El Maresme en el context territorial metropolità i català

PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 23, eb e 1'995, pigs. 9-19 EL MARESME EN EL CONTEXT TERRITORIAL METROPOLITA I CATALA SALVADOR MILA Ju is a. Segon inen d'alcalde-p esiden de 1'A ea de Se eis Te i o ials, Ajun amen de Ma a ó SUMARI 1. La eali a ac ual de la coma ca: I'o dena- 3. El Ma esme en els planejamen s u banis- cio e i o ial ealmen exis en ics i e i o ials dels úl ims anys ins als plans 1 .l. Els condicionan s geog a ics i ambien als e i o ials en ami 1.2. La població 1.3. L'ac i i a economica 4. Les ac uacions descoo dinades que o de- nen ((de e )) el e i o i 2. La compe encia pe I'ocupació del sol dis- Els ep es del u u immedia ponible Bibliog a ia ABSTRACT El Ma esme es en aques s momen s la coma ca de la Regió Me opoli ana que es a coneixen can is més signi ica ius. Aques s can is de i en en p ime lloc de les no es dinamiques demog a iques ( ans o mació de segona esidencia en p i- me a, pendula i a , immig ació in ame opoli ana) i de la ans o mació del eixi economic (c isi dels sec o s indus ials a- dicionals, e cia i zació). Aques es dinamiques esul en en una demanda mol al a de sol, demanda que s'a egeix a la p oce- den d'al es sec o s (in as uc u es, lleu e, se eis, ag icul u a, medi ambien ). Una i al a, con on ades a les peculia i a s ísiques de la coma ca -un es e co edo en e la Se alada Li o al i el ma -, gene en una o a compe encia pe I'ocupa- cio de sol que po a a I'ele ació dels p eus, la ba eja a'usos i les di icul a s d'o denació. El planejamen u banís ic i e i o- ial ha espos de mane a insu icien als ep es plan eja s pe aques a si uació, a causa de la descoo dinació del planeja- men sec o ial i del ca ac e agmen a i del planejamen gene al. Així doncs, pe a on a ['o denamen u u de la coma ca esul a e iden , d'una banda, la necessi a de ecupe a ins umen s de plani icació, p ojec ació i ges ió d'escala in e munici- pal pe als di e en s ambi s de la coma ca; d'al a banda, cal un pac e en e o es les adminis acions i els agen s que ac uen a I'ambi me opoli a pe al de de ini un model e i o ial gene al que pe me i I'encaix ha monic de les di e ses peces, el Ma esme en e elles. El Ma esme es en es os momen os la coma ca de la Región Me opoli ana de Ba celona que conoce cambios mas sig- ni ica i os. Es os cambios se de i an en p ime luga de las nue as dinámicas demog a icas ( ans o mación de segun- da esidencia en p ime a, pendula idad, mig ación in ame opoli ana) y de la ans o mación del ejido económico (c i- sis de 10s sec o es indus iales adicionales, e cia ización). Es as dinamicas esul an en una demanda muy al a de suelo, demanda que que se añade a la p oceden e de o os sec o es (in aes uc u as, ocio, se icios, ag icul u a, medio ambien e). Una y o a demanda, con on adas a las peculia idades isicas de la coma ca -un es echo co edo en e la Sie a Li o al y el ma -, gene an una ue e compe encia po la ocupación del suelo que conduce a una ele a- ción de p ecios, la mezcla de usos y las di icul ades de o denación. El planeamien o u banís ic0 y e i o ial ha espon- dido de mane a insu icien e a 10s e os plan eados po es a si uación, debido a la descoo dinación del planeamien o sec o ial y al ca ác e agmen a i0 del planeamien o gene al. Asi pues, pa a a on a el o denamien o u u o de la coma ca esul a e iden e, po un lado, la necesidad de ecupe a ins umen os de plani icacion, p oyec ación y ges ión de escala in e municipal pa a 10s dis in os ambi os que componen la coma ca; po o o lado, es necesa io es ablece un pac o en e odas las adminis aciones y agen es que ac úan en el ambi o me opoli ano pa a de ini un modelo e i o ial gene al que pe mi a el encaje a mónico de las dis in as piezas y en e ellas del Ma esme. Le Ma esme es ac uellemen la coma ca de la Region Me opoli aine de Ba celona qui connal des changemen s plus signi ica i s. Ces changemen s se de i en ou d'abo d des nou elles dynamiques demog aphiques ( ans o ma ions de la seconde esidence en p emie e, pendula i e, immig a ion in ame opoli aine) e de la ans o ma ion du issu économi- que (c ise des sec eu s indus iels adi ionnaux, e ia isa ion). Ces dynamiques on comme esul a une es hau e demande du sol, a laquelle s'ajou e la demande en p o enance d'au es sec eu s (in as uc u es, loisi s, se ices, ag i- cul u e, en i onnemen ... 1. Ces deux demandes, con on ées aux péculia i es physiques de la coma ca -un e oi couloi en e la Se alada Li o al e la me -, géne en une o e compe ence pou I'occupa ion du sol qui a, comme consequen- ce, la hausse des p ix, le melange des usages e les di icul es d'amenagemen . Les p oje s u banis iques e e i o iaux éponden de acon insu isan e aux dé is posés pa ce e si ua ion, dO a la au e de coo dina ion de I'aménagemen sec- o iel e au ca ac e e agmen ai e de I'amenagemen gene al. Ainsi donc, pou ai e ace a I'amenagemen u u de la coma ca il esul e e iden , d'une pa , la necessi e de ecupe e les ins umen s d'amenagemen , le dessin e la ges ion a I'echelle in e municipale pou les di e en s e i oi es qui composen la coma ca, d'au e pa , il es necessai e d'e a- bli un pac e en e ou es les adminis a ions e ous les agen s qui agissen dans le cad e me opoli ain pou de ini un modele e i o ial gene al qui pe me a I'a icula ion ha monieuse des di é en es pieces e , pa mi celles-ci, le Ma esme. 1. La eali a ac ual de la coma ca: I'o denació e i o ial ealmen exis en 1.1. Els condicionan s geog a ics i ambien als La coma ca del Ma esme, des del pun de is a geog a ic i ambien al, e uns e s de inido s que han condiciona o amen la se a con igu ació ac ual: - És una coma ca ela i amen pe i a (396,9 km2). - Fo ma un es e co edo en e la Se alada Li o al -Con e ia, San Ma eu, Cellecs, Co edo , Mon neg e- i el ma -és la coma ca amb mes quilome es de cos a i mes pla ges accessibles, malg a no disposa de po s na u als- que s'es én en e el u ó de Mon ga i la To de a. Aixo ha mo i a que la se a accessibili a os ins a ui mol plane a i acil espec e del Ba celones i mol di icul osa cap a les coma ques de I'in e io -Valles O ien al i Sel a. - Te un dels climes mes empe a s de Ca alunya, si be és a ec ada pel enomen de les iades. - El e eny plane es escas i ha es a ocupa adicionalmen pe una ag icul u a in ensi a i pe nomb osos nuclis de població -30 munici- pis- si ua s en una doble es uc u a lineal -els pobles .de baix. i -de dal . uni s pel sis ema de ials i camins pe pendicula s en e se alada i cos a- i una ia longi udinal: el camí del Mig (his o ic) i desp és pel Camí Ral i la ca e e a N-ll i pe la línia de e oca il, a la anja de cos a. La pa al a ha es a ocupada pe impo - an s masses o es als. Aques a con igu ació ha e que aques espai coma cal hagi ingu es pols d'a acció i d'o de- nació: - Ba celona. L'a acció de me ca de eball, de come c i se eis i millo connec i i a i ex ensio esidencial (en segona i p ime a esidencia) de la qual ha con igu a el denomina .Baix Ma esme.. - El Gi ones. Pujan pe la all de la To de a -a e ec es eclesias ics la coma ca es a pa ida en dues diocesis: la de Ba celona, que a iba a Caldes dlEs ac, i la de Gi ona, que a iba ins a A enys de Ma -, i mes ecen men pol u ís ic de la Cos a B a a, que cons i ueix una ex ensio, en especial de Malg a ins a A enys de Ma , que con igu a el denomina .Al Ma esme.. - El Ma esme Cen al. La coma ca s'eixam- pla - ela i amen - a la all de la Rie a d'A gen- ona i con igu a la plana de Ma a ó, que s'es en com un sol nucli en e el .dal . i el .baix. i que con o ma amb les poblacions immedia es de cab e a-~ ~en ona-o ius-~os ius-san And eu de Lla ane es, San Vicenc de Mon al i Caldes dlEs ac un denomina .Ma esme cen al.. 1.2. La població La població o al de la coma ca e a de 293.103 habi an s I'any 1991, amb una densi a ela i amen ele ada de 738,l hab./km2. Aques a població es dis ibueix de o ma ela i amen equilib ada en e els 30 municipis: Ma a ó,. amb 101.510 habi an s, és la població mes habi ada; segueixen A enys de Ma , Calella, Malg a de Ma , el Masnou, Pineda de Ma , P emia de Ma i Vilassa de Ma amb mes de 10.000 habi an s; Alella, A enys de Mun , A - gen ona, Cab e a de Ma , Cab ils, Caldes dlEs ac, Cane de Ma , Dos ius, Mon ga , Pala olls, P emia de Dal , San And eu de Lla ane es, San Pol de Ma , San Vicenc de Mon al , Teia, Tiana, To de a i Vilassa de Dal , en e-1.000 i 10.000 habi an s; i b ius, amb 255 habi an s, és el nucli mes pe i , jun amen amb San Iscle de Vallal a, San a Susanna i San Ceb ia de Vallal a, o s ells amb menys de 1 .O00 habi an s. No obs an aixo, la demog a ia de la coma ca es eu al e ada pe es enomens in e connec a s, que no sols a ec en el nomb e d'habi an s i les deman- des inhe en s de se eis, sinó ambé, i de o ma sig- ni ica i a, la con igu ació u banís ica dels municipis i així a eni el 4,8% del nomb e o al d'habi an s de les demandes d'in as uc u es i se eis: - Ca alunya en on del 4,3% I'any 1981. a) La segona esidencia de caps de se mana i El enomen mig a o i -p oceden p incipalmen de es iueig, que abas a a o s els pobles, especial- o a de Ca alunya en el pe íode 1960-1975, en men els de .dal ., o mada pe esiden s de la an que en els da e s quinze anys p ocedeix p in- conu bació ba celonina, i que ha o igina les cipalmen de I'en o n ba celoni (3.455 nous habi- nomb oses u bani zacions esidencials a'illades an s sols I'any 1990)- a que la població del d'al a densi a que en ol en els di e sos nuclis Ma esme ingui una es uc u a d'eda s mes jo e u bans adicionals; que la del conjun ca ala, si be amb una endencia a I'en ellimen a mesu a que la segona esidencia i b) La esidencia .do mi o i. de població que la esidencia do mi o i es con e eix en p ime a eballa a Ba celona i els seus ol an s, que ins esidencia pe als jubila s i pensionis es. Pe con- a a s'ha concen a en e Mon ga i Vilassa , a, el c eixemen na u al es o ca mes mode a pe o amb endencia a es end e's a les pobla- ' (saldo ne de c eixemen na u al de 961 habi an s cions de I'en o n de Ma a ó: A gen ona, San en e 1986-1991). And eu de Lla ane es, San Vicenc de Mon al i Caldes dlEs ac, i mes enlla en especial des- '. 1.3. L'ac i i a economica p es d'en a en uncionamen el juny del 1994 la pe llongació de I'A-19 ins a Pala olls i el El Ma esme s'ha ca ac e i za ins a ui pe una .pea ge ou. ins a Ma a ó. Aques enomen e- ac i i a economica di e si icada aixo cons i ueix sidencial .secunda i. endeix a con e i -se en un e di e enciado i a o ga una po enciali a posi- esidencia p ima ia, amb la consegüen deman- i a pe al seu desen olupamen equilib a si se da de se eis i equipamen s o I'any. Aques a sap man eni , a esa la se a si uació a I'en o n mena de esiden s es concen a p incipalmen me opoli a de Ba celona i els condicionan s que en ac uacions de .cases adossa des^, .habi a - queden desc i s en els apa a s an e io s. ges en ile a. i .blocs esidencials~, i s'es enen an en les pobles de .dal . com de .baix., El 32,53% del o al de la població de la coma ca es a a ocupa I'any 1990 (pe so a de la mi jana C) El enomen u ís ic dels mesos d'es iu en e ca alana, que e a del 37,07%), i la axa d'a u es del A enys de Ma i Malg a , que mul iplica la pobla- 15,02% (supe io a la mi jana ca alana, del 14,19%). cio eal, in ensi ica la demanda de se eis i sub- D'aques a població ocupada (108.314 habi an s minis amen s i augmen a espec acula men la ac ius), el 15,40% (16.681 habi an s), eballa o a població de eballado s empo e s incula s a de la coma ca, p incipalmen al Ba celones. La I'hos ale ia i se eis connexos. Aques enomen població ocupada es dis ibu'ia de la següen o ma ha dona lloc a les ocupacions in ensi es pe al conjun del Ma esme (any 1991): d'ho els i esidencies de ni ell mi ja-baix, si ua- des a la línia de cos a, en especial a Calella- - A I'ag icul u a eballa a el 4,26% de la pobla- Pineda-San a Susanna i Malg a de Ma . cio ac i a (supe io a la mi jana ca alana, que es del 3,68%). Ja en el pe íode 1960-1975 I'e olució de la pobla- - A la indús ia, el 40,05% (supe io a la mi jana cio del Ma esme ingué un c eixemen que a ca alana, del 36,19%). dobla el c eixemen ela iu de Ca alunya, i en el - A la cons ucció, el 8,37% (p ac icamen igual quinquenni pos e io , o i a ebli -se, el c eixemen que la mi jana ca alana, del 8,23%). con inua essen conside able. En el decenni 1981- - Al sec o de se eis, el 47,31% (in e io a la 1991 la coma ca a c éixe 111,46%, o passan mi jana ca alana, del 51,9%). 12 - És de des aca que la xi a p incipal d'ocupació a c ea al Ma esme 593 emp eses, amb una in e sio la indús ia e a de 19.535 pe sones al sec o ex il global del 9.949 milions de pesse es, i 4.794 llocs i la con ecció, segui de 6.713 pe sones a la de eball. Aixo ep esen a una in e sio pe eba- me al.IÚ gia, la maquina ia i el ma e ial elec ic; en llado de 10,4 milions, quan la mi jana de Ca- an que els ocupa s a la cons ucció e en 7.859 alunya és de 23'4 milions de pesse es pe lloc de (dades de I'any 1990). eball c ea . NO obs an aixo, la dis ibució de les di e ses ac i- En el sec o COme C i de se eis a les indús ies i a s és o ca di e en pe g ups de municipis: s'e idencia una debili a -nomb e d'es ablimen s mi jans i g ans in e io a la mi jana del país, menys - Sols Cane de Ma , Dos ius, Malg a de Ma i nomb e de COme COS i se eis especlali ~a s- ui To de a sJajus en a la mi jana coma call segui s del pode d'a acció del come c ba celoni i de les de p op pe Pala olls i Teia. g ans supe ícies de la p ime a co ona me opoli a- - Cab e a de Ma , San Ceb ia de Vallal a, San na, ni a la pe manencia dels habi s de Comp a a Iscle de Vallal a i San a Susanna enen una o a la g an ciu a dels nous esiden s de cap de se ma- especiali zació ag a ia. na o de <<do mi o i.. - A enys de Ma , Cab ils, Tiana i Vilassa de Ma compa eixen I especiali zaciÓ ag a ia amb El P oduc e In e io B u (PIB) pe capi a de la el e cia i; A enys de Mun , Pineda de Ma i coma ca e a de 1.296.785 pesse es I'any 1993 P emia de Dal compa eixen el p o agonisme (24 pun s in e io a la mi jana de Ca alunya). El PIB de I'ac i i a ag a ia amb la cons uccio. o al de la coma ca ep esen a el 3,76% del o al - San And eu de Lla ane es, San Pol de Ma i de Ca alunya en el pe íode 1990-1993. San Vicenc de Mon al combinen I'ag icul u a La enda amilia disponible pe ha c escu amb el sec o e cia i i la cons ucció a pa s en úl ims anys al conjun de la i sem- sensiblemen iguals. p e s'ha man ingu pe sob e de la mi jana ca ala- - Alella, Caldes dlEs ac i Calella enen una espe- na, malg a que ha pe du posicions en els úl ims ciali zació e cia ia exclusi a, que a P emia de No obs an la enda amilia als nuclis Ma es compa eix amb la cons uccio. de p edomini indus ial -en especial a Ma a ó- és - Ma a ó és I'únic municipi que é una espe- in e io a la mi jana ca alana i es a dec eixen en ciali zació indus ial des acada (quasi el 50% els dl ims anys. més que la mi jana coma cal), seguida de p op pe la cons ucció i els se eis (lleuge amen 2. La compe =ncia pe Ipocupació del pe desso a de la mi jana coma cal) i amb una disponible p esencia signi ica i a de I'ag icul u a (la mei a de la mi jana coma cal). Tenim doncs un e i o i on es combinen, d'un cos- - L'ocupació indus ial ma a onina s'es én als a , una es uc u a p oduc i a o ca di e si icada, municipis del seu en o n immedia (A gen ona, amb una ag icul u a in ensi a d'ho a i con eus b ius, Dos ius i Vilassa de Ma ). especiali za s, un sec o indus ial o gani za en - El Masnou i Mon ga compa eixen I'especiali - pe i es emp eses amb poca in e sio ela i a (sec o zació indus ial amb la e cia ia. ex il), i una p eeminencia del sec o de la cons uc- ció. D'al a banda es oben les demandes esiden- L'ac i i a indus ial, pe o, pa eix de g eus debili- cials i u ís iques, així com el nomb e i ex ensió de a s: es ac a d'un sec o en decli i (indús ia ex il les in as uc u es de comunicació i de se eis que i con ecció), en accele a p océs de econ e sió i a essen la coma ca pe la plana li o al ( e oca il, edimensionamen , amb poca capaci a d'a eu e N-ll, Camí del Mig i ies in e locals, au opis a A-19 i no es in e sions. En el pe íode 1988-1992 es an a a les au o ies i comunicacions cap al Valles i la 13 Cos a B a a). Aques s ac o s, jun amen amb I'es- cassa disponibili a de sol lliu e plane o ap o i able pe ac i i a s p oduc i es, aixi com el nomb e, ex ensió i dispe sió dels nuclis habi a s, donen lloc a un dels enomens més ca ac e ís ics i de inido s de la p oblema ica u banis ica i e i o ial del Ma esme, que a ec a el conjun de la implan ació d'ac i i a s: la poca disponibili a de e enys, I'ele- a p eu del sol i la compe encia i ba eja d'usos sob e el poc sol disponible. Tan és aixi que el sol, el e i o i i les se es in as- uc u es són un dels ac o s p oduc ius més impo an s i pe an més de inido s de la si uació u banis ica del Ma esme. En e ec e, hi ha una o a compe encia en e els di e sos usos del sol gene ado s de endes, que es a en I'o igen de bona pa de la p oblema ica u banis ica dels nos es municipis: - L'ag icul u a in ensi a, en si uació pe iu bana, amb un ap o i amen in ensiu del sol i o es in e sions pe hec a ea, que es esis eix a desapa eixe i que a que el p eu inicial del sol ap o i able sigui mol al de pa ida. - L'ac i i a indus ial, que necessi a de no es implan acions en polígons indus ials, o a dels nuclis u bans on adicionalmen s'ha implan a (en especial els alle s i ab iques) pe o que, en se ac i i a s que gene en poc alo a egi , no es poden pe me e paga p eus ele a s pels e enys. - La demanda c eixen de segona esidencia, p ime a esidencia-do mi o i i esidencia ho ele- a i pe a ac i i a s u ís iques, impulsades pe un sec o de la cons ucció que necessi a ein- e i cons an men pe man eni la p oduc i i- a dels capi als in e i s. - La implan ació i ampliació de po s espo ius i les se es zones come cials o esidencials annexes, ja execu a s (A enys de Ma , el Balís, Ma a ó, P emia i el Masnou) o en p ojec e (Ca- lella, Mon ga ...). - Les demandes de nous cen es e cia is, 10- gis ics i d'equipamen s d'abas coma cal i me opoli a (g ans supe ícies come cials, sani- a is, educa ius...). - Les necessi a s de no es implan acions de se eis: abocado s, plan es de ac amen de esidus u bans, col.lec o s, depu ado es ... - La p essió de les in as uc u es de comunica- cions i de se eis, que a essen la coma ca, i que es gene en an pe la demanda de connec i- i a in e na com -sob e o - pe les necessi a s de di e si icació de ies dins la Regió Me o- poli ana: adials (N-ll; au opis a A-19, accessos a la Cos a B a a, connexió de I'A-19 amb I'A-7, desdoblamen s -cos ane s o pe I'in e io - de les ies del e oca il) i ans e sals (au o ia Ma a ó-G anolle s; millo a de connexions pels eixos el Masnou-Vall omanes i A enys de Ma - San Celoni). Aques a compe encia pe I'ocupació del sol s'ha ia esol , ins no a gai e, amb I1ocupació/des ucció indisc iminada dels sols ag ícoles pe iu bans i sols o es als amb u bani zacions en p ime a línia de cos a i a la Se alada Li o al; c eixemen s d'u ba- ni zacions a les pe i e ies i eixamples dels nuclis de població adicionals, aixi com dels e enys a ec es als sis emes hid og a ics de la coma ca: les ie es, ials i les se es alls. A ui, aques a ocupació indisc iminada del e i o i coma cal ha de e on a la eacció de la pagesia, que ei indica el man enimen de les zones ag ico- les en si uació pe iu bana; als mo imen s c eixen s i ac ius de de ensa del medi ambien i dels espais na u als; a les ac uacions adminis a i es de p o- ecció dels boscos i espais d'in e es na u al de la cos a i de la Se alada Li o al, i a les ac uacions de p o ecció, egene ació i egulació de les conques hid og a iques i de les pla ges pe p e eni ie a- des i d'al es desas es. 3. El Ma esme en els planejamen s u banis- ics i e i o ials dels úl ims anys ins als plans e i o ials en ami L'aplicació de les no mes del Plan p o incial de o denación de I'any 1964, amb la se a ambigüi a i el ca ac e pe missiu a con ibui a una o a Di ecció Gene al dlU banisme encapcalada pe deg adació u banis ica i paisa gís ica dels municipis Lluís Can allops, du an el p ime Go e n p o isio- del Ma esme. A més, els ajun amen s de I'epoca nal de la Gene ali a de Ca alunya, amb ocasió de an empi jo a enca a la si uació o u ili zan amb I'obligada e isió dels plans an e io s pe adap a - lassi ud les quali icacions u banís iques i les o de- 10s a la no a legislació del sol i a la democ acia nances d'edi icació, en especial pel que eia a sols municipal econque ida. no consolida s pe la u bani zació i pels apa en - men .no u bani zables~, amb quali icacions com Alho a es p omogue en plans d'o denació conjun s .ciu a ja dí., ~semiin ensi es~, << esidencials ex en- pe San And eu de Lla ane es-San Vicenc de si es., <<pa cs i boscos u bani za s., <<indús ia Mon al i Caldes dlEs ac; pe A enys de Ma - ja dí., .zones de ole ancian, e c. Aixo ou especial- A enys de Mun i Cane i Calella-San a Susanna- men ce en el del Baix Ma esme, amb la p oli e a- Pineda de Ma i Malg a de Ma . cio d'u bani zacions a les pe i e ies dels pobles de .baix,, i a les zones de ca ena dels pobles de %dal . Com és p ou sabu , aques in en de plans sup a- i en especial als ol an s de les so ides de la lla- municipals a acassa pe múl iples mo ius, i es o s ecen au opis a Mon ga -Ma a ó. an deixa de banda pa i de I'any 1980, an pe aons locals -un cop consolida s els p ime s Desp és, cada municipi a con egi el seu pla go e ns municipals democ a ics i assen a s els d'o denació u banis ica, aplican les pau es, les espec ius in e essos en joc, es dona pas a les classi icacions de sols i les no ma i es d'edi icació i ali a s i en on amen d'in e essos no sols en e i usos de o ma enca a més ex ensi a i in ensi a municipis con on an s, sinó ambé en e isions -pel que a a densi a s i usos- de i ada de la pa i- di e en s del p océs u banís ic de cada locali a - cula in e p e ació i aplicació del pla p o incial que com pe aons de polí ica gene al del país, coin- cada municipi ha ia e , segons els in e essos dels cidin amb el p ime Go e n elec e de la Gene ali a p omo o s i cons uc o s de I'epoca, quasi semp e i amb la no a Di ecció Gene al d'u banisme. Es a coinciden s amb els dels polí ics locals. op a pe la e isió o con ecció dels plans gene als o no mes subsidia ies, municipi pe municipi. El Pla Di ec o Me opoli a de Ba celona, que inclo'ia en el seu ambi la mei a de la coma ca del En el p ojec e de Pla Te i o ial Gene al de Ca- Ma esme - ins a Ma a ó-, si bé é in e es pel que alunya -ac ualmen en ami da an el Pa lamen a a I'analisi economica i sociologica i a la in o ma- de Ca alunya- i en el seu co ela iu Pla Te i o ial cio u banis ica que con é, no a eni ascenden- Pa cial de la Regió P ime a Me opoli ana de cia p ac ica quan a aplicació no ma i a i in e en- Ba celona, es consolida plenamen la di isió de la cio sob e I'edi icació, si bé a exe ci la se a coma ca del Ma esme en qua e sis emes o in luencia pel que a a la de e minació d'in as uc- ambi s e i o ials de plani icació i ac uació, que en u es i se eis d'abas sup amunicipal, i pe la I'úl ima e sió del P ojec e de Pla Te i o ial Ge- in oducció de nous concep es de zoni icació ne al, desp és del e mini de consul a ins i ucional, d'usos, assignació de uncions i de c eixemen s a queden de la següen mane a: les di e ses pa s del e i o i des dluna pe spec i- a me opoli ana. a) El sis ema d'expansió i a iculació del sis e- ma cen al me opoli a, que engloba els munici- El baga ge eo ic i ins umen al ecnic del Pla pis del sud del Ma esme, des de Mon ga -Tiana Di ec o Me opoli a de Ba celona slenllaca amb la ins a Vilassa de Ma -Cab ils; ambi al qual es p ime a p opos a se iosa de planejamen sup amu- conside a enca a amb capaci a e i o ial nicipal <<el pla d'o denació dels municipis de la all d'acollida, pe o on la quali a de ida es a com- de San Ma eu. (Baix Ma esme), que impulsa la p omesa, de o ma que un cop execu a s els 15 p ojec es d1expansiÓ u banís ica ja planeja s, aques es poblacions assoli an densi a s consi- de ables; pe an , cal plan eja una ce a con- enció. b) El sis ema de eequilib i me opoli a, que abas a Ma a ó i el seu en o n de pe i s munici- pis -Cab e a, A gen ona, San And eu de Lla- ane es, San Vicenc de Mon al i Caldes dlEs ac-, si bé exclou incomp ensiblemen Dos ius i o ius, o almen incula s al sis ema u ba ma a oní. En aques ambi es p e eu una ce a capaci a de con inua c eixen o denada- men i hom econeix po enciali a s pe compe i amb el sis ema me opoli a cen al, de inin 40 com a ambi de descen ali zació i desconges- ió de població i d'ac i i a s del sis ema cen al -el con inu u ba ba celoni i la p ime a co ona. Signi ica i amen , en aques sis ema s'inclouen ambé les es an s ciu a s in e medies de la segona co ona me opoli ana i els seus en o ns u bans. C) El sis ema cos ane , o ma pels municipis en e A enys de Ma i San a Susanna i de ini pe la si uació a la anja li o al i a la segona línia de ma , amb p edomini de I'ac i i a u ís i- ca i p esencia de enomens d'u bani zació in ensi a. d) En el lími no d de la coma ca, i a I'en o n de la all de la To de a, engloban ambé els municipis ibe encs inclosos a la coma ca de la Sel a, es delimi a un sis ema denomina <~d1a iculaciÓ en e ambi s uncionals e i o- ials~ que aplega -en o o en pa - els munici- pis de Pineda de Ma , Malg a , Pala olls i To de a, que es de ineixen pe la se a debili a demog a ica, com a sis emes u bans naixen s, que es ca ac e i zen pe eni un po encial de ecu sos i una capaci a d'acollida ele a s. Pe e -ho més en enedo , en la p ime a e sió del Pla Te i o ial Gene al, aques ambi es de inia més cla amen com un sis ema de eequilib i del sis ema conges iona , amb la p opos a de desen olupa -lo u banís icamen pe acolli població i ac i i a s p oceden s del sis ema cen al conges iona . 4. Les ac uacions descoo dinades que o denen ((de e )) el e i o i De o plega , en esul a una [[polí ica e i o ial de e al Ma esme., ui de la jux aposició i in e con- nexió del conjun de de e minacions dels plans gene als i no mes subsidia ies de planejamen locals, amb els plans especials i sec o ials de o a mena: hid aulics, de sanejamen , e o ia is, d'es- pais na u als, p ojec es d'in as uc u es, comuni- cacions i equipamen s, impulsa s pe di e en s o ganismes de les adminis acions cen al i au ono- mica. Me eixen una especial a enció en aques sen i les o ien acions i de e minacions in oduides des de la Di ecció Gene al dlU banisme, en les quals és possible segui les p incipals endencies en la [[llui a pe I'ocupació dels escassos sols dis- ponibles en e els di e en s usos i ap o i amen s. a que ens e e íem an e io men ; es de ec a en cada zona o e i o i quins són els que exe ceixen una majo p essió. Com deiem, al cos a dels plans u banís ics hi o- bem els di e en s ins umen s de planejamen especial, a an p ojec es o p ojec es d'in as uc u- es, equipamen s i se eis sup amunicipals que, impulsa s pe di e ses adminis acions i o ganis- mes - an de I1Adminis aciÓ cen al com de la Gene ali a , la Dipu ació o el Consell Coma cal-, es an con igu an els di e en s ambi s d'o denació de la coma ca i de inin o p io i zan de e minades implan acions o endencies. En aques o d e podem des aca : - El Pla dlEspais d'ln e es Na u al i la delimi a- ció dels ambi s de p o ecció a la ca ena li o al, en que ac uen sob eposadamen la Gene ali a i la Dipu ació: Mon neg e-Co edo , San Ma eu, Con e ia. - Els plans i p ojec es d'in as uc u es de sanejamen : col~lec o s, depu ado es, emisa- is ... amb les di e en s zones o ambi s de sane- jamen que enen uncionan . - Els p ojec es i ob es de nous po s espo ius i d'ampliació dels exis en s. - Les ac uacions de egene ació i ecupe ació de pla ges pe pa de la Di ecció Gene al de Po s i Cos es, del Minis e i d'0b es Públiques i T anspo s. - Els plans hid aulics de canali zació i cob i- men de ie es i o en s, que abas en o a la coma ca i que poden eni una impo an incidencia u banís ica. - Els es udis i p ospec i es sob e desen olupa- men s e o ia is u u s: desdoblamen de ies cap a I'in e io , me o egional, es udis de so- e amen de la línia de la cos a. - Els g ans equipamen s sani a is i assis en- cials: els hospi als d'ambi sup amunicipal de Calella i Ma a ó, la plani icació sani a ia d'a ees basiques de salu . - El pla d'equipamen s escola s que acompa- nya la e o ma educa i a, en o s els seus ni ells, al qual cal a egi -hi els equipamen s edu- ca ius de ni ell supe io : les dues escoles uni- e si a ies exis en s a Ma a ó -una d'inicia i a municipal i I'al a del Consell Coma cal. - Els p ojec es d'implan acions de g ans i mi ja- nes supe ícies come cials i d'al es equipa- men s p i a s d'a acció coma cal i me opoli a als en o ns de la pe llongació de IVA-19. 5. Els ep es del u u immedia En aques s momen s, el Ma esme, dins el conjun de la Regió Me opoli ana de Ba celona, és possi- blemen la coma ca que es a expe imen an can is més signi ica ius en la se a in e elació amb la es a del e i o i me opoli a, coinciden s amb el eplan ejamen de les elacions i je a quies en e els di e en s ambi s e i o ials que s'es a p oduin en els p ocessos i deba s sob e planejamen i o denació e i o ials. El Ma esme es a subjec e p incipalmen a les ans o macions i can is que esul en de: a) La no a si uació i la millo a de connec i i a en elació al conjun de e i o is immedia s. Aques s can is al e en, en p ime lloc, en ela- ció amb la conu bació de Ba celona i la p ime- a co ona me opoli ana, com a conseqüencia de I'en ada en uncionamen de la .po a no d. dels cin u ons de onda de Ba celona, la pe - Ilongació de I'A-19 ins a Pala olls-To de a, I'ampliació i baixada de pea ge de I'A-19 en el am Mon ga -Ma a ó i la p e isible desconges- ió de la N-ll, uni a les millo es subs ancials en les comunicacions e o ia ies, amb eqüen- cies i quali a s p opies de anspo u ba (me o). Aixo compo a una endencia cla a a consolida el Baix Ma esme com a zona de p i- me a esidencia i ex ensió del con inu u ba me opoli a, i, a més, a es end e aques eno- men cap als municipis de I'Al Ma esme, alho a que s'in ensi iquen els desplacamen s pe aó de eball cap a Ba celona. Pe o els can is de connec i i a a ec en ambé la elació amb les coma ques de la segona co ona me opoli ana més p ope a, Valles O ien al-Valles Occiden al, amb I'ape u a de I'au o ia Ma a ó-G anolle s, amb els únels del Pa pe s, lliu es de pea ge, i la p e isible millo a de comunicacions dins de la segona co ona me opoli ana. Aixo suposa ambé la millo a de connexió amb I'au opis a A- 7, connec an millo Ma a ó amb la xa xa an- seu opea. Amb aques es comunicacions es c een nous pols d'a acció ecíp oca pe al me ca de eball així com pe a les ac i i a s de come c, se eis i lleu e, en e les ciu a s mi janes i el conjun de se eis d'a acció me opoli ana i zones logís iques dels dos Valles i del Ma esme. És p e isible I'a acció de les ac i i a s indus ials cap a les coma - ques de I'in e io , pe la majo disponibili a de sols indus ials, els meno s p eus d'aques s, uni a la majo disponibili a de se eis a les emp eses i un me ca de eball més ampli. Alho a, no es po exclou e la majo a acció del Ma esme pel que a a les ac i i a s de lleu- e, come cials i de segona esidencia. Cald a eu e cap on es decan en els equilib is espec- ius. El que és e iden és que aques a millo a de comunicacions c ea zones de no es cen a- li a s pe a se eis i ac i i a s logís iques als