Els espais no urbanitzats i el medi natural a la comarca del Maresme

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 23, febrer 1995, pags. 51-60 ELS ESPAIS NO URBANITZATS I EL MEDI NATURAL A LA COMARCA DEL MARESME AGAPIT BORRAS Arquitecte 1. Els assentaments 2. Un territori articulat 3. La contintilIat del pla 4. La Barcelona ((real)) 5. La ((ciutat difusa)) i I'espai telematic 6. Els espais no urbanitzats 7. Nous parametres 8. El medi ambient com a excusa 9. Un nou ordre agrari europeu 10. Tres propostes com a conclusions 10.1. Tractament de I'espai no urbanitzat com a element de desenvolupament i no com a element residual 10.2. Superació de I'ambit municipal 10.3. Incorporació del buit en la projectacio urbanística Bibliografia ABSTRACT Les rapides transformacions que afecten el Maresme estan modificant de manera assenyalada les estructures territorials pre-existents. Una de les conseqüencies d'aquestes transformacions és la reducció física i la subalternització dels espais no urbanitzats (agraris i d'altres), espais que tradicionalment havien contribuit de manera decisiva a articular el territori comarcal. Enfront aquesta situació, cal reconsiderar les visions segons les quals el sol no urbanitzat seria simplement un espai residual, reserva per a futurs creixements. En efecte, els espais no urbanitzats -correctament tractats i desenvolupatspoden ser un element estructurant del territori, essencial per a la qualitat de vida dels ciutadans, la competitivitat i I'atractivitat de la comarca. Ara bé, per avancar en aquesta direcció cal modificar el caracter fragmentari del planejament, tant a escala metropolitana com a escala comarcal. Així, caldria construir a la comarca quatre mancomunitats per a I'articulació i gestió del planejament. En el marc d'aquestes mancomunitats seria possible incorporar de manera satisfactoris el buit en la projectació urbanistica, desenvolupar -tot donant-li estabilitatel sol agrari i construir patrimonis públics de sol rural. Las rápidas transformaciones que afectan el Maresme estan modificando de manera notable las estructuras territoriales preexistentes. Una de las consecuencias de estas transformaciones es la reducción física y la subalternización de 10s espacios no urbanizados (agrarios y otros), espacios que tradicionalmente habían contribuido de manera decisiva a articular el territorio comarcal. Frente a esta situación, es necesario reconsiderar las visiones según las cuales el suelo no urbanizado seria simplemente un espacio residual, reserva para futuros crecimientos. En efecto, 10s espacios no urbanizados -correctarnente tratados y desarrolladospueden ser un elemento estructurante del territorio, esencial para la calidad de vida de 10s ciudadanos, la competitividad y la atractividad de la comarca. Ahora bien, para avanzar en esta dirección es necesario modificar el carácter fragmentari0 del planeamiento urbanistico, tanto a escala metropolitana como a escala comarcal. Asi, en la comarca se deberian constituir cuatro mancomunidades para la articulación y la gestión del planeamiento. En el marco de estas mancomunidades seria posible incorporar de forma satisfactoria el vacío en la proyectación urbanistica, desarrollar -dándole estabilidadel suelo agrari0 y construir patrimonios públicos de suelo rural. Les rapides transformations qui affectent le Maresme sont en train de modifier de maniere singuliere les structures territoriales pré-existantes. Une des conséquences de ces transformations est la réduction physique et la subalternisation des espaces non urbanisés (agricoles et autres), espaces qui traditionnellement ont contribué de facon décisive a articuler le territoire de la comarca. Face a cette situation il faut reconsidérer les visions selon lesquelles le sol non urbanisé serait simplement un espace résiduel, réservé pour de futures croissances. En effet, les espaces non urbanises -correctement traités et développéspeuvent Ctre un element structurant du territoire, essentiel pour la qualité de la vie des habitants, la compétitivité et la capacité d'attraction de la comarca. Mais pour avancer dans cette direction, il faut modifier le caractere fragmentaire des plans d'aménagement urbanistique aussi bien a I'échelle métropolitaine comme a I'échelle de la comarca. Ainsi, dans la comarca, il faudrait constituer quatre communautés urbaines pour I'articulation et la gestion du plan d'aménagement ubanistique. Dans le cadre des ces communautés urbaines il serait possible d'incorporer de facon satisfactoire le vide dans la projectation urbanistique, de développer -tout en lui donnant stabilitéle sol agricole et de constituer des patrimoines publics du sol rural. ELS ESPAIS NO URBANITZATS I EL MEDI NATURAL A LA COMARCA DEL MARESME 1. Els assentaments 2. Un territori articulat AlgúhaescritqueelMaresmeéscomunagrada ElCamídelMig,elCamíRal,elcamídels suau per contemplar cada dia I'espectacle de la Contrabandistes, i altres camins ibers i romans sortida del sol. Certament és una plana de lleuger han servit, conjuntament amb les rieres i torrents, desnivell, arrecerada per la Serra de Marina, que per articular les comunicacions de la comarca encercla la comarca per la seva vessant nord. Així, (figura 1). la muntanya, el front marítim i el pla intermedi defineixen aquest territori. El Camí del Mig -la Via Contemporani de la Revolució industrial i pioner a Augusta dels romansn'és eix vertebrador i rotula IIEstat, el ferrocarril de la costa, inaugurat el 1848, entre la muntanya i el pla, travessat per les rieres i inicia un nou tractament viari del territori en el qual torrents que aboquen les aigües al mar. Aquesta la seva permeabilitat es veu considerablement malla quadrangular ha estat I'element vertebrador afectada. Així, el ferrocarril de la costa separa els d'aquesta comarca. pobles i el mar, afectant basicament les confraries de pescadors de finals de segle, que veuen com la Primer sorgiren els assentaments dels ibers, barrera del ferrocarril dificulta -i encara ho fa avuisituats a prop de les crestes de la Serralada de el dialeg del territori amb el mar. Marina, i després les ciutats dels romans a prop del mar. A I'Edat Mitjana, els nuclis estaven situats Molts anys més tard, Irautopista de Barcelona a més a I'interior, organitzats junt a les rieres i Mataró, inaugurada el 1969, i la seva perllongació torrents, amagats al peu de la muntanya. Anys més fins a Palafolls, inaugurada el 1994, continua tard, els poblats mariners, arran de mar, van assotambé amb el mateix efecte de barrera, alterant lir prou importancia i es van instablar com a municiaquesta vegada els conreus, el paisatge i la perpis independents. meabilitat del territori. La dualitat me pobles de dalt i pobles de baix. ha seguit els eixos de les antigues rieres i torrents, reforcant la malla territorial esmentada. En aquesta dualitat, agrícola i marinera, per6 així mateix industrial i residencial, rau també bona part de la historia d'aquest territori. Hi ha també una continu'itat morfologica entre el parcel4ari rural i I'estructura de les poblacions, que expressa un aprofitament racional dels recursos del territori i una diversificació economica. 5 3 3. La continuitat del pla L'estreta franja del Maresme, situada en el pla, ha facilitat les comunicacions amb la capital. A una distancia equivalent de Barcelona respecte a altres comarques de la Regió I -com per exemple el Valles-, el Maresme ha estat historicament ben connectat amb Barcelona. La continu'itat topografica d'aquest corredor ha propiciat aquest procés. Cal recordar que gairebé I'única obra pública important en la construcció del ferrocarril de 1848 va ser la perforació del túnel de Montgat; pel que fa a la resta, es va seguir la cota anivellada del front marítim. Aquesta realitat geografica del pla ha propiciat I'extensió residencial metropolitana dins la comarca, recolzada en les noves vies de comunicació. I si a mitjans del segle xlx el ferrocarril va ser el suport de la indústria comarcal, des de mitjans del segle xx I'autopista ha estat el suport del desaforat creixement residencial: la periferia suburbial. 4. La Barcelona ((real)) Avui la comarca esta immersa dins d'allo que s'anomena la .Barcelona real., un territori extens que engloba la meitat dels ciutadans de Catalunya. Dins d'aquesta conurbació, on les autopistes són els nous carrers, Barcelona actua cada vegada més com a gran centre terciari a escala metropolitana, amb els seus grans equipaments, expulsant la residencia a I'area suburbana. Hi ha, pero, un trencament entre aquesta ciutat real i el propi territori metropolita, que ocasiona unes disfuncions complexes en el procés de creixement urbanístic: a) Falta una estrategia economica i cultural del territori que rendibilitzi les opcions del planejament. b) És necessaria una gestió político-administrativa d'aquesta area que estructuri i dirigeixi el creixement de les ciutats en el marc supramunicipal i que ordeni la pluralitat d'administracions actuants sobre el territori. C) Cal una xarxa de transport públic que faci el territori democraticament accessible, i que possibiliti la descentralització i la comunicació entre els diversos assentaments humans. D'alguna manera, la .postal. de la Barcelona d'lldefons Cerda, marcada pel seu Eixample, a finals del segle x~x, apareix molt més reeixida que la imatge que ofereix aquesta gran ciutat metropolitana a finals del segle xx, amb un territori forca desordenat i desequilibrat a favor de la capital del país. Les autopistes són els nous carrers. La pota nord del EI desmantellament de la Corporació Metropolitana IV Cinturó, que arriba fins a Mataró, ha trencat la linealide Barcelona i la seva per no res va tat del Maresme i augmenta la pressió urbanística sobre la comarca. El desordre es posa de manifest, i les mesuProvocar un greu perjudici en I'ordenaciÓ global de res correctives han de superar els ambits municipals. la Regió I, que encara avui no ha estat resolt. La periferia s'ha ressentit d'aquesta manca d'ordenament metropolita. 5. La ((ciutat difusa)) i I'espai telemMic Aquesta periferia metropolitana s'anomena avui #ciutat difusa. (figures 2 i 3). Aquesta ciutat sense alcalde és una suma de periferies, on I'ambigüitat i el desordre han pres el protagonisme als valors urbans dels eixamples del segle x~x. A la ciutat difusa es fa difícil reconeixer la historia i els trets geografics del territori. En la majoria dels casos, el territori ha estat pura mercaderia. El mercat del sol ha expulsat del centre aquelles funcions menys rendibles, i aixo ha produ'it una paments i d'espais lliures, que en alguns casos havien estat reivindicacions a I'epoca de la transició, es fa necessaria avui una revisió i reflexió dels parametres del model de creixement urbanístic territorial. -,,. , . Figura 3. Els elements estructurals i el procés urbanitzador A. L'orografia segregació social que ha propiciat la suburbialitzaLa Serralada Litoral, ei pia i ei mar assenyalen les cio i la degradació de la periferia. dimensions correctes d'aquest territori. El Carni del Mig -la Via Augusta dels romansfa de frontissa en el pla i de cru'illa amb el Besos, la riera d'Alella, la riera d'ArHi ha un discurs que intenta articular aquest desorgentona, la riera d'Arenys i la Tordera. dre periferic mitjancant la potenciació dels mitjans de comunicació i visualització via cable i satel.lit, una mena de <<treball a mans., informatitzant tota aquesta periferia residencial avui desarticulada i sense recuperar la forma física de la ciutat. Pero tot aixo fóra un final molt trist per a un país amb una tradició urbanística de que ens sentim orgullosos, i que ha caracteritzat la riquesa de la viLa serie de rieres i torrents entre el Besos i la Tordera da urbana al llarg de molts anys. La ciutat 'Om a ha format una quadricula permeable que ha articulat el lloc de trobada, de passeig, de confrontació, no pia, encaixonat entre la muntanya i ei mar. B. L'articulació tradicional del Pla - hauria de donar pas al suburbi anonim de la periferia metropolitana, només connectat per I'autopista. El Maresme i bona part de les comarques a prop de la metropoli de Barcelona formen part d'aquesta ciutat difusa. 6. Els espais no urbanitzats C. El trencament del model La pressió metropolitana obliga a llegir el territori globalment i al mateix temps articular els mecanismes d'ordenació supramunicipal. El Maresme ha perdut la seva linealitat. La riera dlArgentona s'ha convertit en la pota nord del IV Cinturó. La via del tren, la carretera N-ll de la costa i I'autopista els primers anys de I'administració deA-19, com a barreres, han trencat la permeabilitat del mocratica, en els quals els ajuntaments es van pla. Aquests són els nous carrers de la *ciutat difusa. i veure immersos en la resolució dels deficit d'equipoden agreujar la suburbialització del territori. En aquesta reflexió, pero, moltes vegades esta latent una concepció del planejament i de I'urbanisme, lligats al creixement i a la construcció. S'ha seguit massa vegades el binomi equívoc de progrés=construcció, la inercia del qual arriba finalment a esgotar el terme municipal. Una situació com I'actual, a la darrera decada d'aquest segle, en la qual la davallada demografica es fa evident, és una ocasió per revisar els models territorials sense seguir els mimetismes dels creixements anteriors. Val a dir que en aquest procés no ajuden gaire les propostes del Pla Territorial General de Catalunya, ja que en la hipotesi de descongestionar el nucli de Barcelona genera un procés de congestió residencial a la periferia metropolitana. 7. Nous parametres La dimensió de les ciutats cal analitzar-la avui a una escala territorial. Una escala en la qual els parametres urbanístics superin I'ambit urba constru'it i incorporin la totalitat del territori en un projecte de planejament global. Els corredors ecologics (forestals i agrícoles) no entenen de divisions administratives i superen ampliament els ambits municipals. És en aquest sentit que els espais no urbanitzats, per les seves dimensions i característiques (bosCOS, conreus, rius, torrents, camins, front marítim, etc.), apareixen com a peces fonamentals per a I'ordenament del territori de la ciutat difusa. Hi ha alguns factors que dificulten aquest proces: a) Una visio fragmentada del territori per la divisió política i administrativa dels municipis i les poques experiencies en una gestió a escala supramunicipal. Caldria anotar aquí els pocs resultats dels plans estrategics en aquest sentit, llevat d'algunes excepcions. b) Una projectació urbanistica en la qual allo positiu és I'espai constru'it i el negatiu és I'espai no constru'it, I'espai no urbanitzat, que es converteix en una permanent reserva per al creixement de la ciutat. 8. El medi ambient com a excusa Des de fa un temps comenca a haver-hi una reflexió sobre els problemes del fenomen metropolita i la banalitat de la seva repetició tipologica. Aixi, en algunes analisis territorials, fins i tot economiques, el propi territori no urbanitzat -conreus i boscosno és ja només simple mercaderia, sinó que pot ser al mateix temps un valor afegit, un factor de qualitat, i esdevenir un territori competitiu, endrecat, amb qualitat de vida. Aixo no obstant, en aquesta línia, slha produ'it massa vegades una visio equivocada d'aquest procés pensant que els problemes ecologics i del medi ambient del territori es prodrien arreglar, com una mena de maquillatge superficial i cosmetic, amb estudis d'impacte ambiental (el cas de I'autopista A-19 n1és un exemple.) Altres vegades les mesures han estat les de protegir I'espai agrari. Fins i tot es parla encara de protegir I'agricultura tradicional! Algú ha pensat mai en protegir una zona industrial? Més aviat parlem sempre de desenvolupar les zones industrials. Aixi mateix cal també parlar de desenvolupar i dinamitzar les zones agrícoles i tecnificar la seva estructura productiva. El que es desenvolupa pot crear teixit de riquesa. Allo que es protegeix, acaba en un museu. Sembla doncs, que els problemes són més aviat estructurals i que convé incorporar I'espai no urbanitzat, i'espai agrari (boscos, conreus, rius i torrents, etc.), no com a reserva urbana, sinó com a valor positiu en la projectació urbanistica del territori. Aixo pot ser avui difícil a Europa, amb una agricultura excedentaria, i que a la vegada importa productes de tercers pa'isos, ja que les produccions agraries són per alguns d'ells una moneda de canvi. 9. Un nou ordre agrari europeu Estem assistint a la formació d'un nou ordre agroeuropeu en el qual observem una agricultura excedentaria; una política encaminada a fer disminuir les superfícies de conreu, i unes relacions internacionals basades en I'agricultura com a moneda de canvi. Aquest procés ha canviat els esquemes basics en I'agricultura i evoluciona cap a nous models i realitats que depassen pel seu origen i conseqüencies el propi marc del sector. Pero no seria bo d'analitzar I'espai agrari nomes des d'una visió economicista dels seus productes sense tenir en compte I'ordenació del territori. L'espai agrari ha de deixar de ser avui un element residual i potenciar la seva capacitat com a element d'estabilitat social, com així ha estat al llarg de la historia. És en aquest sentit que repetim que la incorporació de I'espai agrari en la projectació urbanistica ha de superar el vell vici de pensar que I'espai agrari és un problema només dels pagesos, dels ramaders i altra gent del camp. L'espai agrari és un problema de tota la col.lectivitat i la seva incorporació en el projecte territorial ha de ser assumit per la propia Administració, com a factor d'equipament de la ciutat i de qualitat de vida del territori. Avui, 61 anys després de la Carta dlAtenes, I'escala del problema és territorial, i cal incloure la totalitat d'aquest territori en I'organització de I'espai. 10. Tres propostes com a conclusions 10.1. Tractament de I'espai no urbanitzat com a element de desenvolupament i no com a element residual La terra és un bé escas. És un teixit de riquesa, amb valors productius, ambientals, culturals i tecnologics. L'urbanisme modern ha d'incorporar aquests valors en el planejament. Entre d'altres, hi ha unes funcions de I'espai agrari1: productiva, ambiental, cultural i tecnologica, que poden organitzar-se per raó de la riquesa de la seva producció, per la seva situació estrategica, per la seva carrega cultural i historica en la identitat del territori, i per les seves possibilitats de desenvolupament tecnologic aprofitant els mitjans necessaris. Hi ha uns trets característics de I'espai agrari que poden ser motiu de reflexió tant pel que fa a les zones d'agricultura periurbana com per a I'espai agrari en general: al L'espai agrari com a equipament L'espai agrari i la seva morfologia formen part de la cultura i de la historia del territori. És necessaria una valoració d'aquest espai com a equipament i reserva d'aliments per a la ciutat. És un bé escas, amb capacitat productiva a prop de les poblacions. La utilització dels seus productes frescos i de qualitat pot esdevenir un element d'identitat del territori. A més a més, el sol agrícola, teixit de riquesa, no admet desplacaments i la seva eliminació no és restitulble. b) L'espai agrari ha de deixar de ser la reserva inesgotable de la ciutat En I'actual cultura urbanistica el creixement de les ciutats és il.limitat i la inercia del creixement tendeix a esgotar el terme municipal. Pero el territori no té una capacitat il4imitada. Per ser competitiu amb quotes de qualitat de vida, s'han d'establir uns límits incorporant població de forma estable a la periferia de les ciutats. Borras, A.; Montasell, J. i Berney, P. (1991); Estudi de I'Espai Agrari de Sabadell. Treball encarregat per I'Ajuntament de Sabadell, amb motiu de la Revisió del Pla, a la Unió de Pagesos. Borras, A.; Montasell, J. i Campeny, R. (1993); Estudi del Sol no Urbanitzat de Mataró. Treball encarregat per I'Ajuntament de Mataró, amb motiu de la revisió del Pla. cl L'espai agrari ha de ser estable Abans de cada planejament sempre es revisa la capacitat productiva de I'espai agrari. La pressió immobiliaria el deixa sempre en constant inestabilitat, i aixo afecta les possibles inversions economiques en aquest espai. Segurament que no hi hauria inversions economiques en els polígons industrials si la seva qualificació urbanistica no fos estable. Les revisions del Pla General de Sabadell i del de Mataró ofereixen una proposta d'estabilitat i de possible desenvolupament de I'espai. agrari que semblen iniciar un nou camí en el planejament. Certament, un camí no exempt de, dificultats per les pressions especulatives sobre el territori. La Unió de Pagesos, que ha intervingut en els treballs previs a la redacció d'aquests planejaments, és conscient d'aquestes dificultats i ha aprofundit en els mecanismes de gestió i de desenvolupament dels instruments a I'abast per a la seva resolució. dl El desenvolupament de I'espai agrari L'espai agrari no s'ha de protegir, s'ha de desenvolupar, i el seu tractament ha de ser estructural. Una visió en positiu d'aquest espai, i amb una qualificació urbanistica estable, pot possibilitar el desenvolupament de les seves funcions. el L'Administració ha de disposar d'un banc de terres Per compensar certs creixements de les ciutats, els municipis han de disposar d'un [[banc de terres. per mantenir I'espai agrari. La legislació urbanistica preveu la creació del Patrimoni Municipal del Sol Urba. També hauria de preveure la creació del Patrimoni Municipal del Sol Rural. Un territori desocupat s'empobreix. És més rendible de mantenir un territori habitat, ja que els agricultors coneixen i cuiden el territori. I aquest no és només el seu problema, és un problema de tota la col-lectivitat. f) L'espai agrari com a element estrategic diferencial Historicament, I'espai agrari ha estat un element ordenador. Una falsa visió del creixement i de la modernitat ha donat a vegades més importancia al tracament d'una autopista o d'un ferrocarril que no pas a la majestuosa geografia d'una vall, un bosc o un eix fluvial. És precís recuperar la capacitat ordenadora del territori. gl L'economia del territori Probablement, en la usual economia de mercat, on la rendibilitat economica s'estableix a curt termini, es fa difícil d'entendre una valoració economica del territori que incorpori valors culturals, d'identitat i d'historia. Pero per disposar de territoris competitius, endrecats, és necessari avui introduir aquests parametres en el modern planejament urbanístic, La diversificació de I'economia és un factor d'estabilitat per al territori. Pero avui les tendencies neoliberals del mercat afavoreixen el zonning i el monoc cultiu economic~. Tot aixo crea una situació de dependencies energetiques, polítiques i de transport que no és desitjable. Per aixo són interessants les afirmacions dlEdgard Pisani2: .Pel que fa als teorics del mercat, han d'enterar-se que la seguretat alimentaria no s'aconsegueix quan I'excedent d'uns compensa quantitativament el deficit dels altres, sinó quan cada regió assoleix un equilibri relatiu.. Assessor del president de Franca, Francois Mitterrand, i de la Unió Europea. B. Eix de la riera dlArgentona C. Eix de la riera dlArenys D. Eix de la Tordera . . -, ,., , , ,,," ,... , . 10.2. Superació de I'ambit municipal Figura 4. Mancomunitats per a ~rticulació del planejament urbanistic Avui, la racionalitat de certs plantejaments urbanístics no s'ajusta a I'estructura fragmentada del territori, formada pels diversos termes municipals. La unitat geografica d'una vall, d'una conca fluvial, de la plana o del front marítim queda mermada a causa d'una divisió administrativa del territori. La densificació i conurbació que s'ha produ'it a la franja litoral ha esgotat en alguns casos els termes municipals, ja de redu'ides dimensions arrel de la seva segregació dels pobles de dalt, dificultant una A. Eix de la riera dlAlella Cabrils lectura unitaria de la costa marítima. El mateix passa amb les urbanitzacions junt a la Serralada de Marina, on la divisió municipal fa difícil un tractament unitari. Seria del tot necessari endegar I'experiencia de municipis mancomunats, seguint les pautes de I'ordenament territorial. Ben segur que aquests organismes de gestió supramunicipal tot i les dificultats que hi són inherents, serien I'inici d'un aprofitament racional del territori. Les mancomunitats de municipis (figura 41, com a escala intermedia entre el propi municipi i la comarca, poden esdevenir mecanismes d'articulació del planejament i de la gestió urbanística supramunicipal. No es tracta en aquest cas d'una visió de [[capitalitats de comarca, sinó d'un tractament específic, seguint les pautes que ha creat la nova situació metropolitana. Tampoc no es tracta de fer un planejament comarcal, sinó d'articular el propi planejament mitjancant una gestió política i administrativa que superi els tradicionals ambits municipals. Les quatre mancomunitats que es grafien recullen els eixos de la riera d'Alella, dlArgentona, dlArenys i la Tordera. 10.3. lncorporacio del buit en la projectacio urbanística El territori no és un espai il.limitat. La terra té una capacitat d'admetre activitats que no és pas il.limi59