JOSEP CALSAMIGLIA. CONEGUT DE SEMPRE
Ramon
XIRAU
L'úl ima egada que aig eu e en Pep Calsa-
miglia a ésse a Ba celona I'any 1978. Vi em
ana a scpa Jo di Ma agall i la se a mulle , Cal-
samiglia -la se a mulle es a a malal a-, 1'An-
na Ma ia i jo. Feia exac amen qua an a anys que
jo ha ia so i de Ba celona; en eia ambé qua-
an a que no eia aques Josep del qual inc
mol s eco ds. A Jo di Ma agall I'ha ia is algu-
nes egades en el cu s d'aques s anys d'absencia.
El í ol d'aques ex , d'aques a se ie de jocs de
la memo ia és, en un sen i , als. Com podia co-
neixe Josep Calsamiglia si no l'ha ia is du an
qua an a anys? Pod ia di que, en el cu s del
emps, he conegu deixebles seus.
1
és ce . Po-
d ia di , ambé amb ce esa, que enia no ícies
més o menys indi ec es d'aques home que aig
coneixe quan jo e a nen i gai ebé adolescen .
Pe o el e és un al e. Di que aig coneixe en
Pep des de semp e ol di , senzillamen que no
em eco do d'ha e deixa de eu e'l mai.
L'any 1931 -em eco do mol bé d'aques a
da a- aig coneixe , és a di aig eu e, en el
despa x de Joaquim Xi au, el meu pa e, 1'Udi-
na, mo du an la gue a, que ha ia es a mes-
e meu, Rube de Ven ós (pa e), Domenec Ca-
sano a i, p incipalmen , Jo di Ma agall i Josep
Calsamiglia. La ima ge que en inc és p obable-
men idel. Als se anys d'eda aig en a en
aquell
sunc u sanc o um
mis e iós. Llib es, Ili-
b es, una música Ilunyana, pape s, pape s, pa-
aules que no en enia.
La cu iosi a e a na u al. Pe o no ho e a en a
en aquell despa x. Vaig in en a -me un sis ema
ben sen ill. Escol a pe la po a. De e , ja una
mica més g an, m'in e essa a p incipalmen la
poesia. El que jo sen ia a di de iloso ia e a ex-
a agan i inin el.ligible.
«A
p io i», « enome-
nologia». Dos noms se'm a en queda g a a s:
Be gson i Desca es. Em aig e amic d'ells en el
Lycée, ja a F anca.
Bé,
ins aquí no he pa la gai e d'en Pep. El
eco do amb mol a cla eda : e a al , p im, sensi-
ble, més a ia silenciós i em sembla -em sem-
bla només- mol sensible. En Pep aona a.
Desp és a ap end e a en ahona .
E en les acances d'es iu -com cos a a o ca
a Ba celona desp és de les
acan es!-
Es iu
i
Po de Llansi; de an en an , Cadaqués. Un
es iu, el meu pa e a in i a alguns dels seus dei-
xebles. En aquella pla ja, enca a e ge i sense
cons uccions u ís iques, em eco do mol bé
d'en Pep. Igual: al , p im..
.
Pe o a a jo pensa a
que ja comenca a a en end e. Que aig en e i-
d e? Que el «cogi o» es un «sum» i que hi ha una
cosa e icac
i
di ícil que s'anomena in uició. Em
sembla que es més. El e és que jo p e e ia, als
do e, e ze anys, llegi Joan Ma agall
i
Ga cía
Lo ca - ambé Sal a Papassei
i
el jo eníssim
Rosselló Po cel. Aquell dia en aquella pla ja a
ésse magní ic. Una cosa és cla a: ja alesho es,
enca a que no en engués o el que es deia, aig
pode adona -me d'una cosa: en Pep e a Ilumi-
nós
i
Iúcid, mol Iúcid. Ri ualmen i em ana a
comp a el peix esquíssim que po a en els
«bous».
1
o blau, blau, com el blau de No alis
i
de Joan Ma agall.
En Calsamiglia comenca a a en ahona
-1leuge amen abans de la gue a-
i
el que
aig eu e és que e a un espe i soc i ic, com
m'han di que a ésse semp e desp és. E a emo-
cionan eni I'ins in de la poesia -que és la
poesia si no és ins in ?- i comenca a en end e
quelcom d'allo que deien iloso ia. Calma i un
si és no és dubi a iu, en Pep p egun a a: pe a
ap end e, pe qu? ap enguessin els al es.
La e i a , la e i a : mai no he oblida en
Pep. La e i a , ambé, és que du an qua an a
anys en Pep ha es a absencia. No del o .
Aquell sopa a Ba celona. Vi em pa la o s, pe-
o el qui a pa la més a se ell.
1
a pa la bé, i
a pa la de o i ho a e semp e -a a poc
soc i ic- en ahonadamen
.
Absencia, p esencia? El ma aquell, les pla ges
del eco d -el eco d és
p esenczi-
em an
pensa , ma agallianamen
,
que la mo , aix6
que anomenem mo , po ésse naixenca, «una
majo naixenca».