LES TEORIES SOBRE L'ORDENAMENT DEL TERRITORI
A CATALUNYA. ELS ANTECEDENTS
Ponkncia p esen ada al
I
Cong és Ca al2
de
Geog a ia, Ba celona, ma g 1991
ORIOL NEL.LO
Di ec o de l'lns i u dlEs udis Me opoli ans de
a ce el ona
SUMARI
1.
In oducció. La adició dominan : una se ie
5.
Police alia-Mac oce alia.
de concep es an i e ics.
6.
Jus ícia e i o ial dis ibu i aJus ica social.
2.
Equilib i-Desequilib i.
7.
A
Tall de conclusió: no es eali a s, no es
3.
Desconcen ació-Concen ació. e lexions.
4.
In eg ació-Duali a .
LES TEORIES SOBRE L'ORDENAMENT DEL TERRITORI
A
CATALUNYA.
ELS ANTECEDENTS
El egne dels pensamen s es po compa a als egnes o dina is
(...I.
Hi impe a la pi jo
de les op essions. No hi ha més o d e que I'o d e de I'op essió. Ce s g ups a iben al
pode i subjec en o s els al es. No és pas el endimen all6 que decideix, sino la
p oced6ncia i les elacions. Els ú ils són obliga s a se i els pode osos. Els qui un dia
a iben a p end e possessió del pode , ep imeixen de lla o s enda an o s els qui
p o en d'alca -se al seu o n. Ce es acumulacions de pensamen s a alo ado s són
desca ades sense con emplacions. Es po di sense emo que el egne dels
pensamen s s'assembla pun pe pun
al egne que l'ha is néixe .
BERTOLT
BRECHT
Me-Te'.
Llib e
dels can is
1.
In oducció. La adició dominan : una se ie
Jus ícia e i o ial
----
Jus ícia social
de concep es an i e ics
dis ibu i a
Els o gani zado s del Cong és Ca ala de Geog a ia
em demanen que ac i el ema dels an eceden s de
les eo ies sob e I'o denamen del e i o i a Ca alunya.
Aixi doncs, aques a ponencia es a dedicada discu i
quines són les adicions de que ens nod im quan
pa lem del planejamen del poblamen , les ac i i a s
economiques, els se eis i les in as uc u es en el
nos e país.
La me a hipo esi és que de la adició de pensamen
sob e I'o denamen e i o ial a Ca alunya-ce amen
ica en apo acions signi ica i es- n'ha p e algu no
pas an una eo ia, o una se ie de eo ies acabades,
com un segui de concep es. Una se ie de concep es,
p enya s so in de con ingu ideologic, sob e els
quals han gi a mol es de les polemiques del passa
i que, enca a a ui, con igu en -pe damun de
eo ies
i
analisis explica i es- bona pa del
pensamen , el deba i la p ac ica e i o ial a Ca alunya.
Aques s concep es -que academics, plani icado s,
polí ics i pe iodis es u ili zen cada dia- poden
o dena -se, a pa e meu, en una se ie de pa elles
an i e iques. N'esmen a é algunes:
Equilib i Desequilib i
Al lla g de la ponencia mi a é de dona algunes
indicacions - agmen a ies, de cap mane a
exhaus i es- sob e els an eceden s d'aques s
concep es en les es o qua e da e es decades
i
comen a é, així ma eix, la o ma com han ingu a
p e ald e sob e d'al es. Pe acaba , plan eja é mol
b eumen alguns in e ogan s sob e la se a u ili a en
els deba s ac uals. Vull e no a , anma eix, que la
ponencia cons i ueix més un es o c pe e lexiona
sob e el signi ica i el alo d'aques s e mes he eda s
que no pas una ece ca ex ual sob e els seus o ígens
i
pos e io e olució. El lec o oba a la e e encia de
les ob es que se ci en al inal del ex .
2.
Equilib i-Desequilib i
Com és ben sabu , I'accepció més es esa a eu del
món dels concep es d'equilib i i desequilib i espacial
es de i a dels pos ula s de I'economia neoclassica.
Segons aques s, en el ma c d'una economia pe ec a-
men compe i i a, I1equilib i espacial esul a ia de
I'especiali zació economica de cada e i o i d'aco d
amb la se a do ació de ac o s
i
compo a ia una
maximi zació de I'ou pu o al, I'op ima u ili zació dels
ecu sos i la endencia a I'equali zació de les endes
del- eball
i
el capi al en e els di e sos e i o is.
Desconcen ació Concen ació Aques es a i macions han es a so in c i icades pe
au o s que han assenyala que les anomenades
In eg ació Duali a economies de me ca no endeixen pas a a anca
cap a aques equilib i eo ic, sinó a p odui un
C eixemen C eixemen desen olupamen desigual en e els di e sos e i o is.
ha monic pola i za Així, a Ca alunya, ja en els anys se an a, au o s com
a a els economis es Josep
M.
B icall o Joaquim
Police alia Mac oce alia Clusa assenyala en I'exis encia ad'un in e can i e-
gional de na u alesa desigual. en e les di e ses
a ees del país (B icall
&
Puges, 19781, n'enuncia en
les causes
i
n'es udia en les conseqüencies. Les
causes, deien, p ocedi ien de la endencia a la
concen ació de les ac i i a s economiques i els
ecu sos inance s sob e el e i o i, en una mesu a
dic ada pe equilib is economics no pas nacionals
sino ansnacionals, així com de la debili a dels
pode s públics an en el camp de la plani icació
economica com en la do ació d'in as uc u es
i
,
se eis. Les conseqüencies se ien, a més dels
cos os i els bene icis economics di ec es i indi ec es
de la concen ació, un augmen de les di e encies
in e pe sonals mi janes en e els habi an s dels di-
e sos e i o is (B icall, 1977; Clusa, 1977).
Els desen olupamen s economics pos e io s, amb el
pas des dels models de p oducció o dis es basa s
en la pola i zació e i o ial i les economies d'escala
cap
a
un nou model on p edomina la endencia a la
segmen ació dels p ocessos p oduc ius, han pe mes
de plan eja el deba sob e el concep e d'equilib i
e i o ial so a una no a llum. Així, a mesu a que
sla eblia la endencia cap a la concen ació d'ac i i a s
economiques i població sob e I'espai, els es udiosos
han di igi el seu in e es sob e o cap a les capaci a s
de c eixemen endogen de cada e i o i com a ac o
de g an impo ancia pe a la comp ensió dels equilib is
economic i e i o ial gene als (T ullen, 1990).
Tanma eix, 1'6s comú que des de les ins i ucions, els
mi jans de comunicació, i, ins
i
o , els medis
academics es a a ui dels concep es d'equilib i i
desequilib i é, so in , ben poc a eu e amb aques s
an eceden s. Es pa eix, mes a ia , de la cons a ació
simple de la pe sis encia de la concen ació de
població i ac i i a s economiques en unes de e mi-
nades a ees del país.
I
es conside a nega i a aques a
concen ació (el .desequilib in) no an pe aons de
cai e economic o pe conside acions uncionals
i
socials com pe a gumen s de ipus mo al i ideo-
logic.
eball An e el c ecimien o desmesu ado de 10s aglo-
me ados u banos, la ciudad coma ca, publica pe
Manuel Bald ich I'any 1952. Bald ich, a qui ec e i
u banis a que di igí el Pla P o incial de Ba celona de
1959
i
igu a in luen en I'u banisme ca ala de pos -
gue a, hi a i ma a (Bald ich, 1952; els sub a lla s
són meus):
.[Ell desa ollo indus ial
L..),
desde el siglo XIX,
iene omen ando el desequilib i0 en la dis ibu-
ción de 10s se es humanos sob e el e i o io,
que ha p o ocado el despoblamien o de á eas
u ales y el hacinamien o en las g andes ciuda-
des
(...b.
*[Es a] a luencia desmedida de habi an es a las
ciudades indus iales
(...I
ha sido, a la la ga,
ge men de deso den. Mucho deso den económi-
col deso den social, deso den
u banís ica..
En conc e , a Ca alunya, I'e olució del p océs de
concen ació ha sigu <ca as o ican:
=El ac o humano pie de alo , iene el
desquiciamien o, se de umba el equilib io; las
gen es, como alocadas, dejan el case io, la hue a,
el poblado, pa a in adi en omba las ciudades
a o ecidas po el dios de la maquina..
Bald ich
conclo'ia amb una c ida a es abli I1<equilib i~
i amb una admonició:
~Reco demos que Dios ha con undido a 10s cons-
uc o es de Babelesn.
So in els an eceden s del deba ac ual sob e I'equilib i
e i o ial de Ca alunya sembla que es oben més en
ex os com aques que en les polemiques, plenes de
ma issos eo ics, esmen ades més amun .
3.
Desconcen ació-Concen ació
Val a di que aques a u ili zació dels concep es é En es e a elació amb els concep es d'equilib i i
ambé an eceden s impo an s i nomb osos. En e desequilib i obem la següen pa ella de concep es
els mol s que es pod ien esmen a hom po des aca , an onims: desconcen ació-concen ació.
pe la pe sonali a de I'au o i la o undi a del ex , el
En I'accepció més co en dels e mes, hom sol
es abli una elació causal en e desconcen ació
i
equilib i, d'una banda, i en e concen ació idesequilib i
pe I'al a. Aixi, el p océs de concen ació de la
població i les ac i i a s economiques sob e I'espai és
associa a la up u a de I1equilib i (i ins al momen del
deso d e, com eiem en la ci a de Bald ich). En can i,
la desconcen ació -en esa sob e o com la dispe -
sió de les ac i i a s economiques i la població
sob e I'espai- és associada al es ablimen de
I'equilb i (a la es au ació de I'o d e).
Aixi, en bona pa del planejamen e i o ial ca ala
d'aques segle, i en mol es de les eus que in e enen
en el deba ac ual, sembla que hi ha un aco d o ca
gene ali za sob e la necessi a de la desconcen ació
(O de la
des con ges ió^,
o de la ~descen ali zació~).
De e , pe o, el ema de la desconcen ació susci a
immedia amen dues qües ions: la dels seus objec ius
i la dels mi jans pe aconsegui -la.
La
qües ió dels objec ius de la desconcen ació ha
implica , en p ime lloc, una ia en e ac a d'a u a
les e en uals endencies cap a la concen ació o bé
ac a d'in e i la si uació de concen ació exis en
( o desplacan població i ac i i a s economiques cap
a les a ees poc ac i es i poblades). Ja I'any 1930 Pau
Vila sin e i za a de mane a magis al i polemica
aques a al e na i a:
ccSociolegs de seca, desconeixedo s de la eali a
de la ida mun anyenca, s'empesca en a algun
emps una undació gase illesca: I1Ob a del e o n
al camp. Fó a com ole e puja iu amun les
aigües. El que cal és man eni a mun anya els que
hi es en. Pe aixo és de necessi a que les comuni-
cacions elliguin pobles i iles en e elles i que pe les
no es ies a ibin al camp les comodi a s mode nes.
Cal que o Ca alunya sigui ciu a . (Vila, 1930).
La discussió d'aques a p ime a disjun i a ou
pa icula men impo an en el momen en que les
endencies concen aciona ies e en més o es, els
anys seixan a i p ime s se an a, i ha pe du impuls
a an de I'a eblimen (i ins la e e sió) d'aques es
du an el pe íode successiu.
La segona qües ió que s'ha plan eja al lla g del deba
és la dels mi jans pe aconsegui la desconcen ació.
Qua e són els ipus de mesu es sob e les quals han
gi a els deba s en les da e es decades (s'indica,
en e pa en esi, la e e encia d'ob es on poden
oba -se esums sob e I'e olució del deba de cada
un dels emes):
-
La plani icació economica
i
mediambien al: amb
les discussions sob e sal agua da de les ac i i-
a s ag ícoles, la polí ica de p omoció indus ial,
la u ili zació dels ecu sos na u als, la p o-
ducció i balancos ene ge ics, la de ensa del medi
ambien (Folch, 1976; Ga cia, Reixac &Vilano a,
1979).
-El planejamen e i o ial: els deba s sob e I'enca a
penden Pla Te i o ial de Ca alunya, sob e el
planejamen me opoli a de Ba celona (plans de
1953, 1959, 1966, 1976 i el nou Pla Te i o ial
Pa cial de la Regió Me opoli ana de Ba celona, en
elabo ació), sob e el planejamen coma cal i mu-
nicipal (Ribas, 1964; Ma o ell, 1970; SCOT, 1980
i 1984; Fe e , 1989).
-
La do ació de se eis
i
in as uc u es: amb les
polemiques sob e els de ici s i els es anda ds pe
a alua -los, sob e les di e encies in e pe sonals
que se'n de i en, sob e el aca i la impo ancia de
g ans in as uc u es de comunicació (SCOT, 1984
i
1987; Mas 1989; Ma eu, 19139).
-
Les ans e encies de pode polí ic
i
ecu sos
inance s a les comuni a s locals: amb les con o-
e sies sob e el inancamen de les comuni a s
locals i I'o gani zació adminis a i a del e i o i
ca ala (Lluch
&
Nel.10, 1984
i
1986; B icall e al.
1985; Fa é, 1989).
4. In eg acio-Duali a
La següen de les pa elles de concep es que domina
els deba s e i o ials a Ca alunya és la dico omia
in eg ació-duali a . Aquí, all0 que es a en deba és si
el e i o i ca ala con igu a una uni a in eg ada o si,
pe con a, hi ha una ac u a (o un segui de ac u-

es) que obliga a pa la de eali a s e i o ials
o amen di e enciades.
Els an eceden s més immedia s en la in oducció i
u ili zació d'aques s concep es es oben en les
polemiques dels inicis dels anys se an a sob e les
al e na i es e i o ials del c eixemen economic a
Ca alunya. En aques es polemiques es con on a en
les opcions que p opugna en la maxima igual a
e i o ial possible ( egeu, pe exemple, Josep Ma ia
Mun ane i Pascual, 1970) i aquelles que p esen a en
les desigual a s e i o ials com un e i e e sible del
qual cald ia, en o cas, ac a de limi a les
epe cussions socials ( egeu, pe exemple, E nes
Lluch, 1970)
Aques s deba s ingue en un momen algid a an de
la publicació de I'es udi de Josep Mi ó, E nes Sena
i
F ede ic Mi alles, La Ca alunya pob a. In oducció a
una analisi e i o ial de la pob esa, edi a I'any 1974.
Els au o s hi nega en explíci amen la hipo esi de la
duali a :
*Els elemen s basics sob e els quals s'alca la esi
del dualisme economic no es oben a Ca alunya.
No podem pa la , doncs, de dues Ca alunyes:
u al, subdesen olupada i pob a, I'una; indus ial,
desen olupada
i
ica, I'al a~.
Més a ia el Que exis ia e a:
s(...)
una dependencia economica del món u al
en e s el món u ba que endeix a accen ua -se
cada egada més, a es que la elació d'in e can i
es cla amen nega i a pe I'econo nia u al
L..).
Aques a ca ac e ís ica, alida pe a les elacions
món u al-món u ba a Ca alunya, é com a
conseqüencia la subo dinació social i polí ica dels
in e essos u als als u bans* (Mi ó, Sena &Mi alles,
1974).
Malg a o , ou a an de la publicació d'aques llib e
i de les eaccions que se'n segui en quan s'im-
posa, cada egada amb més o ca, la idea que el
desequilib i e i o ial ha ia dona lloc a dues
Ca alunyes. Aixi, pe exemple, I'economis a Josep
M.
Mun ane
i
Pascual, p o esso en aquell momen de
I'ICESB i dlESADE, a i ma a o comen a I'ob a
esmen ada:
.[T obem al Ca alunya alguns e s d'economia
dual, és a di , dues zones economiques ela i amen
desin eg ades: les coma ques iques, desen-
olupades i p og essi es, coexis in amb coma -
ques pob es, es ancades o en eg essió
(...).
Sob e el mapa de Ca alunya es eu mol bé com el
c eixemen demog a ic s'esde é només a la anja
li o al, una mica menys a la segona línia i mol
menys en una e ce a línia. Desp és e la zona en
p océs de dese i zació. (a Guillame , 1974; els
sub a lla s són meus).
Veiem aquí, doncs, cla amen exp essada, una al a
de les an í esis que o men pa del nos e baga ge
en els deba s sob e I'o denamen e i o ial: I'oposició
duali a s. in eg ació. La duali a se ia ui dels
desequilib is que esul en d'un c eixemen economic
i demog a ic pola i za (o concen a ), men e que la
in eg ació només se ia possible
a
a és d'un equilib i
e i o ial ui d'un c eixemen ha monic (o
desconcen a ).
Val a di que ja en els p ime s anys se an a s'ha ien
aixeca c i iques a aques a línia in e p e a i a. Aixi,
I'any 1971 un g up de jo es economis es ha ia
publica un pape polemic i ula Gai ebé un mani es
coma calis a (Ca e as, Gi al
&
Lluch, 1971), on
posa en en qües ió les posicions que i lla en
dl~iguali a isme coma cal. i a i ma en que les
di e encies coma cals e en en bona pa , i e e sibles.
Aixo es de ia a que el model e i o ial exis en e a
ui d'un de e mina p océs his o ic, la indus iali zació,
que ha ia po a a I'especiali zació uncional de les
di e ses pa s del e i o i ca ala (de la qual cosa
s'in e eix que la causa ul ima de les desigual a s
s'hau ia de busca no en la duali zació del e i o i
ca ala sinó, al con a i, en la se a in eg ació economica
capi alis a). Aixi, segons aques s au o s, el que calia
no e a ac a d'homogene'i za el e i o i sino de
ce ca la compa abili a dels ni ells de enda o
ing essos. que els qui iuen en les di e ses B ees
d'aques e i o i pe ceben. Pe aixo s'ha ia d'accep a
que en el e i o i ca ala exis ien una se ie de
coma ques a anca . (és a di , coma ques que han
de se dedicades a .la segona esidencia, la amade ia
ex ensi a, e c..) pe que qualse ol al a in e sió p o-
duc i a no hi ó a acional.
No es po di , pe o, que aques ipus d'a gumen ació
ingués una accep ació gai e gene al i aques es
posicions endi en a queda aillades. En pa icula ,
I'exp essió simpli icado a .coma ques a anca .
susci a les més i es eaccions. Així, quan pocs anys
desp és (en e el 1975 i el 1977) se celeb a el
Cong és de Cul u a Ca alana les cadenes d'an í esis
més amun exp essades o en, amb di e sos
ma issos, les ca ego ies dominan s en els deba s i
conegue en, d'aques a mane a, una o a di ulgació.
Di ulgació que explica, en bona pa , la se a p esencia
en el deba ac ual.
5.
Police alia-Mac oce dia
En la dico omia
police alia-mac oce alia
es plan eja ja
obe amen el ema de I'oposició Ba celona-Ca alunya;
ema ple d'implicacions cul u als, socials i polí iques
que, de e , subjeu en la base de mol es de les
an í esis ac ades ins a a. Els o ígens i e olució del
deba sob e el pape de la capi al en I'e olució del
país han es a a bas amen explica s pe au o s com
a a Lluís Casassas (1977) o F ancesc Roca (1980).
El concep e de mac oce alia s'o igina en la cons a ació
del g an pes ela iu que la ciu a de Ba celona (i la
se a a ea me opoli ana) é sob e el conjun de
Ca alunya. Aques pes ele a se ia nociu, segons
di e sos au o s, pe les po enciali a s de
desen olupamen de la es a del país, pe la
uncionali a de la ma eixa a ea concen aciona ia i
ins i o -pe I'e olució cul u al i polí ica de Ca alunya.
La polemica sob e la mac oce alia é uns an eceden s
o ca an ics, sob e o en e demog a s i u banis es.
Pe di -ho amb les pa aules de Rica d Pé ez Casado:
.[La1 eacció con a la mac oce alia
(...I
ha ingu
di e sos a a a s que an des del més es ic e
pensamen eacciona i, que a de la u alia i el
u alisme la base de I'espe i col.lec iu del poble
ca ala i que ind a nomb osos ep esen an s en e
la cle ecia de os emps, ins als qui pensen que la
ciu a é com a esul a la min a de la po enciali a
demog a ica -la caiguda de la na ali a ciu adana
és un e comp o able a eu- i que p econi za an
un e o n al camp com a ó mula pe ecupe a la
na ali a . (Pé ez Casado, 1979).
En les da e es decades, el deba cien í ic sob e el
ema ingué un p ime momen impo an a inicis dels
anys seixan a, amb la publicació del eball de Josep
Iglésies El mo imien o demog á ico en Ca aluña du-
an e 10s úl imos cien años (1961). L'au o , en la línia
dels esc i s de Jaume Alzina
i
Joan An oni Vandellós
en el pe íode de la p egue a, hi con aposa a la
baixa na ali a de la població au oc ona amb I'a luencia
d'immig an s, on p ime a del c eixemen demog a ic
.desmesu a . de la concen ació ba celonina. Aques a
concen ació, que Iglesies anomena a ja .mac o-
ce alia~, se ia la causa p incipal del despoblamen de
la Ca alunya u al:
~Vamos en camino de c ea una Ba celona exo bi-
an e y unas cuan as ciudades secunda ias
desp opo cionadas con elación a la supe icie de
e i o i0 que p esiden, y una u alia cada ez mas
escualida
L..)
¿Es que és o no ha de ene lími e?
¿Es que media Ca aluña ha de paga el ibu o de
su despoblación pa a a o ece a la o a mi ad?
jno pueden con i i pa alelamen e p óspe as las
dos Ca aluñas -la u al y la u bana- que 10s
hechos demog a icos p esen an como di e gen-
es?. (Iglesies, 1961).
Val a di que Iglésies ou un dels au o s que, al lla g
de la se a ob a, u ili za amb més con icció i igo la
me a o a o ganicis a de la mac oce alia pe denun-
cia els pe ills demog a ics i d'al es que, a pa e seu,
compo a a el c eixemen concen a . L'any 1984,
a i ma a enca a:
.A a Ba celona con é ella sola un 35% de la
població ca alana. Imagineu una igu a humana
amb un cap g os com una e ce a pa de o el seu
cos, és a di una pe sona que ingués un cap que
anés del melic al capdamun de la es a
(...I.
To
Ca alunya queda ia supedi ada polí icamen i
socialmen a la decisió d'aques a ea gegan ina en
I'o d e economic, demog a ic i polí ic. En aques
da e o d e, ins i o , aques a Ba celona me o-
poli ana pod ia anula p ac icamen la iden i a de
la Gene ali a de Ca alunya
(...I.
Ba celona és com
un pop gegan íque es én pe manen men els seus
lla gs en acles dins les coma ques del seu e'ina ,
les en elliga amb una cu a a apadissa com les
po es d'una mons uosa a anya i se les a se es,
les abso eix. (Iglesies, 1984).
Les esis d'lglésies o en con adi es des del pun de
is a de I'analisi demog a ica i economica ja en els
anys seixan a pe Joaquim Maluque i Sos es. Aques ,
en la se a esi Població
i
socie a a I a ea ca alana,
denuncia a el ca ac e
equi oc^
del concep e de
mac oce alia, ja que, a gumen a a:
cel enomen de I'aglome ació ba celonina so geix
espon aniamen , com a p oduc e de locali zació
en o n de la capi al del p ime i més impo an pol
na u al de desen olupamen peninsula . Aixo palesa
que és o I'ambi economic espanyol el que
ecolza la concen ació indus ial del Ba celones,
pe la qual cosa s'es aeix la p esumpció que
exis eixi una hipe o ia de ipus economic~
(Maluque , 1965).
Veiem doncs que Maluque p e igu a aquí les
a i macions esmen ades més amun sob e la
necessi a d'anali za el e i o i ca ala o a enen a
si uacions d'equilib i e i o ial no nacionals sino
sup anacionals. L'au o nega a ambé els e en uals
pe ills demog a ics de la concen ació u bana, eia
no a el alo de les economies ex e nes esul an s
de I'aglome ació, assenyala a el pape onamen al
del pes especí ic ba celoní en la con inu'i a cul u al i
polí ica ca alana, i des aca a, com al p incipal p o-
blema de i a de la concen ació, I'inc emen de la
seg egació social a I'in e io de la ciu a .
sob e o uncional que ac a d'o e i espos a al
p oblema plan eja a a és de la po enciació de
nuclis u bans al e na ius. N'es una bona mos a el
eball de I'u banis a Joan Busque s Mac oce alia
Ba celonina o ciu a s ca alanes? publica ,
signi ica i amen , I'any 1977 (gai ebé al ma eix emps
que llib es com a a el de Ma io Ga i ia i En ique G illó,
Za agoza con a A agón, o el de Gaspa Jaén i U ban,
Qües ions e i o ials al País Valencia, en que la
p oblema ica u banís ica del c eixemen concen a
e a anali zada pe eali a s e i o ials e'ines).
En I'analisi de Busque s, la mac oce alia ba celonina
és iden i icada com I'o igen de la p oblema ica u -
banís ica an a I'in e io de I'a ea concen aciona ia
(amb la densi icació i seg egació del cen e u ba i el
desen olupamen del .subu bi coma cal.) com a la
es a del e i o i (amb I'a lebimen de les po enciali a s
u banes de les al es ciu a s del país). En on
d'aques a si uació Busque s p opugna el
desen olupamen de les . en a ciu a s ca alanes. no
ba celonines com a base pe a la e eb ació e i o-
ial:
.Aques es . en a ciu a s. enen ja a ui una població
supe io al milió d'habi an s i o e eixen la capaci a
po encial d'ésse , en llu conjun , la segona capi al
de Ca alunya. .Ciu a . epa ida, dispe sa i
discon ínua, que supe a ia en can i els desajus s
in e ns amb que es oba la p ime a ciu a [Ba -
celona] i els desa an a ges imposa s pe ella a la
es a del e i o i~(Busque s 1977, els sub a lla s,
són de I au o ).
Da an del desen olupamen mac oce al s'oposa
doncs la police alia e i o ial, una al e na i a que é
an eceden s en les polinodali a s dels plans u banís ics
de la p o íncia de Ba celona de 1959 o en el Pla
Di ec o de llA ea Me oboli ana de Ba celona de
1966 i connexions amb les p opos es coe anies de
descen ali zació polí ica cap a les ciu a s pe i es i
mi janes de Ca alunya.
Al cos a de la p eocupació dels demog a s pel ema En la segona mei a dels anys ui an a, el deba sob e
de la mac oce alia s'hi oba la dels a qui ec es i la qües ió de la mac oce alia ha conegu un nou
u banis es. Aques a és una p eocupació de cai e impuls i di ulgació, especialmen a an de la discussió
de les lleis dlo gani zació e i o ial i de la subsegüen
polemica sob e I'o gani zació ins i ucional de I'a ea
ba celonina. Tanma eix, en aques deba el e me
s'ha u ili za -en la majo pa dels casos- no an
pe de ini les p oblema iques demog a iques i
u banís iques esmen ades mes amun , sinó pe dis-
cu i di ec amen qües ions elacionades amb el
epa imen del pode polí ic.
Així, en les da e es ases del deba , el p oblema de
la mac oce alia ha es a de ini , sob e o , com el
p oblema de la concen ació de pode polí ic que es
de i a -en un sis ema polí ic ep esen a iu- de la
concen ació de g an pa de la població ca alana en
I'a ea ba celonina. Plan ejada en aques s e mes, la
qües ió ha es a abo dada des de es on s (s'indiquen
en e pa en esi ob es en les quals s'o e eix una isió
del deba sob e cada un dels emes):
-
En elació al p océs
i
al sis ema elec o al; ema
aques especialmen elle an si hom é en comp e
que en el mapa elec o al ca ala s'han obse a , de
1979 enca, con inu'i a s e i o ials dels
compo amen s elec o als mol cla es, les quals
es de i en, en bona pa , del epa imen dels
g ups socials i la implan ació de les o ces polí iques
sob e el e i o i. (Valles, 1982; Subi a s &Valles,
1989).
-
En elació a la locali zació ísica de les seus del
pode polí ic i dels o gans i se eis de I'adminis ació
(Lluch
&
Nel.10, 1985).
-
En elació al pes ela iu que I'o gani zacio
ins i ucional au onoma
i
uni a ia de la eali a me-
opoli ana ind ia en on de I'adminis ació
au onomica, la qual - o i es a adicada de
mane a abassegado amen majo i a ia a Ba ce-
lona- ep esen a el conjun dels habi an s i ad-
minis a la o ali a del e i o i (Ma eu, 1989).
En els da e s anys, el deba sob e la ~mac oce alia
ba celonina)) ha p es, doncs, un ca ac e
despulladamen polí ic; ca ac e que ha compo a la
pos e gació -pe innecessa ies o in empes i es-
d'al es ap oximacions al ema.
6.
Jus ícia e i o ial dis ibu i a
-
Jus ícia social
La da e a pa ella de concep es que old ia de ini i
comen a b eumen es la disjun i a jus ícia e i o ial
dis ibu i a-jus icia social.
És p ou conegu que el ema de la jus ícia e i o ial
dis ibu i a a se di ós en e nosal es a an de la
publicació de I1ob a de Da id Ha ey, Social Jus ice
and he Ci y (1973). Un dels au o s que con ibuí de
mane a decisi a a la in oducció del concep e ou el
geog a An oni
F.
Tulla. En la línia de Ha ey, Tulla
de inia la jus ícia espacial dis ibu i a com el d e a la
igual a d'opo uni a s de cada indi idu en o s els
camps sense pa a esmen al lloc on esideix. Els
pode s públics hau ien d'in e eni , pe an , pe al
de modi ica les di e encies que exis eixen en e els
habi an s de %les coma ques ma ginals. i els de les
ciu a s pel que a a I'acces a la enda, els se eis, el
pode polí ic, e c. ( egeu, pe exemple, Tulla
&
Vi a ,
1979).
La di usió del concep e, a mi jan anys se an a, coin-
cidí amb I'apa ició a di e ses a ees del e i o i ca ala
de mo imen s popula s que eclama en una millo a
de les se es condicions de ida i un augmen de
I'a enció publica pe als espec ius e i o is (G ups
de IIAl Pi ineu, mo imen de les Te es de IIEb el
i
d'al es), la qual cosa
con ibuís
la se a popula i zació.
Els deba s de llAmbi Vlll del Cong es de Cul u a
Ca alana, en e el 1975 i el 1977, li acaba en de
dona ca a de na u alesa.
En on d'aques es posicions, ja en aquell momen ,
alguns au o s ad e i en sob e la di icul a d'escapa ,
en deba e aques es emes, a allo que els es adís ics
anomenen la e al.lacia ecologica~:
qS1ha d'assenyala que mol es de les di e encies o
desequilib is esmen a s són en eali a di e encies
en e mi janes a i me iques coma cals(p.e de enda
pe pe sona).
I
que en aques s casos les di e encies
ealmen signi ica i es són aquelles que neixen de
les di e encies en e pe sones, classes o g ups
socials. Que la enda mi jana pe pe sona d'una
coma ca, p.e., augmen i no ens diu es en p incipi