Joan Roura Parella : des de la totalitat

JOAN ROURA PARELLA: DES TOTALITAT Josep CULLELL 1 RAMIS «La supe i encia desp és de la mo és as- sump e de pu a e. És ce que si en l'al a iba hi hagués el no- es, aques a ida no ind ia sen i . El e ible del cas és que no po demos- a -se que la ida i el món inguin sen i . No queda al a so ida que la e pe a a on a aques p oblema. És la in elligencia que és la nos a e qui a la nos a doso ia i no a l'in- e és» '. Als pocs mesos de la mo de Joan Rou a Pa ella goso comenqa aques inici d'assaig ex- plica iu de la se a ob a i pensamen a nb unes pa aules -de les da e es pa aules que Rou a a posa en un llib e- que anquen i mos en una ac i ud iloso ica, pe b ambé, i sob e- o , una ac i ud pe sonal. Vull di que mos en l'ac i ud in eg al d'una pe sona que a sabe man eni de o ma sob ia, sense es idencies i en un es able equilib i, una mane a de pensa ; ma- ne a de pensa que eia essb a la se a ac i ud en la ida. Lluny de la me a in enció esc iu e un pane- gí ic d'un home que a de ugi cons an men no o ie a i homena ges. Tanma eix, es imonia la alua del pensamen és un deu e que hom é; majo men conside an que l'ob a de Joan Rou- a és el eball i l'es o q de o a una ida que ins al momen es en gai ebé desconegu s al nos e país. Un pensamen i una ob a que l'exili a allu- nya de la se a e a i que la cul u a ca alana ha de einco po a -los al lloc que els pe oca. Pe b ambé apologi za l'ob a i la igu a de Joan Rou a no se ia una ac i ud se iosa quan o jus es comenca a eballa en la coneixenqa i la e isió del seu pensamen . Majo men pe aixo, aques a p esen ació ha de pa i d'una exposició que é una p ojecció i un abas només pa cials en l'ob a d'aques au o : ni la ida ni l'ob a de Rou a són p ou conegu- des, ni es an su icien men es udiades, com pe a pode p esen a una isió exhaus i a ni an sols gai e gene al. Malg a o , pe o, sembla que hi ha uns quan s pun s que es poden conside a cons an s i pe manen s en o a la se a p oducció. Aixb és, doncs, el que ac a em de e en enedo , a nb la ROURA PARELLA, J., Tema y Va iaciones de la Pe sonalidad, Casa de España en México, Fondo de Cul u a Económica, Mkxic, 1949, p. 236. imp essió que aques s pun s p obablemen pu- guin esul a la clau que ens pe me i in e p e a el seu pensamen , pe b ambé a nb la p e enció que aixb pugui no esul a així. Les pa aules a nb les quals s'ha in odui aques pe i assaig enen una o a accen uació eligiosa, de pe sona c eien . Pe b no han es a apo ades pe a pa la de la e eligiosa que po- gués p o essa Joan Rou a. L'in e es que m'ha mo i a a ansc iu e-les no es a posa en la p i- me a ase, sinó en les que enen a con inuació. Pe a una pe sona que, de o ma cons an , a a és de la se a ob a s'ha p eocupa i s'ha es- o ca pe explica quin sen i puguin eni el món i la ida pe a l'home (i pe a majo di i- cul a , concep ualizan el p opi home dins del sen i que puguin eni el món i la ida, com a pa d'ells), a i ma en un dels seus da e s lli- b es que la g eu di icul a del seu objec iu és p ecisamen que hom no po demos a que aques objec iu exis eixi de o ma indub able, és un ac e que depassa o a p e ensió de ole conclou e una ob a pe ec amen ancada i lbgi- camen a odonida; és un ac e a nb el qual ol inco po a -se a un món de cons uccions gegan- ines, pe b a nb p e ensions humils i since es en la se a con ibució, que sap de les se es insu- iciencies, ela i i a s i hipo e iques a i macions. És un ac e de hones eda iloso ica i ideologica; és malaba isme in ellec ual d'un «p o essio- nal» de la doso ia, sinó un ac e since de eba- llado cons an , que sap de les di icul a s i de les incapaci a s de conclou e una ob a que es a semp e obe a al possible i al més enlii. Pe b ambé hi ha una al a cosa impo an , i ja en an en el con ingu del seu pensamen : i és que l'home en la se a ac i i a -p ac ica o especula i a, cognosci i a o ep esen a i a- no en é p ou (pe quk no és su icien ) a nb l'e- xe cici d'una sola acul a -la cognosci i a, pe exemple-, pe a en on a -se a nb la eali a -ex e na o in e na-, sinó que necessi a de la concu encia i de l'ac i i a conjun a de o es les se es dimensions pe a comp end e aqueixa ea- li a . Les p opo cions del món que l'en ol en no es an a l'abas d'una sola acul a : a on l'home no a iba a nb el coneixemen , hi a iba a nb la sensibili a , i a on no a iba a nb les i encies hi a iba a nb la olun a , i a on no a iba a nb la olun a hi a iba a nb la e. me a anima la llen~a el meu mes e Sp ange » *. 1 en un al e lloc: «A egades em esul a di ícil de ixa la on e a en e el pensamen d'Sp an- ge i el meu. Vull c eu e que el mes e alida ia co n a se es algunes idees que po se siguin del deixeble» 9. 2. L'HOME Rou a pa eix de la cons a ació que el eno- men huma de l'home en el món se'ns mos a co n una eali a uni a ia. Una eali a uni a- ia que, jun amen amb la es a d'homes, queda inclosa en una eali a més ampla: la eali a es- pi i ual, que de seguida hem de eu e. Si bé, doncs, l'home queda cons a a co n una eali a uni a ia -i aques a se a la p emissa basica pe a pode comp ende aques enomen en o el seu abas -, ambé és e i a que aques a ea- li a no Ia eiem co n una eali a uni o mi zada; si aixi os, e iden men no ind ia cap sen i pa la de quelcom uni a i, sinó que hau íem de e e i -nos-hi co n a quelcom simple. P ecisamen co n que l'home no ens esul a quelcom simple, pe a pode pa la de uni icació, s'ha de pa la de pa s, el compos de les quals ha de o ma la uni a . Quines pa s, doncs, poden ésse aques es? Si un no ol únicamen na u ali za l'home, o no ol únicamen es- pi i uali za -lo, e e in de mane a simplis a o es les mani es acions i uncionali a s humanes a una d'aqueixes dues concepcions, hom ha d'ac- cep a co n a mínim la coexis encia dins d'aques- a eali a uni a ia de dues di e en s dimensions: una isica i l'al a -diguem-ho així, de mo- men - no- isica, que s'in eg en en aquella uni a . Aques es dues dimensions inclou ien en o a la se a amplada el en all de componen s i llu s mani es acions que se solen anomena com: ma e ia o ginica, o ganisme, psiquisme i espi i uali a . Fisic i no- isic és una mane a de e minada de pa la , pe b pod íem ha e di : ma e ia i espe i , o cos i anima, e c. El dualisme a ac e de p esencia. Pe o aques dualisme no es a p e- sen en Rou a, Sp ange o Dil hey de la ma eixa o ma que ho es a a en Desca es i en la a- Educación y cie zcia, «Palab as p elimina es», p. 9. Sp ange y las Ciencias del Espí i u, p bleg, p. 11. dició ilosb ica del pensamen c is ia. Biologia i espi i uali a són concep ua s co n una ins u- men ació que pe me la comp ensió del enomen humi: «El ísic i el psíquic es en con osos en una conexió i a. Ambdós concep es solamen poden emp a -se quan som conscien s que es ac a d'abs accions de l'ésse huma o al; no designen plenes eali a s, sinó abs accions o - mades legí imamen . L'home és semp e una ea- li a uni a ia» lo. Pe a endinsa -nos en aques a eali a uni a ia que és l'home, cal p ime explica i anali za el medi que l'en ol a i alho a possibili a la p esen- cia del enomen huma amb els seus e s ca ac- e ís ics. L'home es oba al bell mig d'una ea- li a que ambé é dues dimensions: una na u al i l'al a cul u al. En la mesu a que l'home oba i p ojec a signi ica s en i e s aques ~012- jun eal, es a cons i uin el seu medi. Aixb ja ol di dues coses: 1 .a L'home ep signi icacions del món que l'en ol a; és a di , des del pun de is a indi idual i c~~lec iu, l'home no és l'agen cons uc o del seu medi. 2." L'home p ojec a signi icacions al món que l'en ol a; és a di , des del pun de is a indi idual i col~lec iu, l'home és l'agen cons uc o del seu medi. En al es pa- aules: home i medi són dos pols d'una eali a conjun a, en la qual ambdós ac uen al e na i a- men de subjec e i objec e. Amb aques plan ejamen , de seguida es eu que Joan Rou a es a lluny de onamen a el e- nomen huma an des d'una opció idealis a co n ma e ialis a, o almenys sembla que pensa que qualse ol d'aques es dues opcions són insu i- cien s pe a explica i comp end e l'home. L'in- di idu, en un momen de e mina de la His o ia, eu els objec es del món que l'en ol a (objec es que ambé poden ésse al es indi idus) amb una signi icació p ecisa. Ell, en aques hic e nunc, no ha c ea aques s signi ica s; aques indi idu, més enda an pod a es abli nous signi ica s, pe b de momen se'n oba uns ja c ea s. Un g a de bla , pe exemple, no és només una pa d'un ege al, sinó que és un objec e ca ega de signi- ica alimen a i, econbmic, poh ic, eligiós, e c. El e que aques objec e na u al ingui uns sig- ni ica s que ul apassen el món pu amen ísic, és el que de e mina el e que -si bé l'indi idu s'en on a abans que es amb una dimensió í- 10 Id., p. 27. sico-na u al- l'home queda de seguida in eg a en un nón de signi ica s, que no són objec es na u als, sinó que o men un nón essencialmen espi i ual. «El naixemen de l'espe i a pa i de la na u alesa sensible descansa en el p océs iu de dona i cap a sen i . Més enda an eu- em que l'home iu en una eali a plena de sen- i , que es hi ha en el medi que I'en ol a que sigui neu al. A aqueixa eali a amb sen i , Sp ange l'anomena espe i » 'l. Així és que en la mesu a que la eali a é signi icació pe a l'home, aquella es cons i ueix en el medi p opi de l'home, esde enin un medi espi i ual, un medi ple de sen i . Reali a amb sen i és igual a Espe i . Pe aixb, pe a Rou a, I'home és un ésse essencialmen espi i ual, i l'home es de ineix com a al quan a el ajec e que mena del nón na u al al nón espi i ual (al nón dels signi ica s, que no és al a cosa que el nón de la cul u a). D'aques a de e minada i p ecisa mane a és com Rou a -seguin Sp an- Se - de ineix el que el1 en én pe Espe i . A a bé, el que Rou a ha e és desc iu e'ns i de ini -nos l'espe i des de la pe spec i a de l'home. Pe o esul a que l'home és ambé una pa in eg an d'aques espe i , d'aques a eali- a -amb-sen i . 1 pe aixb, si hem de ini l'espe i des de l'home, ambé podem e la in e sa: de- ini l'home des de l'espe i . 1 jo di ia que aques- a úl ima pos u a és la que Rou a accep a i adop a pe pa la de l'home (pos u a i concepció anali zades i explici ades a Sp ange y las Cien- cias del Espi i u), cosa o almen cohe en amb el seu in en d'explica l'home com una uni a en si ma eix i com o man pa d'una eali a més ex ensa (la eali a -amb-sen i , el nón de 1'Es- pe i ). Des de la pe spec i a omnip esen de 1'Espe- i , des de la se a concep uali zació omnicom- p ensi a, aques espe i queda delimi a a es ni ells: 1. Espe i Subjec iu: és la dimensió indi i- duali zada de 1'Espe i Gene al; és l'indi idu da an la cul u a. 2. Espe i Objec iu: és la dimensió collec- i a de 1'Espe i Gene al; és la cul u a (espe i objec i a ) da an l'indi idu. 3. Espe i No ma ia: més que una no a dimensió, 1'Espe i No ma iu és una es e a in- e mi ja que es gene a en les in e elacions cons- an s en e els dos ni ells an e io s d'Espe i 12. La elació en e 1'Espe i Subjec iu i I'Objec- iu es po dona de di e ses mane es, pe o la collec i i a ha desen o lla una unció social en la qual aquella elació s'hi mani es a p io i i- iamen : I'Educació. Espe i No ma iu i Educació són dos pun s de con luencia en e els dos ipus d'Espe i . Pod íem di que 1'Educació és la mani es ació ex e na de la elació i que 1'Espe i No ma iu és la mani es ació in e na. Aixb és pe quk aques espe i no és una es e a in e mi ja, en el sen i d'una cosa in e posada, sinó que és una es e a que é una mei a dins 1'Espe i Objec iu i l'al- a mei a dins 1'Espe i Subjec iu, onamen an en cadascun d'ells una es uc u a no ma i a. L'Espe i Subjec iu apo a al medi uns ideals gene als ap io ís ics subminis a s pe 1'Espe i No ma iu ( unció no ma i a subjec i a). L'Espe- i Objec iu apo a al medi uns con ingu s i uns alo s col.lec ius o cul u als a a és de 1'Edu- cació ( unció educado a cul u al). Rou a desen o lla una analí ica de 1'Espe i Subjec iu mol de allada a Sp ange y las Cien- cias del Espí i u. A mode d'explicació mol gene al podem di que 1'Espe i Subjec iu es bas- eix a base de di e en s es uc u es o acul a s, que cons i ueixen cadascuna d'elles un jo-pa - cial, i que el conjun d'elles queda in eg a en una je a quia d'es uc u es o man un jo uni- a i. Pa allelamen , aqueixes es uc u es enen un de e mina endimen que ope a en unció d'uns alo s ideals immanen s a aques es es uc- u es. Aques s alo s ideals conco en ambé en una compe encia i una je a quia que conclouen en una uni a ideal (pe sona ideal o es uc u a mo al). Aquell jo uni a i i aques a uni a d'ideals són espe i no ma iu, que 6s qui ma ca el com de la elació en e l'indi idu i el medi (o en e 1'Espe i Subje iu i l'objec iu). En da e a ins- ancia aques com és iscu amb un sen i d'obli- ga o ie a (un deu e), i els alo s ideals es ans- o men en eali zacions mo als que ope en so- b e el medi. No old ia a a en a en més de alls sob e l1 Id., p. 15. l2 Id., capí ols 1, 11, 111. l'analí ica de les dues dimensions p ime es de 1'Espe i . Només cal di que 1'Espe i Subjec iu és un o de di e en s es uc u es i endimen s que es palesa en l'home. Pe al a banda, 1'Es- pe i Objec iu és un al e o esul an de les apo acions que a a és de la His o ia ha ana en 1'Espe i Subjec iu. Finalmen l'es e a e- lació en e ambdues dimensions s'exp essa en e mes de alo s i ideals (Espe i No ma iu). To aques conjun in eg a l'espe i gene al, o Espe i , a seques. Jun amen a nb la ema ica de l'home, Rou a p esen a o un conjun de emes lliga s amb aquella: 1'Espe i Objec iu (con apa ida del Subjec iu), el ca hc e modelado de la cul u a, el medi his b ic i social, la llibe a , e c.13 To s ells es an conec a s amb la concep uali zació de l'home que hem ana exposan . Temes que, mal- g a la se a impo ancia dins del pensamen de Joan Rou a, no és possible e -ne una explicació, pe aons d'espai. 3 L'EDUCACIO Sí, en can i, que cal pa la del capí ol de l'educació i la pedagogia, pel lloc que aques ema ocupa en el pensamen i en els p opbsi s del nos e au o , així com pe l'a enció que a dedica -hi. Wilhelm Dil hey ha ia exposa a In oducció a les Ciencies de I'Espe i la necessi a de ona- men a me odolbgicamen o el conjun de dis- ciplines que enien pe objec e l'home, consi- de a com un objec e d'un s a us di e en que els objec es de les ciencies que s'ocupen del món ísic. Aques p ojec e es con igu a a com una oposició a les concepcions me odolbgiques cien í iques i posi i is es que d'enqa el Renaixe- men s'ha ien ana imposan , p opiciades pels a encos de les ob es cien í iques o ilosb iques d'au o s d'o ien ació cien i is a. No e a ja pos- sible pe a Dil hey, pe a Sp ange o pe a Rou- a con inua pa lan d'un sol me ode d'in es i- gació pe a o es les ciencies. La di e encia essencial dels objec es a in es iga de e mina a o ha ia de de e mina di e en s me odologies. Una al a asca que s'ha ia de e e a es abli el en a11 de ciencies o disciplines que enien pe objec e el món humh, en la se a essan no na- u alí l'e ica, la sociologia, la his o ia, e c." Rou a, ja d'enca la se a esi doc o al, s'ocupa de deixa es able a i con igu ada la Pedagogia con1 una ciencia que pe any a l'a ea de les cien- cies de l'espe i . 1 en o es les se es ob es publi- cades, de la p ime a a la da e a, la qües ió edu- ca i a hi és p esen com a cons an p eocupaciól'. La impo ancia del e de 1'Educació es a en que ella és el ehicle de les ans e encies en e el món indi idual de 1'Espe i Subjec iu i el medi socio-cul u al (I'Espe i Objec iu) que l'en- ol a. La in eg ació de l'indi idu al seu medi his- b ic, així con1 les apo acions d'aquell al medi són possibles g icies a la unció educa i a. Es a a és d'aques a unció com, p imo dialmen , es ansme en, es e o cen o s'abandonen els sig- ni ica s, els sen i s i els alo s de la eali a o a. «La ida de la cul u a es desplega en dues dis- in es di eccions. Pe una banda consis eix en la c eació de nous béns cul u als, que, com sen i- men s nous, s'a egeixen a la cul u a ja exis en ; d'al a banda, un g up d'indi idus assimila aques a cul u a, assegu an -se aixi la se a p o- pagació. A aques a unció de la ida de la comu- ni a , l'objec e de la qual és assegu a la p opa- gació de la cul u a, se l'anomena educació~ 16. En la emh ica de l'educació hi en en dos ni- ells de dona -se aques a unció: el p ime ni ell és on l'educació és quelcom di ús i incons- cien , on o hom és educado i alho a educa ; aques a unció so geix en la socie a de o ma espon inia. El segon ni ell és l'educació com a unció collec i a, conscien men plani icada i es- peciali zada. En ambdós ni ells es ansme en con ingu s i ideals cul u als. El p oblema aquí ambé Rou a el si ua a dos ni ells; el p ime d'ells és el p oblema de de e mina quins ideals hom ha de posa a l'abas de la unció educa i a, a i que aixb con ibueixi ealmen a la o - mació de l'indi idu i al p og és de la cul u a. 1 el segon ni ell és quina ha d'ésse la me odo- logia que millo se i a pe a l'es ablimen i ansmissió de con ingu s i ideals que hom desi ja. l4 DILTHEY, W., In oducción a las Ciencias del Espi i u, Alianza Edi o ial, Mad id, 1980. l5 Vegeu, pe exemple, Educación y Ciencia, p. 212 i SS., i en o es les ob es hi ha capí ols o bé ases ela i es al ema. També ou un ema p odiga en a i- cles, cu sos i con e encies. l6 Vegeu ci a 2, p. 140. To aixb a ín imamen elaciona amb la con- cepció uni a ia de l'home. Si s'ha d'en end e l'home co n una eali a in eg ado a de di e ses acul a s, la unció social educado a ha de es- pond e a aques s e s, emp an uns me odes i p opugnan uns ideals que ajudin i pe me i z una o nzació in eg al de l'home. Una educació d'aques es ca ac e ís iques ha de ac a l'home con1 una eali a o al en si ma eix i co n a pa d'una eali a nés g an, que és el món his h ic i cul u al que l'en ol a. A a bé, Rou a no es a in e essa de eu e i esposa la se a concepció de l'home ce can uns c i e is que pe me in es abli una mena d'essen- cia in empo al, ixada d'una egada pe o es; l'home és conside a en una dimensió sup a-his- b ica, pe o no en el sen i d'es a pe sob e de la His b ia i de o ma independen d'ella; ans o el con a i, l'home queda de ini en cada mo- men his b ic, l'home és una mena de eali a o- al que engloba di e en s dimensions i que es a de inin co n a al p og essi amen i cons an en cndn si uació his b ica conc e a. «L'home 6s un ésse essencialmen his b ic. Dil hey descob í ayues aspec e esseiicial de la ida humana. Les capes més llunyanes del passa g a i en sob e el p esen i cons i ueixen un ac o impo an en les decisions que hau an de bas i el u u , Els esde enimen s d'a ui es an condiciona s pels d'ahi , i al seu o n, condicionen els del demi. El p esen és alho a passa i u u » 17. La Pedagogia co n a ciencia de l'espe i , ha d'en end e que els ideals cul u als són ideals his b ics i que oben el seu onamen i la se a gknesi en el decu s de la His o ia, que ha a i- ba a un a a i aquí. La pedagogia que ansme uns ideals anco a s en alo s pe manen s i e e ns, o la pedagogia p eocupada pe una di- diic ica de l'ensenyamen pe damun de qualse- ulla si uació cul u al, només conclouen en un esul a eiso c. Quan en l'educació s'en onquen els alo s ideals amb la eali a his b ica, la pedagogia es- de é ciencia de l'espe i , una asca k il pe quk eballa i espec a la o ali a de l'home en o es les se es dimensions in eg ades. l7 ROURA PARELLA, J., El sen ido del iempo en las dos A i é icas, 1968, a icle p. 157. Sense pode en a en nés de alls de la ida, ob a i pensamen de Joan Rou a, ac an -se, co n es ac a, d'un au o i d'una ob a p ac i- camen desconegu s ins al momen , no old ia conclou e sense explica que el nos e au o é dos ni ells d'exposició del seu pensamen , cosa que a a eu em en pa la del llengua ge emp a . Rou a desen o lla una iloso ia de l'home, sense oblida que es a en una iloso ia dels ho- mes. Aques e no deixa de eni elació amb les ci cums ancies que en ol a en la se a ida i que el dugue en a iu e i i encia medis ben di e sos: des del medi u al del seu poble, al co de la Ga o xa; des del con ac e amb el seu medi na u al, ins al medi més u bii co n Ba ce- lona, Be lín, Mexic o Wesleyan Uni e si y als E.U.A., ins al medi nés cul u i za i més llunya de l'al e. To aixb ha ia de eni el seu e lex en el pensamen i l'ob a de Joan Rou a, i so- b e o en la se a concepció de l'home. Com am- bé enen igual e lex les o ien acions i in luen- cies ebudes dels au o s nomena s. Ambdues ci cums ancies ha ien de p opicia i con e gi en la concepció uni a is a de l'home. L'home is co n el esul a de la con luencia de acul a s o disposicions na u als i espi i uals, i eien -lo co n un subjec e que - o i man enin la se a essi u a ecolzada en la dimensió o ga- nica- es cons i ueix co n a humi en el camí cap a la dimensió espi i ual. Al cap i a la i, aixb e a ambé, en el1 pe so- nalmen , el ajec e que ha ia segui i ana a se- guin en la se a ida, segons sua a s'ha mani es- a en elació amb la se a biog a ia. Pe an la se a iloso ia a ésse una ac i i a no solamen in el.lec ua1, sinó, i abans que es, una ac i ud i encial, que es aduia en les se es ob es i en el seu llengua ge. Sob e aques llengua ge és on hom po ado- na -se dels dos ni ells que abans hem al.ludi ; i aixb ho in e p e em co n un essb de la se a iloso ia de l'«home» i dels «homes». En lli- b es co n Sp ange y las Ciencias del Espi i u o El mundo his ó ico y social, l'au o s'exp essa en un llengua ge o amen academic; són llib es mol es uc u d s i de emi ica densa. Pe b al cos a d'aques s hi ha al es í ols co n Tema y Va iaciones de la Pe sonalidad o La o mació de la consci2ncia nacional, en els quals el o em- p a é un ai e col.loquia1, més obe , sugge en i menys es uc u a . Pe que, en de ini i a, Joan Rou a, el que ol exp essa és com es desen o - ic. L'home que sen , ol, ep esen a, conejx, lla el món.. . , com es desen olupa la cul u a.. . , c eu.. . I'home, que no és al a cosa que una olo- quins són els alo s que legali zen la ida huma- li a de acul a s que iu i i emeiablemen no- na.. . , quins c i e is ha de segui una o mació més es po explica i comp end e com a al lo- humana au hn ica, e c.; pe o o aixb ba ega dins ali a . l'home de ca n i os en el seu medi social i his b-