PAPERS.
REGIO
METROPOLITANA
DE
BARCELONA
núm.
23,
eb e
1'995,
pigs.
9-19
EL MARESME EN EL CONTEXT TERRITORIAL
METROPOLITA
I
CATALA
SALVADOR
MILA
Ju is a. Segon inen d'alcalde-p esiden de 1'A ea de Se eis Te i o ials,
Ajun amen de Ma a ó
SUMARI
1.
La eali a ac ual de la coma ca: I'o dena-
3.
El Ma esme en els planejamen s u banis-
cio e i o ial ealmen exis en ics i e i o ials dels úl ims anys ins als plans
1
.l.
Els condicionan s geog a ics
i
ambien als
e i o ials en ami
1.2.
La
població
1.3.
L'ac i i a economica
4.
Les ac uacions descoo dinades que o de-
nen ((de e )) el e i o i
2.
La compe encia pe I'ocupació del sol dis-
Els
ep es
del
u u
immedia
ponible Bibliog a ia
ABSTRACT
El Ma esme es en aques s momen s la coma ca de la Regió Me opoli ana que es a coneixen can is més signi ica ius.
Aques s can is de i en en p ime lloc de les no es dinamiques demog a iques ( ans o mació de segona esidencia en p i-
me a, pendula i a , immig ació in ame opoli ana)
i
de la ans o mació del eixi economic (c isi dels sec o s indus ials a-
dicionals, e cia i zació). Aques es dinamiques esul en en una demanda mol al a de sol, demanda que s'a egeix a la p oce-
den d'al es sec o s (in as uc u es, lleu e, se eis, ag icul u a, medi ambien ). Una i al a, con on ades a les peculia i a s
ísiques de la coma ca -un es e co edo en e la Se alada Li o al i el ma -, gene en una o a compe encia pe I'ocupa-
cio de sol que po a a I'ele ació dels p eus, la ba eja a'usos
i
les di icul a s d'o denació. El planejamen u banís ic
i
e i o-
ial ha espos de mane a insu icien als ep es plan eja s pe aques a si uació, a causa de la descoo dinació del planeja-
men sec o ial
i
del ca ac e agmen a i del planejamen gene al. Així doncs, pe a on a ['o denamen u u de la coma ca
esul a e iden , d'una banda, la necessi a de ecupe a ins umen s de plani icació, p ojec ació i ges ió d'escala in e munici-
pal pe als di e en s ambi s de la coma ca; d'al a banda, cal un pac e en e o es les adminis acions i els agen s que
ac uen a I'ambi me opoli a pe al de de ini un model e i o ial gene al que pe me i I'encaix ha monic de les di e ses
peces, el Ma esme en e elles.
El Ma esme es en es os momen os la coma ca de la Región Me opoli ana de Ba celona que conoce cambios mas sig-
ni ica i os. Es os cambios se de i an en p ime luga de las nue as dinámicas demog a icas ( ans o mación de segun-
da esidencia en p ime a, pendula idad, mig ación in ame opoli ana) y de la ans o mación del ejido económico (c i-
sis de 10s sec o es indus iales adicionales, e cia ización). Es as dinamicas esul an en una demanda muy al a de
suelo, demanda que que se añade
a
la p oceden e de o os sec o es (in aes uc u as, ocio, se icios, ag icul u a,
medio ambien e). Una
y
o a demanda, con on adas a las peculia idades isicas de la coma ca -un es echo co edo
en e la Sie a Li o al y el ma -, gene an una ue e compe encia po la ocupación del suelo que conduce a una ele a-
ción de p ecios, la mezcla de usos y las di icul ades de o denación. El planeamien o u banís ic0 y e i o ial ha espon-
dido de mane a insu icien e a 10s e os plan eados po es a si uación, debido a la descoo dinación del planeamien o
sec o ial y al ca ác e agmen a i0 del planeamien o gene al. Asi pues, pa a a on a el o denamien o u u o de la
coma ca esul a e iden e, po un lado, la necesidad de ecupe a ins umen os de plani icacion, p oyec ación y ges ión
de escala in e municipal pa a 10s dis in os ambi os que componen la coma ca; po o o lado, es necesa io es ablece
un pac o en e odas las adminis aciones y agen es que ac úan en el ambi o me opoli ano pa a de ini un modelo
e i o ial gene al que pe mi a el encaje a mónico de las dis in as piezas y en e ellas del Ma esme.
Le Ma esme es ac uellemen la coma ca de la Region Me opoli aine de Ba celona qui connal des changemen s plus
signi ica i s. Ces changemen s se de i en ou d'abo d des nou elles dynamiques demog aphiques ( ans o ma ions de
la seconde esidence en p emie e, pendula i e, immig a ion in ame opoli aine) e de la ans o ma ion du issu économi-
que (c ise des sec eu s indus iels adi ionnaux, e ia isa ion). Ces dynamiques on comme esul a une es hau e
demande du sol, a laquelle s'ajou e la demande en p o enance d'au es sec eu s (in as uc u es, loisi s, se ices, ag i-
cul u e, en i onnemen
...
1.
Ces deux demandes, con on ées aux péculia i es physiques de la coma ca -un e oi couloi
en e la Se alada Li o al e la me -, géne en une o e compe ence pou I'occupa ion du sol qui a, comme consequen-
ce, la hausse des p ix, le melange des usages e les di icul es d'amenagemen . Les p oje s u banis iques e e i o iaux
éponden de acon insu isan e aux dé is posés pa ce e si ua ion, dO a la au e de coo dina ion de I'aménagemen sec-
o iel e au ca ac e e agmen ai e de I'amenagemen gene al. Ainsi donc, pou ai e ace a I'amenagemen u u de la
coma ca il esul e e iden , d'une pa , la necessi e de ecupe e les ins umen s d'amenagemen , le dessin e la ges ion
a
I'echelle in e municipale pou les di e en s e i oi es qui composen la coma ca, d'au e pa , il es necessai e d'e a-
bli un pac e en e ou es les adminis a ions e ous les agen s qui agissen dans le cad e me opoli ain pou de ini un
modele e i o ial gene al qui pe me a I'a icula ion ha monieuse des di é en es pieces e , pa mi celles-ci, le Ma esme.
1.
La eali a ac ual de la coma ca:
I'o denació e i o ial ealmen exis en
1.1.
Els condicionan s geog a ics
i
ambien als
La coma ca del Ma esme, des del pun de is a
geog a ic i ambien al, e uns e s de inido s que
han condiciona o amen la se a con igu ació
ac ual:
-
És una coma ca ela i amen pe i a (396,9
km2).
-
Fo ma un es e co edo en e la Se alada
Li o al -Con e ia, San Ma eu, Cellecs, Co edo ,
Mon neg e- i el ma -és la coma ca amb mes
quilome es de cos a i mes pla ges accessibles,
malg a no disposa de po s na u als- que
s'es én en e el u ó de Mon ga i la To de a.
Aixo ha mo i a que la se a accessibili a os ins
a ui mol plane a i acil espec e del Ba celones i
mol di icul osa cap a les coma ques de I'in e io
-Valles O ien al i Sel a.
-
Te un dels climes mes empe a s de Ca alunya,
si be és a ec ada pel enomen de les iades.
-
El e eny plane es escas i ha es a ocupa
adicionalmen pe una ag icul u a in ensi a i
pe nomb osos nuclis de població -30 munici-
pis- si ua s en una doble es uc u a lineal -els
pobles .de baix. i -de dal . uni s pel sis ema de
ials i camins pe pendicula s en e se alada i
cos a- i una ia longi udinal: el camí del Mig
(his o ic) i desp és pel Camí Ral i la ca e e a
N-ll i pe la línia de e oca il, a la anja de
cos a. La pa al a ha es a ocupada pe impo -
an s masses o es als.
Aques a con igu ació ha e que aques espai
coma cal hagi ingu es pols d'a acció i d'o de-
nació:
-
Ba celona. L'a acció de me ca de eball, de
come c i se eis i millo connec i i a i ex ensio
esidencial (en segona i p ime a esidencia) de la
qual ha con igu a el denomina .Baix Ma esme..
-
El Gi ones. Pujan pe la all de la To de a -a
e ec es eclesias ics la coma ca es a pa ida en
dues diocesis: la de Ba celona, que a iba a
Caldes dlEs ac, i la de Gi ona, que a iba ins
a A enys de Ma -, i mes ecen men pol u ís ic
de la Cos a B a a, que cons i ueix una ex ensio,
en especial de Malg a ins a A enys de Ma ,
que con igu a el denomina .Al Ma esme..
-
El Ma esme Cen al. La coma ca s'eixam-
pla - ela i amen - a la all de la Rie a d'A gen-
ona i con igu a la plana de Ma a ó, que s'es en
com un sol nucli en e el .dal . i el .baix. i que
con o ma amb les poblacions immedia es de
cab e a-~ ~en ona-o ius-~os ius-san
And eu
de Lla ane es, San Vicenc de Mon al i Caldes
dlEs ac un denomina .Ma esme cen al..
1.2.
La població
La població o al de la coma ca e a de 293.103
habi an s I'any 1991, amb una densi a ela i amen
ele ada de 738,l hab./km2. Aques a població es
dis ibueix de o ma ela i amen equilib ada en e
els 30 municipis: Ma a ó,. amb 101.510 habi an s,
és la població mes habi ada; segueixen A enys de
Ma , Calella, Malg a de Ma , el Masnou, Pineda de
Ma , P emia de Ma i Vilassa de Ma amb mes de
10.000 habi an s; Alella, A enys de Mun , A -
gen ona, Cab e a de Ma , Cab ils, Caldes dlEs ac,
Cane de Ma , Dos ius, Mon ga , Pala olls, P emia
de Dal , San And eu de Lla ane es, San Pol de
Ma , San Vicenc de Mon al , Teia, Tiana, To de a i
Vilassa de Dal , en e-1.000 i 10.000 habi an s; i
b ius, amb 255 habi an s, és el nucli mes pe i ,
jun amen amb San Iscle de Vallal a, San a
Susanna i San Ceb ia de Vallal a, o s ells amb
menys de
1
.O00 habi an s.
No obs an aixo, la demog a ia de la coma ca es
eu al e ada pe es enomens in e connec a s, que
no sols a ec en el nomb e d'habi an s
i
les deman-
des inhe en s de se eis, sinó ambé,
i
de o ma sig-
ni ica i a, la con igu ació u banís ica dels municipis i així a eni el 4,8% del nomb e o al d'habi an s de
les demandes d'in as uc u es
i
se eis:
-
Ca alunya en on del 4,3% I'any 1981.
a) La segona esidencia de caps de se mana i El enomen mig a o i -p oceden p incipalmen de
es iueig, que abas a a o s els pobles, especial- o a de Ca alunya en el pe íode 1960-1975, en
men els de .dal ., o mada pe esiden s de la an que en els da e s quinze anys p ocedeix p in-
conu bació ba celonina,
i
que ha o igina les cipalmen de I'en o n ba celoni (3.455 nous habi-
nomb oses u bani zacions esidencials a'illades an s sols I'any 1990)- a que la població del
d'al a densi a que en ol en els di e sos nuclis Ma esme ingui una es uc u a d'eda s mes jo e
u bans adicionals; que la del conjun ca ala, si be amb una endencia
a I'en ellimen a mesu a que la segona esidencia i
b)
La esidencia .do mi o i. de població que la esidencia do mi o i es con e eix en p ime a
eballa a Ba celona i els seus ol an s, que ins esidencia pe als jubila s i pensionis es. Pe con-
a a s'ha concen a en e Mon ga i Vilassa , a, el c eixemen na u al es o ca mes mode a
pe o amb endencia a es end e's a les pobla-
'
(saldo ne de c eixemen na u al de 961 habi an s
cions de I'en o n de Ma a ó: A gen ona, San en e 1986-1991).
And eu de Lla ane es, San Vicenc de Mon al
i
Caldes dlEs ac, i mes enlla en especial des-
'.
1.3.
L'ac i i a economica
p es d'en a en uncionamen el juny del 1994
la pe llongació de I'A-19 ins a Pala olls i el El Ma esme s'ha ca ac e i za ins a ui pe una
.pea ge ou. ins a Ma a ó. Aques enomen e- ac i i a economica di e si icada aixo cons i ueix
sidencial .secunda i. endeix a con e i -se en un e di e enciado i a o ga una po enciali a posi-
esidencia p ima ia, amb la consegüen deman- i a pe al seu desen olupamen equilib a si se
da de se eis i equipamen s o I'any. Aques a sap man eni , a esa la se a si uació a I'en o n
mena de esiden s es concen a p incipalmen me opoli a de Ba celona i els condicionan s que
en ac uacions de .cases
adossa des^,
.habi a - queden desc i s en els apa a s an e io s.
ges en ile a.
i
.blocs esidencials~,
i
s'es enen
an en les pobles de .dal . com de .baix., El 32,53% del o al de la població de la coma ca
es a a ocupa I'any 1990 (pe so a de la mi jana
C) El enomen u ís ic dels mesos d'es iu en e ca alana, que e a del 37,07%), i la axa d'a u es del
A enys de Ma i Malg a , que mul iplica la pobla- 15,02% (supe io a la mi jana ca alana, del 14,19%).
cio eal, in ensi ica la demanda de se eis
i
sub- D'aques a població ocupada (108.314 habi an s
minis amen s
i
augmen a espec acula men la ac ius), el 15,40% (16.681 habi an s), eballa o a
població de eballado s empo e s incula s a de la coma ca, p incipalmen al Ba celones. La
I'hos ale ia i se eis connexos. Aques enomen població ocupada es dis ibu'ia de la següen o ma
ha dona lloc a les ocupacions in ensi es pe al conjun del Ma esme (any 1991):
d'ho els
i
esidencies de ni ell mi ja-baix, si ua-
des a la línia de cos a, en especial a Calella-
-
A I'ag icul u a eballa a el 4,26% de la pobla-
Pineda-San a Susanna i Malg a de Ma . cio ac i a (supe io a la mi jana ca alana, que
es del 3,68%).
Ja en el pe íode 1960-1975 I'e olució de la pobla-
-
A la indús ia, el 40,05% (supe io a la mi jana
cio del Ma esme ingué un c eixemen que a ca alana, del 36,19%).
dobla el c eixemen ela iu de Ca alunya, i en el
-
A la cons ucció, el 8,37% (p ac icamen igual
quinquenni pos e io , o i a ebli -se, el c eixemen que la mi jana ca alana, del 8,23%).
con inua essen conside able. En el decenni 1981-
-
Al sec o de se eis, el 47,31% (in e io a la
1991 la coma ca a c éixe 111,46%, o passan mi jana ca alana, del 51,9%).
12
-
És de des aca que la xi a p incipal d'ocupació a c ea al Ma esme 593 emp eses, amb una in e sio
la indús ia e a de 19.535 pe sones al sec o ex il global del 9.949 milions de pesse es, i 4.794 llocs
i la con ecció, segui de 6.713 pe sones a la de eball. Aixo ep esen a una in e sio pe eba-
me al.IÚ gia, la maquina ia i el ma e ial elec ic; en llado de 10,4 milions, quan la mi jana de Ca-
an que els ocupa s a la cons ucció e en 7.859 alunya és de 23'4 milions de pesse es pe lloc de
(dades de I'any 1990). eball c ea .
NO
obs an aixo, la dis ibució de les di e ses ac i- En el sec o COme C i de se eis a les indús ies
i a s és o ca di e en pe g ups de municipis: s'e idencia una debili a -nomb e d'es ablimen s
mi jans i g ans in e io a la mi jana del país, menys
-
Sols Cane de Ma , Dos ius, Malg a de Ma i nomb e de COme COS i se eis especlali ~a s- ui
To de a sJajus en a la mi jana coma call segui s del pode d'a acció del come c ba celoni i de les
de p op pe Pala olls
i
Teia. g ans supe ícies de la p ime a co ona me opoli a-
-
Cab e a de Ma , San Ceb ia de Vallal a, San na,
ni
a la pe manencia dels habi s de Comp a a
Iscle de Vallal a i San a Susanna enen una o a la g an ciu a dels nous esiden s de cap de se ma-
especiali zació ag a ia. na o de <<do mi o i..
-
A enys de Ma , Cab ils, Tiana i Vilassa de
Ma compa eixen I especiali zaciÓ ag a ia amb El P oduc e In e io B u (PIB) pe capi a de la
el e cia i; A enys de Mun , Pineda de Ma i coma ca e a de 1.296.785 pesse es I'any 1993
P emia de Dal compa eixen el p o agonisme (24 pun s in e io a la mi jana de Ca alunya). El PIB
de I'ac i i a ag a ia amb la cons uccio. o al de la coma ca ep esen a el 3,76% del o al
-
San And eu de Lla ane es, San Pol de Ma i de Ca alunya en el pe íode 1990-1993.
San Vicenc de Mon al combinen I'ag icul u a
La enda
amilia
disponible
pe
ha
c escu
amb el sec o e cia i i la cons ucció a pa s
en
úl ims
anys
al
conjun
de
la
i
sem-
sensiblemen iguals. p e s'ha man ingu pe sob e de la mi jana ca ala-
-
Alella, Caldes dlEs ac
i
Calella enen una espe-
na,
malg a
que
ha
pe du
posicions
en
els
úl ims
ciali zació e cia ia exclusi a, que a P emia de
No
obs an
la
enda
amilia
als
nuclis
Ma es compa eix amb la cons uccio. de p edomini indus ial -en especial a Ma a ó- és
-
Ma a ó és I'únic municipi que é una espe-
in e io
a
la
mi jana
ca alana
i
es a
dec eixen
en
ciali zació indus ial des acada (quasi el 50%
els
dl ims
anys.
més que la mi jana coma cal), seguida de p op
pe la cons ucció i els se eis (lleuge amen
2.
La compe =ncia pe Ipocupació del
pe desso a de la mi jana coma cal) i amb una
disponible
p esencia signi ica i a de I'ag icul u a (la mei a
de la mi jana coma cal). Tenim doncs un e i o i on es combinen, d'un cos-
-
L'ocupació indus ial ma a onina s'es én als a , una es uc u a p oduc i a o ca di e si icada,
municipis del seu en o n immedia (A gen ona, amb una ag icul u a in ensi a d'ho a i con eus
b ius, Dos ius i Vilassa de Ma ). especiali za s, un sec o indus ial o gani za en
-
El Masnou i Mon ga compa eixen I'especiali - pe i es emp eses amb poca in e sio ela i a (sec o
zació indus ial amb la e cia ia. ex il), i una p eeminencia del sec o de la cons uc-
ció. D'al a banda es oben les demandes esiden-
L'ac i i a indus ial, pe o, pa eix de g eus debili- cials i u ís iques, així com el nomb e i ex ensió de
a s: es ac a d'un sec o en decli i (indús ia ex il les in as uc u es de comunicació i de se eis que
i con ecció), en accele a p océs de econ e sió i a essen la coma ca pe la plana li o al ( e oca il,
edimensionamen , amb poca capaci a d'a eu e N-ll, Camí del Mig i ies in e locals, au opis a A-19 i
no es in e sions. En el pe íode 1988-1992 es an a a les au o ies i comunicacions cap al Valles i la
13

Cos a B a a). Aques s ac o s, jun amen amb I'es-
cassa disponibili a de sol lliu e plane o ap o i able
pe ac i i a s p oduc i es, aixi com el nomb e,
ex ensió i dispe sió dels nuclis habi a s, donen lloc
a un dels enomens més ca ac e ís ics
i
de inido s
de la p oblema ica u banis ica i e i o ial del
Ma esme, que a ec a el conjun de la implan ació
d'ac i i a s: la poca disponibili a de e enys, I'ele-
a p eu del sol
i
la compe encia i ba eja d'usos
sob e el poc sol disponible.
Tan és aixi que el sol, el e i o i i les se es in as-
uc u es són un dels ac o s p oduc ius més
impo an s i pe an més de inido s de la si uació
u banis ica del Ma esme.
En e ec e, hi ha una o a compe encia en e els
di e sos usos del sol gene ado s de endes, que
es a en I'o igen de bona pa de la p oblema ica
u banis ica dels nos es municipis:
-
L'ag icul u a in ensi a, en si uació pe iu bana,
amb un ap o i amen in ensiu del sol i o es
in e sions pe hec a ea, que es esis eix a
desapa eixe i que a que el p eu inicial del sol
ap o i able sigui mol al de pa ida.
-
L'ac i i a indus ial, que necessi a de no es
implan acions en polígons indus ials, o a dels
nuclis u bans on adicionalmen s'ha implan a
(en especial els alle s i ab iques) pe o que, en
se ac i i a s que gene en poc alo a egi , no
es poden pe me e paga p eus ele a s pels
e enys.
-
La demanda c eixen de segona esidencia,
p ime a esidencia-do mi o i i esidencia ho ele-
a i pe a ac i i a s u ís iques, impulsades pe
un sec o de la cons ucció que necessi a ein-
e i cons an men pe man eni la p oduc i i-
a dels capi als in e i s.
-
La implan ació i ampliació de po s espo ius
i les se es zones come cials o esidencials
annexes, ja execu a s (A enys de Ma , el Balís,
Ma a ó, P emia
i
el Masnou) o en p ojec e (Ca-
lella, Mon ga ...).
-
Les demandes de nous cen es e cia is,
10-
gis ics
i
d'equipamen s d'abas coma cal
i
me opoli a (g ans supe ícies come cials, sani-
a is, educa ius...).
-
Les necessi a s de no es implan acions de
se eis: abocado s, plan es de ac amen
de esidus u bans, col.lec o s, depu ado es
...
-
La p essió de les in as uc u es de comunica-
cions i de se eis, que a essen la coma ca,
i
que es gene en an pe la demanda de connec i-
i a in e na com -sob e o - pe les necessi a s
de di e si icació de ies dins la Regió Me o-
poli ana: adials (N-ll; au opis a A-19, accessos a
la Cos a B a a, connexió de I'A-19 amb I'A-7,
desdoblamen s -cos ane s o pe I'in e io - de
les ies del e oca il) i ans e sals (au o ia
Ma a ó-G anolle s; millo a de connexions pels
eixos el Masnou-Vall omanes i A enys de Ma -
San Celoni).
Aques a compe encia pe I'ocupació del sol s'ha ia
esol , ins no a gai e, amb I1ocupació/des ucció
indisc iminada dels sols ag ícoles pe iu bans
i
sols
o es als amb u bani zacions en p ime a línia de
cos a
i
a la Se alada Li o al; c eixemen s d'u ba-
ni zacions a les pe i e ies i eixamples dels nuclis
de població adicionals, aixi com dels e enys
a ec es als sis emes hid og a ics de la coma ca:
les ie es, ials i les se es alls.
A ui, aques a ocupació indisc iminada del e i o i
coma cal ha de e on a la eacció de la pagesia,
que ei indica el man enimen de les zones ag ico-
les en si uació pe iu bana; als mo imen s c eixen s
i ac ius de de ensa del medi ambien
i
dels espais
na u als; a les ac uacions adminis a i es de p o-
ecció dels boscos i espais d'in e es na u al de la
cos a
i
de la Se alada Li o al, i a les ac uacions de
p o ecció, egene ació i egulació de les conques
hid og a iques i de les pla ges pe p e eni ie a-
des i d'al es desas es.
3.
El
Ma esme en els planejamen s u banis-
ics i e i o ials dels úl ims anys ins als plans
e i o ials en ami
L'aplicació de les no mes del Plan p o incial de
o denación de I'any
1964,
amb la se a ambigüi a i
el ca ac e pe missiu a con ibui a una o a Di ecció Gene al dlU banisme encapcalada pe
deg adació u banis ica i paisa gís ica dels municipis Lluís Can allops, du an el p ime Go e n p o isio-
del Ma esme. A més, els ajun amen s de I'epoca nal de la Gene ali a de Ca alunya, amb ocasió de
an empi jo a enca a la si uació o u ili zan amb I'obligada e isió dels plans an e io s pe adap a -
lassi ud les quali icacions u banís iques i les o de- 10s a la no a legislació del sol
i
a la democ acia
nances d'edi icació, en especial pel que eia a sols municipal econque ida.
no consolida s pe la u bani zació i pels apa en -
men .no u bani zables~, amb quali icacions com Alho a es p omogue en plans d'o denació conjun s
.ciu a ja dí., ~semiin ensi es~, << esidencials ex en- pe San And eu de Lla ane es-San Vicenc de
si es., <<pa cs i boscos u bani za s., <<indús ia Mon al i Caldes dlEs ac; pe A enys de Ma -
ja dí., .zones de ole ancian, e c. Aixo ou especial- A enys de Mun i Cane i Calella-San a Susanna-
men ce en el del Baix Ma esme, amb la p oli e a- Pineda de Ma i Malg a de Ma .
cio d'u bani zacions a les pe i e ies dels pobles de
.baix,,
i
a les zones de ca ena dels pobles de %dal . Com és p ou sabu , aques in en de plans sup a-
i
en especial als ol an s de les so ides de la lla- municipals a acassa pe múl iples mo ius, i es
o s ecen au opis a Mon ga -Ma a ó. an deixa de banda pa i de I'any
1980,
an pe
aons locals -un cop consolida s els p ime s
Desp és, cada municipi a con egi el seu pla go e ns municipals democ a ics i assen a s els
d'o denació u banis ica, aplican les pau es, les espec ius in e essos en joc, es dona pas a les
classi icacions de sols i les no ma i es d'edi icació i ali a s i en on amen d'in e essos no sols en e
i usos de o ma enca a més ex ensi a i in ensi a municipis con on an s, sinó ambé en e isions
-pel que a a densi a s i usos- de i ada de la pa i- di e en s del p océs u banís ic de cada locali a -
cula in e p e ació i aplicació del pla p o incial que com pe aons de polí ica gene al del país, coin-
cada municipi ha ia e , segons els in e essos dels cidin amb el p ime Go e n elec e de la Gene ali a
p omo o s
i
cons uc o s de I'epoca, quasi semp e
i
amb la no a Di ecció Gene al d'u banisme. Es a
coinciden s amb els dels polí ics locals. op a pe la e isió o con ecció dels plans gene als
o no mes subsidia ies, municipi pe municipi.
El Pla Di ec o Me opoli a de Ba celona, que
inclo'ia en el seu ambi la mei a de la coma ca del En el p ojec e de Pla Te i o ial Gene al de Ca-
Ma esme - ins a Ma a ó-, si bé é in e es pel que alunya -ac ualmen en ami da an el Pa lamen
a a I'analisi economica i sociologica i a la in o ma- de Ca alunya- i en el seu co ela iu Pla Te i o ial
cio u banis ica que con é, no a eni ascenden- Pa cial de la Regió P ime a Me opoli ana de
cia p ac ica quan a aplicació no ma i a i in e en- Ba celona, es consolida plenamen la di isió de la
cio sob e I'edi icació, si bé a exe ci la se a coma ca del Ma esme en qua e sis emes o
in luencia pel que a a la de e minació d'in as uc- ambi s e i o ials de plani icació i ac uació, que en
u es i se eis d'abas sup amunicipal, i pe la I'úl ima e sió del P ojec e de Pla Te i o ial Ge-
in oducció de nous concep es de zoni icació ne al, desp és del e mini de consul a ins i ucional,
d'usos, assignació de uncions i de c eixemen s a queden de la següen mane a:
les di e ses pa s del e i o i des dluna pe spec i-
a me opoli ana. a) El sis ema d'expansió i a iculació del sis e-
ma cen al me opoli a, que engloba els munici-
El baga ge eo ic i ins umen al ecnic del Pla pis del sud del Ma esme, des de Mon ga -Tiana
Di ec o Me opoli a de Ba celona slenllaca amb la ins a Vilassa de Ma -Cab ils; ambi al qual es
p ime a p opos a se iosa de planejamen sup amu- conside a enca a amb capaci a e i o ial
nicipal <<el pla d'o denació dels municipis de la all d'acollida, pe o on la quali a de ida es a com-
de San Ma eu. (Baix Ma esme), que impulsa la p omesa, de o ma que un cop execu a s els
15
p ojec es d1expansiÓ u banís ica ja planeja s,
aques es poblacions assoli an densi a s consi-
de ables; pe an , cal plan eja una ce a con-
enció.
b) El sis ema de eequilib i me opoli a, que
abas a Ma a ó i el seu en o n de pe i s munici-
pis -Cab e a, A gen ona, San And eu de Lla-
ane es, San Vicenc de Mon al i Caldes
dlEs ac-, si bé exclou incomp ensiblemen
Dos ius i o ius, o almen incula s al sis ema
u ba ma a oní. En aques ambi es p e eu una
ce a capaci a de con inua c eixen o denada-
men i hom econeix po enciali a s pe compe i
amb el sis ema me opoli a cen al, de inin 40
com a ambi de descen ali zació i desconges-
ió de població
i
d'ac i i a s del sis ema cen al
-el con inu u ba ba celoni i la p ime a co ona.
Signi ica i amen , en aques sis ema s'inclouen
ambé les es an s ciu a s in e medies de la
segona co ona me opoli ana i els seus en o ns
u bans.
C)
El sis ema cos ane , o ma pels municipis
en e A enys de Ma i San a Susanna i de ini
pe la si uació a la anja li o al i a la segona
línia de ma , amb p edomini de I'ac i i a u ís i-
ca i p esencia de enomens d'u bani zació
in ensi a.
d) En el lími no d de la coma ca, i a I'en o n
de la all de la To de a, engloban ambé els
municipis ibe encs inclosos a la coma ca de
la Sel a, es delimi a un sis ema denomina
<~d1a iculaciÓ en e ambi s uncionals e i o-
ials~ que aplega -en o o en pa - els munici-
pis de Pineda de Ma , Malg a , Pala olls i
To de a, que es de ineixen pe la se a debili a
demog a ica, com a sis emes u bans naixen s,
que es ca ac e i zen pe eni un po encial de
ecu sos
i
una capaci a d'acollida ele a s. Pe
e -ho més en enedo , en la p ime a e sió del
Pla Te i o ial Gene al, aques ambi es de inia
més cla amen com un sis ema de eequilib i
del sis ema conges iona , amb la p opos a de
desen olupa -lo u banís icamen pe acolli
població i ac i i a s p oceden s del sis ema
cen al conges iona .
4.
Les ac uacions descoo dinades
que o denen ((de e ))
el
e i o i
De o plega , en esul a una [[polí ica e i o ial de
e al Ma esme., ui de la jux aposició i in e con-
nexió del conjun de de e minacions dels plans
gene als i no mes subsidia ies de planejamen
locals, amb els plans especials i sec o ials de o a
mena: hid aulics, de sanejamen , e o ia is, d'es-
pais na u als, p ojec es d'in as uc u es, comuni-
cacions i equipamen s, impulsa s pe di e en s
o ganismes de les adminis acions cen al i au ono-
mica. Me eixen una especial a enció en aques
sen i les o ien acions
i
de e minacions in oduides
des de la Di ecció Gene al dlU banisme, en les
quals és possible segui les p incipals endencies
en la [[llui a pe I'ocupació dels escassos sols dis-
ponibles en e els di e en s usos
i
ap o i amen s. a
que ens e e íem an e io men ; es de ec a en cada
zona o e i o i quins són els que exe ceixen una
majo p essió.
Com deiem, al cos a dels plans u banís ics hi o-
bem els di e en s ins umen s de planejamen
especial, a an p ojec es o p ojec es d'in as uc u-
es, equipamen s i se eis sup amunicipals que,
impulsa s pe di e ses adminis acions
i
o ganis-
mes - an de I1Adminis aciÓ cen al com de la
Gene ali a , la Dipu ació o el Consell Coma cal-,
es an con igu an els di e en s ambi s d'o denació
de la coma ca
i
de inin o p io i zan de e minades
implan acions o endencies. En aques o d e
podem des aca :
-
El Pla dlEspais d'ln e es Na u al i la delimi a-
ció dels ambi s de p o ecció a la ca ena li o al,
en que ac uen sob eposadamen la Gene ali a i
la Dipu ació: Mon neg e-Co edo , San Ma eu,
Con e ia.
-
Els plans
i
p ojec es d'in as uc u es de
sanejamen : col~lec o s, depu ado es, emisa-
is
...
amb les di e en s zones o ambi s de sane-
jamen que enen uncionan .
-
Els p ojec es i ob es de nous po s espo ius
i d'ampliació dels exis en s.
-
Les ac uacions de egene ació i ecupe ació
de pla ges pe pa de la Di ecció Gene al de
Po s i Cos es, del Minis e i d'0b es Públiques i
T anspo s.
-
Els plans hid aulics de canali zació i cob i-
men de ie es i o en s, que abas en o a la
coma ca i que poden eni una impo an
incidencia u banís ica.
-
Els es udis i p ospec i es sob e desen olupa-
men s e o ia is u u s: desdoblamen de ies
cap a I'in e io , me o egional, es udis de so-
e amen de la línia de la cos a.
-
Els g ans equipamen s sani a is i assis en-
cials: els hospi als d'ambi sup amunicipal de
Calella i Ma a ó, la plani icació sani a ia d'a ees
basiques de salu .
-
El pla d'equipamen s escola s que acompa-
nya la e o ma educa i a, en o s els seus
ni ells, al qual cal a egi -hi els equipamen s edu-
ca ius de ni ell supe io : les dues escoles uni-
e si a ies exis en s a Ma a ó -una d'inicia i a
municipal i I'al a del Consell Coma cal.
-
Els p ojec es d'implan acions de g ans i mi ja-
nes supe ícies come cials i d'al es equipa-
men s p i a s d'a acció coma cal i me opoli a
als en o ns de la pe llongació de IVA-19.
5.
Els ep es del u u immedia
En aques s momen s, el Ma esme, dins el conjun
de la Regió Me opoli ana de Ba celona, és possi-
blemen la coma ca que es a expe imen an can is
més signi ica ius en la se a in e elació amb la
es a del e i o i me opoli a, coinciden s amb el
eplan ejamen de les elacions i je a quies en e
els di e en s ambi s e i o ials que s'es a p oduin
en els p ocessos i deba s sob e planejamen i
o denació e i o ials.
El Ma esme es a subjec e p incipalmen a les
ans o macions i can is que esul en de:
a) La no a si uació
i
la millo a de connec i i a
en elació al conjun de e i o is immedia s.
Aques s can is al e en, en p ime lloc, en ela-
ció amb la conu bació de Ba celona i la p ime-
a co ona me opoli ana, com a conseqüencia
de I'en ada en uncionamen de la .po a no d.
dels cin u ons de onda de Ba celona, la pe -
Ilongació de I'A-19 ins a Pala olls-To de a,
I'ampliació i baixada de pea ge de I'A-19 en el
am Mon ga -Ma a ó i la p e isible desconges-
ió de la N-ll, uni a les millo es subs ancials en
les comunicacions e o ia ies, amb eqüen-
cies i quali a s p opies de anspo u ba
(me o). Aixo compo a una endencia cla a a
consolida el Baix Ma esme com a zona de p i-
me a esidencia i ex ensió del con inu u ba
me opoli a, i, a més, a es end e aques eno-
men cap als municipis de I'Al Ma esme, alho a
que s'in ensi iquen els desplacamen s pe aó
de eball cap a Ba celona. Pe o els can is de
connec i i a a ec en ambé la elació amb les
coma ques de la segona co ona me opoli ana
més p ope a, Valles O ien al-Valles Occiden al,
amb I'ape u a de I'au o ia Ma a ó-G anolle s,
amb els únels del Pa pe s, lliu es de pea ge, i
la p e isible millo a de comunicacions dins de
la segona co ona me opoli ana. Aixo suposa
ambé la millo a de connexió amb I'au opis a A-
7,
connec an millo Ma a ó amb la xa xa an-
seu opea. Amb aques es comunicacions es
c een nous pols d'a acció ecíp oca pe al
me ca de eball així com pe a les ac i i a s
de come c, se eis i lleu e, en e les ciu a s
mi janes i el conjun de se eis d'a acció
me opoli ana i zones logís iques dels dos
Valles i del Ma esme. És p e isible I'a acció
de les ac i i a s indus ials cap a les coma -
ques de I'in e io , pe la majo disponibili a de
sols indus ials, els meno s p eus d'aques s,
uni a la majo disponibili a de se eis a les
emp eses i un me ca de eball més ampli.
Alho a, no es po exclou e la majo a acció
del Ma esme pel que a a les ac i i a s de lleu-
e, come cials i de segona esidencia. Cald a
eu e cap on es decan en els equilib is espec-
ius. El que és e iden és que aques a millo a
de comunicacions c ea zones de no es cen a-
li a s pe a se eis i ac i i a s logís iques als