PAPERS.
REGIO
METROPOLITANA
DE
BARCELONA
núm.
24,
ab il
1995,
piigs.
39-49
LA MOBILITAT A
LA
BARCELONA DEL
2000.
ASPECTES INFRASTRUCTURALS I INSTITUCIONALS
MANUEL
VILLALANTE
Enginye indus ial. Di ec o de Seweis de T anspo i Ci culació
de I'Ajun a nen de Ba celona
SUMARI
1.
In oducció
2.
Els luxos ag ega s de mobili a
3.
La espos a pública. La xa xa ia ia i el
anspo públic
ABSTRACT
A la conu bació de Ba celona es eali zen cada dia 4.580.000 desplacamen s, dels quals 2.280.000 són anades
i
o -
nades esidencia- eball. Una pa c eixen d'aques s desplacamen s - an dels que són d'en ada
i
so ida de la ciu a
de Ba celona com els in e io s de la ciu a - es eali za en ehicle p i a . La espos a de I'Adminis ació a aques a
demanda de mobili a s'a icula en dues di eccions: d'una banda, el man enimen , millo a
i
ges ió de la xa xa ia ia;
d'una al a, I'ex ensió
i
adminis ació de la xa xa de anspo públic. Tanma eix, o
i
les millo es no ables que s'han
p odu'i en un i al e aspec e, la con inu'i a de la endencia ac ual en I'inc emen de I'ús del ehicle p i a esul a ia, a
mig e mini, insos enible. Així, pe al de e -hi on , les adminis acions han de desen olupa ambé polí iques des ina-
des a modi ica p og essi amen el compo amen dels ciu adans en I'ús del ehicle p i a . Aques es polí iques s'han
de desplega en es camps: millo a del anspo públic, dissuasió de la pene ació del ehicle p i a
i
ac amen p io-
i a i dels desplacamen s de ianan s.
En la conu bación de Ba celona se ealizan cada dia 4.580.000 desplazamien os, de 10s cuales 2.280.000 son idas y
uel as esidencia- abajo. Una pa e c ecien e de es os desplazamien os - an o 10s de en ada y salida de Ba celona
como 10s que se p oducen en el in e io de la ciudad- se ealizan en ehiculo p i ado. La espues a de la
Adminis ación a es a demanda de mo ilidad se a icula en dos di ecciones: po una pa e, el man enimien o, mejo a y
ges ión de la ed ia ia; po o a, la ex ensión y adminis ación de la ed de anspo e publico. Sin emba go, a pesa
de las mejo as no ables que se han p oducido en uno y o o aspec o, la con inuidad de la endencia ac ual en el inc e-
men o del uso del ehiculo p i ado esul a ia, a medio plazo, insos enible. Asi, con el objec o de hace en e a es e
inc emen o, las adminis aciones ienen que desa olla ambién polí icas des inadas a modi ica p og esi amen e el
compo amien o de 10s ciudadanos en el uso del ehiculo p i ado. Es as polí icas se han de a icula en es campos:
mejo a del anspo e, disuasión de la pene ación del ehiculo p i ado y el a amien o p io i a io de 10s desplazamien-
os de 10s pea ones.
Dans la conu ba ion de Ba celona on lieu chaque jou 4.580.000 déplacemen s, desquels 2.280.000 son des alle s-
e ou s domicile- a ail. Une pa c oissan e de ces déplacemen s - an ceux qui son d'en ée e de so ie de la ille de
Ba celona, comme les déplacemen s in é ieu s dans la ille- se éalisen en oi u e p i ée. La éponse de
I1Adminis a ion a ce e demande de mobili é a dans deux di ec ions
:
d'une pa , le main ien, I'amélio a ion e la ges-
ion du éseau iai e e , d'au e pa , I'ex ension e I'adminis a ion du éseau de anspo en commun. Pou an , e
malg é les amélio a ions no ables qui dans I'un e I'au e sens on é é ealisées, la con inui é de la endance ac uelle
dans I'acc oissemen de I'usage de la oi u e p i ée de iend ai , a moyen e me, insou enable. Ainsi, e a in de pou oi
a on e ce e si ua ion, les adminis a ions doi en dé eloppe des poli iques des inées a modi ie p og essi emen le
compo emen des ci adins dans I'usage de la oi u e p i ée. Ces poli iques doi en se déploye su ois e ains
:
I'amélio a ion du anspo public, la dissuasion de la pené a ion de la oi u e p i ée e le ai emen p io i ai e du
déplacemen du pié on.
LA
MOBILITAT A LA BARCELONA DEL
2000.
ASPECTES INFRASTRUCTURALS I INSTITUCIONALS
1.
In oducció
Les elacions de mobili a i de anspo a Ba -
celona i a la se a a ea me opoli ana han ana e o-
lucionan . L'es o c in e so eali za du an els
úl ims anys, pa icula men amb mo iu dels Jocs
Olímpics, ha dona els seus ui s, que s'han con-
c e a en una impo an disminució del ansi in e-
io a la ciu a , en una majo connec i i a amb els
municipis de I'en o n me opoli a i en la ecupe ació
dlalguns espais pe a ianan s
i
es acionamen pe
a esiden s en espais des ina s an e io men al
ehicle.
És desig de o s que aques p océs es consolidi i
s'aconsegueixin ni ells d'equilib i en e les necessi-
a s de desplacamen
i
els es anda ds de quali a
de ida. Aques equilib i no po basa -se en la cons-
ucció de no es in as uc u es, ni an sols en
I'op imi zació del endimen de la xa xa exis en .
Ens obem en un momen de decisió, un cop com-
ple s uns objec ius en els quals cal ap o undi
i
e i-
a que es malba a in els guanys socials assoli s
amb les ondes. L'es a egia de u u eque eix de
I'ac uació di ec a sob e la demanda de ia ges i
de la conside ació de les necessi a s de mobili a
in eg ades com un ac o més dins de les necessi-
a s uncionals d'una ciu a , zones esidencials de
quali a , educció de la con aminació i del ni ell
de so olls, en e d'al es elemen s de la quali a de
ida.
2.
Els luxos ag ega s de mobili a
Segons les úl imes enques es de mobili a , a la
conu bació de Ba celona es eali zen cada dia p op
de 4.580.000 desplacamen s ( o s els modes);
d'aques s, 2.280.000 són associables a mobili a
obligada (incloen -hi les o nades al domicili).
El mode p i a cons i ueix ac ualmen la p incipal
on de conges ió ia ia. Als desplacamen s in e ns
p opis dels ciu adans de Ba celona (950.000) han
d'a egi -se els gene a s pels conduc o s p o inen s
de I'a ea me opoli ana i de la egió (962.000)
i
els
associa s al anspo pesan
i
al lux de me cade-
ies (410.000). En aques es xi es s'es a conside-
an com a ia ge o aquell desplacamen que é
una pa del seu eco egu a I'in e io del e me
municipal. Resul a així un o al de 2.322.000 des-
placamen s de pe sones
i
d'ap oximadamen
2.014.000 desplacamen s de ehicles pe una
xa xa in e io amb capaci a eo ica su icien , pe o
capaci a eal limi ada pe la indisciplina d'es acio-
namen
i
pe la eali zació d'ope acions de ca ega
i
desca ega en zones des inades a ci culació. Cal
ema ca en aques sen i que el 40% de les ope a-
cions ja s'han e a les onze del ma i coincidin
amb la pun a de ansi d'accés al eball i a les p i-
me es ges ions del dia.
L'enca imen del p eu del sol a I'in e io de la ciu-
a , la igidesa pel que a a la p opie a de I'habi a -
ge (la p opo ció d'habi a ges de p opie a és la
més al a de la
UE)
i la p opia ine cia economica
que cada cop es basa més en la elació amb me -
ca s ex e io s de e minen enomens com el des-
placamen labo al, la eali zació de ges ions a
I'ex e io de la ciu a
i
la implan ació d'emp eses
a la pe i e ia que eali zen les ac i i a s a I'in e io
de la ciu a ; o aixo de i a en una ca ega c eixen
a les ies d'en ada i so ida.
El ansi p i a als accessos (1.024.000 ehi-
cles/dia) expe imen a inc emen s anuals supe io s
al 3,5%, amb escasses al e na i es de ans asa-
men al anspo col.lec iu, que en aques cas es
edueix a les línies de odalia de Ren e i a les línies
d'au obusos in e u banes amb impedancies que
di icul en la cap ació d'usua is ( equencies i eloci-
a s come cials baixes, dis ancia del domicili a
I'es ació ele ada), men e que la capaci a d'en a-
da a Ba celona desp és de la cons ucció de les
ondes e limi ada pe la de les au opis es
d'accés, i és de 960.000 ehicles/dia.
Ha de no a -se que més del 40% dels ia ges en
mode p i a amb eco egu a la ciu a e o igen o
des inació a I'ex e io . L'úl ima enques a de mobili-
a obligada eali zada I'any 1991 con i ma que el
32% dels ia ges eali za s a Ba celona (inclosos
o s el modes) é el seu o igen o la se a des inació
a I'ex e io , men e que I'EMO de 1986 a de e mi-
na un 25% d'aques ipus de ia ges. Limi an
,
aques a obse ació al mode p i a , la p opo ció de
. .
.
.
i'..
'
.
-
,.
-
-
.
.
ia ges pe mo iu d'es udi o eball que enen o i-
,
gen o des inació a I'ex e io de la ciu a ha ~assa
I
Pesan s
3
eixos o mes
(1.0%)
I
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de
I'Ajun amen de Ba celona.
-
del 42% I'any 1986 al 48% el 1991.
Complemen a iamen , I'explo ació de I'enques a
EMAB'94, que anali za la mobili a a la conu bació
de Ba celona es esa a o s els mo ius (obliga s i no
obliga s), ha de e mina que els úl ims anys ha dis-
minui la mobili a en gene al, al emps que s'ha
p odu'i un ans asamen de ia ges cap al ans-
po p i a a cos a dels desplacamen s a peu
incompa ibles amb les dis ancies c eixen s en e el
domicili i el lloc labo al.
En e 1989
i
1992 el se ei e o ia i de odalia ha
mul iplica pe dos el seu nomb e de ia ge s
-
I
(augmen s del 20% anual). Els esul a s de 1994
"*-L
s
7
li
-4
I
~ esen en un inc emen del 18% es~ec e a 1992.
Pesan s
3
elxos o mes
(4.5%)
1
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de
I'Ajun amen de Ba celona.
meno que en el pe íode an e io pe o cla amen
posi iu si conside em la compe encia indu'ida pe la
millo a d'accessibili a a la ciu a en ehicle p i a ,
associada a les ondes. El enomen espon sense
cap mena de dub e a la millo a de connec i i a en
anspo públic en e la ciu a
i
la se a p ime a
co ona me opoli ana (co edo del Ma esme i
al es), on s'han assoli equencies de pas equipa-
ables a les d'un me o egional.
La dis ibució modal ac ual a la ciu a pe a des-
placamen s in e ns és: a peu 35%, anspo p i a
23%, anspo públic 42%. Pe a desplacamen s
in e ns-ex e ns, la dis ibució modal és: a peu 6%'
anspo p i a
53%,
anspo públic 43%. La
Ciu a Rondes Accessos
Pesan s
3
eixos o més
1
5
7
Pesan s
2
eixos
3
5
7
Come cials
11
8
8
Tu ismes
68
76
74
1
TOTAL
100 100
1
O0
I
I
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de Fon : Di ecció de Se eis de T anspo
i
Ci culació de
I'Ajun amen de Ba celona. I'Ajun a nen de Ba celona.
Pe sob e de la mi jana*
A
I'en o n de la mi jana'
Pe so a de la mi jana*
A
I'en o n
de
la mi jana'

mobili a in e na en ehicle p i a (co xe o mo o) ha
passa en deu anys de 9.400.000 ehicles pe
quilome e (quilome es eali za s a Ba celona
cada dia eine pel conjun de ehicles que hi ci cu-
len) a 11.200.000 ehicles pe quilome e (amb un
inc emen del 19%), sense que aixo ep esen i una
g an densi a de ci culació ja que les ondes gene-
en i ine a is de majo longi ud que han inc emen-
a el eco egu mi ja pe ehicle.
La a iació no només és quan i a i a, sinó ambé
quali a i a, ja que s'obse a un inc emen g adual
de la p esencia de mo os
i
ciclomo o s, més adap-
a s al mi ja u ba, que aconsegueixen p opo cions
del 16% en el cen e de la ciu a .
L'ús del me o s'ha man ingu ela i amen es able
(253 milions de ia ge s el 1984 i 258 milions de
ia ge s el 19941, men e que s'obse a un descens
en la u ili zació de I'au obús (247 milions de ia ge s
el 1984, 201 milions el 1994)) descens jus i ica pel
p og essiu c eixemen de la xa xa de me o, la qual
ha ana cap an i ine a is coinciden s d'au obusos
i
pel pas d'algunes línies
a
explo ado s ex e ns. En
aques Úl im any la endencia s'ha in e i , amb una
ecupe ació de I'us de I'au obús u ba.
El ia ges a peu ep esen en el 30% del o al, mal-
g a que en mol s casos la du ada d'aques és
nomes lleuge amen supe io al seu equi alen en
co xe.
3.
La espos a pública. La xa xa ia ia
i
el anspo públic
Les no es in as uc u es han de espond e a un
plan ejamen que assumeixi plenamen aques
ca ac e me opoli a
i
egional cap al qual es di i-
geix la mobili a . La p e isió de no es in as uc-
u es espon a aques a demanda c eixen ex e-
io . S'es an e o can els eixos de ca ac e
me opoli a i egional, po es no d
i
sud de les
ondes, ma ges del Besos
i
el Llob ega , cin u ó
o bi al, au o ia del Llob ega , e c., sense oblida
la u u a es ació de I'AVE, que p opicia a esiden-
cies a ciu a s com Ta agona o Gi ona pe a pe -
sones amb lloc de eball a Ba celona i inc emen-
a a el enomen de capi ali a de la ciu a amb el
pe ill de sob eca ega d'alguns pun s c í ics
d'accessos i comunicació.
A escala u bana s'es an p ojec an millo es en la
comunicació in e na pe o queden enca a pe i es
ob es de su u a que p opo ciona an més accessi-
bili a sense gene a nous ia ges des de I'ex e io .
Aques es comp enen des de la inali zació del p i-
me cin u ó o Ronda del Mig, la con inu'i a de la
Ronda del Guina dó, la Diagonal Ma , ins a ies
an especí iques com I'accés al po i la Zona
F anca des de la Ronda Li o al mi jancan un ial
especí ic pe a un ansi pesan .
Pe o I'es a egia no es di igeix exclusi amen a
I1apo aciÓ de les no es in as uc u es, sinó a op i-
mi za I'us de la xa xa exis en mi jancan una ges-
ió adequada. Les millo es en la senyali zació dels
accessos a Ba celona o la sup essió del pea ge de
la B-30 se ien mesu es ep esen a i es de com
aques a ges ió po e e i en millo es sensibles a
la ci culació concen an el ansi pesan a la B-30
o IIA-7 i especiali zan les ondes com a dis ibu'ido-
es del ansi d'accés a la ciu a .
Aques es ac uacions pe me en la ecupe ació pe
a la ciu a de zones an e io men cas igades pel
ansi . Po se la més emblema ica és I'obe u a de
la ciu a al ma . La ecupe ació del on ma í im
del Poblenou ha e i ali za I'en o n do an -lo
d'accessibili a mi jancan la Ronda Li o al
i
de qua-
li a mi jancan un u banisme adequa . La
ins al.lació d'emp eses, esidencies i cen es
come cials en aques es zones és p o a de I'accep-
ació d'aques es ope acions. L'assis encia en
massa a les pla ges, al Po Olímpic o al Po Vell
con i men la espos a posi i a del ciu ada a la
do ació d'aques es no es zones, així com no es
demandes de mobili a onamen ades en I1oci.
Aques és un al e enomen que cal eni en co np-
e pel que a e e encia al planejamen de la u u a
mobili a , ja que els desplacamen s pe ac i i a s
lúdiques són adicionalmen de di ícil ans asa-
men al anspo públic.
I
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de I'Ajun amen de
Ba celona. Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de I'Ajun amen de
Ba celona.
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de I'Ajun amen de Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de IIAjun amen de
Ba celona. Ba celona.
Pa al-lelamen s'ha hagu de asllada les ac i i a s
amb majo s necessi a s de supe ície a I'en o n
immedia de la ciu a . El u u del Del a del
Llob ega com a cen e de comunicacions an de
me cade ies com de ia ge s és inqües ionable. La
ins al.lació de les zones d'ac i i a logis íca a les
p oximi a s del po , I'ae opo ,
i
les a ees indus-
ials, alimen ada pe una xa xa de comunicacions
pe ca e e a adequada, ha d'assegu a el p o e'i-
men a la ciu a minimi zan els impac es nega ius
que el anspo de me cade ies p odueix sob e
o es les g ans ciu a s. En el ma eix sen i es p o-
jec en les cen als in eg ades de me cade ies
(CIM) del Besos a San a Pe pe ua i del Baix Llo-
b ega , que combinades amb mic opla a o mes de
dis ibució a implan a als ba is han de p opo cio-
na al e na i es de p o ei'men pe a I'ac i i a
come cial, compa ibles amb ni ells de se ei ade-
qua s de la xa xa. Es ac a en de ini i a de disse-
nya espais, ho a is, ehicles
i
i ine a is adequa s a
cada si uació i espec uosos amb el mi ja u ba.
E iden men , el u u es a en la in eg ació de o s
aques s sis emes. És nécessa ia una conce ació
dels di e en s modes no únicamen a i a ia, sinó
de plan ejamen i de ges ió, amb els aco ds ins i u-
cionals que aixo compo a.
És necessa i ambé ga an i la coo dinació de les
ac uacions dels di e en s es amen s municipals,
així com d'al es ins i ucions e i o ials pe a la
de inició de les polí iques es uc u als que a ec en
la mobili a , p incipalmen les de cai e u banís ic i
iscal. No és possible modi ica pe manen men la
polí ica d'in as uc u es ia ies, sinó que és
necessa i c ea un ma c de desen olupamen
i
un
p og ama a mi ja o lla g e mini
i
ga an i el seu
complimen
i
la se a coo dinació e i o ial amb
els consells de dis ic e pe a la de inició
i
el man-
enimen de les accions d'o denació del ansi
(ca ega i desca ega, espais de ianan s, es acio-
namen ...), o ap opan -se a les necessi a s con-
c e es del ciu ada.
En aques a línia, la conce ació ins i ucional en la
de inició del ma c inance , come cial i in e so del
anspo públic, I'ap o ació del Pla ln e modal de
T anspo s
i
de les no es CIM,
i
pe an la cons i-
ució d'un conso ci o au o i a única egional, és
de e minan pe co egi les possibles dis uncions
es uc u als de la mobili a u bana me opoli ana
i
egional.
D'al a banda, ambé cal assenyala que o a
es a egia mode na di igida a ac ua sob e els
e ec es de la mobili a pe segueix onamen almen
p omociona una len a mu ació dels habi s de com-
po amen dels ciu adans en o d e a la ges ió e i-
cac d'un espai que en ocasions esde é escas. El
omen del can i modal s'ha p opicia habi ualmen
mi jancan es mesu es: millo a del anspo
públic ( egula i a
i
comodi a ), dissuasió de la
pene ació del anspo p i a sigui ísicamen o
a i a iamen , ac amen p io i a i del ansi de
ianan s an pel que a a espais públics conc e s
com pe i ine a is u bans.
La dissuasió de la demanda la en sob e I'ús indis-
c imina del ehicle p i a no po basa -se en la
conges ió, ja que p o oca ia uns cos os socials
mol ele a s, sinó en mesu es educado es del
compo amen . La in o mació po cons i ui -se en
un bon ins umen de egulació de la demanda
la en .
No s'ha d'oblida els aspec es socials que en ol en
o enomen de la mobili a u bana o me opoli ana.
Possiblemen , a lla g e mini el enomen amb
majo incidencia se an les modi icacions de con-
duc a dels ciu adans. En aques sen i es poden
esmen a alguns enomens ja obse a s que poden
cob a impo ancia:
-
Els can is d'habi en quan a ho a is eine s,
el majo accés de la dona al eball.
-
La no a opció de comp es a g ans supe í-
cies que concen en ia ges en mode p i a en
espais cu s de emps.
-
Les modi icacions uncionals dels come cos.
Ac ualmen , un sol come c p esen a una di e si-
a de p oduc es que I'obliga a se subminis a
pe un g an nomb e de subminis ado s, amb el
logic inc emen de les ope a-
clons de ca ega i desca ega.
Figw e
10.
V~lu jn
de
-
de
camim,
1987
-
La majo disponibili a de
emps pe oci i pe an la eali -
zació de ia ges en ho a is a í-
pics. La concen ació d'ac i i-
a s en de e mina s espais com
el Po Vell, el Po Olímpic.
E iden men , I'analisi conjun a és
complexa ja que els possibles ac-
o s de can i en la mobili a es an
in e elaciona s en e ells. La
modi icació dels habi s de conduc-
a són espos a a les ac uacions
in as uc u als, i a la in e sa. A
aques a ince esa ha d'a egi -se
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s
i
Ci culació de I'Ajun amen de
Ba celona.
els can is mo i a s pe les no es
Figu a
Vo
poss~bill a s de eball o es udl en
&&&IS¡$
de
camions,
1994
el p opi domicili mi jancan els sis-
emes de elecomunicació ja
desen olupa s, que' cada cop son
més assequibles i slimplan en amb
g an apidesa. En de ini i a, les
exigencies del ciu ada en elació
amb la quali a de les se es possi-
bili a s de anspo exigeix un
es o c in e so , d'imaginació i
d'aco d en e ope ado s mol
supe io als ni ells ac uals.
En sín esi, el model de anspo a
la nos a ciu a passa pe la consi-
de ació de Ba celona des del seu
aspec e me opoli a i egional,
Fon : Di ecció de Se eis de T anspo s i Ci culació de I'Ajun amen de
que ha de complemen a -se amb
Ba celona.
un anspo públic local i egional de quali a i objec iu desen olupa aques a in e modali a
equilib a inance amen que pe me i la connec i i- en e els sis emes de anspo en el seu sen i
a amb la ciu a cen al
i
el seu en o n. més ampli.
Aques sis ema ha d'inclou e els anspo s egio- A es que I'objec iu úl im és la millo a de la quali a
nals, com són el me o, Ren e, FFGG, me o lleu- de ida u bana, cal assenyala que an impo an
ge , apa camen s de dissuasió, din e d'una in e - com les mesu es di igides a I'o denació del ansi
modali a assequible pe a I1Ús habi ual del ciu- és la modi icació p og essi a dels habi s ciu adans
ada. En e els p ojec es eu opeus en els que pa -
i
la p io i zació del benes a col.lec iu sob e els
icipa Ba celona, el p ojec e ANTARES é pe in e essos indi iduals.