Pep Calsamiglia : de casa a la "uni"

PEP CALSAMIGLIA: DE CASA A LA «UNI» Xa ie RUBERT DE VENTÓS Aques ex és una econs ucció apa i de les no es u ili zades en elpa lamen que aig e el dia 19 d'abd de 1979 en ocasió del homena ge que a em e e a Pep Calsamiglia. To s hau eu comp o a en algun momen de la os a ida que és an més icil pa la d'una cosa co n més dis an s n'es em; que semp e és nés icil pa la d'allo que d'aixo, d'ahi que d'a a, del que sabem que del que sen im. Sem- bla que els classics enien enca a un llengua ge p ou o pe pode se pe sonals sense se ca in- clons, pe se ín ims sense se in imis es, pe se an con encionals co n calia sense esde eni o - mula is. Aques llengua ge ja no el enim, i es- pe o que sab eu excusa -me que pa li del Pep sense I'elegancia i la mesu a que només aquell codi sab ia dona -me. Jo mai no m'he amaga dels mes es: Sac is- án, A angu en, Val e de.. . El Pep, pe o, a se un mes e mol especial, i és d'aixo que ull pa la - os. Mol especial, en p ime Iloc, pe qu? pe a iy al meu ambi amilia o «imagina i», an- e io al món simbolic o cul u al. El Pep e a i és abans de o I'amic de casa, el pad í del meu ge - mi que li duia la mona pe Pasqua; pa i peca d'una a mos e a amilia en la qual es ba egen els Teixido i els Ma agall, els Cos a i els Llimo- na, els Sans, els Se a i els Puigdengoles. Pa la , simplemen pa la , a nb el Pep a se pe a mi el p ime con ac e iu a nb la iloso ia, abans ma eix que jo, co n M . Jou dain a nb la p osa, sabés que ca am e a aixo de la iloso ia. Un p ime con ac e a nb una mane a de aona o a plena de meand es, d'incisos i de dig es- sions, en el qual em cos a a no pe d e'm, pe o o i aig descob i ben a ia que, si sabia man e- ni el il, em du ia a eu e i a en end e les coses d'una mane a al a -a oba no es ques ions i p oblemes allí on els al es m'o e ien espos es epe o iades. L'ex ao dina ia capaci a del Pep pe a oba «connexions de signi icació)) (no e a així co n ho deia el Xi au?), el seu ins in pe a oba la ela- ció, i de debo, en e I'ele an i el p oblema ca a- la, en e el que és anecdo ic i el que és ca ego ic, en e la guillo ina e olucioni ia i I'impe a iu ca ego ic kan ii, aques a ex ao dina ia capaci- a , deia, a cons i ui la me a p ime a i de ini i- a expe iencia del que e a iloso ia; el meu p i- me i du able enllue namen a nb aques a de ia especial que ens a ec a i ca ac e i za a uns quan s. 1 és pe aixo, suposo, pe qu? aig con- nec a p ime a nb la iloso ia en aquell imbi amilia i a nb aques es il del Pep, és pe aixo que semp e més la iloso ia ha es a pe a mi nés un e o na que un a iba a algun Iloc, mes asso- cia i ecupe a que no pas supe a o desmi i ica les idees i les coses. 1 bé. És pe o aixo, pe qu? la me a elació a nb el Pep ha ia es a an a ec i a i pe sonal, que quan in anys desp és de coneixe -lo a casa a en a co n a company meu a la no a Uni e si- a Au onoma, jo emia que cíi aqücs medi massiu i ela i amen impe sonal els jo es es u- dian s no a ibessin a ap ecia p ou o a la ino , iquesa i p o undi a del seu discu s, de la se a pe sonali a (una mica el que ens passa so in a nb una peca musical, que coneixem bé i do- nem de egades la mu ga als al es pe que se n'adonin). A ia pe o, aig descob i que ha ia es a un home de poca e -que la me a admi a- ció no e a un a e p i a o idiosinc a ic. Un da- e a I'al e, els es udian s de iloso ia queda en sedui s pel seu discu s, de mane a que el nés e11 dels p o esso s de Filoso ia e a el que millo connec a a i sin oni za a a nb els jo es. 1 aixo, és cla , a nés de se (i els es udian s ambé a en in ui -ho de seguida) de mol , de lluny, qui més iloso ia sabia de o s nosal es. En aques emps. co n a compan a la Uni e - si a , a en se mol es les Ilicons que a dona - nos enca a el Pep -po se p ecisamen pe qu? no e an «Ilicons» el que olia dona . La Ilicó nzo- al i polí zka, pe exemple, de no se mai on o a nb qui oca; de man eni una dis ancia c í ica en e s els mi es del emps: des d'es x i nb la FUE, alla als 35, quan oca a es a a nb la FNEC, ins es a a nb Jo di Ca bonell, alla als 71, quan alguns companys p og essis es li deien i ens deien que no calia e aga en solida i a a nb ell, ja que el seu ges de no ole con es a en cas ella a la policia e a «me amen es imonial)) i que no «es a a a nb la his o ia)). Pe o és que p e- cisamen aques «no es a a nb la his o ia» del Pep no e a una oposició nega i a sinó I'a i mació de quelcom -dluna «al a his o ia»- que la de- licadesa o el pudo no li pe me ien d'anomena a o a ho a. Llicó mo al, pe o alho a Ilicó d'es il in el.lec- ual, en la qual el libe alisme, la comp ensió i la adicali a s'aplega en co n pe un mis e i. Deia un sa i xines que qui o ho en én és que es i mal in o ma . 1 el pe ill dels qui o ho accep en i comp enen, en e ec e, és que o ho ani ellen i homogenei zen, que a o li euen la pun a, de mane a que els seus p oduc es in el.lec uals són an uni e sals com bui s, an ecumenics com a s. Pe con a, el Pep, que ce amen a sabe comp end e-ho o , a sabe ambé desde sem- p e que I'impo an de cada iloso ia és allo que é de di e encial, de peculia o d'imp obable el seu discu s; que, com deia Ado no, en els g ans pensado s només les exage acions són ce es. La adicali a eo ica del Pep no e a pe o e bal, an eqüen en la nos a p o essió, sinó eal: en el1 semp e e a més o I'a gumen sugge i que I'adjec iu amb el qual el ema a a.. . Es pe o aixo que el Pep a ope a semp e en mi com a model o e e encia amb que mesu a -me. 1 no puc sinó e o s pe que o s obeu el os e Pep: aquella pe sona que semp e us depassi; que us se eixi pe con as a les p opies ac i uda i p end e la p opia mesu a in el.lec ua1, polí ica, mo al. Ja sé que no el oba eu -penso a a a 1983- i que pe aix6 ma eix la pe dua del Pep és una pe dua pe a o s.