Materialisme, vitalisme, racionalisme : els tres ordres de la realitat segons A. A. Cournot

MATERIALISME, VITALISME, RACIONALISME. ELS TRES ORDRES DE LA REALITAT SEGONS A,-A. COURNOT Ca les CASCANTE 1 SERRATONA MATÉRIALISME, VITALISME, RATIONALISME (M.V.R) Fou esc i pe A. A. Cou no l'any 1875,' es abans de la se a mo . Pel seu ca ac e de esum de o a la iloso ia an e io de l'au o , se l'ha designa co n el seu (( es amen ilo- so ic)). Com la es a de les ob es de Cou no , sob e o les iloso iques, passa o ca desa- pe cebuda a la se a epoca. Fou poc llegida, i, en conseqükncia, les eedicions i les aduc- cions d'aques a, aixi co n de les al es ob es, escasseja en, ins que es decidí emp end e l'edició de les se es Ob es Comple es que es a ac ualmen en cu s. ' COURNOT, An oine-Augs e: Ma é ialisme, i ali me, a ional jme. E z de sz l'emploi des données de la science en philosoph 'e. Edi a pe Clai e Salomon-Baye , Pa ís, Li- b ai ie philosophique J. V in, en coedició amb el C.N.R.S., 1979, XIV-272 pagines, dins Oeu es comple es de A.A. Cou no so a la di ecció d'And é Robine . Aques olum és el que igu a co n a cinque en el pla gene al de l'edició de les Ob es Comple es de Cou no , que cons a a de ca o ze olums, dels quals qua e ja han apa egu , men e que la es a es oben en p emsa o bé en p epa ació. Heus aquí la llis a comple a al co n igu a a la con apo ada de Ma é ialisme, ui alisme, a io- nall me; 1. Exposi Qn su la héo iedes chances e desp obabili és, pe B. BRU (en p epa ació). 11. Essai su les onde nen s de nos connai sances e su les ca ac e es de la c i ique philosophique, pe J. C. Pa- ien e, 1975. 111. T ai éde I'enchainenen des idées ondamen ales dans les sciences e dans I'his oi e, pe Y. Bela al (en p emsa). IV. Considé a ions su la ma che des idées e des éuéne- men s dans les emps mode nes, pe A. Robi- ne , 1973. V. Ma é iali me, ui alisme, a ionalisme. É ude su l'em- ploi des données de la science en philosophie, pe C1. Salomon-Baye , 1979. VI. Pieces philosophiques e c~ e~po?zdance, pe A. Ro- bine (en p epa ació). VII. Des Ins i u ions d'ins uc ionpublique en F ance, pe A. K eme -Ma ie i, 1976. VIII. P incipes de la héo ie des ichesses, pe G. Jo land. IX. Reuue sommai e des doc ines économiques. X-XIV. T ai és scien z iques, pe B. B u, P. Cos abe4 P. Du- gas e R. Ta on (en puepa acia;). El g uix conside able del conjun de les ob es de Cou no a especialmen ema ca- ble l'apa ició de Ma é ialisme, i alisme, a io- nalisme en el sen i que p opo ciona la isió de conjun més eeixida que Cou no ens dona del seu pensamen . Sense demana un eco egu p e i pe la es a de les ob es (M. V. R.) ens pe me e -nos ca ec d'un pen- samen d'unag an iquesa i d'una so p enen o iginali a , que gosa iem alo a mol més del que hom a habi ualmen si ens a enim al lloc edui , gene almen insigni ican , que Cou no ocupa en les his o ies de la iloso ia. Aixo ens po a ia a qües iona , ins i o , un ce obli de o un mo imen iloso ic que s'esde é al lla g de la segona mei a del se- gle XIX a F anca. Sembla que el cen e del món iloso ic que F anca cons i uia al segle XVII s'hagi desplaca , al segle XIX, a Alemanya. Pe aixb ma eix ens demanem si hi ha una base que pe me i en e eu e una possibili a , pe pe- i a que sigui, de p oposa aques a e isió de l'ap eciació pe pa de la his o ia, del pensa- men de Cou no així co n de la iloso ia que enia pe con ex . To i que els g ans p oblemes omanen, en iloso ia, co n en an es al es ac i i a s, els cen es d'in e ks can ien amb el emps. Mol es egades el que s'esde é és que es ep enen emes oblida s, o que es ecupe en elles solucions. A.A. Cou no ens p oposa dis ingi en e la iloso ia i la ciencia, en e al es c i e is, pel e que, en iloso ia, els an ics sis emes so in es o nen a e e iu e sense con asen i , al con a i que en ciencia, on el p og és bandeja l'e o pe semp e més. Aques ca ac e de la iloso ia di umina mol la on e a amb la se a p opia his o ia. P opicia l'exis kncia de modes, de p e e kn- cies legí imamen a iables a l'ho a de di igi l'a enció cap als di e sos pensamen s que han ana ob in el cami de la his o ia de la iloso ia ins als nos es dies. La elació que la iloso ia de cada momen man é amb la se a p opia his o ia és pe ec amen e e sible, i, en conseqükncia, les modes a ec en la his o- ia de la iloso ia a a és de la iloso ia des de la qual aquella s'esc iu. Malg a o , di icíl- men un pensado de hlua po passa gene- almen desape cebu pe a la majo ia dels his o iado s de la iloso ia, o ésse sis emk i- camen a alua de o ma injus a. Les p e e- encies, les modes oposades, sembla que, a la lla ga, han de con a es a -se mú uamen . 1 si, po se , en un sol his o iado de la iloso- ia no es eu gens cla , en l'e ec e conjun de o s ells podem c eu e que cada pensado ind h, ap oximadamen , el lloc que li co espon. Pe consegüen , pe explica -nos la insu- icien ap eciació del pensamen de Cou no i del mo imen iloso ic ances de la segona mei a del segle XIX, hem d'ana a oba les aons en les ca ac e is iques ma eixes de l'ob a de Cou no , així com del desen olupa- men de la iloso ia a F anca a la ma eixa epoca. Les en a-sis úb iques so a les quals F. Ra aisson ca aloga a el pensamen del seu emps, al Rappo su les p og és de la philosophie en F ance au XIXkme. s2cle (1 867)' donen una idea de la mul iplici a ingen de les endencies que s'hi oba en p esen s. No obs an aixb, posi i isme i espi i ualis- me, so a el pes d'A. Com e i de Maine de Bi an, espec i amen , s'hi e ela en les dues opcions onamen als que domina en el pa- no ama. Ra aisson p econi zk una sín esi d'ambdues di eccions, l'ad enimen d'un posi i isme o d'un ealisme espi i ualis a, donan les g ans linies de la iloso ia de la na u alesa que l'ha ia de ca ac e i za . Les essonhncies de la «Na u philosophie» de Schelling mo i a en, nés a d, Be gson a ma isa en un a icle ecolli a Lepensée e le ~ mou an aques a p e esa in luencia. La epe cussió del Rappo de Ra aisson ou eno me. El ma eix Be gson, al discu s de ecepció a l'Acadkmia, econeixia que in p omocions l'ha ien sabu de memo ia. La se a impo ancia c eix a mesu a que els pensado s pos e io s el p enen com a pun de e e encia. Se'ns e ela imp escindible pe a o ien a -se en aques a a iada ebullició de la iloso ia de la segona mei a del se- gle XIX a F anca, an di ícil d'a alua . Així eiem com, en la línia de l'esbós de la iloso ia de la na u alesa del Rappo , Le ondemen de l'induc ion, la esi que J. Lachelie p esen a l'any 1871, hi enia a a egi de la se a con ibució. 1 E. Bou oux, l'any 1874, amb la se a esi De la con ingence des lois de la nah e, segueix el ma eix il. El Rappo ja es e e ia a l'ob a ilosb ica de Cou no que alesho es es coneixia, I'Essai de 18 5 1 . Ma é z'al Sme, i alisme, a ionalisme palesa, a a és de l'e olució del pensamen de Cou no , la e e encia implíci a al Rappo de Ra aisson. Posi i isme i espi i ualisme cons i ueixen pe a Cou no el ma c nés adien pe a con on a el seu p opi pensa- men a l'ho a de dona -ne un da e esum. Les al+lusions són, pe o, escasses i mol ela- des. La nés explíci a, p ecisamen , és la que ad eca a l'espi i ualisme pe desma ca -se'n a l'apa a inal sob e l'kmbi de l'knima, de l'espe i , que el1 designa, in oduin un neo- logisme, (( ans acionalisme)). M. V.R. no és una ob a pe polemi za amb cap de les dues opcions. Es, onamen almen , una apo - ació o iginal que no en a en cap de les dues e ique es, ni en una sín esi d'ambdues, mal- g a eb e'n la in luencia. Com el pe iode dins del qual s'emma ca, la iloso ia de Cou - no és di ícil d'ap ecia . La a ie a que la ca ac e i za la a dispe sa. No es po oba una ó mula pe a acili a la comp ensió global del p ojec e. La lec u a de M. V.R. so p kn. Cos a de ixa -se en la idea o les idees cen als que el e eb en. El de all dels innomb ables exem- ples mol es egades con on. Pe al a banda, nés a ia despis a, d'en ada, la mena d'exemples que es an a busca . Només quan enim p esen la con ibució impo an de Cou no en el camp de les ma emk iques, els seus eballs sob e cklcul de p obabili a s, comencem a en e eu e el e i able pe il de la se a p opos a. La se a asca com a inspec- o gene al d'es udis ens a en end e, a nés a més, la se a passió pe l'exemple. En aques sen i , no es po oblida la se a ob a pedago- gica sob e les ins i ucions d'ins ucció públi- ca a F anca. Pe o el balanc de Cou no com a cien í ic no s'acaba en la ma emk ica pu a. Con é eco da que ou un dels undado s de l'economia ma emk ica. 1 que, pe an , les se es apo acions ma emh iques, sob e o en el cklcul de p obabili a s, e en concebu- des a enen a la se a aplicació a la eali a . Si és que cal posa -li alguna e ique a, no es a íem pas en desaco d a nb la de ((p oba- bilisme acional)) que F. Men é p oposa pe a la iloso ia de Cou no . La cen ali a de la idea de p obabili a a M. V.R. no es desco- b eix, pe b, o segui . És e iden que si hom ha llegi les es ob es ilosb iques an e io s, 1'Essai (1 8 5 1 ), el T ai é (1 868) i les Considé a- hns (1872), ja s'espe a des de les p ime es pagines. Tanma eix, si es llegeix Cou no pe p ime a egada, a nb la no a o denació de les se es idees que a a Ma é ia is ne, ins a la qua a secció del llib e hom no es po e ca ec de la in enció da e a de l'au o . M. V. R., pe consegüen , eque eix una lec u a seguida, global. Cal a iba al inal pe a p ojec a -lo e ospec i amen sob e o el que s'ha ana dien abans. 1 si po se , con é con as a M. V.R. a nb les ob es an e- io ~. To i que Cou no es epe eix en els exemples, el desen olupamen de mol es idees a M.V.R. és insu icien , massa b eu. So in , és una al-lusió que demana una am- pliació. El ca hc e de esum domina o a l'ob a. A a bé, no obs an ésse un esum de la p oducció ilosb ica an e io , M. V. R. és, espec e a o el seu conjun , inespe ada- men eno ado . L'ho i zó ins alesho es onamen almen ma emi ic de CoÚ no es oba palesamen al e a . La secció del llib e que Cou no anomena (( i alis ne)) és especialmen ema cable. Al cos a de la idea de p obabili a es des aca la idea de ida que l'au o essal a al dedins del seu p opi sis ema, donan -li un pape p e- ponde an . La lec u a de C1. Be na d, a nb e e encia exp essa, així co n al es lec u es de biblegs o de na u alis es no an cla amen consignades, li han e , sens dub e, el seu e ec e. El Rappo de Ra aisson ja eia essb de l'ob a de C1. Be na d, de la impo ancia de la se a asca medica i biolbgica, de la ans- cendkncia pe a la iloso ia de la se a p opos- a del me ode expe imen al. Les Iliqons que es dedica en a la biologia dins del Cou s de philosophie posi i e d'A. Com e posa en de mani es la inculació del posi i isme a nb el i alisme. Un dels es udis que G. Canguil- hem dedica a Com e es p oposa p esen a lo co n un ep esen an de i'escola de Mon pe- Ilie . Ce amen , la p e ensió de e de la biologia una ciencia posi i a, a nb un objec- e p opi, i educ ible a la ísica i a la química, malg a es a -hi en elació en mol s aspec es, ecull la ei indicació i alis a de l'especi ici- a de la ida. Si en C1. Be na d aques a he encia i alis a es oba a mol ma isada, en Cou no , co n en Com e, idhuc més i o que en les se es llicons de biologia, o na a oba -s'hi a p ime pla. La e ce a secció del llib e dedicada a p esen a la ansició del i alisme al acio- nalisme ens acaba de con ence de la eo- ien ació de la iloso ia de Cou no . La socio- logia se'ns apa eix co n una biologia social, pe oposició a la ísica social de Com e. La ma eixa secció de i alisme, a més a més, con ibueix especialmen a e -nos eu e co n al lla g de la lec u a de M.V.R. a p enen elleu el sub í ol que el llib e po a. 1, de passada, ens ajuda a en end e el í ol p incipal, els es emes que, a la se a epoca, P. Jane ju ja a que p edisposa en a c eu e que encapcala en el que ha ia de esul a el desen olupamen d'una sin esi incomp en- sible de es iloso ies adicalmen di e en- ciades. Ma é ialisme, ui alzj ne, a 'onalis ne es a con i man , al co n el seu sub í ol anuncia, co n un ((es udi sob e la u ili zació de les dades de la ciencia en iloso ia)). Cou no p e én que la se a iloso ia es i- gui al dia, que inco po i els esul a s de la ciencia del seu emps. L'assimilació d'aques- es idees no és, pe b, di ec a. Són sospesades i c i icades. La secció de i alisme ens mos a a a és de la discussió de les idees ans o - mis es i e olucionis es de Lama ck i de Da win, la unció c i ica que la iloso ia semp e po enca na en on de la ciencia més o menys cons i uida. M.R. V, co n diu a la in oducció la se a edi o a Cl. Salomon- Baye , dema ca el e i o i del qual a pa i de 1906, en el pla d'es udis ancks, se a designa epis emologia de comp es de ilo- so ia de les cikncies. No s'ha d'oblida que M. VR. ou du an mol de emps un dels ex os de l'assigna u a. A l'ho a de dona el esum de o a la se a ob a, a a és del sub í ol de M. KR., Cou - no posa l'accen en el ca ic e epis emo- lbgic que p esideix o el conjun . Aques ca kc e epis emolbgic global és el que ha d'e i a que el i ol ens enganyi. No ens obem al da an d'una sin esi de es sis- emes o co en s ilosb ics apa en men an oposa s. El i ol de Ma e ialisme, i alisme, acionalisme, bandeja aques p ejudici, ex- p essa mol bé el que desp és es a con igu- an a mesu a que l'ob a a anqa els es o d es o els es ni ells onamen als de l'o - d e, que cons i ueixen pe a Cou no el conjun de la eali a . En aques a di ecció, el que Cou no ol di és que, a la concepció, des de la iloso ia, de cadascun dels es g ans o d es de la eali a , s'inco po in les dades que les ciencies que enen pe objec e p in- cipal aques s kmbi s ens p opo cionen. Sense desme bixe la se a in enció, hi econeixem una inspi ació en la classi icació com iana de les ciencies que enia pe base una classi icació dels enbmens segons la se a complexi a . Pe aixb la e i able di- mensió de la se a o iginali a només es po a alua a a és de la comp ensió de la peculia concepció que é Cou no de la idea d'o d e, en elació al p obabilisme bksic que p o essa. La idea d'o d e, de la aó de les coses, a nb la se a con apa ida, la idea d'a za , són com els dos cen es de o ca des dels quals es con igu a el camp del que s'ha anomena el seu p obabilisme acional. ((O d e i p og és)) e a el lema d'A. Com e. Pe a copqa la no e a de les ede inicions d'ambdós e mes, que Cou no in odueix, n'hi ha p ou a nb la cons a ació de la dispa i- a dels in e essos d'A. Com e i d'A.A. Cou no . O d e i p og és pe al undado del posi i- isme són concepcions di ec amen o indi- ec amen elacionades a nb la se a sociolo- gia. L'o d e posi iu que semp e é en is a és un o d e social. El p og és que en da e a ins ancia comp a és el p og és de la socie a . Amb Cou no la idea d'o d e é un abas cosmolbgic. Es ac a d'un o d e, o d'uns o d es, en di e sos ni ells, de la eali a . El p og és que mo i a més les se es e lexions és un p og és del coneixemen , del nos e coneixemen semp e ela iu de l'o d e abso- lu i da e de la eali a . Amb p opie a , és un p og és de les ciencies. La iloso ia, si p og esa, només ho a a a és de la se a elació a nb les ciencies, segons la de inició que en dóna Cou no : ((l'espe i que es dedi- ca en les ciencies, en la his o ia i a o s eu, a pene a la aó de les coses, a posa -les en l'o d e més p opi pe a mos a com p oce- deixen acionalmen les unes de les al es)). Pe aques mo iu con é insis i en el e que, pe ap ecia millo el llib e de M. VR. cal epasa -lo, un cop llegi , des d'aques a pe s- pec i a epis emolbgica que el da e apa a de la secció inal del acionalisme, dedica a l'examen de la elació en e la iloso ia i la ciencia, consolida exp essamen . S'ha de des e , ambé, un possible malen- es. No és només el e i o i co esponen a la secció del acionalisme el que és suscep i- ble de se acionali za . La aó pene a la ida i la ma e ia. Els es o d es o els es ni ells de l'o d e de la eali a són, a la egada, els es e i o is de la acionali a . La aó ambé es oba o denan , explican els seus p opis p oduc es acionals. Al cos a de les idees dels e s ma e ials i i als, hi ha idees de les idees, lleis o concep es més gene als que en subo dinen un g an nomb e d'abas més es ingi . De la ma e ia a la aó, passan pe la ida, l'o d e de la eali a es jea qui za. En e la ma e ia i la ida s'hi e ela una discon inui a . Malg a que es con empla el món ísic com l'esquele , la bas imen ada que sos é l'edi ici del món de l'o gani zació, de la ida, el pas d'un o d e a l'al e es a a a és d'una zona d'omb a. Les elacions d'eng ana ge en e els dos o d es no an oblida que hi ha un sal di ícil d'explica . El pas de la ma e ia a la aó, a a és de la ida, cons i ueix, pe una al a banda, el pas del e b u , de la dada sensible, ma e ial, a la idea, a la concepció o mal. Ma e ia i o ma, la eali a del e i la acionali a de la idea s'a iculen d'una ma- ne a que eco da A is b il, al com ens ho a eu e G. Milhaud en un dels seus es udis sob e Cou no , conjuminan la pe spec i a cosmol6gica a nb la pe spec i a epis emolb- gica. La p opo ció de ma e ia i de o ma, d'a za i d'o d e, de la dada his b ica con in- gen i de la dada eb ica necessk ia de e mi- na o a la g adació je k quica dels o d es o dels ni ells de l'o d e de la eali a . Pe b a nbé a ec a el nos e accés, el coneixemen pe pa nos a d'aques o d e. La polemica de ons a nb la psicologia de Condillac o e- eix un dels pun s nés in e essan s, en aques aspec e, pe a cons a a la p opia e olució de Cou io . L'elemen social apa eix a M. V.R. co n a indispensable pe que es pugui e ec- ua el pas de la ida a la aó. El sal de l'animal a l'home només es po en end e de esul es de la inse ció de l'home en un o ga- nisme social. La biologia es p ojec a sob e la sociologia. La biologia social de Cou no é la p e ensió, en on de la ísica social de Com e, de p esen a la ida de la socie a , co n la ida dels ésse s ius, menys educ ible a una o ma, a una eo ia, a un o d e, pe la majo p opo ció de ma e ia, d'his b ia, d'a - za i educ ible que hi in e é. La idea d'o d e es con igu a co n el nus go dik de la iloso ia de Cou no . To es les al es concepcions su en d'ella i o es hi an a pa a . L'o d e eal de les coses, -que eS di e en de l'o d e lbgic a a és del qual po se a icula pel nos e pensamen -, equi al a la se a acionali a . La aó és la acul a de l'o d e. Pe aixb la idea d'o d e de les coses és la idea de la aó de les coses. La idea d'o d e és la base de la c i ica ilosb ica a la qual s'han de so me e o es les al es idees, kdhuc les eo ies cien i iques. És l'única idea que no necessi a con ol, ja que es con ola ella ma eixa a a és de l'exe cicí de la acul a de la aó. To a idea ha d'es a d'a- co d, s'ha de so me e el ca hc e o denado de la acul a de la aó de la qual emana. Es ju gen les idees cien í iques o ilosb iques -de nomb e, de quan i a , de o ca, de ma e ia, de ida- a enen a l'o d e que in odueixen en la concepció de la eali a . P oposa íem en end e la elació en e la aó o denado a i la idea d'o d e a la mane a co n Kan , en la ((Deducció T ascenden al)> (dins de l'«Anali ica dels p incipis)) de la C zl ica de la aópu a), concep la elació en e el ocus uni icado , l'ape cepció pu a, i la sín esi anscenden al de la imaginació pu a. Po- d iem di , seguin aques a en u a pa al-le- lisme, que, així co n la sin esi anscenden al de la imaginació cons i ueix co n un model que l'ac i i a uni icado a de l'ape cepció pu a ha de eni p esen en o a sín esi de la di e si a del sensible a a és de les ca ego- ies així ambé la idea d'o d e de la eali a , de la aó de les coses -1'o d e da e i absolu de la eali a -, unciona co n u i . model des ina a se ingu cons an men en comp e pe pa de la aó en la se a ac i i a o denado a de la eali a . La asca o denado a de la aó e e eix en un p og essiu coneixemen , cada egada nés ap oxima , nés p obable, de l'o d e absolu i da e de la eali a . La ce esa absolu a, no ens és dona , pe o, d'assoli -la mai. El pas del e a la idea a a és de la ima ge, la con ianca en la acionali a de la eali a , opa, a nés a més, amb l'incon e- nien de la discon inui a del llengua ge. Ni enim un accés di ec e a l'o d e absolu de la eali a , ni es em do a s pe a pode -lo ex- p essa adequadamen pe ia indi ec a. Amb nés o meny p opie a a l'ho a de e e i -se a la dis inció kan iana en e enomen i noü- men, es dibuixa el con o n de la idea cou no- iana d'un p og és inde ini del nos e co- neixemen , de les nos es p opos es d'un o d e ela iu, que es an co esponen cada egada nés amb l'o d e absolu , eal i da e . Aques a concepció ens anima a p oposa una compa ació, la de ini i a i úl ima, pe a en oca la lec u a de l'ob a de Cou no . La iloso ia de Cou no , a a és del ca- kc e cen al de la idea de p obabili a , ecupe a en mol s aspec es una ella solució. En e el dogma isme i l'escep icisme, el lli- b e de V. B ocha d sob e els escep ics g ecs ei indica la pene an posició dels p obabi- lis es de la No a Academia, sob e o de Ca neades. Al ma eix emps, cons a a l'obli , la insu icien o l'equi ocada ap eciació que en gene al la his o ia de la iloso ia e& hi ha dispensa . Malg a o , B ocha d no dub a a conside a explíci amen , en la conclusió del seu llib e, Ca neades co n un a an -passa de C1. Be na d. Nosal es, inspi an -nos-hi, old íem em- pa en a Ca neades amb Cou no . Ap o i- an -nos del pa al.lelisme que es po es abli , demana íem que la ehabili ació o la e alo- i zació que p econi za a B ocha d pe als p obabilis es g ecs es es ex ensi a a Cou - no , a es l'obli o la insu icien ap eciació de que ambé ha es a objec e. En aques sen i , l'e ique a de ((p obabi- lisme acional)), que F. Men é p oposa pe a la iloso ia de Cou no , és un ence . D'en- g ecs, en Ca neades, la millo o ien ació ada, pe quk essal a la se a ac uali a , do- p e ia pe a abo da la lec u a de Ma é ialis- na el ca ac e p obabilis a que la ciencia é me, i alisme, a ionalisme, aixi com de qualse- cada egada més. Sob e o , pe b, és especial- ol de les al es ob es ilosb iques de Cou - men lloable pel e que, a a és de la se a no amb la segu e a que no se'ns escapa a el u ili zació pe a designa la iloso ia de Cou - que cons i ueix al nos e en end e la se a no , con ida a oba en els p obabilis es in enció da e a.