Sobre quins àmbits són més adequats per a les decisions territorials

SOBRE QUINS BITS SON MES ADEQUATS PER A LES DECISIONS TERRITORIALS Ba celona, juny 1990 L~uís CASASSAS Ca ed a ic de Geog a ia de la Uni e si a de Ba celona 1. Uns mo s in oduc o is 6. El econeixemen d'una eali a mani es a 2. L'analisi dels onamen s geohis o ics 7. L'analisi de les ans o macions 3. La ciu a no és una cons ucció es a ica ni un 8. Sob e els obs acles i els seus emeis cos ine 9. Pe que es po pa la de ipus nous de ciu a s 4. El can i del concep e de ciu a 10. Quins obs acles i quins emeis 5. Una no a in e p e ació de I'es uc u a e i- o ial SOBRE QUINS BITS SON MES ADEQUATS PER A LES DECISIONS TERRITORIALS 1. Uns mo s in oduc o is Manuel Ribas Pie a, el mes de eb e de 1990, en e e encia a I'ambi de planejamen de Ca alunya que conside a millo es p egun a a: .Pe que segui amb I'a enció posada només en un os del e i o i na- cional?~~. Comenca aques a e lexió amb les pa aules de Ma- nuel Ribas pe que, possiblemen , només es pod a oba solució als p oblemes de ['o denamen e i o- ial de Ca alunya si s'esgua da o el seu e i o i com una sola en i a , anali zada, no an sols des dels ac o s ísics, anomena s comunamen ac o s ~geog a ics~, que enen una indub able impo ancia a I'ho a de ac a de la uni a de Ca alunya, sinó, sob e o , des dels aspec es humans col.lec ius. Re e in -se a aques s, Sal ado Llobe a esc iu e: .Més que a les ci cums ancies ísiques, la uni a ca alana es deu al ac o huma, a la ida comuna a a és de mol s segles, a la llengua p opia, a uns camins (...I que han con ibu'i a o ma un conjun geog a icamen uni ica i solida in2. Llobe , glossan aques es idees en un al e lloc pa la a del apape uni icado de la xa xa hid og a ica~ de Ca alunya, subs a de la se a uni a polí ica amb el cen e a Ba celona, pun de con luencia dels p incipals,cu sos lu ials. I, inalmen , pe acaba aques a mena d'in oducció e a a ocs de ci es bibliog a iques, es ansc iuen, malg a la lla gada, les línies que se eixen de esi cen al al meu llib e esc i el 1977: ({Hom po esumi dien que, a ui, Ca alunya és una uni a economica i que el seu cap és Ba celona. Ribas Pie a, M.; No es a una p opos a pe a e i a el planejamen me opoli a deBa celona. Esc i p esen a a la Mancomuni a de Municipis de I'A ea me opoli ana de Ba celona. (Ba celona, juny 1990). Llobe , S.; .Ca aluna., dins Geog a ia Regional de Espaia (M. de Te an i LI. Sole, di ec o s), A iel, Ba celona, 1969. &'home po dona un sen i a la ida i o gani za -la amb la se a olun a ^^ BORIS PILNIAK Sembla que aques a eo ia po esde eni el canemas en el qual es oname'n i o el desen olupamen de I'ob a p esen . I cald ia a egi que ole po encia el desen olupamen d'una pa de Ca alunya, mal sigui la mes populosa i dinamica,' desconeixen les necessi a s de la es a, és condemna o Ca alunya, cap i cos, al aqui isme, a I'es e ili a i a la mo , po se pe conges ió. Vole bas i una ea Me opoli ana de Ba celona, amb el nom que hom ulgui dona -li, desconeixen que la e i able a ea de Ba celona, I'única a ea de Ba celona, la cons i ueix la o ali a de Ca alunya, es ole ana a con aco en de la his o ia, és ole desconeixe la eali a ísica i economica, es condemna -se a no comp end e els mo imen s humans que s'han succe'i a Ca alunya, és doncs, edui -se a no comp end e esn3. A a bé, si es olgués insis i en els mo ius pels quals es ol ea i ma la esi de la isió global i in e dependen de Ca alunya, po se se ia in e essan de eco da en quin momen els homes que han habi a les e es ac ualmen ca alanes han es a ja conscien s de llu uni a i de pe anye a una col.lec i i a de memb es que es condicionen mú uamen , pe que, la ~c isió global. no és un e ecen ni la se a cons a ació una in enció ac ual. 2. L'analisi dels onamen s geohis o ics Sense ole -se endinsa en les p esumpcions mes obscu es dels pe íodes mes emo s de la his o ia d'aques es e es, sembla que es po a i ma que des del momen que Roma in oduí modi icacions impo an s a I'o gani zació exis en abans de la se a a ibada-o gani zació de base ibal que emma ca a un món de pe i es ciu a s-, comenca a en o i -se el pape di ec o de Ba celona, an en I'economia com en les uncions ípicamen u banes de p o ecció, de e ugi i de cen e o gani zado de les ac i i a s gene als del país. Casassas i Simó, LI.; Ba celona i I'espai ca ala, Biblio eca de Cul u a Ca alana, núm. 30, Cu ial, Ba celona, 1977. Es el esum de la esi doc o al. Esca i ins a quin pun ou in ens i e icac, sob e o Ca alunya, aques pape di igen de Ba celona po se es una asca dels his o iado s. Acíel que in e essa es ce ca els aspec es p imo dialmen geog a ics que p opicia en la c eació d'un eix de elacions p esidi pe Ba celona. No s'in en a de nega que, a la consolidació d'aques pape di igen , con ibui' en uns ac o s isics conegu s que, a lles amun , s'acaben d'anuncia : Ba celona es a si uada en I'únic eixamplamen de I'andana li o al an es e a que s'es en des de la To de a -quan comencen els cingles de la Cos a B a a- ins a Ga a -quan les mun anyes es o nen a aboca a la ma -. En aques eixamplamen desemboquen els dos e i ables ius de o el sec o , el Llob ega i el Besos, que a essen la se a de Ma ina pels es e s de Ma o ell i de Mon cada, espec i amen . A mes, o s dos ius a essen la se a de I'ln e io pe al es es e s. D'aques a mane a, o Ca alunya es a en con ac e acil amb Ba celona, po comú pe a o es les se es ac i i a s economiques i pe a les elacions ex e io s de o es les e es ca alanes. Cal insis i : no hi ha un al e pun que euneixi aques es condicions. Ni Empú ies, que e a endins eu ba a el pas dels seus camins pels espada s de Puigsacalm i els cims del Sis ema T ans e sal, ni Ta agona, po a de la Dep essió Cen al on ha ia d'a iba pe I'es e de la Roixel.la i el coll de Ta és, pe oba els dese s humans de les Ga igues i del Seg ia me idional, p o eido s de colli es mig ades, ni To osa, amb el pas di icul ós de les cluses de I'Eb e. Tan el cu s de I1Anoia, que e de les e es al es de la Sega a a desguassa p op de Ma o ell -a les po es de Ba celona-, com els solcs que les aigües han obe a les ma gues o es de la Dep essió P e- li o al: an el Ca dene i el Riub egós com la ie a Ga a esa, o a la xa xa hid og a ica con ibuí, doncs, a e que cap con ada ca alana no quedes al ma - ge de la in luencia de la ciu a de Ba celona, i s'es ablí de seguida una simbiosi en e Ba celona i el con- jun del e i o i que a ui es Ca alunya, simbiosi que a inclou e a an a ges ecíp ocs en e ambdós componen s. Cal eni en comp e, pe o, i ben p esen que aques pape dels enomens isics, al com ha es a di al p incipi, no es I'únic de e minan a I'ho a de c ea -se la capi ali a de les e es ca alanes i d'apa eixe allo que es i lla de cen alisme ba celoní, enomen cons an en la his o ia. No hi ha un cen alisme ba celoní. El que s'ha pogu cons a a al lla g del emps es el domini d'unes classes di igen s i dominan s sob e o Ca alunya (la di a capi al inclosa), exe ci mol es egades des de Ba celona, pe o no semp e. Aques es el e i able nus de la qües ió, pe que, al com a di Pie e Vila : 4s impossible de sepa a I'es udi del mo imen nacional de I'es udi dels enomens de classen4. Pel seu pape p imigeni d'impulso de la ida comuna i de ecep acle de les poblacions i de llu s ac i i a s, pel e d'ha e ac ua com a ago a col.lec i a on s'han pogu deba e qües ions gene als, pel seu pape cons an de mo o comp ensiu i impulso alho a, Ba celona cons i uí de seguida, mes que un simple pun en el mapa, un conjun huma on es e lec í o a la ida nacional. Realmen , Ba celona ha es a semp e la gen del país sence . 3. La ciu a no es una cons ucció es a ica ni un cos ine Si pensa no es an sols segui el co en , sinó quelcom mes, .pensa Ba celona. no es- an sols enco illa -se en I'accep ació de mu alles ísiques o legals, ecniques o li e a ies. .Pensa Ba celona. no és an sols limi a la isió a esquemes he eda s, sinó quelcom mes5. La gene ació d'a ui, quan <<pensa. Ba celona i el conjun del e i o i ca ala, no po deixa escapa la se a ci a amb el u u escudan -se en el p es igi de o mulacions p e e i es. Vila , Pie e; La Ca alogne dans I'Espagne mode ne. Le milieu na u el e le milieu his o ique, om I, SEVPEN, Pa is, 1962. Ribas Pie a, M.; op. ci . Ja a ~'g e e le Néan hom po llegi : Aques es pa aules, que es poden conside a un can a la llibe a indi idual en on dels ence clamen s de .Cap es uc u a p imi i a no ha de segui limi an o s els dogma ismes, es poden aplica a I'analisi de el signi ica i les possibili a s d'elabo acions o el que s'es a conside an pe que, com és na u al u u es .... en un assump e an lliga a I'exe cici del pode , en les Figu a 1. Els ((g ans camins con luen s~~ I md L'á ea immedia a a Ba celona opinions sob e el e i o i impe en mol so in lloses in el.lec uals dic ades al lla g de les cen ú ies. Cap concepció del e i o i o mulada en emps passa s ni cap concepció de la ciu a he e ada no poden limi a ni condiciona plan ejamen s nous i ac uals pe que, a més, aques a és la condició huma- na, la se a g andesa i la se a se i ud, la de bas i cada dia el pensamen nou, pe que ala p esencia humana en el món -con inua a Sa e- no és una o ma de se , sinó una o ma de e , d'elegi de e -se.. Fe aques es e lexions no es e una ma ada que allunyi de I'objec iu conc e d'aques esc i pe que, ci cumsc i in més el comen a i en el camp geog a ic, es poden es end e a la ciu a de Ba celona i a I'o gani zació del e i o i de Ca alunya els mo s que Pau Vila deia e e in -se a les coma ques ca alanes: .No exis eix cap coma ca immu able(...). Gua dem- nos de segui en la ece ca d'un con inen de e mina quan es a is que aques ha a ia de o ma a a és dels segles. ...6 I ací au la clau de o . Si és e i a que la unció de e mina I'o gan i la o ma ( o m ollows unc ion, a esc iu e Louis Sulli an), a ui la ciu a , que és la cons ucció que la humani a ha oba pe eali za -se, pe e -se, acompleix una munió de uncions que no s'e ec uen damun el ma eix emped a ni queden limi ades pel ce cle de mu s es able s. A ui, la ciu a és un enomen en expansió inin e ompuda que i adia, a mes de les uncions p opiamen u banes, unes o - mes de ida conc e es cada egada més gene ali zades. Ba celona -cal o na al cas de Ba celona- ha con e i al conjun de Ca alunya un model de ida u ba, al qual, al com es di a, només el so me imen a o mes he e ades impedeix el ple desen olupamen , model que es ca ac e i za pe una o e a de possi- bili a s d'habi a ge en esa ambé com una millo a an Vila, P.; La di isió e i o ial de Ca alunya. Selecció dlEsc i s de Geog a ia, -I, Biblio eca de Cul u a Ca alana, núm. 31, Cu ial Ba celona, 1977. de I'habi a ge p opiamen di com de la quali a del seu en o n; pe una o e a de llocs de eball di e si ica s i cada egada més especiali za s; pe una o e a de possibili a s de comodi a s, de come c di e si ica , d'educació i de cul u a, de sani a , d'assesso amen , d'assis encia, d'esplai ... Enca a que, massa egades, el domini d'es uc u es socials en ellides hi aci exis i bosses de pob esa que dei- xen els a an a ges desc i s com a,me es possibili a s. Tal com ja s'ha di , pe la disposició de les alls, pels al egs i les ondalades, pe I'es uc u a del e i o i, s'ha es able , des de semp e, una elació en e les gen s de o el país i de Ba celona, e que ha p o oca que hi hagi apa egu un sen imen iu de solida i a i de con i encia que només aonamen s malin enciona s assagen d'en e boli , sense assoli -ho del o , pe o. La di a popula an coneguda que a e e encia a la cen ali a uni e sal de Roma es pod ia e oca lleuge amen i es pod ia di que, a Ca alunya, . o s els camins po en a Ba celona., o be, mi an el món des de Canale es, es pod ia di que . o s els camins que su en de Ba celona po en a eu, a oba o es les gen s que cons i ueixen la comuni a nacional.. Aques a és una de les g ans con ibucions que ha e Ba celona a la cons ucció de la socie a ca alana, cada egada mes ci ili zada a mesu a que s'ha ana u bani zan . A ui, Ba celona s'ha cons i u'i com .un espai de con i encia dinamica no exemp e de con adiccions, pe o en el qual han p edomina els elemen s en iquido s i sine gics de les di e encies pe damun dels e ec es d'oposició i de con lic e^^. Enca a més: Ba celona, com ha passa semp e a les g ans ciu a s capda an e es, ha esde ingu <(un espai de con i encia i d'in eg ació de les gen s més di e ses, d'o ígens socials i cul u als di e en s, de ni ell economic i p o essional di e s, de c een- ces di e en s i, so in , d'o igens e nics di e en sn8. Bo ja, J. i Subi ós, J.; El enaixemen de la ciu a . Eu ociu a s. Con e encia de les Eu ociu a s, Ba celona, ab il 1985. Bo ja, Jo di, i Subi ós, Josep; op. ci . S'ha a iba ja a un pun en que es po a i ma que a ui no és possible pa la del u u de Ba celona ni pa la de I'endegamen de la se a ida ac ual, de la que depen el u u i I'endegamen de la ida col.lec i a dels ca alans, si es p escindeix de la se a eali a me opoli ana. A ui, no é sen i pa la de Ba celona com d'una ciu a eclosa en el ce cle nou de mu alles o ma pels lími s del e me municipal. Ba celona és el municipi, és cla , pe o és quelcom més. És cla , al la pena epe i -ho, que hom po pa la de I'exis encia del e me municipal especí ic de Ba celo- na (els amosos, mol conc e s i ben comp a s no an a- ui quilome es quad a s), pe o és ben pales que la ciu a eal de Ba celona excedeix ampliamen els seus lími s adminis a ius: la .ciu a - eal. de Ba celona és un e plu imunicipal me opoli a. Aques conjun me opoli a cons i ueix, pe o, ce amen , una ciu a agmen a ia, discon ínua i mul i o me, pe o que, malg a o , slha d'en end e i comp end e com un o . 4. El can i del concep e de ciu a Abans de con inua pa lan i pensan en el conjun me- opoli a de Ba celona i en el ipus nou de ciu a que ha gene a cald ia a u a -se a conside a que el que ha can ia , ambé, és el ma eix concep e de ciu a . Aci, a a, la ece ca d'aques concep e pe du s'in en a a e des d'un pun de is a geog a ic. I al la pena de e -ho des de la geog a ia pe que el geog a , a a, ja in e é en les discussions dels g ups plu idisciplina s. Cada dia és més g an el ce cle dels que comp enen, en e els geog a s, que la ida no es oba eclosa en els seus labo a o is, sinó que es oba i s'hi ha de oba , en el lloc on es o ma dia a dia: al ca e i als llocs de eball. Po se poden sembla o a de lloc aques es conside acions, pe o és que cal eco da -ho. Fins a poc no e en mol s els geog a s que es oba en imme sos en la ida quo idiana i, en can i, e en mol s els que acos uma en ecolza les se es opinions i o ien a els seus objec ius e s pun s de is a obsole s o es anyamen i obscu amen eo ics. A a, en can i, cada dia són més els geog a s que es oben ce can explicacions i solucions i expe imen an les pe spec- i es de u u en els camps ben di e sos que ha ien abandona als con eado s d'al es disciplines socials i ecniques. Una d'aques es pa cel.les e obades és I1analisi del e u ba. Fins a pocs decennis, la ciu a s'es udia a com un elemen del paisa ge i en la se a analisi s'hi p i ilegia en els aspec es desc ip ius i mo ologies i s'abandona en a un segon pla els elemen s in e - p e a ius, els p oblemes in e ns de la ciu a i els de la se a es uc u a in e na. Va se cap als anys seixan a quan, al conjun del e i o i de I'Es a espanyol es a deixa de ac a la ciu a com un e geog a ic, com un ens asep ic, neu e i gai ebé sense p oblemes, o i que ja eia emps que s'ha ia comenca a conside a com un e huma i, al cos a dels u banis es, sob e o , comenca a se conside ada com una opció, com una al e na- i a, com un objec e de ges ió. És el momen en que s'in odueixen els concep es de xa xa u bana, d'a madu a u bana, d'a ea d'in luencia, de elacions uncionals i de je a quia dels cen es. En e els que deien o aixo hi ha ia Ribas Pie a, que no hi es a a sol. Fou el momen en que I'analisi eo ica es con onia amb I'ac uació u banís ica, momen en el qual els geog a s no malmen hi e en absen s. No ou ins mol a anca s els anys se an a quan en e els geog a s s'assis í a un enaixemen dels es udis u bans, enca- a poc sis ema ics i amb una me odologia acil-lan . Fou quan sembla a que in e essa a mol més el model eo ic que el p oblema que s'es a a es udian . Els geog a s es p eocupa en pels p oblemes de i a s de la c eixenca u bana que e a deguda a mo imen s mig a o is an g ans i de la se a conseqüencia, la concen ació poblacional. E en p oblemes nous, pe que ins alesho es no s'ha ien es udia més que pels demog a s i els sociolegs, men e els u banis es con inua en p eocupa s pe les qües ions de i ades de la conges ió i de les se es conseqüencies. És e i a que els geog a s ha ien e ec ua es udis monog a ics ela ius a ciu a s conc e es i, en espe- cial, ha ien e ec ua analisis de g ans cen es u bans, especialmen Mad id i Ba celona, pe o la p oblema ica u bana con inua a p incipalmen en mans dels sociolegs, els u banis es i els a qui ec es. Només a a, aques s da e s anys, els geog a s han comenca a anali za els p oblemes de la ciu a en elació amb el conjun de la socie a , els p oblemes en e el cen e i la pe i e ia, els p oblemes de les xa xes u banes i els p oblemes gene als del desen olupamen u ba. S'ha deixa ja I'analisi exclusi- a dels aspec es de la mo ologia u bana i s'ha a iba a conside a la ciu a com un sis ema que s'ha d'anali za en o s el seus aspec es i p oblemes. A a doncs, com es po de ini la ciu a ? Segons una de inició classica, la ciu a és un lloc d'assen amen huma es able en el qual és onamen al una ce a aglome ació de la població i, gai ebé semp e, el p edomini d'unes uncions no ag ícoles d'aquella població. Pe o, en mi a la eali a ac ual de Ca alunya -com passa en mol s al es ind e s- es comp o a que en el p océs ac ual d'u bani zació gene al del país esul- a di ícil esca i on queden els lími s de la ciu a , on i com es dis ingeix del camp que la odeja, en el qual ja són isibles els ca ac e s de la u bani zació mencionada. La ella oposició en e. la ciu a i el camp que e a no able a Ba celona ins desp és de la gue a ci il s'ha ans o ma pel c eixemen del sec o e cia i, que ha a iba a se el de e minan . El ac o nume ic o demog a ic que se ia pe de- e mina la je a quia u bana ha pe du impo ancia pe que la ciu a no es po es udia de mane a a'illada, sinó com un conjun , sis ema o es uc u a u bana d'un e i o i que, en el cas de Ca alunya, comp en una bona pa de la egió. Ja no es ac a, doncs, de aposa o d e. en e ciu a s ancades: el que s'ha de e , a a, és pensa en la ciu a com un ens obe en el qual o s els seus habi an s puguin se ciu adans de ple d e i puguin oba -hi la sa is acció de les se es necessi a s. En aques sen i , és jus a I'ap eciació que a l alo Cal ino en Les ciu a s in isibles. Explica: .També les ciu a s c euen que són ob a de la men o de la casuali a , pe o ni I'una ni I'al a són capaces de man eni d e s els seus mu s. D'una ciu a no has de ui les se o les se an a se me a elles, sinó la espos a que e dóna a una pe ició. O a la p egun a que ella ma eixa e an. I és po se en a iba a aques pun que al la pena de o na -se a p egun a que es la ciu a , enin mol p esen que a a s'ha de pa la pe o ca de I'aglome ació de Ba celona en I'es uc u a de la qual es eu la ima ge del que passa a la es a del e i o i. A més, ja no hi ha dub e que I'es uc u a me opoli a- na se a la p eeminen en un u u que ja es ac ual i que ac ualmen ja comenca a se un model alid pe a Ca alunya. Com s'ha di al es egades, la g an ciu a cen al ca alana po se con emplada com una eali a a es escales di e en s: la ciu a cen al adminis a i a, I'aglome ació o con inu u ba i la Regió Me opoli ana. Cada egada més, I'acció municipal cen al é endencia a es end e's més enlla i la g an ciu a ja no és monopoli del seu municipi cen al, sinó que es pod ia de ini com un e eny d'encon e i de conce ació necessa ia no només amb els municipis ei'ns del seu ol an , sinó amb o a la comuni a i, ins i o , amb el go e n de IIEs a . I o aixo malg a els ecels i les suspicacies que a egades pugui c ea I'expansió de la g an ciu a i dels seus se eis. Cal eni en comp e que el desen olupamen s'e ec ua al si de la ciu a cen al, dins d'un e i o i especialmen o gani za . La ciu a cen al és un subsis ema social, o - gani za e i o ialmen , capac d'abso bi i de gene- a inno acions, men e que les ciu a s pe i e iques, les que es oben més enlla del odal immedia de Ba celona, són subsis emes dels quals el desen olu- pamen és de e mina p incipalmen pe les ins i u- cions cen als mi jancan elacions de dependencia. Del que s'acaba de di esul a e iden una es uc u ació del e i o i en nuclis de ni ells je a quics di e en s, i aques a és una si uació socio-polí ica -la de la je a qui zació dels nuclis u bans- que ha de se abandonada pe que les ciu a s que no són miliona ies, ca egades de pe sonali a i de adició, amb sec o s e cia is cada egada més ius, són ciu a s de ipus nou que supe en uncionalmen els seus lími s adminis a ius i que olen ebu ja la se a elegació a ni ells in e io s de la je a quia. Quin pape juguen aques es ciu a s en un país cada egada més u bani za en el qual es comp o a cada e- gada més que és la g an a ea cen al la que a o ga el ca ac e a o a la socie a ca alana de inals del segle xx? I es pod ia p egun a , ambé, quin pape juguen aques es ciu a s que es old ia si ua a ni ells in e io s de je a quia i a les quals, a o es i a , sla o ga el í ol no massa excel.len de cap de coma ques, de les quals algunes egades només es coneix la se a inde inició. Alguns au o s han a iba a di que són nuclis ma ginals si ua s en a ees ambé ma ginals [(que s'hau ien de anca .! Pe que p eocupa -se d'aques es ciu a s més pe i es, doncs? La espos a a aques a p egun a - espos a e a des de Ba celona- es po oba a Les ciu a s in isibles, ob a que ja s'ha ci a abans, de I'au o i alia l alo Cal ino. L'au o explica que Kublai Kan, que olia coneixe el món, un món in en a ia i desc i , o dena i ini que ell ha ia eco egu , demana a a Ma co Polo que li es coneixe les coses que ha ia isi a du an el seus ia ges. Ma co Polo li desc iu els camins i les lla s dels homes. Sense ped es no hi ha a cs. Ca alunya no és un dese on es obin e ils oasis, sinó la lla comuna d'una col.lec i i a al amen u bani zada en la qual -i aques a és la se a ca ac e ís ica p incipal- les elacions e icals, el ell i anac onic o d e je a quic, a sen subs i u'i pe uns eixos de elacions ecip oques onamen ades en p incipis d'igual a i de complemen a i a , elacions en e les aglome acions, és cla , pe o ambé en e cen es mes pe i s que, po se , són els que man enen més iu els sen i s de sociabili a i de solida i a . Aques s cen es mes pe i s són les ped es sense les quals no es pod ien aixeca ni aguan a els a cs. 5. Una no a in e p e ació de I'es uc u a e i o ial Pe a iba al coneixemen cla de la eali a e i o ial ac ual de Ca alunya s'ha d'e ec ua una analisi com- ple a i p o unda que pe me i a iba a una e apa de o mulació eo ica i de de e minació concep ual. S'han d'anali za o s els indicado s que siguin e lex de o s els luxos de elacions que exis eixen en e els ciu adans: els mo imen s dia is de esidencia- eball, les ucades ele oniques, els olums de elacions de comp es, la in ensi a del ansi , els mo imen s en aó de I'oci i el lleu e, la di ecció i el sen i dels luxos banca is i inance s, la impo ancia de les in e sions indus ials i come cials, la c eació de llocs de eball, e c. E iden men , com a eló de ons no es poden oblida ni I'es udi de I'e olució demog a ica, ni els p oble- mes de la locali zació de I1ac i i a economica, ni I'es- udi de la mo ologia del e i o i i de la se a in luencia quan es ac a de de e mina els eixos ia is i I'empla- camen de les supe ícies come cials, ni, és cla , el pes que é I'e olució his o ica de la comuni a . .En un momen dona li desc i ia un pon , pe- De les analisis que s'han e ec ua a la majo ia dels d a pe ped a. I Kublai Kan el a in e omp e i li pa'isos de I'occiden dlEu opa més e'ins, que enen digué: "Pe que em desc ius i em pa les de les es uc u es i o gani zacions socio-poblacionals més ped es? Només em desc ius i em pa les de les pe- semblan s en e ells i dels que ens són més p ope s d es. Només és I'a c el que m'in e essa". I Polo els habi s men als, els plan eigs ju ídics, I'e olució li a espond e: "Sense ped es no hi ha cap economica i la o mació in el4ec ual1 es po a iba a a c".. conclusions in e essan s. Taula 2. Supe icie, poblaci6 i densi a a la Regió Me opoli ana de Ba celona, pe ambi s e i o ials - Ex ensió Població Densi a km2 habi an s habi an s/km2 P ime a Co ona Ba celona 97,6 1.71'2.350 17.544 E:l con inu edi ica : a ees u banes de Badalona, Co nella, E:splugues, I'Hospi ale , Mon ga , San a Coloma, San Ad ia, San Joan Despí, San Jus Des e n 73,4 760.315 10.385 To al del con inu edi ica 171 ,O 2.472.665 14.460 Segona co ona Del a del Llob ega (Cas ellde els, Ga a, el P a , Viladecans, San Boi) 117,5 256.900 2.186 Vall Baixa del Llob ega (Cas ellbisbal, Molins de Rei, Palleja, el Papiol, San a Coloma de Ce elló, San And eu de la Ba ca, San Feliu, San Vicenc dels Ho s) 98,l 108.930 1.110 Valles de Collse ola (Ce danyola, Mon cada, Rubí, Ripolle ) 137,3 197.450 1.438 Valles del Besos (la Llagos a, Ma o elles, Molle , Mon meló, Mon o nes, Pa e s, San a Pe pe ua, San Fos ) 68,4 105.720 1.546 Baix Ma esme (Alella, Masnou, P emia, Tiana, Vilassa ) 55,9 79.920 1.430 To al de la segona co ona 477,2 748.920 1.569 To al de l'a ea immedia a de Ba celona 648,2 3.221.585 4.970 'Te ce a co ona G anolle s Ma o ell IVla a ó Sabadell Te assa Vila anca del Penedes Vilano a i la Gel ú To al de la e ce a co ona Resum P ime a co ona 171,O 2.472.665 14.460 Segona co ona 477,2 748.920 1.569 Te ce a co ona 210,l 594.420 2.829 Res a de la Regió I, o sigui, la Regió Me opoli ana de Ba celona (els ambi s pe iu bans de les espec i es co ones) 2.376,2 508.285 214 To al 3.234,5 4.324.290 1.337 Res a del e i o i 28.660,5 1.654.350 58 To al 31.895,O 5.978.640 187 Dades d'algunes en i a s legals ecen s pe a la compa ació amb la segona co ona Co po acio Me opoli ana 1953 476,O 1.672.000 3.512 Co po ació Me opoli ana 1989 476,O 3.032.720 6.369 En i a Me opoli ana del Medi Ambien 585,3 3.083.350 5.268 mig acions pendula s dia ies pe aó de eball, o iginades pe la si uació dels cen es come cials nous i dels cen es dels se eis col~lec ius. Dema eis comple a aques a isió quan a i ma: Na I'ho a que I'au omobil i les elecomunicacions, els sis emes uncionals de eball són I'equi alen uncional del que e a I'ambi municipal quan es ci cula a a peu o en ca e a.. A a sembla que es po espond e amb mes cla eda a la p egun a que abans s'ha o mula : la espos a depend a de si es po conside a una eali a exis en o no la uni a u bana de Ca alunya. Doncs be, a ([la es a del e i o i. exis eixen (ca ees u banes. ben cla es que, al seu o n, són ocus indub ables d'u bani zació i de dinamisme. To es elles man enen e iden s elacions de eball i de lleu e amb Ba celona, a mes d'al es elacions de ipus economic i cul u al i es e es inculacions socials. Aques es a ees u banes són cons i u'ides pe ciu a s que o men uni a s iscudes i pe cebudes amb llu s en o ns o odalia. Es poden dona alguns exemples, enin ben cla que pod ien dona -se'n mol s mes ( egeu aula 3). Taula 3. ees u banes a Ca alunya K n2 Habi an s Habi an s k n2 Banyoles Figue es Gi ona Igualada Lleida Manlleu Man esa Molle ussa Olo Ta agona-Reus To osa Vic Vilano a i la Gel ú Al cos a d'aques es a ees, es oben d'al es cen es meno s i cen es u ís ics de desen olupamen mes ecen que, pe aons his o iques, economiques, d'emplacamen , exe ceixen una g an in luencia cul u- al i u bani zado a damun en o ns u als. Són cen- es com, pe exemple, A esa-Pon s, que con igu a un en o n coma cal-u ba al Seg e Mi ja; de Balague , el cen e mes ac iu de la Nogue a me idional; Be ga, enllac i unió en e les a ees p e-pi inenques, o es als i mine es, i les planes indus ioses del Llob ega cen al; Camb ils-Salou-Vila-seca, que o ma un sub- conjun ca ac e ís ic i indi iduali za a I'in e io de I'a ea me opoli ana de Reus-Ta agona; Camp odon, cen e a iculado de les alls al es del Te ; Cen elles- Tona, que amb Balenya i Se a o ma un subconjun ben cla de ca ac e ís iques u banes ben p ecises dins les e es dlOsona; Guissona, cen e eme gen que a o ga dinamisme al sec o de la Sega a no d- occiden al i de I'al a Ribe a de Sió; Pala ugell-Palamós, uni a u ís ica que, amb Pla ja dlA o i San Feliu de Guíxols, cons i ueix el on ma í im de I'a ea me o- poli ana de Gi ona; i un lla g e ce e a que pod ia comp end e, enca a, Ripoll, ~a ega, To oella de Mon g í, T emp-la Pobla de Segu , Ulldecona i d'al es. To el e i o i ca ala es una uni a u bana, discon inua, pe o cohesionada com a esul a de la p esencia d'un ocus ac i ado de la ca ego ia de Ba celona. Si aixo es an cla , quins són els obs acles que s'oposen que la eali a e iden esde ingui un e accep a pe o hom, ins i o pels legislado s? Quins són els obs acles que impedeixen de eu e aques a eali a , que queda mol es egades com esmo e'ida pe la esplendo que b olla de I'al a eali a , la que es mes acil de copsa i de eu e i que, d'an u i, sembla mes decisi a pe a I'esde enido de Ca alunya, la eali a de I'a ea me opoli ana de Ba celona i la de la se a egió? 10. Quins obs acles i quins emeis D'obs acles, n'hi ha de mol s ipus. A a no es ac a an els que enen I'o igen en la mal olenca de mol s i en els ecels an iu bans eixi s de momen s his b ics que no hau iende pe pe ua -se. D'aques s ecels se'n eia esso To as i Bages quan deia, pe exemple: [[Als g ans cen es u bans mo en els sen imen s Es ac a an ací, d'una banda, els obs acles p o inen s nobilissims, les idees sanes, els cos ums senzills de I'es uc u a adminis a i a exis en . P op d'un i I'abnegació necessa ian. mile de municipis (i qui sap on s'ani a a pa a si p oli e en algunes endencies que, pel que es eu, Tampoc no es ac a an els obs acles de i a s de la són ben a elades!) en una Ca alunya d'uns 32.000 u ina men al, de I'a ecció excessi a a les c eences km2 són un en ebanc pe a la mode ni zació de he e ades, a ecció que limi a la llibe a i la capaci a I1Adminis aciÓ gene al i de la local i del conjun de la de aciocini. socie a ca alana. - Figu a 2. Municipis de mes de 10.000 habi an s. 1986 En e 10.000 i 20.000 habi an s. Més de 20.000 habi an s. Ba celona I D'al a banda, la dis ibució desigual de la població La eali zació d'aques a e o ma no se a acil. Enca a I damun el e i o i enca a a mes di icul osa la p ac ica no han es a es udia s a ons els e s i no ha es a de la ida col-lec i a. Cal, pe an , una acionali zació eali zada enca a una e o ma que solucioni els dos del mapa municipal que es ableixi la c eació dlen i a s g ans p oblemes de I'Adminis ació local: el p oble- d'Adminis acio local ag egades, que ag upin es o cos ma d'es uc u ació in e na de lesa ees me opoli anes i p ac iques, i mancomunin se eis. i del seu encaix amb el conjun del e i o i, i el e Ag upamen s de més de 10.000 habi an s Ag upamen de Ba celona Escala 1:1.250.000 43 p oblema de la agmen ació municipal i dels incon- enien s que compo a I'exis encia del mini undisme municipal ac ual. Tal com es desp en de la compa ació dels dos mapes adjun s, I'es ablimen d'aques es uni a s municipals ag egades se ia la mane a de e a iba a o s els ind e s de Ca alunya uns ins umen s ap es pe a la u bani zació in eg al, que es la ia indispensable cap al p og és col.lec iu. En I'ac uali a , es euen a ees ex enses sense nuclis de més de in mil habi an s en uns sec o s de e mina s. Si s'e ec ues aques a e o - ma p oposada d'ag egació municipal, mol es a ees es eu ien do ades d'en i a s municipals o gmunici- palies. amb capaci a pe p omou e un nou ab anda- men i una ac i i a no a a les e es ca alanes14. Se ia, a mes, la mane a d'e i a una polí ica d'anne- xions que s'ha mos a ine icac i equi ocada i que no ha e al a cosa sinó gene a endencies seg e- gacionis es cen í ugues. L1annexiÓ ha e desapa eixe la pe sonali a i la ep esen ació polí ica de mol es col.lec i i a s humanes, i aixo, en una ia obe a cap a una socie a mes democ a ica, no és con enien . En no eni aques a ep esen ació, els col.lec ius exigeixen la solució auma ica de la seg egació, amb que c eix el nomb e de municipis i el dels p oblemes. La eali a ac ual posa en elleu la u gen necessi a de c ea o gans que coo dinin les ac uacions dels municipis, que plani iquin i que ges ionin ensems i que espec in, pe o, la pe sonali a polí ica de cadascun d'ells. Els municipis, els pobles ag ega s, els ba is i les ba iades de les ciu a s mes g ans, les case ies dispe ses, algunes u bani zacions, colonies i polígons se sen en cel.lules basiques de la no a socie a que se sen més democ a ica, cel.lules més p ope es al ciu ada, amb més possibili a s d'agili za la pa icipació i el con ol. El p oblema ac ual que enca a s'ha de l4 Casassas i Simó, LI.; .De la plani icació e i o ial a la di isió adminis a i a)), Espais, Depa amen de Polí ica Te i o ial i Ob es Públiques de la Gene ali a de Ca alunya, juliol/agos 1990. esold e no es el de c ea en i a s mes g ans, més allunyades del ciu ada, a a o ido es de mac oce alies i de concen ació de pode , sinó el d'en o i els municipis pe acili a el seu p o agonisme. En eali a , o s els assaigs de col.labo ació in e municipal, de suma d'es o cos o de mancomuni a e s ins a a endeixen a p opo ciona I'ins umen pa icipa iu i e icac que necessi en els municipis sense min a de les compe encies locals que les lleis els a ibueixen. Un exemple de la necessi a d'aques s ag upamen s municipals I'o e eix I'apa ició a Ca alunya dels sec o s me opoli ans. A ui, a Ca alunya, hom oba el sec o me opoli a p ou conegu i que és I'objec e cabdal d'aques es udi, el sec o me opoli a de Ba celona, pe o si s'obse a be el e i o i ja s'ha de comp a amb el que es a c ean a I'en o n de Reus, de Ta agona i deVaIIs, que comp en subsec o s u ís ics (Camb ils, Salou, la Pineda), de esidencia (Al a ulla, Tama i , To e o a, Vila-seca, la Canonja), i d'al es d'una o a i, po se , excessi a concen ació indus- ial (la e ine ia, la pe oquímica, els polígons) i d'ac i i a s de i ades de les uncions po ua ies. I po se a ia s'hau a de comp a el sec o me opoli a que ja s'ende ina a Gi ona-Cos a B a a, sec o ne amen u ís ic, come cial i p es ado de se eis, i, po se cald a comp a amb el que s'es a dibuixan , u ís ic i poli ace ic, enca a inconc e , a la egió del Seg ia, que po se s'ani a es enen cap al Pi ineu. Els sec o s me opoli ans són exemples pa adig- ma ics d'aques ag upamen sup amunicipal que s'ha p oposa . Són mol es les eus que comp enen la necessi a de llu o denamen . La o ma que han de eni , les compe encies, els o gans del seu go e n, la elació amb els al es ens municipals, són, pe o, qües ions que enca a p omouen discussions i e icencies. I no hau ia de se així pe que s'ha de eni ben cla a la idea i ben p esen una al a qües ió. Ailla s, indi idualmen i o gullosamen alinea s i plenamen sobi ans, els municipis dels sec o s me opoli ans (i, en especial, els de Ba celona) no es pod an escapa de I'a acció ni del pode d'ap opiació de la ciu a cen al. S'hau ia de pensa , doncs, men- es an es a més cla a pe a o hom la idea de la u bani zació o al de Ca alunya, en la ins i ucionali - Municipis en e 10.000 i 20.000 habi an s (Censos de 1986) 1. Ampos a 21. Olesa de Mon se a 2. A enys de Ma 22. Pala ugell 3. Balague 23. Palamós 4. Banyoles 24. Pineda de Ma 5. Be ga 25. Ripoll 6. Caldes de Mon bui 26. San And eu de la Ba ca 7. Calella 27. San Ca les de la Rapi a 8. Camb ils 28. San Celoni 9. Cano elles 29. San Feliu de Guíxols 10. Cas ella del Valles 30. San Jus Des e n 11. Del eb e 31. San Pe e de Ribes 12. Espa egue a 32. San a Pe pe ua de Mogoda 13. la Llagos a 33, la Seu d'u gell 14. Llo e de Ma 34. Si ges 15. Malg a de Ma 35. Ta ega 16. Manlleu 36. To elló 17. Ma o ell 37. Valls 18. el Masnou 38. el Vend ell 19. Molins de Rei 39. Vila-seca i Salou 20. Mon o nb del Valles 40. Vilassa de Ma Municipis de més de 20.000 habi an s (Censos de 1986) 1. Badalona 22. P emia de Ma 2. Ba be a del Valles 23. Reus 3. Ba celona 24. Ripolle 4. Blanes 25. Rubí 5. Cas ellde els 26. Sabadell 6. Ce danyola del Valles 27. Sal 7. Co nella de Llob ega 28. San Ad ia de Besos 8. Esplugues de Llob ega 29. San Boi de Llob ega 9. Figue es 30. San Cuga del Valles 10. Ga a 31. San Feliu de Llob ega 11. Gi ona 32. San Joan Despí 12. G anolle s 33. San Vicenc dels Ho s 13. IHosp'iale de Llob ega 34. San a Coloma de 14. Igualada G amene 15. Lleida 35. Ta agona 16. Man esa 36. Te assa 17. Ma a ó 37. To osa 18. Molle del Valles 38. Vic 19. Mon cada i Reixac 39. Viladecans 20. Olo 40. Vila anca del Penedes 21. el P a de Llob ega 41. Vilano a i la Gel ú Ag upamen de municipis (més de 10.000 habi an s el 1986) 1. Alca as 2. els Al acs 3. Ampos a 4. A enys de Ma 5. Badalona 6. Baix Besos (San a Coloma) 7. Baix Ma esme (P emia) 8. Balague 9. Banyoles 10. Ba celona 1 1. Be ga 12. la Bisbal 13. Blanes 14. Caca 15. Cas elle 16. Cen elles-Tona 17. Ce danya 18. Ce e a 19. Dei a Baix (San Feliu de Llob ega ) 20. Del a de ['Eb e 2 1. Del a Mi ja (Molins de Rei) 22. De a Occiden al (San Boi) 23. Figue es 24. Flix 25. Gandesa 26. la Ga iga 27. les Ga igues 28. Gi ona 29. G anolle s 30. I'Hospi ale de Llob ega 31. Igualada 32. Lleida 33. Llina s-Ca dedeu 34. Llo e de Ma 35. Manlleu 36. Man esa 37. Ma o ell 38. Ma a ó 39. Molle ussa 40. Mon b ió 41. Mó a 42. Olo 43. Pala ugell-Palamós 44. Pineda-Malg a 45. Puig- eig 46. Reus 47. Ribe a de Gaia (Al a ulla) 48. Rie a de Caldes (Molle Caldes) 49. Ripoll 50. Sabadell 51. Sallen 52. San Celoni 53. San Feliu de Guixols 54. San Sadu ní 55. la Senia 56. la Seu d'u gell 57. Si ges 58. Solsones 59. Ta agona 60. Ta ega 61. Te assa 62. la To de a 63. To oella 64. To osa 65. T emp 66. Vall del Ges (To elló) 67. Valles de Collse ola 68. Valls 69. el Vend ell 70. Vic 71. Vila anca del Penedes 72. Vilano a i la Gebú 73. Vila-seca-Camb ils-Salou zació dels subsis emes u bans -sis emes u bans eals o ciu a s no es discon ínues- i compond e una comuni a me opoli ana en la qual ambé hau ien de pa icipa com a ens amb pe sonali a els dis ic es nunicipals nous de Ba celona, un cop enlles i el p océs de descen ali zació municipal. Aques a o gani zació espond ia a les exigencies democ a iques de con ol i de pa icipació, a ia possible la discussió i la eali zació e icac dels p ojec es ecnics més con enien s, pe me ia man eni la pe sonali a i la ep esen a i i a dels ens nés pe i s que s'hagin o ma al lla g de la his o ia i se ia, pe di -ho així, la clau de ol a i la peca onamen al de la solució dels p oblemes gene als de la no a o gani zació e i o ial de Ca alunya, p e ia i iecessa ia pe a iba a I'endegamen dels p oblemes socials d'a ui. En can i, sembla es any que, en una socie a an mo edissa com I'ac ual socie a ca alana, socie a que al lla g dels emps ha dedica una bona pa de les se es disquisicions als p oblemes e i o ials, socie a en que hau ien d'apa eixe , pe an , p opos es no es, hom no egi so gi in e p e acions e i o ials no es que ompin esquemes ul apassa s. Una de les eus esmen ades més amun és la de Ribas Pie a, qui esc iu en el eball abans ci a : .Si ja no es pa la més dels 27 municipis, sinó de la Regió I, pe que no abandona la polí ica de les subdi isions concen iques i ana di ec amen a I'únic lími pe damun de o a sospi a, que és el del e i o i nacional? Pe que ens hem de ixa a a en un Pla Te i o ial Pa cial de la Regió I? Pe que no ixa -nos en un al e pla que el Pa lamen é enca ega a e mini L..) que és el Pla Te i o ial Nacional de Ca alunya?l5>. És que es con inua a c eien en una mac oce alia, pe o sense apenes cos? És que s'hau a de eni en comp e el .cap,, i oblida la es a? Algunes egades, quan es pa la i s'oposa ala Regió I. ( egió u bana i dinamica) a <<la es a. ( egió u al i encalmada, I'a ea del silenci), sembla que es ulgui oblida la eali a i sembla que es pugui a i ma cla amen que les no es Lleis dlO denamen Te i o- ial no es an esso dels can is que s'han expe imen a al país des de 1939. Sembla com si es o nés a epe i una suspicacia an iga que es mani es a a en I'en on amen en e el món u al i el món u ba. Ba celona i el seu en o n, malg a la disminució del c eixemen du an els anys de la c isi, han augmen a 2.280.000 habi an s en el que es po a de segle, que ep esen a un inc emen del 383%, men e que ala es a. de Ca alunya, en el ma eix pe íode, ha augmen a 1.221 .O00 habi an s, que ol di un inc emen del 66%. També en aques cas, al la pena d'insis i que, a <<la es a. de Ca alunya es oben aglome acions que han c escu amb el ma eix i me que el de les concen acions més g ans del sec o més immedia de Ba celona ja que s'ha ien con e i en cen es indus ials expansius: Sabadell, Te assa, Ta agona, I'aglome ació de Gi ona, el Ma esme, po se Lleida. Els pe cen a ges són ben di e en s, pe o o o ma una sola uni a . Ca alunya é 187 habi an s pe quilome e quad a , que ocupen, cal ana -ho epe in , una sola uni a que no és o mada ni pe dues ni pe es egions di e en sjux aposades, sinó pe una sola egióde lími s inde e mina s, pe o eal i homogenia. Tan eal i an homogenia com an es al es egions eu opees de pa'isos no massa allunya s, egions amb població ela i a semblan , com, pe exemple, I'al a Ga ona (1 30 habi an s/km2), Ba ie a (1 55 habi an s/km2), Emília-Romanya (1 78 habi an s/km2), F iijl-Venecia- Júlia (156 habi an s/km2), Llenguadoc-Rosselló (70 habi an s/km2), Lo ena (98 habi an s/km2), Piemon (174 habi an s/km2), P o enca-Cos a dlAzu (126 habi an s/km2), Roine-Alps (1 15 habi an s/km2). Una egió, pe o, és un sis ema a icula de ciu a s en el qual una d'elles i adia un ampli sen i d'emp esa, i con e eix cohesió i sen i al conjun . IS Ribas Pie a, M.; Op, ci . Amés, a ui no es po comp end e el desen olupamen 46 sense el p e i equisi del desen olupamen u ba: o el desen olupamen u ba. To el desen olupamen pos indus ial ecolza en la ciu a . Aques a es la dada onamen al que s'ha de eni ben p esen . La egió és un sis ema de ciu a s. Pe aixo no és o a de la eali a pa la d'una egió de Ba celona que s'es- en mol més enlla dels seus lími s adminis a ius mu- nicipals, que comp en els limi s adminis a ius . egionals. i que, ins i o , els ul apassa, pe que e una p ojecció eu opea. Pe les he encies ebudes, pel e i able comp omís his o ic que ha con e amb o el poble de Ca alunya i ambé pe les incomp ensions i els ecels que despe a, Ba celona i el seu odal me opoli a immedia han de se els capda an e s en la llui a pe I'inde ugible o denamen o al de Ca alunya, es a di , del sis ema a icula de ciu a s que ja cob eix el conjun del seu e i o i. No sembla opo ú ni p e iso d'en ossudi -se en plans més edu'i s. La asca his o ica de Ba celona adica en la de ensa dels municipis més pe i s i a des e lla les e es que semblen ado mides, pe o que nomes es an a u ades pe que ningú no s'ha p eocupa de posa en ma xa llu mo o . Cal que aques s municipis pe i s ho comp enguin bé i en in, jun amen amb Ba celona, en el camí lla g i di ícil que meni a I'o denamen e i o ial gene al, exe cici iu de de ensa comuna de llu s in e essos més pa icula s. Com en la socie a dels humans, ambé en e els pobles es alida la maxima que, si o hom s'es o ca a e que o hom es igui el millo possible, un qualse ol, sigui quina sigui la se a g anda ia, ambé es a a, Iogicamen , el millo possible16. 11. Com a conclusió A ui, hi ha su icien abundo de dades (de població, de I'a ea me opoli ana, de la mobili a obligada i la se a dis ibució geog a ica, d'indicado s econo nics, de I'ocupació, de I'habi a ge, dels usos del sol i d'in e sions, de I'ensenyamen , dels anspo s, dels se eis gene als i de les in as uc u es) pe assoli que els esul a s de I'analisi siguin cla s i el mes objec ius possible. A egades, o i el pape in luen i po se decisiu de I'in o mado , la in o ma ica po o ni un coneixemen objec iu o ca aluós. A més, cal insis i a di que la discussió sob e els onamen s de I'o gani zació del e i o i exigeix I'ac uació pe manen d'un equip es able, que sapiga man eni -se en con ac e amb la eali a , la qual ac an -se d'una eali a humana, es a iable i con ingen . L'equip, és cla , no po se compos pe homes de ga- bine , monoco des i encas ella s, sinó que s'ha de pensa en un equip plu idisciplina pe manen , obe a les no e a s, que semp e pugui di , com e en els au o s del Regional Planning (1932): .No enim la p e ensió d'ha e e , ni de lluny, un eball de ini iu. No solamen manquen les es adís iques, sinó que, enca a que no manquessin, se ia pue il p e end e de egula de cop i ol a, i pe semp e, un país en ac i i a com el nos e.. Ba celona no és solamen la seu d'un pode polí ic, economic i cul u al que p e én d'a aicona Ca alunya. Ba celona no es solamen el cen e o denado de Ca alunya i I'impulso de di e ses o gani zacions e i o ials que, successi amen , ajuda en al domini que les di e en s classes i els g ups socials di e en s han exe ci al lla g de la his o ia. Ba celona es quelcom més: Ba celona ha o ma el e i o i de Ca alunya. L'analisi del e i o i ca ala, com qualse ol al a analisi Pe e i a -enca a que els ens socials ho acin que ulgui se cien í ica, s'ha de p e end e que sembla impossible- I'apa ició de desigual a s no es s'e ec ui' al ma ge de o a mena de subjec i isme. a I'in e io de la ciu a g an, pe e i a la p og essi a des ucció del paisa ge, pe e i a el buidamen i e e sible de les B ees in e io s de Ca alunya, no es l6 Casassas i Simó, LI.; .De la plani icació e i o ial ... .. po e ec ua una de e minada o denació del e i o i que sigui asep ica, com si la ida ca alana es desen olupés en una innocua solució de labo a o i, i, menys enca a, no es po bas i una o gani zació economica i social basada en el desen olupamen i I'agencamen d'un Únic sec o del e i o i. El Pla ha de se gene al i ha d'abas a o Ca alunya. .No es po adme e mai el cap ici com a aó., a esc iu e Ilde ons Ce da. Pe an , la aó, i no el cap ici capgi able, po a cap a I'es ablimen d'un model d1o gani zaciÓ e i o ial mol mes equilib a , que ingui en comp e el pes ela iu de les di e ses a ees que componen el e i o i i la si uació especial de i- ada de la capi ali a ba celonina, que ol di de la ciu a - eal de Ba celona o mada pe la ciu a admi- nis a i a amb o el seu en o n me opoli a. El e i o i és un sis ema in eg a en el qual s'e ec uen in e accions en e elemen s di e sos, és un conjun essencialmen dina nic, és 'un p océs en con ínua o mació i e olució. Només cal eu e com el c eixemen dels ba is pe i e ics i el de les poblacions del cinyell immedia con ibueixen a la descen- ali zació de les ac i i a s col.lec i es i, alho a, p o- oquen una ecen ali zació de la ida de cada dia. L'analisi de o el conjun d'es uc u es del e i o i po a a a una isió que no se a equi ocada ni agmen a ia, isió necessa ia pe a la eali zació del Pla Gene al de Ca alunya. e A més, es po eu e a eu que a a és de la uni a e i o ial més pe i a es a enaixen I1in e es pe la cosa publica, i aixo és de capi al impo ancia. El pe íode del domini dels ecnics p eocupa s només pe I'e icacia sense alo a , o a penes, les apo acions humanes, s'es a acaban . S'ha ia acusa a aques s ecnics, so in , de no p es a a enció su icien a la dimensió social de la ida u bana que, pe si sola, és de di ícil comp ensió i abas amen . A ui, es e o na a la alo ació de la polí ica, i un dels aspec es més posi ius d'aques in e es nou pe la cosa publica i comú és una a enció eno ada e s les qües ions municipals. Ac ualmen , la comp ensió de la complexi a dels se eis es a gene an ag upamen s municipals, sindica s d'ac uació múl iple, ci conda i, ag upamen s que són unions pensades pe ges io- na , en p o i de di e sos municipis e'ins o in e essa s, la majo ia dels se eis sani a is, el subminis amen d'aigues, la depu ació de les esiduals, la ecollida de la b ossa, els anspo s, I'asseso amen , e c. I és en aques pun quan in e é el pes de les he encies his o iques, que ac uen de e pode ós. És ce i es a comp o a que I'es uc u a e i o ial adi- cional de les comuni a s es esis eix als can is: les es uc u es e i o ials són un e a qualse ol can i. Pe o, si la esis encia al can i e ec uada pe les ins i ucions e i o ials és an o a, possiblemen enca a ho és més la esis encia que li oposen els habi s men als que s'han he e a , la o mació men al he e ada i els in e essos pa icula s. .No hem assoli de can ia la geog a ia pe que no hem assoli de can ia del o els nos es caps., a esc iu e un dia Raymond Roche o . És com si una bona pa del cos social ingués els ulls i el cap empan anega s en la inac i i a i con o ma s amb una mane a de eu e les coses he e ada de I'educació adicional ebuda. Aixo a di ícil decidi el comba en e el que ol ana enda an i el que in en a de ena , en e el que neix en I'acció de cada dia, acció cons an i inno ado a, en I'acció de la eali a popula , i o el que s'oposa, ecolza en el mu de la u ina. S'es a acos uma que sigui =I1Es a el que ixi les egions i les en i a s e i o ials a pa i de mecanismes que modelin les elacions socials i economiques~, al com a assenyala Paul Cla al, pe o da an d'aques cos um, les en i a s e i o ials no es són I'exp essió de elacions nascudes d'una mane a espon ania, sense egulacions adminis a i es. Reconeixe -les ep esen a ia I'accep ació del pode cons i uen de la sobi ania popula , i és logic que aixo no sigui acil d'accep a pe mol a gen , i és logic que s'in en i subs i ui I'exp essió d'aques a sobi ania pe disposicions que es ableixen o ganismes e i o ials es a i ica s pe ec amen , ecolza s en un o d e je a quic pe ec e i anquil.li zado . Pe o aques a o gani zació je a qui zada s'oposa a la ciona is i dels ianan s, dels qui iuen a la ciu a o a eali a ac ual quan, com s'ha di , I'e olució de les I'habi a ge dispe s, de o aquell qui es p eocupa pe ecniques ha capgi a les condicions de la ida dia ia I'a eni de Ca alunya i pe I'assolimen d'una socie a i el p opi sen i del pensamen col-lec iu. menys complicada i més jus a. No és posible d'adme e la di isió de Ca alunya en Pensa en la e ma uni a de o Ca alunya no ol di po cions p i ilegiades i acons negligi s. To s els enuncia ni una eng una al pape di igen de Ba ce- p oblemes de qualse ol ind e de Ca alunya (la Ribe a lona, pape que la his o ia comuna, el seu es o c i la de Sió o el Valles Occiden al, la Vall Fosca o Ba ce- col~labo ació de o s els ca alans li han con e i . lona, els salada s del Seg ia o els aiguamolls del P a ) són p oblemes de o Ca alunya. Aques a és una Aques di igen , aques pape exe ci amb una nació pe i a i o hom hi és eí de o hom. Fe com- esponsabili a plena, pe o el que s'ha in en a p end e aques a a i mació i ex eu e'n les conse- d'exposa du an el p esen es udi, no el pod a qüencies p ecises és la asca de Ba celona, p incipal- assumi sense la econeixenca plena de I'exis encia men , i de o s aquells qui aspi en al gaudi de la ci ili a , de I'a ea me opoli ana de Ba celona, en esa com I'exp essió ac ual i i a del concep e nou de ciu a , És la asca dels polí ics i dels plani icado s, dels elemen de cohesió de la col.lec i i a i escola de ju is es, dels economis es, dels geog a s, dels un- ciu adania. 49