Influència de Kant a Catalunya : notes

INFLUENCIA DE KANT A CATALUNYA. NOTES Jaume ROURA ROCA És ben di ícil de p ecisa da es pel que a a la p ime a no icia que hom ingué de Kan a casa nos a. La ci cums incia socio-cul u al de la da- e ia del segle XVIII, així com l'en a imen de l'ambien academic a la Uni e si a de Ce e a i la poca quali a de I'expe iencia cien 6ca del ienni libe al, poden explica I'absencia de Kan dins la iloso ia o icial i o iciosa del comen- camen del segle XIX. A pa i , pe o, del segon e c d'aques segle comp em amb dades ben sig- ni ica i es . Al mes d'agos de 1837, mol poc abans del e o n de la Uni e si a a Ba celona, Albe Pujol ecomana a ap o i a , pel que a a I'ensenya- men de la iloso ia, «los descub imien os, ya se deban al c i icismo de Kan , ya al escep icismo de Hume, ya al cuasi ma e ialismo de Locke, Con- dillac y Des u T acy; ya a la escuela semipla ó- nica de nues os iempos»'. Kan es oba, doncs, dins la xi a del que Al- be Pujol, i po se jun amen amb el1 mol s al- es, conside a a el «co pus» de doc ina que ha- ia de subs i ui l'escolAs ica, a aconada de la Uni e si a , I'any 1835. Quan, el 1841, Ramon Ma i d'Eixali esc iu el Cu so de Filoso ia Elemen al, a e e encia a Kan i el c i ica des del pun de is a del enome- nisme de Hume . C eiem, pe o, que Ma í no a pas en end e massa bé el iloso alemany i que pe aques mo iu el e usi2. De e , enca a que en e els llib es de Ma í s'hi obi una aducció ancesa de la C í ica de La Raó Pa a, les ci es del Cu so o en p eses de L.F. Schon, un di ulgado medioc e del kan isme a F anca3. Cinc anys desp és del llib e de Ma í, apa eix 1 Con es ación dada a los expemos con enidos en la ci - cula de la Di ección Gene al de Es udios de 8 de agos o de 1837. Aques documen es oba a la Biblio eca P o incial i Uni e si a ia de Ba celona, A xiu, secció Ce e a, Caixa 3 18. L'exp essió escuela semipla ónica de nues os iempos a e e encia a I'espi i ualisme ances i escoces del comenGamen de segle, cen a sob e o a F anca i acabdi- lla pe Vic o Cousin. 2 La c í ica de Ma í a Kan ana a di igida alho a con a Pla ó, Leibniz i Cousin, les eo ies gnoseol6giques dels quals conside a suposiciones g a ui as cuyas consecuencias no pueden se comp obadas con la obse ación (Ramón MART~ D'EIXALA, Cu so de Filoso h Elemen al, Ba celona 1841, p. 97-98). Vegeu ambé ibid., pp. 62-63. 3 Aques pun I'he desen o lla a la me a publicació Ra- mon Ma í d1EU:a12 i la iloso ia ca alana del segle XIX. Pu- blicacions de 1'Abadia de Mon se a , 1980, p. 181 i 183. la Fdoso ia Fundamen al de Jaume Balmes, l'any 1846. És ben sabu que aques a ob a ou una escomesa on al con a l'idealisme ale- many, sob e o el de Schelling. En can i, Kan hi e a con empla , en alguns ind e s amb ce a simpa ia, pe més que els in e essos de Balmes e en mol di e en s dels de Kan 4. Tampoc Bal- mes no llegí la C i ica en e sió o iginal, sinó pe mi ji de la aducció ancesa de J. Tisso 5. En el con ex balmesiii cald ia col.loca Joa- quim Roca i Co ne , el qual esc i ia un a icle anecdo ic sob e el sis ema de Kan , l'any 1838~. Més impo ancia é pe a nosal es el e que Ro- ca i Co ne en el seu Ensayo c i ico sob e las lec- u as de la época gai ebé no pa li de Kan i cen- i, en can i, la se a a enció en Schelling, Hegel i l'esque a hegeliana7. Pe més que aques a ma- ne a de e obeeix palesamen a c i e is apologe- ics, pe aques ma eix mo iu hom po pensa que els con ingu s del pensamen kan ii no e en conside a s pe illosos pe un dels caps de b o de l'anomenada Escola apologe ica ca alana. Un poc més a d, a pa i del 1847 ins el 1872, Xa ie Llo ens i Ba ba impa í classes de iloso ia a la Uni e si a . El que ens es a d'aquells ensenyamen s són els apun s dels dei- xebles, conegu s amb el í ol de Lecciones de Fi- loso i;z, les quals des d'un pun de is a c í ic o e eixen ce es ese es8. És ben cu iós com Llo- 4 La elació del pensamen de Balmes amb el de Kan ha es a objec e d'alguns es udis, la majo pa dels quals es án con ingu s a les Ac as del Cong eso In e nacional de Fdoso- h (Ba celona-Mad id, 1948-1949), 3 ols. Especial menció me eix el de J. SAURET, <Teo ía balmesiana de la sensibili- dad ex e na y de la Es é ica T ascenden al. Dos eo ías opues as*, a Pensamzen o, 111 (Núme o ex a.o dina io de- dicado a Balmes, 1947) pp. 109-156. Un nou pun de is a sob e o a I'epis emologia balmesiana, i que cal eni en comp e en el pun que es em ac an , és el de TIRSO ALE. SANCO, E/ ins in o in elec ual en la epic emol'ogíá de J. Bal- mes (Salamanca, 1965). 5 Aques ex em ou eballa pe A. SANVICENS MAR- FULL, <Fuen es bibliog á icas de la doc ina ilosó ica, apolo- gé ica y social de Balmesa, dins el Ca álogo de la exposición bibliog á ica balmesiana (Ba celona, 1948) pp. 1 15- 116. 6 Vegeu La Religión, 111 (Ba celona, gene -juny del 1838) p. 331. 7 J. ROCA I CORNET, Ensayo c ico sob e las lec u as de la época en lapa e ilosó ica jsocd, Ba celona, 1847, ol. 11, D. 199-277. 8 En donem la e e encia de la p ime a edició: F.J. LLO- RENS Y BARBA, Lecciones de Filoso h, Ba celona, 1920, 3 ols. Les ese es que p o oca aques a ob a des d'un pun de is a c í ic hom po ju ja -les pel que en diuen els edi- ens ingué ama de kan i69. No es ac a, pe o, d'una ama no onamen ada. Tanma eix, un dels au o s més ci a s a Lecciones és Kan , la linia c í ica del qual Llo ens segueix. Po se aques s o s: Vegeu T. CARRERAS i ARTAU. In oducció a /a his 6& delpensamen loso ic a Ca ahnya (Ba celona, 193 l), p. 239-249, i J. SERRA HCJNTER, uAlguns aspec es de la ida uni e si a ia del doc o Llo ens i Ba ba*, a Re is a de Ca a- lunya, IV, Ba celona, gene -juny de 1926, p. 292. 9 Vegeu les pagines esmen ades a la no a 8 de I'es udi de T. CARRERAS IARTAU, In oducció.. . e s hau ien d'ésse explica s enin en comp e que e a idel deixeble de W. Hamil on, el qual, al seu o n, ha ia es a o ca in lui pe Kan i pe l'idealisme ge minic en gene al. La qües ió me eixe ia, pe o, ac amen a pa . Pel que a a la nos a comunicació ens es a només pe a di que el pensamen de Kan , so- b e o el de la C í ica de la Raó Pa a, ou cone- gu , ben acolli i, ins i o , o ca ben assimila -en el cas Llo ens- pels capda an e s de la i- loso ia a Ca alunya al lla g del segle XIX.