((FILOSOFIA
DE
L'EXILI))
1
EXILI
DE
LA
FILOSOFIA
No be
BILBENY
Com l'apassiona , que en e dues anques
a
ia
pe la all esp ejan , deixa enda e a el seu pas
i omple els seus ulls asse i s en el pensamen de
[l'encon e
i s'acompanya ja de l'ab acada i la eu,
a a
jo,
o na a l'exili on callen les coses,
on es mesu a el emps pel que s'espe a an sois,
pujo pe e oba el qui és jo ma eix i madu a,
únic, de mi ma eix i del meu déu sal ado ,
i en l'impuls consen i cap a l'ha monia ixada,
dins
la
pos a que em enc c eo l'au o a b illan .
CARLES
RIBA
Elegies
de
Bie uille,
XI
L'exili és aquell allunyamen de I'indi idu
espec e del seu país que es duu a e me pe
aons o mo ius diguem-ne polí ics. De egades
aques a expa iació és olun a ia; de egades, so-
in , o qosa, pe que hom ha ixa una pena
sob e nosal es -des e amen -, o pe que,
sense més p o ocol, s'ha obe la eda con a el
nos e cos mo al -pe secució, almen . Bé que
els lími s en e l'obliga i el acul a iu no són,
ampoc en aques a ma e ia, gai e cla s.
1
enca a,
oba -se anca a la p esó pe segons com s'ha
e ús de la pa aula, o oba -se mobili za a la
gue a sense que ens l'hagin demanada, és, a pa-
e meu, eu e's igualmen exilia . En una o -
ma o al a, la iloso ia, posem pe cas -i n'és el
nos e-, s'ha e , es a, no a es egades,
en,
anzb
i
pe
l'exili dels seus caps pensan s.
1
ins
pod íem di que, al com és e el món enca a,
una iloso ia po ada ins a les se es da e es con-
seqüencies polí iques és semp e una iloso ia
pe
a
l'exili, iidhuc ísic, mal que li shpiga, del seu
comp omes au o . La eali a és an plebea que
no cald ii que ni els exilis dels ilbso s inguin
semp e u gi s
sub specie philosophiae,
sinó que
bas a a pe a guanya -se l'expulsió de la ciu a
p opia una ce a mane a educada, si es ol
es-
pec uosa,
de sen i -se ciu adh. Pe que, des de
Soc a es, la ciu adania oman o ensi a enca a.
Aques , pe mi i-se'm, és el e de l'exili que
conco e, al inal de la segona República, so-
b e alguns ilbso s ca alans.
UNA DETERMINADA TRADICIO
D'EXILIS
Da e amen s'es h imposan el e me «Filo-
so ia de I'exili», di , sense més, dels lbso s ca-
alans exilia s a conseqüencia de la da e a gue -
a ci il. El g up d'aques s que hom é en con-
side ació és, en els casos que conec, aquell que
com a compos pe au o s incula s, pe o i-
gen o adopció, a la Ca alunya de l'epoca epu-
blicana, s'inclou -pe o sense al na u alesa de
g up- en el conjun he e ogeni de pensado s
es able pe l'his o iado José Luis Abellán al
seu llib e
Filoso ia española en Amé ica,
publi-
ca a Mad id el
1967.
Aques a con inua essen
l'única monog a ia de base de que disposem
-
pe a una isió gene al del -si es ol- so-
b een ks con ingu d'aquella «Filoso ia de I'exi-
li». Així, el g up de ilbso s ca alans exilia s
a la a lla dels qua an a ha pe ingu ,
in ex en-
so,
el o ma pels au o s segiien s -i ci o sen-
se p elació: Joaquim Xi au i el seu
ill
Ramon,
Josep Fe a e i Mó a, Jaume Se a i Hun e ,
Da id Ga cía Bacca -pe que p o essa a, i pu-
blica,
a
Ba celona-, Robe Saumells, Lluís
Fa é i Mag e, Joan Rou a i Pa ella, Domenec
Casano as i Edua d Nicol.
A a bé, abans que es i en e m aques a nb-
mina haig de e uns comen a is al ma ge. No
en a é a discu i si Ramon Xi au, que només
comp a a quinze anys d'eda el 1939, o Lluís
Fa é, que ma xi l'any..
.
1931, poden, en i-
go , ca aloga -se dins la nos a «Filoso ia
de
l'exili», Tanma eix, en un o d e iden ic, em
pe me o d'es end e el meu dub e e s la pe -
sonali a de Da id Ga cía Bacca, el qual -i no
pe aó del seu idioma ni del seu o igen-
no és gens icil d'aglu ina amb el subsec o de
« ilbso s ca alans», dins la in ellec uali a es-
panyola exiliada el 1939. Jo, almenys, no eig
cla el nexe i I'abas de Ga cía Bacca dins la
cul u a i en especial la iloso ia ca alana -o no
el eig an cla com d'al es casos simila s. Em
eme o només al sen i comú, que em diu més
a ia dels nexes cul u als cas ellans de I'au o
esmen a . Poc emps més a d, un al e eximi
pensado , Zubi i, ensenyii du an unes empo-
ades a Ba celona i no pe aixb gosem lliga -lo
al cpensamen ilosb ic ca alb: en i a an obe -
a com es ulgui, pe b és cla que no dóna pe
an . Deixo només apun ada aques a qües ió
dels possibles exceden s d'adsc ipció dins del
g up que ens ocupa; qües ió i ial, amb o , al
pensamen ma eix, pe b no pas al p opbsi
d'his o ia -lo
o
de comen a la se a his o ia,
Amb aques a sensibili a p oposo de e le-
xiona , en can i, sob e els ja no hipo e ics «au-
o s exceden s» que comen a a, sinó els e ec-
ius pe sona ges
absen s
de la con encional e-
lació de ilbso s ca alans exilia s a an de la
da e a gue a ci il espanyola. Com que la llis a
d'aques s és, amb esc eix, p ou nés lla ga i
sob e o clamo osa que la dels an e io s, haig
d'a ibui el seu e -abans de passa al de-
all- a la al a, a a pe a a, d'es udis publi-
ca s sob e l'exili iíosb ic ca ali, i a que, men-
es an , hom es e ia massa del ci a llib e
d'Abellán, del o insu icien pe a nosal es.
L'his o iado mad ileny no pa la dels p ime s
exilia s, és a di , dels qui so i en l'any 1936
pe mo ius polí ics. A Ca alunya aques s o en
p incipalmen els pensado s de condició ecle-
siis ica. Va ésse el cas de l'his o iado Miquel
Ba llo i; dels assagis es de a anni obe Ca les
Ca dó, Albe Bone i Pe e Bo doy-To en s,
així co n dels omis es adicionals Ramon Ro-
que , Joan Tusque s
i
Josep Ma ia Roig i Gi-
onella. En aques a llis a dels ilbso s emo-
gu s el 1936 hau íem de conside a co n d'una
si uació anexa a la de l'exili la del ambé eli-
giós i his o iado Ignasi Casano as, íc ima
dels p ime s mesos de la gue a
-el
seu exili
se ia, doncs, «in e io »-, i, al capda all, la
d'aquells p o esso s uni e si a is que, co n Jo -
di Udina i Domenec Casano as, o en cessa s
de llu ci ec pe o d e exp essa del go e n
de la Gene ali a . (Abellán si ua Casano as co n
a in eg an , sense més, de l'exili epublici, el
del 1939.)
Pe b segui an sense ésse ac a s uns quan s
pensado s més. L'assagis a i ilbso F ancesc
Pujols ob e la llis a dels oblida s pel que a al
1939. S'hi ha d'inclou e ambé el singula
Dí-
dac Ruiz, au o de di e ses ob es amb olun a
loso ica; o, no gai e lluny, Joan Mon seny
(«Fede ico U des»), eb ic ana quis a, au o
de
La e olución de la iloso ia en España.
El
ilbso Josep Ma ia Capde ila, an ic deixeble
de d'O s, i el seu consemblan , l'assagis a Mau-
ici Se ahima, seguido de Mounie , hague en
igualmen d'exilia -se. Pe e Co ominas, un al-
e «esc ip o d'idees», i animado , a més
de di e ses ac i i a s ilosb iques, hagué ambé
de ma xa ; co n Augus Pi-Sunye , el p es igiós
isibleg i eb ic o ma en les idees de Ramon
Tu ó. El psicbleg
i
co esponen in ellec ual
de Joaquim Xi au, Emili Mi a, in oduc o de
la psicoanalisi a Ca alunya, ampoc és esmen-
a quan s'hi deu ia. Com Gab iel Aloma , el
eo i zan del mode nisme que s'an icipa en al-
guns pos ula s al Noucen isme.
1
com, a la i,
els assagis es polí ics Manuel Se a i Mo e ,
Joan Como e a, Jo di A que , Joaquim Mau-
ín, Josep Pallach, An oni Ro i a i Vi gili, An-
oni Fab a i Ribas, Josep Ma ia Ba is a i Roca
...
And eu Nin, d'al a banda, ma ca, amb el seu
seg es i assassina -el segon, a Ca alunya, des-
p és del de Fe e i Gua dia, d'un «home d'i-
dees»-, la i a més c uel de l'exili in el.lec ua1
ca ali. Ni o l'exili de pensado s ca alans,
p o oca pe la gue a ci il ou, doncs, el de
l'any 1939, ni o s els exilia s -malg a l'an-
ologia
ame icana
d'Abellán- o en cap a
Ame ica.
Podem pa la enca a de la con inui a d'a-
ques exili en els pensado s, p ime , que o en
depu a s pe o no a iba en a ma xa del país,
co n Josep Calsamiglia, Jo di Ma agall i Edua d
Valen í; i, d'al a banda, en aquells que, de
dins es an , igualmen , ha ien de oba -se, en
els anys qua an a
i
cinquan a, enmig d'un ad-
e s eg& pe a l'ac i i a in el.lec G1, an de
la li e a u a -Fus e , Se ahima, en o na -,
co n de la docencia -Colome , Goma, Siguán,
Sac is án, po se Mi aben . Fe i e , la « iloso-
ia de l'exili» a iba enca a hs els anys seixan-
a: José Ma ía Val e de, exilia a No dame i-
ca, i el ci a Manuel Sac is án, expulsa de la
Uni e si a . (La coacció ísica sob e la pa aula
no és cosa an p e e i a en e nosal es: els ca-
sos Xi inacs i Boadella, els a emp a s con a
Fus e i els p ocessamen s ecen s con a pe io-
dis es -pensem, si més no, en el de Xa ie Vi-
nade -, se segueixen del ma eix o d e de cau-
ses que p o oca en l'exili de la gue a ci il).
Vull di , amb o aixb, que no podem a u a -nos
en l'exode del 1939, sinó que aques é enca a
ami icacions, i nés en
el
e i o i de les idees.
Amb o , c ec que l'exili de ilbso s que dó-
na a ui mo iu a l'an onomis ica «Filoso ia de
l'exili» ha ep esen a el nés g an en ebanc
pe a l'e olució del pensamen íilosb ic a Ca-
alunya, quan aques ja po a a cen anys de
cu s con inua -a pa i , p ic icamen , de la
eins au ació de la Uni e si a de Ba celona.
Al-
es ad e si a s so e es pe la iloso ia ca ala-
na con empo ania les eu em, al cos a d'aixb,
mol en un segon pla: penso, sob e o , en la
p ema u a desapa ició de Joan C exells i en
la sob ada mig ació d'Eugeni d'O s. (La qual,
-
pe deu e's a mo ius polí ics: no és un exili am-
bé?). Abans d'aquells cen anys de con inui a
hi ha ia hagu , com se sap i s'ha de eco da ,
al es mo imen s d'expa iació d'in el.lec es,
au en ic an eceden , pe signi icació i g anda ia
de cada un, de l'emig ació epublicana. Són, e-
ospec i amen , els dos exilis del~ libe als
(1814, 1823), on hi oba em Monlau, Ma a,
Ribo i Fon se e i An oni Puigblanch, en cos-
a , aques , ja pe semp e a Lond es, a Blanco-
Whi e. Més en e a hi hagué l'expulsió dels je-
sui es i egalis es (1767), la qual suposa el p i-
me desman ellamen -i de ini i a c isi- de
la Uni e si a de Ce e a, man inguda pels p i-
me s: pensem, si més no, en les igu es cabdals
d'un Fines es o un Codo niu, animado s de
l'únic ocus de ela i a «mode ni a » en les
idees del
XVIII
ca ala. Els exilis d'in ellec uals
enca a més an e io s són els de i a s de la gue-
a de Sucessió (1714), de la dels Segado s
(1652)
i,
pe descomp a , els que es donen a nb
l'expulsió successi a, ia T ibunal de la Inqui-
sició -au en ic mo o de l'exili hispanic-, de
la comuni a jue a (segles
x
i
XVI)
i dels e as-
mis es jun a nb els p o es an s (segle XVII). Els
es alls, pe ce , d'aques a o gani zació de la
in ole ancia e en esc iu e mol es pagines als
«mode ns» Felix Ama , I'esmen a An oni Puig-
blanch, el me ge i ilbso Josep Miquel Gua dia
i l'esc ip o Pompeu Gene .
Finalmen , en aques a llis a e ospec i a
hau íem enca a d'inclou e, a í ol d'excepció i
dins l'in e egne de la iloso ia a nb con inui a
(
1837-1936) que comen a em abans, els exi-
lis mo u p opio -bé que mai ho són del o -
dels ci a s Gua dia i Gene , del pedagog Fe -
e i Gua dia, o s ells a Pa ís, així com del mo-
de nis a Jaume B ossa, a Lond es, ben en a
el segle ac ual. Si és que no olem a egi un
al e «exilia in e io », el del maxim di uso
del da winisme a Ca alunya i Espanya: Odón
de Buen, ca ed a ic de biologia du an mol s
anys a la Uni e si a de Ba celona, de la qual
ou expulsa inalmen pe de ensa l'e olucio-
nisme a les aules.
1
ampoc no iga gai e a se
un memb e més de l'exili epublica.
SOBRE EL TERME «FILOSOFIA
DE L'EXILI»
1
ALGUNES QOESTIONS
DE FONS
El e me «Filoso ia de l'exili» és, al meu pa-
e , an imp ecís com aquells al es e mes que
li són més o menys connexes dins la his o ia
del pensamen mode n a Ca alunya: «Escola
de Ba celona», «Filoso ia del sen i comú», «Fi-
loso ia del seny», «Neo omisme», «Pe sonalis-
me», «Mode nisme» o adhuc -el da e que
he conegu - «Escola omis a de Ba celona*.
La millo his o iog a ia endeix a sup imi , en
bon llina ge de nominalisme i economia del
Ilengua ge, an es denominacions sob ea egides
com sigui possible, comencan pe aquelles que
no esul en cla es. T es qua es pa s d'aixo
c ec que passa a nb les e ique es abans allu-
dides.
És di ben poc -i sob e o és di massa
nega i amen - dels ilbso s exilia s que pe -
anyen, abans que es, a la classe de la «Filoso-
ia de l'exili». C ec que som al da an d'un
epíg a ex a ilosb ic, pe quh no é elació a nb
l'ob a ma eixa dels pensado s als quals es e-
e eix, allb que ha d'impo a en p ime lloc a
l'es udiós
i
a l'his o iado . A pa d'aixb, no
hi ha un ma eix pensamen doc inal, una e-
ma ica comuna ni cap simili ud de o o es il
apa en s en e els ilbso s de l'exili. Cap elemen
doc inal, almenys, en pe me , de momen , de
dona a aques s pensado s un quali ica iu gene-
ic a inen .
1,
o a nb o , ja s'ha is , al a-
men , que hi ha hagu més d'un exili collec iu
de pensado s ca alans, idhuc en la mode ni a .
La qual cosa ens a isa ambé del ca ac e sim-
plemen ahis h ic de I'exp essió «Filoso ia de
l'exili». Te me, doncs, que con é, al meu pa e ,
a ec uosamen ana oblidan . Com segu amen
d'al es, p oduc e de la inap esa hispanica pe
e his o iog a ia de les idees, comencan pe les
p bpies -o po se pe no ha e sabu e ni
aques a his o ia.
En enc, així, que ja que no hi po ha e un
p edica analeg, d'o d e ilosb ic, pe a e e i -
nos als au o s esmen a s, I'únic que po se ad-
me ien ó a un d'o d e his b ic gene al. P o-
poso en aques supbsi , d'u ili za el e me
«Filbso s ca alans de l'exili epublici» -sem-
p e, és cla , que con ingui aques a comuna e-
e encia biog a ica-; enuncia , pe o, que hom
hau ia d'amplia a nb l'especi icació, pel que
hem ana explican , «...de 1936», o bé a nb
l'a egi
«.
.
.del 1939», segons con eniencia.
1
enca a, posa aques da e , a nb la inco po a-
ció d'un al e su ix: o bé
«.
..a Ame ica», o bé
«...a Eu opa», segons s'escaigui. To s ells, d'al-
a banda, pe anyen si més no -jun a nb els
qui no s'exilia en- al g up més ampli dels
(( ilbso s de la Uni e si a Au bnoma de Ba ce-
lona», que comp end ia de Jaume Se a i Tomas
Ca e as a Josep Fe a e i Josep Calsamiglia.
L'al a qües ió p elimina pe a l'es udi d'a-
ques s ilbso s de l'exili, i, pe an , abans que
en éssim sob e llu pensamen ma eix, és, e
i e , la in es igació de les possibles in luen-
cies eb iques ca alanes, siguin les endbgenes
-és a di , les ebudes en e ells-, siguin les
exbgenes o ecollides d'al es pensado s aliens
al g up p oposa . Dins d'aques capí ol penso,
a a ma eix, en mi ja do zena d'indagacions pen-
den s. Així, cald ia, p ime amen , de ini l'a-
bas de la iloso ia de Llo ens i Ba ba damun
Jaume Se a i Hun e , el més e11 de o s els
ilbso s ca alans de l'exili epublica, de o s els
quals -sense excepció- ou p o esso . Cal
no oblida que, pe exemple, Se a es p ocla-
ma no sols deu o , sinó seguido i o del qui
ha es a el p ime p o esso de iloso ia de la
eins au ada Uni e si a de Ba celona: l'in e-
es pe publica les
Lliqoízs
d'aques és una p o-
a més del seu seguimen con encu .
Una al a qües ió pe apun a : la elació del
més e e a dels deixebles de Se a, F ancesc
Mi aben (n. 1888), no sols a nb l'idea i del
p ime (ames e Se a..
.
»),
sinó a nb la iloso-
ia del sen i comú empa ada pe Llo ens - an
elogiada pe l'anglb il au o de
De
la Bellesa-,
i de la que Se a, anma eix, hau ia a iba a
e de mi jance sob e el seu alumna uni e -
si a i. (Pe e Fon i Puig, coe ani de Mi aben ,
ou ambé alumne de Se a i Hun e , pe o no
ens dóna indicis su icien s pe c eu e en una
elació in ellec ual elle an a nb el seu mes-
e). Un e ce ema a esb ina és la in luencia
exe cida pe aques sob e el jo e Joan C e-
xells -alumne igualmen - (n. 1896), que ini-
cia eIs seus esc i s espe ona pe I'ale a con a
el « ela i isme», ad e i pe Se a en el con-
jun de la iloso ia con empo ania. El « ela i is-
me» e a pe ambdós la conseqüencia de edui
-en enien- el p oblema de la ce esa a la e-
i a «psicologis a» o a la e i a «posi i is a»
a nb les quals culmina ia el pensamen del se-
gle passa . No és pe un casual que C exells
o ien és la se a esi doc o al cap a la Ibgica
mode na, a pa i de la eo ia de les p oposi-
cions de Bolzano i de la Ibgica ma ema ica de
F ege i Russell, és a di , l'ambi de les « e i-
a s absolu es» capaces de des e el so ilegi e-
la i is a. Pe b, en aques sen i , no és menys
in e essan la elació doc inal en e Se a, una
al a egada,
i
els seus al es deixebles, quasi
coe anis de C exells, Joaquim Xi au (n. 1895)
i Joan Rou a i Pa ella
(n.
1897), o s dos exi-
lia s el 1939. Si I'apa a -se del « ela i isme»
po a C exells ins a la lbgica
i
l'epis emologia
ealis a, en aques s dos au o s esmen a s po -
a a, espec i amen , e s la me a ísica dels a-
lo s - ia Schele i la enomenologia- i la pe-
dagogia especula i a, a a és de Dil hey i
Sp ange . Xi au, almenys, i com el nos e p i-
me seguido de Russell, no es al ia a en els
seus esc i s de jo en u l'allusió al al ela i-
isme de la e i a . Es pod ia e , si més no, un
es udi compa a d'aques a iple i simul ania
incidencia pe sonal del pensamen de Jaume
Se a, el qual, du a e me, ens pod ia ajuda
po se a eni un p incipi d'uni a de isió sob e
la iloso ia ca alana del nos e segle, que a a
pe a a no enim.
1
més, enca a, quan s'es a
ac an , a nb la gene ació de C exells, de la
p ime a que ens posa en con ac e di ec e a nb
el pensamen anglosaxó.
Un al e o d e d'in lukncies que ó a bo d'es-
b ina és la p esump amen deixada pe la ilo-
so ia de Joaquim Xi au
-i
no al a ien ele-
men s pe c eu e que és una hipb esi p ospe a-
ble- (al meu pa e el ilbso nés des acable
de l'exili epublica) sob e o s i cadascun dels
seus aulmnes més anomena s, an els esilia s
ma eixos com els de l'«in e io ». Pe o d e
c onolbgic: Fa é
i
Mag e, Nicol -eis seus
dos deixebles més an ics-, Bo ill, Casano as,
Ma agall, Fe a e , Calsamiglia, Goma i, més
ega, Ramon Xi au, coinciden s, c ec, amb
aquella onamen al p eocupació de Xi au pe
les dades p elimina s del pensa : l'a ec i i a ,
la comunicació, l'on ologia de I'home.
Pe úl im, una da e a conjec u a sob e la
o mació ca alana de Fe a e i Mó a, l'al e
g an pensado -al meu gus ambé- de l'exi-
li ame ica, («exili», enca a a ui?). Aques a és:
el as e d'Eugeni d'O s, almenys, en ob es com
Les
o mes de la ida ca alana
-pal&s, enca a
que no es digui-, i, sob e o , en la o mació del
seu me ode ilosb ic. Així, l'«in eg acionisme»
p esen a, en la nos a mane a de eu e, una con-
comi ancia poe ica amb l'i bnic dialoga , en
d'O s, en e les ca ego ies oposades del pensa-
men - en e els concep es pola s, segons Fe a-
e . A ui ja hi ha p ou deixan -ho insinua .
L'exili és quasi el des í del pensamen . La
iloso ia segueix el compas del camina , del pas-
seig, que és la eloci a na u al de l'home.
Quin ilbso no és i ine an ? La co onació de
la iloso ia és el seu des í caminan . ~Com no
pod ia ésse un al e el des i d'un pensamen
que es ol ins a la se a da e a conseqüencia?
Si la iloso ia au en ica és i ine an semp e,
és, pe b,
e an
algunes egades. És I'ho a del
seu egne, al qual no pod ia coneixe , al amen ,
més que d'aques a o ma nega i a. Hi ha, pe
el1 ma eix, o a una noblesa de l'exili, i més
enca a en el d'aquell que ja es p oposa un dia
I'ésse i ine an . És la o una, en aques cas,
de la c í ica del coneixemen , del coneixemen
c í ic, del coneixemen . L'au en ici a és desa-
ian , i aixb sol ésse -sense que degui, sense
que hagi d'ésse -ho- una candida u a a l'e -
ancia. La mi ologia ens ho eco da: Adam, i
Edip, i P ome eu. La ida d'alguns ilbso s ens
ho ensenya: Sbc a es i Pla ó; Vi es i Desca -
es; Spinoza i Hobbes; Vol ai e i Rousseau;
Ma x i Nie zsche; F eud i Wi gens ein;
G amsci i Benjamin; Landsbe g i Ado no; Sa -
e i Russell; Chomski
i
Neg i,.
. .
La iloso ia
i a é un his o ial no sols de censu a sinó d'exi-
lis ambé. La iloso ia cau elosa -i exi osa-
coincideix, en can i, amb el epbs del seu au-
o : A is b il, Tomas d'Aquino, Locke, Hegel
...
La di e encia que hi ha, pe a la iloso ia, en e
un es a
i
l'al e, en e el econeixemen
i
la
ep esalia pe pensa , és la di e encia que
hi
ha
en e la con o mi a
i
la c í ica.
O
el pensamen
com a consolació i el pensamen com a p egun-
a.
O
en e l'exi i el Regne. Semp e hi ha ha-
gu , hi ha, un exili espe an la in ellig6ncia. La
despossessió del ilbso ha es a la se a co o-
nació; no dic que ho hagi de segui essen .
Al cos a d'aques adicional exili
poli ic
de
la iloso ia
hi
ha, a ui, un exili d'una al a me-
na:
l'os acisme cul u al,
al qual es euen obli-
gades a ui algunes o mes d'exp essió del pen-
samen . Pe exemple, i pe con inua , el pensa-
men ca ala. Pe b no menys el que s'exp essa en
cas ella; o en ancks, o en i alia. La iloso ia en
llengües lla ines iu la consciencia d'es a des e -
ada de l'ambi de la iloso ia in e nacional. És la
iloso ia 'que es eu, de o a
i
de dins, com a
iloso ia exiliada. Els seus memb es ens mo em
en una zona
ex a e i o ial
que, a o es i a ,
despe a l'in e es -quan el despe a- dels me-
opoli ans pel que é d'exb ic i de pun a de o-
man icisme: la ideli a a la Ilengua, a la his b-
ia..
.
1
aixb que ni l'una ni l'al a no p eocupen
gai e als au o s cen als.
La iloso ia que a ui es a a Ca alunya, i ja
no diguem la que es a en ca ala -a pun de
desapa eixe del o , pel camí que anem-, é
a sob e un ag eujan : pe any a una cul u a sen-
se
es a .
A
pa que no é ampoc d'al es més
pe i s mi jans..
.
¿No se a que els Filbso s de
1'Exili som a ui nosal es? Pe b, en
i,
ja aques-
a és una qües ió que ens sob epassa.