PAPERS.
REGIO METROPOLITANA
DE
BARCELONA
núm.
23,
eb e
1995,
pags.
51-60
ELS ESPAIS NO URBANITZATS I EL MEDI NATURAL
A
LA
COMARCA DEL MARESME
AGAPIT
BORRAS
A qui ec e
1.
Els assen amen s
2.
Un e i o i a icula
3.
La con in ilIa del pla
4.
La Ba celona (( eal))
5.
La ((ciu a di usa)) i I'espai elema ic
6.
Els espais no u bani za s
7.
Nous pa ame es
8.
El medi ambien com a excusa
9.
Un nou o d e ag a i eu opeu
10.
T es p opos es com a conclusions
10.1. T ac amen de I'espai no u bani za com a
elemen de desen olupamen i no com a elemen
esidual
10.2. Supe ació de I'ambi municipal
10.3. Inco po ació del bui en la p ojec acio u ba-
nís ica
Bibliog a ia
ABSTRACT
Les apides ans o macions que a ec en el Ma esme es an modi ican de mane a assenyalada les es uc u es e i o-
ials p e-exis en s. Una de les conseqüencies d'aques es ans o macions és la educció ísica
i
la subal e ni zació dels
espais no u bani za s (ag a is
i
d'al es), espais que adicionalmen ha ien con ibui de mane a decisi a a a icula el
e i o i coma cal. En on aques a si uació, cal econside a les isions segons les quals el sol no u bani za se ia sim-
plemen un espai esidual, ese a pe a u u s c eixemen s. En e ec e, els espais no u bani za s -co ec amen ac-
a s
i
desen olupa s- poden se un elemen es uc u an del e i o i, essencial pe a la quali a de ida dels ciu adans,
la compe i i i a i I'a ac i i a de la coma ca. A a bé, pe a anca en aques a di ecció cal modi ica el ca ac e ag-
men a i del planejamen , an a escala me opoli ana com a escala coma cal. Així, cald ia cons ui a la coma ca qua-
e mancomuni a s pe a I'a iculació i ges ió del planejamen . En el ma c d'aques es mancomuni a s se ia possible
inco po a de mane a
sa is ac o is
el bui en la p ojec ació u banis ica, desen olupa - o donan -li es abili a - el sol
ag a i
i
cons ui pa imonis públics de sol u al.
Las ápidas ans o maciones que a ec an el Ma esme es an modi icando de mane a no able las es uc u as e i o ia-
les p eexis en es. Una de las consecuencias de es as ans o maciones es la educción ísica y la subal e nización de
10s espacios no u banizados (ag a ios y o os), espacios que adicionalmen e habían con ibuido de mane a decisi a a
a icula el e i o io coma cal. F en e a es a si uación, es necesa io econside a las isiones según las cuales el suelo
no u banizado se ia simplemen e un espacio esidual, ese a pa a u u os c ecimien os. En e ec o, 10s espacios no
u banizados -co ec a nen e a ados y desa ollados- pueden se un elemen o es uc u an e del e i o io, esencial
pa a la calidad de ida de 10s ciudadanos, la compe i i idad y la a ac i idad de la coma ca. Aho a bien, pa a a anza
en es a di ección es necesa io modi ica el ca ác e agmen a i0 del planeamien o u banis ico, an o a escala me o-
poli ana como a escala coma cal. Asi, en la coma ca se debe ian cons i ui cua o mancomunidades pa a la a icula-
ción y la ges ión del planeamien o. En el ma co de es as mancomunidades se ia posible inco po a de o ma sa is ac-
o ia el acío en la p oyec ación u banis ica, desa olla -dándole es abilidad- el suelo ag a i0 y cons ui pa imonios
públicos de suelo u al.
Les apides ans o ma ions qui a ec en le Ma esme son en ain de modi ie de manie e singulie e les s uc u es
e i o iales p é-exis an es. Une des conséquences de ces ans o ma ions es la éduc ion physique e la subal e nisa-
ion des espaces non u banisés (ag icoles e au es), espaces qui adi ionnellemen on con ibué de acon décisi e a
a icule le e i oi e de la coma ca. Face
a
ce e si ua ion il au econsidé e les isions selon lesquelles le sol non
u banisé se ai simplemen un espace ésiduel, ése é pou de u u es c oissances. En e e , les espaces non u bani-
ses -co ec emen ai és e dé eloppés- peu en C e un elemen s uc u an du e i oi e, essen iel pou la quali é de
la ie des habi an s, la compé i i i é e la capaci é d'a ac ion de la coma ca. Mais pou a ance dans ce e di ec ion, il
au modi ie le ca ac e e agmen ai e des plans d'aménagemen u banis ique aussi bien a I'échelle mé opoli aine
comme a I'échelle de la coma ca. Ainsi, dans la coma ca, il aud ai cons i ue qua e communau és u baines pou
I'a icula ion e la ges ion du plan d'aménagemen ubanis ique. Dans le cad e des ces communau és u baines il se ai
possible d'inco po e de acon sa is ac oi e le ide dans la p ojec a ion u banis ique, de dé eloppe - ou en lui don-
nan s abili é- le sol ag icole e de cons i ue des pa imoines publics du sol u al.
ELS ESPAIS NO URBANITZATS I EL MEDI NATURAL
A
LA
COMARCA DEL MARESME
1.
Els
assen amen s
2.
Un e i o i a icula
Algúhaesc i queelMa esmeéscomunag ada
ElCamídelMig,elCamíRal,elcamídels
suau pe con empla cada dia I'espec acle de la Con abandis es,
i
al es camins ibe s
i
omans
so ida del sol. Ce amen és una plana de lleuge han se i , conjun amen amb les ie es i o en s,
desni ell, a ece ada pe la Se a de Ma ina, que pe a icula les comunicacions de la coma ca
ence cla la coma ca pe la se a essan no d. Així, ( igu a
1).
la mun anya, el on ma í im i el pla in e medi de i-
neixen aques e i o i. El Camí del Mig -la Via Con empo ani de la Re olució indus ial i pione a
Augus a dels omans- n'és eix e eb ado i o ula IIEs a , el e oca il de la cos a, inaugu a el 1848,
en e la mun anya i el pla, a essa pe les ie es i inicia un nou ac amen ia i del e i o i en el qual
o en s que aboquen les aigües al ma . Aques a la se a pe meabili a es eu conside ablemen
malla quad angula ha es a I'elemen e eb ado a ec ada. Així, el e oca il de la cos a sepa a els
d'aques a coma ca. pobles i el ma , a ec an basicamen les con a ies
de pescado s de inals de segle, que euen com la
P ime so gi en els assen amen s dels ibe s, ba e a del e oca il di icul a -i enca a ho a a ui-
si ua s a p op de les c es es de la Se alada de el dialeg del e i o i amb el ma .
Ma ina, i desp és les ciu a s dels omans a p op
del ma . A I'Eda Mi jana, els nuclis es a en si ua s Mol s anys més a d, I au opis a de Ba celona a
més a I'in e io , o gani za s jun a les ie es i Ma a ó, inaugu ada el 1969, i la se a pe llongació
o en s, amaga s al peu de la mun anya. Anys més ins a Pala olls, inaugu ada el 1994, con inua
a d, els pobla s ma ine s, a an de ma , an asso- ambé amb el ma eix e ec e de ba e a, al e an
li p ou impo ancia i es an ins abla com a munici- aques a egada els con eus, el paisa ge i la pe -
pis independen s. meabili a del e i o i.
La duali a
me pobles
de
dal i pobles de baix. ha
segui els eixos de les
an igues ie es i o-
en s, e o can la malla
e i o ial esmen ada. En
aques a duali a , ag ícola
i ma ine a, pe 6 així
ma eix indus ial i esi-
dencial, au ambé bona
pa de la his o ia
d'aques e i o i.
Hi ha ambé una con i-
nu'i a mo ologica en e
el pa cel4a i u al i I'es-
uc u a de les pobla-
cions, que exp essa un
ap o i amen acional
dels ecu sos del e -
i o i
i
una di e si icació
economica.
5
3
3.
La con inui a del pla
L'es e a anja del Ma esme, si uada en el pla, ha
acili a les comunicacions amb la capi al. A una
dis ancia equi alen de Ba celona espec e a al es
coma ques de la Regió I -com pe exemple el
Valles-, el Ma esme ha es a his o icamen ben
connec a amb Ba celona. La con inu'i a opog a i-
ca d'aques co edo ha p opicia aques p océs.
Cal eco da que gai ebé I'única ob a pública
impo an en la cons ucció del e oca il de
1848
a se la pe o ació del únel de Mon ga ; pel que
a a la es a, es a segui la co a ani ellada del
on ma í im.
Aques a eali a geog a ica del pla ha p opicia
I'ex ensió esidencial me opoli ana dins la coma -
ca, ecolzada en les no es ies de comunicació. I
si a mi jans del segle xlx el e oca il a se el
supo de la indús ia coma cal, des de mi jans del
segle xx I'au opis a ha es a el supo del desa o a
c eixemen esidencial: la pe i e ia subu bial.
4.
La Ba celona (( eal))
A ui la coma ca es a imme sa dins d'allo que
s'anomena la .Ba celona eal., un e i o i ex ens
que engloba la mei a dels ciu adans de Ca alunya.
Dins d'aques a conu bació, on les au opis es són
els nous ca e s, Ba celona ac ua cada egada
més com a g an cen e e cia i a escala me opoli-
ana, amb els seus g ans equipamen s, expulsan
la esidencia a I'a ea subu bana.
Hi ha, pe o, un encamen en e aques a ciu a
eal i el p opi e i o i me opoli a, que ocasiona
unes dis uncions complexes en el p océs de c ei-
xemen u banís ic:
a) Fal a una es a egia economica i cul u al del
e i o i que endibili zi les opcions del planeja-
men .
b) És necessa ia una ges ió polí ico-adminis a-
i a d'aques a a ea que es uc u i i di igeixi el
c eixemen de les ciu a s en el ma c sup amuni-
cipal i que o deni la plu ali a d'adminis acions
ac uan s sob e el e i o i.
C) Cal una xa xa de anspo públic que aci el
e i o i democ a icamen accessible, i que pos-
sibili i la descen ali zació i la comunicació
en e els di e sos assen amen s humans.
D'alguna mane a, la .pos al. de la Ba celona d'll-
de ons Ce da, ma cada pel seu Eixample, a inals
del segle x~x, apa eix mol més eeixida que la ima -
ge que o e eix aques a g an ciu a me opoli ana a
inals del segle xx, amb un e i o i o ca deso de-
na i desequilib a a a o de la capi al del país.
Les au opis es són els nous ca e s. La po a no d del
EI desman ellamen de la Co po ació Me opoli ana
IV Cin u ó, que a iba ins a Ma a ó, ha enca la lineali-
de
Ba celona
i
la
se a
pe
no
es
a
a del Ma esme
i
augmen a la p essió u banís ica sob e
la coma ca. El deso d e es posa de mani es , i les mesu-
P o oca un g eu pe judici en I'o denaciÓ global de
es co ec i es han de supe a els ambi s municipals.
la Regió I, que enca a a ui no ha es a esol . La
pe i e ia s'ha essen i d'aques a manca d'o dena-
men me opoli a.
5.
La ((ciu a di usa)) i I'espai elemMic
Aques a pe i e ia me opoli ana s'anomena a ui
#ciu a di usa. ( igu es
2
i
3).
Aques a ciu a sense
alcalde és una suma de pe i e ies, on I'ambigüi a i
el deso d e han p es el p o agonisme als alo s
u bans dels eixamples del segle
x~x.
A la ciu a di u-
sa es a di ícil econeixe la his o ia i els e s
geog a ics del e i o i. En la majo ia dels casos, el
e i o i ha es a pu a me cade ia.
El me ca del sol ha expulsa del cen e aquelles
uncions menys endibles, i aixo ha p odu'i una
pamen s i d'espais lliu es, que en alguns casos
ha ien es a ei indicacions a I'epoca de la ansi-
ció, es a necessa ia a ui una e isió i e lexió dels
pa ame es del model de c eixemen u banís ic
e i o ial.
-,,.
,
.
Figu a
3.
Els
elemen s es uc u als i el p o-
cés u bani zado
A.
L'o og a ia
seg egació social que ha p opicia la subu biali za-
La Se alada Li o al, ei pia i ei ma assenyalen les
cio i la deg adació de la pe i e ia.
dimensions co ec es d'aques e i o i. El Ca ni del Mig
-la Via Augus a dels omans- a de on issa en el pla
i
de c u'illa amb el Besos, la ie a d'Alella, la ie a d'A -
Hi ha un discu s que in en a a icula aques deso -
gen ona, la ie a d'A enys
i
la To de a.
d e pe i e ic mi jancan la po enciació dels mi jans
de comunicació i isuali zació ia cable i sa el.li ,
una mena de << eball a mans., in o ma i zan o a
aques a pe i e ia esidencial a ui desa iculada i
sense ecupe a la o ma ísica de la ciu a . Pe o
o aixo ó a un inal mol is pe a un país amb
una adició u banís ica de que ens sen im o gullo-
sos, i que ha ca ac e i za la iquesa de la i-
La se ie de ie es i o en s en e el Besos
i
la To de a
da
u bana
al lla g
de
mol s anys.
La
ciu a
'Om
a
ha o ma una quad icula pe meable que ha a icula el
lloc de obada, de passeig, de con on ació, no
pia, encaixona en e la mun anya i ei ma .
B.
L'a iculació adicional del Pla
-
hau ia de dona pas al subu bi anonim de la pe i e-
ia me opoli ana, només connec a pe I'au opis a.
El Ma esme i bona pa de les coma ques a p op
de la me opoli de Ba celona o men pa d'aques-
a ciu a di usa.
6.
Els espais no u bani za s
C.
El encamen del model
La p essió me opoli ana obliga a llegi el e i o i
globalmen i al ma eix emps a icula els mecanis-
mes d'o denació sup amunicipal.
El Ma esme ha pe du la se a lineali a . La ie a
dlA gen ona s'ha con e i en la po a no d del IV Cin u ó.
La ia del en, la ca e e a N-ll de la cos a
i
I'au opis a
els p ime s anys
de
I'adminis ació de-
A-19, com a ba e es, han enca
la
pe meabili a del
moc a ica, en els quals els ajun amen s es an
pla. Aques s són els nous ca e s de la *ciu a di usa. i
eu e imme sos en la esolució dels de ici d'equi-
poden ag euja la subu biali zació del e i o i.

En aques a e lexió, pe o, mol es egades es a
la en una concepció del planejamen i de I'u banis-
me, lliga s al c eixemen i a la cons ucció. S'ha
segui massa egades el binomi equí oc de p o-
g és=cons ucció, la ine cia del qual a iba inal-
men a esgo a el e me municipal.
Una si uació com I'ac ual, a la da e a decada
d'aques segle, en la qual la da allada demog a ica
es a e iden , és una ocasió pe e isa els models
e i o ials sense segui els mime ismes dels c ei-
xemen s an e io s.
Val a di que en aques p océs no ajuden gai e les
p opos es del Pla Te i o ial Gene al de Ca alunya,
ja que en la hipo esi de desconges iona el nucli de
Ba celona gene a un p océs de conges ió esiden-
cial a la pe i e ia me opoli ana.
7.
Nous pa ame es
La dimensió de les ciu a s cal anali za -la a ui a una
escala e i o ial. Una escala en la qual els pa ame-
es u banís ics supe in I'ambi u ba cons u'i i inco -
po in la o ali a del e i o i en un p ojec e de plane-
jamen global. Els co edo s ecologics ( o es als i
ag ícoles) no en enen de di isions adminis a i es i
supe en ampliamen els ambi s municipals.
És en aques sen i que els espais no u bani za s,
pe les se es dimensions i ca ac e ís iques (bos-
COS, con eus, ius, o en s, camins, on ma í im,
e c.), apa eixen com a peces onamen als pe a
I'o denamen del e i o i de la ciu a di usa.
Hi ha alguns ac o s que di icul en aques p oces:
a) Una isio agmen ada del e i o i pe la di i-
sió polí ica i adminis a i a dels municipis i les
poques expe iencies en una ges ió a escala
sup amunicipal. Cald ia ano a aquí els pocs
esul a s dels plans es a egics en aques sen-
i , lle a d'algunes excepcions.
b) Una p ojec ació u banis ica en la qual allo
posi iu és I'espai cons u'i i el nega iu és I'espai
no cons u'i , I'espai no u bani za , que es con-
e eix en una pe manen ese a pe al c eixe-
men de la ciu a .
8.
El
medi ambien com a excusa
Des de a un emps comenca a ha e -hi una e le-
xió sob e els p oblemes del enomen me opoli a i
la banali a de la se a epe ició ipologica. Aixi, en
algunes analisis e i o ials, ins i o economiques,
el p opi e i o i no u bani za -con eus i boscos-
no és ja només simple me cade ia, sinó que po
se al ma eix emps un alo a egi , un ac o de
quali a , i esde eni un e i o i compe i iu,
end eca , amb quali a de ida.
Aixo no obs an , en aques a línia, slha p odu'i
massa egades una isio equi ocada d'aques p o-
cés pensan que els p oblemes ecologics
i
del
medi ambien del e i o i es p od ien a egla ,
com una mena de maquilla ge supe icial i cosme-
ic, amb es udis d'impac e ambien al (el cas de
I'au opis a A-19 n1és un exemple.)
Al es egades les mesu es han es a les de p o e-
gi I'espai ag a i. Fins i o es pa la enca a de p o-
egi I'ag icul u a adicional! Algú ha pensa mai en
p o egi una zona indus ial? Més a ia pa lem sem-
p e de desen olupa les zones indus ials. Aixi
ma eix cal ambé pa la de desen olupa
i
dinami -
za les zones ag ícoles i ecni ica la se a es uc u-
a p oduc i a. El que es desen olupa po c ea ei-
xi de iquesa. Allo que es p o egeix, acaba en un
museu.
Sembla doncs, que els p oblemes són més a ia
es uc u als i que con é inco po a I'espai no u bani -
za , i'espai ag a i (boscos, con eus, ius
i
o en s,
e c.), no com a ese a u bana, sinó com a alo
posi iu en la p ojec ació u banis ica del e i o i.
Aixo po se a ui di ícil a Eu opa, amb una ag icul-
u a exceden a ia, i que a la egada impo a p o-
duc es de e ce s pa'isos, ja que les p oduccions
ag a ies són pe alguns d'ells una moneda de
can i.
9.
Un nou o d e ag a i eu opeu
Es em assis in a la o mació d'un nou o d e ag o-
eu opeu en el qual obse em una ag icul u a exce-
den a ia; una polí ica encaminada a e disminui
les supe ícies de con eu, i unes elacions in e na-
cionals basades en I'ag icul u a com a moneda de
can i. Aques p océs ha can ia els esquemes
basics en I'ag icul u a i e oluciona cap a nous
models i eali a s que depassen pel seu o igen i
conseqüencies el p opi ma c del sec o .
Pe o no se ia bo d'anali za I'espai ag a i nomes
des d'una isió economicis a dels seus p oduc es
sense eni en comp e I'o denació del e i o i.
L'espai ag a i ha de deixa de se a ui un elemen
esidual i po encia la se a capaci a com a ele-
men d'es abili a social, com així ha es a al lla g
de la his o ia.
És en aques sen i que epe im que la inco po a-
ció de I'espai ag a i en la p ojec ació u banis ica
ha de supe a el ell ici de pensa que I'espai
ag a i és un p oblema només dels pagesos, dels
amade s i al a gen del camp.
L'espai ag a i és un p oblema de o a la col.lec i i-
a i la se a inco po ació en el p ojec e e i o ial
ha de se assumi pe la p opia Adminis ació, com
a ac o d'equipamen de la ciu a i de quali a de
ida del e i o i.
A ui,
61
anys desp és de la Ca a dlA enes, I'esca-
la del p oblema és e i o ial, i cal inclou e la o ali-
a d'aques e i o i en I'o gani zació de I'espai.
10.
T es p opos es com a conclusions
10.1.
T ac amen de I'espai no u bani za
com a elemen de desen olupamen
i
no com
a elemen esidual
La e a és un bé escas. És un eixi de iquesa,
amb alo s p oduc ius, ambien als, cul u als i ec-
nologics. L'u banisme mode n ha d'inco po a
aques s alo s en el planejamen . En e d'al es, hi
ha unes uncions de I'espai ag a i1: p oduc i a,
ambien al, cul u al i ecnologica, que poden o ga-
ni za -se pe aó de la iquesa de la se a p oduc-
ció, pe la se a si uació es a egica, pe la se a
ca ega cul u al i his o ica en la iden i a del e i o-
i, i pe les se es possibili a s de desen olupamen
ecnologic ap o i an els mi jans necessa is.
Hi ha uns e s ca ac e ís ics de I'espai ag a i que
poden se mo iu de e lexió an pel que a a les
zones d'ag icul u a pe iu bana com pe a I'espai
ag a i en gene al:
al L'espai ag a i com a equipamen
L'espai ag a i i la se a mo ologia o men pa
de la cul u a i de la his o ia del e i o i.
És necessa ia una alo ació d'aques espai
com a equipamen i ese a d'alimen s pe a la
ciu a . És un bé escas, amb capaci a p oduc i-
a a p op de les poblacions. La u ili zació dels
seus p oduc es escos i de quali a po esde-
eni un elemen d'iden i a del e i o i. A més
a més, el sol ag ícola, eixi de iquesa, no
adme desplacamen s i la se a eliminació no és
es i ulble.
b) L'espai ag a i
ha
de deixa de se la ese a
inesgo able de la ciu a
En I'ac ual cul u a u banis ica el c eixemen de
les ciu a s és il.limi a i la ine cia del c eixe-
men endeix a esgo a el e me municipal.
Pe o el e i o i no é una capaci a il4imi ada.
Pe se compe i iu amb quo es de quali a de
ida, s'han d'es abli uns lími s inco po an
població de o ma es able a la pe i e ia de les
ciu a s.
Bo as, A.; Mon asell,
J.
i Be ney, P.
(1991);
Es udi de
I'Espai Ag a i de Sabadell. T eball enca ega pe
I'Ajun amen de Sabadell, amb mo iu de la Re isió del
Pla, a la Unió de Pagesos.
Bo as, A.; Mon asell,
J.
i
Campeny,
R.
(1993);
Es udi
del Sol no U bani za de Ma a ó. T eball enca ega pe
I'Ajun amen de Ma a ó, amb mo iu de la e isió del Pla.
cl L'espai ag a i ha de se es able
Abans de cada planejamen semp e es e isa la
capaci a p oduc i a de I'espai ag a i. La p es-
sió immobilia ia el deixa semp e en cons an
ines abili a , i aixo a ec a les possibles in e -
sions economiques en aques espai. Segu-
amen que no hi hau ia in e sions economi-
ques en els polígons indus ials si la se a quali-
icació u banis ica no os es able.
Les e isions del Pla Gene al de Sabadell i del
de Ma a ó o e eixen una p opos a d'es abili a
i de possible desen olupamen de I'espai. ag a-
i que semblen inicia un nou camí en el plane-
jamen . Ce amen , un camí no exemp de, di i-
cul a s pe les p essions especula i es sob e
el e i o i.
La Unió de Pagesos, que ha in e ingu en els
eballs p e is a la edacció d'aques s planeja-
men s, és conscien d'aques es di icul a s
i
ha
ap o undi en els mecanismes de ges ió i de
desen olupamen dels ins umen s a I'abas pe
a la se a esolució.
dl
El desen olupamen de I'espai ag a i
L'espai ag a i no s'ha de p o egi , s'ha de
desen olupa , i el seu ac amen ha de se
es uc u al.
Una isió en posi iu d'aques espai, i amb una
quali icació u banis ica es able, po possibili a
el desen olupamen de les se es uncions.
el L'Adminis ació ha de disposa
d'un
banc de
e es
Pe compensa ce s c eixemen s de les ciu-
a s, els municipis han de disposa d'un [[banc
de e es. pe man eni I'espai ag a i. La legis-
lació u banis ica p e eu la c eació del Pa imoni
Municipal del Sol U ba. També hau ia de p e-
eu e la c eació del Pa imoni Municipal del Sol
Ru al.
Un e i o i desocupa s'empob eix. És més en-
dible de man eni un e i o i habi a , ja que
els ag icul o s coneixen i cuiden el e i o i. I
aques no és només el seu p oblema, és un
p oblema de o a la col-lec i i a .
) L'espai ag a i com
a
elemen es a egic di e-
encial
His o icamen , I'espai ag a i ha es a un ele-
men o denado . Una alsa isió del c eixemen
i de la mode ni a ha dona a egades més
impo ancia al acamen d'una au opis a o d'un
e oca il que no pas a la majes uosa geog a-
ia d'una all, un bosc o un eix lu ial. És p ecís
ecupe a la capaci a o denado a del e i o i.
gl
L'economia del e i o i
P obablemen , en la usual economia de me ca ,
on la endibili a economica s'es ableix a cu
e mini, es a di ícil d'en end e una alo ació
economica del e i o i que inco po i alo s cul-
u als, d'iden i a i d'his o ia.
Pe o pe disposa de e i o is compe i ius, en-
d eca s, és necessa i a ui in odui aques s pa a-
me es en el mode n planejamen u banís ic,
La di e si icació de I'economia és un ac o
d'es abili a pe al e i o i. Pe o a ui les enden-
cies neolibe als del me ca a a o eixen el zon-
ning i el
monoc cul iu
economic~. To aixo c ea
una si uació de dependencies ene ge iques,
polí iques i de anspo que no és desi jable.
Pe aixo són in e essan s les a i macions
dlEdga d Pisani2: .Pel que a als eo ics del
me ca , han d'en e a -se que la segu e a ali-
men a ia no s'aconsegueix quan I'exceden
d'uns compensa quan i a i amen el de ici dels
al es, sinó quan cada egió assoleix un equilib i
ela iu..
Assesso del p esiden de F anca, F ancois Mi e and,
i
de la Unió Eu opea.
B.
Eix de la ie a dlA gen ona
C.
Eix de la ie a dlA enys
D.
Eix de la To de a
.
.
-,
,.,
,
,
,,,"
,...
,
.
10.2.
Supe ació de I'ambi municipal Figu a
4.
Mancomuni a s pe
a
~ iculació
del planejamen u banis ic
A ui, la acionali a de ce s plan ejamen s u banís-
ics no s'ajus a a I'es uc u a agmen ada del e i-
o i, o mada pels di e sos e mes municipals.
La uni a geog a ica d'una all, d'una conca lu ial,
de la plana o del on ma í im queda me mada
a
causa d'una di isió adminis a i a del e i o i. La
densi icació i conu bació que s'ha p odu'i a la an-
ja li o al ha esgo a en alguns casos els e mes
municipals, ja de edu'ides dimensions a el de la
se a seg egació dels pobles de dal , di icul an una
A. Eix de la ie a dlAlella
Cab ils
lec u a uni a ia de la cos a ma í ima. El ma eix
passa amb les u bani zacions jun a la Se alada
de Ma ina, on la di isió municipal a di ícil un ac a-
men uni a i. Se ia del o necessa i endega I'ex-
pe iencia de municipis mancomuna s, seguin les
pau es de I'o denamen e i o ial.
Ben segu que aques s o ganismes de ges ió
sup amunicipal o i les di icul a s que hi són inhe-
en s, se ien I'inici d'un ap o i amen acional del
e i o i.
Les mancomuni a s de municipis ( igu a
41,
com a
escala in e media en e el p opi municipi i la coma -
ca, poden esde eni mecanismes d'a iculació del
planejamen i de la ges ió u banís ica sup amunici-
pal. No es ac a en aques cas d'una isió de [[capi-
ali a s de coma ca, sinó d'un ac amen especí ic,
seguin les pau es que ha c ea la no a si uació
me opoli ana. Tampoc no es ac a de e un plane-
jamen coma cal, sinó d'a icula el p opi planeja-
men mi jancan una ges ió polí ica i adminis a i a
que supe i els adicionals ambi s municipals.
Les qua e mancomuni a s que es g a ien ecullen
els eixos de la ie a d'Alella, dlA gen ona, dlA enys
i la To de a.
10.3.
lnco po acio del bui en la p ojec acio
u banís ica
El e i o i no és un espai il.limi a . La e a é una
capaci a d'adme e ac i i a s que no és pas il.limi-
59