Aques núme o de la e is a és un ecull
de les ponkncies i comunicacions p esen a-
des a les
IIIJo nades de Filoso ia
-dedicades a
Filoso ia de 1'Educació-, que es a en cele-
b a a B.a celona del
17
al
19
de eb e de
1982.
T ac an -se, doncs, d'una simple e-
p oducció, no li concedim en si ma eix més
alo que el d'ésse una mena de memo dn-
dum. Tanma eix, un excés d'humili a ens
po e cau e en l'e o de edui les se es
i uali a s, con emplan -les ailladamen i
oblidan la pa icipació subjec i a. Es a di :
els ex os que p esen em no son nous, pe o
llu s lec o s sí que ho poden se en una g an
majo ia de casos.
1
aques can i si uacional
epe cu eix sob e la suposada en i a o igi-
na ia, pe quk la p eexis encia dels discu sos
següen s e e i s a la iloso ia de l'educació
és pu amen c onolbgica. En eali a , cap
discu s mai no es a de ini i amen cons i-
ui ; semp e eclama la in e enció del sub-
jec e que el ep.
Pe b ins i o si només se eix de memo-
andum aques a ci cums dncia és ambé en-
iquido a, o si més no dinami zado a, cosa
que es a palesa mi jancan un p oblema
o mal: la classi icació de ponkncies i comu-
nicacions. Hem ag upa les p ime es so a el
í ol d'«a icles» i les segones so a el de «no-
es)). Apa en men aques és un ac e sense
anscendkncia que adhuc ens eximeix de
di -ho. Pe con a, esul a mol impo an ,
no malg a la se a na u alesa o mal, sinó a
causa d'ella.
L'esc ip u a p esen a unes ca ac e ís i-
ques o mals que la di e encien de l'exp es-
sió e bal, adhuc si -com és el cas- es a
so mesa a ella essen , més que esc ip u a,
ansc ipció. També alesho es a egeix a la
dimeiisió empo al del discu s pa la una al-
a d'espacial, que li pe any essencialmen
(ben di e en de la si uació ísica dels in e -
locu o ~). En classi ica les ponkncies aques
e e is es a a amaga , pe quk hem espec-
a l'o d e es able pels con e encian s a les
((Jo nades)). La disposició espacial dels ex-
os oman subo dinada a la successió em-
po al. Pe b les comunicacions c ea en di i-
cul a s especials, puix que manca a una pau-
a es able a. G dcies al nos e in en de con-
igu a un o es uc u a ema icamen , ens
d em adona del e que espai i emps no
disco ien jun s. L'ope ació de lec u a su-
posa el p edomini de la o ma empo al,
semp e que hom accep i la paginació. Tan-
ma eix, és possible no e -ho. Alesho es es-
de é mani es un camp inkdi de i uali a s,
que b ollen de la dimensió espacial. Es aques-
a especi ici a de l'esc ip u a (que no é el
discui s o al) allb que ens cal ap o i a en
llegi les esmen ades comunicacions o ((no es)).
Que es iguin col.locades al comencamen
les ap oximacions concep uals al ema, i no-
més les úl imes abo din p oblemes educa-
ius inol conc e s i e e i s a la si uació del
nos e país, no compo a cap o d e de ini iu
de p io i a s. Vull di que és admissible i
adhu.c ecomanable la e e sibili a empo-
al. Pod íem comenqa a llegi «al e és)),
puix que la na e iali a espacial ens ho pe -
me . 1 es d'essencial no es eu ia al e a ,
pe que les aons del nos e p ocedimen
classi ica o i són exclusi amen p agma i-
ques i no p e enem cap onamen ació eb ica.
L'ac i ud onamen ado a que nosal es e-
bu gem pe any més a ia als pa icipan s
a les Jo nades. Un epis de les opinions
exp essades pe ells ens insinua l'objec iu
de llu asca eb ica: busca el lloc p opi
d'aques nou camp de e lexió que és la Fi-
loso ia de 1'Educació.
A a bé, una ece ca d'aques ipus es po
con empla des de dues pe spec i es. Aco-
a una a ea del coneixemen exigeix, pe
una pa , es abli els lími s que la desma -
quen del seu en o n. A la egada, pe b, su-
posa l'ope ació con a ia, si ua -la en un con-
ex de e mina , i coneixe les elacions que
la lliguen amb d'al es discu sos eb ics; en
de ini i a, c ea -li l'en o n damun el qual
es pe ila a com una no a igu a del sabe .
C eiem que els a icles p esen a s e iden-
cien ambdues emp a i es. Hom objec a a
que no hi ha cap exponen de la p ime a;
ningú no op a ia pe un aillamen comple
de la disciplina en qües ió. Ce amen , l'es-
men ada ac i ud no es oba en es a de pu-
esa, pe b sí ba ejada amb la segona.
1
els
emes exposa s ens en donen una p o a: la
coexis encia de ni ells de e lexió que an
des d'una pa icula i zació ex ema ins a la
uni e sali a més punyen .
Les Glacions sos ingudes pe la Filoso ia
de 1'Educació
amb
al es discu sos o e le-
xions eb ics adme en dos judicis dis in s.
Quan els concedim una unció cons i u i a
de la p opia «ciencia», ing essem en l'ambi
especula iu i més o menys gene ali zado .
En aques sen i són eqüen s les apelela-
cions a l'e ica, pe exemple. Pe b si o ien-
em els nos es esco colls segons un hipo e-
ic objec e de la e lexió ilosb ica sob e l'edu-
cació, pa icula i za em en el sen i p opi
del e me. L'objec e esb ina eclama a la
col.labo ació en e disciplines ja cons i ui-
des, pa s d'una o ali a cien í ica que es
comunica mi janqan la e e encia a un ob-
jec e iden ic, pe o semp e des d'una inde-
pendencia o igina ia., La in e disciplina ie-
a se a, doncs, una mos a de la p ime a
ac i ud esmen ada.
Segu amen hi ha almenys una al a jus i-
icació possible de la in e disciplina ie a ,
que no obeeix a la necessi a imposada pel
seu objec e. En o cas no és el momen
d'ap o undi dins d'aques assump e. Pe a a
n'hi ha p ou amb cons a a la si uació que
a essa la Filoso ia de 1'Educació; pensem
que aixb que hem di és su icien . Calia e -
ho ac an -se d'una b ea del coneixemen
en o mació. Mol s in e p e en les se es di-
icul a s co n una pa ida de naixemen . D'al-
es menys op imis es sospi en que ambé é
alidesa com una ac a de de unció de la Fi-
loso ia. Po se ambdues e sions enen mas-
sa en comú: un ma eix ideal de e i a que
es basa en la segu e a . Nosal es, a a pe
a a, els p oposem el joc de llegi al d e i a
l'in e és els discu sos d'un ce nomb e d'in-
e essa s. Que sigui pe a bé.
Me ce RIUS