Àmbit i contingut del planejament metropolità

BIT I CONTINGUT DEL PLA~~EJAMENT METROPOLITA Gene 1991 AMADOR FERRER Di ec o de Se eis de Con ol de I'Edz icació de l' j~n amen de Ba celona SUMARI 1. De I'ambi ca ala i de les decla acions de p incipis 2. Quins són els emes me opoli ans 3. Quin ipus de pla me opoli a i quin ipus d'ins i ució me opoli ana 1. De I'ambi ca ala i de les decla acions de p incipis Les apo acions ecen s de Lluís Casassas i de Manuel Ribas Pie a són coinciden s en la ei indica- ció de o Ca alunya (P incipa ) com a ambi indiscu- ible pe a o a decisió e i o ial1. To el e i o i ca ala s'esgua da com una sola en i a a aques s e ec es. Es a be. No c ec que ningú ho discu eixi: cal un planejamen es a egic a escala nacional com a ma c en el qual adop a les g ans decisions. També queda cla que aques planejamen asupedi a, pe o no nega les eali a s u banes me op oli an es^ (Ribas Pie a) i cal, pe an , abo da -les a un al e ni ell de planejamen . De o es mane es, aques a cons- a ació sembla en algun momen con adi a pels p opis au o s en a i ma que no cal aques planejamen o que no é un in e es en ell ma eix. La qües ió au, al meu en end e, en el e que a cada escala de planejamen co esponen objec es di e en s. No es ac a que nomes es ixi I'a enció en un os del e i o i nacional, sinó que a cada possible ambi (municipal, me opoli a, coma cal, egional, nacio- nal) li co espon un ins umen de na u alesa dis in a, jus a, i p ecisamen aquell que sigui capac de dona espos a als p oblemes plan eja s i que són especí ics (O exclusius) d'aauell ambi . Si accep em aques a idea, c ec que es cla i ica la qües ió. El p oblema es a en la pa aula [[supedi an. El planejamen no e pe que se o mula p ime en I'ambi nacional i ana baixan successi amen ins a I'ambi lo- cal, sinó que es possible desen olupa simul ania-men o independen men els di e en s ins umen s de planejamen , ja que els con ingu s són ambé di e en s. Aixo no ol di que aques s con ingu s no es iguin mol elaciona s en e ells. E iden men , cal una isió in eg ada dels p oblemes. Pe o aques a isió in eg a- da ha d'es a p esen a cada escala: en esold e p oblemes u banís ics o e i o ials a un de e mina ni ell, enen que se -hi implíci es les idees i di ec ius l Vegeu els documen s segon, e ce i qua del p esen quade n. mes gene als. Aques a es la asca del planejado . (Pe exemple: un pla gene al municipal po se edac a sense un pla coma cal o egional p e i, pe o no po de ugi conside acions i p opos es a aques a escala que a ec en al municipi. La necessi a d'un Pla Te i o ial de Ca alunya és ben ce a i cal e -la cons a com a pun de pa ida -o com a decla ació de p incipis- en o allo que p odu'im. Pe o aixo no ens ha d'impedi passa a abo da la p oblema ica es ic amen me opoli ana, o de la conu bació o a ea uncional de Ba celona, com li olguem di . 2. Quins són els emes me opoli ans En a icles p e is d en Juli Es ebaq2 i ambé en el da- e d en Manuel Ribas, apa eixen alguns dels emes me opoli ans p opiamen di s. És a di , els emes a abo da p e e en men des del planejamen me o- poli a, enin en comp e, com he di abans, les se es implicacions a I'escala nacional, i ambé a la local. Es ic basicamen d'aco d amb I'es uc u a ema ica que apa eix en el pun 4 de I'a icle d en Juli Es eban Els objec ius e i o ials de la egió me opoli ana, de juny de 1990, i que es esumeix en cinc pun s que em pe me o epe i : - Es ablimen del sis ema nodal me opoli a: a ees de no a cen ali a , cen als in eg ades de me cade ies i cen es in e nodals. - Millo a i e eb ació del con inu edi ica . - O denació de les a ees-clau: a ea del Besos, a ea del Llob ega , del a del Llob ega , Ce danyola- San Cuga -Rubí. - Habi a ge i anspo . - Espais de lleu e i ese es ambien als: pa cs o es als, espais lliu es lu ials, cos a, a ees ag ícoles. Vegeu el p ime documen d'aques quade n. To s aques s són, en e ec e, emes me opoli ans, que es esold an millo si són abo da s des d'un planejamen a I'escala de la egió o a ea me opoli anes de Ba celona, i que hau an de se con as a s a al es ni ells. Es ac a de emes que, en la se a esolució, hau an de sin e i za objec ius de ipus gene al o es a egic, i pa i de condicionan s i eque imen s e i o ials me opoli ans. No pod an se esol s comodamen des de I'escala local (des d'una sola ciu a o municipi me opoli a), an pe manca de les dades i mi jans necessa is com pe la inadequació de I'ins umen u banís ic i la incapaci a de du a e me la ges ió. Vold ia in odui , no obs an aixo, dues conside acions que em semblen impo an s. La p ime a, que I'escala de ac amen d'aques s emes hau ia de se su icien pe al d'incidi ísicamen en el e i o i. És a di , pe in odui c i e is d'o d e i pe in e eni en la o ma global de la ciu a me opoli ana. En pa la de emes de I'o denació de la Regió Me opoli ana és e iden que aques a in enció hi és: cald ia em a i za -la enca- a més. En segon lloc, dins d'aques a ema ica, hi ha uns p oblemes que són p io i a is i eclamen, a ui, una soluci6 u gen . Em e e eixo a o allo que es a di icul an o impedin la uncionali a del sis ema u ba i I'accés homogeni i gene ali za de la població als a alo s u bans. (I'apo ació d'en Joan T ullen que es p esen a en el quade n Economia i e i o ime opoli a és mol explíci a en aques sen i ). En al es pa aules: o allo que suposa un e suplemen a i a I'ampliació de la quali a de ida pe als sec o s socials majo i a is a l'a ea me opoli ana. Si ens a enem a aques es dues condicions (em asi en I'o denació de I'espai i p io i a s ac uals), ['an e io ema ica pod ia o mula -se de la següen mane a. a) Els espais de la comunicació: els g ans i mi jans canals ia is, amb els seus nusos i o ules, enclaus i espais d'enc euamen i connexió; els llocs d'accés al anspo públic, en les se es modali a s u banes i in e u banes; els espais d'in e can i en e o mes de anspo , com a i es quali icades a I'espai me opoli a. Es ac a ia de deixa de conside a aques s espais únicamen com a xa xes -enca a que aques es ambé hagin de se dimensionades com a als, alo ades i op imi zades uncionalmen - assignan - els-hi o el seu alo en an que canals illocsamb una o ma p ecisa -pe cep ible a di e ses escales- que exp essa la possibili a d'accedi al e i o i ampli me opoli a. b) Els espais de la esidencia: la esidencia en massa és ja me opoli ana (una majo ia de la població iu pe manen men en els espais esidencials me opoli ans: d'aqui que calgui a ui p o egi la esidencia en el cen e com un bé que cada dia se a mes escas), pe o els espais no es an es uc u a s pe iu e. Tal com a passa als anys seixan a amb els polígons d'habi a ges, el sal ac ual cap a la Regió Me opoli ana s'es a en sense la in as uc u a su icien i oblidan els equipamen s, la u bani zació i els se eis necessa is a la esidencia. To a la p oblema ica de equali icació, in eg ació, su u a i acaba (en Juli Es eban en diu amillo a i e eb ació del con inu edi ica .) gi en en o n de I'habi a ge en massa, que és a ui el p incipal p oblema de la població me opoli ana. Dona -li o ma ol di escolli bé la posició e i o ial (en unció del anspo públic, les in as uc u es de connexió i els cen es u bans), ence a les ipologies edi ica o ies (en unció dels llocs i les o mes dels ba is), ac a adequadamen el pa c dlhabi a ges exis en , enca dina els espais ... C) Els espais de I'oci: els g ans i mi jans espais lliu es (pa cs me opoli ans, pa cs u bans, a ees ag ícoles, boscos, pla ges) i les a ees de g an equipamen me opoli a (complexos espo ius, cen es cul u als, pa cs d'a accions, g ans cen es come cials). Són elemen s que ac uen com a o ules o nexes d'unió en e di e en s sec o s i que ajuden a assegu a la con inu'i a u bana. La p o ecció de de e minades a ees, la se a o denació, la ga an ia d'accés gene al, són ac o s elle an s des del planejamen me opoli a. d) Els espais cen als o di eccionals. És el momen de p e eu e i de c ea a ees de no a cen ali a a la Regió Me opoli ana, en llocs es a egics del e i o i capacos d'o e i les condicions necessa ies pe a la locali zació de de e mina s usos i ac i i a s e cia ies, come cials i cul u als que endi an a desplaca -se del cen e de Ba celona en un u u p oxim. Cal o e i una al a accessibili a , anspo públic i apa camen , usos complemen a is, dis ancies aonables espec- e dels cen es u bans consolida s i condicions de uncionali a , pe al que aques es a ees siguin compe i i es espec e a la dispe sió en el e i o i o a I'ocupació de llocs inadequa s. 3. Quin ipus de pla me opoli a i quin ipus d'ins i ució me opoli ana El Pla necessa i és aquell capac d'abo da i dona solució (o en oca les solucions o ac amen s) als emes especí icamen me opoli ans a que s'ha e e e encia. No ha de se doncs un pla es a egic ni un pla gene al d'o denació (a I'es il del Pla Gene al Me opoli a), sinó un pla que abo di uns emes p e e en s i con ingui unes de e minacions ísiques especialmen en aquelles a ees o pe aquells elemen s que són claus pe a o dena els di e en s espais me opoli ans. Aques s espais, com s'ha is , són basicamen els espais pe i e ics, in e u bans i pe iu bans: un pla me opoli a posa ia menys em asi, pe an , en I'o denació del sol u ba consolida , en les ciu a s cen als i, en can i, posa ia mol a a enció en els ac amen s del e i o i in e u ba. Pe la p opia na u alesa de I'escala me opoli ana, els elemen s capacos de dona o ma a un e i o i d'aques a dimensió se ien els objec es p opis del planejamen me opoli a. Pa im de la idea que aques s elemen s són els que poden dona o ma a la ciu a i a la Regió Me opoli ana. També pa im de la idea que o dena I'espai, do a -lo d'una o ma, és I'objec iu onamen al del planejamen u banís ic, ja que po a implíci es i sin e i za al es a iables de ipus economic i social. Aixo po aconsegui -se amb un pla di igi selec i amen cap a uns emes i unes a ees de eball de e minades, que s'en enen com a p io i a ies i, a la egada, especí iques de I'escala me opoli ana. Pe Úl im, cal no oblida quina ha de se la ins i ució de ca ac e me opoli a capac de ges iona el pla. La expe iencia i el deba me opoli a als EUA demos en ins a quin pun la agmen ació adminis a i a de les me opolis i la inexis encia de go e ns me opoli ans amb p ou o ca han po a a desen olupamen s u - bans que són quasi una aducció exac a del joc de les o ces del lliu e me ca , i els p oblemes que aixo ha compo a i compo a; especialmen quan les ciu a s -pe la se a mode ni a ela i a i pe la se a debili a isica i adminis a i a- són més ácilmen adap ables a o ipus de sol.lici acions i can is. També enim I'expe iencia da e a de mol es ciu a s eu opees. No cal es end e's a a en aques es analisis. Sembla cla que a o pla co espon un o gan ges o , i que aques ha de comp a amb els mi jans ecnics, economics i polí ics necessa is pe du a e me la se a missió de o ma e icac. Aques a no pod a mai se e ec i a a pa i d'un mosaic d'en i a s amb compe encia pe a una sola unció. Aixo po a ine i ablemen a un en enimen pa cial dels p oblemes u bans, a la manca de coo dinació, a la impossibili a d'un con ol democ a ic de les decisions, di icul an una idea in eg ada o gene al pe al conjun de I'a ea o egió me opoli anes.