PEP CALSAMIGLIA:
DE
CASA A LA «UNI»
Xa ie
RUBERT
DE
VENTÓS
Aques ex és una econs ucció apa i de les
no es u ili zades en elpa lamen que aig e el
dia 19 d'abd de 1979 en ocasió del homena ge
que a em e e a Pep Calsamiglia.
To s hau eu comp o a en algun momen de
la os a ida que és an més icil pa la d'una
cosa co n més dis an s n'es em; que semp e és
nés icil pa la d'allo que d'aixo, d'ahi que
d'a a, del que sabem que del que sen im. Sem-
bla que els classics enien enca a un llengua ge
p ou o pe pode se pe sonals sense se ca in-
clons, pe se ín ims sense se in imis es, pe se
an con encionals co n calia sense esde eni o -
mula is. Aques llengua ge ja no el enim, i es-
pe o que sab eu excusa -me que pa li del Pep
sense I'elegancia i la mesu a que només aquell
codi sab ia dona -me.
Jo mai no m'he amaga dels mes es: Sac is-
án, A angu en, Val e de..
.
El Pep, pe o, a se
un mes e mol especial, i és d'aixo que ull
pa la - os. Mol especial, en p ime Iloc, pe qu?
pe a iy al meu ambi amilia o «imagina i», an-
e io al món simbolic o cul u al. El Pep e a i és
abans de o I'amic de casa, el pad í del meu ge -
mi que li duia la mona pe Pasqua; pa i peca
d'una a mos e a amilia en la qual es ba egen
els Teixido i els Ma agall, els Cos a i els Llimo-
na, els Sans, els Se a i els Puigdengoles.
Pa la , simplemen pa la ,
a nb
el Pep a se
pe a mi el p ime con ac e iu a nb la iloso ia,
abans ma eix que jo, co n M . Jou dain a nb la
p osa, sabés que ca am e a aixo de la iloso ia.
Un p ime con ac e a nb una mane a de aona
o a plena de meand es, d'incisos i de dig es-
sions, en el qual em cos a a no pe d e'm, pe o
o i aig descob i ben a ia que, si sabia man e-
ni el il, em du ia a eu e i a en end e les coses
d'una mane a
al a
-a oba no es ques ions i
p oblemes allí on els al es m'o e ien espos es
epe o iades.
L'ex ao dina ia capaci a del Pep pe a oba
«connexions de signi icació)) (no e a així co n ho
deia el Xi au?), el seu ins in pe a oba la ela-
ció, i de debo, en e I'ele an i el p oblema ca a-
la,
en e el que és anecdo ic i el que és ca ego ic,
en e la guillo ina e olucioni ia i I'impe a iu
ca ego ic kan ii, aques a ex ao dina ia capaci-
a , deia, a cons i ui la me a p ime a i de ini i-
a expe iencia del que e a iloso ia; el meu p i-
me i du able enllue namen a nb aques a de ia
especial que ens a ec a i ca ac e i za a uns
quan s.
1
és pe aixo, suposo, pe qu? aig con-
nec a p ime a nb la iloso ia en aquell imbi
amilia i a nb aques es il del Pep, és pe aixo
que semp e més la iloso ia ha es a pe a mi nés
un e o na que un a iba a algun Iloc, mes asso-
cia i ecupe a que no pas supe a
o
desmi i ica
les idees i les coses.
1
bé. És pe o aixo, pe qu? la me a elació
a nb el Pep ha ia es a an a ec i a i pe sonal,
que quan in anys desp és de coneixe -lo a casa
a en a co n a company meu a la no a Uni e si-
a Au onoma, jo emia que
cíi
aqücs medi
massiu i ela i amen impe sonal els jo es es u-
dian s no a ibessin a ap ecia p ou o a la ino ,
iquesa i p o undi a del seu discu s, de la se a
pe sonali a (una mica el que ens passa so in
a nb una peca musical, que coneixem bé
i
do-
nem de egades la mu ga als al es pe que se
n'adonin). A ia pe o, aig descob i que ha ia
es a un home de poca e -que la me a admi a-
ció no e a un a e p i a o idiosinc a ic. Un da-
e a I'al e, els es udian s de iloso ia queda en
sedui s pel seu discu s, de mane a que el nés
e11 dels p o esso s de Filoso ia e a el que millo
connec a a i sin oni za a a nb els jo es.
1
aixo, és
cla , a nés de se (i els es udian s ambé a en
in ui -ho de seguida) de mol , de lluny, qui més
iloso ia sabia de o s nosal es.
En aques emps. co n a compan a la Uni e -
si a , a en se mol es les Ilicons que a dona -
nos enca a el Pep -po se p ecisamen pe qu?
no e an «Ilicons» el que olia dona . La Ilicó
nzo-
al
i
polí zka,
pe exemple, de no se mai on
o
a nb qui oca; de man eni una dis ancia c í ica
en e s els mi es del emps: des d'es x
i nb
la
FUE, alla als
35,
quan oca a es a a nb la FNEC,
ins es a a nb Jo di Ca bonell, alla als
71,
quan
alguns companys p og essis es li deien i ens
deien que no calia e aga en solida i a a nb
ell, ja que el seu ges de no ole con es a en
cas ella a la policia e a «me amen es imonial)) i
que no «es a a a nb la his o ia)). Pe o és que p e-
cisamen aques «no es a a nb la his o ia» del
Pep no e a una oposició nega i a sinó I'a i mació
de quelcom -dluna «al a his o ia»- que la de-
licadesa o el pudo no li pe me ien d'anomena
a o a ho a.
Llicó mo al, pe o alho a Ilicó d'es il in el.lec-
ual, en la qual el libe alisme, la comp ensió i la
adicali a s'aplega en co n pe un mis e i. Deia
un sa i xines que qui o ho en én és que es i
mal in o ma .
1
el pe ill dels qui o ho accep en
i comp enen, en e ec e, és que o ho ani ellen i
homogenei zen, que a o li euen la pun a, de
mane a que els seus p oduc es in el.lec uals són
an uni e sals com bui s, an ecumenics com
a s. Pe con a, el Pep, que ce amen a sabe
comp end e-ho o , a sabe ambé desde sem-
p e que I'impo an de cada iloso ia és allo que
é de di e encial, de peculia o d'imp obable el
seu discu s; que, com deia Ado no, en els g ans
pensado s només les exage acions són ce es. La
adicali a eo ica del Pep no e a pe o e bal, an
eqüen en la nos a p o essió, sinó eal: en el1
semp e e a més o I'a gumen sugge i que
I'adjec iu amb el qual el ema a a..
.
Es pe o
aixo que el Pep a ope a semp e en mi com a
model o e e encia amb que mesu a -me.
1
no
puc sinó e o s pe que o s obeu
el
os e
Pep: aquella pe sona que semp e us
depassi;
que
us se eixi pe con as a les p opies ac i uda
i
p end e la p opia mesu a in el.lec ua1, polí ica,
mo al. Ja sé que no el oba eu -penso a a a
1983-
i
que pe aix6 ma eix la pe dua del Pep
és una pe dua pe a o s.