Model d'anàlisi econòmica i territorial i model d'intervenció del Pla Estratègic

In e enció a les Jo nades P esen i Fu u de I'Economia Ca alana No emb e 1989 Ex-di ec o de Se eis de P omoció EconBmica de la Mancomuni a de Municpis de ZQ ea me opoli ana de Ba celona i Ge en de la Uni e si a de Ba celona SUMARI 1. In oducció. 2. El model d'analisi economica i e i o ial. 3. El model de decisió i el model d'execució. Annex. Una no a sob e el lloc de I'a ea me o- poli ana de Ba celona dins dels models d'e o- lució u bana i d'e olució economica i de Ba ce- lona dins del con ex de les g ans ciu a s eu o- pees. 1. In oducció Dues són les qües ions a les quals old ia ad eca -me en aques es ,pagines: - Quin model d'analisi economica i e i o ial és u il pe a Ca alunya? - Quin model de decisió i execució pública es eque eix espec e al e i o i? El p ime pun , onamen a en els coneixemen s, ens ha de pe me e elabo a eo ies i models. El segon pun a e e encia al p océs de planejamen o de decisió i és el nexe en e coneixemen i acció o gani zada i acional. He de di que, en aques s momen s, Ca alunya hau ia d'es a mol més p eocupada de sabe com o gani za el seu model de decisió pública i el seu model d'exe- cució de les ac uacions que no pas pel model d'ana- lisi, el qual c ec since amen que els coneixemen s de la eali a de Ca alunya i la compa ació amb egions semblan s ens el an ben e iden . 2. El model d'analisi economica i e i o ial La me a in e p e ació pe sonal és que el model de xa xa u bana, i no xa xa coma cal, és el que s'es a aplican a o es les egions semblan s a la nos a. Simpli ican , pe b e e a , I'analisi de I'economia i el e i o i ca ala s:ha de onamen a , pe aques o d e, en es emes: - El pape de la me opoli de Ba celona dins la xa xa eu opea i mundial de me opolis i les . ans o macions economiques i e i o ials que la inno ació ecnologica i la in e nacionali zació c eixen de I'economia es an p o ocan . - El uncionamen de les elacions economiques i e i o ials en e la capi al de Ca alunya i la xa xa de ciu a s ca alanes. - El uncionamen de les B ees locals ca alanes al ol an dels cen es u bans. En aques ni ell alguna coma ca, es ic segu , esul a a u il com a ma c analí ic de la si uació local. El p ime ni ell d'analisi de I'economia i el e i o i ca ala eque eix el mapa, com a mínim, dlEu opa. Un ecen es udi de la Da a a pe ec amen el diagnos ic. Ens obem amb un model eu opeu desequilib a . Una megalopoli cen al i una Ba celona pe i e ica pe o en la línia d1expansiÓ de la megalopoli cap al no d del sud: la sise ia ciu a eu opea. Tenim un model desequilib a pe que Ba celona és pe i e ia del mo- del eu opeu. L'eix cen al eu opeu queda a e o ca p obablemen pels ecen s esde enimen s dels paisos de I'Es i aixo po can ia la posició geoes a egica de Ba celona. Aques és el model que pod íem ca aloga com oligopolís ic. Un nomb e ela i amen edu'i de ciu a s eu opees ha d'u ili za la se a economia i el seu e i o i pe compe i en e elles. Aques és el model que els au o s al ol an del P oge o Milano -en- dega , pe ce , pel go e n egional de la Llomba dia- de ensen; el model que Pa ís in en a lide a pe mi ja de la Regió de ~'ile de F ance i d'o gani zacions com Me opolis; el model que, al seu ni ell, Ba celona in- en a de ensa amb ope acions com els Jocs Olímpics i mi jancan el lide a eu opeu en el lobby comuni a i de les Eu ociu a s. També és el model que Ca alunya ha de de ensa a les egions eu opees comuni a ies. Un model que, com mol bé ha elabo a R. Camagni pe a Mila, es basa en inno ació, compe encia i po- de . Un model basa en les uncions de capi ali a de la me opoli. El segon ni ell d'analisi eque eix el mapa de la xa xa u bana a Ca alunya sense coma ques i amb un Únic pun neg e cen al que abas a o el con inu u bs de I'a ea me opoli ana de Ba celona. Aques és el model monopolis ic de I'economia i el e i o i ca ala. El model que inspi a o s els nos es odis i amo s. El model de la capi al de Ca alunya que o s c i iquem pe o a la qual ningú no ol enuncia . Aques model que despe a eno mes .sen imen s. de o ipus es a ambé analí icamen p ou cla . Tenim una as a li e a u a economica egional que ens explica p o- cesos de di usió i concen ació, de sp ead and backwash. Un model que sabem bas an bé com unciona en el emps. Un model eno memen sensible a la conjun u a economica. Un model anali za a bas- amen an en e mes u bans com en e mes eco- nomics. Un model que ens si ua en els es adis 7-8 dels es udis de Cheshi e-Hay o en I'es adi 2 del model de dinamica u bana que Van Den Be g-Klaasen an p esen a a només uns mesos a Ba celona, en una eunió dlEu ociu a s (sob e aques s models d'analisi, el lec o oba a més de alls en I'annex que s'adjun a). Un model en el qual es posen en e idencia o es les con adiccions de la ciu a , del e i o i i de I'economia ca alanes. Un model que ens pa la d'una subu ba- ni zació no consolidada i al ma eix emps de I'inici de la ~gen i icació~ del cen e deg ada de Ba celona, d'una e cia i zació no consolidada i d'un p océs d'indus iali zació que es a buscan el seu lloc en I'economia in e nacional. El model que econeix explíci amen que el u u de I'economia i el e i o i de qualse ol ind e de Ca a- lunya depen de Ba celona-capi al. El model del monopoli, del colonialisme, del cen alisme de Ba - celona espec e al e i o i ca ala; pe o ambé la base onamen al del desen olupamen de la es a de Ca alunya. Aques és el model que ha d'explica la di usió del c eixemen en el e i o i i I'especiali zació complemen a ia del e i o i ca ala en unció dels a an a ges i desa an a ges de la ciu a de Ba - celona. Finalmen , a ibem al da e ni ell de I'analisi. A I'a- nalisi de les a ees uncionals al ol an dels nuclis u bans. Aques a é ambé el seu esquema analí ic p opi. És o aques conjun de models de po encial endogen que I'e apa de c isi a posa de mani es i que ol onamen a el c eixemen en els ac o s i els po encials endogens. És aquí on so geix el model més compe i iu sob e I'economia i el e i o i, enca a que, en mol s casos, els a an a ges compa a ius són e iden s i ma quen ja I'especiali zació uncional del e i o i. Aques a és I'analisi a aplica a les a ees u banes uncionals (no a les coma ques his o iques). ees u banes uncionals que alguns anomenen, pel que a a I'analisi eo ica, dis ic es indus ials i d'al es ile es de p oducció i que ben poc enen a eu e amb les coma ques del me ca se manal dels anys en a ni amb I'a egi de coma ques de 1989. Hem de ema ca que aques ni ell ambé és alid dins de I'a ea me opoli ana i que ambé hi ha analisis locals a e com, pe exemple, la e lexió sob e la Ciu a Vella o a qualse ol al a a ea amb ca ac- e ís iques p opies di e encials. Si algun dia es a una mani es ació pe a I'equilib i e i o ial de Ca alunya, no hi ha dub e que es a a encapcalada pels ba is ma gina s me opoli ans i no pe les coma ques. El model eo ic esul a doncs bas an cla o i que el uncionamen eal a cada un dels ni ells eque eix enca a mol s es udis, analisis i hipo esis. 3. El model de decisió i el model d'execució Més que el model eo ic, el que ha de p eocupa -nos, doncs, és que, en aques momen , no hi hagi pe a I'economia i el e i o i ca ala un sis ema de decisió i execució o gani za que s'adap i al model economic e i o ial p esen a . E iden men , es em pa lan del model de decisió i d'execució públics que han de complemen a els mecanismes del sec o p i a . El sec o p i a , com a conseqüencia de la c isi economica, s'ha adap a , o ca auma icamen pe o s'ha adap a , als can is i les ans o macions es uc u als p odu'ides des de la c isi del pe oli. En can i, el nos e sec o públic, o i el o can i d'o gani zació pública que ha signi ica I'Es a de les Au onomies, no s'adap a enca a a les necessi a s que el model de uncionamen de la eali a economica i e i o ial ac ual eque eix. Pe di -ho de mane a b eu, en I'analisi eo ica, al com ho exp essen els ecnics en sis emes u bans, s'ha passa d'un esquema je a quic de I'es uc u a u bana a una analisi de ne wo ks. En can i, I'Adminis ació pública con inua man enin un esquema d'o gani zació eminen men je a qui za que di icul a eno memen la p esa de decisions i la se a execució. Calen esquemes de decisió i d'execució que enquin amb la dinamica u opica i pa ali zan de les compe encies exclusi es classi icades je a quicamen pe ni ells de go e n. És u opic pe que di ícilmen es po oba una compe encia que ealmen sigui compe encia exclusi a d'un sol ni ell. Que ol di , pe exemple, compe encia exclusi a en polí ica indus ial o en polí ica ecnologica? No ol di es. I és pa ali zan pe que la osca i complexa in e p e ació del ex os cons i ucionals, dels es a u s i de les lleis mal e es dóna als esponsables públics I'excusa pe eu e's les esponsabili a s de sob e. Només cal que anomenem alguns exemples ecen s pe en end e el que ull di : cen als nuclea s, cin u ons de Ba celo- na, pon de la Baells, inancamen del anspo públic, Jocs Olímpics, es iccions dlaigua i an s al es emes en busca del go e n pe du . És pe aixo que són necessa is nous models de decisio pe a on a els ep es que es plan egen a cada un dels es ni ells e i o ials d'analisi exposa s mes amun . Necessi em un model de decisió pe a on a els ep es de ni ell 1, els ep es de la me opoli de Ba celona. L'es o c més impo an que s'es a po an a e me en aques ni ell és el Pla Es a egic de Ba celona. Un pla es a egic que so osamen és de o es les 162 ins i ucions pa icipan s i que malau adamen é absencies massa no ables. L'expe imen del Pla Es a egic c ec que és un p ime pas cap a una no a o ma de plani icació ligh , menys je a qui zada i menys e i o ial. S'adap a mol bé al apid p océs de ans o mació de la nos a socie a i és el p ime in en de enca amb el model je a quic de decisions i es abli un model de decisions es a egiques pe consens. Po se aques in en de enca el model je a quic de decisió i dlassegu a abans el consens p e i en e agen s públics i p i a s po explica una d'aquelles absencies no ables de les quals pa la a. Al ni ell 2, el de la xa xa u bana de ciu a s a Ca alunya, ambé manquen esquemes aonables de decisió i execució. En aques ni ell, ens obem, en p epa ació, un Pla Te i o ial de Ca alunya i un al e de la Regió I, en la essan mes u banís ica, o amb p og ames sec o ials ela ius a indús ia, come c, aigües, ca e e es, e c. C eiem que en aques s momen s domina o amen I'ac uació del dia a dia en on d'un mecanisme de decisió més o gani za . Dominen els o ganismes de ges ió a cu e mini en on dels o ganismes de e lexió i ac uació a lla g e mini. A aques ni ell s'han d'es abli ja les opcions es a- egiques a escala e i o ial i economica de la egió me opoli ana. Al ni ell 3, el model de decisió és eno memen complex. La c eació de les coma ques ha c ea una expec a i a de mecanisme de decisió que, a la eali a , no unciona. A escala me opoli ana, la desapa ició de la Co po ació Me opoli ana, i a o a Ca alunya, el p océs de desapa ició de les Dipu acions eliminen els pocs exemples cla s de mecanismes sup amunicipals de decisió i execució sob e el e i o i. E iden men , queden les au o i a s locals de la xa xa u bana, que no són els 900 municipis i escaig que enim a Ca alunya, sinó que són aquells que es poden conside a u bans (els de més de 15.000 habi an s que assenyalen els au o s de la ponencia o les municipalies de ensades pe en Casassas i Clusa?) i ' que enen una capaci a mínima signi ica i a d'ac uació sob e el e i o i. I e iden men , queden ambé o s els o ganismes sec o ials de la Gene ali a que cada cop s'es an con e in més en els p o agonis es locals de I'ac uació economica i e i o ial. Cap on ha d'ana el model de decisio i execució públic de Ca alunya pe e on al ep e de ans o mació economica i e i o ial dels p ope s anys? Hi ha alguna al e na i a pe e i a I'alianca en e el cen alisme egional i el localisme municipal? Només demana ia dues ca ac e ís iques a aques nou model al e na iu. P ime , que enqui I'esquema je a qui za de p esa de decisions de dal a baix i assegu i una es a egia de consens en e ni ells de go e n i en e agen s públics i agen s p i a s. Cal una es a egia economica i e i o ial de país. Sense una es a egia d'aques . ipus di ícilmen pod an se execu ades les ac uacions que necessi en els es ni ells d'analisi. Segon, que es enquin les endencies cen ali zado es en I'execució de les ac uacions. Un cop es able a I'es a egia de consens s'ha de agmen a el p océs d'execució de decisions pe al d'assegu a una ges ió e icien i apida. El model agmen a de les ac uacions és la endencia que el p esen ja es a po- san de mani es i que el u u acaba a de consolida . En de ini i a, ull acaba dien que la nos a economia i el nos e e i o i en aques p océs an accele a de can i no es poden pe me e el luxe de no eni esquemes cla s de decisió i ges ió. En cada un dels es ni ells d'analisi hi ha mol es decisions a p end e; els ecu sos són limi a s i el emps que ens dóna la compe i i i a in e nacional, enca a més. L'es a egia de consens no po espe a i la eali zació de les ac uacions ampoc. Annex. Una no a sob e el lloc de I'a ea me opoli ana de Ba celona dins dels models d'e olució u bana i d'e olució economica i de Ba celona dins del con ex de les g ans ciu a s eu opees L'analisi compa a i a de I'e olució de les g ans a ees - u banes pe me de ec a algunes línies cla es de ans o mació de les ciu a s. E iden men , cada ciu a ha de alo a aques es e apes de mane a indi idual i enin en comp e les se es p opies ca ac e ís iques, pe o la compa ació de ciu a s ha pe mes una simpli icació eo ica dels complexos p ocessos de ans o mació economica i u bana de les g ans ciu a s. P esen em a con inuació dos exemples d'aques s esquemes eo ics: un, cen a en I'e olució economica de la ciu a i un al e en I'e olució u bana. Aixo ens ha de pe me e ca ac e i za compa a i amen Ba ce- lona dins del p océs d'e olució i ans o mació de les ciu a s. L. an den Be g, L.H. Klaassen i J. an den Mee (1989) assenyalen les següen s e apes: E apa 1. lndus iali zacio P io i a maxima al c eixemen economic Locali zació de g ans indus ies Desen olupamen del anspo públic local E apa 2. lnc emen del sec o se eis i del anspo Rapid inc emen de la p ospe i a Rapid inc emen de la p opie a de ehicles Al a p io i a de I'expansió de la in as uc u a del anspo pe pa de la polí ica go e namen al Rapid c eixemen del nomb e d'o icines E apa 3. Valo ació c eixen de I'en o n ambien al lnc emen del p eu de I'ene gia Disminució de la dimensió de la amília Més pes en la polí ica del go e n del anspo pú- blic, la eno ació de la ciu a i la plani icació e i- o ial E apa 4. lnc emen del sec o de la in o mació Fo a in o ma i zacio de la socie a A enció c eixen a la pe i a i mi jana emp esa lnc emen es uc u al del emps de lleu e També podem p esen a la classi icació pe e apes de desen olupamen u ba de i ada dels es udis endega s pe la Comuni a Economica Eu opea (Cheshi e and Hay, 19891, sob e les 122 p incipals a ees u banes uncionals de més de 300.000 habi an s. No malmen , amb la di icul a que en anyen les compa acions in e nacionals, es ca ac e i za I'e olució u bana segons el c eixemen demog a ic ela iu de es ambi s: el cen e, I'hin e land i la egió u bana uncional (FUR). El cen e es conside a com el con inu u ba cen al; I'hin e land e de ini pe I'a ea que in eg a el me ca labo al de desplacamen dia i al eball, men e que la FUR equi al a la egió me opoli ana en sen i ampli. En el cas de Ba celona, i enca a que I'equi alencia po se discu ible, podem conside a el cen e com la ciu a de Ba celona, I'hin e land com I'a ea me opo- li ana de 27 municipis i la FUR com la egió me opo- li ana de 162 municipis ( egeu els eballs elabo a s pe la Co po ació Me opoli ana de Ba celona sob e aques ema i, en especial, di e sos eballs de M. Es eban i J. Se a sob e mobili a i de inició Tal com diuen Be g, Klaassen i Mee , .la ciu a cen al d'ambi s e i o ials). s'es a buidan .. E apa 1. Cen ali zació amb pe dua El cen e, I'hin e land i la FUR pe den població; la axa de pe dua del cen e és meno que a I'hin- e land. E apa 2. cen ali zació absolu a El cen e guanya; I'hin e land i el FUR pe den. E apa 3. Cen ali zació ela i a El cen e i el FUR guanyen; I'hin e land pe d. E apa 4. Cen ali zació ela i a To s guanyen; la axa i el c eixemen del cen e són més al s que a I'hin e land. E apa 5. Descen ali zació ela i a To s guanyen; la axa de c eixemen del cen e és meno que a I'hin e land. E apa 6. Descen ali zació absolu a El cen e pe d; I'hin e land i el FUR guanyen E apa 7. Descen ali zació amb pe dua El cen e i el FUR pe den; I'hin e land guanya. E apa 8. Descen ali zació amb pe dua To s pe den; el cen e é una axa de pe dua més al a que I'hin e land. Ba celona, dins d'aques s esquemes d'e olució economica i u bana, se si ua ia p obablemen en I'es adi 2 de la p ime a classi icació i en el 7-8 de la segona. Cal ema ca que I'e olució de les FUR eu opees po a cap als es adis 6-7-8, en els quals es p odueix semp e una pe dua de població pe pa del cen e u ba. La endencia ac ual i compa a i a a les ciu a s eu opees ens ma ca doncs una con inu'i a de la descen ali zació, amb pe dua de les uncions de cen al business dis ic , amb desplacamen de la població més ica als a o es, amb desplacamen ambé de les seus d'emp eses cap a la segona i e ce a co ones, amb disminució en conseqüencia dels p oblemes de conges ió al cen e de la ciu a . Simpli ican i ba ejan els es adis 7 del model u ba i I'es adi 2 del model economic ens obem amb una a ea me opoli ana de Ba celona en p océs len de desconcen ació d'ocupació i més apid de població, amb un inici de consolidació de subcen es, amb o es demandes insa is e es d'in as uc u a de anspo s, espec acula inc emen en el nomb e de ehicles p i a s, amb consolidació del sec o se eis d'al i baix alo a egi a la ciu a de Ba celona i amb aslla dels sec o s indus ials cap als a o es de I'a ea me opoli ana. , Pe o, p obablemen , el e que ca ac e i za Ba celona espec e I'e olució ecen d'al es ciu a s eu opees no és an la se a si uació en un d'aques s es adis en algun momen en el emps, sinó mes a ia la api- desa amb la qual s'es an p oduin els can is i la cele i a amb la qual la ciu a s'es a mo en en e un es adi i el següen . Aques és un enomen de ec a ja ambé en les analisis de p ocessos d'indus iali zació. Quan més a d comenca la indus iali zació més apid és el p océs. Ba celona i Ca alunya, en gene al, an inicia la e olució indus ial amb poc e a d espec e a la es a d'Eu opa i pe an an pode e un p océs ela i amen anquil d'indus iali zació i de can i u ba pe adap a -se a aques a indus iali zació. Ba celona i Ca alunya han comenca la e olució del sec o e cia i o del sec o de la in o mació amb un o e a d i sense ha e acaba enca a de consolida - se com a a ea d'indus iali zació a ancada i compe- i i a in e nacionalmen . Pe an , la apidesa dels can is hau a de p o oca o es ensions en el e i o i i en els sec o s econo nics. & La simul ane'i a de p ocessos en decli i i p ocessos en expansió poden p o oca o es con adiccions i di icul a s: - Enca a no hem acaba la subu bani zació i la c eació de subcen es me opoli ans i ja es em inician o es ope acions de eu bani zació del con inua sen , en e mes uncionals i no Qnica- cen e de la ciu a . men en e mes de població, una g an me opoli eu opea. - Enca a no hem acaba la in as uc u a de anspo s i comunicacions ia ies (cin u ons de En un ecen es udi sob e les ciu a s eu opees onda, Cin u ó del Li o al, Túnel del Tibidabo, eali za pe la Da a ancesa, Ba celona se si ua en Au opis a del Ga a ... ) i ja ens obem amb la la classe 3, jun amen amb Mad id, Munic, F ank u , necessi a de e la no a in as uc u a de Roma, B ussel.les i Ams e dam. A la classe 1 es comunicacions de la e olució de la in o mació oben Lond es i Pa ís, i a la 2, Mila. La conclusió de (To e de Telecomunicacions, Cable ~p ic, I'es udi ema ca la endencia cap a la consolidació del Telepo s.. .) .No d del Sud.. Hi ha una cla a endencia a alla ga la megalopolis cen al eu opea cap al sud. - Enca a no enim me o a I'a ea me opoli ana ni exp és egional a la FUR i ja hem de pensa pe on La combinació d'una ce a em passa el TGV que ens connec a amb Pa ís i Mila. .deg adació de les es uc u es, ac i i a s, equipa- men s i paisa ges d'algunes de les egions sob e- - Enca a no hem e la in as uc u a de sane- ca egades de les p ime es e olucions indus ials jamen i depu ació d'aigües esiduals i ja la nos a i I'a ac iu especí ic de les egions me idionals: socie a del lleu e eclama I'us con inua de les desen olupamen d'ac i i a s u ís iques i ece ca pla ges du an o I'any. d'un ambien més ame, que a au quad es i p o- essionals quali ica s ... bene icia essencialmen el - Enca a no enim els polígons indus ials no d del sud: el midi ances, el no d-es d1Espanya1 u bani za s i ja ens eiem obliga s a e pa cs el cen e-no d d'l alia, que són les e es de ecnologics i pa cs e cia is. c eixemen , d'a en u a, de la e ce a e olució indus ial i de la (p ime a?) e olució dels se eis.. - Enca a no hem log a c ea g ans g ups econo- mics locals i ja ens obem en plena in e nacio- En un esum d'aques es udi elabo a pel Pla Es a egic nali zació de I'economia. de Ba celona la si uació compa a i a de la ciu a en el con ex de les ciu a s eu opees és: millo en - Enca a no hem assoli el ni ell de se eis i in as uc u es i ac i i a s ecnopoli anes, a ic de p es acions socials dels pa'isos eu opeos i ja ens I'ae opo i ni ell cul u al; simila a d'al es ciu a s en' qües ionem els onamen s de I'Es a del benes a , ubicació de mul inacionals, quad es ecnics, in es i- gació, uni e si a s, placa inance a, i es i salons - Enca a no hem assoli el ni ell de se eis come cials, ciu a de cong essos, p emsa i a s mínims d'in as uc u a publica i polí ica social i ja g a iques; i mes des a o able en c eixemen olem se objec o s d'impos os. demog a ic, po i elecomunicacions. - Enca a no hem esol la in eg ació cul u al Aques diagnos ic enllaca pe ec a en amb I'objec iu de I'emig ació ag ícola al sec o indus ial quan inicial del Pla Es a egic, que és ja hem de o ma els ecnics de I'economia pos in- dus ial. a e que Ba celona es consolidi com una me opoli emp enedo a eu opea; amb incidencia sob e la Ba celona es eu doncs obligada a endega mac o egió on geog i icamen se si ua; amb una simul aniamen di ícils, complexos, cos osos i de quali a de ida mode na, equilib ada socialmen i egades con adic o is p ocessos de can i si ol o amen a elada en la cul u a medi e ania.. 24 I I