LA
TRAGEDIA
DEL CAMINAR EDUCATIU
Oc a i
FULLAT
És impossible educa sense eni al da an
unes inali a s que dinami zin la asca. L'any
dos mil és a la is a. Pe o ens hem queda sense
ins i ni e sals espec ables. Aixo no obs an , no
sembla aconsellable deixa a cada educand i a ca-
da educado la decisió indi idual -en el signi i-
ca d'indi idualis a- en aques a ma e ia. A es
que no és possible edi ica sense l'es o c de o s,
i que els esul a s d'aques a edi icació ens a ec a-
an a la o ali a , ho ulguem o no, el més p u-
den és que busquem unes inali a s educa i es
en les quals ens posem d'acoxd, enca a que ja no
siguin uni e sal.; an més que em e e eixo a
l'educació, i no a la ins ucció o a l'escola, amb
la qual cosa és la nos a ida social sence a, i en
conseqüencia pe sonal, la que acusa a els e ec es.
L'espame amen del camina educa iu aga a
de ple o a mani es ació educado a, inclosa -és
cla - l'edi cació escol a. La in el-lecció del con-
cep e més ampli -educa - a 2 possible la
comp ensió del concep e més e alla -educa
segons l'es il escol a. Ence em la medi ació. Les
accions educa i es apun en ineludiblemen a i-
nali a s. No és pe inen pa la d'una educació
conc e a sense de ini -ne les inali a s. Educa és
ana , o condui , e s alguna me a. Cal p e ma -
la. En cas d'oblida -ho, malg a o , la na u ale-
sa dels ac es educa ius, de pe si, ja apun a a al-
gun objec iu, que donada l'essencia iigil de
l'educació hagués pogu se semp e un al e.
T 2gic
.
Ni les ciencies o mals, ni les empí ico-na u-
als, ni an sols les empí ico-humanes o socials,
p opo cionen les inali a s de l'educació. Semp e
és possible escolli -ne d'ah es, malg a o es les
dades cien í iques. Les ciencies es limi en a de i-
ni les condicions de la eali zació educado a. Els
ac uals es udis axonomics no semeixen de es
pe a l'emp esa eleologica. La axonomia educa-
i a ajuda a p ecisa el ocabula i de les me es
apun ades, pe o ens quedem sols en el momen
de l'elecció. Aquí es ac a de alo a , i els alo s
no són dades que puguin es udia -se cien í ica-
men -en engui's pel que a a alo s, i no a ac-
uals c eences socials.
L'home es passa la ida en -se la ida. El nos-
e es a ge és en I'acció, la qual ens biog a ia. Ja
no és possible sepa a eleologia edi ca i a i mo-
al, sepa a home i alo s.
A
mesu a que ens
eduquem, quedem e s, i la gen pa la lla o s de
ben i mal e s, de ben i mal educa s.
A ibem al món amb un codi gene ic -la
nos ap ime a na zl alesa- i I'educació ens p o-
po ciona la nos a segona na u alesa, allo que
a ibem a se a copia d'ac es educado s -au o o
he e oeducado s, a a no ens ho plan egem.
¿Que pe me a un p esump e ju ge sen encia ,
d'algú, que es a ben o mal educa ?; ni més ni
menys que la inali a p e iamen assignada a la
asca educa i a. Educa co ec amen se a ajus a
la eali a p esen de I'educand a la se a eali a
u u a, a la eali a que -es diu-
li
co espon.
Desca es a no a que « o a mena de causes
que acos umen a de i a de la inali a són inu i-
li zables en I'explicació de la na u alesa». El con-
cep e de i no ens semeix pe
a
explica allo ne-
cessa i, allo que ja unciona sol; és indispensa-
ble, en can i, pe posa o d e -en el sen i ac iu
d'o dena - en el que poguessin se di e ses co-
ses di e en s en lloc d'una de sola. L'o d e no és
una p opie a de les coses. L'o d e és la condició
de possibili a pe in elnligi qualse ol cosa.
Col.loca inali a s és o dena allo que és cao ic
de l'expe iencia. Em sembla que I'o d e és una
unció epis emologica i no pas on ologica.
O dena les dades educacionals que o e eixen
his o iados, sociolegs, psicolegs, pedagogs i
educado s és so me e-les a la ca ego ia men al
de i Així els donem sen i en lloc d'abandona -
les a la se a absu da posi i i a . Els enomens
educa ius eben el seu sen i de la coo dinació
en e les es uc u es del pensamen i els ele-
men s de la pe cepció.
L'en ocamen biologic de I'es uc u a educan-
da de l'home ens pod ia du a c eu e que el com-
po amen huma po explica -se segons un mo-
del mecanic, al com Desca es comi enia la
conduc a del simple animal. Pod ia sembla que
l'educandi a de l'home es esol en mecanismes
biologics, con igu a s pe mecanismes socio-
cul u als. Alguns ho c euen així, pe o les me es
c eences són unes al es. Els g ecs clksics ja sospi-
a en que I'ésse huma ambé e a anoils~, és a
di , emg2ncia de p ojec es. G 2cies al anoils~,
l'home assumeix la se a p opia si uació munda-
nal, essen p esencia en el món, el qual món es
edueix a se I'iimbi de I'exis encia humana.
Coneixe el món és p ecisamen a enca -se'n,
sepa a -se de la quo idiani a immedia a. Teni
consciencia de la mundani a és se -ne dis in i
ha e o cosamen d'elegi -se a a és del seu
ac e amb aquella. Aquí apun o un no a con-
cepció de la asca educa i a: l'educació co n a
esponsabili a
de l'educand i de I'educado .
Els
objec es
són o d es de de e minacions,
p o iguin, aques es, de la necessi a logica o de
la causali a na u al. La mundani a és comp en-
sible p ecisamen pe que es i de e minada. A a
bé, l'home, a nés de se objec e, ambé és
sub-
jec e
-1libe a -, i en aix6 esul a
incomp ensi-
ble
pe qu? no es i de e mina . Pe consegüen ,
la llibe a de l'home no po p o a -se; sols po
se pos ulada. No pe any a la na u a, a la neces-
si a , al món dels objec es.
1,
aixo no obs an ,
aquí au
l'educandi a
de l'home quan hom la
ol en end e més enlli de la obo i zació.
L'anilisi del enomen educacional ens eme a
la eleologia, al
pe a.
Queda pa en alho a que
aques
pe a
no é es a eu e a nb els
objec ius
de I'educació, al co n els es udia I'escola beha-
io is a.
L'educació é lloc inde ec iblemen en el emps
i aquí a ela la se a igica g andesa. La empo-
ali a o e eix dues possibles ca es: el emps co n
a «ésse », co n a necessi a , objec e d'es udi cien-
í ic, i el emps co n a «cal-ésse », co n a Ilibe a ,
co n a in-objec e i, pe an , quelcom a-cien í ic.
En on al
emps cien 2; ic
-el que «és»- se si-
ua el
emps 2 zc
-el que «cal-ésse ». A I'educa-
do el p eocupa p incipalmen aques segon.
Manca de sen i e e i -se a l'educació si no
s'es ableix una dis inció cla a en e «ésse » i
«deu e». Ni Spinoza ni Hegel poden pa la p o-
piamen d'educació, ca ni l'un ni l'al e dis in-
geixen I'«ésse » del «deu e».
El p oblema educa iu així plan eja consis eix
a sabe si l'home
é
his o ia, o bé si l'home
és
his o ia. En aques segon cas, em nego a pla ica
d'educació, pe que
ja
no hi ha ningú
a qui
edu-
ca . Tan la his o ici a co n el conduc isme man-
quen d 'educands, de
subjec es
de l'educació.
Po , en can i, in el.ligi -se la empo ali a
co n a es uc u a del
subjec e
humi, mi jancan
la qual se'ns con e eix, aques , en «ho no ia-
o », en caminan i no en banal anseün .
El pensamen eligiós, en gene al, ha dona
sen i a la his o ia, di igin -la e s alguna me a
inal. La e lexió iloso ica ha ep es més a d pe
comp e p opi aques ipus de discu s, eno me-
men in e essan pe al ema de la eleologia
educa i a. La his o ia -inclosa la de
I'educació-, iés necessi ia?
,
iés lliu e?
;
si és
necessi ia! jon a?; en cas d'ésse Iliu e, j e s on
olem di igi -la? Enca a és més complex I'in e-
oga o i. Podem imagina que la his o ia
és
lliu-
e -en el sign ica que po encamina -se an se
al cap on sigui- sense que hi hagi o ma de a-
lo a les di eccions emp eses -concepció absu -
da; ó a lliu e
pe a no es-,
i podem imagina -
la lliu e en el signi ica que hau ia d'ana e s
una me a que li con e eix majo sen i
(?),
ni que
ac icamen pugui apa a -se'n. Conside o que el
discu s humi no es i capaci a pe a espond e
ence adamen l'an e io in e oga o i, a nb la
qual cosa la p egun a sob e les inali a s educa i-
es eb i semp e espos es p eca ies i múl iples.
La qües ió discu ida és el
sen i de la his o ia.
El mamisme la ma gina. Jo dis ingeixo la
his o ia
com a ((ésse ))
i la
his o ia
com a ((cal-ésse )).
Aques a segona no exis eix si el subjec e e ab i-
ca pe la
h s o la com a ((ésse n.
Ce ; la his o ia
a I'home. Con a aixo, p ecisamen , p o es em
els educado s. També l'home ha de p odui his-
o ia. Esqui1 no i ica a que la «Casa de la llum»
e a la me a dels homes. Ens encaminem igil-
men e s aques a
casa.
Si p o es em no és des de
la in aes uc u a social, sinó des de la nos a i a-
cional llibe a que busca la «Casa de la llum». Si
solamen comp em a nb el emps cien&, som
o s i emeiablemen c e ins, i l'educació és una
baga el.la ecn icada. El emps ? ic, en can i, en
escapa a la logica, de ineix i unda l'home. Vida
mo al és la que posseeix
sen i ;
no un sen i p e-
ab ica pels cien zcs, sinó un sen i a engen-
d a . La mo al no és un e , sinó una me a, quel-
co n que enca a no exis eix i e s el qual es di i-
geix una exis encia. El emps e ic és un succés,
un esde enimen , una asca educa i a.
Respec abilíssima cosa és la
c encia
-quan ho
és de debo i no una hipoc i a cobe o a de an se
al quina ideologia eacciona ia o p og essis a-,
pe o a nb la sola ciencia ens quedem a nb la ca n
i a espec e a i a enda an a nb la nos a exis-
encia. La ida de cada u no en
é
p ou a nb les
dades cien í iques; enim am, endemés, del
sen i
de la ida, del
pe que
di igi -nos cap aquí
i no cap alli. No an sols inge eix
na zl alesa
-«Physis»-, l'home, ca ambé s'alimen a de
ah s.
Un ésse humi que quedés pe ec amen
sacia a nb la sola
ciencia,
en la se a o al biog a-
ia, ó a una o mosíssim i mol e oluciona ani-
mal, pe o deixa ia de se home. Ni al Ileó ni al
pol e sal a ge no els abelleix el més mínim la
signz zcació
de les se es ides; més s'es imen ca n
o he ba.
En l'inici de l'ésse humi no s'hi oba el
Lo-
gos
-aix6 és pos e io enca a que impo an -,
sinó el
Desig,
el
Pa hos,
la
Fam.
És i npossible de de ini
aques ap imo diali a
de 1'Home. Uns han anomena aques a a esa
especi icado a: Espe i , Llibe a , Pe sona, Cons-
ciencia, Jo, Anima..
.
;
al es l'han designa :
E os, Desig, Allo, P incipi de plae
,
Inconscien
,
Fons i al, Concupiscencia.
. .
L'home,
E os
i
Es-
pe i
en el seu nucli -i a a no es ableixo on e-
es en e ambdós- és la insa is acció co en
sense e a a I'encalc d'allo que po sacia d'una
egada pe o es. La u opia és una ca ego ia hu-
mana, quelcom que ens cons i ueix i que no po-
dem de ugi com no sigui negan -nos.
L'home es a cons ui de al aicó que no po
es a -se d'ana da e a
La U opia.
1
la i acionali-
a de la U opia a possible el p océs educa iu.
A Sao Paulo
-1780-,
Joan Pau 11 clama a:
«us heu euni ací pe oba en 1'E angeli de Je-
suc is llum i ene gia que us pe me i abas a el
os e objec iu: e de Sao Paulo una ciu a eal-
men humana». iPe que Sao Paulo és una u bs
inhumana? El ma eix Papa espon: «pe que an
en la p oducció de béns com en la se a dis ibu-
ció, es alo en exclusi amen les lleis economi-
ques del c eixemen i del mkim guany». Cal
o na a la mo al i a una mo al independen , ac-
cep ada pe cada u.
Les nos es socie a s han a acona An ígona;
l'han amagada a la camb a dels mals end ecos ni
que la mos in ugacmen quan els con é. Ja pa -
len de mo al, en ocasions, pe o es ac a d'una
mo al exanime, mo a, de saló ococó. Allo subs-
anció~ a les nos es socie a s és so i -se cadascú
a nb la se a; allo de pes és se elic, ui de segu-
e a , no complica -se la ida, o bé somia la pos-
sessió de la Iluna. So ocles, en can i, li a excla-
ma a An ígona: «no he nascu pe compa i
l'odi; he ingu al món pe compa i ]'amo ».
L'odi casa a nb el ma e ialisme; l'amo injec a
ida a la mo al. L'odi casa ambé a nb la «mo al
absolu a»; l'amo sols s'enamo a del senzill a-
anni mo al.
El «ma e ialisme me a ísic» an dóna aó al
polí ic cínic -C eó- com al b e ol poca-pena
que desca ega l'odi a o i a d e , pe més que
es eixi deco osamen aques odi, en de e mina-
des ocasions, col.locan -li una ideologia a sob e.
La mo al no es nod eix de la
ma e ia,
sinó de
l'amo
-I'amo , és cla , no es udia pels psico-
legs. Cal comp a a nb la ma e ia, ce amen , en
les nos es elacions socials i en la nos a his o ia;
pe o la ma e ia no ens bas a; ens cal-la mo al.
Ens sob en
c eons, jus icie s
i
psiczpa es;
enim
necessi a d' An ígones. Em emo, no obs an
,
que An ígona es oba emendamen sola.
Els nos es educands hau ien de queda co -
p esos pel
a an~; mo al.
¿Quina mo al?; alli
ells. Jo no eig més enlli que sos eni que les se-
es biog a ies ha de e eb a -les l'ac i ud e ica.
Els jonics s'ha ien ocupa de la
Na u a
i els
í-
sics de Sicília en descob ien els elemen s ocul s.
Els pi ago ics des aca en, de la Na u a, els seus
objec es ma e na ics.
Els so is es ing essa en ja a
l'es e a i al dels homes, pe o sols ingue en p e-
sen la
pol'i ia.
Soc a es, en can i, a conside a
de la
i u
que ana a di igida al bé i no a I'e ica-
cia i a l'exi . «Jo -deia Soc a es- de jo e cobe-
ja a aques a mena de sa iesa que és la ciencia
na u al
...
Pe o el sa i na u alis a es limi a a
explica -me que es ic aquí assegu pe que inc
un cos, el qual es a o ma d'ossos i ne is..
.
Pe-
o jo sen o que hi ha una al a cosa, me ces a la
qual he decidi es a aquí assegu a nb els meus
ossos i els meus ne is, en lloc de asllada uns i
al es a Méga a o a Beocia, que és el que em con-
ind ia si no em e ingués la conside ació d'allo
que és jus ». El Soc a es a pun de beu e la cicu a
desc iu com el e de p eocupa -se pe
allojus ,
en lloc d'ana ocupa en
al6 na u al,
l'ha o ca
a no e -se escipol de la p esó, en con a del que
li p oposa en els amics. «Allo jus » po condui
ins a la mo , malg a pode -la e i a an
na u-
almen ,
an cien scamen .
El a anni mo al con e eix a almen , a hom,
en dissiden so ie ic o en p o es a a i no d-
ame ica. L'home de cap enimen ? ic acaba a
semp e acusa de
co up o ,
al com a succei -li
a Soc a es. Quan no pe me is que els conciu a-
dans es con o min a nb el que ci cula pe la
ciu-
a ;
és a di , des de l'ins an en que e ans o -
mes en educado , passes a co omp e la socie a ,
da an dels que manen.
Les a liccions col.lec i es són una munió.
Dues en sob esu en ene gicamen :
se explo a s
en la elació labo al
i
se explo a s en la elació cí-
ica.
En el p ime cas, el guany injus de ce s
magnes p opie a is és la causa de l'a licció; en el
segon cas, la se desmesu ada de domini sob e
l'home, de de e mina s polí ics, és la causa im-
media a de la ibulació. Dona que habi o a
Eu opa, em p odueix majo sob esal el
pode
o al
d'alguns polí ics que no pas la
p oducció
social,
cosa que em co p end ia si habi és a
1'Ame ica Lla ina. Pe aques mo iu, el s'mbol
de les a liccions col.lec i es au pe a mi en la
dic adu a polí ica,
de d e es o d'esque es.
Els o ali a ismes - ecen s o enca a ac uals-
cons i ueixen, a Eu opa -inclosa, no cal di , la
de I'Es -, la ima ge de I'a licció col.lec i a de
l'home. Mo con a la ida i o ali a isme con a
la Ilibe a . Aques es dades han ma ca la p e-
sen medi ació sob e la eleologia educa i a.
La si uació a lic i a de I'home a i a la p egun-
a en o n al
sen i
i, en conseqüencia, al ol an
dels ins educacionals. Aques s són impensables
sense e e encia a la in e ogació pel
sen i
de «el
que hi ha» i de «el que ens passa».
Quan ens e e im a
I'expe iencia
educacional,
apun em inqües ionablemen a la se a signi ica-
ció. No hi ha expe iencia educa i a sense elació
al sen i . L'an icipació del sen i , g icies a I'en e-
nimen i p incipalmen a la olun a , possibili en
el e de
l'expedncia
educacional. Cap expe ien-
cia no s'ins au a pe si ma eixa; p essuposa sem-
p e l'ac i i a de la aó i de la llibe a . Allo expe-
imen a en educació
pa la
pe que, p e iamen ,
aó i llibe a li han injec a signi icació. Les ina-
li a s educa i es són modes d'in el.ligi i de ole
les dades que l'educació o e eix.
Els e s se'm donen com a
signz ica ius;
des-
p és puc o ca la b u ali a del e des del ole
signi ica
coses no es.
A on a s amb l'ac ual desconce col.lec iu,
una egada més aig no a la
so ida mo al;
no
d'aques a o de I'al a mo al -con ingu s-, si-
nó del
a anna ; ic,
de I'ac i ud descon en a da-
an de les p esencies senso ials i da an de les
solucions cien í iques, ac i ud que apun a a a-
lo ~ in e i icables i a u opies i eali zables.
Aques a luixeda po sos eni I'ésse humi,
deslliu an -lo de la obo i zació psicol8gica i so-
ciali zado a, en la qual es an an enganxades les
ins incies del pode .
Allo ípic de la ida de I'home no és la diges-
ió o la unció espi a o ia; el seu iu e és p ecisa-
men condui -se,
compo a -se.
Aques a p axi,
indi idualmen i socialmen conside ada, sem-
p e
es
oba imb icada amb concepcions mo als.
El que é elleu, no obs an aixo, és iu e des del
a anni mo al; allo secunda i se a semp e la con-
c e a concepció mo al, que necessi a i una cons-
an e isió.
La «paideia» hau i de se i pe a des e lla el
sen i de la ida.
No es ac a que el
sen i de la
ida
cons i ueixi el
i
de la «paideia», sinó que la
inali a de l'educació és
busca -li
sen i a la i-
da.
1
a egeixo: sense ins alela -se mai en cap sen-
i ja ab ica . El que esul a inqües ionable és
que el i de I'educació deixa de se la ansmissió
d'in o macions i d'habili a s -aques es són eie-
nes o mi jans-, pe muda -se en indagació en-
o n del
sen l ,
i aixo ins a la mo i no an sols
pe espai del emps escola . Tal esco collamen
del
sen i
é conseqüencies p ixiques, cons an-
men , i po condui a beu e la cicu a. L'home,
en conseqüencia, és cons i u i amen «paideia»;
és a di ,
ece capedosa
en el doble signi ica de
no oba jamai allo busca i de pa i pe secució a
causa del a anni pe quisido
.
La «paideia» és o
a118 que po em dins: o mació cul u al, o ma-
ció ísica i, pe sob e o , in ansigencia espi i-
ual, ida in e io , p o es a en nom de
qzlelcom
que no posseün i hem decidi abas a . La «pai-
deia» es ans o ma en amenasa pe als pode s
cons i ui s i pe als que aspi en a cons i ui -se.
Siguin quines siguin les inali a s que se li
p oposin a l'educació, hau an de se inde ec i-
blemen humils i p eci ies. L'educado no dei-
xa i de se un simple «paidagogos», un acom-
panyan .
To a la me a concepció educa i a eposa sob e
la idea que inc de l'«an h opos». Aques és
compo amen .
La se a conduc a o al, no obs-
an aixo, no me l'explico únicamen a base del
ac o biologic -he encia, endoc inologia, neu-
ologia, psicologia
...-
i
del ac o sociol8gic
-p oducció social, pode polí ic, e nacional,
dimensió geog i ica
...-,
que són ac o s que
ope en
necess2 iamen ,
sinó que in odueixo un
e ce ac o -p opi de necis-, que anomeno
espe i
i que in e é
llizl emen ;
és a di , al ma -
ge de la acionali a cien í ica i de la p e isió.
Aques a capaci a no au en la col.lec i i a , sinó
en cada u, i pe me p o es a de les dades en
nom d'allo-enca a-no-dona . En I'espe i se sos-
é el a anna mo al. La a- acionali a de I'espe i ,
a nb o , o ca a la humili a del seu eball. Els
ins als quals apun a són semp e p o isionals; és
a di . libe als.
Aca a s a nb el nos e disba a col~lec iu, jo
em con e eixo a l'indi idu, descon ian obe a-
men de les solucions col~lec i es que s'o e ei-
xen. Re a la masca a d'un messies polí ic s'hi
amaga semp e la ca a d'un dic ado . Quan
aques s'ha e a nb el pode , Ilenca I'an i ac i es
mani es a allo que es a a amaga . Semp e
s'educa algú pe a quelcom. D'aco d. La
pe plexi a , no obs an aixo, no b olla de la
qües ió així plan ejada; sí que so geix, en can i,
quan ens in e oguen sob e si hi ha ins
educa ius que no depenguin de l'ap eciació o
p e e encia dels educado s i dels educands. És a
di , si hi ha ins de la asca educa i a que alguin
objec i amen al ma ge de la olun a o del de-
sig dels indi idus de ca n i ossos.
El més g eu s'encimbella quan inqui im pe la
on aneda de la inali a . (Descansa sols en
la p axi de la ida his o ica?; en al suposi és
quelcom inconsis en . És possible que el concep-
e de « inali a » sigui, pe a d'al es, insepa able
del concep e de olun a d'imposició; si és així,
només una Volun a Absolu a po ga an i les
i-
nali a s objec i es de l'educació. Les al es o-
lun a s ela i i za an semp e o a eleologia. Se
mi ji
o
i depend a, en al ús, del pun de mi a
de la olun a his o icamen dominado a.
L'obse ació de la quo idiani a his o ica ens
e idencia que els mi jans de o en els ins educa-
ius, en el sen i que quelcom conside a com a i
passa, de cop i ol a, a mi ja. Les inali a s es
desplacen cada egada més lluny ins al pun de
ugi de la his o ia, inc us an -se en un ideal su-
p em, me a ísic.
Quan els educado s busquen inali a s educa-
i es, p essuposen en úl ima ins ancia, que I'ho-
me de ii i amen educa se a l'home o al
-pe exemple, l'chome comunis a» o l'chome
de la bea i udo))-; més enlli d'aixo ja no hi ha
cap al a cosa humana en que pensa . Aques a
inali a an opologica absolu a posseeix di e ses
in lexions his o iques. En la conjun u a ac ual
sob esu en ui e mes pe a designa di e sos
angles de la p e esa o ali a humana. Els esmen-
a s ocables són: elici a , pau, llibe a , demo-
c acia, jus icia, c ea i i a , pa iczpaclo i a e ni-
a . Gai ebé o s els educado s apun en a aques s
p e esos e e en s -que de momen sols són
signzjca s- quan in en en espond e
a
«¿pe
que eduquem, en úl ima ins ancia?».
C ida, ce amen , I'a enció que ins des de
cosmo isions oposades, els pedagogs coincidei-
xin a assenyala com a me es educa i es consis-
en s els ui ocables indica s. (Pe que an a
coincidencia en aixo quan en els al es ambi s es
dona una dispa i a d'embalum? Sospi o que en
la p esen ci cums ancia, aques es ui inali-
a s juguen un pape epis emologic: se eixen
pe a o dena i, d'aques a aicó, in el.ligi la
mul iplici a de enomens educa ius que se'ns i-
en a sob e en el deso d e més ba ba . Felici a ,
jus ícia, a e ni a , democ acia, llibe a , pau,
pa icipació i c ea i i a , p obablemen no són
es alid depe si, jugan an sols el pape , quan
a ins educa ius, de «a p io is» de la men huma-
na. Es ac a d'es ipulacions que an possible
comp end e, desc iu e, in e p e a i alo a la
ma isada educació que his o iado s, sociolegs i ex-
pe iencies pe sonals ens o e eixen cons an men .
Es a di , no ens se eixen masa com a inali a s.
¿He edui I'e ica educa i a a epis emologia?,
p obablemen . Els ins educa ius «són» pe que
«cal-que-siguin~. Aques «cal-se » el posa la aó
pe e in el.ligible al16 que d'al a o ma es con-
e i ia en asca educa i a absu da. Els in~ an
aonable I'educació a encan -la de la pas osa
quan i a adi i a. Amb o , semp e queda l'espe-
aqa que al «cal-se », cognosci i amen ap io k-
ic, co espon alho a un «cal-se » mo al. Visquem
de l'espe anca. Es ac a d'un «e hos» alen .
L'ésse huma Es, en la se a especi icació, cons-
ciencia educanda, consciencia desg aciada, i, con-
següen men , consclench eleol6gica. El pun al
qual ens ha condui aques a úl ima in es igació
-la eleologia és simple ap io i me- mos a al
iu el des ici i I'angoixa de l'animal huma. ¿No és
possible albi a alguna so ida?: assagem-ho.
En aques a ece ca opem a nb una di icul a
clbsica. És aques a: en assenyala ins, que no són
en el meu cas e iden men p esc ip ius -camino
bui de o a mena de pode polí ic-, ihem
d'a end e a nb p e e encia l'indi idu o la comu-
ni a social? No ens diguin que podem e -los
con lui ; aixo semp e acaba a nb l'asse imen de

l'indi idu, el qual és el més eble. La di icul a
queda cons an men plan ejada. No in en o
esold e-la.
De e , en les ci cums incies p esen s m'inclino
a a o de
112ndi i&
i de les se es elacions socials
i exis encials més immedia es.
Sé
que escandali -
zo a mol s, pe o ambé sé que so a l'excusa de
lliu amen a la socie a en gene al, acabem sem-
p e a apa s pel pode de la
co. apoli ica.
Els ins que a a insinuo són
ins es ili za s;
pel
cas, sinonims de
ins impo en s
o quasi.
Heus ací, emi icamen , les inali a s educa i-
es a que inalmen apun o de ca a a un u u im-
media
:
plae
senso ial,
p og és
u opic, accep ació
dels
limi ~, comunicació
en e p oxi ns,
ugida a -
M ica, espe anca
en 1'Absolu
,
dub e
c eado ,
i onia
soc i ica,
igno 2nc2a
sapiencia1 i
a ann?
; ic
pe sonal. Deu inali a s que a a no explici o.
No són pe ab asa -les o es de cop.
Són ancamen igils aques es deu inali a s
assenyalades. No cal as o a -se'n. Quan cap dic a-
do imposa i es, l'home, o nu, se les p oposa
emolosamen , semp e disposa a e isa -les col-
ze a colze amb els al es.
Resumin : no he pa la de l'educació que ens
cau i al damun ; he c ida a a o d'una educació
d'eme gencia, que he e eb a al ol an del
a-
ann? pe sonal 2 ic
i
cla hiden .
L'ac ual malal ia de l'educació no adica en cap
di icul a ecnica; pe an , no es esold i ecnica-
men . No són els pedagogs i menys enca a els po-
lí ics els qui la poden gua i . El males a segui i.
La malal ia educa i a és una malal ia de inali a s,
i la se a e apia eo ica no incumbeix ni el cien í-
ic ni el ecnic, sinó el iloso . El que és igic del
cas és que el iloso po ab ica discu sos pe i-
nen s sob e eleologia educa i a, pe o com que es
ac a d'un e eny lac pe a la aó, semp e ap o-
i a i al polí ic la pe plexi a del discó e iloso-
ic, la qual cosa signi ica que no gua i em la
malal ia. A l'escol a del iloso únicamen s'hi
col.loquen els anc i ado s. Tinguem espe anca
almenys en ells.