Presentació

Aques núme o de la e is a és un ecull de les ponkncies i comunicacions p esen a- des a les IIIJo nades de Filoso ia -dedicades a Filoso ia de 1'Educació-, que es a en cele- b a a B.a celona del 17 al 19 de eb e de 1982. T ac an -se, doncs, d'una simple e- p oducció, no li concedim en si ma eix més alo que el d'ésse una mena de memo dn- dum. Tanma eix, un excés d'humili a ens po e cau e en l'e o de edui les se es i uali a s, con emplan -les ailladamen i oblidan la pa icipació subjec i a. Es a di : els ex os que p esen em no son nous, pe o llu s lec o s sí que ho poden se en una g an majo ia de casos. 1 aques can i si uacional epe cu eix sob e la suposada en i a o igi- na ia, pe quk la p eexis encia dels discu sos següen s e e i s a la iloso ia de l'educació és pu amen c onolbgica. En eali a , cap discu s mai no es a de ini i amen cons i- ui ; semp e eclama la in e enció del sub- jec e que el ep. Pe b ins i o si només se eix de memo- andum aques a ci cums dncia és ambé en- iquido a, o si més no dinami zado a, cosa que es a palesa mi jancan un p oblema o mal: la classi icació de ponkncies i comu- nicacions. Hem ag upa les p ime es so a el í ol d'«a icles» i les segones so a el de «no- es)). Apa en men aques és un ac e sense anscendkncia que adhuc ens eximeix de di -ho. Pe con a, esul a mol impo an , no malg a la se a na u alesa o mal, sinó a causa d'ella. L'esc ip u a p esen a unes ca ac e ís i- ques o mals que la di e encien de l'exp es- sió e bal, adhuc si -com és el cas- es a so mesa a ella essen , més que esc ip u a, ansc ipció. També alesho es a egeix a la dimeiisió empo al del discu s pa la una al- a d'espacial, que li pe any essencialmen (ben di e en de la si uació ísica dels in e - locu o ~). En classi ica les ponkncies aques e e is es a a amaga , pe quk hem espec- a l'o d e es able pels con e encian s a les ((Jo nades)). La disposició espacial dels ex- os oman subo dinada a la successió em- po al. Pe b les comunicacions c ea en di i- cul a s especials, puix que manca a una pau- a es able a. G dcies al nos e in en de con- igu a un o es uc u a ema icamen , ens d em adona del e que espai i emps no disco ien jun s. L'ope ació de lec u a su- posa el p edomini de la o ma empo al, semp e que hom accep i la paginació. Tan- ma eix, és possible no e -ho. Alesho es es- de é mani es un camp inkdi de i uali a s, que b ollen de la dimensió espacial. Es aques- a especi ici a de l'esc ip u a (que no é el discui s o al) allb que ens cal ap o i a en llegi les esmen ades comunicacions o ((no es)). Que es iguin col.locades al comencamen les ap oximacions concep uals al ema, i no- més les úl imes abo din p oblemes educa- ius inol conc e s i e e i s a la si uació del nos e país, no compo a cap o d e de ini iu de p io i a s. Vull di que és admissible i adhu.c ecomanable la e e sibili a empo- al. Pod íem comenqa a llegi «al e és)), puix que la na e iali a espacial ens ho pe - me . 1 es d'essencial no es eu ia al e a , pe que les aons del nos e p ocedimen classi ica o i són exclusi amen p agma i- ques i no p e enem cap onamen ació eb ica. L'ac i ud onamen ado a que nosal es e- bu gem pe any més a ia als pa icipan s a les Jo nades. Un epis de les opinions exp essades pe ells ens insinua l'objec iu de llu asca eb ica: busca el lloc p opi d'aques nou camp de e lexió que és la Fi- loso ia de 1'Educació. A a bé, una ece ca d'aques ipus es po con empla des de dues pe spec i es. Aco- a una a ea del coneixemen exigeix, pe una pa , es abli els lími s que la desma - quen del seu en o n. A la egada, pe b, su- posa l'ope ació con a ia, si ua -la en un con- ex de e mina , i coneixe les elacions que la lliguen amb d'al es discu sos eb ics; en de ini i a, c ea -li l'en o n damun el qual es pe ila a com una no a igu a del sabe . C eiem que els a icles p esen a s e iden- cien ambdues emp a i es. Hom objec a a que no hi ha cap exponen de la p ime a; ningú no op a ia pe un aillamen comple de la disciplina en qües ió. Ce amen , l'es- men ada ac i ud no es oba en es a de pu- esa, pe b sí ba ejada amb la segona. 1 els emes exposa s ens en donen una p o a: la coexis encia de ni ells de e lexió que an des d'una pa icula i zació ex ema ins a la uni e sali a més punyen . Les Glacions sos ingudes pe la Filoso ia de 1'Educació amb al es discu sos o e le- xions eb ics adme en dos judicis dis in s. Quan els concedim una unció cons i u i a de la p opia «ciencia», ing essem en l'ambi especula iu i més o menys gene ali zado . En aques sen i són eqüen s les apelela- cions a l'e ica, pe exemple. Pe b si o ien- em els nos es esco colls segons un hipo e- ic objec e de la e lexió ilosb ica sob e l'edu- cació, pa icula i za em en el sen i p opi del e me. L'objec e esb ina eclama a la col.labo ació en e disciplines ja cons i ui- des, pa s d'una o ali a cien í ica que es comunica mi janqan la e e encia a un ob- jec e iden ic, pe o semp e des d'una inde- pendencia o igina ia., La in e disciplina ie- a se a, doncs, una mos a de la p ime a ac i ud esmen ada. Segu amen hi ha almenys una al a jus i- icació possible de la in e disciplina ie a , que no obeeix a la necessi a imposada pel seu objec e. En o cas no és el momen d'ap o undi dins d'aques assump e. Pe a a n'hi ha p ou amb cons a a la si uació que a essa la Filoso ia de 1'Educació; pensem que aixb que hem di és su icien . Calia e - ho ac an -se d'una b ea del coneixemen en o mació. Mol s in e p e en les se es di- icul a s co n una pa ida de naixemen . D'al- es menys op imis es sospi en que ambé é alidesa com una ac a de de unció de la Fi- loso ia. Po se ambdues e sions enen mas- sa en comú: un ma eix ideal de e i a que es basa en la segu e a . Nosal es, a a pe a a, els p oposem el joc de llegi al d e i a l'in e és els discu sos d'un ce nomb e d'in- e essa s. Que sigui pe a bé. Me ce RIUS