PROMESA ACOMPLERTA
J.
FERRATER MORA
Fa una in ena d'anys pa la a a nb el Pep Cal-
samiglia sob e iloso ia ca alana. Va so i a la
con e sa, na u almen , Joaquim Xi au, mes e
de an s. Vaig di al Pep Calsamiglia que una e-
gada ha ia escol a Xi au di que, malg a la dis-
ancia iloso ica que hi ha ia en e el1
i
Ramon
,
.
1
u ó,
li
sembla a que e a una pe sonali a ilo-
so ica ema cable que calia «inco po a » a la his-
6 ia de la iloso ia ca alana. Pe que no esc ius
unes a lles. enca a que siguin només exposi o-
ies, sob e la iloso ia de Ramon Tu ó? em a
p egun a Pep Calsamiglia. Les pod íem publi-
ca . quan sigui I'ho a, en alguna e is a de ilo-
so ia ca alana. Vaig esc iu e alesho es les pagines
que m'ha ia sugge i el Pep Calsamiglia.
i
que
han es a . ins a a, inedi es. Les publico en la
e is a de iloso ia ca alana que dedica un núme-
o a la memo ia de Pep Calsamiglia
i
d'aques a
mane a acompelixo. in anys desp és, el desig
del nos e admi a
i
eco da amic.
Una de les mane es menys inadequades de de-
ini la iloso ia de Ramon Tu ó és la següen :
esolució na u alis a del p oblema epis emol6gic
onamen al de Kan . A a bé. el « enomen p i-
mo dial» que p oposa a Tu ó no e a, com en les
endencies na u alis es del.segle
xix.
el clima, la
aqa
o
«la ida», sinó un e isiologic de e mina :
la am. Tu ó olia esb ina «com
i
de quina ma-
ie a hem a iba a coneixe que en les coses que
poblen I'ambien en el qual i im hi ha una cosa
subs an i a que no
és
pe cebuda pels sen i s»
(La
hcae e ica de la in elkencia,
1918, pag. 14).
L'allunyamen de o a consciencia- e lexa
- undada en la noció de I'ene gia especí ica
dels sen i s, de la qual ha ia pa la Johannes
Mülle - obliga a busca dins del subjec e -un
subjec e «na u al»- els elemen s que ens poden
condui al coneixemen . Es passa d'aques a ma-
ne a de I'analisi kan iana de la ideali a ans-
cen al a una obse ació empí ica. Pe o I'obse a-
ció empí ica ens mos a, en p ime Iloc, «I'espe-
ci ici a de les sensacions
a iques».
Aques es
sensacions són, en opinió de Tu ó, els elemen s
sob e els quals cal bas i el sis ema del coneixe-
men . No pe qu? o el coneixemen , en les se-
es múl iples o mes, sigui eduible a la am, o
sigui conseqüencia del « o na eu o ic», sinó
pe que és el seu es a basic, sense el qual el co-
neixemen no és possible. Pe consegüen , la
am no és, com esc iu Ramon Tu ó, «una im-
pulsió amo a que ens po a a inge i aques a
classe de cossos ex e io s que enomenem "ali-
men s", sinó una suma de endencies elec i es
que ens po en a inge i els alimen s que con e-
nen i ualmen les subs ancies que cal anaboli -
za a i de es abli la composició o iginal de la
ma e ia i en i que ens po a a inge i -los
d'aco d a nb la asa p e ixada pe la nod ició ma-
eixa»
(op
ci .,
pig.
63).
La a n sembla se , pe
consegüen , una mena d'«impuls» que sos e els
al es impulsos, pe o és un impuls que po a en
el seu si la possibili a d'elecció
i,
en conseqüen-
cia. la possibili a d'un
conezxemen de la coca
e. collzda.
Les sensacions
a iques
acusen la ne-
cessi a d'una subs ancia, pe o d'una subs iincia
di i enczada.
És ob i que el pas d'aques a necessi a de di-
e enciació al coneixemen plan eja nomb osos
p oblemes. Ramon Tu ó no els igno a pas. Pe
comen a .
posa en elleu que la sensació
a ica
és solamen «la p ime a ma e ia sob e la qual
s'ha de mun a I'objec e del coneixemen », pe -
que «una cosa és sen i sed
i
una al a cosa, ben
di e en . és coneixe I'aigua a nb la qual s'ha de
sa is e la sed»
(op ci .,
pigs.
75
i
82). No obs-
an , la dis ancia en e coneixemen in el.lec ual
i
sensació o ica no és ni in ini a ni i econcilia-
ble. Hi ha un pon bas i pel «quad e de les im-
p essions~ que eco den I'e ec e o ic, de mane-
a que «p ime coneixem les coses pe I'e ec e
o ic que de e minen, abans que ens sigui cone-
gudes pe I'aspec e espacial en que ens son p e-
sen ades pe mi ji de la pe cepció ex e na»
(op.
c .,
pig. 92. També,
i
sob e o ,
0 ken. delco-
neixemen .
La
am,
1912 [edició d'Edicions 62
i
«la Caixa», 1980, Cap. VII, especialmen pags.
61
i
següen s).
0,
com diu ambé Ramon Tu ó:
«No coneikem de la ma eixa mane a amb les im-
p essions senso ials -que ens pe me en econei-
xe les p opie a s nod imen als dels alimen s-
que amb les ima ges senso ials -que ens pe me-
en econeixe els objec es-.
Llu espec iu alo
l@k es mol dzye en
(el sub a lla és meu).
Amb les p ime es econeixem la p esencia de co-
ses, de la subs an i i a i de la eali a de les
quals ens assesso a la sensibili a o ica, men e
que amb les segones coneixem objec es que di e-
enciem uns dels al es, segons les di e en s im-
p essions de e minades sob e els sen i s, pe o de
la eali a de les quals no podem dub a pe que
s'han e ela i amen més ep esen a i es de la
eali a que de I'objec e (dis inció, a egeixo,
cliissicamen kan iana).
Si
en un p ime es adi la
in el,lig icia no hagués comenqa pe
ep esen a -se les coses que nod eixen pe mi jii
de les imp essions que eben els sen i s, mai no
pod íem, en di e encia uns objec es dels al es
pe la pe cepció ex e na, dona pe ben es able
que les nos es ima ges esponen a coses que
cxis eixen
i
subsis eixen independe men de les
nos es ima ges))
(op.
ci .,
piig.
107).
Vciem aquí un aspec e onamen al del pensa-
ne i iloso ic de Ramon Tu ó: el no desconei-
xe la dis i -icia en e sensació
i
ep esen ació id-
iuc qiian adme que la segona es i basada en la
p i me a. Aix6 explica que la subs ancia nod ido-
a. en ésse pe cebuda com a cosa ex e io , no si-
gui
j;i
«com ho a se en un momen més obscu
de la in cl.leci6. una cosa que ing esa
i
de e mi-
na u i e cc e be ii- ic, sinó allo que ha de ing esa
a i de p adui al e ec e)) o, si es ol, «la imp es-
si6 qiie b olla del ons o ginic com una o ~a ce-
ga
i
cns Ilanqa cap al m6n ex e io , dcixa de se
cega. ans o nan -se en in cl~lec i ~a. quan les
no es a'illadcs que su ninis cn cls sc i i s p opo -
cioiicn cls clcmcn s ep esen a
iiis
de la s~ibs in-
ci;~
iod ido a)) (C .
E/(
on''cn.
d./
~.oli~ kc n~~n~.
Ida, 2m.
Cap.
IX.
l>a, . /'m).
Pc c,onsegücn . la ep esen acií, a ia amb la
cosa ep esen ada. de mane a que el p imi iu
subicc i is ne de la eo i;~ 6 ic.a esdc é un ob-
jec i isme -un objec i ismc, ben en es. de ai c
na u alis a-. La eo ia del co ieixc ncn que
a
elabo a Ramon Tu ó és, des d'aques pun dc
is a. un in en de co egi , pe mi ji d'una o -
ma empi is a. el subjec i isme
idealis a
a qui.
po po a I'epis emologia kan iana qua i s'ac-
cen ua massa el mo iu anscende i al
en
dc i-
men dcls mo ius enipí ics. Les aoiis d';iques ;i
embes ida con a el subjec i ismc s0 i
pei
a
K;i-
mon Tu i, bcn cla cs: es ac a iio solamciii
d'cs abli les bases d'iina ciciic,ia s6lid;i. siní)
ambé Ics bases d'un;~ socie a cs ;ible. AixO ex-
plica
I;i
insis i-ncia de 1-u í) sob e el quc ;inonic-
n;i
«I;i
discipliii;~ mcn ;il». ncccssi ia aii pc
a
la
cilncia ,om pc a la socic ;i . K;inioii 'l'u í) pa la
del « n;il del subjec i ismc, quc cs el iial del
ios c cmps» (C .
Ln d:i.ci'p//'iin m a/.
1024.
plg.
24
).
Pe o en a ibii aquí podcni p cgiin a -
nos S¡ el peiis;inie i de K;i non 'l'u í). quc de p i-
me
;i i ii i
scmbla a cxclusi a iic i ;)ii;i iien a
cii
iiii
cx;inlcn cicn í ic. no csi;i ;i. cii da c ic -
me. dcic niiii;ii,
o
;il nc iys p;i ci;il ~icn co idi-
cioii;ii.
pc cxige icics iio als. Si 6s així, cl scu
«k;iiiiis iic» 1i;iii ia cs a enca a nés accen ua
del
cliic pod ia pulsa -se, pe que, de mane a no
nioli dik cn de la del na eix Kan , hau ia p es
1;i
n ;10 p ici
ic,;i»
con1 o ien ado a de la « a6 eo i-
c.:i..
liii piiiii que ;ild i;i la pena discu i amb
10i;i
c:iln~;l.