EL
COS
AL CINEMA:
EL
JOC
DEL REDOBLAMENT
Fillix Fanés
(Uni e si a Au bnoma
de
Ba celona)
A mesu a que a ancem e s el inal del segle, el cinema se'ns pe ila;
cada cop més, com un in en da a his b icamen . Les ases de la sem
e olució són, a a com a a, p ou cla es: a les da e ies del
XIX,
desp és
&un en i icolla p océs que manca amb la cen ú ia, es p odueix la in en.
ció ecnolbgica. Pels ol an s de la P ime a Gue a Mundial, el cinema l'ins-
alla de mane a ixa com a e:spec acle na a iu amb un llengua ge p opi
i posa dempeus la se a dominació dins la cul u a occiden al, ins a a a-
cona , din e el consum cul u al de masses, les al es o mes a ís iques i-
gen s, de les quals, e
i
e , p en el elleu: sob e o de la no ella
i
del
ea e. Al lla g dels anys
60
s'inicia la da allada, malg a que els simp-
omes de decadi ncia ja ha ien e el nas una mica abans. Pe i, en co-
menqa els
70,
de mane a pa a1,lela a l'esgo amen d7alM que
E.
J.
Hobs-
bawm anomena la Segona Re olució Indus ial, el cinema es a modi i-
can cada cop més p o undamen , com
si
no oblidés que al capda all
ha ia nascu dins aquell sis ema de disposicions econbmiques
i
socials en
c isi. Bé que la ans o mació de ini i a no s'ha escaigu del o , és p ou
cla que el cinema -com an es al es coses amb les quals hem con iscu
al
Ua g del segle
xx-
ha passa a o ma pa , sense massa esca a alls,
de la his b ia.
No cal di , anma eix, que o aix6 no l'a ec a gai e en an que
ecnologia capa$ de ep odui el mo imen mi janqan de e mina s p oce-
dimen s o oquímics. Alb que on olla, en can i, és el cinema en ils com
a ins umen cul u al que eposa damun una o gani zació indus ial, un
157
< Pape s>>: Re is a de Sociologia
llengua ge
ix,
una emh ica ecu en i unes es e es
i
es e eo ipades o mes
de elació amb el públic. La knica -que pe o ~a sob e iu h, d'una ma-
ne a o al a- no ha esde ingu his b ia. La o ma cul u al que du an
mol de emps s'hi ha enca na , l'apogeu de la qual alguns au o s si uen
als EUA du an els anys 30 i 40, sí que ha passa a pe hnye al p e & i .
Aques cim
és
allb que es da a, ma can -ne el p incipi
i
la i. De e , sem-
p e que alludim al llengua ge simbblic onamen al dins el ama exp essiu
del segle
xx
no mencionem sinó aixb.
I
és ambé en aques sen i que en
pa la Raymond Bellou quan assenyala, amb ence , el cinema com la da e a
mani es ació, din e la cul u a occiden al, d'una o ma a ís ica socialmen
pode osa.'
Pe illus a aques pode , po se sigui escaien de ecó e a una com-
pa anga: aquella -que explici i pe p ime cop Elie Fau e- segons la
qual el cinema és al nos e emps allb que les ca ed als o en a l'kpoca
medie aL2 Amb aques símil cal en end e que l'home mode n es cons i-
ueix com a subjec e his b ic en e lec i -se, de la ma eixa mane a que
succei'a al emps eudal, en un sis ema iconog i ic que més que aixb o allb
(un espec acle, una església ca ed alícia
...)
és un llib e complex on s'ha
de desxi a I'enigma de la p bpia exis ncia. Tampoc no hem d'oblida
-malg a que aques e ingui un pes meno dins la compa anca--3 que
an la ca ed al com l'ob a cinema og i ica són un eball col lec iu, e pe
mol es mans, a pa i d'una ma cada je a quia i di isió del eball, una
pa del con ingu de la qual només esde é desxi able pels especialis es,
men e que de ca a al públic comú uncionen sob e o els mecanismes del
espec e basa dós i de la ascinació enllue nado a. Així ma eix hem de
eni p esen que la ca ed al, amb la se a p oli e ació d'elemen s cons i-
1.
Raymond Bellou ,
Le
cinéma amé icain,
Pa ís, 1980, ol.
I,
pkg. 8.
2.
Aques a idea, l'his o iado de l'a Elie Fau e l'exp essi a
In oduc ion
i
la
mys ique du cinéma,
a icle publica l'any 1923 i ecolli pos e io men a Elie Fau e,
Fonc ion du cinéma,
Pa ís, 1946.
3.
En una con e encia p onunciada a P ince on amb el í ol de c S yle and Me-
dium
in
he Mo ion Pic u es), i publicada pe p ime cop l'any 1934, Edwin Pano sky
a i mi: <(Cald ia di que un ilm, c ida a I'exis ~ncia pe mi ji d'un es o c collec iu
on o es les apo acions enen el ma eix g au de pe manencia, és l'equi alen mode n
més p bxim a una ca ed al medie al. El pape del p oduc o co espon, més o menys,
al del bisbe o de l'a quebisbe; el del di ec o al de l'a qui ec e en cap; el dels guio-
nis es al dels conselle s escolis ics que es ableixen el p og ama iconog i ic, i el dels
ac o s, ope ado s i ecnics di e sos
al
dels homes el eball dels quals po a a a e me
I'en i a ísica de p oduc e acaba ; és a di : des dels escul o s, mes es id ie s,
onedo s de b onze, us e s i pale es ins als picaped e s i els llenya ai es.
I
si pa leu
amb algun d'aques s collabo ado s us di i, amb o a la bona e, que la se a eina és
e i ablemen la més impo an --cosa que és ben ce a si s'in e p e a amb aixi, que
és indispensable.,
El
cos al cinema: el joc del edoblamen
u ius (a qui ec u a, escul u a, pin u a, a s meno s..
.
),
sembla ep esen a
un emb ió del concep e omhn ic -codi ica sob e o pe Richa d Wag-
ne - d'ob a d'a o al, deside h um a ís ic o ali zado , i pe an in-
cloen , que al nos e segle po :a h el cinema al seu pun més al -si més
no en I'opinió d'alguns.
Com és Ibgic, o plega és an sols una ima ge. His h icamen pa lan ,
la compa anga no é cap ni peus. Pe comenga , la ca ed al s'ad ga a Déu
i
només d'una mane a indi ec a al públic. El cinema, en can i, es di igeix
sense embu s a l'espec ado , no com a inali a eleolbgica, sinó en an
que on de guany econbmic. Sob e aques a di e ncia d'objec ius s'aixe-
quen ambdós sis emes si nblic.~, que al cap i a la i an sols coincideixen
en llu a any de o ali a i com a o ma d'inclusió de I'indi idu,
el
qual,
en I'un
i
l'al e cas, abandona la se a o ma espa sa
i
disg egada pe passa
a o ma pa d'un o més a apeT i homogeni. Al ma ge d'aques a coinci-
d ncia, no hi ha es en comú en e les dues ope acions. La ca ed al s'aixeca
pe al que s'hi econegui el pode eligiós. El ilm, en can i, s'ad e~a a
sa is e el desig de I'espec ado , cosa que, e i e , esul a se el pun
cen al del p oblema, ca
és
damun d'aques desig, exac amen en el seu
edoblamen na cisis a, que l'ope ació simboli zado a cinema og h ica p en
o ma. D'aques a mane a, el cinema passa a se l'eix de la cul u a occi-
den al al nos e segle. To seguin Wal e Benjamin pod íem di que allb
que s'hi e lec eix és <{la humani a con e ida en espec acle d'ella ma ei-
xa>>? Res a lluny el emps en
qui:
l'home s'o e ia com a pas u a de la go-
la e ia isual dels déus i dels p ínceps. Les coses han can ia adicalmen ,
i a a aques , en an que subjec e his h ic, ja no es cons ueix pe mi jh
d'una mi ada que li e de o a sinó a a és del seu p opi esgua d -po se
an e a olbgic i desga ellado com el dels al es. El cinema, en o cas,
o ma pa de la no a dispos,ició de mi ades a aigonado es que capgi en
el lloc de l'home en el món. De e , ins a ce pun , n'és la c~lminació.~
Assagem o segui de comp end e alguns dels aspec es d'aques a no a
es uc u a de elacions que el cinema es ableix de nou en nou, puix que
el cos
i
el ac amen que se n'hi a en cons i ueixen un elemen ona-
men al.
D'an u i, assenyalem que el edoblamen es p esen a com una pleni-
ud basada en l'abshncia de quelcom de onamen al. Ja l'any
1913,
un
Gyo gy Lukács, enca a no esga ia pels camins del ma e ialisme his b ic,
4.
Wal e Benjamin,
Poé~ie e Réuola ion,
Pa ís, 1971, p.'210.
5.
He
ence a el ac amen d'alguns d'aques s p oblemes en una se ie d'a icles
publica s amb
.el
í ol gene al d'c His b ia de i'ull~, dins la e is a <(A c Vol aic,, nú-
me os 11,
12
i
13.
<(Pape sa: Re is a de Scciologia
sin6 més a ia cu ull de les lligons &un Simmel o d'un Dil hey, de inia el
ilm com c l'abs ncia de la si uació p esen >>. Pe al ilbso honga s, el ci-
nema és <(mo imen s i accions d'homes>> basades en <(no homes>>, cosa
que -semp e segons Lukács- a d'aques a la millo conc eció del
somni mai no eali za del ea e omhn ic: una eina u iIíssima pe a la
pe caca del an L ic6 En un sen i so p enen men p bxim
---o
po se no
an , si ens a enim a les elacions en e ambdós esc ip o s- s'exp essh
no massa emps desp és Tho nas Mann, el qual ap o i h en
un
capí ol
de
La
mun anya
mdgico,
la isi a de Hans Cas o p a un cinema pe pa la
en e mes cla amen lukacsians. Mann hi desc iu els ac o s d'un igno a
espec acle cinema og a ic com <(omb es seduc o es>> pe anyen s
a
l'c allb
baix>>
i
al
<<lla o s>>. És a di , com una p es ncia absen , com una emp em?
a deixada pe quelcom, pe b no en la se a pleni ud, sinó so a una ce a
o ma de dis hcia, ma isada pe l'espai i el emps.7
El
e és, pe b, que bona pa de la eo ia cinema og a ica pos e io
-la que posseeix un majo in e s, al amen - s'ha a anya a desc iu e
el cinema com una eina a ís ica que p en supo en la p oximi a . Aixb
no obs an , la de inició apun ada pe Lukács
i
pe Mann c ec que és ona-
men al; o, com a nlínim, cal econhixe que in odueix
un
ma ís imp escina
dible a la qües ió, ma ís que pe desg acia els eb ics de la p oximi a -si
6s
que se'ls po anomena aixi- obliden. Em e e eixo
al
p oblema del
econeixemen
--o,
si es d, de l'au o econeixemen - que, pe la se a na-
u alesa analbgica, els ilms o ho a han de mi a &esbo a si olen acoma
pli llu asca onamen al: la ep oducció na cisis a desp o e'ida d'in e e-
ncies
i
d'es anyamen s. Benjamin hi passi pe damun sense adona -se'n
quan desc igué la comunicació amb l'ob a ep odui'da ecnicamen com
un
ac e de pos~ei ;~ i el ma eix succeí amb Bela Balázs quan c egué oba
allb que sepa a el cinema del ell a en l'esbo amen de la dis ancia
en e el ilm i l'espec ado ? A a: en de ini el cinema com un a de la
p oximi a , po se aques s au o s no s'equi oca en an com aixb. L'e o
consis i ia, en o cas, en el e cl'oblida que ambé aixb ecolza damun
una dis ancia ine i able. El qui in uí la complexi a del enomen a se
Pau1 Valé y, que en una de les se es no es posa el di a la llaga de la e-
6. Gyo gy Lukács,
Soc olog a de la lz e a u a,
Ba celona, 1966, p. 72.
7. L'acció s'escau
al
capí ol
V,
en l'apa a que po a pe í ol <<Dansa macab ax.
D'al a pa , aques a idea d'abshcia
la
obem ambé en algunes e lexions sob e el
cinema p o inen s del camp de la psicoanilisi.
C .
Cesa e Musa i,
Libe d
e
se i zí
dello spi i o,
To ino, 1971
i
Ch is ian Me z,
Le szgni ian imagmai e,
Pa ís, 1977.
8.
W.
Benjamin,
op.
ci .,
p.
175.
9. Bela Balázs,
El lm: e olución
y
esencia
de
un a e nueuo,
Ba celona, 1978,
pp. 26
i
38.
El
cos al
cinema:
el
joc
del edoblamen
duplicació na cisis a basada an sols en la p oximi a . En el seu ex , esc i
a an de con empla -se en un ilm amilia , Valé y assenyalh l'e ec e des-
plaen que el joc de eu e's en el mi all cinema og i ic li ha ia p odui' :
<{Pe aques a isió -esc igué-- un se sen expulsa de si ma eix, can ia en
un al e. Es ju ja, old ia modi ica -se, insupo able pe sona ge.>>l0
La incomodi a que li ocasiona a la ima ge del p opi cos, l'au o de
Monsiew Tes e
I'a ibuí al descob imen d'aspec es insospi a s de I'apa-
enga ísica: <{P enc consci6ncia -deia- de o un sec o indissolublemen
lliga amb mi; d'una munió de lligams amaga s; de o all6
al e
que és
el supo del Ma eix.)> Amb o , no cal se un linx pe a comp end e que
la cosa que es eia de e es incbmoda al poe a e a la con emplació, e pe
e , de la p bpia ima ge. Comp a i deba u , el males a li enia de sen-
i -se ca a pe ca a amb el seu doble: un dobk, anma eix, no mo al -a la
mane a del
William Wilson
da. Poe
o
del
Pe e Schlemihl
de Chamisso-
sinó ísic. Valé y pa ia pe l'esbo amen de la di e kncia. Alli, que el des-
assossega a e a eu e com, da an els seus ulls, s'ins au a a la epe ició,
que no deixa mai de eni una essan malas uga.
T adicionalmen , la igu a del doble, que sol se desplaga , simbblic,
ep esen a iu d'alguna cosa, no p o oca males a . Po p odui emo , ins
i o phnic -si ahdeix quelcom de sob ena u al-, pe 6 mai la incomo-
di a de qu+ a gala Valé y. En ce es cul u es a caiques, en can i,
el
doble ísic --els bessons, posem pe cas-, en an que indicis de la ne-
gació de la di e i ncia, p o oca un g an ebuig que po ana de l'exo cisme
ins
a
l'assassina ." C ec que Il'enuig de Valé y en con empla el seu cos
é més a eu e amb la eacciió dels pobles p imi ius da an les ima ges
epe ides que no pas amb la adició del doble me a ísic codi ica p inci-
palmen en e nosal es pel Roman icisme alemany.
Si l'anilisi del poe a os p oduc e d'una imp essió isolada, no cald ia
dona -hi massa ol es. Pe 6 no s'escau així. De e , allb que Valé y a
esc iu e a pensa o ~a en la mane a com Pascal Boni ze ha ca ac e i za
els ilms p imi ius. Segons aques au o , el cinema an e io a G i i h pos-
seeix una mena de candidesa o igini ia i alho a quelcom de semblan a
una emba ado a indec6ncia.12 Pe a Boni ze , la mancanqa d'una llei cons-
enyido a -que ell inclou en I'o d e de la mi ada- po a a una mena
d'amalgama, de epe ició indi e enciada i in o me del que és eal. Cossos,
ges os, sen imen s, anhels, énen a se , com els esmen a s bessons, calcs
agamen e a olhgics, dup1icai.s sinis es de nosal es ma eixos.
10. Pau1 Valé y,
Cahie s,
Pa is, 1973, ol.
I,
p.
109.
11.
C .
René Gi a d,
La
iolence e 'le sac e',
Pa is, 1972,
p.
88.
12. Pascal Boni ze ,
I 's
only a
ilm
ou
la
ace
du
néan ,
dins
Lahie s
du
Ciné-
ma. Al ed Hi chcock*, Pa ís, 1980.

c Papms9: Re is a
de
Sociologia
A a bé: pe qu& la desag adosa sensació s'a u a desp és de G i íi h (i
G i i h és un me símbol d'allb que a de on e a)? ¿Només pe la p essn-
cia d'una llei o denado a? Duna pode osa ba e ia e b ica? Aixi, sens
dub e hi con ibuí, pe 6 no sembla eni p ou embalum pe a jus i ica el
sal que es a. Més a ia s'ha de umia en al es coses: en la e eb ació
del desig, posem pe cas; en la se a subs i ució simbblica. Zs a di : el
p oblema del edoblamen ,
i
de o
all6
que compo a d'obscu
i
de mhgic.
Si es po pa la amb p opie a d'una ac u a dins el llengua ge cinema-
og a ic, c ec que s'ha de elaciona , ine i ablemen , amb un can i en la
na u alesa del doble que es oba ins alla a la pan alla.
I
lla o s els e s
s'hau ien de plan eja així: les llums i les omb es a ai~onado es dels cossos
an asmals deixen de pe inye al doble p imi iu que desassossega a Valé y
pe a con e i -se en un &elabo a , complex, con o able, l'objec iu so e a
del qual no se ia pas esbo a la di e kncia sinó sub a lla -la. En aques es-
any pun d'equilib i, el cinema passa a inclou e's de ple d e dins l'o d e
simblic occiden al, d'on poua els elemen s i ensems els ex apola ins
a
lí-
mi s di ícils de des ia .
Dins aques o d e -i amb aixb donem una lleuge a ma ada-, I'o i-
gen del edoblamen s'ha d'ana a ce ca en la adició del c complex de la
nbmia, dels egipcis
l3
i sob e o en e1
colossos
g ec. Vull di amb aixl, que
en aques s <(models)> hi obem un pun de compa aga su icien . Amb la
igu a dd
colossos
es ep esen a a en el món an ic, més que el mo en ell
ma eix, la se a no a ida, aquella que ansco e en el més enlla. De e , el
colossos
no e a en 5s com una <(ima ge)> del mo , sinó com el seu <(desdo-
blamen >>, de la ma eixa mane a que s'en én que el di un és el ma eix
i
ensems un al e que l'home iu. Es a di : que donao -se a con empla da-
mun la ped a, la igu a del mo es e ela a, alho a, com no pe anyen a
aques m6n.14 És en la ode a obe a pe aques joc de subs i ucions i ep e-
sen acions que hem de si ua
--c ec-
el doble cinema og i ic. Ca si el
co-
lossos
se'l ca ac e i za a com o man pa del món isible i ensems del més
enllh, no hi ha dub e que la ima ge cinema og h ica s'inclou dins la p ime a
d'aques es es e es
i,
així ma eix, que alguna elació ha de eni amb la sego-
na. ¿No és amb alguna mena de més enllh
--o
de més enca- que é a eu e
la o ho a sub a llada capaci a del cinema pe a con oca les o ces ocul es
de l'inconscien ? ¿No ha pogu aques a, en algunes ocasions, g a a da e a
I'apa enqa enganyosa de les coses ins a ex eu e la se a eali a ocul a? ¿No
ha es a l'objec iu dels més g ans di ec o s (penso en W eye , Renoi , al
13.
C .
And é Bazin,
Qz é
es el cine, Mad id,
1966,
p.
13.
14.
C .
Jean Pie e Ve na , My he
e
pensée chez les
g ecs,
Pa ís,
1966,
ol.
11,
pp.
65
i
SS.
El cos al cinema:
el
joc del edoblamen
ol a Rossellini,
i
no c ec oblida -me de gai es) e del cinema una eina de
coneixemen pe al de copsa all6 in isible que anima, pe so a, la ea-
li a
?
¿No ei indica a exac a nen l'au-deli, a comencamen s dels any s
20,
la senyo a Dulac com a objec e del eball cinema og h ic? Apun em, de
momen , que malg a llu in e s aques s aspec es no són, anma eix, els
més decisius. All6 que sob e o a del uncionamen del colossos un model
de la ima ge cinema og h ica
és,
d'una pa , la se a na u alesa de p essncia
absen , de pe hnye
i
se ali& alho a a aques món -cosa que enllaca
amb la de inició lukacsiana del enomen cinema og h ic-, i, &una al a,
la se a condició de mi jance : in e media i
en
an que doble en e dues
igu es, pe b pe damun de o en e dos mons: el dels ius i el dels
mo s. Les ima ges al cinema -la ep esen ació dels cossos- ambé són
dobles de quelcom. Amb o , enca a és més impo an el seu pape de
mediado en e dues es e es: la de la eali a
i
la del desig. El cinema, amb
els cossos
i
llu mul iplicació com
a
ins umen cen al, és el missa ge que,
al co de la socie a occiden al del segle
xx,
posa en con ac e aques es
dues eali a s con lic i es.
I
ncs de qualse ol mane a, sinó, com en el cas
del colossos, amb un a any de semb a l'o d e, la pau i la conco danca en
un e eny semp e complex, cab ic, d'equilib i p eca i, o ho a amenaga
pd des e mamen del deso d e
o
pe I'assal insupo able de la des aó.
Pe en end e-ho millo , cal eco da que el desig e del ons, d'alguna
obscu a i inde e minada p egonesa. Aques a in ensi a es oba anma eix
desp o e'ida de ins. A la mane a d'un pdag emb a i , el desig escumeja,
en e opa, s'esb a a, com una ene gia dispe sa
i
ex a iada. Pe al de
p end e o ma ha d'emmi alla -se en la
mimesi.
Li cal, doncs, una eu que
el
guii'.
El desig que ci cula pe l'espai amilia , en p ime lloc, pe 6
ambé pe d'al es o mes ex e io s: I'o d e simbhlic, els a que ipus socials,
el sis ema de les idees..
.
Diguem-ho o segui : dins aques conjun de eus
de supo del desig es ilaga sa
i
p eca i, el cinema és una eina bhsica.
I
en aixb el cos
--o
millo la se a ep esen ació- juga un pape p epon-
de an , pe quk esde é l'emblema mhgic del joc del edoblamen . Pe aques-
a aó les es elles enen un lloc an essencial dins la his h ia del cinema:
són les diposi a ies del doble; cons i ueixen la ma g ia de la qual es com-
pon aques nou colossos mi jance . Com
ha
assenyala Edga Mo in, són
elles l'alimen dels nos es somnis; no en un sen i de deslliu anga, sinó
de ixació de les obse~sions.'~ Pe a iba a aques pun , el cos cinema o-
g P ic s'ha cons i u'i en un p océs que pod íem descompond e en dues
pa s: a) abs acció dels desi jos di e sos en uni a s a que ípiques (és a
di : el model s'emmi alla en els indi idus); i
b)
elabo ació d'aques es abs-
15.
Edga Mo in,
Les
s a s,
Pa is,
1959,
p.
122.
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
accions ins a p end e la cohe kncia in e na que o a ob a de c eació
compo a (els indi idus s'emmi allen en el model). D'aques aiguaba eig
d'c ideals del jo)> que al capda all són les es elles (se com elles, pe b
alho a no eni el d e a e o el que elles an) neix llu di e si a a que-
ípica. Ca , a di e hcia dels ac o s, que són allb que el pape els diu que
siguin, les es elles ep esen en semp e el pape que els ha es a encomana :
són o ho a elles ma eixes. Aixb a, con h iamen al que de egades es
diu, que cada kpoca en compo i una ipologia mol di e sa, ja que llu
na u alesa no es elaciona an amb la empo ali a conjun u al com amb
els desi jos més densos
i
p egons -només escan ella s agamen pe l'e o-
si6 del emps- dels di e sos g ups de la pobla~ió.'~ Fe
i
e , aixb és el
que comp a
i
el que dis ingeix el doble mons uós -aquell que esga i a-
a Valé y- del doble mi jance en e dos mons, que a enca dels egipcis
i
dels g ecs,
i
que Lukács dwc igué, segons hem is , com e d'homes
no-homes. Ca aques eball implica aixb: l'encabimen del doble en el
egne del simbblic i la se a exclusió del món de la na u alesa, que és alla
on en eali a esde é e ible
i
mons uós. Aques a asca de desplacamen
es conc e a, anma eix, en una ope ació ins a a no esmen ada, pe b bh-
sica en aques ipijoc de les eduplicacions: alla , agmen a , esbocina
el o .
Pes
du -la a e me, el cinema eco e a allb que li és més essencial.
Ja he esmen a el pape de on e a en e dues e apes del llengua ge ci-
nema og d ic que in e p e ii G i i h. Si dins la his ib ia del cinema se li
a ibueix aques
lloc
des aca , és pe quk el di ec o d'h ole cincia in oduí
en el ilm una peca clau pel que a a la se a madu esa exp essi a: la sub-
di isió de l'espai
i
del emps, és a di , el mun a ge. L'e ec e del edobla-
men ,
el
e que sigui mons uós o na cisis a, depkn del o d'aques all
in odui pe G i i h.
I
aixb, p incipalmen , pe dues aons. En p ime
lloc, el mun a ge
ixa
el cos a l'espai cinema og h ic,
i
li dóna, a més a més,
una ida no a so mesa a les coe cions d'aques espai a i icial. Pe assoli
16.
D'ací p o é la con i encia, en un ma eix emps his b ic, &a que ipus an
di e sos i so in complemen a is. T obem així,
al
cos a de la ampi essa Theda Ba a,
la in an il
i
asexuada Ma y Pick o d;
al
cos a de la ba oní ola G e a Ga bo, la emella
pe excel.kncia, Jean Ha low; al cos a de la emenina Mon oe Ia can elluda Bacall; e c.
El ma eix s'esde é amb els mi es masculins: l'ambigu Valen ino compa í la pan alla
amb el ba ó de ped a picada Cha les Fa ell; el cínic Gable amb el e ina
i
sensible
F ancho Tone; el b u al Wayne amb el nyic is Ja nes S ewa ; e c. Es i a el
i1
dels
a que ipus pe esb ina l'imagina i d'una &poca és una labo ac ible, semp e que no
es ulguin assoli esul a s massa monolí ics
i
con unden s, cosa que s'esde é amb
un
excés de eqiiencia en la li e a u a sociol~gica sob e el ema. To
i
llu s de ec es,
eco dem, pe b, les apo acions d'Edga Mo in, Les s a s; d' ilexande Walke , The
Celluloid Sac i ice, i d'Ado Ky ou, Amou , e o isme e cinéma.
El
cos al cinema:
El
joc del edoblamen
la se a llibe a , ha de es a cons enyi . Edga Mo in ho ha is ben
cla : el desen olupamen de l'es ella depi.n de la educció de I'espai al
seu ol an , pe qui. d'aqui p o é la dec eixenca -imp escindible pe a
a enye aques objec iu- de l'exp essi i a co po al supi. lua.17 El eball
de ixació, anma eix, no ha d'apa ella -se an sols amb la min a de la ges-
iculació. En se ixa , e1 cos es cons i ueix com a en i a . No hi ha em-
blema sense e allamen . No hi ha possibili a de ep esen ació simb6-
lica. El lími , gai ebé l'excés d'laques a ope ació, Le KuleSb l'expe imen h
i con egí eb icamen a comencamen dels anys in en compond e una
dona cinema og a ica <<ideal)> a pa i de di e sos agmen s de dones
< eal~>>.'~ Pe b po se no cal ana an lluny. És ben conegu el e que
G e a Ga bo --el seu cos- e a s0 ni.s semp e a la ma eixa plani icació,
p ime s plans i plans gene als, pe b mai, en can i, plans mi jans.lg És a
di , que I'es ella e a cons u'ida amb unes de e minades peces
i
no amb
qualsse ol, d'una mane a anh quica. Hi ha ia una economia in e na en
aques a cons ucció que con igu a a el mi e com a quelcom d'espacial i
e alla -4s a di , con egi -- d'una de e minada mane a. Amb o , el
pape del mun a ge no es edueix a aques a mena de asques.
I
aixb és la
segona cosa a assenyala . El sal en e la in o mi a desassossegado a i
ba oe a
i
la in oducció de egles que posen o d e al desig des e ma i
cab ic passa sob e o pel descob imen del p ime pla com a eina na a i a.
Mi jancan aques a ilugi, el cos es po ep esen a a si ma eix a a és
d'una de les se es pa s, que esde é ocus i esum del conjun . Aixb no -
malmen s'escau amb el os e
i,
din e d'aques ,
amb
els ulls. Si la ca a
es con e eix en una masca a1 que o ma pa del deco a ,
i
culmina així
el p océs de cosi icació sin ic ica que pa eix el cos, en e alla l'esgua d
s'in odueix en el ilm el colnplemen d'aques desequilib i. Bela Balázs,
o pa lan de l'ac o Sessue Hayakawa, ens si ua a en la pis a co ec a:
<(La mic o isonomia del p ime pla --esc i ia- possibili a,
pe
mi jh d'un
esgua d sub il la mímica del qual és in angible, l'apa ició del
os e in isi-
ble.)>"
El
p ime pla de I'esgua d anima -dóna Anima- el cos osse-
ja ; li con e eix
un
boci d'espe i poua en alguna zona p o unda. És amb
aques a in oducció de la in e io i a que el
colossos
cinema og A ic esde é
- al com anuncih em abans--- ensems con oca b ia del més enlla i mhs-
ca a ph ia del més en~8: amb aixb s'ac uali za la ella aspi ació del edo-
blamen que, des d'un pun de is a social, a iba
a
e -se genhica.
17.
E.
Mo in,
op.
ci .,
p.
114.
18.
C .
Ronald Le aco ed.,
Kulesho
on
ilm,
Be keley,
1974,
p.
53.
19. Alexande Walke ,
op.
ci .,
p.
107.
20.
B.
Ballzs,
op.
ci .,
p.
59.