Promesa acomplerta

PROMESA ACOMPLERTA J. FERRATER MORA Fa una in ena d'anys pa la a a nb el Pep Cal- samiglia sob e iloso ia ca alana. Va so i a la con e sa, na u almen , Joaquim Xi au, mes e de an s. Vaig di al Pep Calsamiglia que una e- gada ha ia escol a Xi au di que, malg a la dis- ancia iloso ica que hi ha ia en e el1 i Ramon , . 1 u ó, li sembla a que e a una pe sonali a ilo- so ica ema cable que calia «inco po a » a la his- 6 ia de la iloso ia ca alana. Pe que no esc ius unes a lles. enca a que siguin només exposi o- ies, sob e la iloso ia de Ramon Tu ó? em a p egun a Pep Calsamiglia. Les pod íem publi- ca . quan sigui I'ho a, en alguna e is a de ilo- so ia ca alana. Vaig esc iu e alesho es les pagines que m'ha ia sugge i el Pep Calsamiglia. i que han es a . ins a a, inedi es. Les publico en la e is a de iloso ia ca alana que dedica un núme- o a la memo ia de Pep Calsamiglia i d'aques a mane a acompelixo. in anys desp és, el desig del nos e admi a i eco da amic. Una de les mane es menys inadequades de de- ini la iloso ia de Ramon Tu ó és la següen : esolució na u alis a del p oblema epis emol6gic onamen al de Kan . A a bé. el « enomen p i- mo dial» que p oposa a Tu ó no e a, com en les endencies na u alis es del.segle xix. el clima, la aqa o «la ida», sinó un e isiologic de e mina : la am. Tu ó olia esb ina «com i de quina ma- ie a hem a iba a coneixe que en les coses que poblen I'ambien en el qual i im hi ha una cosa subs an i a que no és pe cebuda pels sen i s» (La hcae e ica de la in elkencia, 1918, pag. 14). L'allunyamen de o a consciencia- e lexa - undada en la noció de I'ene gia especí ica dels sen i s, de la qual ha ia pa la Johannes Mülle - obliga a busca dins del subjec e -un subjec e «na u al»- els elemen s que ens poden condui al coneixemen . Es passa d'aques a ma- ne a de I'analisi kan iana de la ideali a ans- cen al a una obse ació empí ica. Pe o I'obse a- ció empí ica ens mos a, en p ime Iloc, «I'espe- ci ici a de les sensacions a iques». Aques es sensacions són, en opinió de Tu ó, els elemen s sob e els quals cal bas i el sis ema del coneixe- men . No pe qu? o el coneixemen , en les se- es múl iples o mes, sigui eduible a la am, o sigui conseqüencia del « o na eu o ic», sinó pe que és el seu es a basic, sense el qual el co- neixemen no és possible. Pe consegüen , la am no és, com esc iu Ramon Tu ó, «una im- pulsió amo a que ens po a a inge i aques a classe de cossos ex e io s que enomenem "ali- men s", sinó una suma de endencies elec i es que ens po en a inge i els alimen s que con e- nen i ualmen les subs ancies que cal anaboli - za a i de es abli la composició o iginal de la ma e ia i en i que ens po a a inge i -los d'aco d a nb la asa p e ixada pe la nod ició ma- eixa» (op ci ., pig. 63). La a n sembla se , pe consegüen , una mena d'«impuls» que sos e els al es impulsos, pe o és un impuls que po a en el seu si la possibili a d'elecció i, en conseqüen- cia. la possibili a d'un conezxemen de la coca e. collzda. Les sensacions a iques acusen la ne- cessi a d'una subs ancia, pe o d'una subs iincia di i enczada. És ob i que el pas d'aques a necessi a de di- e enciació al coneixemen plan eja nomb osos p oblemes. Ramon Tu ó no els igno a pas. Pe comen a . posa en elleu que la sensació a ica és solamen «la p ime a ma e ia sob e la qual s'ha de mun a I'objec e del coneixemen », pe - que «una cosa és sen i sed i una al a cosa, ben di e en . és coneixe I'aigua a nb la qual s'ha de sa is e la sed» (op ci ., pigs. 75 i 82). No obs- an , la dis ancia en e coneixemen in el.lec ual i sensació o ica no és ni in ini a ni i econcilia- ble. Hi ha un pon bas i pel «quad e de les im- p essions~ que eco den I'e ec e o ic, de mane- a que «p ime coneixem les coses pe I'e ec e o ic que de e minen, abans que ens sigui cone- gudes pe I'aspec e espacial en que ens son p e- sen ades pe mi ji de la pe cepció ex e na» (op. c ., pig. 92. També, i sob e o , 0 ken. delco- neixemen . La am, 1912 [edició d'Edicions 62 i «la Caixa», 1980, Cap. VII, especialmen pags. 61 i següen s). 0, com diu ambé Ramon Tu ó: «No coneikem de la ma eixa mane a amb les im- p essions senso ials -que ens pe me en econei- xe les p opie a s nod imen als dels alimen s- que amb les ima ges senso ials -que ens pe me- en econeixe els objec es-. Llu espec iu alo l@k es mol dzye en (el sub a lla és meu). Amb les p ime es econeixem la p esencia de co- ses, de la subs an i i a i de la eali a de les quals ens assesso a la sensibili a o ica, men e que amb les segones coneixem objec es que di e- enciem uns dels al es, segons les di e en s im- p essions de e minades sob e els sen i s, pe o de la eali a de les quals no podem dub a pe que s'han e ela i amen més ep esen a i es de la eali a que de I'objec e (dis inció, a egeixo, cliissicamen kan iana). Si en un p ime es adi la in el,lig icia no hagués comenqa pe ep esen a -se les coses que nod eixen pe mi jii de les imp essions que eben els sen i s, mai no pod íem, en di e encia uns objec es dels al es pe la pe cepció ex e na, dona pe ben es able que les nos es ima ges esponen a coses que cxis eixen i subsis eixen independe men de les nos es ima ges)) (op. ci ., piig. 107). Vciem aquí un aspec e onamen al del pensa- ne i iloso ic de Ramon Tu ó: el no desconei- xe la dis i -icia en e sensació i ep esen ació id- iuc qiian adme que la segona es i basada en la p i me a. Aix6 explica que la subs ancia nod ido- a. en ésse pe cebuda com a cosa ex e io , no si- gui j;i «com ho a se en un momen més obscu de la in cl.leci6. una cosa que ing esa i de e mi- na u i e cc e be ii- ic, sinó allo que ha de ing esa a i de p adui al e ec e)) o, si es ol, «la imp es- si6 qiie b olla del ons o ginic com una o ~a ce- ga i cns Ilanqa cap al m6n ex e io , dcixa de se cega. ans o nan -se en in cl~lec i ~a. quan les no es a'illadcs que su ninis cn cls sc i i s p opo - cioiicn cls clcmcn s ep esen a iiis de la s~ibs in- ci;~ iod ido a)) (C . E/( on''cn. d./ ~.oli~ kc n~~n~. Ida, 2m. Cap. IX. l>a, . /'m). Pc c,onsegücn . la ep esen acií, a ia amb la cosa ep esen ada. de mane a que el p imi iu subicc i is ne de la eo i;~ 6 ic.a esdc é un ob- jec i isme -un objec i ismc, ben en es. de ai c na u alis a-. La eo ia del co ieixc ncn que a elabo a Ramon Tu ó és, des d'aques pun dc is a. un in en de co egi , pe mi ji d'una o - ma empi is a. el subjec i isme idealis a a qui. po po a I'epis emologia kan iana qua i s'ac- cen ua massa el mo iu anscende i al en dc i- men dcls mo ius enipí ics. Les aoiis d';iques ;i embes ida con a el subjec i ismc s0 i pei a K;i- mon Tu i, bcn cla cs: es ac a iio solamciii d'cs abli les bases d'iina ciciic,ia s6lid;i. siní) ambé Ics bases d'un;~ socie a cs ;ible. AixO ex- plica I;i insis i-ncia de 1-u í) sob e el quc ;inonic- n;i «I;i discipliii;~ mcn ;il». ncccssi ia aii pc a la cilncia ,om pc a la socic ;i . K;inioii 'l'u í) pa la del « n;il del subjec i ismc, quc cs el iial del ios c cmps» (C . Ln d:i.ci'p//'iin m a/. 1024. plg. 24 ). Pe o en a ibii aquí podcni p cgiin a - nos S¡ el peiis;inie i de K;i non 'l'u í). quc de p i- me ;i i ii i scmbla a cxclusi a iic i ;)ii;i iien a cii iiii cx;inlcn cicn í ic. no csi;i ;i. cii da c ic - me. dcic niiii;ii, o ;il nc iys p;i ci;il ~icn co idi- cioii;ii. pc cxige icics iio als. Si 6s així, cl scu «k;iiiiis iic» 1i;iii ia cs a enca a nés accen ua del cliic pod ia pulsa -se, pe que, de mane a no nioli dik cn de la del na eix Kan , hau ia p es 1;i n ;10 p ici ic,;i» con1 o ien ado a de la « a6 eo i- c.:i.. liii piiiii que ;ild i;i la pena discu i amb 10i;i c:iln~;l.