Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de
Ba celona’92
O iol Nel·lo
Di ec o de l’Ins i u d’Es udis Me opoli ans
El Cen e d’Es udis Olímpics (CEO-UAB) publica eballs amb l’objec iu de acili a el deba cien í ic. La inclusió d’aques
ex no limi a una u u a publicació pe pa de l’au o , que conse a la o ali a dels seus d e s. Queda e minan men
p ohibida la ep oducció, o al o pa cial, d’aques a publicació sense el consen imen p e i del seu au o .
Aques ex és la ansc ipció de la in e enció del S . O iol Nel·lo en el Cu s Uni e si a i sob e Olimpisme que a
o gani za el Cen e d’Es udis Olímpics (CEO-UAB) el mes de eb e de 1992.
Re . WP003
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
2
Pe e e e ència a aques documen , podeu u ili za la següen e e ència:
Nel·lo, O iol (1992): Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92 [a icle en línia]. Ba celona:
Cen e d’Es udis Olímpics UAB. [Consul a : dd/mm/yy] <h p://olympics udies.uab.es/pd /wp003_ca .pd >
[Da a de publicació: 1992]
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
3
De què pa lem quan ens e e im a l'u banisme de Ba celona?
De què pa lem quan ens e e im a l'u banisme de Ba celona en elació amb els Jocs Olímpics? No a
gai e, un edi o em demana a de con ibui amb un pe i a icle sob e Ba celona a una publicació que
eien sob e les g ans ciu a s del món. Ell ma eix me'n sugge ia el í ol. P oposa a que es digués:
"Ba celona, ciu a de desen olupamen a qui ec ònic". E a el da e í ol que a mi se m'hau ia acudi :
"Ba celona, de àb ica d'Espanya a o icina d'Eu opa"; "Ba celona, de ciu a indus ial a cen e de
se eis"; "Ba celona, la ans o mació d'una me òpoli medi e ània"; "Ba celona, de la ciu a de les
bombes a l'Eu ociu a "; i an s í ols. Pe ò no, "Ba celona, ciu a de desen olupamen a qui ec ònic". Ell
es pensà que in e nacionalmen Ba celona és coneguda i econeguda sob e o pels seus alo s
u banís ics i a qui ec ònics. És un dels g ans ac ius de la p omoció in e nacional de la ciu a .
Els Jocs Olímpics han de eni - i es an enin ja - e ec es impo an íssims sob e aques
desen olupamen u banís ic i a qui ec ònic. Po encia an uns elemen s i no uns al es, pe ò en o cas
can ia an adicalmen l'es uc u a u banís ica de la ciu a .
En aques a con e ència ull ac a de quines són aques es conseqüències.
La me a idea és que no ens podem en end e si conside em els Jocs i les ope acions u banís iques
que hi an associades com a peces aïllades que uncionen d'aco d amb lògiques p òpies. Aques es
ope acions es po en a e me sob e una ciu a que é una adició, que é uns p oblemes i que é un
ma c de coneixemen a ís ic i u banís ic. Pe an , és en elació amb aques con ex que han de se
en eses les in e encions.
En p ime lloc pa la é dels an eceden s: sob e quina ciu a es em ac uan ? Quins són els seus
p oblemes? En segon lloc: quina e a la polí ica u banís ica que des de l'Ajun amen de la ciu a ,
sob e o , s'es a a aplican ins a la nominació olímpica? inalmen , passa em a eu e com s'inse eixen
les ac uacions u banís iques en el pe íode olímpic, en aques a lògica de ciu a .
Els an eceden s immedia s ( ins al 1979)
La ciu a de Ba celona, al com la coneixem a a, é una his ò ia lla ga, pe ò és ui , sob e o , d'un
pe íode de c eixemen ex ao dina i que a des de la i de la dècada dels 50 ins al començamen de la
dècada dels 70. Pa lo de la ciu a eal, no del municipi de Ba celona; és a di , pa lo d'aquell conjun de
municipis que unciona com una sola uni a : econòmica; de mobili a ; de me ca de eball; cul u al, i
ins i o , de e e ència simbòlica.
Aques a ciu a , en e el inal dels 50 i el començamen dels 70, dobla la se a població. Passa de eni
un milió i mig d'habi an s, a eni -ne més de es.
Aques c eixemen é mol a implan ació, sob e o , a la pe i è ia i no an a la ciu a , que només guanya
mig milió d'aques milió i mig de pe sones.
La aó de la ase his ò ica d'aques c eixemen es p odueix en un con ex polí ic mol pa icula , sense
cap con ol democ à ic sob e les ins i ucions.
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
4
Aques c eixemen é e ec es mol g eus sob e l'es uc u a de la ciu a . El c eixemen u banís ic e a
p àc icamen inexis en i al amen ine icaç, pe la inep i ud d'aquells que l'ha ien d'aplica . Hi a ha e
una manca mol gene al d'in e sió en ob a i en se eis públics. El esul a e a una ciu a ex emamen
mal do ada d'equipamen s i d’in as uc u es, amb una densi a de població p àc icamen asià ica. La
ciu a cen al, en aques s cen quilòme es que són la ciu a de Ba celona, enia més de 17.000
habi an s pe quilòme e quad a . Densi a mol di ícil de oba en cap ciu a eu opea.
Quins són els p incipals p oblemes. D'on a anquen aques s p oblemes? El p incipal és que la ciu a ,
p i ada de qualse ol o ma de planejamen se iosa i amb el c eixemen ex ao dina i de població, é un
sol elemen que condiciona el desen olupamen de la ciu a . Aques elemen és el p eu del sòl.
Com ac uen els p eus del sòl? Seleccionan unes ac i i a s i deixan unes al es. Ba celona és una
ciu a que gi a al ol an d'una única zona on hi ha la majo ia de se eis que és el cen e del sis ema de
comunicacions de la ciu a . Un sis ema de comunicacions ex ao dinà iamen adial pel que a a la
xa xa de e oca ils de odalia, de me o i d'au obús. Això a - i en aques pe íode enca a més - que
només un lloc de la ciu a , que en di íem l'Eixample en un sen i ampli, es igui ben comunica .
Una si uació d'aques a mena, sense cap polí ica u banís ica que ho impedeixi, sense cap polí ica del
anspo públic que ho mode i, é incidència en el p eu del sòl. En aques s p eus es di e encia aques a
pa de la ciu a espec e de la es a i els p eus pugen aquí ex ao dinà iamen . Veiem com al cen e de
Ba celona comencen a desapa èixe algunes ac i i a s. Ac i i a s que es oben en mala posició pe a
compe i en el me ca del sòl, ac i i a s que eque eixen g ans supe ícies, com les indús ies. També
desapa eix la esidència, pe ò no pas o a la esidència, només la d'aquells que no poden pe me e's
de paga un habi a ge del cen e de la ciu a o que necessi en mol espai: amílies nomb oses i
amílies d'ing essos baixos.
Aques a polí ica del sòl a que el c eixemen de la població s'es engui pe la pe i è ia. En aques a
època, la polí ica del anspo global ac a de comunica cada egada més els ex ems amb el cen e.
Així, la impo ància del cen e enca a augmen a més i, en augmen a , enca a puja més el p eu del sòl.
Pe això, cada egada la població augmen a en una pe i è ia més llunyana. Ningú no pensa en polí ica
de anspo ci cula i se segueixen les polí iques adials.
El esul a és que, men e o a la població c eix en e mes absolu s en e els anys 50 i 80, el nomb e
d'habi an s de l'Eixample passa de 550.000 a 386.000.
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
5
Això é es conseqüències:
? Una pa impo an de la població esde é subu bana, en à ees me opoli anes ex ao dinà iamen
mal equipades, ex ao dinà iamen mal comunicades i summamen denses.
? L'ac i i a indus ial desapa eix del cen e de la ciu a , desapa eix p àc icamen o a.
? La pa cen al de la ciu a s'en elleix, d'una banda i de l'al a, és l'habi a ge de la gen més
acabdalada de la ciu a . El esul a ha es a esumi pe un sociòleg, An oni Dubós, i al es
companys que an e un es udi al començamen dels anys 70 pe a un núme o de la e is a Cau,
del Col·legi d'A qui ec es, i que i ula en i ònicamen "La G an Ba celona": La Ba celona de les
densi a s de Calcu a, la Ba celona dels equipamen s inexis en s, la Ba celona de la conges ió del
ànsi , la Ba celona de la deg adació.
Sembla que és el ma eix que passa, en més o menys g au, en al es ciu a s eu opees, en ciu a s
i alianes, pe exemple. Pe ò el e d'adona -se les quines condicions en què es oben a que, en no
ha e -hi cap o ganisme de mediació, els cos os socials siguin ex ao dinà iamen al s, més al s que
en mol s al es països eu opeus.
Aques a és la si uació que els ajun amen s de l'À ea me opoli ana en gene al, i l'Ajun amen de
Ba celona en pa icula , es oben el 1979 quan són elegi s. L'any 1979 hi ha dos pun s impo an s:
? L'eno me expec a i a amb què aques s ajun amen s són ebu s i l'eno me p essió que aques s
ajun amen s pa eixen i a la qual són so mesos pe la majo pa de la població, al menys en
aques p ime pe íode.
? Mol s adep es p ocedeixen d'elemen s u bans amb adició ei indica i a, de ensi a, més que no
pas p oposi i a, des del ma eix Bosch, des dels ma eixos que esc iuen "La G an Ba celona".
Tenen la adició de sal a : "Sal eu la Ba celone a"; "Sal eu la casa Gol e ichs"; "Sal eu la plaça de
Lesseps, únels sí, pas ele a no", e c.
A les p ime es ac uacions es eu mol aques a p ocedència de ensi a, aques a p ocedència de la
denúncia. D'una banda, el que an és ac a d'inc emen a de mane a mol no able el pa imoni del sòl
públic: "Només si enim pa imoni de sòl públic pod em abso bi les ac uacions des inades a limi a el
joc de la inicia i a p i ada, de la qual lla o s només es coneixia la ca a especula i a".
De l'al a, ac en d'aplica amb el majo igo possible el pla ja exis en . En pa icula el Pla Gene al
Me opoli à de l'any 1976, que es basa ambé en aques a polí ica de ensi a; pe ò aques pla é unes
limi acions no ables d'edi icació, de densi a s, e c. S'in e p e a aques pla i es desp og amen algunes
de les in e encions més ag essi es que el pla p e eia: la ia Ze o, que ha ia d'uni el passeig de San
Joan amb la plaça de Lesseps es en an el ba i de G àcia; la con inuació de Ga cia Mo a o a les
D assanes, que pa i ia el Ra al pe la mei a , e c. És, pe an , un pla d'u banisme sob e o de ensiu.

O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
6
Les p ime es espos es u banís iques (1979-1986)
Ben a ia , al cap d'un pa ell d'anys, els ajun amen s comencen a e coses posi i es. Han de dona el
pas de la denúncia a la p o es a. Diuen: "i a a, amb els mi jans que enim, què em?". Així s'inicia el que
podem anomena la p ime a ase de l'u banisme democ à ic, pe què democ à iques són les
ins i ucions que l'apliquen.
A Ba celona, aques u banisme es à ma ca d'una mane a mol no able pel pensamen de qui n'és el
esponsable, és l'O iol Bohigas, i que pe segueix dos objec ius bàsics:
Un p ime objec iu, que segueix sob e o adicions i alianes, és la equali icació u bana. Cal
augmen a el ni ell de quali a u bana amb unes ac uacions públiques mol ben pensades, o amen
condicionades pe la polí ica. Una p ime a ac uació és aconsegui el eequilib i en e les zones de la
ciu a més mal do ades i les més ben do ades. La o ma d'ac uació que en aques momen es a és
sob e o la in e enció sob e sis emes locals.
Pa lem de sis emes socials i gene als. En enem pe sis emes locals aquells espais públics que enen
una p esència local: les places, els ja dins, els ca e s, els me ca s. Anomenem sis emes gene als
les g ans in as uc u es u banes: els cin u ons, els ae opo s, les es acions de en.
En aques a p ime a ase s'in e é sob e o sob e sis emes locals: la plaça T illa, la plaça dels Països
Ca alans, els ja dins de l'Esco xado , l'Espanya Indus ial...
Amb aques p ime objec iu s'es à ac an d'augmen a la quali a u bana de la ciu a , no an mi jançan
in e encions mol g ans, com pe mi jà d'un segui d'in e encions pe i es on el que comp a és
p ecisamen la se a di usió, la se a capil·la i a .
Aques es in e encions, i amb això passo al segon objec iu, no e e eixen la ciu a de mane a
homogènia, sinó que es basen en una disc iminació posi i a cap a les zones que ins alesho es
es a en més mal do ades. És a di , s'in e é sob e o , sob e la pe i è ia del municipi, u bani zan -la.
Aques a és la p ac ica u banís ica del pe íode comp es en e el 1979 i el 1986.
L’U banisme del pe íode Olímpic (1986-1992)
A l'any 1986 aques a p àc ica po eni un sal quali a iu no able. Això és degu a la nominació pe als
Jocs.
En p ime lloc, si ho mi em des del pun de is a u banís ic, els Jocs són dues coses: un p e ex i un
ca ali zado .
La nominació compo a una eno ació, una equali icació u bana a una escala impensable ins a
aques momen . També és ca ali zado a d'ene gies necessà ies pe a aques a equali icació, que sinó
se ia impossible de e -la, en el cas de Ba celona.
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
7
És el uc de l'Exposició Uni e sal de l'any 1888, de l'Exposició Uni e sal del 1929, del Cong és
Euca ís ic dels p ime s 50. Cada una é els seus e ec es. L'Exposició del 1888 a dona un impuls a
l'Eixample, la del 1929 a Mon juïc, el Cong és Euca ís ic al Bon Pas o , e c.
Es ac a de busca el des í de la ciu a , aconsegui una capi ali a adminis a i a impo an - p i ada
d'un go e n que l'en elleixi - que la po enciï, que en aci un apa ado , com Pa ís, com Mad id, com
Lond es. Ba celona ha de ecó e a esde enimen s ex ao dina is pe al de pode mobili za ene gies
que sinó no es mobili za ien. Ene gies públiques i ene gies p i ades.
Quina és la lògica de la in e enció u banís ica de i ada dels Jocs? A p ime a is a, hi ha hagu d'ençà
el 1986 un sal a g an escala, s'ha passa d'ac ua sob e sis emes locals a ac ua sob e sis emes
gene als. Si abans pa là em de pa cs, de places, de ja dins, de ca e s, a a pa lem de cin u ons, de
açanes ma í imes, de g ans in as uc u es, de o es de comunicacions: hi ha un sal d'escala.
Es p odueix un sal d'escala e i o ial, és mol més g an el e i o i sob e el qual s'ac ua, i ambé hi ha
un sal d'escala p essupos à ia: són mol s més els dine s que es an se i . Això només és possible
g àcies als ecu sos que els Jocs pe me en mobili za .
Una al a qües ió és si és o no lamen able que s'hagi de ecó e a expe iències d'aques a mena
pe què aques es ac uacions es acin.
Quina lògica segueixen les ac uacions? En di em es aspec es p incipals:
? À ees d'a iculació i equipamen s, à ees de cen als no es.
? La açana ma í ima
? Les g ans in as uc u es
À ees cen als no es
En els e mes municipals es po aplica ins mol ecen men el planejamen u banís ic des de
l'Ajun amen de Ba celona. Diuen que allò que olen e és una polí ica de equali icació u bana a una
escala di e sa. I que allò que dóna cohe ència a les ac uacions olímpiques i a o a la p àc ica
u banís ica en aques momen a Ba celona són les "no es cen ali a s".
Abans hem is com s'o igina a el p incipal p oblema de Ba celona que és el p oblema u banís ic de la
ciu a , la pola i zació social i l'especiali zació uncional; o això associa a l'exis ència d'un cen e únic i
d'un sis ema adial de comunicacions.
El p ojec e de no es cen ali a s ac a, p ecisamen , de co egi aques s e ec es.
En què consis eix? Consis eix en un pla que ac a de c ea una do zena d'à ees de cen ali a , à ees
mol ben do ades d'equipamen s, de se eis, d'espais de lleu e i d'espai p i a e cia i. Són do ze pun s
de la ciu a allunya s del g an cen e de negocis.
Quines són aques es à ees de no a cen ali a :
? Les qua e à ees olímpiques: la Diagonal-Ped albes, Mon juïc, la Vila Olímpica i la Vall d'Heb on.
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
8
? La Diagonal-Sa ia
? El ca e de Ta agona
? L'eix des del ca e de Numància ins a la plaça d'Espanya
? La plaça Ce dà
? El po ell
? La Diagonal- ma
? Les Glò ies, xa xa de la Me idiana
? La Sag e a
La açana ma í ima
Es p odueix la coope ació d'usos de lleu e, in e can i i mobili a de la açana ma í ima. La in e enció
consis eix en l'aixecamen del am de ies en e la Ba celone a i el Besòs, i el des iamen d'aques es
ies en di ecció a la Sag e a. Un al e pun és la desapa ició de ies, l'obe u a de la açana ma í ima, i
el so e amen de les ies des de l'es ació de F ança ins a la Sag e a. En conjun , l'ope ació pe me
ecupe a 400.000 m2. 400.000 me es d'espai públic pe a la ciu a , mol s dels quals són de açana
ma í ima.
En p ime lloc hi ha el que anomenem els pa cs de Ma : 50 hec à ees de pa cs en e el Besòs i la
Ba celone a - 50 hec à ees són 50 camps de u bol o 50 illes de l'Eixample -. És un espai u bà eno me.
Es guanyen ambé les pla ges, un al e cop, en e el Besòs i la Ba celone a. Es guanyen mol s
quilòme es de pla ja. També es c ea o un nou ba i ma í im, la No a Icà ia, que és una d'aques es
à ees de cen als no es; es ac a d'una zona esidencial pe a usos e cia is. La supe ície a ec ada
pe l'ope ació de la No a Icà ia és d'unes al es 50 hec à ees.
Les magni uds de o això són e i ablemen mol g ans. La Diagonal n'és un al e exemple: l'obe u a
de la Diagonal al ma - que pe me l'aixecamen de les ies del en - implica la cons ucció de es
quilòme es més d'aques a a inguda, és a di , augmen a la longi ud de la Diagonal el 50%.
Els e ec es u banís ics són mol g ans, d'una en i a impo an íssima. És a di , la ciu a , al com la
coneixem, can ia. Vaig eni l'expe iència de iu e o a d'aques a ciu a en e els anys 1984 i 1988. Quan
aig o na al meu ba i, Hos a ancs, no oba a alguns ca e s, en e al es coses pe què els ca e s ja
no hi e en.
Queda, espec e a la açana ma í ima, la eno ació del Po Vell. És una ope ació només pa cialmen
elacionada amb els Jocs Olímpics, que implica la cons ucció d'un pa c espo iu, d'un Shop Cen e ,
d'uns edi icis de cen e come cial, e c.
Les g ans in aes uc u es
Les g ans ob es en el sis ema gene al són les comunicacions, la mobili a , les g ans in as uc u es
de se eis i els se eis de subsòl.
Les comunicacions
O iol Nel·lo – Les epe cussions u banís iques dels Jocs Olímpics de Ba celona’92
9
Hem pa la ja de la eo denació de la xa xa e o ià ia: l'es ació del No d; emodelació de la de F ança;
so e amen de les ies; aixecamen de les al es... És la idea que Ba celona no ha de eni mai més un
anspo que pa eixi de up u es de cà ega; és a di : la majo ia de ams no han de passa pe llocs
que siguin cul-de-sacs, i que impliquin que si jo inc del no d i ull mou e'm cap al sud hagi de can ia
d'es ació.
El que es p e én és que o s els ens segueixin un ma eix i ine a i, amb dues es acions a les dues
pun es de la ciu a , pe ò comunicades pe manen men : l'es ació de San s i la no a es ació de la
Sag e a; i l'es ació de F ança només pe a alguns usos mol pa icula s d'uns ens que an a
Ba celona i que no impliquen ànsi egional.
Segon aspec e de les comunicacions: l'ae opo . L'ae opo és la in e sió més g an de les que en
aques momen s'es an en , són 25.000 milions de pesse es. L'ae opo es a a en les ma eixes
condicions que quan es a e l'any 1968, quan hi ha ia dos milions de passa ge s. L'any passa
l'ae opo a eni -ne en a-nou mil. Hi ha ia un p oblema cla íssim. L'ampliació p oposada i execu ada
pel Minis e i de T anspo s p e eu do ze milions de passa ge s. Ja no en em en la discussió de si
amb això n'hi ha p ou o no.
Un al e aspec e de les comunicacions és la cons ucció de la o e de comunicació de Collse ola. Amb
una al u a de 260 me es, pe me à cen ali za o es les comunicacions i ambé algunes in as uc u es
d'al a ecnologia necessà ies pe al desen olupamen d'algunes indús ies.
La mobili a
És un al e dels g ans colls d'ampolla. S'es ableix, pe mi jà de les in e sions olímpiques, un nou ni ell
de ànsi , basa en l'exis ència dels cin u ons.
Els dos g ans colls d'ampolla de Ba celona són la Me idiana i la Diagonal, d'en ada a la ciu a pel no d
i pel sud, i l'eix de la G an Via.
El que an els cin u ons és di e si ica aques am abans que en i a l'in e io de la ciu a . És un
sis ema que es compon de dues peces simè iques que enen una missió de ci cum al·lació. I ac ua
com un g an sis ema d'in e can i en e el ànsi egional i el ànsi local. Amb dos g ans nusos i dues
"po es", la "po a" no d i la po a sud, que cos en an com o el Segon Cin u ó - anomena així en
oposició al Cin u ó del Li o al -; un o al de 14.000 milions de pesse es, la suma de o es dues.
Aques sis ema, eò icamen al menys, hau ia de unciona com un sis ema dissuasiu que comuniqui
les xa xes locals amb la xa xa egional. El seu disseny és bas an in e essan pe què, con aposa a
aquell disseny de l'au opis a u bana que di ideix la ciu a , els cin u ons inco po en uns espais de
se eis amb pa cs que ac en d'in eg a aques a ia al am u bà. Es ol que els cin u ons ambé
se eixin de ies de comunicació local. Els cin u ons en uns ams an pe so a i en uns al es pe
sob e, i hi ha unes plaques que esmo eeixen el so oll.
Si els cin u ons han de ep esen a un augmen de la u ili zació del anspo p i a , ja hi o nem a se .