Les teories sobre l'ordenament del territori a Catalunya. Els antecedents

LES TEORIES SOBRE L'ORDENAMENT DEL TERRITORI A CATALUNYA. ELS ANTECEDENTS Ponkncia p esen ada al I Cong és Ca al2 de Geog a ia, Ba celona, ma g 1991 ORIOL NEL.LO Di ec o de l'lns i u dlEs udis Me opoli ans de a ce el ona SUMARI 1. In oducció. La adició dominan : una se ie 5. Police alia-Mac oce alia. de concep es an i e ics. 6. Jus ícia e i o ial dis ibu i aJus ica social. 2. Equilib i-Desequilib i. 7. A Tall de conclusió: no es eali a s, no es 3. Desconcen ació-Concen ació. e lexions. 4. In eg ació-Duali a . LES TEORIES SOBRE L'ORDENAMENT DEL TERRITORI A CATALUNYA. ELS ANTECEDENTS El egne dels pensamen s es po compa a als egnes o dina is (...I. Hi impe a la pi jo de les op essions. No hi ha més o d e que I'o d e de I'op essió. Ce s g ups a iben al pode i subjec en o s els al es. No és pas el endimen all6 que decideix, sino la p oced6ncia i les elacions. Els ú ils són obliga s a se i els pode osos. Els qui un dia a iben a p end e possessió del pode , ep imeixen de lla o s enda an o s els qui p o en d'alca -se al seu o n. Ce es acumulacions de pensamen s a alo ado s són desca ades sense con emplacions. Es po di sense emo que el egne dels pensamen s s'assembla pun pe pun al egne que l'ha is néixe . BERTOLT BRECHT Me-Te'. Llib e dels can is 1. In oducció. La adició dominan : una se ie Jus ícia e i o ial ---- Jus ícia social de concep es an i e ics dis ibu i a Els o gani zado s del Cong és Ca ala de Geog a ia em demanen que ac i el ema dels an eceden s de les eo ies sob e I'o denamen del e i o i a Ca alunya. Aixi doncs, aques a ponencia es a dedicada discu i quines són les adicions de que ens nod im quan pa lem del planejamen del poblamen , les ac i i a s economiques, els se eis i les in as uc u es en el nos e país. La me a hipo esi és que de la adició de pensamen sob e I'o denamen e i o ial a Ca alunya-ce amen ica en apo acions signi ica i es- n'ha p e algu no pas an una eo ia, o una se ie de eo ies acabades, com un segui de concep es. Una se ie de concep es, p enya s so in de con ingu ideologic, sob e els quals han gi a mol es de les polemiques del passa i que, enca a a ui, con igu en -pe damun de eo ies i analisis explica i es- bona pa del pensamen , el deba i la p ac ica e i o ial a Ca alunya. Aques s concep es -que academics, plani icado s, polí ics i pe iodis es u ili zen cada dia- poden o dena -se, a pa e meu, en una se ie de pa elles an i e iques. N'esmen a é algunes: Equilib i Desequilib i Al lla g de la ponencia mi a é de dona algunes indicacions - agmen a ies, de cap mane a exhaus i es- sob e els an eceden s d'aques s concep es en les es o qua e da e es decades i comen a é, així ma eix, la o ma com han ingu a p e ald e sob e d'al es. Pe acaba , plan eja é mol b eumen alguns in e ogan s sob e la se a u ili a en els deba s ac uals. Vull e no a , anma eix, que la ponencia cons i ueix més un es o c pe e lexiona sob e el signi ica i el alo d'aques s e mes he eda s que no pas una ece ca ex ual sob e els seus o ígens i pos e io e olució. El lec o oba a la e e encia de les ob es que se ci en al inal del ex . 2. Equilib i-Desequilib i Com és ben sabu , I'accepció més es esa a eu del món dels concep es d'equilib i i desequilib i espacial es de i a dels pos ula s de I'economia neoclassica. Segons aques s, en el ma c d'una economia pe ec a- men compe i i a, I1equilib i espacial esul a ia de I'especiali zació economica de cada e i o i d'aco d amb la se a do ació de ac o s i compo a ia una maximi zació de I'ou pu o al, I'op ima u ili zació dels ecu sos i la endencia a I'equali zació de les endes del- eball i el capi al en e els di e sos e i o is. Desconcen ació Concen ació Aques es a i macions han es a so in c i icades pe au o s que han assenyala que les anomenades In eg ació Duali a economies de me ca no endeixen pas a a anca cap a aques equilib i eo ic, sinó a p odui un C eixemen C eixemen desen olupamen desigual en e els di e sos e i o is. ha monic pola i za Així, a Ca alunya, ja en els anys se an a, au o s com a a els economis es Josep M. B icall o Joaquim Police alia Mac oce alia Clusa assenyala en I'exis encia ad'un in e can i e- gional de na u alesa desigual. en e les di e ses a ees del país (B icall & Puges, 19781, n'enuncia en les causes i n'es udia en les conseqüencies. Les causes, deien, p ocedi ien de la endencia a la concen ació de les ac i i a s economiques i els ecu sos inance s sob e el e i o i, en una mesu a dic ada pe equilib is economics no pas nacionals sino ansnacionals, així com de la debili a dels pode s públics an en el camp de la plani icació economica com en la do ació d'in as uc u es i , se eis. Les conseqüencies se ien, a més dels cos os i els bene icis economics di ec es i indi ec es de la concen ació, un augmen de les di e encies in e pe sonals mi janes en e els habi an s dels di- e sos e i o is (B icall, 1977; Clusa, 1977). Els desen olupamen s economics pos e io s, amb el pas des dels models de p oducció o dis es basa s en la pola i zació e i o ial i les economies d'escala cap a un nou model on p edomina la endencia a la segmen ació dels p ocessos p oduc ius, han pe mes de plan eja el deba sob e el concep e d'equilib i e i o ial so a una no a llum. Així, a mesu a que sla eblia la endencia cap a la concen ació d'ac i i a s economiques i població sob e I'espai, els es udiosos han di igi el seu in e es sob e o cap a les capaci a s de c eixemen endogen de cada e i o i com a ac o de g an impo ancia pe a la comp ensió dels equilib is economic i e i o ial gene als (T ullen, 1990). Tanma eix, 1'6s comú que des de les ins i ucions, els mi jans de comunicació, i, ins i o , els medis academics es a a ui dels concep es d'equilib i i desequilib i é, so in , ben poc a eu e amb aques s an eceden s. Es pa eix, mes a ia , de la cons a ació simple de la pe sis encia de la concen ació de població i ac i i a s economiques en unes de e mi- nades a ees del país. I es conside a nega i a aques a concen ació (el .desequilib in) no an pe aons de cai e economic o pe conside acions uncionals i socials com pe a gumen s de ipus mo al i ideo- logic. eball An e el c ecimien o desmesu ado de 10s aglo- me ados u banos, la ciudad coma ca, publica pe Manuel Bald ich I'any 1952. Bald ich, a qui ec e i u banis a que di igí el Pla P o incial de Ba celona de 1959 i igu a in luen en I'u banisme ca ala de pos - gue a, hi a i ma a (Bald ich, 1952; els sub a lla s són meus): .[Ell desa ollo indus ial L..), desde el siglo XIX, iene omen ando el desequilib i0 en la dis ibu- ción de 10s se es humanos sob e el e i o io, que ha p o ocado el despoblamien o de á eas u ales y el hacinamien o en las g andes ciuda- des (...b. *[Es a] a luencia desmedida de habi an es a las ciudades indus iales (...I ha sido, a la la ga, ge men de deso den. Mucho deso den económi- col deso den social, deso den u banís ica.. En conc e , a Ca alunya, I'e olució del p océs de concen ació ha sigu <ca as o ican: =El ac o humano pie de alo , iene el desquiciamien o, se de umba el equilib io; las gen es, como alocadas, dejan el case io, la hue a, el poblado, pa a in adi en omba las ciudades a o ecidas po el dios de la maquina.. Bald ich conclo'ia amb una c ida a es abli I1<equilib i~ i amb una admonició: ~Reco demos que Dios ha con undido a 10s cons- uc o es de Babelesn. So in els an eceden s del deba ac ual sob e I'equilib i e i o ial de Ca alunya sembla que es oben més en ex os com aques que en les polemiques, plenes de ma issos eo ics, esmen ades més amun . 3. Desconcen ació-Concen ació Val a di que aques a u ili zació dels concep es é En es e a elació amb els concep es d'equilib i i ambé an eceden s impo an s i nomb osos. En e desequilib i obem la següen pa ella de concep es els mol s que es pod ien esmen a hom po des aca , an onims: desconcen ació-concen ació. pe la pe sonali a de I'au o i la o undi a del ex , el En I'accepció més co en dels e mes, hom sol es abli una elació causal en e desconcen ació i equilib i, d'una banda, i en e concen ació idesequilib i pe I'al a. Aixi, el p océs de concen ació de la població i les ac i i a s economiques sob e I'espai és associa a la up u a de I1equilib i (i ins al momen del deso d e, com eiem en la ci a de Bald ich). En can i, la desconcen ació -en esa sob e o com la dispe - sió de les ac i i a s economiques i la població sob e I'espai- és associada al es ablimen de I'equilb i (a la es au ació de I'o d e). Aixi, en bona pa del planejamen e i o ial ca ala d'aques segle, i en mol es de les eus que in e enen en el deba ac ual, sembla que hi ha un aco d o ca gene ali za sob e la necessi a de la desconcen ació (O de la des con ges ió^, o de la ~descen ali zació~). De e , pe o, el ema de la desconcen ació susci a immedia amen dues qües ions: la dels seus objec ius i la dels mi jans pe aconsegui -la. La qües ió dels objec ius de la desconcen ació ha implica , en p ime lloc, una ia en e ac a d'a u a les e en uals endencies cap a la concen ació o bé ac a d'in e i la si uació de concen ació exis en ( o desplacan població i ac i i a s economiques cap a les a ees poc ac i es i poblades). Ja I'any 1930 Pau Vila sin e i za a de mane a magis al i polemica aques a al e na i a: ccSociolegs de seca, desconeixedo s de la eali a de la ida mun anyenca, s'empesca en a algun emps una undació gase illesca: I1Ob a del e o n al camp. Fó a com ole e puja iu amun les aigües. El que cal és man eni a mun anya els que hi es en. Pe aixo és de necessi a que les comuni- cacions elliguin pobles i iles en e elles i que pe les no es ies a ibin al camp les comodi a s mode nes. Cal que o Ca alunya sigui ciu a . (Vila, 1930). La discussió d'aques a p ime a disjun i a ou pa icula men impo an en el momen en que les endencies concen aciona ies e en més o es, els anys seixan a i p ime s se an a, i ha pe du impuls a an de I'a eblimen (i ins la e e sió) d'aques es du an el pe íode successiu. La segona qües ió que s'ha plan eja al lla g del deba és la dels mi jans pe aconsegui la desconcen ació. Qua e són els ipus de mesu es sob e les quals han gi a els deba s en les da e es decades (s'indica, en e pa en esi, la e e encia d'ob es on poden oba -se esums sob e I'e olució del deba de cada un dels emes): - La plani icació economica i mediambien al: amb les discussions sob e sal agua da de les ac i i- a s ag ícoles, la polí ica de p omoció indus ial, la u ili zació dels ecu sos na u als, la p o- ducció i balancos ene ge ics, la de ensa del medi ambien (Folch, 1976; Ga cia, Reixac &Vilano a, 1979). -El planejamen e i o ial: els deba s sob e I'enca a penden Pla Te i o ial de Ca alunya, sob e el planejamen me opoli a de Ba celona (plans de 1953, 1959, 1966, 1976 i el nou Pla Te i o ial Pa cial de la Regió Me opoli ana de Ba celona, en elabo ació), sob e el planejamen coma cal i mu- nicipal (Ribas, 1964; Ma o ell, 1970; SCOT, 1980 i 1984; Fe e , 1989). - La do ació de se eis i in as uc u es: amb les polemiques sob e els de ici s i els es anda ds pe a alua -los, sob e les di e encies in e pe sonals que se'n de i en, sob e el aca i la impo ancia de g ans in as uc u es de comunicació (SCOT, 1984 i 1987; Mas 1989; Ma eu, 19139). - Les ans e encies de pode polí ic i ecu sos inance s a les comuni a s locals: amb les con o- e sies sob e el inancamen de les comuni a s locals i I'o gani zació adminis a i a del e i o i ca ala (Lluch & Nel.10, 1984 i 1986; B icall e al. 1985; Fa é, 1989). 4. In eg acio-Duali a La següen de les pa elles de concep es que domina els deba s e i o ials a Ca alunya és la dico omia in eg ació-duali a . Aquí, all0 que es a en deba és si el e i o i ca ala con igu a una uni a in eg ada o si, pe con a, hi ha una ac u a (o un segui de ac u- es) que obliga a pa la de eali a s e i o ials o amen di e enciades. Els an eceden s més immedia s en la in oducció i u ili zació d'aques s concep es es oben en les polemiques dels inicis dels anys se an a sob e les al e na i es e i o ials del c eixemen economic a Ca alunya. En aques es polemiques es con on a en les opcions que p opugna en la maxima igual a e i o ial possible ( egeu, pe exemple, Josep Ma ia Mun ane i Pascual, 1970) i aquelles que p esen a en les desigual a s e i o ials com un e i e e sible del qual cald ia, en o cas, ac a de limi a les epe cussions socials ( egeu, pe exemple, E nes Lluch, 1970) Aques s deba s ingue en un momen algid a an de la publicació de I'es udi de Josep Mi ó, E nes Sena i F ede ic Mi alles, La Ca alunya pob a. In oducció a una analisi e i o ial de la pob esa, edi a I'any 1974. Els au o s hi nega en explíci amen la hipo esi de la duali a : *Els elemen s basics sob e els quals s'alca la esi del dualisme economic no es oben a Ca alunya. No podem pa la , doncs, de dues Ca alunyes: u al, subdesen olupada i pob a, I'una; indus ial, desen olupada i ica, I'al a~. Més a ia el Que exis ia e a: s(...) una dependencia economica del món u al en e s el món u ba que endeix a accen ua -se cada egada més, a es que la elació d'in e can i es cla amen nega i a pe I'econo nia u al L..). Aques a ca ac e ís ica, alida pe a les elacions món u al-món u ba a Ca alunya, é com a conseqüencia la subo dinació social i polí ica dels in e essos u als als u bans* (Mi ó, Sena &Mi alles, 1974). Malg a o , ou a an de la publicació d'aques llib e i de les eaccions que se'n segui en quan s'im- posa, cada egada amb més o ca, la idea que el desequilib i e i o ial ha ia dona lloc a dues Ca alunyes. Aixi, pe exemple, I'economis a Josep M. Mun ane i Pascual, p o esso en aquell momen de I'ICESB i dlESADE, a i ma a o comen a I'ob a esmen ada: .[T obem al Ca alunya alguns e s d'economia dual, és a di , dues zones economiques ela i amen desin eg ades: les coma ques iques, desen- olupades i p og essi es, coexis in amb coma - ques pob es, es ancades o en eg essió (...). Sob e el mapa de Ca alunya es eu mol bé com el c eixemen demog a ic s'esde é només a la anja li o al, una mica menys a la segona línia i mol menys en una e ce a línia. Desp és e la zona en p océs de dese i zació. (a Guillame , 1974; els sub a lla s són meus). Veiem aquí, doncs, cla amen exp essada, una al a de les an í esis que o men pa del nos e baga ge en els deba s sob e I'o denamen e i o ial: I'oposició duali a s. in eg ació. La duali a se ia ui dels desequilib is que esul en d'un c eixemen economic i demog a ic pola i za (o concen a ), men e que la in eg ació només se ia possible a a és d'un equilib i e i o ial ui d'un c eixemen ha monic (o desconcen a ). Val a di que ja en els p ime s anys se an a s'ha ien aixeca c i iques a aques a línia in e p e a i a. Aixi, I'any 1971 un g up de jo es economis es ha ia publica un pape polemic i ula Gai ebé un mani es coma calis a (Ca e as, Gi al & Lluch, 1971), on posa en en qües ió les posicions que i lla en dl~iguali a isme coma cal. i a i ma en que les di e encies coma cals e en en bona pa , i e e sibles. Aixo es de ia a que el model e i o ial exis en e a ui d'un de e mina p océs his o ic, la indus iali zació, que ha ia po a a I'especiali zació uncional de les di e ses pa s del e i o i ca ala (de la qual cosa s'in e eix que la causa ul ima de les desigual a s s'hau ia de busca no en la duali zació del e i o i ca ala sinó, al con a i, en la se a in eg ació economica capi alis a). Aixi, segons aques s au o s, el que calia no e a ac a d'homogene'i za el e i o i sino de ce ca la compa abili a dels ni ells de enda o ing essos. que els qui iuen en les di e ses B ees d'aques e i o i pe ceben. Pe aixo s'ha ia d'accep a que en el e i o i ca ala exis ien una se ie de coma ques a anca . (és a di , coma ques que han de se dedicades a .la segona esidencia, la amade ia ex ensi a, e c..) pe que qualse ol al a in e sió p o- duc i a no hi ó a acional. No es po di , pe o, que aques ipus d'a gumen ació ingués una accep ació gai e gene al i aques es posicions endi en a queda aillades. En pa icula , I'exp essió simpli icado a .coma ques a anca . susci a les més i es eaccions. Així, quan pocs anys desp és (en e el 1975 i el 1977) se celeb a el Cong és de Cul u a Ca alana les cadenes d'an í esis més amun exp essades o en, amb di e sos ma issos, les ca ego ies dominan s en els deba s i conegue en, d'aques a mane a, una o a di ulgació. Di ulgació que explica, en bona pa , la se a p esencia en el deba ac ual. 5. Police alia-Mac oce dia En la dico omia police alia-mac oce alia es plan eja ja obe amen el ema de I'oposició Ba celona-Ca alunya; ema ple d'implicacions cul u als, socials i polí iques que, de e , subjeu en la base de mol es de les an í esis ac ades ins a a. Els o ígens i e olució del deba sob e el pape de la capi al en I'e olució del país han es a a bas amen explica s pe au o s com a a Lluís Casassas (1977) o F ancesc Roca (1980). El concep e de mac oce alia s'o igina en la cons a ació del g an pes ela iu que la ciu a de Ba celona (i la se a a ea me opoli ana) é sob e el conjun de Ca alunya. Aques pes ele a se ia nociu, segons di e sos au o s, pe les po enciali a s de desen olupamen de la es a del país, pe la uncionali a de la ma eixa a ea concen aciona ia i ins i o -pe I'e olució cul u al i polí ica de Ca alunya. La polemica sob e la mac oce alia é uns an eceden s o ca an ics, sob e o en e demog a s i u banis es. Pe di -ho amb les pa aules de Rica d Pé ez Casado: .[La1 eacció con a la mac oce alia (...I ha ingu di e sos a a a s que an des del més es ic e pensamen eacciona i, que a de la u alia i el u alisme la base de I'espe i col.lec iu del poble ca ala i que ind a nomb osos ep esen an s en e la cle ecia de os emps, ins als qui pensen que la ciu a é com a esul a la min a de la po enciali a demog a ica -la caiguda de la na ali a ciu adana és un e comp o able a eu- i que p econi za an un e o n al camp com a ó mula pe ecupe a la na ali a . (Pé ez Casado, 1979). En les da e es decades, el deba cien í ic sob e el ema ingué un p ime momen impo an a inicis dels anys seixan a, amb la publicació del eball de Josep Iglésies El mo imien o demog á ico en Ca aluña du- an e 10s úl imos cien años (1961). L'au o , en la línia dels esc i s de Jaume Alzina i Joan An oni Vandellós en el pe íode de la p egue a, hi con aposa a la baixa na ali a de la població au oc ona amb I'a luencia d'immig an s, on p ime a del c eixemen demog a ic .desmesu a . de la concen ació ba celonina. Aques a concen ació, que Iglesies anomena a ja .mac o- ce alia~, se ia la causa p incipal del despoblamen de la Ca alunya u al: ~Vamos en camino de c ea una Ba celona exo bi- an e y unas cuan as ciudades secunda ias desp opo cionadas con elación a la supe icie de e i o i0 que p esiden, y una u alia cada ez mas escualida L..) ¿Es que és o no ha de ene lími e? ¿Es que media Ca aluña ha de paga el ibu o de su despoblación pa a a o ece a la o a mi ad? jno pueden con i i pa alelamen e p óspe as las dos Ca aluñas -la u al y la u bana- que 10s hechos demog a icos p esen an como di e gen- es?. (Iglesies, 1961). Val a di que Iglésies ou un dels au o s que, al lla g de la se a ob a, u ili za amb més con icció i igo la me a o a o ganicis a de la mac oce alia pe denun- cia els pe ills demog a ics i d'al es que, a pa e seu, compo a a el c eixemen concen a . L'any 1984, a i ma a enca a: .A a Ba celona con é ella sola un 35% de la població ca alana. Imagineu una igu a humana amb un cap g os com una e ce a pa de o el seu cos, és a di una pe sona que ingués un cap que anés del melic al capdamun de la es a (...I. To Ca alunya queda ia supedi ada polí icamen i socialmen a la decisió d'aques a ea gegan ina en I'o d e economic, demog a ic i polí ic. En aques da e o d e, ins i o , aques a Ba celona me o- poli ana pod ia anula p ac icamen la iden i a de la Gene ali a de Ca alunya (...I. Ba celona és com un pop gegan íque es én pe manen men els seus lla gs en acles dins les coma ques del seu e'ina , les en elliga amb una cu a a apadissa com les po es d'una mons uosa a anya i se les a se es, les abso eix. (Iglesies, 1984). Les esis d'lglésies o en con adi es des del pun de is a de I'analisi demog a ica i economica ja en els anys seixan a pe Joaquim Maluque i Sos es. Aques , en la se a esi Població i socie a a I a ea ca alana, denuncia a el ca ac e equi oc^ del concep e de mac oce alia, ja que, a gumen a a: cel enomen de I'aglome ació ba celonina so geix espon aniamen , com a p oduc e de locali zació en o n de la capi al del p ime i més impo an pol na u al de desen olupamen peninsula . Aixo palesa que és o I'ambi economic espanyol el que ecolza la concen ació indus ial del Ba celones, pe la qual cosa s'es aeix la p esumpció que exis eixi una hipe o ia de ipus economic~ (Maluque , 1965). Veiem doncs que Maluque p e igu a aquí les a i macions esmen ades més amun sob e la necessi a d'anali za el e i o i ca ala o a enen a si uacions d'equilib i e i o ial no nacionals sino sup anacionals. L'au o nega a ambé els e en uals pe ills demog a ics de la concen ació u bana, eia no a el alo de les economies ex e nes esul an s de I'aglome ació, assenyala a el pape onamen al del pes especí ic ba celoní en la con inu'i a cul u al i polí ica ca alana, i des aca a, com al p incipal p o- blema de i a de la concen ació, I'inc emen de la seg egació social a I'in e io de la ciu a . sob e o uncional que ac a d'o e i espos a al p oblema plan eja a a és de la po enciació de nuclis u bans al e na ius. N'es una bona mos a el eball de I'u banis a Joan Busque s Mac oce alia Ba celonina o ciu a s ca alanes? publica , signi ica i amen , I'any 1977 (gai ebé al ma eix emps que llib es com a a el de Ma io Ga i ia i En ique G illó, Za agoza con a A agón, o el de Gaspa Jaén i U ban, Qües ions e i o ials al País Valencia, en que la p oblema ica u banís ica del c eixemen concen a e a anali zada pe eali a s e i o ials e'ines). En I'analisi de Busque s, la mac oce alia ba celonina és iden i icada com I'o igen de la p oblema ica u - banís ica an a I'in e io de I'a ea concen aciona ia (amb la densi icació i seg egació del cen e u ba i el desen olupamen del .subu bi coma cal.) com a la es a del e i o i (amb I'a lebimen de les po enciali a s u banes de les al es ciu a s del país). En on d'aques a si uació Busque s p opugna el desen olupamen de les . en a ciu a s ca alanes. no ba celonines com a base pe a la e eb ació e i o- ial: .Aques es . en a ciu a s. enen ja a ui una població supe io al milió d'habi an s i o e eixen la capaci a po encial d'ésse , en llu conjun , la segona capi al de Ca alunya. .Ciu a . epa ida, dispe sa i discon ínua, que supe a ia en can i els desajus s in e ns amb que es oba la p ime a ciu a [Ba - celona] i els desa an a ges imposa s pe ella a la es a del e i o i~(Busque s 1977, els sub a lla s, són de I au o ). Da an del desen olupamen mac oce al s'oposa doncs la police alia e i o ial, una al e na i a que é an eceden s en les polinodali a s dels plans u banís ics de la p o íncia de Ba celona de 1959 o en el Pla Di ec o de llA ea Me oboli ana de Ba celona de 1966 i connexions amb les p opos es coe anies de descen ali zació polí ica cap a les ciu a s pe i es i mi janes de Ca alunya. Al cos a de la p eocupació dels demog a s pel ema En la segona mei a dels anys ui an a, el deba sob e de la mac oce alia s'hi oba la dels a qui ec es i la qües ió de la mac oce alia ha conegu un nou u banis es. Aques a és una p eocupació de cai e impuls i di ulgació, especialmen a an de la discussió de les lleis dlo gani zació e i o ial i de la subsegüen polemica sob e I'o gani zació ins i ucional de I'a ea ba celonina. Tanma eix, en aques deba el e me s'ha u ili za -en la majo pa dels casos- no an pe de ini les p oblema iques demog a iques i u banís iques esmen ades mes amun , sinó pe dis- cu i di ec amen qües ions elacionades amb el epa imen del pode polí ic. Així, en les da e es ases del deba , el p oblema de la mac oce alia ha es a de ini , sob e o , com el p oblema de la concen ació de pode polí ic que es de i a -en un sis ema polí ic ep esen a iu- de la concen ació de g an pa de la població ca alana en I'a ea ba celonina. Plan ejada en aques s e mes, la qües ió ha es a abo dada des de es on s (s'indiquen en e pa en esi ob es en les quals s'o e eix una isió del deba sob e cada un dels emes): - En elació al p océs i al sis ema elec o al; ema aques especialmen elle an si hom é en comp e que en el mapa elec o al ca ala s'han obse a , de 1979 enca, con inu'i a s e i o ials dels compo amen s elec o als mol cla es, les quals es de i en, en bona pa , del epa imen dels g ups socials i la implan ació de les o ces polí iques sob e el e i o i. (Valles, 1982; Subi a s &Valles, 1989). - En elació a la locali zació ísica de les seus del pode polí ic i dels o gans i se eis de I'adminis ació (Lluch & Nel.10, 1985). - En elació al pes ela iu que I'o gani zacio ins i ucional au onoma i uni a ia de la eali a me- opoli ana ind ia en on de I'adminis ació au onomica, la qual - o i es a adicada de mane a abassegado amen majo i a ia a Ba ce- lona- ep esen a el conjun dels habi an s i ad- minis a la o ali a del e i o i (Ma eu, 1989). En els da e s anys, el deba sob e la ~mac oce alia ba celonina)) ha p es, doncs, un ca ac e despulladamen polí ic; ca ac e que ha compo a la pos e gació -pe innecessa ies o in empes i es- d'al es ap oximacions al ema. 6. Jus ícia e i o ial dis ibu i a - Jus ícia social La da e a pa ella de concep es que old ia de ini i comen a b eumen es la disjun i a jus ícia e i o ial dis ibu i a-jus icia social. És p ou conegu que el ema de la jus ícia e i o ial dis ibu i a a se di ós en e nosal es a an de la publicació de I1ob a de Da id Ha ey, Social Jus ice and he Ci y (1973). Un dels au o s que con ibuí de mane a decisi a a la in oducció del concep e ou el geog a An oni F. Tulla. En la línia de Ha ey, Tulla de inia la jus ícia espacial dis ibu i a com el d e a la igual a d'opo uni a s de cada indi idu en o s els camps sense pa a esmen al lloc on esideix. Els pode s públics hau ien d'in e eni , pe an , pe al de modi ica les di e encies que exis eixen en e els habi an s de %les coma ques ma ginals. i els de les ciu a s pel que a a I'acces a la enda, els se eis, el pode polí ic, e c. ( egeu, pe exemple, Tulla & Vi a , 1979). La di usió del concep e, a mi jan anys se an a, coin- cidí amb I'apa ició a di e ses a ees del e i o i ca ala de mo imen s popula s que eclama en una millo a de les se es condicions de ida i un augmen de I'a enció publica pe als espec ius e i o is (G ups de IIAl Pi ineu, mo imen de les Te es de IIEb el i d'al es), la qual cosa con ibuís la se a popula i zació. Els deba s de llAmbi Vlll del Cong es de Cul u a Ca alana, en e el 1975 i el 1977, li acaba en de dona ca a de na u alesa. En on d'aques es posicions, ja en aquell momen , alguns au o s ad e i en sob e la di icul a d'escapa , en deba e aques es emes, a allo que els es adís ics anomenen la e al.lacia ecologica~: qS1ha d'assenyala que mol es de les di e encies o desequilib is esmen a s són en eali a di e encies en e mi janes a i me iques coma cals(p.e de enda pe pe sona). I que en aques s casos les di e encies ealmen signi ica i es són aquelles que neixen de les di e encies en e pe sones, classes o g ups socials. Que la enda mi jana pe pe sona d'una coma ca, p.e., augmen i no ens diu es en p incipi