BIT
I
CONTINGUT
DEL
PLA~~EJAMENT
METROPOLITA
Gene
1991
AMADOR
FERRER
Di ec o de Se eis de Con ol de I'Edz icació de l' j~n amen de Ba celona
SUMARI
1.
De I'ambi ca ala
i
de les decla acions de
p incipis
2.
Quins són els emes me opoli ans
3.
Quin ipus de pla me opoli a i quin ipus
d'ins i ució me opoli ana
1.
De I'ambi ca ala i de les decla acions
de p incipis
Les apo acions ecen s de Lluís Casassas i de
Manuel Ribas Pie a són coinciden s en la ei indica-
ció de o Ca alunya (P incipa ) com a ambi indiscu-
ible pe a o a decisió e i o ial1. To el e i o i ca ala
s'esgua da com una sola en i a a aques s e ec es.
Es a be. No c ec que ningú ho discu eixi: cal un
planejamen es a egic a escala nacional com a ma c
en el qual adop a les g ans decisions.
També queda cla que aques planejamen asupedi a,
pe o no nega les eali a s u banes
me op oli an es^
(Ribas Pie a)
i
cal, pe an , abo da -les a un al e ni ell
de planejamen . De o es mane es, aques a cons-
a ació sembla en algun momen con adi a pels
p opis au o s en a i ma que no cal aques planejamen
o que no é un in e es en ell ma eix.
La qües ió au, al meu en end e, en el e que a cada
escala de planejamen co esponen objec es di e en s.
No es ac a que nomes es ixi I'a enció en un os del
e i o i nacional, sinó que a cada possible ambi
(municipal, me opoli a, coma cal, egional, nacio-
nal) li co espon un ins umen de na u alesa dis in a,
jus a, i p ecisamen aquell que sigui capac de dona
espos a als p oblemes plan eja s i que són especí ics
(O exclusius) d'aauell ambi .
Si accep em aques a idea, c ec que es cla i ica la
qües ió. El p oblema es a en la pa aula [[supedi an. El
planejamen no e pe que se o mula p ime en I'ambi
nacional i ana baixan successi amen ins a I'ambi lo-
cal, sinó que es possible desen olupa simul ania-men
o independen men els di e en s ins umen s de
planejamen , ja que els con ingu s són ambé di e en s.
Aixo no ol di que aques s con ingu s no es iguin
mol elaciona s en e ells. E iden men , cal una isió
in eg ada dels p oblemes. Pe o aques a isió in eg a-
da ha d'es a p esen a cada escala: en esold e
p oblemes u banís ics o e i o ials a un de e mina
ni ell, enen que se -hi implíci es les idees i di ec ius
l
Vegeu els documen s segon, e ce
i
qua del p esen quade n.
mes gene als. Aques a es la asca del planejado .
(Pe exemple: un pla gene al municipal po se edac a
sense un pla coma cal o egional p e i, pe o no po
de ugi conside acions i p opos es a aques a escala
que a ec en al municipi.
La necessi a d'un Pla Te i o ial de Ca alunya és ben
ce a i cal e -la cons a com a pun de pa ida -o
com a decla ació de p incipis- en o allo que
p odu'im. Pe o aixo no ens ha d'impedi passa a
abo da la p oblema ica es ic amen me opoli ana,
o de la conu bació o a ea uncional de Ba celona,
com li olguem di .
2.
Quins són els emes me opoli ans
En a icles p e is d en Juli Es ebaq2
i
ambé en el da-
e d en Manuel Ribas, apa eixen alguns dels emes
me opoli ans p opiamen di s. És a di , els emes a
abo da p e e en men des del planejamen me o-
poli a, enin en comp e, com he di abans, les se es
implicacions a I'escala nacional, i ambé a la local.
Es ic basicamen d'aco d amb I'es uc u a ema ica
que apa eix en el pun
4
de I'a icle d en Juli Es eban
Els objec ius e i o ials de la egió me opoli ana, de
juny de 1990, i que es esumeix en cinc pun s que em
pe me o epe i :
-
Es ablimen del sis ema nodal me opoli a:
a ees de no a cen ali a , cen als in eg ades de
me cade ies
i
cen es in e nodals.
-
Millo a i e eb ació del con inu edi ica .
-
O denació de les a ees-clau: a ea del Besos,
a ea del Llob ega , del a del Llob ega , Ce danyola-
San Cuga -Rubí.
-
Habi a ge i anspo .
-
Espais de lleu e i ese es ambien als: pa cs
o es als, espais lliu es lu ials, cos a, a ees
ag ícoles.
Vegeu el p ime documen d'aques quade n.
To s aques s són, en e ec e, emes me opoli ans,
que es esold an millo si són abo da s des d'un
planejamen a I'escala de la egió o a ea me opoli anes
de Ba celona, i que hau an de se con as a s a al es
ni ells.
Es ac a de emes que, en la se a esolució, hau an
de sin e i za objec ius de ipus gene al o es a egic,
i pa i de condicionan s i eque imen s e i o ials
me opoli ans. No pod an se esol s comodamen
des de I'escala local (des d'una sola ciu a o municipi
me opoli a), an pe manca de les dades
i
mi jans
necessa is com pe la inadequació de I'ins umen
u banís ic i la incapaci a de du a e me la ges ió.
Vold ia in odui , no obs an aixo, dues conside acions
que em semblen impo an s. La p ime a, que I'escala
de ac amen d'aques s emes hau ia de se su icien
pe al d'incidi ísicamen en el e i o i. És a di , pe
in odui c i e is d'o d e i pe in e eni en la o ma
global de la ciu a me opoli ana. En pa la de emes
de I'o denació de la Regió Me opoli ana és e iden
que aques a in enció hi és: cald ia em a i za -la enca-
a més.
En segon lloc, dins d'aques a ema ica, hi ha uns
p oblemes que són p io i a is
i
eclamen, a ui, una
soluci6 u gen . Em e e eixo a o allo que es a
di icul an o impedin la uncionali a del sis ema u ba
i I'accés homogeni i gene ali za de la població als
a alo s u bans. (I'apo ació d'en Joan T ullen que es
p esen a en el quade n Economia
i
e i o ime opoli a
és mol explíci a en aques sen i ). En al es pa aules:
o allo que suposa un e suplemen a i a I'ampliació
de la quali a de ida pe als sec o s socials majo i a is
a l'a ea me opoli ana.
Si ens a enem a aques es dues condicions (em asi en
I'o denació de I'espai i p io i a s ac uals), ['an e io
ema ica pod ia o mula -se de la següen mane a.
a) Els espais de la comunicació: els g ans
i
mi jans
canals ia is, amb els seus nusos i o ules, enclaus i
espais d'enc euamen i connexió; els llocs d'accés al
anspo públic, en les se es modali a s u banes i
in e u banes; els espais d'in e can i en e o mes de
anspo , com a i es quali icades a I'espai me opoli a.
Es ac a ia de deixa de conside a aques s espais
únicamen com a xa xes -enca a que aques es
ambé hagin de se dimensionades com a als,
alo ades i op imi zades uncionalmen - assignan -
els-hi o el seu alo en an que canals illocsamb una
o ma p ecisa -pe cep ible a di e ses escales-
que exp essa la possibili a d'accedi al e i o i ampli
me opoli a.
b) Els espais de la esidencia: la esidencia en massa
és ja me opoli ana (una majo ia de la població iu
pe manen men en els espais esidencials
me opoli ans: d'aqui que calgui a ui p o egi la
esidencia en el cen e com un bé que cada dia se a
mes escas), pe o els espais no es an es uc u a s
pe iu e. Tal com a passa als anys seixan a amb els
polígons d'habi a ges, el sal ac ual cap a la Regió
Me opoli ana s'es a en sense la in as uc u a
su icien
i
oblidan els equipamen s, la u bani zació i
els se eis necessa is a la esidencia. To a la
p oblema ica de equali icació, in eg ació, su u a i
acaba (en Juli Es eban en diu amillo a i e eb ació
del con inu edi ica .) gi en en o n de I'habi a ge en
massa, que és a ui el p incipal p oblema de la
població me opoli ana. Dona -li o ma ol di escolli
bé la posició e i o ial (en unció del anspo públic,
les in as uc u es de connexió i els cen es u bans),
ence a les ipologies edi ica o ies (en unció dels
llocs
i
les o mes dels ba is), ac a adequadamen
el pa c dlhabi a ges exis en , enca dina els espais
...
C)
Els espais de I'oci: els g ans i mi jans espais lliu es
(pa cs me opoli ans, pa cs u bans, a ees ag ícoles,
boscos, pla ges) i les a ees de g an equipamen
me opoli a (complexos espo ius, cen es cul u als,
pa cs d'a accions, g ans cen es come cials). Són
elemen s que ac uen com a o ules o nexes d'unió
en e di e en s sec o s i que ajuden a assegu a la
con inu'i a u bana. La p o ecció de de e minades
a ees, la se a o denació, la ga an ia d'accés gene al,
són ac o s elle an s des del planejamen me opoli a.
d) Els espais cen als o di eccionals. És el momen de
p e eu e i de c ea a ees de no a cen ali a a la
Regió Me opoli ana, en llocs es a egics del e i o i
capacos d'o e i les condicions necessa ies pe a la
locali zació de de e mina s usos i ac i i a s e cia ies,
come cials i cul u als que endi an a desplaca -se del
cen e de Ba celona en un u u p oxim. Cal o e i una
al a accessibili a , anspo públic
i
apa camen ,
usos complemen a is, dis ancies aonables espec-
e dels cen es u bans consolida s
i
condicions de
uncionali a , pe al que aques es a ees siguin
compe i i es espec e a la dispe sió en el e i o i o
a I'ocupació de llocs inadequa s.
3.
Quin ipus de pla me opoli a i quin ipus
d'ins i ució me opoli ana
El Pla necessa i és aquell capac d'abo da i dona
solució (o en oca les solucions o ac amen s) als
emes especí icamen me opoli ans a que s'ha e
e e encia. No ha de se doncs un pla es a egic ni un
pla gene al d'o denació (a I'es il del Pla Gene al
Me opoli a), sinó un pla que abo di uns emes
p e e en s i con ingui unes de e minacions ísiques
especialmen en aquelles a ees o pe aquells elemen s
que són claus pe a o dena els di e en s espais
me opoli ans. Aques s espais, com s'ha is , són
basicamen els espais pe i e ics, in e u bans i
pe iu bans: un pla me opoli a posa ia menys em asi,
pe an , en I'o denació del sol u ba consolida , en les
ciu a s cen als i, en can i, posa ia mol a a enció en
els ac amen s del e i o i in e u ba.
Pe la p opia na u alesa de I'escala me opoli ana, els
elemen s capacos de dona o ma a un e i o i
d'aques a dimensió se ien els objec es p opis del
planejamen me opoli a. Pa im de la idea que aques s
elemen s són els que poden dona o ma a la ciu a
i a la Regió Me opoli ana. També pa im de la idea
que o dena I'espai, do a -lo d'una o ma, és I'objec iu
onamen al del planejamen u banís ic, ja que po a
implíci es i sin e i za al es a iables de ipus economic
i social. Aixo po aconsegui -se amb un pla di igi
selec i amen cap a uns emes i unes a ees de eball
de e minades, que s'en enen com a p io i a ies
i,
a la
egada, especí iques de I'escala me opoli ana.
Pe Úl im, cal no oblida quina ha de se la ins i ució
de ca ac e me opoli a capac de ges iona el pla. La
expe iencia i el deba me opoli a als EUA demos en
ins a quin pun la agmen ació adminis a i a de les
me opolis i la inexis encia de go e ns me opoli ans
amb p ou o ca han po a a desen olupamen s u -
bans que són quasi una aducció exac a del joc de
les o ces del lliu e me ca , i els p oblemes que aixo
ha compo a i compo a; especialmen quan les
ciu a s -pe la se a mode ni a ela i a i pe la se a
debili a isica
i
adminis a i a- són més ácilmen
adap ables a o ipus de sol.lici acions i can is.
També enim I'expe iencia da e a de mol es ciu a s
eu opees. No cal es end e's a a en aques es analisis.
Sembla cla que a o pla co espon un o gan ges o ,
i
que aques ha de comp a amb els mi jans ecnics,
economics
i
polí ics necessa is pe du a e me la
se a missió de o ma e icac. Aques a no pod a mai
se e ec i a a pa i d'un mosaic d'en i a s amb
compe encia pe a una sola unció. Aixo po a
ine i ablemen a un en enimen pa cial dels p oblemes
u bans, a la manca de coo dinació, a la impossibili a
d'un con ol democ a ic de les decisions, di icul an
una idea in eg ada o gene al pe al conjun de I'a ea
o egió me opoli anes.