Josep Calsamiglia : conegut de sempre

JOSEP CALSAMIGLIA. CONEGUT DE SEMPRE Ramon XIRAU L'úl ima egada que aig eu e en Pep Calsa- miglia a ésse a Ba celona I'any 1978. Vi em ana a scpa Jo di Ma agall i la se a mulle , Cal- samiglia -la se a mulle es a a malal a-, 1'An- na Ma ia i jo. Feia exac amen qua an a anys que jo ha ia so i de Ba celona; en eia ambé qua- an a que no eia aques Josep del qual inc mol s eco ds. A Jo di Ma agall I'ha ia is algu- nes egades en el cu s d'aques s anys d'absencia. El í ol d'aques ex , d'aques a se ie de jocs de la memo ia és, en un sen i , als. Com podia co- neixe Josep Calsamiglia si no l'ha ia is du an qua an a anys? Pod ia di que, en el cu s del emps, he conegu deixebles seus. 1 és ce . Po- d ia di , ambé amb ce esa, que enia no ícies més o menys indi ec es d'aques home que aig coneixe quan jo e a nen i gai ebé adolescen . Pe o el e és un al e. Di que aig coneixe en Pep des de semp e ol di , senzillamen que no em eco do d'ha e deixa de eu e'l mai. L'any 1931 -em eco do mol bé d'aques a da a- aig coneixe , és a di aig eu e, en el despa x de Joaquim Xi au, el meu pa e, 1'Udi- na, mo du an la gue a, que ha ia es a mes- e meu, Rube de Ven ós (pa e), Domenec Ca- sano a i, p incipalmen , Jo di Ma agall i Josep Calsamiglia. La ima ge que en inc és p obable- men idel. Als se anys d'eda aig en a en aquell sunc u sanc o um mis e iós. Llib es, Ili- b es, una música Ilunyana, pape s, pape s, pa- aules que no en enia. La cu iosi a e a na u al. Pe o no ho e a en a en aquell despa x. Vaig in en a -me un sis ema ben sen ill. Escol a pe la po a. De e , ja una mica més g an, m'in e essa a p incipalmen la poesia. El que jo sen ia a di de iloso ia e a ex- a agan i inin el.ligible. «A p io i», « enome- nologia». Dos noms se'm a en queda g a a s: Be gson i Desca es. Em aig e amic d'ells en el Lycée, ja a F anca. Bé, ins aquí no he pa la gai e d'en Pep. El eco do amb mol a cla eda : e a al , p im, sensi- ble, més a ia silenciós i em sembla -em sem- bla només- mol sensible. En Pep aona a. Desp és a ap end e a en ahona . E en les acances d'es iu -com cos a a o ca a Ba celona desp és de les acan es!- Es iu i Po de Llansi; de an en an , Cadaqués. Un es iu, el meu pa e a in i a alguns dels seus dei- xebles. En aquella pla ja, enca a e ge i sense cons uccions u ís iques, em eco do mol bé d'en Pep. Igual: al , p im.. . Pe o a a jo pensa a que ja comenca a a en end e. Que aig en e i- d e? Que el «cogi o» es un «sum» i que hi ha una cosa e icac i di ícil que s'anomena in uició. Em sembla que es més. El e és que jo p e e ia, als do e, e ze anys, llegi Joan Ma agall i Ga cía Lo ca - ambé Sal a Papassei i el jo eníssim Rosselló Po cel. Aquell dia en aquella pla ja a ésse magní ic. Una cosa és cla a: ja alesho es, enca a que no en engués o el que es deia, aig pode adona -me d'una cosa: en Pep e a Ilumi- nós i Iúcid, mol Iúcid. Ri ualmen i em ana a comp a el peix esquíssim que po a en els «bous». 1 o blau, blau, com el blau de No alis i de Joan Ma agall. En Calsamiglia comenca a a en ahona -1leuge amen abans de la gue a- i el que aig eu e és que e a un espe i soc i ic, com m'han di que a ésse semp e desp és. E a emo- cionan eni I'ins in de la poesia -que és la poesia si no és ins in ?- i comenca a en end e quelcom d'allo que deien iloso ia. Calma i un si és no és dubi a iu, en Pep p egun a a: pe a ap end e, pe qu? ap enguessin els al es. La e i a , la e i a : mai no he oblida en Pep. La e i a , ambé, és que du an qua an a anys en Pep ha es a absencia. No del o . Aquell sopa a Ba celona. Vi em pa la o s, pe- o el qui a pa la més a se ell. 1 a pa la bé, i a pa la de o i ho a e semp e -a a poc soc i ic- en ahonadamen . Absencia, p esencia? El ma aquell, les pla ges del eco d -el eco d és p esenczi- em an pensa , ma agallianamen , que la mo , aix6 que anomenem mo , po ésse naixenca, «una majo naixenca».