In e enció
a
les Jo nades
P esen
i
Fu u
de
I'Economia Ca alana
No emb e
1989
Ex-di ec o de Se eis de P omoció EconBmica
de la Mancomuni a de Municpis de ZQ ea me opoli ana de Ba celona
i
Ge en de la Uni e si a de Ba celona
SUMARI
1.
In oducció.
2.
El model d'analisi economica
i
e i o ial.
3.
El model de decisió
i
el model d'execució.
Annex. Una no a sob e el lloc de I'a ea me o-
poli ana de Ba celona dins dels models d'e o-
lució u bana
i
d'e olució economica i de Ba ce-
lona dins del con ex de les g ans ciu a s eu o-
pees.
1.
In oducció
Dues són les qües ions a les quals old ia ad eca -me
en aques es ,pagines:
-
Quin model d'analisi economica i e i o ial és
u il pe a Ca alunya?
-
Quin model de decisió i execució pública es
eque eix espec e al e i o i?
El p ime pun , onamen a en els coneixemen s, ens
ha de pe me e elabo a eo ies i models. El segon
pun a e e encia al p océs de planejamen o de
decisió i és el nexe en e coneixemen i acció
o gani zada i acional.
He de di que, en aques s momen s, Ca alunya hau ia
d'es a mol més p eocupada de sabe com o gani za
el seu model de decisió pública i el seu model d'exe-
cució de les ac uacions que no pas pel model d'ana-
lisi, el qual c ec since amen que els coneixemen s de
la eali a de Ca alunya i la compa ació amb egions
semblan s ens el an ben e iden .
2.
El model d'analisi economica
i
e i o ial
La me a in e p e ació pe sonal és que el model de
xa xa u bana, i no xa xa coma cal, és el que s'es a
aplican a o es les egions semblan s a la nos a.
Simpli ican , pe b e e a , I'analisi de I'economia i el
e i o i ca ala s:ha de onamen a , pe aques o d e,
en es emes:
-
El pape de la me opoli de Ba celona dins la
xa xa eu opea i mundial de me opolis i les
.
ans o macions economiques i e i o ials que la
inno ació ecnologica i la in e nacionali zació
c eixen de I'economia es an p o ocan .
-
El uncionamen de les elacions economiques
i e i o ials en e la capi al de Ca alunya i la xa xa
de ciu a s ca alanes.
-
El uncionamen de les B ees locals ca alanes
al ol an dels cen es u bans. En aques ni ell
alguna coma ca, es ic segu , esul a a u il com a
ma c analí ic de la si uació local.
El p ime ni ell d'analisi de I'economia i el e i o i
ca ala eque eix el mapa, com a mínim, dlEu opa. Un
ecen es udi de la Da a a pe ec amen el diagnos ic.
Ens obem amb un model eu opeu desequilib a .
Una megalopoli cen al i una Ba celona pe i e ica
pe o en la línia d1expansiÓ de la megalopoli cap al no d
del sud: la sise ia ciu a eu opea. Tenim un model
desequilib a pe que Ba celona és pe i e ia del mo-
del eu opeu. L'eix cen al eu opeu queda a e o ca
p obablemen pels ecen s esde enimen s dels paisos
de I'Es i aixo po can ia la posició geoes a egica de
Ba celona.
Aques és el model que pod íem ca aloga com
oligopolís ic. Un nomb e ela i amen edu'i de ciu a s
eu opees ha d'u ili za la se a economia i el seu
e i o i pe compe i en e elles. Aques és el model
que els au o s al ol an del P oge o Milano -en-
dega , pe ce , pel go e n egional de la Llomba dia-
de ensen; el model que Pa ís in en a lide a pe mi ja
de la Regió de ~'ile de F ance i d'o gani zacions com
Me opolis; el model que, al seu ni ell, Ba celona in-
en a de ensa amb ope acions com els Jocs Olímpics
i mi jancan el lide a eu opeu en el lobby comuni a i
de les Eu ociu a s. També és el model que Ca alunya
ha de de ensa a les egions eu opees comuni a ies.
Un model que, com mol bé ha elabo a
R.
Camagni
pe a Mila, es basa en inno ació, compe encia
i
po-
de . Un model basa en les uncions de capi ali a de
la me opoli.
El segon ni ell d'analisi eque eix el mapa de la xa xa
u bana a Ca alunya sense coma ques i amb un Únic
pun neg e cen al que abas a o el con inu u bs de
I'a ea me opoli ana de Ba celona. Aques és el
model monopolis ic de I'economia i el e i o i ca ala.
El model que inspi a o s els nos es odis i amo s. El
model de la capi al de Ca alunya que o s c i iquem
pe o a la qual ningú no ol enuncia . Aques model
que despe a eno mes .sen imen s. de o ipus es a
ambé analí icamen p ou cla . Tenim una as a
li e a u a economica egional que ens explica p o-
cesos de di usió i concen ació, de sp ead and
backwash. Un model que sabem bas an bé com
unciona en el emps. Un model eno memen sensible
a la conjun u a economica. Un model anali za a bas-
amen an en e mes u bans com en e mes eco-
nomics. Un model que ens si ua en els es adis
7-8
dels es udis de Cheshi e-Hay o en I'es adi
2
del model
de dinamica u bana que Van Den Be g-Klaasen
an p esen a a només uns mesos a Ba celona,
en una eunió dlEu ociu a s (sob e aques s models
d'analisi, el lec o oba a més de alls en I'annex que
s'adjun a).
Un model en el qual es posen en e idencia o es les
con adiccions de la ciu a , del e i o i i de I'economia
ca alanes. Un model que ens pa la d'una subu ba-
ni zació no consolidada i al ma eix emps de I'inici de
la ~gen i icació~ del cen e deg ada de Ba celona,
d'una e cia i zació no consolidada i d'un p océs
d'indus iali zació que es a buscan el seu lloc en
I'economia in e nacional.
El model que econeix explíci amen que el u u de
I'economia i el e i o i de qualse ol ind e de Ca a-
lunya depen de Ba celona-capi al. El model del
monopoli, del colonialisme, del cen alisme de Ba -
celona espec e al e i o i ca ala; pe o ambé la
base onamen al del desen olupamen de la es a de
Ca alunya. Aques és el model que ha d'explica la
di usió del c eixemen en el e i o i i I'especiali zació
complemen a ia del e i o i ca ala en unció dels
a an a ges i desa an a ges de la ciu a de Ba -
celona.
Finalmen , a ibem al da e ni ell de I'analisi. A I'a-
nalisi de les a ees uncionals al ol an dels nuclis
u bans. Aques a é ambé el seu esquema analí ic
p opi. És o aques conjun de models de po encial
endogen que I'e apa de c isi a posa de mani es i
que ol onamen a el c eixemen en els ac o s i els
po encials endogens. És aquí on so geix el model
més compe i iu sob e I'economia i el e i o i, enca a
que, en mol s casos, els a an a ges compa a ius són
e iden s i ma quen ja I'especiali zació uncional del
e i o i.
Aques a és I'analisi a aplica a les a ees u banes
uncionals (no a les coma ques his o iques).
ees
u banes uncionals que alguns anomenen, pel que a
a I'analisi eo ica, dis ic es indus ials i d'al es ile es
de p oducció i que ben poc enen a eu e amb les
coma ques del me ca se manal dels anys en a ni
amb I'a egi de coma ques de
1989.
Hem de ema ca que aques ni ell ambé és alid
dins de I'a ea me opoli ana i que ambé hi ha analisis
locals a e com, pe exemple, la e lexió sob e la
Ciu a Vella o a qualse ol al a a ea amb ca ac-
e ís iques p opies di e encials. Si algun dia es a una
mani es ació pe a I'equilib i e i o ial de Ca alunya,
no hi ha dub e que es a a encapcalada pels ba is
ma gina s me opoli ans i no pe les coma ques.
El model eo ic esul a doncs bas an cla o i que el
uncionamen eal a cada un dels ni ells eque eix
enca a mol s es udis, analisis i hipo esis.
3.
El
model de decisió
i
el model d'execució
Més que el model eo ic, el que ha de p eocupa -nos,
doncs, és que, en aques momen , no hi hagi pe a
I'economia i el e i o i ca ala un sis ema de decisió
i execució o gani za que s'adap i al model economic
e i o ial p esen a . E iden men , es em pa lan del
model de decisió i d'execució públics que han de
complemen a els mecanismes del sec o p i a .
El sec o p i a , com a conseqüencia de la c isi
economica, s'ha adap a , o ca auma icamen pe o
s'ha adap a , als can is i les ans o macions
es uc u als p odu'ides des de la c isi del pe oli. En
can i, el nos e sec o públic, o i el o can i
d'o gani zació pública que ha signi ica I'Es a de les
Au onomies, no s'adap a enca a a les necessi a s
que el model de uncionamen de la eali a economica
i e i o ial ac ual eque eix.
Pe di -ho de mane a b eu, en I'analisi eo ica, al com
ho exp essen els ecnics en sis emes u bans, s'ha
passa d'un esquema je a quic de I'es uc u a u bana
a una analisi de ne wo ks. En can i, I'Adminis ació
pública con inua man enin un esquema d'o gani zació
eminen men je a qui za que di icul a eno memen
la p esa de decisions i la se a execució. Calen
esquemes de decisió i d'execució que enquin amb
la dinamica u opica i pa ali zan de les compe encies
exclusi es classi icades je a quicamen pe ni ells
de go e n. És u opic pe que di ícilmen es po oba
una compe encia que ealmen sigui compe encia
exclusi a d'un sol ni ell. Que ol di , pe exemple,
compe encia exclusi a en polí ica indus ial o en
polí ica ecnologica?
No
ol di es.
I
és pa ali zan
pe que la osca i complexa in e p e ació del ex os
cons i ucionals, dels es a u s i de les lleis mal e es
dóna als esponsables públics I'excusa pe eu e's
les esponsabili a s de sob e. Només cal que
anomenem alguns exemples ecen s pe en end e el
que ull di : cen als nuclea s, cin u ons de Ba celo-
na, pon de la Baells, inancamen del anspo
públic, Jocs Olímpics, es iccions dlaigua i an s
al es emes en busca del go e n pe du .
És pe aixo que són necessa is nous models de
decisio pe a on a els ep es que es plan egen a
cada un dels es ni ells e i o ials d'analisi exposa s
mes amun .
Necessi em un model de decisió pe a on a els
ep es de ni ell
1,
els ep es de la me opoli de
Ba celona. L'es o c més impo an que s'es a po an
a e me en aques ni ell és el Pla Es a egic de
Ba celona. Un pla es a egic que so osamen és de
o es les
162
ins i ucions pa icipan s i que
malau adamen é absencies massa no ables.
L'expe imen del Pla Es a egic c ec que és un p ime
pas cap a una no a o ma de plani icació
ligh ,
menys
je a qui zada
i
menys e i o ial. S'adap a mol bé al
apid p océs de ans o mació de la nos a socie a
i és el p ime in en de enca amb el model je a quic
de decisions
i
es abli un model de decisions
es a egiques pe consens. Po se aques in en de
enca el model je a quic de decisió i dlassegu a
abans el consens p e i en e agen s públics i p i a s
po explica una d'aquelles absencies no ables de les
quals pa la a.
Al ni ell
2,
el de la xa xa u bana de ciu a s a Ca alunya,
ambé manquen esquemes aonables de decisió
i
execució. En aques ni ell, ens obem, en p epa ació,
un Pla Te i o ial de Ca alunya i un al e de la Regió I,
en la essan mes u banís ica, o amb p og ames
sec o ials ela ius a indús ia, come c, aigües,
ca e e es, e c. C eiem que en aques s momen s
domina o amen I'ac uació del dia a dia en on d'un
mecanisme de decisió més o gani za . Dominen
els o ganismes de ges ió a cu e mini en on dels
o ganismes de e lexió i ac uació a lla g e mini.
A aques ni ell s'han d'es abli ja les opcions es a-
egiques a escala e i o ial i economica de la egió
me opoli ana.
Al ni ell
3,
el model de decisió és eno memen
complex. La c eació de les coma ques ha c ea una
expec a i a de mecanisme de decisió que, a la
eali a , no unciona. A escala me opoli ana, la
desapa ició de la Co po ació Me opoli ana, i a o a
Ca alunya, el p océs de desapa ició de les Dipu acions
eliminen els pocs exemples cla s de mecanismes
sup amunicipals de decisió i execució sob e el e i o i.
E iden men , queden les au o i a s locals de la xa xa
u bana, que no són els 900 municipis i escaig que
enim a Ca alunya, sinó que són aquells que es poden
conside a u bans (els de més de 15.000 habi an s
que assenyalen els au o s de la ponencia o les
municipalies de ensades pe en Casassas
i
Clusa?)
i
'
que enen una capaci a mínima signi ica i a d'ac uació
sob e el e i o i. I e iden men , queden ambé o s
els o ganismes sec o ials de la Gene ali a que cada
cop s'es an con e in més en els p o agonis es
locals de I'ac uació economica i e i o ial.
Cap on ha d'ana el model de decisio i execució públic
de Ca alunya pe e on al ep e de ans o mació
economica i e i o ial dels p ope s anys? Hi ha
alguna al e na i a pe e i a I'alianca en e el
cen alisme egional i el localisme municipal? Només
demana ia dues ca ac e ís iques a aques nou model
al e na iu.
P ime , que enqui I'esquema je a qui za de p esa
de decisions de dal a baix i assegu i una es a egia
de consens en e ni ells de go e n
i
en e agen s
públics i agen s p i a s. Cal una es a egia economica
i e i o ial de país. Sense una es a egia d'aques
.

ipus di ícilmen pod an se execu ades les ac uacions
que necessi en els es ni ells d'analisi.
Segon, que es enquin les endencies cen ali zado es
en I'execució de les ac uacions. Un cop es able a
I'es a egia de consens s'ha de agmen a el p océs
d'execució de decisions pe al d'assegu a una
ges ió e icien i apida. El model agmen a de les
ac uacions és la endencia que el p esen ja es a po-
san de mani es i que el u u acaba a de consolida .
En de ini i a, ull acaba dien que la nos a economia
i el nos e e i o i en aques p océs an accele a de
can i no es poden pe me e el luxe de no eni
esquemes cla s de decisió i ges ió. En cada un dels
es ni ells d'analisi hi ha mol es decisions a p end e;
els ecu sos són limi a s i el emps que ens dóna la
compe i i i a in e nacional, enca a més.
L'es a egia de consens no po espe a i la eali zació
de les ac uacions ampoc.
Annex. Una no a sob e el lloc de I'a ea
me opoli ana de Ba celona dins dels
models d'e olució u bana i d'e olució
economica
i
de Ba celona dins del con ex
de les g ans ciu a s eu opees
L'analisi compa a i a de I'e olució de les g ans a ees
-
u banes pe me de ec a algunes línies cla es de
ans o mació de les ciu a s. E iden men , cada ciu a
ha de alo a aques es e apes de mane a indi idual
i enin en comp e les se es p opies ca ac e ís iques,
pe o la compa ació de ciu a s ha pe mes una
simpli icació eo ica dels complexos p ocessos de
ans o mació economica i u bana de les g ans ciu a s.
P esen em a con inuació dos exemples d'aques s
esquemes eo ics: un, cen a en I'e olució economica
de la ciu a i un al e en I'e olució u bana. Aixo ens ha
de pe me e ca ac e i za compa a i amen Ba ce-
lona dins del p océs d'e olució i ans o mació de les
ciu a s.
L.
an den Be g,
L.H.
Klaassen i
J.
an den Mee
(1989) assenyalen les següen s e apes:
E apa
1.
lndus iali zacio
P io i a maxima al c eixemen economic
Locali zació de g ans indus ies
Desen olupamen del anspo públic local
E apa
2.
lnc emen del sec o se eis
i
del anspo
Rapid inc emen de la p ospe i a
Rapid inc emen de la p opie a de ehicles
Al a p io i a de I'expansió de la in as uc u a del
anspo pe pa de la polí ica go e namen al
Rapid c eixemen del nomb e d'o icines
E apa
3.
Valo ació c eixen de I'en o n ambien al
lnc emen del p eu de I'ene gia
Disminució de la dimensió de la amília
Més pes en la polí ica del go e n del anspo pú-
blic, la eno ació de la ciu a
i
la plani icació e i-
o ial
E apa
4.
lnc emen del sec o de la in o mació
Fo a in o ma i zacio de la socie a
A enció c eixen a la pe i a i mi jana emp esa
lnc emen es uc u al del emps de lleu e
També podem p esen a la classi icació pe e apes
de desen olupamen u ba de i ada dels es udis
endega s pe la Comuni a Economica Eu opea
(Cheshi e and Hay, 19891, sob e les 122 p incipals
a ees u banes uncionals de més de
300.000
habi an s. No malmen , amb la di icul a que en anyen
les compa acions in e nacionals, es ca ac e i za
I'e olució u bana segons el c eixemen demog a ic
ela iu de es ambi s: el cen e, I'hin e land i la egió
u bana uncional (FUR). El cen e es conside a com el
con inu u ba cen al; I'hin e land e de ini pe I'a ea
que in eg a el me ca labo al de desplacamen dia i
al eball, men e que la FUR equi al a la egió
me opoli ana en sen i ampli.
En el cas de Ba celona, i enca a que I'equi alencia po
se discu ible, podem conside a el cen e com la
ciu a de Ba celona, I'hin e land com I'a ea me opo-
li ana de
27
municipis i la FUR com la egió me opo-
li ana de 162 municipis ( egeu els eballs elabo a s
pe la Co po ació Me opoli ana de Ba celona sob e
aques ema i, en especial, di e sos eballs de
M.
Es eban i
J.
Se a sob e mobili a i de inició Tal com diuen Be g, Klaassen i Mee , .la ciu a cen al
d'ambi s e i o ials). s'es a buidan ..
E apa
1.
Cen ali zació amb pe dua
El cen e, I'hin e land i la FUR pe den població; la
axa de pe dua del cen e és meno que a I'hin-
e land.
E apa
2.
cen ali zació absolu a
El cen e guanya; I'hin e land
i
el FUR pe den.
E apa
3.
Cen ali zació ela i a
El cen e i el FUR guanyen; I'hin e land pe d.
E apa
4.
Cen ali zació ela i a
To s guanyen; la axa
i
el c eixemen del cen e són
més al s que a I'hin e land.
E apa
5.
Descen ali zació ela i a
To s guanyen; la axa de c eixemen del cen e és
meno que a I'hin e land.
E apa
6.
Descen ali zació absolu a
El cen e pe d; I'hin e land i el FUR guanyen
E apa
7.
Descen ali zació amb pe dua
El cen e
i
el FUR pe den; I'hin e land guanya.
E apa
8.
Descen ali zació amb pe dua
To s pe den; el cen e é una axa de pe dua més al a
que I'hin e land.
Ba celona, dins d'aques s esquemes d'e olució
economica
i
u bana, se si ua ia p obablemen en
I'es adi
2
de la p ime a classi icació i en el
7-8
de la
segona. Cal ema ca que I'e olució de les FUR
eu opees po a cap als es adis
6-7-8,
en els quals es
p odueix semp e una pe dua de població pe pa del
cen e u ba. La endencia ac ual i compa a i a a les
ciu a s eu opees ens ma ca doncs una con inu'i a de
la descen ali zació, amb pe dua de les uncions
de cen al business dis ic , amb desplacamen de la
població més ica als a o es, amb desplacamen
ambé de les seus d'emp eses cap a la segona i
e ce a co ones, amb disminució en conseqüencia
dels p oblemes de conges ió al cen e de la ciu a .
Simpli ican i ba ejan els es adis
7
del model u ba i
I'es adi
2
del model economic ens obem amb una
a ea me opoli ana de Ba celona en p océs len de
desconcen ació d'ocupació i més apid de població,
amb un inici de consolidació de subcen es, amb
o es demandes insa is e es d'in as uc u a de
anspo s, espec acula inc emen en el nomb e
de ehicles p i a s, amb consolidació del sec o
se eis d'al i baix alo a egi a la ciu a de Ba celona
i amb aslla dels sec o s indus ials cap als a o es
de I'a ea me opoli ana.
,
Pe o, p obablemen , el e que ca ac e i za Ba celona
espec e I'e olució ecen d'al es ciu a s eu opees
no és an la se a si uació en un d'aques s es adis en
algun momen en el emps, sinó mes a ia la api-
desa amb la qual s'es an p oduin els can is
i
la
cele i a amb la qual la ciu a s'es a mo en en e un
es adi i el següen .
Aques és un enomen de ec a ja ambé en les
analisis de p ocessos d'indus iali zació. Quan més
a d comenca la indus iali zació més apid és el
p océs. Ba celona i Ca alunya, en gene al, an inicia
la e olució indus ial amb poc e a d espec e a la
es a d'Eu opa i pe an an pode e un p océs
ela i amen anquil d'indus iali zació i de can i u ba
pe adap a -se a aques a indus iali zació.
Ba celona i Ca alunya han comenca la e olució del
sec o e cia i o del sec o de la in o mació amb un
o e a d i sense ha e acaba enca a de consolida -
se com a a ea d'indus iali zació a ancada i compe-
i i a in e nacionalmen . Pe an , la apidesa dels
can is hau a de p o oca o es ensions en el e i o i
i en els sec o s econo nics.
&
La simul ane'i a de p ocessos en decli i i p ocessos
en expansió poden p o oca o es con adiccions i
di icul a s:
-
Enca a no hem acaba la subu bani zació
i
la
c eació de subcen es me opoli ans i ja es em
inician o es ope acions de eu bani zació del con inua sen , en e mes uncionals i no Qnica-
cen e de la ciu a . men en e mes de població, una g an me opoli
eu opea.
-
Enca a no hem acaba la in as uc u a de
anspo s i comunicacions ia ies (cin u ons de En un ecen es udi sob e les ciu a s eu opees
onda, Cin u ó del Li o al, Túnel del Tibidabo, eali za pe la Da a ancesa, Ba celona se si ua en
Au opis a del Ga a
...
)
i ja ens obem amb la la classe
3,
jun amen amb Mad id, Munic, F ank u ,
necessi a de e la no a in as uc u a de Roma, B ussel.les i Ams e dam. A la classe
1
es
comunicacions de la e olució de la in o mació oben Lond es i Pa ís, i a la
2,
Mila. La conclusió de
(To e de Telecomunicacions, Cable ~p ic, I'es udi ema ca la endencia cap a la consolidació del
Telepo s..
.)
.No d del Sud.. Hi ha una cla a endencia a alla ga
la megalopolis cen al eu opea cap al sud.
-
Enca a no enim me o a I'a ea me opoli ana ni
exp és egional a la FUR i ja hem de pensa pe on La combinació d'una ce a
em passa el TGV que ens connec a amb Pa ís i
Mila. .deg adació de les es uc u es, ac i i a s, equipa-
men s i paisa ges d'algunes de les egions sob e-
-
Enca a no hem e la in as uc u a de sane- ca egades de les p ime es e olucions indus ials
jamen i depu ació d'aigües esiduals i ja la nos a i I'a ac iu especí ic de les egions me idionals:
socie a del lleu e eclama I'us con inua de les desen olupamen d'ac i i a s u ís iques i ece ca
pla ges du an o I'any. d'un ambien més ame, que a au quad es i p o-
essionals quali ica s
...
bene icia essencialmen el
-
Enca a no enim els polígons indus ials no d del sud: el midi ances, el no d-es d1Espanya1
u bani za s i ja ens eiem obliga s a e pa cs el cen e-no d d'l alia, que són les e es de
ecnologics i pa cs e cia is. c eixemen , d'a en u a, de la e ce a e olució
indus ial i de la (p ime a?) e olució dels se eis..
-
Enca a no hem log a c ea g ans g ups econo-
mics locals i ja ens obem en plena in e nacio- En un esum d'aques es udi elabo a pel Pla Es a egic
nali zació de I'economia. de Ba celona la si uació compa a i a de la ciu a en
el con ex de les ciu a s eu opees és: millo en
-
Enca a no hem assoli el ni ell de se eis i in as uc u es i ac i i a s ecnopoli anes, a ic de
p es acions socials dels pa'isos eu opeos i ja ens I'ae opo i ni ell cul u al; simila a d'al es ciu a s en'
qües ionem els onamen s de I'Es a del benes a , ubicació de mul inacionals, quad es ecnics, in es i-
gació, uni e si a s, placa inance a, i es i salons
-
Enca a no hem assoli el ni ell de se eis come cials, ciu a de cong essos, p emsa i a s
mínims d'in as uc u a publica i polí ica social i ja g a iques; i mes des a o able en c eixemen
olem se objec o s d'impos os. demog a ic, po i elecomunicacions.
-
Enca a no hem esol la in eg ació cul u al Aques diagnos ic enllaca pe ec a en amb I'objec iu
de I'emig ació ag ícola al sec o indus ial quan inicial del Pla Es a egic, que és
ja hem de o ma els ecnics de I'economia pos in-
dus ial. a e que Ba celona es consolidi com una me opoli
emp enedo a eu opea; amb incidencia sob e la
Ba celona es eu doncs obligada a endega mac o egió on geog i icamen se si ua; amb una
simul aniamen di ícils, complexos, cos osos i de quali a de ida mode na, equilib ada socialmen i
egades con adic o is p ocessos de can i si ol o amen a elada en la cul u a medi e ania..
24
I
I