FILOSOFÍA
1
EDUCACIO
A
CATALUNYA:
EL
PENSAMENT D'EUGENI D'ORS
Jaume
ROURA
ROCA*
Quan aig eb e l'ench ec d'elabo a una
ponencia en o n del ema d'aques es Jo na-
des, pe o elaciona a nb Ca alunya, l'elec-
ció no se'm a e gai e di ícil. Lle a d'Eu-
geni d'O s i Joaquim Xi au no hi ha ia cap
al e ilbso a casa nos a que hagués passa
la llinda de la mode na Filoso ia de l'educa-
ció. El e d'esde eni -se p ecisamen en
aques cu s el cen ena i del naixemen d'Eu-
geni d'O s em con ida a a decidi -me pe
ell, enin en comp e ambé que es a a es u-
dian la se a iloso ia des d'al es pun s
de is a.
P ecisamen la lec u a i la e lexió dels
ex os o sians m'ha ien e eu e la se a di-
mensió p o undamen pedagbgica. A més a
més, hi ha ia dos e s mol conc e s que em
c ida en l'a enció. En p ime lloc, la ci -
cums hncia que la o mació ilosb ica d'Eu-
geni d'O s hagués es a mo i ada a an d'un
aju que la Dipu ació de Ba celona li conce-
dí,
el 1908, a i de millo a els ensenyamen s
uni e si a is. Aques a missió li exigí uns ce s
coneixemen s d'epis emologia cien í ica, i
alho a el si uh en el e eny de la in e disci-
plina ie a . Més enda an comen a em el pun
a nb més de alls. De momen cal només sub-
a lla que una polí ica de e o mes peda-
gbgiques di igí O s e s un ipus de iloso ia
mol inculada a nb les cikncies na u als i
humanes. En segon lloc, cal eco da que
g an pa de la se a iloso ia ou elabo ada al
i me de les llicons que impa ia en di e sos
ind e s. Deia el ma eix O s, al inal de la
se a ida, que no olia pas amaga que ha ia
ensenya i es udia alho a i que la se a un-
ció de guia anA acompanyada a nb la de des-
cob ido impacien **.
To aixb no obs an , és ben pales que ni
aques es ac i uds soc k iques, ni les asques
pedagbgiques ni la munió de ex os educa-
ius no cons i ueixen una Filoso ia de l'edu-
Nascu el 1931. Des del 1977 p o esso de
Filosojia
de lJEducacid
a la Uni e si a de Ba celona. En e les
se es publicacions des aquen:
Posicidn doc inalde F . Ni-
colás Eyme ich en la polémica luliana
(Gi ona. Pa ona
José M.° Quad ado, 1959)
y Ramon Ma d'Eixala
i
la
loso ia ca alana del segle
XIX
(Publicaciones de 1'Abadia
de Mon se a , 1980).
**
Vegeu
EUGENI
D'ORS,
El sec e o de la Filoso ia
(Ba -
celona, 1947), p. 31
3.
cació, en esa co n una ma e ia a pa dins el
camp de les cikncies pedagbgiques. No hi ha
pas en ].'ob a d'Eugeni d'O s un ((co pus»,de
Filoso ia de l'educació al co n l'en enem
a ui dia. Tanma eix, hi obem una cons-
e!.lació d'idees educa i es e mamen an-
co ades a una iloso ia. Es ac a ia, pe an ,
d'una iloso ia de l'educació en el sen i am-
pli de la pa aula. 1 és únicamen en aques
sen i que ens a e im a en onca la nos a
ponencia a nb el ema gene al d'aques es
Jo nades. Des d'aques pun de mi a hem
eali za la nos a asca.
No p e enem pas exposa el sis ema ilo-
sb ic o sih en la se a o ali a . Pe als nos es
p opbsi s és su icien mos a -ne les línies
essencials. A enen -nos a un model d'expo-
sició o ca conegu pa la em, en p ime lloc,
de la isió gene al de la eali a , que apa eix
co n el eló de ons de o el pensamen
o sih; desp és, ens e e i em a la se a con-
cepció an opolbgica; en e ce lloc, ac a-
em dels emes educa ius que so in egen en
les ob es de cai e pedagbgic. No sé si cald h
a egi que a enem p e e en men l'kpoca en
la qual Eugeni d'O s i ia a Ca alunya co n a
casa se a; exigencies, pe o, de ipus he me-
neu ic ens obliguen so in a acudi a con-
ex os de emps pos e io s.
1.
EL TELÓ DE FONS DE TOSA UNA
FILOSOFIA
Una de les p ime es col~labo acions d'Eu-
geni dYO s a nb la p emsa ingué lloc en el
pe ibdic d'esque a
Eljoble ca ala,
l'any 1905,
a an de la independencia de No uega. L'es-
de enimen podia ésse mol ben ap o i a
pel nacionalisme que alesho es lo ia a casa
nos a, co n succeí a nb alguns dels a iclesl.
El d'Eilgeni d'O s, i ula ((No uega impe-
ialis a)), no e a pas d'aques cai e, ni duia
aques a emp em a. El e de la indepen-
dencia d'aquella nació no s'in e p e a a co n
a ui
i
esul a d'un nacionalisme, sinó co n
1
Vegeu, pe exemple, I'edi o ial <Independencia de
No uega* a
El
Poble
Ca a&
n?
34
(1-VII-1905).
una si uació in e media de l'anomena ((im-
pe ialisme)). Tanma eix, la sepa ació de Suk-
cia i No uega o jus ou conside ada com
un' episodi momen ani. El e me de ini iu
del p océs his b ic no e a pas l'isolamen de
No uega, sin6 la econs ucció de la g an
Escandinh ia mi jancan la unió de Suecia,
Dinama ca i No uega. L'impe ialisme es p e-
sen a a, doncs, com:
una o ca social sin e i zado a, exp essió
polí ica del sen imep de solida i a huma-
na que iimplica una E ica de la esponsabili-
a i de la in e enció, llui a pe una jus a
o gani zació social i pe la jus a expansió
nacional2.
Des d'un pun de mi a his b ic, l'impe ia-
lisme conno a a mol cla amen el momen
ac ual de la dinhmica de la his b ia, p emissa
pe la qual Eugeni d'O s es eia obliga d'as-
saja una explicació de la his b ia uni e sal.
La copsh co n a llui a en e dues o ces: una,
in eg ado a
i
posi i a, he e a de Roma i de
la se a adició; l'al a, disg egado a i pa i-
cula is a, p opia del eudalisme, del egiona-
lisme i del sepa a isme. Pe bé que hom
pugui imagina un es a de pau o d'equilib i
en e ambdwes sob e el pape , la ba alla es
pe llonga cons an men , deia Eugeni d'O s.
Els dos p incipis, amb e semblanca de o -
ces, conegu s adés i a a amb noms di e sos,
omanen os emps en comba .
Cal co:nceb e eo icamen un es a d'eaui-
lib ii a monia en e ambdues o ces. Mes
en el món social ai als es a s no es eali zen
mai més que sob e el pape . Des de la cai-
guda de 1'Impe i oma, les dues o ces llui-
en cons an men . L'una s'anomena en el
~
-
desen o llamen dels emps ge manisme,
eudalis ne, e o ma, suph bia gal.licana, es-
a isme del Renaixemen , Wes alia, equi-
lib i eu opeu, p incipi de les nacionali a s,
egionalisme, pa icula isme; l'al a s'ano-
mena Impe i oma, San impe i omano-
ge manic, E na quia c is iana, C euades,
Romanisme ju ídic medie al, Humanisme,
Mona q iia uni e sal, Coloni zació, Re o-
lució ancesa, Conquis a napolebnica, llui-
2
EUGENI
D'OIS,
«No uega impe ialis a)), a
El Poble
Ca ala,
nP 32
(17-VI-1905).
a pels me ca s, Socialisme ede a iu, Im-
pe ialisme con empo ani3.
El ex ansc i ep esen a una p ime a
e sió del amós dualisme o sik. Es ben signi-
ica iu el e que la se a eu a eli en el camp
de la his b ia i no pas en el de la iloso ia, cosa
que sembla obei aons mol conc e es i hdhuc
biog h iques. Tanma eix, quan Eugeni d'O s
l'esc igué, o jus acaba a de llegi la se a
esi doc o al en D e sob e la
Genealog á ideal
del impe ialismo,
on podem cons a a el essb
pales de Ca lyle4. No se ia, doncs, gens ago-
sa a de pensa que la idea d'una llui a g an-
diosa en e les dues o ces his b iques ou
inspi ada en la lec u a de l'his o iado an-
glks, pe al com aques asse ia que la his b ia
e a l'ob a del he oics, cons i uin un exk ci
en comba pe una causa comuna, la de la
since i a , la de la c eenca i la de la e i a ,
con a la es a, ills només de les apa ences i
en assalla ge de la inc eduli a 5.
Nogensmenys, cal bandeja una mica les
in lukncies eb iques si hom ol en elluca
so que po omand e desso a la ges ació del
dualisme his b ic o sih.
Al inal del ((No uega
impe alis a)) O s ja
esmen a a ((idees i sen imen s que enen
labo an en la jo en u ca alana)). Sens dub e
el mo «impe ialis a>) se í a l'albí da del
Glo-
sa l
pe designa els ideals de la jo en u
ca alana que, cansada del egionalisme con-
se ado i olklb ic del segle
XIX,
p opug-
na a una ac i ud in e encionis a dins de la
polí ica gene al espanyola, posi u a que mo-
i a de seguida la polí ica de la Lliga, de P a
de la Riba i de Cambó. Aques cap enimen i
aques a polí ica es conjunyien de soca- eal
en el bhndol (<uni e salis a>> i ((impe ialis a))
de l'esquema his b ic o sih.
1
hom no c eu
sob e el e d'a i ma que la (( aó polí ica))
podia ha e con ibui , conscien men o in-
conscien , a l'a anjamen de la se a isió de
la his b ia.
3
EUGENI
D'ORS.
loc. ci .
4
ENNC
JARD~,
Eugeni d'O s
(Ba celona 1967),
p.
36.
3
C .
amb
TH.
CARLYLE,
T a ado de los hé oes
(Ba celo-
na
1957,
ad. de Fa an
y
Mayo al), pp. 136, 142 i 229.
La lhi a con a elposi i isme
i
la
de ensa de la zloso ia
Un pe i episodi en el si de les g ans llui es
his b iques de les o ces posi i es con a les
nés nega i es, e a el que enia lloc a casa
nos a eia emps. Es pen em l'escomesa que
ebé el posi i isme i el na u alisme pe pa
d'alguns esc ip o s mode nis es6. Eugeni
d70 s éu causa comuna a nb ells pel que a a
aques pun . L'any 1900, quan no comp a a
més de dinou anys, edac a un a icle i ula
((Pe la sín esi)). Es ac a d'un esc i de ci -
cums ancies, puix que e a una col.labo ació
en un pe ibdic adicionalis a i ca blic en
l'escaienca d'un núme o homena ge a San
Tomas d'Aquino7. L'a inen esa dona a peu
al e de abeja -se en un a ac con a el posi-
i isme, i ho éu el jo e O s. En el con ex
esmen a no són pas o anes les simpa ies
cla es i inde ugibles en e s el omisme. Mal-
g a aixb el omisme a nb el qual congenia-
a Eugeni d'O s, i que lloa a en son a icle,
no enia es a eu e a nb el omisme igid de
la Ba celona cle ical, ans s'acos a a a la neo-
escolas ica, que p ecisamen alesho es gau-
dia d'exi s p og essius a Lo aina pe ob a
del u u ca denal Me cie . El que ben a ia
ap ecia Eugeni d'O s en aques mo imen
ou la sín esi en e iloso ia i cikncies expe-
imen al~, ben di e en de la que ha ien po -
a a cap els posi i is es en e les cikncies
a nb exclusió de la iloso ia. iPo se ja hi
ha ia a la men del jo e iloso la lla o d'a-
quella a ecció cap a la iloso ia de la ciencia,
con eada a Pa ís i mani es ada al lla g de la
se a ob a?
T es anys més a d, el 1 Cong és Uni e si-
a i Ca ala dona a a Eugeni d'O s l'ocasió
so osa d'ap o undi les se es aons en con-
a del posi i isme i a a o de la iloso ia
da an un públic més he e ogeni8. Eugeni
d'O s alaludí el posi i isme ((amb sa unes a
sepa ació en e la iloso ia i la ciencia)), al-
ho a que lamen a a el essb, del qual ha ia
6
En aques sen i pa la Josep Calsamiglia al seu discu s
inaugu al, nAspec es iloso ics del mode nismew del cu s
1981-1982 de la Socie a Ca alana de Filoso ia.
7
La
C eu delMon seny,
n?
50
(4-111-1300).
8
Vegeu <El Cong és Uni e si a i ca alb i aL1expe imen
d'un cong essis a~ a
Ca ahaya
1 (1903), pp. 124-129.
gaudi en ce s ambien s ba celonins pseudo-
in el.lec uals. So osamen , deia O s, a o
Eu opa i adhuc a Ame ica hi ha un a any
cada dia més iu de sín esi cien í ica, cosa
que enimena el sabe cap els ia anys de la
Me a ísica. La eacció espi i ualis a impe a
en la ciencia, en l'a i en la li e a u a. Fins i
o en el camp posi i is a i ma e ialis a les
ciencies emun en un ol ilosb ic. Només
cal p end e cu a de les ob es dYAugus Com e
o de Spengle . Esmen a a Eme son, Ca lyle,
Schopenhaue i Ha mann, a i man que e en
nés llegi s que mai i Adhuc ci a a Nie sche,
o dien que els seus (( essons han a iba
ins al nos e so e ani)). Malau adamen la
eno ació ilosb ica que b olla a a eu no
ha ia a. iba a casa nos a. 1 es p egun a a:
Po con inua aixb?
...
Accep a em aques-
a. abjecció com a pe enne i ens c eua em
de b acos dien -la i emeiable?
...
Ca alunya,
o s ho sabem, aspi a a ui a la llibe a polí-
ica. Doncs jo c ec, i a nb o a llibe a us
ho dic, que o a aques a aspi ació esul a a
e!; k il, que de o a l'e e esckncia pa io i-
c i d'a ui no en so i a al a cosa que una
i iú il e ol a del nos e ca ac e indbmi ,
en que so in eja la nos a his o ia, si no
aspi a a adqui i , a més &una pe sonali a
polí ica i social, una pe sonali a in elalec-
iial, din e de les endkncies gene als de
l'kpoca mode nag.
Henl ansc i aques ex pe palesa com
Eugeni d'O s aplega a ensems an la causa
in el.lec ua1 o « ilosb ica» com la causa po-
lí ica, o posan l'accen a la p ime a; pe
compío a -ho només cal adona -se de la in-
ensi a a nb que la i ia.
Gaii ebé o segui ingué lloc l'elabo ació
ilosb lca de les idees apa egudes d'an u i
en el camp de la his o ia i iscudes al be11
mig de l'a e polí ico-cul u al.
La
comuni-
cació p esen ada pe Eugeni d'O s, l'any
1903,
al
111
Cong és In e nacional de Filoso ia de
Heidelbe g, a nb el i o1 ((Religio es libe -
as», ep esen a sense cap mena de dub e la
o mulació ilosb ica del dualisme dialec ic,
en o n del qual es e eb a la se a ilo~o ia'~.
A an dels es udis eali za s pe Ho ding,
William James, Bou oux, Hen i Delac oix
i
Be gson sob e la na u a del e eligiós,
Eugeni d'O s assajh ambé una anhlisi de
l'expe iencia i al conside ada des de l'es o c
humh.
El pun de pa enca e a la ima ge següen :
Heus aquí un llenya ai e que colpeja l'a -
b e a nb la se a des al. Ens obem aquí en
p esencia d'un e de eball senzill, pin o-
esc, plb ic. Vol l'home aba e l'a b e. L'a -
b e oposa una esis encia a ésse aba u .
L'expe ikncia iscuda pel llenya ai e és en
aques s momen s, cla a i de ini i a, aques a.
Heus aquí dos exe ci s. D'un cos a , jo, els
meus
desi jos, el
meu
sabe , la
me a
igo , el
meu
b ac, la
me a
mi, la
me a
des al. D'al e
cos a , l'a b e a nb la
se a
du esa, a nb les
se es
a els, a nb
lase a
e a, la e a en que
aques es a els s'en osen i igo isen. Qual-
se ol iloso ia monis a acassa en aques
momen d'i educ ible duali a ".
Aques a ima ge e lec eix el ma eix esque-
ma men al de ((No uega impe ialis a)). Aquí
no es ac a pas de dues o ces his b iques
en Ilui a, pe o hom s'aca a a «dos exe ci s)),
els solda s dels quals són signi ica i amen
assenyala s a nb els adjec ius «meu)) i ((seu)).
En de ini i a, se'ns pe me d'ende ina la
llui a en e l'home i la na u a. En aques
esc i la iloso ia o siana apa eix so a un es-
gambi in üi iu de ipus an opolbgic. El «meu»
i el «seu», el «jo)) i el «no-jo», la «po encia»
i
la « esis kncia», la «llibe a » i la ((na u a)),
el «món in e io )) i el «món ex e io )) esde-
enen ca ego ies que espu negen com gus-
pi es de oc des de la asca del 1lenya ai el2.
Aques a ima ge so in eja al lla g de les
10
L'ob e a ou conside ada pel ma eix O s com el nucii
ge mina1 de o a la se a doso ia. Quan el 1914 la aduí al
ca ali i I'edi i, jun a nen a nb
De l'amis a
i
del dialeg,
so a el i o1 de
DiaJec ica in nuce,
a iumi que ambdues e en
els ap odoms o p epa a ius a una ul e io sis ema i zació
dialec ica~. U ili zem aques a edició que es oba al
Glosan'
IV-1914 (ed. Ba a 1915), pp. 32-48.
11
EUGENI
D'ORS,
ReLigió es libe as,
a
loc. ci .,
p. 3
5.
12
Vegeu al meu a icle a
Se a d'O ,
no emb e de 1981,
l
pp. 33-35.
ob es d'Eugeni d'O s. La obem a les Gloses
de Qaa esma de
191
1
(«La iloso ía del homb e
que abaja y juega))), al cu s sob e la Doc ina
de la in el. l@ncia13 i a El sec e o de la Filo~o la'~.
En cada ocasió Eugeni d'O s em asi za el e
que qualse ol que e humh expe imen a sem-
p e l'oposició i educ ible en e la ((po en-
cia» i la « esis encia», en e el «jo)) i el «no-
jo». Cal di que aques a mane a de pensa ,
que ha es a alguna egada disso adamen
elacionada a nb la iloso ia de Des u de
T acy, e a mol a elada a F anca d'ench que
ou po ada a cap l'ob a de di ulgació ilo-
sb ica de Vic o Cousin.
En p end e cu a del sen i p egon dels
ex os o sians cald h insis i e mamen en
el e que el dualisme és un dualisme sin e ic.
És a di , pe damun de l'oposició en e
«PO-
encia))
i
« esis &ncia))
i
llu s analegs s'a e -
ma i a aicona la unió indes uc ible d'amb-
dós elemen s. Tanma eix, cal bandeja un
dualisme aillado com el que ou a ibui a
Desca es; més a ia es ac a d'un dualisme
uncional, semp e a l'aguai de la sin esi. De
egades la ((po encia)) b olla a nb o a la se a
o ca i la (( esis encia)) s'esmo eix ins a la
se a mínima exp essió: pe exemple, en els
ac es p opis del lliu e albi més pu . En d'al-
es ocasions és la <( esis encia» que sembla
eeixi o almen -així, copsem la na u a
que a on olla l'ob a humana-; nogens-
menys, l'home no se a jamai anihila . La on-
e a, doncs, en e ((po encia)) i « esis encia))
no gaudeix de limi s ixos, ni de cong enys
inde ugibles. Esde é, pe an , impossible
de dis ingi dos p incipis absolu s i indepen-
den s l'un de l'al e. Pel cap al a ibem, pe
ia nega i a, d'una banda, a la noció de lli-
be a o de «po encia» pu a, i de l'al a a la
idea de pu a passi i a . Hom s'en on a o -
ho a a dos concep es-limi , que en l'o d e
conc e dels e s i de l'expe iencia iscuda
no es eali zen mai. En el món que ens em-
bolcalla la ((po encia)) es oba semp e ba e-
jada a nb elemen s passius, i la « esis encia»,
13
Vegeu
J
.L.
ARANGUREN,
La
iloso
u
de Eugenio d'0 s
(Mad id, 1981,
2?
ed.), pp. 178-180. Vegeu-hi ambé la
p. 50.
14
E.
d'O s,
El sec e o de la Filoso ia
(Ba celona 1947)
p. 89.
quan és encuda o «coloni zada» -segons
exp essió o siana- pe la «po encia», oman
el seu en o n po enciada: la na u a, que abans
de la in e enció humana e a
na u a na u ans
es ma on pe ob a de l'home en
na u a aulica,
p eada, adop ada i adap ada, amansida15.
El dualisme o sia bandeja qualse ol o ma
de maniqueisme. Pe bé que en algun mo-
men Eugeni d'O s s'exp essés a nb humo
en el sen i que, com a bon ca ala, po a a a
la sang glbbuls albigesos16, no e a pas amic
de dualismes doc ina is. En
El sec e o de la
FiIoso la,
a nb la in enció de ebu ja una pos-
sible acusació de maniqueisme, es a ben
gojós; ((desemba azados po in de la dudosa
compañia de magos y maniqueos»17.
El dualisme o sia és sob e o me bdic, la
qual cosa a que la se a iloso ia camini adés
i a a, pels ia anys del dialeg i de la i onia.
Tanma eix, ai als me odes o cap enimen s
són el ui semp e d'una sín esi alho a a-
iable i p o isional.
De la i emeiable limi ació de la ciencia,
que e es eix la ca ego ia de «po encia» en
aca a -se al món que li o e eix « esis encia»,
en so geix la C i ica, l'epis emologia i
-
com diu O s- la dialec ica, en esa pla bni-
camen , com un sabe supe io al de les cien-
ciesl8.
Al amen i a esa la mancanca de l'espe i
indi idual, la iloso ia e u eja de la colela-
bo ació i del dialeg con inu de l'home a nb
si ma eix, a nb els al es, a nb la his o ia i
a nb la cul u al9.
Pel que a a la i onia, oco e en el sen i
següen : les conclusions de la ciencia no e-
nen lloc en el camp de la ida ni de mane a
li e al ni de mane a ígida, puix que és la
ida ma eixa qui en ebanca, in alida o mal-
mena cons an men la ciencia. Aques e
inclou i o igina un cap enimen de l'espe i
ben poc dogma ic, ans asse b ic i al cap i a
la i ((i bnic)). Vegem com el desc iu li e al-
men :
15
E.
~'ORS,
Ibid,
p.
98.
16
E.
~'ORS,
Glosa i
1906- 1910.
Ob a ca aha comple a
(Ba celona, 1950),
p.
112 1.
17
E.
~'ORS,
El sec e o de la Filoso u,
p.
112.
18
E.
~'ORS,
Doc i ia de la In el.lig?ncia
a aA xius de
1'Ins i u de Ciencies~,
VI11
(1918)
pp.
8-9.
19
E.
~'ORS.
Ibid,
pp.
1-2.
Una
ac i i a
d'espe i ,
una
ac i ud o a
p ac ica
si
es ol, que sense desconeixe
els
esul a s
de
la
ciencia, sense omp e a nb
ells
ni
oblida -los, sense que
li
sigui
possi-
ble, al ol a, oposa als esul a s de
la
cien-
cia
al es esul a s, cu a ia, pe o, de mi iga
aclues s e s, de e -los més lexibles, de ol-
a los,
en enuncia -los,
d'un
nimbus de dub-
e
que no exclogui en
cap
cas
la
possibili a
~dhuc
mínima,
de
la
pos e io con adi~ció*~.
Honi po oba acilmen a l'ob a d'Eu-
geni d'O s mol s passa ges, i ins i o una
g an quan i a dels usos de la llengua so me-
sos al joc de la dialec ica i de la i onia; an-
ma eix, ni el nos e cam' ni el nos e objec iu
no s'a liuen a nb aques a ece ca. Solamen
olíe i e eu e el eló de ons i les línies
més gene als de la iloso ia o siana. Es ho a,
doncs, d'ence a el segon dels nos es pun s.
El e d'acudi als esquemes, en pa la
d'Eug,eni d'O s, é un sen i mol més p e-
gon del que és habi ual. El seu pensamen
igu a iu endeix pe si ma eix a la ep esen-
ació
i
a la cons ucció imagina i es. Cal e-
ni en comp e el pes que damun scu exe ci,
des dels p ime s anys, aquella ase de Goe-
he: (<Quan l'anima aqa un dibuix a es-
sona al de o a d'ella un agmen de la se a
essencia ín ima»21. L'esquema o sih e lec-
eix bocins de ida i ep esen a sob e o una
ges acsió del pensamen . Pel que a als emes
an opolbgics, hom ende ina, al 'lla g de la
p odiicció o siana, un esquema que, més o
menys modi ica , es pe llonga a a és dels
anys. Es ac a de la ico omia de l'ésse
hum2. en «ho no sapiens)), «ho no abe )) i
«ho io ludens)). Sens dub e se'ns p esen a
des de l'an opologia d'Eugeni d'O s un
a any simul aniejado de la íade cos-hni-
ma-espe i , i de e po se és més coneguda
en aques a ~e sió~~. Es un al e pun de isió
que inclou la eo ia del sup aconscien i la
20
E.
~'ORS,
Ibid,
p.
10.
21
V'egeu
E.
~'ORS, acon e ses
amb
Goe he en els
da e :; anys de la se a ida, a
Uni e si a Ca alana
1,
(1904)
p.
43.
22
Vegeu-la a
J.L.
ARANGUREN,
La iloso ia de
Eugenio

doc ina dels hngels, elabo ades a pa i de
1926, quan Eugeni d'O s ja no e a a casa
nos a. Tan pel que a a o el que hem
esmen a , co n al e d'una con icció p o-
unda, olem cen a la nos a exposició a
l'en o n de la ico omia assenyalada. La nos-
a ce esa au en l'o ien ació gene al del
pensamen o sih, que s'iden i ica p ime que
es amb una iloso ia de l'acció i en onca de
la mane a més adien amb l'home que e-
balla
i
juga.
Bases epis emologiques
Cal que qualse ol a ansamen a l'esquema
((ho no sapiens)), «ho no abe )) i ((ho no lu-
dens)) sigui e so a la llum dels o ígens i de
les p ime es passes donades pe Eugeni d'O s
en els ia anys de la iloso ia; pe esb ina -
les cal p end e cu a d'un e biog h ic. Quan,
a la p ime ia de l'any 1908, la Dipu ació
P o incial de Ba celona concedí uns aju s
pe ana a es udia a l'es ange els p oce-
dimen s i me odes dels ensenyamen s uni-
e si a is, Eugeni d'O s ou l'esc0lli 2~. Aques-
a decisió p o och, sens dub e, una dedica-
ció
especial del jo e O s a la me odologia de
les di e ses cikncies i, en de ini i a, una o -
mació de ipus epis emolbgic, de la qual cosa
se n'hau h de essen i cla amen o a la se a
iloso ia. D'al a banda i g hcies a aques e ,
hem ingu una cons ancia explíci a sob e el
de all dels seus es udis. En e ec e, el jo e
pensiona hagué d'exposa en dues
Memo ies
els seus coneixemen s de l'es a de l'ense-
nyamen de di e ses cikncies a Eu opa, així
co n els seus p ojec es d'una possible eno-
ació uni e si a ia a Ca alunyaZ4. A la p i-
d'O s,
pp. 99s i 21ss. L'a iCle de
J.
Tus~m~s,
<La pedago-
gía de la ocación en Eugenio d'O s* publica a
Re U a de
la Educación,
30 (1958-1959) n? 84 i 85 ecolza ambé en
aques a e sió.
23
Vegeu
Acue dos
a I'A xiu de la Dipu ació de Ba celo-
na, iligall 228.
24
Les dues Memo ies es oben al lligall 2283 esmen a a
la ilo a
24.
La
p ime a s'in i ula
Mem6 íh sob e la c í ica i
e/s me odes de la ciencia con empo hia,
i la segona
Els me-
odes en I'ensenyanga supe io : Missió a
Pah.
Ambdues
són del 1908. Les ciea em espec i amen amb els noms de
Mem6n¿a I
i
Memo ia II.
me a
Memo ia
Eugeni d'O s ja diu, de be11
an u i, que el (( e11 in el.lec ualisme», basa
colza en una concepció mechnica de 1'Uni-
e s, ha ia on olla a causa del p agma is-
me ~axó~~. Els esul a s p ime s e en que
«a ui cada ciencia é el seu me ode. Si hi ha
algun aco d és pe un pac e ede al)), un
pac e que el1 xi a a, en linies gene als, en el
con encionalisme i o malisme cien í ic,
i,
conc e amen , en el llengua ge simbblic i en
l'adopció del sis ema mk ic decimal. El o -
malisme ha ia de i a cap a un nominalisme
adical, que es a a ep esen a pe Le Roy.
Aques nominalisme ha ia con e i la asca
cien í ica en un e ade joc de concep es.
La ciencia, pe a Le Roy i els seus seguido s,
no e a al a cosa que el eglamen d'aques
joc cien í i~~~. Ende inem, doncs, -aixb
c eiem, si més no- pe aques cos a la idea
de l'acció jugane a.
A l'al e ex em de les posicions cien í i-
ques i oposa diame almen al ((nominalis-
me)), Eugeni d'O s hi col.1oca a el ealisme,
que e a subdi idi en di e sos g ups2'. D'en-
e ells li sob a a aquel1 que anomenh ((con-
cep ualisme))
i
que incloia au o s an he e-
ogenis so a d'al es pun s de is a, co n E ns
Mach i Pie e Duhem. Malg a o , Eugeni
d'O s c eia comuna llu posició epis emo-
lbgica i deia que es oba a a an del signe
dels emps. A a bé, a l'exposició que O s
eia de la cons i ució de la ciencia segons
Mach, eexia cla amen la llei de l'economia
d'es o c, co n a p incipi subs ancial de la
cons ucció cien í ica2*. Ningú no po des-
coneixe que la llei de l'economia d'es o c
cien í ic no és al a cosa que una pa de la
llei biolbgica gene al de l'economia d'es o c.
Alesho es opem pe aques camí -de be11
nou és el nos e pensamen - amb un p ag-
ma isme de l'ac i i a cien í ica. D'una
i
al a
banda, an si conside em la ciencia co n un
joc de símbols co n si a enem al seu cai e
p agmh ic, ens aca em, os emps i a eu, amb
la ca ego ia de l'acció. Nogensmenys, o s
sabem que l'anhlisi de l'acció humana és l'ob-
*S
Memona 1,
ol. 8-9.
26
Ibid.,
ol. 10-14.
27
Ibid,
ol. 17-31. Vegeu ambé ol. 44.
28
Ibid.,
ol. 20-22.
jec e de la iloso ia de Be gson, pe la qual
cosa esde é inde ugible el e que Eugeni
d'O s s'hi ixés amb un in e es pa icula .
Segons el1 Be gson e a el ilbso ac ual. Ens
diu que, de la publicació de
L'E olu ion c ea-
ice
en@ -ha ia es a edi ada un any abans-,
una no a jo en u a anca amb e mesa pe
les iles be gsonianes amb una empen a no a.
El be gsonisme és quelcom més que una
ciencia, és un me ode d'ins in nod i i calid,
d'emoció i de olun a ; i no an sols de o-
lun a , sinó ambé de eali zació i d'exi .
Eugeni d'O s enllaca a aques mo imen
amb l'espi i ualisme de Ca lyle, puix que
ambdós, deia, pe pe uen la conside ació de
l'uni e s com una en i a i en i musical29.
Més enda an ens con essa a que el1 ma eix
es oba a mol p ope al sen imen be g-
sonid sob e 1'Uni e s; són els seus mo s:
L'au o de
la
p esen
Memo ia
sen co -
dialmen 1'Uni e s d'una mane a mol p o-
xima a la de
M.
Be gson. Pe o c eu que
la
ciencia, que po se no é al es objec ius
que la Bellesa
i
l'Acció, no po ésse 'sinó un
as
sis ema ma e na ic, o, millo di , 1ogic3O.
En una pa aula a i ma que la iloso ia de
Be gson és poc in el.lec ualis a i o eja la
i acionali a . En aques momen no podem
deixa de eco da les in ec i es que en el
e eny a ís ic Eugeni d'O s
llan a
con a el
oman icisme i el na u alisme del segle
XIX.
Be gson se ia ambé, pe a Eugeni d'O s, un
oman ic de la iloso ia, un sen imen al. Ca-
lia esmena el seu pensamen amb una bsna
dosi de ma ema ica, de lbgica i d'in el-lec-
ualisme al cap i a la i.
L'úl im ex ansc i inclou alho a una
idea segons la qual se ia e semblan que la
ciencia no gaudís d'al es ins que la Bellesa
i 1'Acció. Hom copsa de seguida un sugge-
imen ben in e essan , puix que co que aquí
apa eix o jus insinua se a, al cap d'un
any, a i ma o undamen . Tanma eix, aquei-
xa ou la esi de la segona de les comunica-
cions llegida pe Eugeni d'O s al Cong és de
Filoso ia de Heildelbe g, la qual duia pe
29
Ibid,
ol.
32-37,
dedica s a Be gson.
30
Ibid,
ol. 43.
í ol
E,/ esidz en la mesu a de la Ciencia pe
Ií lccio13'
.
A l'esc i , desp és d'una b eu pe o acu a-
da analisi de la ciencia i del que e cien í ic,
és pali:s, d'una banda, com els p oduc es
cien í jcs ens o e eixen un
quan um
de gene-
ali zació, de p e isió cien í ica -no pu a-
men p ac ica- i un nimbus de a ie a , im-
possible d'ésse explica pe la llei d'eco-
nomia d'es o c. Al amen , la cu iosi a de
l'home de ciencia, l'ins in o ape i de joc
lbgic neix d'una sob eabundancia de o ces,
que emmena cap
a
una ac i ud ag essi a de-
e s la na u alesa. El cap enimen del cien í-
ic no 6s el de l'ob e que, al cap i a la i, es
mos a espec uós da an del seu eball,
sinó el de l'a is a que, pe més que sembli
espec a la na u a, no bandeja un ce ipus
de iolencia en e s ella.
O s a egia o segui que l'espe i , en e
iolencia a la na u a, es ma on en un eno-
men iés, i que aques a dialec ica jugane a
en e l'home i la na u a ens pe me de de-
ini la bellesa com una obligació dels e-
nbme is. La idea b ollh
de
Schille
i
així ho
mani es a a Eugeni d'O s desp és de ans-
c iu e un agmen de
Sob e la G acia
i
la
digni a
de l'au o aleman~~~. Hom podia ca-
pi el enomen cien í ic pe impe a ius p ag-
ma ics, pe o calia ambé conside a els im-
pe a iiis es e ics. En aques sen i hom s'a-
ca a a a un
No iksimum O ganum
p opi dels
emps ac uals i segons el qual s'hau ia de
cons ui la ciencia
mo e ae~ he ico,
almen
com a l'an igui a s'ha ia e
mo egeome ico,
i
al Renaixemen ,
mo e mec~nico~~.
El momen
es e ic de la ciencia e a an impo an com
el p agma ic. Aques a conclusió només em-
bolcalla a el e eny cien í ic, al cap de es
anys a enye ia l'acció humana.
La ilo o ia de I'home que ebdla ijuga
A
les
GIo~es de Qua esma
de l'any
191
1
ou
31
En:; a enem al ex publica a
Es ud s Uni e si ans C z-
dans
111 (1909), pp. 130-135.
32
E.
~'ORS,
<El esidu en la mesu a de la ciencia pe I'ac-
cióa, a
Ej udi Uni e si a s Ca alans
111 (1909), p. 134;
C .
a
F.
SCHILLER,
Oeu es
( ad. Regnie ) VIII, p. 65.
33
L'especi icació dels es amo ea no apa eix a
aEl
esidu..
.B,
sinó a la
Memona 11,
ol. 33.
exposada una concepció o al de l'ésse hu-
m& que descansa en les idees de eball i de
joc. Es adui en al cas ella i s'aplega en en
una an ologia de ex os o sians in i ulada
La
iloso ia del homb e que abaja
y
juega.
Aques
nucli p imi iu de con ingu s ou conside a
so in pel ma eix O s com una de les a els
de o a la se a iloso ia. S'hi palesa a cla a-
men la olun a d'a icula una iloso ia a
dues eus: la de l'home que eballa i la de
I'home que juga. Al cap d'un emps se an les
dues eus de Ca alunya: la Ca alunya que
can a i la Ca alunya que j~ga~~. L'home que
eballa e a, segons la ima ge o siana, l'home
que Ilau a, jamai incla pe l'es o c i el can-
dimen , ans
bé
ennobli , amb el cap enlai e i
l'esgua d a pun pe a les coses e e nes, amb
un a anna agenca pe una mane a de e i
de pensa . Aixb sembla desp end e's dels
in e ogan s següen s:
iPod ies u eballa , pages, si cada de-
ma í, al despend e de la upi u de la son,
no 'a messis ins in i amen d'algunes ima -
ges, hdhuc con oses, de coses e e nes? ¿Qué
ol di eball? ¿No ol di una puixansa
encen una esis encia? La puixansa ¿no la
sens ú, no e s ú. La esis encia no la sen s
al mon, no es el mon? ¿No es e i a que
una aga noció en on espe i e ep esen a
aques a ba alla com e e na? ¿No es e i a
que, en el ons del ons, es a n'aixb que
edueixes les nocions del
Bé
i del Mal? Pe b
aixó es o a una me a i~ica~~.
D'al a banda, l'home que juga e a ambé,
a ni el1 á'ima ge, el bon ballado . Mi jancan
el i me, alho a llei, el bon ballado s'ama a
del
((lagos»
e e n dels esde enimen s so -
mesos a la mesu a:
Ri me es aducció de llei. Es a di de cosa
e e na. Balla, balla í, balla. Les e es gi a-
ol es s'insc iuen en l'e e ni a , a l'e e ni a
és on u balles, balla í.
1
si no os pe una
noció obscu a d'e e ni a no balla ieP.
34
Fem
al.lusió
a
la secció de no ícies cul u als que amb el
i o1
*La
Ca alunya que eballa i juga* apa eix a
Quade ns
d'Es udi,
a pa i de 1915.
35
E.
~'ORS, ~Se Gloses de Filoso ia* 1, aLa
Veu de Ca a-
Cunya
(3-111-191
1)
C .
a
La iloso ia del homb e que aba-
ja
y
juega
(Ba celona, 1914) p. 98.
36
E.
~'ORS,
loc. ci . C . LaFloJo iá del homb e..
.,
p.
99.
Tanma eix, la idea de la mesu a i del i me
és una de les cons an s d'Eugeni d'O s, a la
qual s'a egeix la dimensió d'e e ni a . To
segui se'ns di a que aquel1 que sap iu e
l'e e ni a del momen és un e ilbso :
P imu n i e e, deinde philosopha e
...
Ho nego. En aixb no conech p ime
ni desp és.
Tambe iloso a és iu e
Publi és anomena ilosoph pe que VIU en
conciencia de la e e ni a del momen 3'.
To segui , Eugeni d'O s assaja a una p i-
me a de inició de iloso ia:
Filoso ia és una se ie de eposos allan
un mo imen , pe o no és epós sense mo i-
men ni mo imen sense epó~~~.
Pe a aques ipus de iloso ia (( í mica))
no ha ia de se i de es el acionalisme
abs ac e ni la aó pu a. Eugeni d'O s olia
es i ui a la pa aula c( aó» el seu sen i ple i
e i able, en onya de Desca es ench. Pe
aixb s'es ima més emp a el mo ((in el-ligen-
cia» en el sen i dels g ecs, de 1'Eda Mi jana
i del p ime Renaixemen . Es ac a a d'una
« aó» ín eg a, plena, els u s de la qual in en-
a d'a e ma amb la pa aula ca alana «seny»,
empa en ada -deia O s- amb la ancesa
«sagesse». Quan ce s es udis sob e el pen-
samen d'Eugeni d'O s es limi en a consigna
aques pun , cal econeixe llu cu h ia. El
«seny» e a, pe a Xenius, mol es coses més
...
Una o ca alho a in elslec ual i mo al, en
equilib i en o al p oducció de Sespe i , una
pleni ud de coneixemen que no desconeix
ni ebu ja els elemen s empi ics, sinó que
sap o de na -los i subo dina -los dins i mes
noblemen in el.lec ua1~~~.
'
Fixem-nos a a en cadascun dels e mes de
la de inició. ((El seny» és, de p ime , o ca de
l'acció uni icada, quelcom pa ió a allb que
es a en ac an a F anca els ilbso s de l'ac-
ció, Be gson i Bou oux. El <<seny», en es en
37
E.
~'ORS,
loc. ci .
C T.
del homb e
...,
p.
100.
38
E.
~'ORS.
loc.
ci .
C .
La loso ia del homb e
...,
p.
100.
39
E.
~'ORS, aSe Gloses de Filoso ía,
V,
a La
Veu de Ca-
alunya,
p.
l
l
l.
aques sen i , no po a a pas l'emp em a d'una
ac i ud ese ada i p uden da an la ida,
sinó la d'una pa icipació ac i a i comp o-
mesa. L'in e encionisme en els a e s cul-
u al~ i socials de la ci es, p opugna pe Euge-
ni d'O s a les Gloses de 1906 i 1907, palesa
les conseqükncies p ac iques d'aques a doc-
ina.
El ((seny)), a més a nés d'ésse acció i
empen a cap a l'esde enido , apa eix ambé
al ex ansc i com «un equilib i)). Aques
equilib i ememb a, de segu , la «mode a-
ció» a is o hlica i es basa en la concepció
uni a ia de I'espe i segons els chnons de la
psicologia uncionalis a de p ime s de segle
i que e a la d'Eugeni d'O s, segons eu em
nés enda an . Tanma eix, al ex , po se no
hi pesa en an aques es in lukncies eb i-
ques com la ideli a a ce s pun s del «nou-
cen isme)), i, al capda all, als ideals de qual-
se ol classicisme: equilib i, p opo ció i ha -
monia.
La posi u a cien í ica d'aques «seny)), ac-
iu i equilib a alho a, no negligeix cap dels
elemen s empí ics que in eg en el coneixe-
men i al; així ho deixa eu e el ex que
es em comen an .
1
a la Glosa in i ulada La
olup uosi a depensa 4O se'ns di a que la ilo-
so ia segons «seny» inclou encunys i e ec es
de la pa aula i de l'acció. El pensamen es
oba cap e ma al llengua ge, nés ben di
-esmena O s-, a un llengua ge, pe bé que
hom no pugui edui -lo a la pa aula sola i
a~llada. Són les ases i els i mes «noble-
men in el.lec uals» co que cons i ueix la
ne iosi a de l'in elalec e. Filoso ia del «seny>>
equi al, en a anja el que ha es a di , a un
in el-lec ualisme econque i . En e els ex-
ems d'una ac i ud asck ico- acionalis a,
d'una banda, i de l'ac i ud omhn ico-i acio-
nalis a de l'al a, la iloso ia del «seny» e-
p esen a una supe ació dialkc ica de l'ins-
in i de la i acionali a . To i econkixe la
impo ancia de la na u a i de la ida -en les
quals s'es in ola i con a les quals llui a alho-
a- s'encimbella a la mane a d'aquell a b e
espone ós de la Ben Plan ada, nod i de e a
i cel, les a els celes ials del qual no deixen
d'ésse b anques, i, pe an , alguna cosa
40
La
iloso u del homb e que abaja
y
juega,
p.
3
1.
nés que les simples a els que s'ensolquen
al e e .
(dio no
sapiens)), «ho no ludens)), ((ho no abe ))
«L'home que pensa)), ((l'home que juga)) i
«l'homc: que eballa)) apa eixen ja, i en aques
o d e, en una de les Gloses que acabem d'ana-
li zaF1. Pe b és sob e o a El sec e o de la
'loso la on s'adop a de ini i amen aques
esquema ihdic. Ve a ep esen a una am-
pliació de la dico omia en e l'home que
eba1l;i i I'home que juga. Si a a se'ns pa la
successi amen de l'home que pensa, de l'ho-
me que juga i de 1:home que eballa, hom
po p egun a -se: Es que ha can ia el pun
de mi a d'Eugeni d'O s?, o bé, es ac a h
o jus d'una qües ió de o ma i nomen-
cla u a? Abans de eu e'n l'en ella , cal su-
b a l1a: -ne els en ebancs. La qües ió no po
pas ésse esbandida sense p end e cu a del
possible can i i e olució del pensamen o sia;
i aques, pun no es a gens cla . Malg a o ,
cald h assaja una espos a.
En e camí, hau íem de comenca ema -
can qiie el pun de is a i el ni el1 de discu s
de les 7lose.1 de 191
1
són ben di e en s als de
les ob es nés a danes. En e ec e, a les Gloses
l'analisi e sa sob e l'expe ihncia quo idiana
de l'home no mal i co en , de l'home del
ca e , de l'home que eballa i juga i, en
ce sen i , de la Ca alunya que eballa
i
juga.
A
El sec e o de la iloso la la e lexió as-
soleix un camp cien í ic i, pe an , nés a i-
iciós. lI'exis hncia d'un «ho no sapiens)), d'un
«ho no ludens)) i d'un «ho no abe )) és exi-
gida des d'un pun de is a cul u alis a. En-
clou a a la doc ina o siana de les ((cons an s
his b iques)), segons con essió del ma eix
Eugc-ni d'O s ens pa la d'una cul u a del
coneix emen (Kennenkul u ), d'una cul u a de
joc o de alo acions (We enkul u ) i d'una
cul u íi de la kcnica (Machenkul u ). Són p e-
cisamen els p oduc es de cadascuna d'aques-
es cul u es que, de e , ens pe me en de
pa la d'un home eb ic, d'un home de lleu e
41
Ibid.,
p.
117.
42
E.
~'ORS.
El
sec e o de /a Fdoso u,
pp.
340
i
ss.
ia ge el qui en el eballa o en l'es ima
calcula es o c
i
n'es al ia. En aquel1 qui quan
eballa, o ama, se sen o a, se sen o a del
emps, se sen immo al, oba em el e
eballado , el
e
amado 72.
El eballado , l'ap enen , l'es udian , l'a -
esa, l'a is a, gaudeixen alho a de la possi-
bili a de (du e l'e e ni a del momen )),
co n el iloso . Poden eali za -se al capda-
all, co n Publius, que no accep a elp im lm
i e e de nde zlo~o a e~~ i desen o lla a en-
sems ambdues ac i i a s. Es la asca po ada
a cap mi jancan la concen ació i la uni a
de o es les ene gies de l'espe i que els pe -
me , a o s ells, de emun a -se ins a l'ob a-
ben- e a, la que gaudeix d'e e ni a ; e e ni-
a , pe o, semp e a l'abas de l'home:
To passa. Pompes
i
ani a s passen. Pas-
sa l'ano nenada co n l'obscu i a . Una sola
cosa ens se a comp ada
a
la i, una sola
cosa,
i
és
l'Ob a Ben Fe a74.
Dialeg in e es
i
pedagogia ac i a
La pedagogia de l'es o c i del sac i ici, en-
noblida amb el cap enimen e b ic i & ic que
hem anali za , no és pas, anma eix, l'única
que copsem l'ob a d'Eugeni d'O s. Una
?
al a essan pJagbgica, ca ac e izada pe
l'accen posa a les ib es més p egones de
l'ésse huma, ocupa ambé un lloc impo -
an dins el seu pensamen . Si la p ime a
sembla bnamen a -se en l'home que eba-
lla, la segona escau a l'home que dialoga,
que s'explaia, que c ea lliu emen ,
en
una
pa aula, a l'home que sap juga el joc de la
ida i la iu amb pleni ud.
La pedagogia del dialeg apa eix a les p i-
me es pagines de la Doc ina de la in el. ligenc a,
des d'on se'ns mani es a a co n el pensamen
huma és in ínsecamen dialkc ic i com, de
e , en les g ans a inen eses s'ha desen olu-
pa so a la o ma de dialeg. Aques se ia el
72
Glosa i 1906-1 91 0. Ob a ca alana comple a,
p. 1026.
73
Fem e e encia al ex de les
Se gloses
de
Filoso a,
1,
loc. ci .
i
que hem comen a sua a.
74
Glosa i V-1916
(Ba celona, 1915), p. 135.
C .
I
<Ap endizaje
y
he oísmo^.
cas de la iloso ia soc a ica i el del pensamen
de Goe he, ap o undi més del que hom c eu
-deia O s- a an de les con e ses del g an
poe a alemany amb Ecke mann i d'al es amics
de bona alla in el.lec ua1. Pe o el dialeg e a,
pe a Eugeni d'O s, quelcom més que una
con e sa amable i amis osa.
Ni cal la duali a de eus, si a enem bé
l'esskncia de la qües ió, pe quk el dialeg es
p odueixi. Dialeg hi ha quan, de qualse u-
lla mane a, un au o p en comp e del pen-
samen alik
i
al seu l'inco po a, o bé n'es a-
bleix, sigui co n sigui, l'oposició o el con as .
Dihleg hi ha en la e e encia, en l'al.lusió,
en la ci a, en la his o ia del ema, en el
apo del ex , en la discusió, en la e u a-
ció
...
Si el e i able pensamen necesi a el
dialeg, podem a egi que la cul u a és en
subs ancia, el ma eix dialeg75.
Hom po comp o a acilmen que Euge-
ni d'O s a o ga un sen i mol ampli a la
pa aula dialeg. És allb que nosal es anome-
nem dialec ica, més que no pas el dialeg
p bpiamen di . Aques a ex apolació esde-
é ben signi ica i a, ja que d'enca que un
mo a essa la se a a ea seman ica apa eix
co n a senyal indica i a d'un cen e d'in e-
essos i als que llui a pe mani es a -se des
d'on sigui. Pel que a al nos e cas, cal sub-
a lla que, de be11 an u i, la idea de dialeg
p eocupa Eugeni d'O s.
Quan l'any
1908
exposa a els seus plans
sob e l'ensenyamen uni e si a i, emmena s
cap a la egene ació in elelec ual de Ca alu-
nya, p opugna a:
Un ensenyamen soc h ic, sense menys-
p eua so in els elemen s empí ics, exem-
ples, objec es, p egun es, s~gges ions'~.
Alho a, es decla a a enemic de les classes
magis als, o a i man que l'ensenyamen
uni e si a i ((exigeix, més que una ca ed a,
un semina i~~~.
1
en la línia de eno ació
p oposa:
73
Doc ina de la In el, lige'ncia,
a
loc. ci .
p.
2.
76
Memona 11,
ol. 20.
77
Ibid,
ol. 21.

Comuni a o ap oximacions de comuni-
a en e el iu e dels p o esso s
i
alumnes
en e ells. Fomen acu a de la sociabili a
ins
a
les se es o mes acade niq~es'~.
El e eny e a ap e pe a e -hi uc i ica
una pedagogia ac i a. Sens dub e el dihleg
e a p e is només pe a l'ensenyamen supe-
io . Nogensmenys, en d'al es ocasions Eu-
geni d'O s pa la del dihleg mes e-deixeble,
sense especi ica ni ells. Vegem la mos a
que apa eix a
De Iámis a
i
del dz' leg79.
En
aques esc i Eugeni d'O s de ensa a una
A
esi gai ebé clhssica, en el si del bon huma-
nisme de os emps. La comunicació huma-
na, pe quk sigui plena i sa is ac o ia, enclou
semp e una comunicació amo osa. Vegem
com Eugeni d'O s incula a el dikleg amb la
dimensió a ec i a de l'ésse huma:
El diiileg comenca alla on pe mi jii de la
dise a pa aula, es dóna i es ep i es ep
i
es
dóna, en ce a p opo ció, pe o sense ciilculs,
en obediencia so a els sen imen s d'huma-
ni a , de ci ili a , de cu iosi a ; p opos a
i
co espondencia que iidhuc en els diiilegs
en e mes e
i
deixeble po lo i . Pe o els
in e locu o s no són essonado s simple-
men ; no són mi alls, sinó col.labo ado s
e i ablesEO.
El ex és p im ila . Ni an sols hi manca
l'ad e imen i i lleu con a el pe ill del
na cissisme, so in au a alses ac i uds de
dialeg. Tanma eix, hom no ol insis i de
be11 nou en els comen a is. El que cal e-
ma ca , pe o, és que la pedagogia del dialeg
mena a cap a una al a cons el.lació d'idees
educa i es cen ades a l'en o n de l'ac i i a
del pensamen . Deia Eugeni d'O s:
A
mi em sembla que sense diiileg -sense
dihleg in e io almenys- mai el pensamen
78
Ibid,,
ol. 43.
79
Les idees sob e aques ema apa eixen so in . Vegeu,
pe exemple: aLa agedia de l'amis a a Ca alunya, No es
sob e el dialegj la incapaci a pe al diileg, Alguna no a so-
b e el diileg. Ul ima no a sob e el diileg~, a
La
Veu de Ca-
alunya,
dies 3-11-1912; 20-V-1913; 21-V-1913, espec i a-
men . Ens a enem al ex publica de mi i amen
al
Glosa i
IV-1914
(Ba celona, 1915), pp. 7-25, so a el í ol de <De
I'a nis a i del dialeg~.
80
aDe I'amis a i del dialega, a
loc. ci .
pp. 16-17.
p bpiamen di no po néixe
...
No, no! Pen-
samen ol di ac i i a .
No
hi ha imp essió
e i able, en la idapsíquica, sense exp essió.
Pen-
samen és semp e exp essió, c eació, poe-
sin. Es semp e alguna cosa que es mani es-
a, que su en o a, que, ine i ablemen , es-
sencialmen , es adueix, que omp el pe i
ce cle de la indi iduali a?'.
Pe pode capi el sen i ple que enen els
e mes ((exp essió)), «c eació» i ((ac i i a )),
cald a di que Eugeni d'O s camina a al cos-
a de les no es o ien acions pedagbgiques.
Ho eiem sob e o en una
glosa
que ambé
ou a icle. El í ol comú e a
Dewey
i
Fich e
i
s'esc igué en mo iu de la publicació del lli-
b e de Luigi Viscon i,
Lapedagogia del oman-
icismo edesco,
on se'ns o e ia un a ansamen
de l'idealisme ge manic als co en s pedagb-
gics mode ns8'.
To comen an l'ob a esmen ada, Eugeni
d'O s pa la de Dewey, Clapa kde i S anley
Hall, i de la (( e o ma
cope nicana)) en peda-
gogia, segons la qual l'in an ja no e a consi-
de a (:om a «objec e», sinó com a ((subjec-
e)) de l'educació. O s accep a a aques s es-
de enimen s com a i e e sibles, o en -
los seus. Així asse ia:
Ja no es ac a d'ensenya l'in an , sinó
que el noi s'ensenyi. No de col.loca -lo en
ac i ud d'in o mació, sinó en ac i ud d'in-
encióE3.
1
o segui s'ocupa a de la eo ia de l'in e-
ks de Dewey; ansc i ia un dels ex os del
pedagog no d-ame ica sob e la dis inció en-
e l'i i e ks in ínsec i l'in e ks ex insec de
l'acció humana,
i
epe ia amb ell: «No e
les coses in e essan s, sinó e les coses que
in e easin)). La aó pe la qual Eugeni d'O s
adop íi a aques a posi u a cal ce ca -la, més
que e i una in luencia di ec a de les idees de
Dewe 4, en la concepció uni a ia de l'espe-
i qu i ambdós compa ien, i que e a p opia
81
Ibid
pp. 13-14.
82
Les
Gloses
apa eixen el no emb e de 1915 i I'a icle
~Dewey i Fich ew ou publica a
Quade s d'es udiIV,
any 2,
ol. 2 ( eb e 1917-juny 1917) pp. 88-95.
83
aDewey i Fich e~, a
loc. ci .
p. 89.
84
P~I
més que, ja el 1908, Eugeni d'O s ecomana a la
16gica de Dewey, conc e amen els
S udies in logical heo j
de la psicologia uncionalis a, com ja hem
exposa sua a. Sob e aques a psicologia hom
podia bas i una pedagogia que insis ís no
pas a p opo ciona una suma de nocions a
l'alumne, sinó a des e lla les uncions i en-
senya l'ús de les p bpies o ces. En nom
d'ella Eugeni d'O s ebu ja l'in e ks jux a-
posa -i pe an llas a de la passi i a - a
l'acció humana i p opugna la eo ia de l'in-
e es in ínsec d'aques a, puix que el consi-
de a a concen ado d'ac i i a .
Nogensmenys, el e me inal de la peda-
gogia ac i a d'Eugeni d'O s s'allunya a de la
eo ia de l'in e ks, men e assenyala a, a més
a més, com s'ha ia de conc e a l'acció in e-
essada i l'ac i i a plena. Ap o i an la e -
minologia de Dewey, ((exp essi i a )), «ex-
p essió)), i sub a llan el seu ca ac e cen-
í ug, enllaca a la pedagogia d'aques amb
l'es k ica de @ oce:
No hi ha in uició sense pa aula, ens di a
l'un. No hi ha ap ensió sense p oducció, no
hi ha o ma possible d'ap enen a ge sense
e ec iu eball, no hi ha escola sense manu-
ac u a, p ecisa a l'al es5.
(Memona
11,
p.
53),
no sembla
pas
que s'hagués dedica es-
pecialmen al coneixeme~ d'aques au o .
81
aDewey
i
Fich e*,
loc.
ci .,
p.
91.
El pa el.lelisme en e el pensamen ex-
p essiu i la pedagogia ac i a es desen o lla
o segui . El ons comú'd'ambdues ac i uds,
la li e a ia i la pedagbgica, el copsi Eugeni
d'O s com una he encia de l'idealisme ge -
manic. A an de la ase de Fich e (( an sols
s'en én allb que es a)), comen a a:
Cal dibuixa pe en end e el dibuix. Cal
sal a
bé
pe en end e la gimnas ica. Cal
go e na
bé
pe en end e la polí ica. L'ac-
i i a pe sonal i p oduc i a és el ac o es-
sencial del p océs in elelec iu
i
pe conse-
güen del p océs educa ius6.
La inculació de la eo ia amb la p axi, del
pensamen amb l'acció, de l'assimilació amb
la c eació, e a una de les i es de la pedago-
gia ac i a. Tanma eix, o es aques es conne-
xions e en ensems exigides pel pensamen
igu a iu d'Eugeni d'O s. Reco dem que pe
a el1 la idea ou semp e pa aula, igu a, ima -
ge, esquema, dibuix i exp essió; pe la qual
cosa c eiem que, en adop a els canons de la
pedagogia ac i a, no es limi a a a impo a
les no e a s que oba en a eu kxi i di u-
sió, sinó que omangué os emps idel als
e s de la se a iloso ia
i
de o a la se a
o ma de pensa .