SOBRE QUINS
BITS
SON
MES
ADEQUATS
PER
A LES
DECISIONS TERRITORIALS
Ba celona,
juny
1990
L~uís CASASSAS
Ca ed a ic de Geog a ia
de
la
Uni e si a de Ba celona
1.
Uns mo s in oduc o is
6.
El econeixemen d'una eali a mani es a
2.
L'analisi dels onamen s geohis o ics
7.
L'analisi de les ans o macions
3.
La ciu a no és una cons ucció es a ica ni un
8.
Sob e els obs acles
i
els seus emeis
cos ine
9.
Pe que es po pa la de ipus nous de ciu a s
4.
El can i del concep e de ciu a
10.
Quins obs acles
i
quins emeis
5.
Una no a in e p e ació de I'es uc u a e i-
o ial
SOBRE QUINS
BITS
SON
MES
ADEQUATS PER A LES DECISIONS TERRITORIALS
1.
Uns mo s in oduc o is
Manuel Ribas Pie a, el mes de eb e de
1990,
en
e e encia a I'ambi de planejamen de Ca alunya que
conside a millo es p egun a a: .Pe que segui amb
I'a enció posada només en un os del e i o i na-
cional?~~.
Comenca aques a e lexió amb les pa aules de Ma-
nuel Ribas pe que, possiblemen , només es pod a
oba solució als p oblemes de ['o denamen e i o-
ial de Ca alunya si s'esgua da o el seu e i o i com
una
sola en i a , anali zada, no an sols des dels
ac o s ísics, anomena s comunamen ac o s
~geog a ics~, que enen una indub able impo ancia
a I'ho a de ac a de la uni a de Ca alunya, sinó,
sob e o , des dels aspec es humans col.lec ius.
Re e in -se a aques s, Sal ado Llobe a esc iu e:
.Més que a les ci cums ancies ísiques, la uni a
ca alana es deu al ac o huma, a la ida comuna
a a és de mol s segles, a la llengua p opia, a uns
camins
(...I
que han con ibu'i a o ma un conjun
geog a icamen uni ica i solida in2.
Llobe , glossan aques es idees en un al e lloc
pa la a del apape uni icado de la xa xa hid og a ica~
de Ca alunya, subs a de la se a uni a polí ica amb
el cen e a Ba celona, pun de con luencia dels
p incipals,cu sos lu ials.
I, inalmen , pe acaba aques a mena d'in oducció
e a a ocs de ci es bibliog a iques, es ansc iuen,
malg a la lla gada, les línies que se eixen de esi
cen al al meu llib e esc i el
1977:
({Hom po esumi dien que, a ui, Ca alunya és una
uni a economica i que el seu cap és Ba celona.
Ribas Pie a, M.; No es a una p opos a pe a e i a el planejamen
me opoli a deBa celona. Esc i p esen a a la Mancomuni a de
Municipis de I'A ea me opoli ana de Ba celona. (Ba celona, juny
1990).
Llobe , S.; .Ca aluna., dins Geog a ia Regional de Espaia (M. de
Te an i
LI.
Sole, di ec o s), A iel, Ba celona, 1969.
&'home po dona
un
sen i a la ida
i
o gani za -la amb la se a
olun a ^^
BORIS
PILNIAK
Sembla que aques a eo ia po esde eni el
canemas en el qual es oname'n i o el
desen olupamen de I'ob a p esen . I cald ia a egi
que ole po encia el desen olupamen d'una pa
de Ca alunya, mal sigui la mes populosa i dinamica,'
desconeixen les necessi a s de la es a, és
condemna o Ca alunya, cap i cos, al aqui isme,
a I'es e ili a i a la mo , po se pe conges ió.
Vole bas i una
ea
Me opoli ana de Ba celona,
amb el nom que hom ulgui dona -li, desconeixen
que la e i able a ea de Ba celona, I'única a ea de
Ba celona, la cons i ueix la o ali a de Ca alunya,
es ole ana a con aco en de la his o ia, és
ole desconeixe la eali a ísica i economica, es
condemna -se a no comp end e els mo imen s
humans que s'han succe'i a Ca alunya, és doncs,
edui -se a no comp end e esn3.
A a bé, si es olgués insis i en els mo ius pels quals
es ol ea i ma la esi de la isió global i in e dependen
de Ca alunya, po se se ia in e essan de eco da en
quin momen els homes que han habi a les e es
ac ualmen ca alanes han es a ja conscien s de llu
uni a i de pe anye a una col.lec i i a de memb es
que es condicionen mú uamen , pe que, la ~c isió
global. no és un e ecen ni la se a cons a ació una
in enció ac ual.
2.
L'analisi dels onamen s geohis o ics
Sense ole -se endinsa en les p esumpcions mes
obscu es dels pe íodes mes emo s de la his o ia
d'aques es e es, sembla que es po a i ma que des
del momen que Roma in oduí modi icacions
impo an s a I'o gani zació exis en abans de la se a
a ibada-o gani zació de base ibal que emma ca a
un món de pe i es ciu a s-, comenca a en o i -se el
pape di ec o de Ba celona, an en I'economia com
en les uncions ípicamen u banes de p o ecció, de
e ugi i de cen e o gani zado de les ac i i a s
gene als del país.
Casassas i Simó,
LI.;
Ba celona
i
I'espai ca ala, Biblio eca de
Cul u a Ca alana, núm.
30,
Cu ial, Ba celona, 1977.
Es
el esum
de la esi doc o al.
Esca i ins a quin pun ou in ens i e icac, sob e o
Ca alunya, aques pape di igen de Ba celona po se
es una asca dels his o iado s. Acíel que in e essa es
ce ca els aspec es p imo dialmen geog a ics que
p opicia en la c eació d'un eix de elacions p esidi
pe Ba celona.
No s'in en a de nega que, a la consolidació d'aques
pape di igen , con ibui' en uns ac o s isics conegu s
que, a lles amun , s'acaben d'anuncia : Ba celona
es a si uada en I'únic eixamplamen de I'andana li o al
an es e a que s'es en des de la To de a -quan
comencen els cingles de la Cos a B a a- ins a
Ga a -quan les mun anyes es o nen a aboca a la
ma -. En aques eixamplamen desemboquen els
dos e i ables ius de o el sec o , el Llob ega i el
Besos, que a essen la se a de Ma ina pels es e s
de Ma o ell i de Mon cada, espec i amen . A mes,
o s dos ius a essen la se a de I'ln e io pe al es
es e s. D'aques a mane a, o Ca alunya es a en
con ac e acil amb Ba celona, po comú pe a o es
les se es ac i i a s economiques i pe a les elacions
ex e io s de o es les e es ca alanes.
Cal insis i : no hi ha un al e pun que euneixi
aques es condicions. Ni Empú ies, que e a endins
eu ba a el pas dels seus camins pels espada s de
Puigsacalm i els cims del Sis ema T ans e sal, ni
Ta agona, po a de la Dep essió Cen al on ha ia
d'a iba pe I'es e de la Roixel.la i el coll de Ta és,
pe oba els dese s humans de les Ga igues i del
Seg ia me idional, p o eido s de colli es mig ades, ni
To osa, amb el pas di icul ós de les cluses de I'Eb e.
Tan el cu s de I1Anoia, que e de les e es al es de
la Sega a a desguassa p op de Ma o ell -a les
po es de Ba celona-, com els solcs que les aigües
han obe a les ma gues o es de la Dep essió P e-
li o al: an el Ca dene i el Riub egós com la ie a
Ga a esa, o a la xa xa hid og a ica con ibuí, doncs,
a e que cap con ada ca alana no quedes al ma -
ge de la in luencia de la ciu a de Ba celona, i s'es ablí
de seguida una simbiosi en e Ba celona i el con-
jun del e i o i que a ui es Ca alunya, simbiosi
que a inclou e a an a ges ecíp ocs en e ambdós
componen s.
Cal eni en comp e, pe o, i ben p esen que aques
pape dels enomens isics, al com ha es a di al
p incipi, no es I'únic de e minan a I'ho a de c ea -se
la capi ali a de les e es ca alanes i d'apa eixe allo
que es i lla de cen alisme ba celoní, enomen
cons an en la his o ia. No hi ha un cen alisme
ba celoní. El que s'ha pogu cons a a al lla g del
emps es el domini d'unes classes di igen s i dominan s
sob e o Ca alunya (la di a capi al inclosa), exe ci
mol es egades des de Ba celona, pe o no semp e.
Aques es el e i able nus de la qües ió, pe que, al
com a di Pie e Vila : 4s impossible de sepa a
I'es udi del mo imen nacional de I'es udi dels
enomens de classen4.
Pel seu pape p imigeni d'impulso de la ida comuna
i de ecep acle de les poblacions i de llu s ac i i a s,
pel e d'ha e ac ua com a ago a col.lec i a on s'han
pogu deba e qües ions gene als, pel seu pape
cons an de mo o comp ensiu i impulso alho a,
Ba celona cons i uí de seguida, mes que un simple
pun en el mapa, un conjun huma on es e lec í o a
la ida nacional. Realmen , Ba celona ha es a semp e
la gen del país sence .
3.
La ciu a no es una cons ucció es a ica
ni un cos ine
Si pensa no es an sols segui el co en , sinó
quelcom mes, .pensa Ba celona. no es- an sols
enco illa -se en I'accep ació de mu alles ísiques o
legals, ecniques o li e a ies. .Pensa Ba celona. no
és an sols limi a la isió a esquemes he eda s, sinó
quelcom mes5.
La gene ació d'a ui, quan <<pensa. Ba celona
i
el
conjun del e i o i ca ala, no po deixa escapa la
se a ci a amb el u u escudan -se en el p es igi de
o mulacions p e e i es.
Vila , Pie e; La Ca alogne dans I'Espagne mode ne. Le milieu
na u el e le milieu his o ique,
om
I, SEVPEN, Pa is,
1962.
Ribas Pie a,
M.;
op. ci .
Ja a ~'g e e le
Néan
hom po llegi : Aques es pa aules, que es poden conside a un can
a la llibe a indi idual en on dels ence clamen s de
.Cap es uc u a p imi i a no ha de segui limi an o s els dogma ismes, es poden aplica a I'analisi de
el signi ica i les possibili a s d'elabo acions o el que s'es a conside an pe que, com és na u al
u u es
....
en un assump e an lliga a I'exe cici del pode , en les
Figu a
1.
Els ((g ans camins con luen s~~
I
md
L'á ea immedia a a Ba celona

opinions sob e el e i o i impe en mol so in lloses
in el.lec uals dic ades al lla g de les cen ú ies.
Cap concepció del e i o i o mulada en emps
passa s ni cap concepció de la ciu a he e ada no
poden limi a ni condiciona plan ejamen s nous i
ac uals pe que, a més, aques a és la condició huma-
na, la se a g andesa i la se a se i ud, la de bas i
cada dia el pensamen nou, pe que
ala p esencia humana en el món -con inua a
Sa e- no és una o ma de se , sinó una o ma
de e , d'elegi de e -se..
Fe aques es e lexions no es e una ma ada que
allunyi de I'objec iu conc e d'aques esc i pe que,
ci cumsc i in més el comen a i en el camp geog a ic,
es poden es end e a la ciu a de Ba celona i a
I'o gani zació del e i o i de Ca alunya els mo s que
Pau Vila deia e e in -se a les coma ques ca alanes:
.No exis eix cap coma ca immu able(...). Gua dem-
nos de segui en la ece ca d'un con inen
de e mina quan es a is que aques ha a ia de
o ma a a és dels segles.
...6
I ací au la clau de o . Si és e i a que la unció
de e mina I'o gan i la o ma ( o m ollows unc ion, a
esc iu e Louis Sulli an), a ui la ciu a , que és la
cons ucció que la humani a ha oba pe eali za -se,
pe e -se, acompleix una munió de uncions que no
s'e ec uen damun el ma eix emped a ni queden
limi ades pel ce cle de mu s es able s. A ui, la ciu a
és un enomen en expansió inin e ompuda que i adia,
a mes de les uncions p opiamen u banes, unes o -
mes de ida conc e es cada egada més gene ali zades.
Ba celona -cal o na al cas de Ba celona- ha
con e i al conjun de Ca alunya un model de ida
u ba, al qual, al com es di a, només el so me imen
a o mes he e ades impedeix el ple desen olupamen ,
model que es ca ac e i za pe una o e a de possi-
bili a s d'habi a ge en esa ambé com una millo a an
Vila,
P.;
La di isió e i o ial de Ca alunya. Selecció dlEsc i s de
Geog a ia,
-I,
Biblio eca de Cul u a Ca alana, núm.
31,
Cu ial
Ba celona, 1977.
de I'habi a ge p opiamen di com de la quali a del
seu en o n; pe una o e a de llocs de eball
di e si ica s i cada egada més especiali za s; pe
una o e a de possibili a s de comodi a s, de come c
di e si ica , d'educació i de cul u a, de sani a ,
d'assesso amen , d'assis encia, d'esplai
...
Enca a
que, massa egades, el domini d'es uc u es socials
en ellides hi aci exis i bosses de pob esa que dei-
xen els a an a ges desc i s com a,me es possibili a s.
Tal com ja s'ha di , pe la disposició de les alls, pels
al egs i les ondalades, pe I'es uc u a del e i o i,
s'ha es able , des de semp e, una elació en e les
gen s de o el país i de Ba celona, e que ha p o oca
que hi hagi apa egu un sen imen iu de solida i a i de
con i encia que només aonamen s malin enciona s
assagen d'en e boli , sense assoli -ho del o , pe o.
La di a popula an coneguda que a e e encia a la
cen ali a uni e sal de Roma es pod ia e oca
lleuge amen i es pod ia di que, a Ca alunya, . o s els
camins po en a Ba celona., o be, mi an el món des
de Canale es, es pod ia di que . o s els camins que
su en de Ba celona po en a eu, a oba o es les
gen s que cons i ueixen la comuni a nacional..
Aques a és una de les g ans con ibucions que ha e
Ba celona a la cons ucció de la socie a ca alana,
cada egada mes ci ili zada a mesu a que s'ha ana
u bani zan . A ui, Ba celona s'ha cons i u'i com
.un espai de con i encia dinamica no exemp e de
con adiccions, pe o en el qual han p edomina els
elemen s en iquido s i sine gics de les di e encies
pe damun dels e ec es d'oposició i de
con lic e^^.
Enca a més: Ba celona, com ha passa semp e a les
g ans ciu a s capda an e es, ha esde ingu
<(un espai de con i encia i d'in eg ació de les gen s
més di e ses, d'o ígens socials i cul u als di e en s,
de ni ell economic i p o essional di e s, de c een-
ces di e en s i, so in , d'o igens e nics di e en sn8.
Bo ja, J. i Subi ós, J.; El enaixemen de la ciu a . Eu ociu a s.
Con e encia de les Eu ociu a s, Ba celona, ab il 1985.
Bo ja, Jo di, i Subi ós, Josep; op. ci .
S'ha a iba ja a un pun en que es po a i ma que a ui
no és possible pa la del u u de Ba celona ni pa la
de I'endegamen de la se a ida ac ual, de la que
depen el u u i I'endegamen de la ida col.lec i a
dels ca alans, si es p escindeix de la se a eali a
me opoli ana. A ui, no é sen i pa la de Ba celona
com d'una ciu a eclosa en el ce cle nou de mu alles
o ma pels lími s del e me municipal. Ba celona és
el municipi, és cla , pe o és quelcom més.
És cla , al la pena epe i -ho, que hom po pa la de
I'exis encia del e me municipal especí ic de Ba celo-
na (els amosos, mol conc e s i ben comp a s
no an a- ui quilome es quad a s), pe o és ben pales
que la ciu a eal de Ba celona excedeix ampliamen
els seus lími s adminis a ius: la .ciu a - eal. de
Ba celona és un e plu imunicipal me opoli a.
Aques conjun me opoli a cons i ueix, pe o,
ce amen , una ciu a agmen a ia, discon ínua i
mul i o me, pe o que, malg a o , slha d'en end e i
comp end e com un o .
4.
El can i del concep e de ciu a
Abans de con inua pa lan i pensan en el conjun me-
opoli a de Ba celona i en el ipus nou de ciu a que
ha gene a cald ia a u a -se a conside a que el que ha
can ia , ambé, és el ma eix concep e de ciu a . Aci,
a a, la ece ca d'aques concep e pe du s'in en a a
e des d'un pun de is a geog a ic.
I
al la pena de e -ho des de la geog a ia pe que el
geog a , a a, ja in e é en les discussions dels g ups
plu idisciplina s. Cada dia és més g an el ce cle dels
que comp enen, en e els geog a s, que la ida no es
oba eclosa en els seus labo a o is, sinó que es
oba i s'hi ha de oba , en el lloc on es o ma dia a
dia: al ca e i als llocs de eball.
Po se poden sembla o a de lloc aques es
conside acions, pe o és que cal eco da -ho. Fins a
poc no e en mol s els geog a s que es oba en
imme sos en la ida quo idiana i, en can i, e en mol s
els que acos uma en ecolza les se es opinions i
o ien a els seus objec ius e s pun s de is a obsole s
o es anyamen i obscu amen eo ics. A a, en can i,
cada dia són més els geog a s que es oben ce can
explicacions i solucions
i
expe imen an les pe spec-
i es de u u en els camps ben di e sos que ha ien
abandona als con eado s d'al es disciplines socials
i ecniques.
Una d'aques es pa cel.les e obades és I1analisi del
e u ba. Fins a pocs decennis, la ciu a s'es udia a
com un elemen del paisa ge i en la se a analisi s'hi
p i ilegia en els aspec es desc ip ius i
mo ologies
i
s'abandona en a un segon pla els elemen s in e -
p e a ius, els p oblemes in e ns de la ciu a i els de la
se a es uc u a in e na.
Va se cap als anys seixan a quan, al conjun del
e i o i de I'Es a espanyol es a deixa de ac a la
ciu a com un e geog a ic, com un ens asep ic,
neu e i gai ebé sense p oblemes, o i que ja eia
emps que s'ha ia comenca a conside a com un e
huma i, al cos a dels u banis es, sob e o , comenca
a se conside ada com una opció, com una al e na-
i a, com un objec e de ges ió. És el momen en que
s'in odueixen els concep es de xa xa u bana,
d'a madu a u bana, d'a ea d'in luencia, de elacions
uncionals i de je a quia dels cen es. En e els que
deien o aixo hi ha ia Ribas Pie a, que no hi es a a
sol.
Fou el momen en que I'analisi eo ica es con onia
amb I'ac uació u banís ica, momen en el qual els
geog a s no malmen hi e en absen s. No ou ins
mol
a anca s els anys se an a quan en e els geog a s
s'assis í a un enaixemen dels es udis u bans, enca-
a poc sis ema ics i amb una me odologia acil-lan .
Fou quan sembla a que in e essa a mol més el
model eo ic que el p oblema que s'es a a es udian .
Els geog a s es p eocupa en pels p oblemes de i a s
de la c eixenca u bana que e a deguda a mo imen s
mig a o is an g ans i de la se a conseqüencia, la
concen ació poblacional. E en p oblemes nous,
pe que ins alesho es no s'ha ien es udia més que
pels demog a s i els sociolegs, men e els u banis es
con inua en p eocupa s pe les qües ions de i ades
de la conges ió i de les se es conseqüencies.
És e i a que els geog a s ha ien e ec ua es udis
monog a ics ela ius a ciu a s conc e es i, en espe-
cial, ha ien e ec ua analisis de g ans cen es u bans,
especialmen Mad id i Ba celona, pe o la p oblema ica
u bana con inua a p incipalmen en mans dels
sociolegs, els u banis es i els a qui ec es.
Només a a, aques s da e s anys, els geog a s han
comenca a anali za els p oblemes de la ciu a en
elació amb el conjun de la socie a , els p oblemes
en e el cen e i la pe i e ia, els p oblemes de les
xa xes u banes i els p oblemes gene als del
desen olupamen u ba. S'ha deixa ja I'analisi exclusi-
a dels aspec es de la mo ologia u bana i s'ha a iba
a conside a la ciu a com un sis ema que s'ha
d'anali za en o s el seus aspec es i p oblemes.
A a doncs, com es po de ini la ciu a ? Segons una
de inició classica, la ciu a és un lloc d'assen amen
huma es able en el qual és onamen al una ce a
aglome ació de la població i, gai ebé semp e, el
p edomini d'unes uncions no ag ícoles d'aquella
població.
Pe o, en mi a la eali a ac ual de Ca alunya -com
passa en mol s al es ind e s- es comp o a que en
el p océs ac ual d'u bani zació gene al del país esul-
a di ícil esca i on queden els lími s de la ciu a ,
on i com es dis ingeix del camp que la odeja, en el
qual ja són isibles els ca ac e s de la u bani zació
mencionada.
La ella oposició en e. la ciu a i el camp que e a
no able a Ba celona ins desp és de la gue a ci il
s'ha ans o ma pel c eixemen del sec o e cia i,
que ha a iba a se el de e minan .
El ac o nume ic o demog a ic que se ia pe de-
e mina la je a quia u bana ha pe du impo ancia
pe que la ciu a no es po es udia de mane a a'illada,
sinó com un conjun , sis ema o es uc u a u bana
d'un e i o i que, en el cas de Ca alunya, comp en
una bona pa de la egió. Ja no es ac a, doncs, de
aposa o d e. en e ciu a s ancades: el que s'ha de e ,
a a, és pensa en la ciu a com un ens obe en el qual
o s els seus habi an s puguin se ciu adans de ple
d e i puguin oba -hi la sa is acció de les se es
necessi a s.
En aques sen i , és jus a I'ap eciació que a l alo
Cal ino en Les ciu a s in isibles. Explica:
.També les ciu a s c euen que són ob a de la men
o de la casuali a , pe o ni I'una ni I'al a són
capaces de man eni d e s els seus mu s. D'una
ciu a no has de ui les se o les se an a se
me a elles, sinó la espos a que e dóna a una
pe ició.
O
a la p egun a que ella ma eixa e an.
I
és
po se en a iba a aques pun que al la pena de
o na -se a p egun a que es la ciu a , enin mol
p esen que a a s'ha de pa la pe o ca de
I'aglome ació de Ba celona en I'es uc u a de la qual
es eu la ima ge del que passa a la es a del e i o i.
A més, ja no hi ha dub e que I'es uc u a me opoli a-
na se a la p eeminen en un u u que ja es ac ual
i
que
ac ualmen ja comenca a se un model alid pe a
Ca alunya.
Com s'ha di al es egades, la g an ciu a cen al
ca alana po se con emplada com una eali a a es
escales di e en s: la ciu a cen al adminis a i a,
I'aglome ació o con inu u ba i la Regió Me opoli ana.
Cada egada més, I'acció municipal cen al é
endencia a es end e's més enlla i la g an ciu a ja no
és monopoli del seu municipi cen al, sinó que es
pod ia de ini com un e eny d'encon e i de
conce ació necessa ia no només amb els municipis
ei'ns del seu ol an , sinó amb o a la comuni a i, ins
i o , amb el go e n de IIEs a . I o aixo malg a els
ecels i les suspicacies que a egades pugui c ea
I'expansió de la g an ciu a i dels seus se eis.
Cal eni en comp e que el desen olupamen s'e ec ua
al si de la ciu a cen al, dins d'un e i o i especialmen
o gani za . La ciu a cen al és un subsis ema social, o -
gani za e i o ialmen , capac d'abso bi i de gene-
a inno acions, men e que les ciu a s pe i e iques,
les que es oben més enlla del odal immedia de
Ba celona, són subsis emes dels quals el desen olu-
pamen és de e mina p incipalmen pe les ins i u-
cions cen als mi jancan elacions de dependencia.
Del que s'acaba de di esul a e iden una es uc u ació
del e i o i en nuclis de ni ells je a quics di e en s, i
aques a és una si uació socio-polí ica -la de la
je a qui zació dels nuclis u bans- que ha de se
abandonada pe que les ciu a s que no són miliona ies,
ca egades de pe sonali a i de adició, amb sec o s
e cia is cada egada més ius, són ciu a s de ipus
nou que supe en uncionalmen els seus lími s
adminis a ius i que olen ebu ja la se a elegació a
ni ells in e io s de la je a quia.
Quin pape juguen aques es ciu a s en un país cada
egada més u bani za en el qual es comp o a cada e-
gada més que és la g an a ea cen al la que a o ga
el ca ac e a o a la socie a ca alana de inals del
segle xx?
I es pod ia p egun a , ambé, quin pape juguen
aques es ciu a s que es old ia si ua a ni ells in e io s
de je a quia i a les quals, a o es i a , sla o ga el í ol
no massa excel.len de cap de coma ques, de les
quals algunes egades només es coneix la se a
inde inició. Alguns au o s han a iba a di que són
nuclis ma ginals si ua s en a ees ambé ma ginals
[(que s'hau ien de anca .!
Pe que p eocupa -se d'aques es ciu a s més pe i es,
doncs?
La espos a a aques a p egun a - espos a e a des
de Ba celona- es po oba a Les ciu a s in isibles,
ob a que ja s'ha ci a abans, de I'au o i alia l alo
Cal ino. L'au o explica que Kublai Kan, que olia
coneixe el món, un món in en a ia i desc i , o dena
i ini que ell ha ia eco egu , demana a a Ma co Polo
que li es coneixe les coses que ha ia isi a du an
el seus ia ges. Ma co Polo li desc iu els camins i les
lla s dels homes.
Sense ped es no hi ha a cs. Ca alunya no és un dese
on es obin e ils oasis, sinó la lla comuna d'una
col.lec i i a al amen u bani zada en la qual -i
aques a és la se a ca ac e ís ica p incipal- les
elacions e icals, el ell i anac onic o d e je a quic,
a sen subs i u'i pe uns eixos de elacions
ecip oques onamen ades en p incipis d'igual a i de
complemen a i a , elacions en e les aglome acions,
és cla , pe o ambé en e cen es mes pe i s que,
po se , són els que man enen més iu els sen i s de
sociabili a i de solida i a . Aques s cen es mes
pe i s són les ped es sense les quals no es pod ien
aixeca ni aguan a els a cs.
5.
Una no a in e p e ació
de I'es uc u a e i o ial
Pe a iba al coneixemen cla de la eali a e i o ial
ac ual de Ca alunya s'ha d'e ec ua una analisi com-
ple a i p o unda que pe me i a iba a una e apa de
o mulació eo ica i de de e minació concep ual.
S'han d'anali za o s els indicado s que siguin e lex
de o s els luxos de elacions que exis eixen en e els
ciu adans: els mo imen s dia is de esidencia- eball,
les ucades ele oniques, els olums de elacions de
comp es, la in ensi a del ansi , els mo imen s en
aó de I'oci i el lleu e, la di ecció i el sen i dels luxos
banca is i inance s, la impo ancia de les in e sions
indus ials i come cials, la c eació de llocs de eball,
e c.
E iden men , com a eló de ons no es poden oblida
ni I'es udi de I'e olució demog a ica, ni els p oble-
mes de la locali zació de I1ac i i a economica, ni I'es-
udi de la mo ologia del e i o i i de la se a in luencia
quan es ac a de de e mina els eixos ia is i I'empla-
camen de les supe ícies come cials, ni, és cla , el
pes que é I'e olució his o ica de la comuni a .
.En un momen dona li desc i ia un pon , pe- De les analisis que s'han e ec ua a la majo ia dels
d a pe ped a. I Kublai Kan el a in e omp e i li pa'isos de I'occiden dlEu opa més e'ins, que enen
digué: "Pe que em desc ius i em pa les de les es uc u es i o gani zacions socio-poblacionals més
ped es? Només em desc ius i em pa les de les pe- semblan s en e ells i dels que ens són més p ope s
d es. Només és I'a c el que m'in e essa". I Polo els habi s men als, els plan eigs ju ídics, I'e olució
li a espond e: "Sense ped es no hi ha cap economica i la o mació in el4ec ual1 es po a iba a
a c".. conclusions in e essan s.
Taula
2.
Supe icie, poblaci6
i
densi a a la Regió Me opoli ana de Ba celona,
pe
ambi s
e i o ials
-
Ex ensió Població Densi a
km2 habi an s habi an s/km2
P ime a Co ona
Ba celona
97,6 1.71'2.350 17.544
E:l con inu edi ica : a ees u banes de Badalona, Co nella,
E:splugues, I'Hospi ale , Mon ga , San a Coloma,
San Ad ia, San Joan Despí, San Jus Des e n
73,4 760.315 10.385
To al del con inu edi ica
171
,O
2.472.665 14.460
Segona co ona
Del a del Llob ega (Cas ellde els, Ga a,
el P a , Viladecans, San Boi)
117,5 256.900 2.186
Vall Baixa del Llob ega (Cas ellbisbal, Molins de Rei,
Palleja, el Papiol, San a Coloma de Ce elló,
San And eu de la Ba ca, San Feliu, San Vicenc dels Ho s)
98,l 108.930 1.110
Valles de Collse ola (Ce danyola, Mon cada,
Rubí, Ripolle )
137,3 197.450 1.438
Valles del Besos (la Llagos a, Ma o elles, Molle ,
Mon meló, Mon o nes, Pa e s, San a Pe pe ua, San Fos )
68,4 105.720 1.546
Baix Ma esme (Alella, Masnou, P emia, Tiana, Vilassa )
55,9 79.920 1.430
To al de la segona co ona
477,2 748.920 1.569
To al de l'a ea immedia a de Ba celona
648,2 3.221.585 4.970
'Te ce a co ona
G anolle s
Ma o ell
IVla a ó
Sabadell
Te assa
Vila anca del Penedes
Vilano a
i
la Gel ú
To al de la e ce a co ona
Resum
P ime a co ona
171,O 2.472.665 14.460
Segona co ona
477,2 748.920 1.569
Te ce a co ona
210,l 594.420 2.829
Res a de la Regió I, o sigui, la Regió Me opoli ana de
Ba celona (els ambi s pe iu bans de les
espec i es co ones)
2.376,2 508.285 214
To al
3.234,5 4.324.290 1.337
Res a del e i o i
28.660,5 1.654.350 58
To al
31.895,O 5.978.640 187
Dades d'algunes en i a s legals ecen s pe a la
compa ació amb la segona co ona
Co po acio Me opoli ana
1953 476,O 1.672.000 3.512
Co po ació Me opoli ana
1989 476,O 3.032.720 6.369
En i a Me opoli ana del Medi Ambien
585,3 3.083.350 5.268

mig acions pendula s dia ies pe aó de eball,
o iginades pe la si uació dels cen es come cials
nous i dels cen es dels se eis col~lec ius.
Dema eis comple a aques a isió quan a i ma:
Na I'ho a que I'au omobil i les elecomunicacions,
els sis emes uncionals de eball són I'equi alen
uncional del que e a I'ambi municipal quan es
ci cula a a peu o en ca e a..
A a sembla que es po espond e amb mes cla eda
a la p egun a que abans s'ha o mula : la espos a
depend a de si es po conside a una eali a exis en
o no la uni a u bana de Ca alunya.
Doncs be, a ([la es a del e i o i. exis eixen (ca ees
u banes. ben cla es que, al seu o n, són ocus
indub ables d'u bani zació i de dinamisme. To es
elles man enen e iden s elacions de eball i de lleu e
amb Ba celona, a mes d'al es elacions de ipus
economic i cul u al i es e es inculacions socials.
Aques es a ees u banes són cons i u'ides pe ciu a s
que o men uni a s iscudes i pe cebudes amb llu s
en o ns o odalia. Es poden dona alguns exemples,
enin ben cla que pod ien dona -se'n mol s mes
( egeu aula
3).
Taula
3.
ees
u banes a Ca alunya
K n2
Habi an s Habi an s
k n2
Banyoles
Figue es
Gi ona
Igualada
Lleida
Manlleu
Man esa
Molle ussa
Olo
Ta agona-Reus
To osa
Vic
Vilano a i
la
Gel ú
Al cos a d'aques es a ees, es oben d'al es cen es
meno s i cen es u ís ics de desen olupamen mes
ecen que, pe aons his o iques, economiques,
d'emplacamen , exe ceixen una g an in luencia cul u-
al i u bani zado a damun en o ns u als. Són cen-
es com, pe exemple, A esa-Pon s, que con igu a
un en o n coma cal-u ba al Seg e Mi ja; de Balague ,
el cen e mes ac iu de la Nogue a me idional; Be ga,
enllac i unió en e les a ees p e-pi inenques, o es als
i mine es, i les planes indus ioses del Llob ega
cen al; Camb ils-Salou-Vila-seca, que o ma un sub-
conjun ca ac e ís ic i indi iduali za a I'in e io de
I'a ea me opoli ana de Reus-Ta agona; Camp odon,
cen e a iculado de les alls al es del Te ; Cen elles-
Tona, que amb Balenya i Se a o ma un subconjun
ben cla de ca ac e ís iques u banes ben p ecises
dins les e es dlOsona; Guissona, cen e eme gen
que a o ga dinamisme al sec o de la Sega a no d-
occiden al i de I'al a Ribe a de Sió; Pala ugell-Palamós,
uni a u ís ica que, amb Pla ja dlA o
i
San Feliu de
Guíxols, cons i ueix el on ma í im de I'a ea me o-
poli ana de Gi ona; i un lla g e ce e a que pod ia
comp end e, enca a, Ripoll, ~a ega, To oella de
Mon g í, T emp-la Pobla de Segu , Ulldecona i d'al es.
To el e i o i ca ala es una uni a u bana, discon inua,
pe o cohesionada com a esul a de la p esencia d'un
ocus ac i ado de la ca ego ia de Ba celona. Si aixo
es an cla , quins són els obs acles que s'oposen que
la eali a e iden esde ingui un e accep a pe
o hom, ins i o pels legislado s? Quins són els
obs acles que impedeixen de eu e aques a eali a ,
que queda mol es egades com esmo e'ida pe la
esplendo que b olla de I'al a eali a , la que es mes
acil de copsa i de eu e i que, d'an u i, sembla mes
decisi a pe a I'esde enido de Ca alunya, la eali a
de I'a ea me opoli ana de Ba celona i la de la se a
egió?
10.
Quins obs acles
i
quins emeis
D'obs acles, n'hi ha de mol s ipus. A a no es ac a an
els que enen I'o igen en la mal olenca de mol s i en
els ecels an iu bans eixi s de momen s his b ics que
no
hau iende pe pe ua -se. D'aques s ecels se'n eia
esso To as i Bages quan deia, pe exemple:
[[Als g ans cen es u bans mo en els sen imen s Es ac a an ací, d'una banda, els obs acles p o inen s
nobilissims, les idees sanes, els cos ums senzills de I'es uc u a adminis a i a exis en . P op d'un
i I'abnegació necessa ian. mile de municipis (i qui sap on s'ani a a pa a si
p oli e en algunes endencies que, pel que es eu,
Tampoc no es ac a an els obs acles de i a s de la són ben a elades!) en una Ca alunya d'uns
32.000
u ina men al, de I'a ecció excessi a a les c eences km2 són un en ebanc pe a la mode ni zació de
he e ades, a ecció que limi a la llibe a i la capaci a I1Adminis aciÓ gene al i de la local i del conjun de la
de aciocini. socie a ca alana.
-
Figu a
2.
Municipis
de
mes
de
10.000
habi an s.
1986
En e
10.000
i
20.000
habi an s.
Més
de
20.000
habi an s.
Ba celona
I
D'al a banda, la dis ibució desigual de la població La eali zació d'aques a e o ma no se a acil. Enca a
I
damun el e i o i enca a a mes di icul osa la p ac ica no han es a es udia s a ons els e s i no ha es a
de la ida col-lec i a. Cal, pe an , una acionali zació eali zada enca a una e o ma que solucioni els dos
del mapa municipal que es ableixi la c eació dlen i a s g ans p oblemes de I'Adminis ació local: el p oble-
d'Adminis acio local ag egades, que ag upin es o cos ma d'es uc u ació in e na de lesa ees me opoli anes
i p ac iques, i mancomunin se eis. i del seu encaix amb el conjun del e i o i, i el
e
Ag upamen s de més de 10.000 habi an s
Ag upamen de Ba celona
Escala 1:1.250.000
43
p oblema de la agmen ació municipal i dels incon-
enien s que compo a I'exis encia del mini undisme
municipal ac ual.
Tal com es desp en de la compa ació dels dos mapes
adjun s, I'es ablimen d'aques es uni a s municipals
ag egades se ia la mane a de e a iba a o s els
ind e s de Ca alunya uns ins umen s ap es pe a la
u bani zació in eg al, que es la ia indispensable cap
al p og és col.lec iu. En I'ac uali a , es euen a ees
ex enses sense nuclis de més de in mil habi an s en
uns sec o s de e mina s. Si s'e ec ues aques a e o -
ma p oposada d'ag egació municipal, mol es a ees
es eu ien do ades d'en i a s municipals o gmunici-
palies. amb capaci a pe p omou e un nou ab anda-
men i una ac i i a no a a les e es ca alanes14.
Se ia, a mes, la mane a d'e i a una polí ica d'anne-
xions que s'ha mos a ine icac i equi ocada i que no
ha e al a cosa sinó gene a endencies seg e-
gacionis es cen í ugues.
L1annexiÓ ha e desapa eixe la pe sonali a i la
ep esen ació polí ica de mol es col.lec i i a s
humanes,
i
aixo, en una ia obe a cap a una socie a
mes democ a ica, no és con enien . En no eni
aques a ep esen ació, els col.lec ius exigeixen la
solució auma ica de la seg egació, amb que c eix el
nomb e de municipis i el dels p oblemes. La eali a
ac ual posa en elleu la u gen necessi a de c ea
o gans que coo dinin les ac uacions dels municipis,
que plani iquin i que ges ionin ensems i que espec in,
pe o, la pe sonali a polí ica de cadascun d'ells.
Els municipis, els pobles ag ega s, els ba is i les
ba iades de les ciu a s mes g ans, les case ies
dispe ses, algunes u bani zacions, colonies i polígons
se sen en cel.lules basiques de la no a socie a que
se sen més democ a ica, cel.lules més p ope es al
ciu ada, amb més possibili a s d'agili za la pa icipació
i
el con ol. El p oblema ac ual que enca a s'ha de
l4
Casassas
i
Simó, LI.; .De la plani icació e i o ial a la di isió
adminis a i a)), Espais, Depa amen de Polí ica Te i o ial i Ob es
Públiques de la Gene ali a de Ca alunya, juliol/agos
1990.
esold e no es el de c ea en i a s mes g ans, més
allunyades del ciu ada, a a o ido es de mac oce alies
i de concen ació de pode , sinó el d'en o i els
municipis pe acili a el seu p o agonisme. En eali a ,
o s els assaigs de col.labo ació in e municipal, de
suma d'es o cos o de mancomuni a e s ins a a
endeixen a p opo ciona I'ins umen pa icipa iu i
e icac que necessi en els municipis sense min a de
les compe encies locals que les lleis els a ibueixen.
Un exemple de la necessi a d'aques s ag upamen s
municipals I'o e eix I'apa ició a Ca alunya dels sec o s
me opoli ans. A ui, a Ca alunya, hom oba el sec o me
opoli a p ou conegu
i
que és I'objec e cabdal
d'aques es udi, el sec o me opoli a de Ba celona,
pe o si s'obse a be el e i o i ja s'ha de comp a
amb el que es a c ean a I'en o n de Reus, de
Ta agona i deVaIIs, que comp en subsec o s u ís ics
(Camb ils, Salou, la Pineda), de esidencia (Al a ulla,
Tama i , To e o a, Vila-seca, la Canonja), i d'al es
d'una o a i, po se , excessi a concen ació indus-
ial (la e ine ia, la pe oquímica, els polígons) i
d'ac i i a s de i ades de les uncions po ua ies. I
po se a ia s'hau a de comp a el sec o me opoli a
que ja s'ende ina a Gi ona-Cos a B a a, sec o
ne amen u ís ic, come cial i p es ado de se eis, i,
po se cald a comp a amb el que s'es a dibuixan ,
u ís ic i poli ace ic, enca a inconc e , a la egió del
Seg ia, que po se s'ani a es enen cap al Pi ineu.
Els sec o s me opoli ans són exemples pa adig-
ma ics d'aques ag upamen sup amunicipal que s'ha
p oposa . Són mol es les eus que comp enen la
necessi a de llu o denamen . La o ma que han de
eni , les compe encies, els o gans del seu go e n, la
elació amb els al es ens municipals, són, pe o,
qües ions que enca a p omouen discussions i
e icencies. I no hau ia de se així pe que s'ha de eni
ben cla a la idea i ben p esen una al a qües ió.
Ailla s, indi idualmen i o gullosamen alinea s i
plenamen sobi ans, els municipis dels sec o s
me opoli ans (i, en especial, els de Ba celona) no es
pod an escapa de I'a acció ni del pode d'ap opiació
de la ciu a cen al. S'hau ia de pensa , doncs, men-
es an es a més cla a pe a o hom la idea de la
u bani zació o al de Ca alunya, en la ins i ucionali -
Municipis en e
10.000
i
20.000
habi an s (Censos de
1986)
1. Ampos a 21. Olesa de Mon se a
2. A enys de Ma 22. Pala ugell
3. Balague 23. Palamós
4. Banyoles 24. Pineda de Ma
5. Be ga 25. Ripoll
6. Caldes de Mon bui 26. San And eu de la Ba ca
7. Calella 27. San Ca les de la Rapi a
8. Camb ils 28. San Celoni
9. Cano elles 29. San Feliu de Guíxols
10. Cas ella del Valles 30. San Jus Des e n
11. Del eb e 31. San Pe e de Ribes
12. Espa egue a 32. San a Pe pe ua de Mogoda
13. la Llagos a 33, la Seu d'u gell
14. Llo e de Ma 34. Si ges
15. Malg a de Ma 35.
Ta ega
16. Manlleu 36. To elló
17. Ma o ell 37. Valls
18. el Masnou 38. el Vend ell
19. Molins de Rei 39. Vila-seca
i
Salou
20.
Mon o nb del Valles 40. Vilassa de Ma
Municipis de més de
20.000
habi an s (Censos de
1986)
1.
Badalona 22. P emia de Ma
2. Ba be a del Valles 23. Reus
3. Ba celona 24. Ripolle
4. Blanes 25. Rubí
5. Cas ellde els 26. Sabadell
6. Ce danyola del Valles 27. Sal
7.
Co nella de Llob ega 28. San Ad ia de Besos
8. Esplugues de Llob ega 29. San Boi de Llob ega
9. Figue es 30. San Cuga del Valles
10. Ga a 31. San Feliu de Llob ega
11.
Gi ona 32. San Joan Despí
12. G anolle s 33. San Vicenc dels Ho s
13.
IHosp'iale de Llob ega 34. San a Coloma de
14. Igualada G amene
15. Lleida 35. Ta agona
16. Man esa 36. Te assa
17. Ma a ó 37. To osa
18. Molle del Valles 38. Vic
19. Mon cada i Reixac 39. Viladecans
20. Olo 40. Vila anca del Penedes
21. el P a de Llob ega 41. Vilano a i la Gel ú
Ag upamen de municipis (més de
10.000
habi an s el
1986)
1.
Alca as
2. els Al acs
3. Ampos a
4. A enys de Ma
5. Badalona
6. Baix Besos
(San a Coloma)
7. Baix Ma esme (P emia)
8. Balague
9. Banyoles
10. Ba celona
1 1.
Be ga
12. la Bisbal
13. Blanes
14. Caca
15. Cas elle
16. Cen elles-Tona
17. Ce danya
18. Ce e a
19.
Dei a Baix
(San Feliu de Llob ega )
20. Del a de ['Eb e
2
1.
Del a Mi ja (Molins de Rei)
22. De a Occiden al (San Boi)
23. Figue es
24. Flix
25. Gandesa
26. la Ga iga
27. les Ga igues
28. Gi ona
29. G anolle s
30. I'Hospi ale de Llob ega
31. Igualada
32. Lleida
33. Llina s-Ca dedeu
34. Llo e de Ma
35. Manlleu
36. Man esa
37. Ma o ell
38. Ma a ó
39. Molle ussa
40. Mon b ió
41. Mó a
42. Olo
43. Pala ugell-Palamós
44. Pineda-Malg a
45. Puig- eig
46. Reus
47. Ribe a de Gaia (Al a ulla)
48. Rie a de Caldes
(Molle Caldes)
49. Ripoll
50. Sabadell
51. Sallen
52. San Celoni
53. San Feliu de Guixols
54. San Sadu ní
55. la Senia
56. la Seu d'u gell
57. Si ges
58. Solsones
59. Ta agona
60.
Ta ega
61. Te assa
62. la To de a
63. To oella
64. To osa
65. T emp
66. Vall del Ges (To elló)
67.
Valles de Collse ola
68. Valls
69. el Vend ell
70. Vic
71. Vila anca del Penedes
72. Vilano a
i
la Gebú
73. Vila-seca-Camb ils-Salou

zació dels subsis emes u bans -sis emes u bans
eals o ciu a s no es discon ínues- i compond e una
comuni a me opoli ana en la qual ambé hau ien de
pa icipa com a ens amb pe sonali a els dis ic es
nunicipals nous de Ba celona, un cop enlles i el
p océs de descen ali zació municipal.
Aques a o gani zació espond ia a les exigencies
democ a iques de con ol i de pa icipació, a ia
possible la discussió i la eali zació e icac dels
p ojec es ecnics més con enien s, pe me ia
man eni la pe sonali a i la ep esen a i i a dels ens
nés pe i s que s'hagin o ma al lla g de la his o ia i
se ia, pe di -ho així, la clau de ol a i la peca
onamen al de la solució dels p oblemes gene als de
la no a o gani zació e i o ial de Ca alunya, p e ia i
iecessa ia pe a iba a I'endegamen dels p oblemes
socials d'a ui.
En can i, sembla es any que, en una socie a an
mo edissa com I'ac ual socie a ca alana, socie a
que al lla g dels emps ha dedica una bona pa de
les se es disquisicions als p oblemes e i o ials,
socie a en que hau ien d'apa eixe , pe an ,
p opos es no es, hom no egi so gi in e p e acions
e i o ials no es que ompin esquemes ul apassa s.
Una de les eus esmen ades més amun és la de
Ribas Pie a, qui esc iu en el eball abans ci a :
.Si ja no es pa la més dels 27 municipis, sinó de
la Regió I, pe que no abandona la polí ica de les
subdi isions concen iques i ana di ec amen a
I'únic lími pe damun de o a sospi a, que és el del
e i o i nacional?
Pe que ens hem de ixa a a en un Pla Te i o ial
Pa cial de la Regió I? Pe que no ixa -nos en un al e
pla que el Pa lamen é enca ega a e mini
L..)
que és el Pla Te i o ial Nacional de Ca alunya?l5>.
És que es con inua a c eien en una mac oce alia,
pe o sense apenes cos? És que s'hau a de eni en
comp e el .cap,, i oblida la es a?
Algunes egades, quan es pa la i s'oposa ala Regió I.
( egió u bana i dinamica) a <<la es a. ( egió u al i
encalmada, I'a ea del silenci), sembla que es ulgui
oblida la eali a i sembla que es pugui a i ma
cla amen que les no es Lleis dlO denamen Te i o-
ial no es an esso dels can is que s'han expe imen a
al país des de 1939.
Sembla com si es o nés a epe i una suspicacia
an iga que es mani es a a en I'en on amen en e el
món u al
i
el món u ba. Ba celona
i
el seu en o n,
malg a la disminució del c eixemen du an els anys
de la c isi, han augmen a 2.280.000 habi an s en el
que es po a de segle, que ep esen a un inc emen
del 383%, men e que ala es a. de Ca alunya, en el
ma eix pe íode, ha augmen a 1.221
.O00 habi an s,
que ol di un inc emen del 66%. També en aques
cas, al la pena d'insis i que, a <<la es a. de Ca alunya
es oben aglome acions que han c escu amb el
ma eix i me que el de les concen acions més g ans
del sec o més immedia de Ba celona ja que s'ha ien
con e i en cen es indus ials expansius: Sabadell,
Te assa, Ta agona, I'aglome ació de Gi ona, el
Ma esme, po se Lleida. Els pe cen a ges són ben
di e en s, pe o o o ma una sola uni a .
Ca alunya é 187 habi an s pe quilome e quad a ,
que ocupen, cal ana -ho epe in , una sola uni a que
no és o mada ni pe dues ni pe es egions
di e en sjux aposades, sinó pe una sola egióde lími s
inde e mina s, pe o eal i homogenia. Tan eal i an
homogenia com an es al es egions eu opees de
pa'isos no massa allunya s, egions amb població
ela i a semblan , com, pe exemple, I'al a Ga ona
(1
30 habi an s/km2), Ba ie a (1 55 habi an s/km2),
Emília-Romanya
(1
78 habi an s/km2), F iijl-Venecia-
Júlia (156 habi an s/km2), Llenguadoc-Rosselló (70
habi an s/km2), Lo ena (98 habi an s/km2), Piemon
(174 habi an s/km2), P o enca-Cos a dlAzu (126
habi an s/km2), Roine-Alps
(1
15 habi an s/km2).
Una egió, pe o, és un sis ema a icula de ciu a s en
el qual una d'elles i adia un ampli sen i d'emp esa,
i con e eix cohesió i sen i al conjun .
IS
Ribas Pie a,
M.;
Op,
ci .
Amés, a ui no es po comp end e el desen olupamen
46
sense el p e i equisi del desen olupamen u ba: o
el desen olupamen u ba. To el desen olupamen
pos indus ial ecolza en la ciu a . Aques a es la dada
onamen al que s'ha de eni ben p esen .
La egió és un sis ema
de
ciu a s. Pe aixo no és o a
de la eali a pa la d'una egió de Ba celona que s'es-
en mol més enlla dels seus lími s adminis a ius mu-
nicipals, que comp en els limi s adminis a ius
. egionals. i que, ins i o , els ul apassa, pe que e
una p ojecció eu opea.
Pe les he encies ebudes, pel e i able comp omís
his o ic que ha con e amb o el poble de Ca alunya
i ambé pe les incomp ensions i els ecels que
despe a, Ba celona i el seu odal me opoli a immedia
han de se els capda an e s en la llui a pe I'inde ugible
o denamen o al de Ca alunya, es a di , del sis ema
a icula de ciu a s que ja cob eix el conjun del seu
e i o i.
No sembla opo ú ni p e iso d'en ossudi -se en plans
més edu'i s. La asca his o ica de Ba celona adica
en la de ensa dels municipis més pe i s i a des e lla
les e es que semblen ado mides, pe o que nomes
es an a u ades pe que ningú no s'ha p eocupa de
posa en ma xa llu mo o . Cal que aques s municipis
pe i s ho comp enguin bé i en in, jun amen amb
Ba celona, en el camí lla g
i
di ícil que meni a
I'o denamen e i o ial gene al, exe cici iu de de ensa
comuna de llu s in e essos més pa icula s.
Com en la socie a dels humans, ambé en e els
pobles es alida la maxima que, si o hom s'es o ca
a e que o hom es igui el millo possible, un qualse ol,
sigui quina sigui la se a g anda ia, ambé es a a,
Iogicamen , el millo possible16.
11.
Com
a
conclusió
A ui, hi ha su icien abundo de dades (de població,
de I'a ea me opoli ana, de la mobili a obligada i la
se a dis ibució geog a ica, d'indicado s econo nics,
de I'ocupació, de I'habi a ge, dels usos del sol i
d'in e sions, de I'ensenyamen , dels anspo s, dels
se eis gene als i de les in as uc u es) pe assoli
que els esul a s de I'analisi siguin cla s
i
el mes
objec ius possible. A egades, o i el pape in luen
i
po se decisiu de I'in o mado , la in o ma ica po
o ni un coneixemen objec iu o ca aluós.
A més, cal insis i a di que la discussió sob e els
onamen s de I'o gani zació del e i o i exigeix
I'ac uació pe manen d'un equip es able, que sapiga
man eni -se en con ac e amb la eali a , la qual
ac an -se d'una eali a humana, es a iable
i
con ingen .
L'equip, és cla , no po se compos pe homes de ga-
bine , monoco des i encas ella s, sinó que s'ha de
pensa en un equip plu idisciplina pe manen , obe
a les no e a s, que semp e pugui di , com e en els
au o s del Regional Planning
(1932):
.No enim la p e ensió d'ha e e , ni de lluny, un
eball de ini iu. No solamen manquen les
es adís iques, sinó que, enca a que no manquessin,
se ia pue il p e end e de egula de cop i ol a, i
pe semp e, un país en ac i i a com el nos e..
Ba celona no és solamen la seu d'un pode polí ic,
economic i cul u al que p e én d'a aicona Ca alunya.
Ba celona no es solamen el cen e o denado de
Ca alunya i I'impulso de di e ses o gani zacions
e i o ials que, successi amen , ajuda en al domini
que les di e en s classes i els g ups socials di e en s
han exe ci al lla g de la his o ia. Ba celona es
quelcom més: Ba celona ha o ma el e i o i de
Ca alunya.
L'analisi del e i o i ca ala, com qualse ol al a analisi Pe e i a -enca a que els ens socials ho acin
que ulgui se cien í ica, s'ha de p e end e que sembla impossible- I'apa ició de desigual a s no es
s'e ec ui' al ma ge de o a mena de subjec i isme. a I'in e io de la ciu a g an, pe e i a la p og essi a
des ucció del paisa ge, pe e i a el buidamen
i e e sible de les B ees in e io s de Ca alunya, no es
l6
Casassas i Simó, LI.;
.De
la plani icació e i o ial
...
..
po e ec ua una de e minada o denació del e i o i
que sigui asep ica, com si la ida ca alana es
desen olupés en una innocua solució de labo a o i, i,
menys enca a, no es po bas i una o gani zació
economica i social basada en el desen olupamen i
I'agencamen d'un Únic sec o del e i o i. El Pla ha
de se gene al i ha d'abas a o Ca alunya.
.No es po adme e mai el cap ici com a aó., a
esc iu e Ilde ons Ce da. Pe an , la aó,
i
no el cap ici
capgi able, po a cap a I'es ablimen d'un model
d1o gani zaciÓ e i o ial mol mes equilib a , que
ingui en comp e el pes ela iu de les di e ses a ees
que componen el e i o i i la si uació especial de i-
ada de la capi ali a ba celonina, que ol di de la
ciu a - eal de Ba celona o mada pe la ciu a admi-
nis a i a amb o el seu en o n me opoli a.
El e i o i és un sis ema in eg a en el qual s'e ec uen
in e accions en e elemen s di e sos, és un conjun
essencialmen dina nic, és 'un p océs en con ínua
o mació i e olució. Només cal eu e com el
c eixemen dels ba is pe i e ics
i
el de les poblacions
del cinyell immedia con ibueixen a la descen-
ali zació de les ac i i a s col.lec i es i, alho a, p o-
oquen una ecen ali zació de la ida de cada dia.
L'analisi de o el conjun d'es uc u es del e i o i
po a a a una isió que no se a equi ocada ni
agmen a ia, isió necessa ia pe a la eali zació del
Pla Gene al de Ca alunya.
e
A més, es po eu e a eu que a a és de la uni a
e i o ial més pe i a es a enaixen I1in e es pe la
cosa publica, i aixo és de capi al impo ancia. El
pe íode del domini dels ecnics p eocupa s només
pe I'e icacia sense alo a , o a penes, les apo acions
humanes, s'es a acaban . S'ha ia acusa a aques s
ecnics, so in , de no p es a a enció su icien a la
dimensió social de la ida u bana que, pe si sola, és
de di ícil comp ensió
i
abas amen . A ui, es e o na a
la alo ació de la polí ica, i un dels aspec es més
posi ius d'aques in e es nou pe la cosa publica i
comú és una a enció eno ada e s les qües ions
municipals. Ac ualmen , la comp ensió de la
complexi a dels se eis es a gene an ag upamen s
municipals, sindica s d'ac uació múl iple, ci conda i,
ag upamen s que són unions pensades pe ges io-
na , en p o i de di e sos municipis e'ins o in e essa s,
la majo ia dels se eis sani a is, el subminis amen
d'aigues, la depu ació de les esiduals, la ecollida de
la b ossa, els anspo s, I'asseso amen , e c.
I és en aques pun quan in e é el pes de les
he encies his o iques, que ac uen de e pode ós. És
ce i es a comp o a que I'es uc u a e i o ial adi-
cional de les comuni a s es esis eix als can is: les
es uc u es e i o ials són un e a qualse ol can i.
Pe o, si la esis encia al can i e ec uada pe les
ins i ucions e i o ials és an o a, possiblemen
enca a ho és més la esis encia que li oposen els
habi s men als que s'han he e a , la o mació men al
he e ada i els in e essos pa icula s.
.No hem assoli de can ia la geog a ia pe que no
hem assoli de can ia del o els nos es caps., a
esc iu e un dia Raymond Roche o . És com si una
bona pa del cos social ingués els ulls i el cap
empan anega s en la inac i i a i con o ma s amb una
mane a de eu e les coses he e ada de I'educació
adicional ebuda. Aixo a di ícil decidi el comba
en e el que ol ana enda an i el que in en a de
ena , en e el que neix en I'acció de cada dia, acció
cons an i inno ado a, en I'acció de la eali a popula ,
i o el que s'oposa, ecolza en el mu de la u ina.
S'es a acos uma que sigui
=I1Es a el que ixi les egions i les en i a s e i o ials
a pa i de mecanismes que modelin les elacions
socials i economiques~,
al com a assenyala Paul Cla al, pe o da an d'aques
cos um, les en i a s e i o ials no es són I'exp essió
de elacions nascudes d'una mane a espon ania,
sense egulacions adminis a i es. Reconeixe -les
ep esen a ia I'accep ació del pode cons i uen de la
sobi ania popula , i és logic que aixo no sigui acil
d'accep a pe mol a gen , i és logic que s'in en i
subs i ui I'exp essió d'aques a sobi ania pe
disposicions que es ableixen o ganismes e i o ials
es a i ica s pe ec amen , ecolza s en un o d e
je a quic pe ec e
i
anquil.li zado .
Pe o aques a o gani zació je a qui zada s'oposa a la ciona is
i
dels ianan s, dels qui iuen a la ciu a o a
eali a ac ual quan, com s'ha di , I'e olució de les I'habi a ge dispe s, de o aquell qui es p eocupa pe
ecniques ha capgi a les condicions de la ida dia ia I'a eni de Ca alunya i pe I'assolimen d'una socie a
i
el p opi sen i del pensamen col-lec iu. menys complicada i més jus a.
No és posible d'adme e la di isió de Ca alunya en Pensa en la e ma uni a de o Ca alunya no ol di
po cions p i ilegiades i acons negligi s. To s els enuncia ni una eng una al pape di igen de Ba ce-
p oblemes de qualse ol ind e de Ca alunya (la Ribe a lona, pape que la his o ia comuna, el seu es o c i la
de Sió o el Valles Occiden al, la Vall Fosca o Ba ce- col~labo ació de o s els ca alans
li
han con e i .
lona, els salada s del Seg ia o els aiguamolls del P a )
són p oblemes de o Ca alunya. Aques a és una Aques di igen , aques pape exe ci amb una
nació pe i a i o hom hi és eí de o hom. Fe com- esponsabili a plena, pe o el que s'ha in en a
p end e aques a a i mació i ex eu e'n les conse- d'exposa du an el p esen es udi, no el pod a
qüencies p ecises és la asca de Ba celona, p incipal- assumi sense la econeixenca plena de I'exis encia
men ,
i
de o s aquells qui aspi en al gaudi de la ci ili a , de I'a ea me opoli ana de Ba celona, en esa com
I'exp essió ac ual i i a del concep e nou de ciu a ,
És la asca dels polí ics i dels plani icado s, dels elemen de cohesió de la col.lec i i a i escola de
ju is es, dels economis es, dels geog a s, dels un- ciu adania.
49