El Maresme en el context territorial metropolità i català

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 23, febrer 1'995, pigs. 9-19 EL MARESME EN EL CONTEXT TERRITORIAL METROPOLITA I CATALA SALVADOR MILA Jurista. Segon tinent d'alcalde-president de 1'Area de Serveis Territorials, Ajuntament de Mataró SUMARI 1. La realitat actual de la comarca: I'ordena- 3. El Maresme en els planejaments urbaniscio territorial realment existent tics i territorials dels últims anys fins als plans 1 .l. Els condicionants geografics i ambientals territorials en tramit 1.2. La població 1.3. L'activitat economica 4. Les actuacions descoordinades que ordenen ((de fet)) el territori 2. La competencia per I'ocupació del sol dis- Els reptes del futur immediat ponible Bibliografia ABSTRACT El Maresme es en aquests moments la comarca de la Regió Metropolitana que esta coneixent canvis més significatius. Aquests canvis deriven en primer lloc de les noves dinamiques demografiques (transformació de segona residencia en primera, pendularitat, immigració intrametropolitana) i de la transformació del teixit economic (crisi dels sectors industrials tradicionals, terciarització). Aquestes dinamiques resulten en una demanda molt alta de sol, demanda que s'afegeix a la procedent d'altres sectors (infrastructures, lleure, serveis, agricultura, medi ambient). Una i altra, confrontades a les peculiaritats físiques de la comarca -un estret corredor entre la Serralada Litoral i el mar-, generen una forta competencia per I'ocupacio de sol que porta a I'elevació dels preus, la barreja a'usos i les dificultats d'ordenació. El planejament urbanístic i territorial ha respost de manera insuficient als reptes plantejats per aquesta situació, a causa de la descoordinació del planejament sectorial i del caracter fragmentari del planejament general. Així doncs, per afrontar ['ordenament futur de la comarca resulta evident, d'una banda, la necessitat de recuperar instruments de planificació, projectació i gestió d'escala intermunicipal per als diferents ambits de la comarca; d'altra banda, cal un pacte entre totes les administracions i els agents que actuen a I'ambit metropolita per tal de definir un model territorial general que permeti I'encaix harmonic de les diverses peces, el Maresme entre elles. El Maresme es en estos momentos la comarca de la Región Metropolitana de Barcelona que conoce cambios mas significativos. Estos cambios se derivan en primer lugar de las nuevas dinámicas demograficas (transformación de segunda residencia en primera, pendularidad, migración intrametropolitana) y de la transformación del tejido económico (crisis de 10s sectores industriales tradicionales, terciarización). Estas dinamicas resultan en una demanda muy alta de suelo, demanda que que se añade a la procedente de otros sectores (infraestructuras, ocio, servicios, agricultura, medio ambiente). Una y otra demanda, confrontadas a las peculiaridades fisicas de la comarca -un estrecho corredor entre la Sierra Litoral y el mar-, generan una fuerte competencia por la ocupación del suelo que conduce a una elevación de precios, la mezcla de usos y las dificultades de ordenación. El planeamiento urbanístic0 y territorial ha respondido de manera insuficiente a 10s retos planteados por esta situación, debido a la descoordinación del planeamiento sectorial y al carácter fragmentari0 del planeamiento general. Asi pues, para afrontar el ordenamiento futuro de la comarca resulta evidente, por un lado, la necesidad de recuperar instrumentos de planificacion, proyectación y gestión de escala intermunicipal para 10s distintos ambitos que componen la comarca; por otro lado, es necesario establecer un pacto entre todas las administraciones y agentes que actúan en el ambito metropolitano para definir un modelo territorial general que permita el encaje armónico de las distintas piezas y entre ellas del Maresme. Le Maresme est actuellement la comarca de la Region Metropolitaine de Barcelona qui connalt des changements plus significatifs. Ces changements se derivent tout d'abord des nouvelles dynamiques demographiques (transformations de la seconde residence en premiere, pendularite, immigration intrametropolitaine) et de la transformation du tissu économique (crise des secteurs industriels traditionnaux, tertiarisation). Ces dynamiques ont comme resultat une tres haute demande du sol, a laquelle s'ajoute la demande en provenance d'autres secteurs (infrastructures, loisirs, services, agriculture, environnement ... 1. Ces deux demandes, confrontées aux péculiarites physiques de la comarca -un etroit couloir entre la Serralada Litoral et la mer-, génerent une forte competence pour I'occupation du sol qui a, comme consequence, la hausse des prix, le melange des usages et les difficultes d'amenagement. Les projets urbanistiques et territoriaux répondent de facon insuffisante aux défis posés par cette situation, dO a la faute de coordination de I'aménagement sectoriel et au caractere fragmentaire de I'amenagement general. Ainsi donc, pour faire face a I'amenagement futur de la comarca il resulte evident, d'une part, la necessite de recuperer les instruments d'amenagement, le dessin et la gestion a I'echelle intermunicipale pour les differents territoires qui composent la comarca, d'autre part, il est necessaire d'etablir un pacte entre toutes les administrations et tous les agents qui agissent dans le cadre metropolitain pour definir un modele territorial general qui permettra I'articulation harmonieuse des différentes pieces et, parmi celles-ci, le Maresme. 1. La realitat actual de la comarca: I'ordenació territorial realment existent 1.1. Els condicionants geografics i ambientals La comarca del Maresme, des del punt de vista geografic i ambiental, te uns trets definidors que han condicionat fortament la seva configuració actual: - És una comarca relativament petita (396,9 km2). - Forma un estret corredor entre la Serralada Litoral -Conreria, Sant Mateu, Cellecs, Corredor, Montnegre- i el mar -és la comarca amb mes quilometres de costa i mes platges accessibles, malgrat no disposar de ports naturalsque s'estén entre el turó de Montgat i la Tordera. Aixo ha motivat que la seva accessibilitat fos fins avui molt planera i facil respecte del Barcelones i molt dificultosa cap a les comarques de I'interior -Valles Oriental i Selva. - Te un dels climes mes temperats de Catalunya, si be és afectada pel fenomen de les riades. - El terreny planer es escas i ha estat ocupat tradicionalment per una agricultura intensiva i per nombrosos nuclis de població -30 municipis- situats en una doble estructura lineal -els pobles .de baix. i -de dalt. units pel sistema de rials i camins perpendiculars entre serralada i costa- i una via longitudinal: el camí del Mig (historic) i després pel Camí Ral i la carretera N-ll i per la línia de ferrocarril, a la franja de costa. La part alta ha estat ocupada per importants masses forestals. Aquesta configuració ha fet que aquest espai comarcal hagi tingut tres pols d'atracció i d'ordenació: - Barcelona. L'atracció de mercat de treball, de comerc i serveis i millor connectivitat i extensio residencial (en segona i primera residencia) de la qual ha configurat el denominat .Baix Maresme.. - El Girones. Pujant per la vall de la Tordera -a efectes eclesiastics la comarca esta partida en dues diocesis: la de Barcelona, que arriba a Caldes dlEstrac, i la de Girona, que arriba fins a Arenys de Mar-, i mes recentment pol turístic de la Costa Brava, que constitueix una extensio, en especial de Malgrat fins a Arenys de Mar, que configura el denominat .Alt Maresme.. - El Maresme Central. La comarca s'eixampla -relativament- a la vall de la Riera d'Argentona i configura la plana de Mataró, que s'esten com un sol nucli entre el .dalt. i el .baix. i que conforma amb les poblacions immediates de cabrera-~r~entona-orrius-~osrius-sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenc de Montalt i Caldes dlEstrac un denominat .Maresme central.. 1.2. La població La població total de la comarca era de 293.103 habitants I'any 1991, amb una densitat relativament elevada de 738,l hab./km2. Aquesta població es distribueix de forma relativament equilibrada entre els 30 municipis: Mataró,. amb 101.510 habitants, és la població mes habitada; segueixen Arenys de Mar, Calella, Malgrat de Mar, el Masnou, Pineda de Mar, Premia de Mar i Vilassar de Mar amb mes de 10.000 habitants; Alella, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes dlEstrac, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premia de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenc de Montalt, Teia, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt, entre-1.000 i 10.000 habitants; i brrius, amb 255 habitants, és el nucli mes petit, juntament amb Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Sant Cebria de Vallalta, tots ells amb menys de 1 .O00 habitants. No obstant aixo, la demografia de la comarca es veu alterada per tres fenomens interconnectats, que no sols afecten el nombre d'habitants i les demandes inherents de serveis, sinó també, i de forma sig- nificativa, la configuració urbanística dels municipis i així a tenir el 4,8% del nombre total d'habitants de les demandes d'infrastructures i serveis: - Catalunya enfront del 4,3% I'any 1981. a) La segona residencia de caps de setmana i El fenomen migratori -procedent principalment de estiueig, que abasta a tots els pobles, especialfora de Catalunya en el període 1960-1975, en ment els de .dalt., formada per residents de la tant que en els darrers quinze anys procedeix princonurbació barcelonina, i que ha originat les cipalment de I'entorn barceloni (3.455 nous habinombroses urbanitzacions residencials a'illades tants sols I'any 1990)- fa que la població del d'alta densitat que envolten els diversos nuclis Maresme tingui una estructura d'edats mes jove urbans tradicionals; que la del conjunt catala, si be amb una tendencia a I'envelliment a mesura que la segona residencia i b) La residencia .dormitori. de població que la residencia dormitori es converteix en primera treballa a Barcelona i els seus voltants, que fins residencia per als jubilats i pensionistes. Per conara s'ha concentrat entre Montgat i Vilassar, tra, el creixement natural es forca mes moderat pero amb tendencia a estrendre's a les pobla- ' (saldo net de creixement natural de 961 habitants cions de I'entorn de Mataró: Argentona, Sant entre 1986-1991). Andreu de Llavaneres, Sant Vicenc de Montalt i Caldes dlEstrac, i mes enlla en especial des- '. 1.3. L'activitat economica pres d'entrar en funcionament el juny del 1994 la perllongació de I'A-19 fins a Palafolls i el El Maresme s'ha caracteritzat fins avui per una .peatge tou. fins a Mataró. Aquest fenomen reactivitat economica diversificada aixo constitueix sidencial .secundari. tendeix a convertir-se en un tret diferenciador i atorga una potencialitat posiresidencia primaria, amb la consegüent demantiva per al seu desenvolupament equilibrat si se da de serveis i equipaments tot I'any. Aquesta sap mantenir, atesa la seva situació a I'entorn mena de residents es concentra principalment metropolita de Barcelona i els condicionants que en actuacions de .cases adossa des^, .habitatqueden descrits en els apartats anteriors. ges en filera. i .blocs residencials~, i s'estenen tant en les pobles de .dalt. com de .baix., El 32,53% del total de la població de la comarca estava ocupat I'any 1990 (per sota de la mitjana C) El fenomen turístic dels mesos d'estiu entre catalana, que era del 37,07%), i la taxa d'atur es del Arenys de Mar i Malgrat, que multiplica la pobla- 15,02% (superior a la mitjana catalana, del 14,19%). cio real, intensifica la demanda de serveis i sub- D'aquesta població ocupada (108.314 habitants ministraments i augmenta espectacularment la actius), el 15,40% (16.681 habitants), treballa fora població de treballadors temporers vinculats a de la comarca, principalment al Barcelones. La I'hostaleria i serveis connexos. Aquest fenomen població ocupada es distribu'ia de la següent forma ha donat lloc a les ocupacions intensives per al conjunt del Maresme (any 1991): d'hotels i residencies de nivell mitja-baix, situades a la línia de costa, en especial a Calella- - A I'agricultura treballava el 4,26% de la pobla- Pineda-Santa Susanna i Malgrat de Mar. cio activa (superior a la mitjana catalana, que es del 3,68%). Ja en el període 1960-1975 I'evolució de la pobla- - A la indústria, el 40,05% (superior a la mitjana cio del Maresme tingué un creixement que va catalana, del 36,19%). doblar el creixement relatiu de Catalunya, i en el - A la construcció, el 8,37% (practicament igual quinquenni posterior, tot i afeblir-se, el creixement que la mitjana catalana, del 8,23%). continua essent considerable. En el decenni 1981- - Al sector de serveis, el 47,31% (inferior a la 1991 la comarca va créixer 111,46%, tot passant mitjana catalana, del 51,9%). 12 - És de destacar que la xifra principal d'ocupació a crear al Maresme 593 empreses, amb una inversio la indústria era de 19.535 persones al sector textil global del 9.949 milions de pessetes, i 4.794 llocs i la confecció, seguit de 6.713 persones a la de treball. Aixo representa una inversio per trebametal.IÚrgia, la maquinaria i el material electric; en llador de 10,4 milions, quan la mitjana de Catant que els ocupats a la construcció eren 7.859 talunya és de 23'4 milions de pessetes per lloc de (dades de I'any 1990). treball creat. NO obstant aixo, la distribució de les diverses acti- En el sector COmerC i de serveis a les indústries vitats és forca diferent per grups de municipis: s'evidencia una debilitat -nombre d'establiments mitjans i grans inferior a la mitjana del país, menys - Sols Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i nombre de COmerCOS i serveis especlalit~atsfruit Tordera sJajusten a la mitjana comarcall seguits del poder d'atracció del comerc barceloni i de les de prop per Palafolls i Teia. grans superfícies de la primera corona metropolita- - Cabrera de Mar, Sant Cebria de Vallalta, Sant na, nit a la permanencia dels habits de Compra a Iscle de Vallalta i Santa Susanna tenen una forta la gran ciutat dels nous residents de cap de setmaespecialització agraria. na o de <<dormitori.. - Arenys de Mar, Cabrils, Tiana i Vilassar de Mar comparteixen ItespecialitzaciÓ agraria amb El Producte Interior Brut (PIB) per capita de la el terciari; Arenys de Munt, Pineda de Mar i comarca era de 1.296.785 pessetes I'any 1993 Premia de Dalt comparteixen el protagonisme (24 punts inferior a la mitjana de Catalunya). El PIB de I'activitat agraria amb la construccio. total de la comarca representa el 3,76% del total - Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i de Catalunya en el període 1990-1993. Sant Vicenc de Montalt combinen I'agricultura La renda familiar disponible per ha crescut amb el sector terciari i la construcció a parts en últims anys al conjunt de la i semsensiblement iguals. pre s'ha mantingut per sobre de la mitjana catala- - Alella, Caldes dlEstrac i Calella tenen una espena, malgrat que ha perdut posicions en els últims cialització terciaria exclusiva, que a Premia de No obstant la renda familiar als nuclis Mar es comparteix amb la construccio. de predomini industrial -en especial a Mataró- és - Mataró és I'únic municipi que té una espeinferior a la mitjana catalana i esta decreixent en cialització industrial destacada (quasi el 50% els dltims anys. més que la mitjana comarcal), seguida de prop per la construcció i els serveis (lleugerament 2. La compet=ncia per Ipocupació del per dessota de la mitjana comarcal) i amb una disponible presencia significativa de I'agricultura (la meitat de la mitjana comarcal). Tenim doncs un territori on es combinen, d'un cos- - L'ocupació industrial mataronina s'estén als tat, una estructura productiva forca diversificada, municipis del seu entorn immediat (Argentona, amb una agricultura intensiva d'horta i conreus brrius, Dosrius i Vilassar de Mar). especialitzats, un sector industrial organitzat en - El Masnou i Montgat comparteixen I'especialitpetites empreses amb poca inversio relativa (sector zació industrial amb la terciaria. textil), i una preeminencia del sector de la construcció. D'altra banda es troben les demandes residen- L'activitat industrial, pero, pateix de greus debilicials i turístiques, així com el nombre i extensió de tats: es tracta d'un sector en declivi (indústria textil les infrastructures de comunicació i de serveis que i confecció), en accelerat procés de reconversió i travessen la comarca per la plana litoral (ferrocarril, redimensionament, amb poca capacitat d'atreure N-ll, Camí del Mig i vies interlocals, autopista A-19 i noves inversions. En el període 1988-1992 es van ara les autovies i comunicacions cap al Valles i la 13 Costa Brava). Aquests factors, juntament amb I'escassa disponibilitat de sol lliure planer o aprofitable per activitats productives, aixi com el nombre, extensió i dispersió dels nuclis habitats, donen lloc a un dels fenomens més característics i definidors de la problematica urbanistica i territorial del Maresme, que afecta el conjunt de la implantació d'activitats: la poca disponibilitat de terrenys, I'elevat preu del sol i la competencia i barreja d'usos sobre el poc sol disponible. Tant és aixi que el sol, el territori i les seves infrastructures són un dels factors productius més importants i per tant més definidors de la situació urbanistica del Maresme. En efecte, hi ha una forta competencia entre els diversos usos del sol generadors de rendes, que esta en I'origen de bona part de la problematica urbanistica dels nostres municipis: - L'agricultura intensiva, en situació periurbana, amb un aprofitament intensiu del sol i fortes inversions per hectarea, que es resisteix a desapareixer i que fa que el preu inicial del sol aprofitable sigui molt alt de partida. - L'activitat industrial, que necessita de noves implantacions en polígons industrials, fora dels nuclis urbans on tradicionalment s'ha implantat (en especial els tallers i fabriques) pero que, en ser activitats que generen poc valor afegit, no es poden permetre pagar preus elevats pels terrenys. - La demanda creixent de segona residencia, primera residencia-dormitori i residencia hotelera i per a activitats turístiques, impulsades per un sector de la construcció que necessita reinvertir constantment per mantenir la productivitat dels capitals invertits. - La implantació i ampliació de ports esportius i les seves zones comercials o residencials annexes, ja executats (Arenys de Mar, el Balís, Mataró, Premia i el Masnou) o en projecte (Calella, Montgat...). - Les demandes de nous centres terciaris, 10- gistics i d'equipaments d'abast comarcal i metropolita (grans superfícies comercials, sanitaris, educatius...). - Les necessitats de noves implantacions de serveis: abocadors, plantes de tractament de residus urbans, col.lectors, depuradores ... - La pressió de les infrastructures de comunicacions i de serveis, que travessen la comarca, i que es generen tant per la demanda de connectivitat interna com -sobretot- per les necessitats de diversificació de vies dins la Regió Metropolitana: radials (N-ll; autopista A-19, accessos a la Costa Brava, connexió de I'A-19 amb I'A-7, desdoblaments -costaners o per I'interiorde les vies del ferrocarril) i transversals (autovia Mataró-Granollers; millora de connexions pels eixos el Masnou-Vallromanes i Arenys de Mar- Sant Celoni). Aquesta competencia per I'ocupació del sol s'havia resolt, fins no fa gaire, amb I1ocupació/destrucció indiscriminada dels sols agrícoles periurbans i sols forestals amb urbanitzacions en primera línia de costa i a la Serralada Litoral; creixements d'urbanitzacions a les periferies i eixamples dels nuclis de població tradicionals, aixi com dels terrenys afectes als sistemes hidrografics de la comarca: les rieres, rials i les seves valls. Avui, aquesta ocupació indiscriminada del territori comarcal ha de fer front a la reacció de la pagesia, que reivindica el manteniment de les zones agricoles en situació periurbana; als moviments creixents i actius de defensa del medi ambient i dels espais naturals; a les actuacions administratives de protecció dels boscos i espais d'interes natural de la costa i de la Serralada Litoral, i a les actuacions de protecció, regeneració i regulació de les conques hidrografiques i de les platges per prevenir rierades i d'altres desastres. 3. El Maresme en els planejaments urbanistics i territorials dels últims anys fins als plans territorials en tramit L'aplicació de les normes del Plan provincial de ordenación de I'any 1964, amb la seva ambigüitat i el caracter permissiu va contribuir a una forta Direcció General dlUrbanisme encapcalada per degradació urbanistica i paisatgística dels municipis Lluís Cantallops, durant el primer Govern provisiodel Maresme. A més, els ajuntaments de I'epoca nal de la Generalitat de Catalunya, amb ocasió de van empitjorar encara la situació tot utilitzant amb I'obligada revisió dels plans anteriors per adaptarlassitud les qualificacions urbanístiques i les orde- 10s a la nova legislació del sol i a la democracia nances d'edificació, en especial pel que feia a sols municipal reconquerida. no consolidats per la urbanització i pels aparentment .no urbanitzables~, amb qualificacions com Alhora es promogueren plans d'ordenació conjunts .ciutat jardí., ~semiintensives~, <<residencials extenper Sant Andreu de Llavaneres-Sant Vicenc de sives., <<parcs i boscos urbanitzats., <<indústria Montalt i Caldes dlEstrac; per Arenys de Marjardí., .zones de tolerancian, etc. Aixo fou especial- Arenys de Munt i Canet i Calella-Santa Susannament cert en el del Baix Maresme, amb la prolifera- Pineda de Mar i Malgrat de Mar. cio d'urbanitzacions a les periferies dels pobles de .baix,, i a les zones de carena dels pobles de %dalt. Com és prou sabut, aquest intent de plans supra- i en especial als voltants de les sortides de la llamunicipals va fracassar per múltiples motius, i es vors recent autopista Montgat-Mataró. van deixar de banda partir de I'any 1980, tant per raons locals -un cop consolidats els primers Després, cada municipi va confegir el seu pla governs municipals democratics i assentats els d'ordenació urbanistica, aplicant les pautes, les respectius interessos en joc, es dona pas a les classificacions de sols i les normatives d'edificació rivalitats i enfrontament d'interessos no sols entre i usos de forma encara més extensiva i intensiva municipis confrontants, sinó també entre visions -pel que fa a densitats i usosderivada de la partidiferents del procés urbanístic de cada localitatcular interpretació i aplicació del pla provincial que com per raons de política general del país, coincada municipi havia fet, segons els interessos dels cidint amb el primer Govern electe de la Generalitat promotors i constructors de I'epoca, quasi sempre i amb la nova Direcció General d'urbanisme. Es va coincidents amb els dels polítics locals. optar per la revisió o confecció dels plans generals o normes subsidiaries, municipi per municipi. El Pla Director Metropolita de Barcelona, que inclo'ia en el seu ambit la meitat de la comarca del En el projecte de Pla Territorial General de Ca- Maresme -fins a Mataró-, si bé té interes pel que talunya -actualment en tramit davant el Parlament fa a I'analisi economica i sociologica i a la informade Catalunya- i en el seu correlatiu Pla Territorial cio urbanistica que conté, no va tenir trascenden- Parcial de la Regió Primera Metropolitana de cia practica quant a aplicació normativa i interven- Barcelona, es consolida plenament la divisió de la cio sobre I'edificació, si bé va exercir la seva comarca del Maresme en quatre sistemes o influencia pel que fa a la determinació d'infrastrucambits territorials de planificació i actuació, que en tures i serveis d'abast supramunicipal, i per la I'última versió del Projecte de Pla Territorial Geintroducció de nous conceptes de zonificació neral, després del termini de consulta institucional, d'usos, assignació de funcions i de creixements a queden de la següent manera: les diverses parts del territori des dluna perspectiva metropolitana. a) El sistema d'expansió i articulació del sistema central metropolita, que engloba els munici- El bagatge teoric i instrumental tecnic del Pla pis del sud del Maresme, des de Montgat-Tiana Director Metropolita de Barcelona slenllaca amb la fins a Vilassar de Mar-Cabrils; ambit al qual es primera proposta seriosa de planejament supramuconsidera encara amb capacitat territorial nicipal <<el pla d'ordenació dels municipis de la vall d'acollida, pero on la qualitat de vida esta comde Sant Mateu. (Baix Maresme), que impulsa la promesa, de forma que un cop executats els 15 projectes d1expansiÓ urbanística ja planejats, aquestes poblacions assoliran densitats considerables; per tant, cal plantejar una certa contenció. b) El sistema de reequilibri metropolita, que abasta Mataró i el seu entorn de petits municipis -Cabrera, Argentona, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenc de Montalt i Caldes dlEstrac-, si bé exclou incomprensiblement Dosrius i orrius, totalment vinculats al sistema urba mataroní. En aquest ambit es preveu una certa capacitat de continuar creixent ordenadament i hom reconeix potencialitats per competir amb el sistema metropolita central, definint40 com a ambit de descentralització i descongestió de població i d'activitats del sistema central -el continu urba barceloni i la primera corona. Significativament, en aquest sistema s'inclouen també les restants ciutats intermedies de la segona corona metropolitana i els seus entorns urbans. C) El sistema costaner, format pels municipis entre Arenys de Mar i Santa Susanna i definit per la situació a la franja litoral i a la segona línia de mar, amb predomini de I'activitat turística i presencia de fenomens d'urbanització intensiva. d) En el límit nord de la comarca, i a I'entorn de la vall de la Tordera, englobant també els municipis riberencs inclosos a la comarca de la Selva, es delimita un sistema denominat <~d1articulaciÓ entre ambits funcionals territorials~ que aplega -en tot o en partels municipis de Pineda de Mar, Malgrat, Palafolls i Tordera, que es defineixen per la seva debilitat demografica, com a sistemes urbans naixents, que es caracteritzen per tenir un potencial de recursos i una capacitat d'acollida elevats. Per fer-ho més entenedor, en la primera versió del Pla Territorial General, aquest ambit es definia més clarament com un sistema de reequilibri del sistema congestionat, amb la proposta de desenvolupar-lo urbanísticament per acollir població i activitats procedents del sistema central congestionat. 4. Les actuacions descoordinades que ordenen ((de fet)) el territori De tot plegat, en resulta una [[política territorial de fet al Maresme., fruit de la juxtaposició i interconnexió del conjunt de determinacions dels plans generals i normes subsidiaries de planejament locals, amb els plans especials i sectorials de tota mena: hidraulics, de sanejament, ferroviaris, d'espais naturals, projectes d'infrastructures, comunicacions i equipaments, impulsats per diferents organismes de les administracions central i autonomica. Mereixen una especial atenció en aquest sentit les orientacions i determinacions introduides des de la Direcció General dlUrbanisme, en les quals és possible seguir les principals tendencies en la [[lluita per I'ocupació dels escassos sols disponibles entre els diferents usos i aprofitaments. a que ens referíem anteriorment; es detecta en cada zona o territori quins són els que exerceixen una major pressió. Com deiem, al costat dels plans urbanístics hi trobem els diferents instruments de planejament especial, avantprojectes o projectes d'infrastructures, equipaments i serveis supramunicipals que, impulsats per diverses administracions i organismes -tant de I1AdministraciÓ central com de la Generalitat, la Diputació o el Consell Comarcal-, estan configurant els diferents ambits d'ordenació de la comarca i definint o prioritzant determinades implantacions o tendencies. En aquest ordre podem destacar: - El Pla dlEspais d'lnteres Natural i la delimitació dels ambits de protecció a la carena litoral, en que actuen sobreposadament la Generalitat i la Diputació: Montnegre-Corredor, Sant Mateu, Conreria. - Els plans i projectes d'infrastructures de sanejament: col~lectors, depuradores, emisaris ... amb les diferents zones o ambits de sanejament que venen funcionant. - Els projectes i obres de nous ports esportius i d'ampliació dels existents. - Les actuacions de regeneració i recuperació de platges per part de la Direcció General de Ports i Costes, del Ministeri d'0bres Públiques i Transports. - Els plans hidraulics de canalització i cobriment de rieres i torrents, que abasten tota la comarca i que poden tenir una important incidencia urbanística. - Els estudis i prospectives sobre desenvolupaments ferroviaris futurs: desdoblament de vies cap a I'interior, metro regional, estudis de soterrament de la línia de la costa. - Els grans equipaments sanitaris i assistencials: els hospitals d'ambit supramunicipal de Calella i Mataró, la planificació sanitaria d'arees basiques de salut. - El pla d'equipaments escolars que acompanya la reforma educativa, en tots els seus nivells, al qual cal afegir-hi els equipaments educatius de nivell superior: les dues escoles universitaries existents a Mataró -una d'iniciativa municipal i I'altra del Consell Comarcal. - Els projectes d'implantacions de grans i mitjanes superfícies comercials i d'altres equipaments privats d'atracció comarcal i metropolita als entorns de la perllongació de IVA-19. 5. Els reptes del futur immediat En aquests moments, el Maresme, dins el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona, és possiblement la comarca que esta experimentant canvis més significatius en la seva interrelació amb la resta del territori metropolita, coincidents amb el replantejament de les relacions i jerarquies entre els diferents ambits territorials que s'esta produint en els processos i debats sobre planejament i ordenació territorials. El Maresme esta subjecte principalment a les transformacions i canvis que resulten de: a) La nova situació i la millora de connectivitat en relació al conjunt de territoris immediats. Aquests canvis alteren, en primer lloc, en relació amb la conurbació de Barcelona i la primera corona metropolitana, com a conseqüencia de I'entrada en funcionament de la .pota nord. dels cinturons de ronda de Barcelona, la per- Ilongació de I'A-19 fins a Palafolls-Tordera, I'ampliació i baixada de peatge de I'A-19 en el tram Montgat-Mataró i la previsible descongestió de la N-ll, unit a les millores substancials en les comunicacions ferroviaries, amb freqüencies i qualitats propies de transport urba (metro). Aixo comporta una tendencia clara a consolidar el Baix Maresme com a zona de primera residencia i extensió del continu urba metropolita, i, a més, a estendre aquest fenomen cap als municipis de I'Alt Maresme, alhora que s'intensifiquen els desplacaments per raó de treball cap a Barcelona. Pero els canvis de connectivitat afecten també la relació amb les comarques de la segona corona metropolitana més propera, Valles Oriental-Valles Occidental, amb I'apertura de I'autovia Mataró-Granollers, amb els túnels del Parpers, lliures de peatge, i la previsible millora de comunicacions dins de la segona corona metropolitana. Aixo suposa també la millora de connexió amb I'autopista A- 7, connectant millor Mataró amb la xarxa transeuropea. Amb aquestes comunicacions es creen nous pols d'atracció recíproca per al mercat de treball així com per a les activitats de comerc, serveis i lleure, entre les ciutats mitjanes i el conjunt de serveis d'atracció metropolitana i zones logístiques dels dos Valles i del Maresme. És previsible I'atracció de les activitats industrials cap a les comarques de I'interior, per la major disponibilitat de sols industrials, els menors preus d'aquests, unit a la major disponibilitat de serveis a les empreses i un mercat de treball més ampli. Alhora, no es pot excloure la major atracció del Maresme pel que fa a les activitats de lleure, comercials i de segona residencia. Caldra veure cap on es decanten els equilibris respectius. El que és evident és que aquesta millora de comunicacions crea zones de noves centralitats per a serveis i activitats logístiques als