scieee Open visual document viewer

Maria Antonia GARCÍA DE LEÓN: Las Élites Femeninas Españolas, Queimada Ediciones, Madrid 1982

Subirats, Marina

Abstract

Obra ressenyada: Maria Antonia GARCÍA DE LEÓN: Las Élites Femeninas Españolas. Madrid: Queimada Ediciones, 1982.

Full text

Ma ia An onia GARCÍA DE LE~N: Las Bli es Femeninas Espan"olos, Queimada Ediciones, Mad id 1982. La in es igació sob e les di es emenines espanyoles que ha du a e me M. An onia Ga cia de León és un bon exemple del d ama isme que assoleix, de o ma més i més eqüen , la ece ca sociolbgica, quan l'au o -i més so in 17au o a, pe les aons que de seguida di é- expe imen a la insa is acció d'ha e de mou e's en ca ego ies de coneixemen p oceden s d'una p dc ica codi icada i allxo a o almen inadequada a I'objec e d'es- udi. En e ec e, pe es udia les &li es emenines espanyoles, la in es igado a pa eix d'una elació de cen dones del segle xx que, segons una de e mi- nada e is a, hau ien o ma el g up emení de majo in luPncia social. A pa i &aques a selecció, es donen una se ie de dades ela i es a la o mació, el medi social, els es udis i les ac i i a s p o essionals d'aques es dones, dades a les quals se n'a egeixen d'al es de més gene als (i qui nega ia la se a u ili a pe a conPixe la pene ació de les dones en ce s Ambi s so- cials?) com, pe exemple, el nomb e de dipu ades a les Co s espanyoles, el nomb e de candida es als escons p esen ades pe cada pa i , e c. Es able es, pe&, les ca ac e is iques biog l iques de les componen s de la suposada Pli e emenina, apa eix el e que, en eali a , es ac a no d'una li e de dones sinó d'unes dones de 17Pli e -social, i pe an o- namen almen masculina. Pe aques a aó queda en suspens el pape cap- da an e que aques es dones hagin pogu exe ci , ja que majo i a iamen són indi idus pe anyen s, pe naixemen , a I'es e a del p i ilegi, i que, pe an , no llueixen amb Ilu l p bpia, sinó que solen e lec i alguna llum masculina p ope a. Ens obem, doncs, amb la impossibili a d'a an~a ealmen en el coneixemen d'una li e emenina que es de ineixi com a al; la eblesa del concep e inicial queda descobe a: ¿es po pa la , eal- men , d'una Pli e emenina i, !si és així, en quins e mes? A pa i d'aqui, l'au o a s'aplica a desmun a la se a cons ucció an e io , a demos a -nos * <(Pape s,: Re is a de Sociologia que e a onamen ada en una allhcia, a ob i , pe an , no es ies d'ap o- ximació a un objec e d'es udi que queda, pe b, inexplo a , penden de possibles ac amen s u u s. Plan ejamen auda~ pe quP descob eix o es les ca es, cosa anma eix ben poc eqüen en la ece ca; pe 6 plan ejamen habi ual en els es u- dis e s pe dones, com he di més amun , pe la majo endencia c i ica en elació amb les o mes ideoMgiques que sus en en les dades apa en - men neu es. D'aquí e la o ca amb quP la emi ica ens en ia a una e isió de les ca ego ies u ili zades, e isió que so in acaba ano ean -les. Queda, pe b, una qües ió: la negació dels objec es de coneixemen es- able s, que anem u ili zan a al a d'al es, és insu icien . Cald h, d'una egzda, pode oblida aques es ca ego ies i la c í ica immedia a que sus- ci en, i en on a -nos amb la cons ucció d'uns objec es sociolbgics sus en- a s pe ca ego ies que puguem accep a , que no ens acin e gonya.