INFLUENCIA
DE
KANT A CATALUNYA. NOTES
Jaume
ROURA ROCA
És ben di ícil de p ecisa da es pel que a a la
p ime a no icia que hom ingué de Kan a casa
nos a. La ci cums incia socio-cul u al de la da-
e ia del segle
XVIII,
així com l'en a imen de
l'ambien academic a la Uni e si a de Ce e a i
la poca quali a de I'expe iencia cien 6ca del
ienni libe al, poden explica I'absencia de
Kan dins la iloso ia o icial i o iciosa del comen-
camen del segle XIX.
A
pa i , pe o, del segon
e c d'aques segle comp em amb dades ben sig-
ni ica i es
.
Al mes d'agos de 1837, mol poc abans del
e o n de la Uni e si a a Ba celona, Albe Pujol
ecomana a ap o i a , pel que a a I'ensenya-
men de la iloso ia, «los descub imien os, ya se
deban al c i icismo de Kan , ya al escep icismo de
Hume, ya al cuasi ma e ialismo de Locke, Con-
dillac
y
Des u T acy; ya a la escuela semipla ó-
nica de nues os iempos»'.
Kan es oba, doncs, dins la xi a del que Al-
be Pujol, i po se jun amen amb el1 mol s al-
es, conside a a el «co pus» de doc ina que ha-
ia de subs i ui l'escolAs ica, a aconada de la
Uni e si a , I'any 1835.
Quan, el 1841, Ramon Ma i d'Eixali esc iu el
Cu so de Filoso ia Elemen al,
a e e encia a
Kan i el c i ica des del pun de is a del enome-
nisme de Hume
.
C eiem, pe o, que Ma í no a
pas en end e massa bé el iloso alemany i que
pe aques mo iu el e usi2. De e , enca a que
en e els llib es de Ma í s'hi obi una aducció
ancesa de la
C í ica de
La
Raó Pa a,
les ci es del
Cu so
o en p eses de L.F. Schon, un di ulgado
medioc e del kan isme
a
F anca3.
Cinc anys desp és del llib e de Ma í, apa eix
1
Con es ación dada a los expemos con enidos en la ci -
cula de la Di ección Gene al de Es udios de
8
de agos o de
1837.
Aques documen es oba a la Biblio eca P o incial i
Uni e si a ia de Ba celona, A xiu, secció Ce e a, Caixa
3 18. L'exp essió
escuela semipla ónica de nues os iempos
a e e encia a I'espi i ualisme ances i escoces del
comenGamen de segle, cen a sob e o a F anca i acabdi-
lla pe Vic o Cousin.
2
La c í ica de Ma í a Kan ana a di igida alho a con a
Pla ó, Leibniz i Cousin, les eo ies gnoseol6giques dels
quals conside a
suposiciones g a ui as cuyas consecuencias
no pueden se comp obadas con la obse ación
(Ramón
MART~ D'EIXALA,
Cu so de Filoso h Elemen al,
Ba celona
1841, p. 97-98). Vegeu ambé
ibid.,
pp. 62-63.
3
Aques pun I'he desen o lla a la me a publicació
Ra-
mon Ma í d1EU:a12
i
la iloso ia ca alana del segle
XIX.
Pu-
blicacions de 1'Abadia de Mon se a , 1980, p. 181 i 183.
la
Fdoso ia Fundamen al
de Jaume Balmes,
l'any 1846. És ben sabu que aques a ob a ou
una escomesa on al con a l'idealisme ale-
many, sob e o el de Schelling. En can i, Kan
hi e a con empla , en alguns ind e s amb ce a
simpa ia, pe més que els in e essos de Balmes
e en mol di e en s dels de Kan 4. Tampoc Bal-
mes no llegí la
C i ica
en e sió o iginal, sinó pe
mi ji de la aducció ancesa de
J.
Tisso 5.
En el con ex balmesiii cald ia col.loca Joa-
quim Roca i Co ne , el qual esc i ia un a icle
anecdo ic sob e el sis ema de Kan , l'any 1838~.
Més impo ancia é pe a nosal es el e que Ro-
ca i Co ne en el seu
Ensayo c i ico sob e las lec-
u as de la época
gai ebé no pa li de Kan i cen-
i, en can i, la se a a enció en Schelling, Hegel i
l'esque a hegeliana7. Pe més que aques a ma-
ne a de e obeeix palesamen a c i e is apologe-
ics, pe aques ma eix mo iu hom po pensa
que els con ingu s del pensamen kan ii no e en
conside a s pe illosos pe un dels caps de b o de
l'anomenada Escola apologe ica ca alana.
Un poc més a d, a pa i del 1847 ins el
1872, Xa ie Llo ens i Ba ba impa í classes de
iloso ia a la Uni e si a . El que ens es a
d'aquells ensenyamen s són els apun s dels dei-
xebles, conegu s amb el í ol de
Lecciones de Fi-
loso i;z,
les quals des d'un pun de is a c í ic
o e eixen ce es ese es8. És ben cu iós com Llo-
4
La elació del pensamen de Balmes amb el de Kan ha
es a objec e d'alguns es udis, la majo pa dels quals es án
con ingu s a les
Ac as del Cong eso In e nacional de Fdoso-
h
(Ba celona-Mad id, 1948-1949), 3 ols. Especial menció
me eix el de
J.
SAURET, <Teo ía balmesiana de la sensibili-
dad ex e na
y
de la Es é ica T ascenden al. Dos eo ías
opues as*, a
Pensamzen o,
111
(Núme o ex a.o dina io de-
dicado a Balmes, 1947) pp. 109-156. Un nou pun de is a
sob e o a I'epis emologia balmesiana, i que cal eni en
comp e en el pun que es em ac an , és el de TIRSO ALE.
SANCO,
E/
ins in o in elec ual en la epic emol'ogíá de
J.
Bal-
mes
(Salamanca, 1965).
5
Aques ex em ou eballa pe A. SANVICENS MAR-
FULL,
<Fuen es bibliog á icas de la doc ina ilosó ica, apolo-
gé ica
y
social de Balmesa, dins el
Ca álogo de la exposición
bibliog á ica balmesiana
(Ba celona, 1948) pp. 1 15- 116.
6
Vegeu
La
Religión,
111
(Ba celona, gene -juny del 1838)
p. 331.
7
J.
ROCA
I
CORNET,
Ensayo c ico sob e las lec u as de la
época en lapa e ilosó ica jsocd,
Ba celona, 1847, ol.
11,
D.
199-277.
8
En donem la e e encia de la p ime a edició:
F.J.
LLO-
RENS
Y
BARBA,
Lecciones de Filoso h,
Ba celona, 1920, 3
ols. Les ese es que p o oca aques a ob a des d'un pun
de is a c í ic hom po ju ja -les pel que en diuen els edi-
ens ingué ama de kan i69. No es ac a, pe o,
d'una ama no onamen ada. Tanma eix, un
dels au o s més ci a s a
Lecciones
és Kan , la linia
c í ica del qual Llo ens segueix. Po se aques s
o s: Vegeu
T.
CARRERAS
i
ARTAU.
In oducció a
/a
his 6&
delpensamen loso ic a Ca ahnya
(Ba celona, 193
l),
p.
239-249,
i
J.
SERRA HCJNTER, uAlguns aspec es de la ida
uni e si a ia del doc o Llo ens
i
Ba ba*, a
Re is a de Ca a-
lunya,
IV,
Ba celona, gene -juny de 1926, p. 292.
9
Vegeu les pagines esmen ades a la no a
8
de I'es udi de
T.
CARRERAS IARTAU,
In oducció..
.
e s hau ien d'ésse explica s enin en comp e
que e a idel deixeble de
W.
Hamil on, el qual,
al seu o n, ha ia es a o ca in lui pe Kan i
pe l'idealisme ge minic en gene al. La qües ió
me eixe ia, pe o, ac amen a pa .
Pel que a a la nos a comunicació ens es a
només pe a di que el pensamen de Kan ,
so-
b e o el de la
C í ica de
la
Raó
Pa a,
ou cone-
gu , ben acolli i, ins i o , o ca ben assimila
-en el cas Llo ens- pels capda an e s de la i-
loso ia a Ca alunya al lla g del segle
XIX.