u alesa sensible descansa en el p océs
iu de dona i cap a sen i . Més enda an eu-
em que l'home iu en una eali a plena de sen-
i , que es hi ha en el medi que I'en ol a que
sigui neu al. A aqueixa eali a amb sen i ,
Sp ange l'anomena espe i »
'l.
Així és que en la mesu a que la eali a é
signi icació pe a l'home, aquella es cons i ueix
en el medi p opi de l'home, esde enin un medi
espi i ual, un medi ple de sen i . Reali a
amb
sen i és igual a Espe i . Pe aixb, pe a Rou a,
I'home
és
un ésse essencialmen espi i ual,
i l'home es de ineix com a al quan a el ajec e
que mena del nón na u al al nón espi i ual (al
nón dels signi ica s, que no és al a cosa que
el nón de la cul u a). D'aques a de e minada i
p ecisa mane a és com Rou a -seguin Sp an-
Se - de ineix el que el1 en én pe Espe i .
A a bé, el que Rou a ha e és desc iu e'ns
i de ini -nos l'espe i des de la pe spec i a de
l'home. Pe o esul a que l'home és ambé una
pa in eg an d'aques espe i , d'aques a eali-
a -amb-sen i .
1
pe aixb, si hem de ini l'espe i
des de l'home, ambé podem e la in e sa: de-
ini l'home des de l'espe i .
1
jo di ia que aques-
a úl ima pos u a és la que Rou a accep a i
adop a pe pa la de l'home (pos u a i concepció
anali zades i explici ades a Sp ange
y
las Cien-
cias del Espi i u), cosa o almen cohe en amb
el seu in en d'explica l'home com una uni a en
si ma eix i com o man pa d'una eali a més
ex ensa (la eali a -amb-sen i , el nón de 1'Es-
pe i ).
Des de la pe spec i a omnip esen de 1'Espe-
i , des de la se a concep uali zació omnicom-
p ensi a, aques espe i queda delimi a a es
ni ells:
1.
Espe i Subjec iu: és la dimensió indi i-
duali zada de 1'Espe i Gene al; és l'indi idu
da an la cul u a.
2.
Espe i Objec iu:
és
la dimensió collec-
i a de 1'Espe i Gene al; és la cul u a (espe i
objec i a ) da an l'indi idu.
3.
Espe i No ma ia: més que una no a
dimensió, 1'Espe i No ma iu és una es e a in-
e mi ja que es gene a en les in e elacions cons-
an s en e els dos ni ells an e io s d'Espe i
12.
La elació en e 1'Espe i Subjec iu i I'Objec-
iu es po dona de di e ses mane es, pe o la
collec i i a ha desen o lla una unció social en
la qual aquella elació s'hi mani es a p io i i-
iamen
:
I'Educació.
Espe i No ma iu i Educació són dos pun s
de con luencia en e els dos ipus d'Espe i .
Pod íem di que 1'Educació és la mani es ació
ex e na de la elació i que 1'Espe i No ma iu
és la mani es ació in e na. Aixb
és
pe quk aques
espe i no és una es e a in e mi ja, en el sen i
d'una cosa in e posada, sinó que és una es e a
que é una mei a dins 1'Espe i Objec iu i l'al-
a mei a dins 1'Espe i Subjec iu, onamen an
en cadascun d'ells una es uc u a no ma i a.
L'Espe i Subjec iu apo a al medi uns ideals
gene als ap io ís ics subminis a s pe 1'Espe i
No ma iu ( unció no ma i a subjec i a). L'Espe-
i Objec iu apo a al medi uns con ingu s i uns
alo s col.lec ius o cul u als a a és de 1'Edu-
cació ( unció educado a cul u al).
Rou a desen o lla una analí ica de 1'Espe i
Subjec iu mol de allada a Sp ange
y
las Cien-
cias del Espí i u. A mode d'explicació mol
gene al podem di que 1'Espe i Subjec iu es bas-
eix a base de di e en s es uc u es o acul a s,
que cons i ueixen cadascuna d'elles un jo-pa -
cial, i que el conjun d'elles queda in eg a en
una je a quia d'es uc u es o man un jo uni-
a i. Pa allelamen , aqueixes es uc u es enen
un de e mina endimen que ope a en unció
d'uns alo s ideals immanen s a aques es es uc-
u es. Aques s alo s ideals conco en ambé en
una compe encia i una je a quia que conclouen
en una uni a ideal (pe sona ideal o es uc u a
mo al).
Aquell jo uni a i
i
aques a uni a d'ideals són
espe i no ma iu, que 6s qui ma ca el com de
la elació en e l'indi idu i el medi (o en e
1'Espe i Subje iu
i
l'objec iu). En da e a ins-
ancia aques com és iscu amb un sen i d'obli-
ga o ie a (un deu e), i els alo s ideals es ans-
o men en eali zacions mo als que ope en so-
b e el medi.
No old ia a a en a en més de alls sob e
l1
Id.,
p.
15.
l2
Id.,
capí ols
1,
11,
111.

l'analí ica de les dues dimensions p ime es de
1'Espe i . Només cal di que 1'Espe i Subjec iu
és un o de di e en s es uc u es i endimen s
que es palesa en l'home. Pe al a banda, 1'Es-
pe i Objec iu és un al e o esul an de les
apo acions que a a és de la His o ia ha ana
en 1'Espe i Subjec iu. Finalmen l'es e a e-
lació en e ambdues dimensions s'exp essa en
e mes de alo s i ideals (Espe i No ma iu).
To aques conjun in eg a l'espe i gene al, o
Espe i ,
a seques.
Jun amen a nb la ema ica de l'home, Rou a
p esen a o un conjun de emes lliga s amb
aquella: 1'Espe i Objec iu (con apa ida del
Subjec iu), el ca hc e modelado de la cul u a,
el medi his b ic i social, la llibe a , e c.13 To s
ells es an conec a s amb la concep uali zació de
l'home que hem ana exposan . Temes que, mal-
g a la se a impo ancia dins del pensamen de
Joan Rou a, no és possible e -ne una explicació,
pe aons d'espai.
3
L'EDUCACIO
Sí, en can i, que cal pa la del capí ol de
l'educació i la pedagogia, pel lloc que aques
ema ocupa en el pensamen i en els p opbsi s
del nos e au o , així com pe l'a enció que a
dedica -hi.
Wilhelm Dil hey ha ia exposa a
In oducció
a
les Ciencies de I'Espe i
la necessi a de ona-
men a me odolbgicamen o el conjun de dis-
ciplines que enien pe objec e l'home, consi-
de a com un objec e d'un s a us di e en que
els objec es de les ciencies que s'ocupen del
món ísic. Aques p ojec e es con igu a a com
una oposició a les concepcions me odolbgiques
cien í iques
i
posi i is es que d'enqa el Renaixe-
men s'ha ien ana imposan , p opiciades pels
a encos de les ob es cien í iques o ilosb iques
d'au o s d'o ien ació cien i is a. No e a ja pos-
sible pe a Dil hey, pe a Sp ange o pe a Rou-
a con inua pa lan d'un sol me ode d'in es i-
gació pe a o es les ciencies. La di e encia
essencial dels objec es a in es iga de e mina a
o ha ia de de e mina di e en s me odologies.
Una al a asca que s'ha ia de e e a es abli el
en a11 de ciencies o disciplines que enien pe
objec e el món humh, en la se a essan no na-
u alí l'e ica, la sociologia, la his o ia, e c."
Rou a, ja d'enca la se a esi doc o al, s'ocupa
de deixa es able a i con igu ada la Pedagogia
con1 una ciencia que pe any a l'a ea de les cien-
cies de l'espe i .
1
en o es les se es ob es publi-
cades, de la p ime a a la da e a, la qües ió edu-
ca i a hi és p esen com a cons an p eocupaciól'.
La impo ancia del e de 1'Educació es a en
que ella és el ehicle de les ans e encies en e
el món indi idual de 1'Espe i Subjec iu
i
el
medi socio-cul u al (I'Espe i Objec iu) que l'en-
ol a.
La in eg ació de l'indi idu al seu medi his-
b ic, així con1 les apo acions d'aquell al medi
són possibles g icies a la unció educa i a. Es
a a és d'aques a unció com, p imo dialmen ,
es ansme en, es e o cen o s'abandonen els sig-
ni ica s, els sen i s i els alo s de la eali a o a.
«La ida de la cul u a es desplega en dues dis-
in es di eccions. Pe una banda consis eix en la
c eació de nous béns cul u als, que, com sen i-
men s nous, s'a egeixen
a
la cul u a ja exis en ;
d'al a banda, un g up d'indi idus assimila
aques a cul u a, assegu an -se aixi la se a p o-
pagació. A aques a unció de la ida de la comu-
ni a , l'objec e de la qual és assegu a la p opa-
gació de la cul u a, se l'anomena educació~ 16.
En la emh ica de l'educació hi en en dos ni-
ells de dona -se aques a unció: el p ime
ni ell és on l'educació és quelcom di ús i incons-
cien , on o hom és educado i alho a educa ;
aques a unció so geix en la socie a de o ma
espon inia. El segon ni ell és l'educació com
a
unció collec i a, conscien men plani icada
i
es-
peciali zada. En ambdós ni ells es ansme en
con ingu s i ideals cul u als. El p oblema aquí
ambé Rou a el si ua a dos ni ells; el p ime
d'ells és el p oblema de de e mina quins ideals
hom ha de posa a l'abas de la unció educa i a,
a
i
que aixb con ibueixi ealmen a la o -
mació de l'indi idu
i
al p og és de la cul u a.
1
el segon ni ell és quina ha d'ésse la me odo-
logia que millo se i a pe a l'es ablimen i
ansmissió de con ingu s i ideals que hom
desi ja.
l4
DILTHEY,
W.,
In oducción a las Ciencias
del
Espi i u,
Alianza Edi o ial, Mad id,
1980.
l5
Vegeu, pe exemple,
Educación
y
Ciencia,
p. 212
i SS.,
i
en o es les ob es hi ha capí ols o
bé
ases
ela i es al ema. També ou
un
ema p odiga en a i-
cles, cu sos i con e encies.
l6
Vegeu ci a 2, p. 140.
To aixb a ín imamen elaciona amb la con-
cepció uni a ia de l'home. Si s'ha d'en end e
l'home co n una eali a in eg ado a de di e ses
acul a s, la unció social educado a ha de es-
pond e a aques s e s, emp an uns me odes
i
p opugnan uns ideals que
ajudin i pe me i z una
o nzació in eg al de l'home.
Una educació
d'aques es ca ac e ís iques ha de ac a l'home
con1
una eali a o al en si ma eix
i co n a pa
d'una eali a nés g an, que és el
món his h ic
i
cul u al
que l'en ol a.
A a bé, Rou a no es a in e essa de eu e i
esposa la se a concepció de l'home ce can uns
c i e is que pe me in es abli una mena d'essen-
cia in empo al, ixada d'una egada pe o es;
l'home és conside a en una dimensió sup a-his-
b ica, pe o no en el sen i d'es a pe sob e de
la His b ia i de o ma independen d'ella; ans
o el con a i, l'home queda de ini en cada mo-
men his b ic, l'home és una mena de eali a o-
al que engloba di e en s dimensions i que es a
de inin co n a al p og essi amen i cons an en
cndn si uació his b ica conc e a. «L'home
6s
un
ésse essencialmen his b ic. Dil hey descob í
ayues aspec e esseiicial de la ida humana. Les
capes més llunyanes del passa g a i en sob e el
p esen i cons i ueixen un ac o impo an en
les decisions que hau an de bas i el u u , Els
esde enimen s d'a ui es an condiciona s pels
d'ahi , i al seu o n, condicionen els del demi.
El
p esen és alho a passa i u u »
17.
La Pedagogia co n a ciencia de l'espe i , ha
d'en end e que els ideals cul u als són ideals
his b ics
i
que oben el seu onamen i la se a
gknesi en el decu s de la His o ia, que ha a i-
ba a un a a i aquí. La pedagogia que ansme
uns ideals anco a s en alo s pe manen s i
e e ns, o la pedagogia p eocupada pe una di-
diic ica de l'ensenyamen pe damun de qualse-
ulla si uació cul u al, només conclouen en un
esul a eiso c.
Quan en l'educació s'en onquen els alo s
ideals amb la eali a his b ica, la pedagogia es-
de é ciencia de l'espe i , una asca k il pe quk
eballa i espec a la o ali a de l'home en o es
les se es dimensions in eg ades.
l7
ROURA
PARELLA,
J., El
sen ido
del
iempo
en
las
dos A i é icas,
1968,
a icle
p.
157.
Sense pode en a en nés de alls de la ida,
ob a
i
pensamen de Joan Rou a, ac an -se,
co n es ac a, d'un au o i d'una ob a p ac i-
camen desconegu s ins al momen , no old ia
conclou e sense explica que el nos e au o é
dos ni ells d'exposició del seu pensamen , cosa
que a a eu em en pa la del llengua ge emp a .
Rou a desen o lla una iloso ia de
l'home,
sense oblida que es a en una iloso ia dels
ho-
mes.
Aques e no deixa de eni elació amb
les ci cums ancies que en ol a en la se a ida i
que el dugue en a iu e i i encia medis ben
di e sos: des del medi u al del seu poble, al
co de la Ga o xa; des del con ac e amb el seu
medi na u al, ins al medi més u bii co n Ba ce-
lona, Be lín, Mexic o Wesleyan Uni e si y als
E.U.A., ins al medi nés cul u i za i més llunya
de l'al e. To aixb ha ia de eni el seu e lex
en el pensamen
i
l'ob a de Joan Rou a, i so-
b e o en la se a concepció de l'home. Com am-
bé enen igual e lex les o ien acions i in luen-
cies ebudes dels au o s nomena s.
Ambdues ci cums ancies ha ien de p opicia i
con e gi en la concepció uni a is a de l'home.
L'home is co n el esul a de la con luencia de
acul a s o disposicions na u als i espi i uals, i
eien -lo co n un subjec e que - o i man enin
la se a essi u a ecolzada en la dimensió o ga-
nica- es cons i ueix co n a humi en el camí
cap a la dimensió espi i ual.
Al cap i a la i, aixb e a ambé, en el1 pe so-
nalmen , el ajec e que ha ia segui i ana a se-
guin en la se a ida, segons sua a s'ha mani es-
a en elació amb la se a biog a ia. Pe an la
se a iloso ia a ésse una ac i i a no solamen
in el.lec ua1, sinó, i abans que es, una ac i ud
i encial, que es aduia en les se es ob es i en
el seu llengua ge.
Sob e aques llengua ge és on hom po ado-
na -se dels dos ni ells que abans hem al.ludi ; i
aixb ho in e p e em co n un essb de la se a
iloso ia de l'«home»
i
dels «homes». En lli-
b es co n
Sp ange
y
las Ciencias del Espi i u
o
El
mundo his ó ico
y
social,
l'au o s'exp essa
en un llengua ge o amen academic; són llib es
mol es uc u d s i de emi ica densa. Pe b al
cos a d'aques s hi ha al es í ols co n
Tema
y
Va iaciones de la Pe sonalidad
o
La o mació
de la consci2ncia nacional,
en els quals el o
em-
p a é un ai e col.loquia1, més obe , sugge en
i menys es uc u a . Pe que, en de ini i a, Joan
Rou a, el que ol exp essa és com es desen o -
ic.
L'home que sen , ol, ep esen a, conejx,
lla el món..
.
,
com es desen olupa la cul u a..
.
,
c eu..
.
I'home, que no
és
al a cosa que una olo-
quins són els alo s que legali zen la ida huma-
li a de acul a s que
iu
i
i emeiablemen no-
na..
.
,
quins c i e is ha de segui una o mació
més
es
po explica
i
comp end e com a al lo-
humana au hn ica, e c.; pe o o aixb ba ega dins
ali a .
l'home de ca n i os en el seu medi social i his b-