MATERIALISME,
VITALISME,
RACIONALISME.
ELS
TRES
ORDRES
DE
LA
REALITAT
SEGONS
A,-A.
COURNOT
Ca les CASCANTE
1
SERRATONA
MATÉRIALISME, VITALISME,
RATIONALISME (M.V.R)
Fou esc i pe A. A. Cou no l'any 1875,'
es abans de la se a mo . Pel seu ca ac e de
esum de o a la iloso ia an e io de l'au o ,
se l'ha designa co n el seu (( es amen ilo-
so ic)). Com la es a de les ob es de Cou no ,
sob e o les iloso iques, passa o ca desa-
pe cebuda a la se a epoca. Fou poc llegida, i,
en conseqükncia, les eedicions i les aduc-
cions d'aques a, aixi co n de les al es ob es,
escasseja en, ins que es decidí emp end e
l'edició de les se es Ob es Comple es que
es a ac ualmen en cu s.
'
COURNOT, An oine-Augs e:
Ma é ialisme, i ali me,
a ional jme. E z de sz l'emploi des données de la science en
philosoph 'e.
Edi a pe Clai e Salomon-Baye , Pa ís, Li-
b ai ie philosophique
J.
V in, en coedició amb el C.N.R.S.,
1979,
XIV-272
pagines, dins
Oeu es comple es
de
A.A. Cou no so a la di ecció d'And é Robine .
Aques olum és el que igu a co n a cinque en el pla
gene al de l'edició de les Ob es Comple es de Cou no ,
que cons a a de ca o ze olums, dels quals qua e ja han
apa egu , men e que la es a es oben en p emsa
o
bé
en p epa ació. Heus aquí la llis a comple a al co n
igu a a la con apo ada de
Ma é ialisme, ui alisme, a io-
nall me;
1.
Exposi Qn su la héo iedes chances e desp obabili és,
pe B. BRU (en p epa ació).
11.
Essai su les onde nen s de nos connai sances e su les
ca ac e es de la c i ique philosophique,
pe J. C. Pa-
ien e, 1975.
111.
T ai éde I'enchainenen des idées ondamen ales dans
les sciences e dans I'his oi e,
pe
Y.
Bela al (en
p emsa).
IV.
Considé a ions su la ma che des idées e des éuéne-
men s dans les emps mode nes,
pe A. Robi-
ne , 1973.
V.
Ma é iali me, ui alisme, a ionalisme. É ude su l'em-
ploi des données de la science en philosophie,
pe C1.
Salomon-Baye , 1979.
VI.
Pieces philosophiques e c~ e~po?zdance,
pe A. Ro-
bine (en p epa ació).
VII.
Des Ins i u ions d'ins uc ionpublique en F ance,
pe
A. K eme -Ma ie i, 1976.
VIII.
P incipes de la héo ie des ichesses,
pe
G.
Jo land.
IX.
Reuue sommai e des doc ines économiques.
X-XIV.
T ai és scien z iques, pe
B.
B u, P. Cos abe4
P.
Du-
gas e
R.
Ta on (en puepa acia;).
El g uix conside able del conjun de les
ob es de Cou no a especialmen ema ca-
ble l'apa ició de
Ma é ialisme, i alisme, a io-
nalisme
en el sen i que p opo ciona la isió
de conjun més eeixida que Cou no ens
dona del seu pensamen . Sense demana un
eco egu p e i pe la es a de les ob es
(M.
V.
R.)
ens pe me e -nos ca ec d'un pen-
samen d'unag an iquesa i d'una so p enen
o iginali a , que gosa iem alo a mol més
del que hom a habi ualmen si ens a enim al
lloc edui , gene almen insigni ican , que
Cou no ocupa en les his o ies de la iloso ia.
Aixo ens po a ia a qües iona , ins
i
o , un
ce obli de o un mo imen iloso ic que
s'esde é al lla g de la segona mei a del se-
gle XIX a F anca.
Sembla que el cen e del món iloso ic
que F anca cons i uia al segle XVII s'hagi
desplaca , al segle XIX, a Alemanya. Pe aixb
ma eix ens demanem si hi ha una base que
pe me i en e eu e una possibili a , pe pe-
i a que sigui, de p oposa aques a e isió de
l'ap eciació pe pa de la his o ia, del pensa-
men de Cou no així co n de la iloso ia que
enia pe con ex .
To i que els g ans p oblemes omanen,
en iloso ia, co n en an es al es ac i i a s,
els cen es d'in e ks can ien amb el emps.
Mol es egades el que s'esde é és que es
ep enen emes oblida s, o que es ecupe en
elles solucions. A.A. Cou no ens p oposa
dis ingi en e la iloso ia i la ciencia, en e
al es c i e is, pel e que, en iloso ia, els
an ics sis emes so in es o nen a e e iu e
sense con asen i , al con a i que en ciencia,
on el p og és bandeja l'e o pe semp e
més.
Aques ca ac e de la iloso ia di umina
mol la on e a amb la se a p opia his o ia.
P opicia l'exis kncia de modes, de p e e kn-
cies legí imamen a iables a l'ho a de di igi
l'a enció cap als di e sos pensamen s que
han ana ob in el cami de la his o ia de la
iloso ia ins als nos es dies. La elació que la
iloso ia de cada momen man é amb la se a
p opia his o ia és pe ec amen e e sible, i,
en conseqükncia, les modes a ec en la his o-
ia de la iloso ia a a és de la iloso ia des de
la qual aquella s'esc iu. Malg a o , di icíl-
men un pensado de hlua po passa gene-
almen desape cebu pe a la majo ia dels
his o iado s de la iloso ia, o ésse sis emk i-
camen a alua de o ma injus a. Les p e e-
encies, les modes oposades, sembla que, a la
lla ga, han de con a es a -se mú uamen .
1 si, po se , en un sol his o iado de la iloso-
ia no es eu gens cla , en l'e ec e conjun de
o s ells podem c eu e que cada pensado
ind h, ap oximadamen , el lloc que li
co espon.
Pe consegüen , pe explica -nos la insu-
icien ap eciació del pensamen de Cou no
i del mo imen iloso ic ances de la segona
mei a del segle XIX, hem d'ana a oba les
aons en les ca ac e is iques ma eixes de
l'ob a de Cou no , així com del desen olupa-
men de la iloso ia a F anca a la ma eixa
epoca.
Les en a-sis úb iques so a les quals
F.
Ra aisson ca aloga a el pensamen del
seu emps, al
Rappo su les p og és de la
philosophie en F ance au XIXkme. s2cle
(1 867)'
donen una idea de la mul iplici a ingen de
les endencies que s'hi oba en p esen s.
No obs an aixb, posi i isme i espi i ualis-
me, so a el pes d'A. Com e i de Maine de
Bi an, espec i amen , s'hi e ela en les dues
opcions onamen als que domina en el pa-
no ama. Ra aisson p econi zk una sín esi
d'ambdues di eccions, l'ad enimen d'un
posi i isme o d'un ealisme espi i ualis a,
donan les g ans linies de la iloso ia de la
na u alesa que l'ha ia de ca ac e i za . Les
essonhncies de la «Na u philosophie» de
Schelling mo i a en, nés a d, Be gson a
ma isa en un a icle ecolli a
Lepensée e le
~
mou an
aques a p e esa in luencia.
La epe cussió del
Rappo
de Ra aisson
ou eno me. El ma eix Be gson, al discu s de
ecepció a l'Acadkmia, econeixia que in
p omocions l'ha ien sabu de memo ia. La
se a impo ancia c eix a mesu a que els
pensado s pos e io s el p enen com a pun
de e e encia. Se'ns e ela imp escindible
pe a o ien a -se en aques a a iada ebullició
de la iloso ia de la segona mei a del se-
gle XIX a F anca, an di ícil d'a alua . Així
eiem com, en la línia de l'esbós de la
iloso ia de la na u alesa del
Rappo , Le
ondemen de l'induc ion,
la esi que
J.
Lachelie
p esen a l'any 1871, hi enia a a egi de la
se a con ibució. 1 E. Bou oux, l'any 1874,
amb la se a esi
De la con ingence des lois de la
nah e,
segueix el ma eix il.
El
Rappo
ja es e e ia a l'ob a ilosb ica
de Cou no que alesho es es coneixia,
I'Essai
de
18
5
1
.
Ma é z'al Sme, i alisme, a ionalisme
palesa, a a és de l'e olució del pensamen
de Cou no , la e e encia implíci a al
Rappo
de Ra aisson. Posi i isme i espi i ualisme
cons i ueixen pe a Cou no el ma c nés
adien pe a con on a el seu p opi pensa-
men a l'ho a de dona -ne un da e esum.
Les al+lusions són, pe o, escasses
i
mol ela-
des. La nés explíci a, p ecisamen , és la que
ad eca a l'espi i ualisme pe desma ca -se'n
a l'apa a inal sob e l'kmbi de l'knima, de
l'espe i , que el1 designa, in oduin un neo-
logisme, (( ans acionalisme)).
M. V.R.
no és
una ob a pe polemi za amb cap de les
dues opcions. Es, onamen almen , una apo -
ació o iginal que no en a en cap de les dues
e ique es, ni en una sín esi d'ambdues, mal-
g a eb e'n la in luencia. Com el pe iode
dins del qual s'emma ca, la iloso ia de Cou -
no és di ícil d'ap ecia . La a ie a que la
ca ac e i za la a dispe sa. No es po oba
una ó mula pe a acili a la comp ensió
global del p ojec e.
La lec u a de
M.
V.R.
so p kn. Cos a de
ixa -se en la idea o les idees cen als que el
e eb en. El de all dels innomb ables exem-
ples mol es egades con on. Pe al a banda,
nés a ia despis a, d'en ada, la mena
d'exemples que es an a busca . Només quan
enim p esen la con ibució impo an de
Cou no en el camp de les ma emk iques, els
seus eballs sob e cklcul de p obabili a s,
comencem a en e eu e el e i able pe il de
la se a p opos a. La se a asca com a inspec-
o gene al d'es udis ens a en end e, a nés a
més, la se a passió pe l'exemple. En aques
sen i , no es po oblida la se a ob a pedago-
gica sob e les ins i ucions d'ins ucció públi-
ca a F anca. Pe o el balanc de Cou no com a
cien í ic no s'acaba en la ma emk ica pu a.
Con é eco da que ou un dels undado s de
l'economia ma emk ica.
1
que, pe an , les
se es apo acions ma emh iques, sob e o
en el cklcul de p obabili a s, e en concebu-
des a enen a la se a aplicació a la eali a .
Si és que cal posa -li alguna e ique a, no
es a íem pas en desaco d a nb la de ((p oba-
bilisme acional)) que
F.
Men é p oposa pe
a la iloso ia de Cou no . La cen ali a de la
idea de p obabili a a
M.
V.R.
no es desco-
b eix, pe b, o segui . És e iden que si hom
ha llegi les es ob es ilosb iques an e io s,
1'Essai
(1 8
5
1
),
el
T ai é
(1 868) i les
Considé a-
hns
(1872), ja s'espe a des de les p ime es
pagines. Tanma eix, si es llegeix Cou no
pe p ime a egada, a nb la no a o denació
de les se es idees que a a
Ma é ia is ne,
ins a
la qua a secció del llib e hom no es po e
ca ec de la in enció da e a de l'au o .
M.
V.
R.,
pe consegüen , eque eix una
lec u a seguida, global. Cal a iba al inal
pe a p ojec a -lo e ospec i amen sob e
o el que s'ha ana dien abans.
1
si po se ,
con é con as a
M.
V.R.
a nb les ob es an e-
io ~. To
i
que Cou no es epe eix en els
exemples, el desen olupamen de mol es
idees a M.V.R. és insu icien , massa b eu.
So in , és una al-lusió que demana una am-
pliació. El ca hc e de esum domina o a
l'ob a. A a bé, no obs an ésse un esum de
la p oducció ilosb ica an e io ,
M.
V.
R.
és,
espec e a o el seu conjun , inespe ada-
men eno ado . L'ho i zó ins alesho es
onamen almen ma emi ic de CoÚ no es
oba palesamen al e a .
La secció del llib e que Cou no anomena
(( i alis ne)) és especialmen ema cable. Al
cos a de la idea de p obabili a es des aca la
idea de ida que l'au o essal a al dedins del
seu p opi sis ema, donan -li un pape p e-
ponde an . La lec u a de C1. Be na d, a nb
e e encia exp essa, així co n al es lec u es
de biblegs o de na u alis es no an cla amen
consignades, li han e , sens dub e, el seu
e ec e. El
Rappo
de Ra aisson ja eia essb
de l'ob a de C1. Be na d, de la impo ancia de
la se a asca medica i biolbgica, de la ans-
cendkncia pe a la iloso ia de la se a p opos-
a del me ode expe imen al. Les Iliqons que
es dedica en a la biologia dins del
Cou s de
philosophie posi i e
d'A. Com e posa en de
mani es la inculació del posi i isme a nb el
i alisme. Un dels es udis que
G.
Canguil-
hem dedica a Com e es p oposa p esen a lo
co n un ep esen an de i'escola de Mon pe-
Ilie . Ce amen , la p e ensió de e de la
biologia una ciencia posi i a, a nb un objec-
e p opi, i educ ible a la ísica
i
a la química,
malg a es a -hi en elació en mol s aspec es,
ecull la ei indicació i alis a de l'especi ici-
a de la ida. Si en C1. Be na d aques a
he encia i alis a es oba a mol ma isada,
en Cou no , co n en Com e, idhuc més i o
que en les se es llicons de biologia, o na a
oba -s'hi a p ime pla.
La e ce a secció del llib e dedicada a
p esen a la ansició del i alisme al acio-
nalisme ens acaba de con ence de la eo-
ien ació de la iloso ia de Cou no . La socio-
logia se'ns apa eix co n una biologia social,
pe oposició a la ísica social de Com e. La
ma eixa secció de i alisme, a més a més,
con ibueix especialmen a e -nos eu e
co n al lla g de la lec u a de M.V.R. a
p enen elleu el sub í ol que el llib e po a.
1,
de passada, ens ajuda a en end e el í ol
p incipal, els es emes que, a la se a epoca,
P.
Jane ju ja a que p edisposa en a c eu e
que encapcala en el que ha ia de esul a el
desen olupamen d'una sin esi incomp en-
sible de es iloso ies adicalmen di e en-
ciades.
Ma é ialisme, ui alzj ne, a 'onalis ne
es a
con i man , al co n el seu sub í ol anuncia,
co n un ((es udi sob e la u ili zació de les
dades de la ciencia en iloso ia)).
Cou no p e én que la se a iloso ia es i-
gui al dia, que inco po i els esul a s de la
ciencia del seu emps. L'assimilació d'aques-
es idees no és, pe b, di ec a. Són sospesades
i c i icades. La secció de i alisme ens mos a
a a és de la discussió de les idees ans o -
mis es i e olucionis es de Lama ck i de
Da win, la unció c i ica que la iloso ia
semp e po enca na en on de la ciencia
més o menys cons i uida. M.R. V, co n diu a
la in oducció la se a edi o a Cl. Salomon-
Baye , dema ca el e i o i del qual a pa i
de
1906,
en el pla d'es udis ancks, se a
designa epis emologia de comp es de ilo-
so ia de les cikncies. No s'ha d'oblida que
M. VR. ou du an mol de emps un dels
ex os de l'assigna u a.
A
l'ho a de dona el esum de o a la se a
ob a, a a és del sub í ol de M.
KR.,
Cou -
no posa l'accen en el ca ic e epis emo-
lbgic que p esideix o el conjun . Aques
ca kc e epis emolbgic global és el que ha
d'e i a que el i ol ens enganyi. No ens
obem al da an d'una sin esi de es sis-
emes o co en s ilosb ics apa en men an
oposa s. El i ol de
Ma e ialisme, i alisme,
acionalisme,
bandeja aques p ejudici, ex-
p essa mol bé el que desp és es a con igu-
an a mesu a que l'ob a a anqa els es
o d es o els es ni ells onamen als de l'o -
d e, que cons i ueixen pe a Cou no el
conjun de la eali a . En aques a di ecció, el
que Cou no ol di és que, a la concepció,
des de la iloso ia, de cadascun dels es g ans
o d es de la eali a , s'inco po in les dades
que les ciencies que enen pe objec e p in-
cipal aques s kmbi s ens p opo cionen.
Sense desme bixe la se a in enció, hi
econeixem una inspi ació en la classi icació
com iana de les ciencies que enia pe base
una classi icació dels enbmens segons la
se a complexi a . Pe aixb la e i able di-
mensió de la se a o iginali a només es po
a alua a a és de la comp ensió de la
peculia concepció que é Cou no de la idea
d'o d e, en elació al p obabilisme bksic que
p o essa. La idea d'o d e, de la aó de les
coses, a nb la se a con apa ida, la idea
d'a za , són com els dos cen es de o ca des
dels quals es con igu a el camp del que s'ha
anomena el seu p obabilisme acional.
((O d e i p og és)) e a el lema d'A. Com e.
Pe a copqa la no e a de les ede inicions
d'ambdós e mes, que Cou no in odueix,
n'hi ha p ou a nb la cons a ació de la dispa i-
a dels in e essos d'A. Com e i d'A.A. Cou no .
O d e i p og és pe al undado del posi i-
isme són concepcions di ec amen o indi-
ec amen elacionades a nb la se a sociolo-
gia. L'o d e posi iu que semp e é en is a és
un o d e social. El p og és que en da e a
ins ancia comp a és el p og és de la socie a .
Amb Cou no la idea d'o d e é un abas
cosmolbgic. Es ac a d'un o d e, o d'uns
o d es, en di e sos ni ells, de la eali a . El
p og és que mo i a més les se es e lexions
és un p og és del coneixemen , del nos e
coneixemen semp e ela iu de l'o d e abso-
lu i da e de la eali a . Amb p opie a , és
un p og és de les ciencies. La iloso ia, si
p og esa, només ho a a a és de la se a
elació a nb les ciencies, segons la de inició
que en dóna Cou no : ((l'espe i que es dedi-
ca en les ciencies, en la his o ia i a o s eu, a
pene a la aó de les coses, a posa -les en
l'o d e més p opi pe a mos a com p oce-
deixen acionalmen les unes de les al es)).
Pe aques mo iu con é insis i en el e que,
pe ap ecia millo el llib e de
M.
VR.
cal
epasa -lo, un cop llegi , des d'aques a pe s-
pec i a epis emolbgica que el da e apa a
de la secció inal del acionalisme, dedica a
l'examen de la elació en e la iloso ia
i
la
ciencia, consolida exp essamen .
S'ha de des e , ambé, un possible malen-
es. No és només el e i o i co esponen a
la secció del acionalisme el que és suscep i-
ble de se acionali za . La aó pene a la ida
i la ma e ia. Els es o d es o els es ni ells de
l'o d e de la eali a són, a la egada, els es
e i o is de la acionali a . La aó ambé es
oba o denan , explican els seus p opis
p oduc es acionals. Al cos a de les idees
dels e s ma e ials i i als, hi ha idees de les
idees, lleis o concep es més gene als que en
subo dinen un g an nomb e d'abas més
es ingi . De la ma e ia a la aó, passan pe
la ida, l'o d e de la eali a es jea qui za.
En e la ma e ia i la ida s'hi e ela una
discon inui a . Malg a que es con empla el
món ísic com l'esquele , la bas imen ada
que sos é l'edi ici del món de l'o gani zació,
de la ida, el pas d'un o d e a l'al e es a a
a és d'una zona d'omb a. Les elacions
d'eng ana ge en e els dos o d es no an
oblida que hi ha un sal di ícil d'explica . El
pas de la ma e ia a la aó, a a és de la ida,
cons i ueix, pe una al a banda, el pas del e
b u , de la dada sensible, ma e ial, a la idea, a
la concepció o mal.
Ma e ia i o ma, la eali a del e i la
acionali a de la idea s'a iculen d'una ma-
ne a que eco da A is b il, al com ens ho a
eu e
G.
Milhaud en un dels seus es udis
sob e Cou no , conjuminan la pe spec i a
cosmol6gica a nb la pe spec i a epis emolb-
gica. La p opo ció de ma e ia i de o ma,
d'a za
i
d'o d e, de la dada his b ica con in-
gen i de la dada eb ica necessk ia de e mi-
na o a la g adació je k quica dels o d es o
dels ni ells de l'o d e de la eali a . Pe b
a nbé a ec a el nos e accés, el coneixemen
pe pa nos a d'aques o d e. La polemica
de ons a nb la psicologia de Condillac o e-
eix un dels pun s nés in e essan s, en aques
aspec e, pe a cons a a la p opia e olució de
Cou io . L'elemen social apa eix a
M.
V.R.
co n a indispensable pe que es pugui e ec-
ua el pas de la ida a la aó. El sal de
l'animal a l'home només es po en end e de
esul es de la inse ció de l'home en un o ga-
nisme social. La biologia es p ojec a sob e la
sociologia. La biologia social de Cou no é
la p e ensió, en on de la ísica social de
Com e, de p esen a la ida de la socie a ,
co n la ida dels ésse s ius, menys educ ible
a una o ma, a una eo ia, a un o d e, pe la
majo p opo ció de ma e ia, d'his b ia, d'a -
za i educ ible que hi in e é.
La idea d'o d e es con igu a co n el nus
go dik de la iloso ia de Cou no . To es les
al es concepcions su en d'ella
i
o es hi an
a pa a . L'o d e eal de les coses, -que eS
di e en de l'o d e lbgic a a és del qual po
se a icula pel nos e pensamen -, equi al
a la se a acionali a . La aó és la acul a de
l'o d e. Pe aixb la idea d'o d e de les coses
és la idea de la aó de les coses. La idea
d'o d e és la base de la c i ica ilosb ica a la
qual s'han de so me e o es les al es idees,
kdhuc les eo ies cien i iques. És l'única idea
que no necessi a con ol, ja que es con ola
ella ma eixa a a és de l'exe cicí de la
acul a de la aó. To a idea ha d'es a d'a-
co d, s'ha de so me e el ca hc e o denado
de la acul a de la aó de la qual emana. Es
ju gen les idees cien í iques o ilosb iques
-de nomb e, de quan i a , de o ca, de
ma e ia, de ida- a enen a l'o d e que
in odueixen en la concepció de la eali a .
P oposa íem en end e la elació en e la
aó o denado a i la idea d'o d e a la mane a
co n Kan , en la ((Deducció T ascenden al)> (dins
de l'«Anali ica dels p incipis)) de la C zl ica de
la aópu a), concep la elació en e el ocus
uni icado , l'ape cepció pu a, i la sín esi
anscenden al de la imaginació pu a. Po-
d iem di , seguin aques a en u a pa al-le-
lisme, que, així co n la sin esi anscenden al
de la imaginació cons i ueix co n un model
que l'ac i i a uni icado a de l'ape cepció
pu a ha de eni p esen en o a sín esi de la
di e si a del sensible a a és de les ca ego-
ies així ambé la idea d'o d e de la eali a ,
de la aó de les coses -1'o d e da e i
absolu de la eali a -, unciona co n u i
.
model des ina a se ingu cons an men en
comp e pe pa de la aó en la se a ac i i a
o denado a de la eali a .
La asca o denado a de la aó e e eix en
un p og essiu coneixemen , cada egada
nés ap oxima , nés p obable, de l'o d e
absolu i da e de la eali a . La ce esa
absolu a, no ens és dona , pe o, d'assoli -la
mai. El pas del e a la idea a a és de la
ima ge, la con ianca en la acionali a de la
eali a , opa, a nés a més, amb l'incon e-
nien de la discon inui a del llengua ge. Ni
enim un accés di ec e a l'o d e absolu de la
eali a , ni es em do a s pe a pode -lo ex-
p essa adequadamen pe ia indi ec a. Amb
nés o meny p opie a a l'ho a de e e i -se a
la dis inció kan iana en e enomen i noü-
men, es dibuixa el con o n de la idea cou no-
iana d'un p og és inde ini del nos e co-
neixemen , de les nos es p opos es d'un
o d e ela iu, que es an co esponen cada
egada nés amb l'o d e absolu , eal i da e .
Aques a concepció ens anima a p oposa una
compa ació, la de ini i a i úl ima, pe a
en oca la lec u a de l'ob a de Cou no .
La iloso ia de Cou no , a a és del ca-
kc e cen al de la idea de p obabili a ,
ecupe a en mol s aspec es una ella solució.
En e el dogma isme i l'escep icisme, el lli-
b e de
V.
B ocha d sob e els escep ics g ecs
ei indica la pene an posició dels p obabi-
lis es de la No a Academia, sob e o de
Ca neades. Al ma eix emps, cons a a l'obli ,
la insu icien o l'equi ocada ap eciació que
en gene al la his o ia de la iloso ia e& hi ha
dispensa . Malg a o , B ocha d no dub a a
conside a explíci amen , en la conclusió del
seu llib e, Ca neades co n un a an -passa de
C1. Be na d.
Nosal es, inspi an -nos-hi, old íem em-
pa en a Ca neades amb Cou no . Ap o i-
an -nos del pa al.lelisme que es po es abli ,
demana íem que la ehabili ació o la e alo-
i zació que p econi za a B ocha d pe als
p obabilis es g ecs es es ex ensi a a Cou -
no , a es l'obli o la insu icien ap eciació de
que ambé ha es a objec e.
En aques sen i , l'e ique a de ((p obabi-
lisme acional)), que
F.
Men é p oposa pe
a

la iloso ia de Cou no , és un ence . D'en- g ecs, en Ca neades, la millo o ien ació
ada, pe quk essal a la se a ac uali a , do- p e ia pe a abo da la lec u a de
Ma é ialis-
na el ca ac e p obabilis a que la ciencia é
me, i alisme, a ionalisme,
aixi com de qualse-
cada egada més. Sob e o , pe b, és especial- ol de les al es ob es ilosb iques de Cou -
men lloable pel e que, a a és de la se a no amb la segu e a que no se'ns escapa a el
u ili zació pe a designa la iloso ia de Cou - que cons i ueix al nos e en end e la se a
no , con ida a oba en els p obabilis es in enció da e a.