Ma ia An onia
GARCÍA
DE
LE~N:
Las Bli es Femeninas Espan"olos, Queimada Ediciones, Mad id
1982.
La
in es igació sob e les di es emenines espanyoles que ha du a
e me
M.
An onia Ga cia de León és un bon exemple del d ama isme que
assoleix, de o ma més i més eqüen , la ece ca sociolbgica, quan l'au o
-i més so in 17au o a, pe les aons que de seguida di é- expe imen a
la insa is acció d'ha e de mou e's en ca ego ies de coneixemen p oceden s
d'una p dc ica codi icada i allxo a o almen inadequada a I'objec e d'es-
udi.
En e ec e, pe es udia les &li es emenines espanyoles, la in es igado a
pa eix d'una elació de cen dones del segle
xx
que, segons una de e mi-
nada e is a, hau ien o ma
el
g up emení de majo in luPncia social.
A
pa i &aques a selecció, es donen una se ie de dades ela i es a la
o mació,
el
medi social, els es udis
i
les ac i i a s p o essionals d'aques es
dones, dades
a
les quals se n'a egeixen d'al es de més gene als (i qui nega ia
la se a u ili a pe a conPixe la pene ació de les dones en ce s Ambi s so-
cials?) com, pe exemple, el nomb e de dipu ades a les Co s espanyoles,
el nomb e de candida es als escons p esen ades pe cada pa i , e c.
Es able es, pe&, les ca ac e is iques biog l iques de les componen s
de la suposada Pli e emenina, apa eix el e que, en eali a , es ac a no
d'una li e de dones sinó d'unes dones de 17Pli e -social, i pe an
o-
namen almen masculina. Pe aques a aó queda en suspens el pape cap-
da an e que aques es dones hagin pogu exe ci , ja que majo i a iamen
són indi idus pe anyen s, pe naixemen , a I'es e a del p i ilegi, i que,
pe an , no llueixen amb Ilu l p bpia, sinó que solen e lec i alguna llum
masculina p ope a. Ens obem, doncs, amb la impossibili a d'a an~a
ealmen en
el
coneixemen d'una li e emenina que es de ineixi com
a
al; la eblesa del concep e inicial queda descobe a: ¿es po pa la , eal-
men , d'una Pli e emenina i, !si és així, en quins e mes?
A
pa i d'aqui,
l'au o a s'aplica a desmun a la se a cons ucció an e io , a demos a -nos
*
<(Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
que e a onamen ada en una allhcia, a ob i , pe an , no es ies d'ap o-
ximació a un objec e d'es udi que queda, pe b, inexplo a , penden de
possibles ac amen s u u s.
Plan ejamen auda~ pe quP descob eix o es les ca es, cosa anma eix
ben poc eqüen en la ece ca; pe 6 plan ejamen habi ual en els es u-
dis e s pe dones, com he di més amun , pe la majo endencia c i ica
en elació amb les o mes ideoMgiques que sus en en les dades apa en -
men neu es. D'aquí e la o ca amb quP la emi ica ens en ia a una
e isió de les ca ego ies u ili zades, e isió que so in acaba ano ean -les.
Queda, pe b, una qües ió: la negació dels objec es de coneixemen es-
able s, que anem u ili zan a al a d'al es, és insu icien . Cald h, d'una
egzda, pode oblida aques es ca ego ies i la c í ica immedia a que sus-
ci en, i en on a -nos amb la cons ucció d'uns objec es sociolbgics sus en-
a s pe ca ego ies que puguem accep a , que no ens acin e gonya.