La tragèdia del caminar educatiu

LA TRAGEDIA DEL CAMINAR EDUCATIU Oc a i FULLAT És impossible educa sense eni al da an unes inali a s que dinami zin la asca. L'any dos mil és a la is a. Pe o ens hem queda sense ins i ni e sals espec ables. Aixo no obs an , no sembla aconsellable deixa a cada educand i a ca- da educado la decisió indi idual -en el signi i- ca d'indi idualis a- en aques a ma e ia. A es que no és possible edi ica sense l'es o c de o s, i que els esul a s d'aques a edi icació ens a ec a- an a la o ali a , ho ulguem o no, el més p u- den és que busquem unes inali a s educa i es en les quals ens posem d'acoxd, enca a que ja no siguin uni e sal.; an més que em e e eixo a l'educació, i no a la ins ucció o a l'escola, amb la qual cosa és la nos a ida social sence a, i en conseqüencia pe sonal, la que acusa a els e ec es. L'espame amen del camina educa iu aga a de ple o a mani es ació educado a, inclosa -és cla - l'edi cació escol a. La in el-lecció del con- cep e més ampli -educa - a 2 possible la comp ensió del concep e més e alla -educa segons l'es il escol a. Ence em la medi ació. Les accions educa i es apun en ineludiblemen a i- nali a s. No és pe inen pa la d'una educació conc e a sense de ini -ne les inali a s. Educa és ana , o condui , e s alguna me a. Cal p e ma - la. En cas d'oblida -ho, malg a o , la na u ale- sa dels ac es educa ius, de pe si, ja apun a a al- gun objec iu, que donada l'essencia iigil de l'educació hagués pogu se semp e un al e. T 2gic . Ni les ciencies o mals, ni les empí ico-na u- als, ni an sols les empí ico-humanes o socials, p opo cionen les inali a s de l'educació. Semp e és possible escolli -ne d'ah es, malg a o es les dades cien í iques. Les ciencies es limi en a de i- ni les condicions de la eali zació educado a. Els ac uals es udis axonomics no semeixen de es pe a l'emp esa eleologica. La axonomia educa- i a ajuda a p ecisa el ocabula i de les me es apun ades, pe o ens quedem sols en el momen de l'elecció. Aquí es ac a de alo a , i els alo s no són dades que puguin es udia -se cien í ica- men -en engui's pel que a a alo s, i no a ac- uals c eences socials. L'home es passa la ida en -se la ida. El nos- e es a ge és en I'acció, la qual ens biog a ia. Ja no és possible sepa a eleologia edi ca i a i mo- al, sepa a home i alo s. A mesu a que ens eduquem, quedem e s, i la gen pa la lla o s de ben i mal e s, de ben i mal educa s. A ibem al món amb un codi gene ic -la nos ap ime a na zl alesa- i I'educació ens p o- po ciona la nos a segona na u alesa, allo que a ibem a se a copia d'ac es educado s -au o o he e oeducado s, a a no ens ho plan egem. ¿Que pe me a un p esump e ju ge sen encia , d'algú, que es a ben o mal educa ?; ni més ni menys que la inali a p e iamen assignada a la asca educa i a. Educa co ec amen se a ajus a la eali a p esen de I'educand a la se a eali a u u a, a la eali a que -es diu- li co espon. Desca es a no a que « o a mena de causes que acos umen a de i a de la inali a són inu i- li zables en I'explicació de la na u alesa». El con- cep e de i no ens semeix pe a explica allo ne- cessa i, allo que ja unciona sol; és indispensa- ble, en can i, pe posa o d e -en el sen i ac iu d'o dena - en el que poguessin se di e ses co- ses di e en s en lloc d'una de sola. L'o d e no és una p opie a de les coses. L'o d e és la condició de possibili a pe in elnligi qualse ol cosa. Col.loca inali a s és o dena allo que és cao ic de l'expe iencia. Em sembla que I'o d e és una unció epis emologica i no pas on ologica. O dena les dades educacionals que o e eixen his o iados, sociolegs, psicolegs, pedagogs i educado s és so me e-les a la ca ego ia men al de i Així els donem sen i en lloc d'abandona - les a la se a absu da posi i i a . Els enomens educa ius eben el seu sen i de la coo dinació en e les es uc u es del pensamen i els ele- men s de la pe cepció. L'en ocamen biologic de I'es uc u a educan- da de l'home ens pod ia du a c eu e que el com- po amen huma po explica -se segons un mo- del mecanic, al com Desca es comi enia la conduc a del simple animal. Pod ia sembla que l'educandi a de l'home es esol en mecanismes biologics, con igu a s pe mecanismes socio- cul u als. Alguns ho c euen així, pe o les me es c eences són unes al es. Els g ecs clksics ja sospi- a en que I'ésse huma ambé e a anoils~, és a di , emg2ncia de p ojec es. G 2cies al anoils~, l'home assumeix la se a p opia si uació munda- nal, essen p esencia en el món, el qual món es edueix a se I'iimbi de I'exis encia humana. Coneixe el món és p ecisamen a enca -se'n, sepa a -se de la quo idiani a immedia a. Teni consciencia de la mundani a és se -ne dis in i ha e o cosamen d'elegi -se a a és del seu ac e amb aquella. Aquí apun o un no a con- cepció de la asca educa i a: l'educació co n a esponsabili a de l'educand i de I'educado . Els objec es són o d es de de e minacions, p o iguin, aques es, de la necessi a logica o de la causali a na u al. La mundani a és comp en- sible p ecisamen pe que es i de e minada. A a bé, l'home, a nés de se objec e, ambé és sub- jec e -1libe a -, i en aix6 esul a incomp ensi- ble pe qu? no es i de e mina . Pe consegüen , la llibe a de l'home no po p o a -se; sols po se pos ulada. No pe any a la na u a, a la neces- si a , al món dels objec es. 1, aixo no obs an , aquí au l'educandi a de l'home quan hom la ol en end e més enlli de la obo i zació. L'anilisi del enomen educacional ens eme a la eleologia, al pe a. Queda pa en alho a que aques pe a no é es a eu e a nb els objec ius de I'educació, al co n els es udia I'escola beha- io is a. L'educació é lloc inde ec iblemen en el emps i aquí a ela la se a igica g andesa. La empo- ali a o e eix dues possibles ca es: el emps co n a «ésse », co n a necessi a , objec e d'es udi cien- í ic, i el emps co n a «cal-ésse », co n a Ilibe a , co n a in-objec e i, pe an , quelcom a-cien í ic. En on al emps cien 2; ic -el que «és»- se si- ua el emps 2 zc -el que «cal-ésse ». A I'educa- do el p eocupa p incipalmen aques segon. Manca de sen i e e i -se a l'educació si no s'es ableix una dis inció cla a en e «ésse » i «deu e». Ni Spinoza ni Hegel poden pa la p o- piamen d'educació, ca ni l'un ni l'al e dis in- geixen I'«ésse » del «deu e». El p oblema educa iu així plan eja consis eix a sabe si l'home é his o ia, o bé si l'home és his o ia. En aques segon cas, em nego a pla ica d'educació, pe que ja no hi ha ningú a qui edu- ca . Tan la his o ici a co n el conduc isme man- quen d 'educands, de subjec es de l'educació. Po , en can i, in el.ligi -se la empo ali a co n a es uc u a del subjec e humi, mi jancan la qual se'ns con e eix, aques , en «ho no ia- o », en caminan i no en banal anseün . El pensamen eligiós, en gene al, ha dona sen i a la his o ia, di igin -la e s alguna me a inal. La e lexió iloso ica ha ep es més a d pe comp e p opi aques ipus de discu s, eno me- men in e essan pe al ema de la eleologia educa i a. La his o ia -inclosa la de I'educació-, iés necessi ia? , iés lliu e? ; si és necessi ia! jon a?; en cas d'ésse Iliu e, j e s on olem di igi -la? Enca a és més complex I'in e- oga o i. Podem imagina que la his o ia és lliu- e -en el sign ica que po encamina -se an se al cap on sigui- sense que hi hagi o ma de a- lo a les di eccions emp eses -concepció absu - da; ó a lliu e pe a no es-, i podem imagina - la lliu e en el signi ica que hau ia d'ana e s una me a que li con e eix majo sen i (?), ni que ac icamen pugui apa a -se'n. Conside o que el discu s humi no es i capaci a pe a espond e ence adamen l'an e io in e oga o i, a nb la qual cosa la p egun a sob e les inali a s educa i- es eb i semp e espos es p eca ies i múl iples. La qües ió discu ida és el sen i de la his o ia. El mamisme la ma gina. Jo dis ingeixo la his o ia com a ((ésse )) i la his o ia com a ((cal-ésse )). Aques a segona no exis eix si el subjec e e ab i- ca pe la h s o la com a ((ésse n. Ce ; la his o ia a I'home. Con a aixo, p ecisamen , p o es em els educado s. També l'home ha de p odui his- o ia. Esqui1 no i ica a que la «Casa de la llum» e a la me a dels homes. Ens encaminem igil- men e s aques a casa. Si p o es em no és des de la in aes uc u a social, sinó des de la nos a i a- cional llibe a que busca la «Casa de la llum». Si solamen comp em a nb el emps cien&, som o s i emeiablemen c e ins, i l'educació és una baga el.la ecn icada. El emps ? ic, en can i, en escapa a la logica, de ineix i unda l'home. Vida mo al és la que posseeix sen i ; no un sen i p e- ab ica pels cien zcs, sinó un sen i a engen- d a . La mo al no és un e , sinó una me a, quel- co n que enca a no exis eix i e s el qual es di i- geix una exis encia. El emps e ic és un succés, un esde enimen , una asca educa i a. Respec abilíssima cosa és la c encia -quan ho és de debo i no una hipoc i a cobe o a de an se al quina ideologia eacciona ia o p og essis a-, pe o a nb la sola ciencia ens quedem a nb la ca n i a espec e a i a enda an a nb la nos a exis- encia. La ida de cada u no en é p ou a nb les dades cien í iques; enim am, endemés, del sen i de la ida, del pe que di igi -nos cap aquí i no cap alli. No an sols inge eix na zl alesa -«Physis»-, l'home, ca ambé s'alimen a de ah s. Un ésse humi que quedés pe ec amen sacia a nb la sola ciencia, en la se a o al biog a- ia, ó a una o mosíssim i mol e oluciona ani- mal, pe o deixa ia de se home. Ni al Ileó ni al pol e sal a ge no els abelleix el més mínim la signz zcació de les se es ides; més s'es imen ca n o he ba. En l'inici de l'ésse humi no s'hi oba el Lo- gos -aix6 és pos e io enca a que impo an -, sinó el Desig, el Pa hos, la Fam. És i npossible de de ini aques ap imo diali a de 1'Home. Uns han anomena aques a a esa especi icado a: Espe i , Llibe a , Pe sona, Cons- ciencia, Jo, Anima.. . ; al es l'han designa : E os, Desig, Allo, P incipi de plae , Inconscien , Fons i al, Concupiscencia. . . L'home, E os i Es- pe i en el seu nucli -i a a no es ableixo on e- es en e ambdós- és la insa is acció co en sense e a a I'encalc d'allo que po sacia d'una egada pe o es. La u opia és una ca ego ia hu- mana, quelcom que ens cons i ueix i que no po- dem de ugi com no sigui negan -nos. L'home es a cons ui de al aicó que no po es a -se d'ana da e a La U opia. 1 la i acionali- a de la U opia a possible el p océs educa iu. A Sao Paulo -1780-, Joan Pau 11 clama a: «us heu euni ací pe oba en 1'E angeli de Je- suc is llum i ene gia que us pe me i abas a el os e objec iu: e de Sao Paulo una ciu a eal- men humana». iPe que Sao Paulo és una u bs inhumana? El ma eix Papa espon: «pe que an en la p oducció de béns com en la se a dis ibu- ció, es alo en exclusi amen les lleis economi- ques del c eixemen i del mkim guany». Cal o na a la mo al i a una mo al independen , ac- cep ada pe cada u. Les nos es socie a s han a acona An ígona; l'han amagada a la camb a dels mals end ecos ni que la mos in ugacmen quan els con é. Ja pa - len de mo al, en ocasions, pe o es ac a d'una mo al exanime, mo a, de saló ococó. Allo subs- anció~ a les nos es socie a s és so i -se cadascú a nb la se a; allo de pes és se elic, ui de segu- e a , no complica -se la ida, o bé somia la pos- sessió de la Iluna. So ocles, en can i, li a excla- ma a An ígona: «no he nascu pe compa i l'odi; he ingu al món pe compa i ]'amo ». L'odi casa a nb el ma e ialisme; l'amo injec a ida a la mo al. L'odi casa ambé a nb la «mo al absolu a»; l'amo sols s'enamo a del senzill a- anni mo al. El «ma e ialisme me a ísic» an dóna aó al polí ic cínic -C eó- com al b e ol poca-pena que desca ega l'odi a o i a d e , pe més que es eixi deco osamen aques odi, en de e mina- des ocasions, col.locan -li una ideologia a sob e. La mo al no es nod eix de la ma e ia, sinó de l'amo -I'amo , és cla , no es udia pels psico- legs. Cal comp a a nb la ma e ia, ce amen , en les nos es elacions socials i en la nos a his o ia; pe o la ma e ia no ens bas a; ens cal-la mo al. Ens sob en c eons, jus icie s i psiczpa es; enim necessi a d' An ígones. Em emo, no obs an , que An ígona es oba emendamen sola. Els nos es educands hau ien de queda co - p esos pel a an~; mo al. ¿Quina mo al?; alli ells. Jo no eig més enlli que sos eni que les se- es biog a ies ha de e eb a -les l'ac i ud e ica. Els jonics s'ha ien ocupa de la Na u a i els í- sics de Sicília en descob ien els elemen s ocul s. Els pi ago ics des aca en, de la Na u a, els seus objec es ma e na ics. Els so is es ing essa en ja a l'es e a i al dels homes, pe o sols ingue en p e- sen la pol'i ia. Soc a es, en can i, a conside a de la i u que ana a di igida al bé i no a I'e ica- cia i a l'exi . «Jo -deia Soc a es- de jo e cobe- ja a aques a mena de sa iesa que és la ciencia na u al ... Pe o el sa i na u alis a es limi a a explica -me que es ic aquí assegu pe que inc un cos, el qual es a o ma d'ossos i ne is.. . Pe- o jo sen o que hi ha una al a cosa, me ces a la qual he decidi es a aquí assegu a nb els meus ossos i els meus ne is, en lloc de asllada uns i al es a Méga a o a Beocia, que és el que em con- ind ia si no em e ingués la conside ació d'allo que és jus ». El Soc a es a pun de beu e la cicu a desc iu com el e de p eocupa -se pe allojus , en lloc d'ana ocupa en al6 na u al, l'ha o ca a no e -se escipol de la p esó, en con a del que li p oposa en els amics. «Allo jus » po condui ins a la mo , malg a pode -la e i a an na u- almen , an cien scamen . El a anni mo al con e eix a almen , a hom, en dissiden so ie ic o en p o es a a i no d- ame ica. L'home de cap enimen ? ic acaba a semp e acusa de co up o , al com a succei -li a Soc a es. Quan no pe me is que els conciu a- dans es con o min a nb el que ci cula pe la ciu- a ; és a di , des de l'ins an en que e ans o - mes en educado , passes a co omp e la socie a , da an dels que manen. Les a liccions col.lec i es són una munió. Dues en sob esu en ene gicamen : se explo a s en la elació labo al i se explo a s en la elació cí- ica. En el p ime cas, el guany injus de ce s magnes p opie a is és la causa de l'a licció; en el segon cas, la se desmesu ada de domini sob e l'home, de de e mina s polí ics, és la causa im- media a de la ibulació. Dona que habi o a Eu opa, em p odueix majo sob esal el pode o al d'alguns polí ics que no pas la p oducció social, cosa que em co p end ia si habi és a 1'Ame ica Lla ina. Pe aques mo iu, el s'mbol de les a liccions col.lec i es au pe a mi en la dic adu a polí ica, de d e es o d'esque es. Els o ali a ismes - ecen s o enca a ac uals- cons i ueixen, a Eu opa -inclosa, no cal di , la de I'Es -, la ima ge de I'a licció col.lec i a de l'home. Mo con a la ida i o ali a isme con a la Ilibe a . Aques es dades han ma ca la p e- sen medi ació sob e la eleologia educa i a. La si uació a lic i a de I'home a i a la p egun- a en o n al sen i i, en conseqüencia, al ol an dels ins educacionals. Aques s són impensables sense e e encia a la in e ogació pel sen i de «el que hi ha» i de «el que ens passa». Quan ens e e im a I'expe iencia educacional, apun em inqües ionablemen a la se a signi ica- ció. No hi ha expe iencia educa i a sense elació al sen i . L'an icipació del sen i , g icies a I'en e- nimen i p incipalmen a la olun a , possibili en el e de l'expedncia educacional. Cap expe ien- cia no s'ins au a pe si ma eixa; p essuposa sem- p e l'ac i i a de la aó i de la llibe a . Allo expe- imen a en educació pa la pe que, p e iamen , aó i llibe a li han injec a signi icació. Les ina- li a s educa i es són modes d'in el.ligi i de ole les dades que l'educació o e eix. Els e s se'm donen com a signz ica ius; des- p és puc o ca la b u ali a del e des del ole signi ica coses no es. A on a s amb l'ac ual desconce col.lec iu, una egada més aig no a la so ida mo al; no d'aques a o de I'al a mo al -con ingu s-, si- nó del a anna ; ic, de I'ac i ud descon en a da- an de les p esencies senso ials i da an de les solucions cien í iques, ac i ud que apun a a a- lo ~ in e i icables i a u opies i eali zables. Aques a luixeda po sos eni I'ésse humi, deslliu an -lo de la obo i zació psicol8gica i so- ciali zado a, en la qual es an an enganxades les ins incies del pode . Allo ípic de la ida de I'home no és la diges- ió o la unció espi a o ia; el seu iu e és p ecisa- men condui -se, compo a -se. Aques a p axi, indi idualmen i socialmen conside ada, sem- p e es oba imb icada amb concepcions mo als. El que é elleu, no obs an aixo, és iu e des del a anni mo al; allo secunda i se a semp e la con- c e a concepció mo al, que necessi a i una cons- an e isió. La «paideia» hau i de se i pe a des e lla el sen i de la ida. No es ac a que el sen i de la ida cons i ueixi el i de la «paideia», sinó que la inali a de l'educació és busca -li sen i a la i- da. 1 a egeixo: sense ins alela -se mai en cap sen- i ja ab ica . El que esul a inqües ionable és que el i de I'educació deixa de se la ansmissió d'in o macions i d'habili a s -aques es són eie- nes o mi jans-, pe muda -se en indagació en- o n del sen l , i aixo ins a la mo i no an sols pe espai del emps escola . Tal esco collamen del sen i é conseqüencies p ixiques, cons an- men , i po condui a beu e la cicu a. L'home, en conseqüencia, és cons i u i amen «paideia»; és a di , ece capedosa en el doble signi ica de no oba jamai allo busca i de pa i pe secució a causa del a anni pe quisido . La «paideia» és o a118 que po em dins: o mació cul u al, o ma- ció ísica i, pe sob e o , in ansigencia espi i- ual, ida in e io , p o es a en nom de qzlelcom que no posseün i hem decidi abas a . La «pai- deia» es ans o ma en amenasa pe als pode s cons i ui s i pe als que aspi en a cons i ui -se. Siguin quines siguin les inali a s que se li p oposin a l'educació, hau an de se inde ec i- blemen humils i p eci ies. L'educado no dei- xa i de se un simple «paidagogos», un acom- panyan . To a la me a concepció educa i a eposa sob e la idea que inc de l'«an h opos». Aques és compo amen . La se a conduc a o al, no obs- an aixo, no me l'explico únicamen a base del ac o biologic -he encia, endoc inologia, neu- ologia, psicologia ...- i del ac o sociol8gic -p oducció social, pode polí ic, e nacional, dimensió geog i ica ...-, que són ac o s que ope en necess2 iamen , sinó que in odueixo un e ce ac o -p opi de necis-, que anomeno espe i i que in e é llizl emen ; és a di , al ma - ge de la acionali a cien í ica i de la p e isió. Aques a capaci a no au en la col.lec i i a , sinó en cada u, i pe me p o es a de les dades en nom d'allo-enca a-no-dona . En I'espe i se sos- é el a anna mo al. La a- acionali a de I'espe i , a nb o , o ca a la humili a del seu eball. Els ins als quals apun a són semp e p o isionals; és a di . libe als. Aca a s a nb el nos e disba a col~lec iu, jo em con e eixo a l'indi idu, descon ian obe a- men de les solucions col~lec i es que s'o e ei- xen. Re a la masca a d'un messies polí ic s'hi amaga semp e la ca a d'un dic ado . Quan aques s'ha e a nb el pode , Ilenca I'an i ac i es mani es a allo que es a a amaga . Semp e s'educa algú pe a quelcom. D'aco d. La pe plexi a , no obs an aixo, no b olla de la qües ió així plan ejada; sí que so geix, en can i, quan ens in e oguen sob e si hi ha ins educa ius que no depenguin de l'ap eciació o p e e encia dels educado s i dels educands. És a di , si hi ha ins de la asca educa i a que alguin objec i amen al ma ge de la olun a o del de- sig dels indi idus de ca n i ossos. El més g eu s'encimbella quan inqui im pe la on aneda de la inali a . (Descansa sols en la p axi de la ida his o ica?; en al suposi és quelcom inconsis en . És possible que el concep- e de « inali a » sigui, pe a d'al es, insepa able del concep e de olun a d'imposició; si és així, només una Volun a Absolu a po ga an i les i- nali a s objec i es de l'educació. Les al es o- lun a s ela i i za an semp e o a eleologia. Se mi ji o i depend a, en al ús, del pun de mi a de la olun a his o icamen dominado a. L'obse ació de la quo idiani a his o ica ens e idencia que els mi jans de o en els ins educa- ius, en el sen i que quelcom conside a com a i passa, de cop i ol a, a mi ja. Les inali a s es desplacen cada egada més lluny ins al pun de ugi de la his o ia, inc us an -se en un ideal su- p em, me a ísic. Quan els educado s busquen inali a s educa- i es, p essuposen en úl ima ins ancia, que I'ho- me de ii i amen educa se a l'home o al -pe exemple, l'chome comunis a» o l'chome de la bea i udo))-; més enlli d'aixo ja no hi ha cap al a cosa humana en que pensa . Aques a inali a an opologica absolu a posseeix di e ses in lexions his o iques. En la conjun u a ac ual sob esu en ui e mes pe a designa di e sos angles de la p e esa o ali a humana. Els esmen- a s ocables són: elici a , pau, llibe a , demo- c acia, jus icia, c ea i i a , pa iczpaclo i a e ni- a . Gai ebé o s els educado s apun en a aques s p e esos e e en s -que de momen sols són signzjca s- quan in en en espond e a «¿pe que eduquem, en úl ima ins ancia?». C ida, ce amen , I'a enció que ins des de cosmo isions oposades, els pedagogs coincidei- xin a assenyala com a me es educa i es consis- en s els ui ocables indica s. (Pe que an a coincidencia en aixo quan en els al es ambi s es dona una dispa i a d'embalum? Sospi o que en la p esen ci cums ancia, aques es ui inali- a s juguen un pape epis emologic: se eixen pe a o dena i, d'aques a aicó, in el.ligi la mul iplici a de enomens educa ius que se'ns i- en a sob e en el deso d e més ba ba . Felici a , jus ícia, a e ni a , democ acia, llibe a , pau, pa icipació i c ea i i a , p obablemen no són es alid depe si, jugan an sols el pape , quan a ins educa ius, de «a p io is» de la men huma- na. Es ac a d'es ipulacions que an possible comp end e, desc iu e, in e p e a i alo a la ma isada educació que his o iado s, sociolegs i ex- pe iencies pe sonals ens o e eixen cons an men . Es a di , no ens se eixen masa com a inali a s. ¿He edui I'e ica educa i a a epis emologia?, p obablemen . Els ins educa ius «són» pe que «cal-que-siguin~. Aques «cal-se » el posa la aó pe e in el.ligible al16 que d'al a o ma es con- e i ia en asca educa i a absu da. Els in~ an aonable I'educació a encan -la de la pas osa quan i a adi i a. Amb o , semp e queda l'espe- aqa que al «cal-se », cognosci i amen ap io k- ic, co espon alho a un «cal-se » mo al. Visquem de l'espe anca. Es ac a d'un «e hos» alen . L'ésse huma Es, en la se a especi icació, cons- ciencia educanda, consciencia desg aciada, i, con- següen men , consclench eleol6gica. El pun al qual ens ha condui aques a úl ima in es igació -la eleologia és simple ap io i me- mos a al iu el des ici i I'angoixa de l'animal huma. ¿No és possible albi a alguna so ida?: assagem-ho. En aques a ece ca opem a nb una di icul a clbsica. És aques a: en assenyala ins, que no són en el meu cas e iden men p esc ip ius -camino bui de o a mena de pode polí ic-, ihem d'a end e a nb p e e encia l'indi idu o la comu- ni a social? No ens diguin que podem e -los con lui ; aixo semp e acaba a nb l'asse imen de l'indi idu, el qual és el més eble. La di icul a queda cons an men plan ejada. No in en o esold e-la. De e , en les ci cums incies p esen s m'inclino a a o de 112ndi i& i de les se es elacions socials i exis encials més immedia es. Sé que escandali - zo a mol s, pe o ambé sé que so a l'excusa de lliu amen a la socie a en gene al, acabem sem- p e a apa s pel pode de la co. apoli ica. Els ins que a a insinuo són ins es ili za s; pel cas, sinonims de ins impo en s o quasi. Heus ací, emi icamen , les inali a s educa i- es a que inalmen apun o de ca a a un u u im- media : plae senso ial, p og és u opic, accep ació dels limi ~, comunicació en e p oxi ns, ugida a - M ica, espe anca en 1'Absolu , dub e c eado , i onia soc i ica, igno 2nc2a sapiencia1 i a ann? ; ic pe sonal. Deu inali a s que a a no explici o. No són pe ab asa -les o es de cop. Són ancamen igils aques es deu inali a s assenyalades. No cal as o a -se'n. Quan cap dic a- do imposa i es, l'home, o nu, se les p oposa emolosamen , semp e disposa a e isa -les col- ze a colze amb els al es. Resumin : no he pa la de l'educació que ens cau i al damun ; he c ida a a o d'una educació d'eme gencia, que he e eb a al ol an del a- ann? pe sonal 2 ic i cla hiden . L'ac ual malal ia de l'educació no adica en cap di icul a ecnica; pe an , no es esold i ecnica- men . No són els pedagogs i menys enca a els po- lí ics els qui la poden gua i . El males a segui i. La malal ia educa i a és una malal ia de inali a s, i la se a e apia eo ica no incumbeix ni el cien í- ic ni el ecnic, sinó el iloso . El que és igic del cas és que el iloso po ab ica discu sos pe i- nen s sob e eleologia educa i a, pe o com que es ac a d'un e eny lac pe a la aó, semp e ap o- i a i al polí ic la pe plexi a del discó e iloso- ic, la qual cosa signi ica que no gua i em la malal ia. A l'escol a del iloso únicamen s'hi col.loquen els anc i ado s. Tinguem espe anca almenys en ells.