El cos al cinema : el joc del redoblament

EL COS AL CINEMA: EL JOC DEL REDOBLAMENT Fillix Fanés (Uni e si a Au bnoma de Ba celona) A mesu a que a ancem e s el inal del segle, el cinema se'ns pe ila; cada cop més, com un in en da a his b icamen . Les ases de la sem e olució són, a a com a a, p ou cla es: a les da e ies del XIX, desp és &un en i icolla p océs que manca amb la cen ú ia, es p odueix la in en. ció ecnolbgica. Pels ol an s de la P ime a Gue a Mundial, el cinema l'ins- alla de mane a ixa com a e:spec acle na a iu amb un llengua ge p opi i posa dempeus la se a dominació dins la cul u a occiden al, ins a a a- cona , din e el consum cul u al de masses, les al es o mes a ís iques i- gen s, de les quals, e i e , p en el elleu: sob e o de la no ella i del ea e. Al lla g dels anys 60 s'inicia la da allada, malg a que els simp- omes de decadi ncia ja ha ien e el nas una mica abans. Pe i, en co- menqa els 70, de mane a pa a1,lela a l'esgo amen d7alM que E. J. Hobs- bawm anomena la Segona Re olució Indus ial, el cinema es a modi i- can cada cop més p o undamen , com si no oblidés que al capda all ha ia nascu dins aquell sis ema de disposicions econbmiques i socials en c isi. Bé que la ans o mació de ini i a no s'ha escaigu del o , és p ou cla que el cinema -com an es al es coses amb les quals hem con iscu al Ua g del segle xx- ha passa a o ma pa , sense massa esca a alls, de la his b ia. No cal di , anma eix, que o aix6 no l'a ec a gai e en an que ecnologia capa$ de ep odui el mo imen mi janqan de e mina s p oce- dimen s o oquímics. Alb que on olla, en can i, és el cinema en ils com a ins umen cul u al que eposa damun una o gani zació indus ial, un 157 < Pape s>>: Re is a de Sociologia llengua ge ix, una emh ica ecu en i unes es e es i es e eo ipades o mes de elació amb el públic. La knica -que pe o ~a sob e iu h, d'una ma- ne a o al a- no ha esde ingu his b ia. La o ma cul u al que du an mol de emps s'hi ha enca na , l'apogeu de la qual alguns au o s si uen als EUA du an els anys 30 i 40, sí que ha passa a pe hnye al p e & i . Aques cim és allb que es da a, ma can -ne el p incipi i la i. De e , sem- p e que alludim al llengua ge simbblic onamen al dins el ama exp essiu del segle xx no mencionem sinó aixb. I és ambé en aques sen i que en pa la Raymond Bellou quan assenyala, amb ence , el cinema com la da e a mani es ació, din e la cul u a occiden al, d'una o ma a ís ica socialmen pode osa.' Pe illus a aques pode , po se sigui escaien de ecó e a una com- pa anga: aquella -que explici i pe p ime cop Elie Fau e- segons la qual el cinema és al nos e emps allb que les ca ed als o en a l'kpoca medie aL2 Amb aques símil cal en end e que l'home mode n es cons i- ueix com a subjec e his b ic en e lec i -se, de la ma eixa mane a que succei'a al emps eudal, en un sis ema iconog i ic que més que aixb o allb (un espec acle, una església ca ed alícia ...) és un llib e complex on s'ha de desxi a I'enigma de la p bpia exis ncia. Tampoc no hem d'oblida -malg a que aques e ingui un pes meno dins la compa anca--3 que an la ca ed al com l'ob a cinema og i ica són un eball col lec iu, e pe mol es mans, a pa i d'una ma cada je a quia i di isió del eball, una pa del con ingu de la qual només esde é desxi able pels especialis es, men e que de ca a al públic comú uncionen sob e o els mecanismes del espec e basa dós i de la ascinació enllue nado a. Així ma eix hem de eni p esen que la ca ed al, amb la se a p oli e ació d'elemen s cons i- 1. Raymond Bellou , Le cinéma amé icain, Pa ís, 1980, ol. I, pkg. 8. 2. Aques a idea, l'his o iado de l'a Elie Fau e l'exp essi a In oduc ion i la mys ique du cinéma, a icle publica l'any 1923 i ecolli pos e io men a Elie Fau e, Fonc ion du cinéma, Pa ís, 1946. 3. En una con e encia p onunciada a P ince on amb el í ol de c S yle and Me- dium in he Mo ion Pic u es), i publicada pe p ime cop l'any 1934, Edwin Pano sky a i mi: <(Cald ia di que un ilm, c ida a I'exis ~ncia pe mi ji d'un es o c collec iu on o es les apo acions enen el ma eix g au de pe manencia, és l'equi alen mode n més p bxim a una ca ed al medie al. El pape del p oduc o co espon, més o menys, al del bisbe o de l'a quebisbe; el del di ec o al de l'a qui ec e en cap; el dels guio- nis es al dels conselle s escolis ics que es ableixen el p og ama iconog i ic, i el dels ac o s, ope ado s i ecnics di e sos al dels homes el eball dels quals po a a a e me I'en i a ísica de p oduc e acaba ; és a di : des dels escul o s, mes es id ie s, onedo s de b onze, us e s i pale es ins als picaped e s i els llenya ai es. I si pa leu amb algun d'aques s collabo ado s us di i, amb o a la bona e, que la se a eina és e i ablemen la més impo an --cosa que és ben ce a si s'in e p e a amb aixi, que és indispensable., El cos al cinema: el joc del edoblamen u ius (a qui ec u a, escul u a, pin u a, a s meno s.. . ), sembla ep esen a un emb ió del concep e omhn ic -codi ica sob e o pe Richa d Wag- ne - d'ob a d'a o al, deside h um a ís ic o ali zado , i pe an in- cloen , que al nos e segle po :a h el cinema al seu pun més al -si més no en I'opinió d'alguns. Com és Ibgic, o plega és an sols una ima ge. His h icamen pa lan , la compa anga no é cap ni peus. Pe comenga , la ca ed al s'ad ga a Déu i només d'una mane a indi ec a al públic. El cinema, en can i, es di igeix sense embu s a l'espec ado , no com a inali a eleolbgica, sinó en an que on de guany econbmic. Sob e aques a di e ncia d'objec ius s'aixe- quen ambdós sis emes si nblic.~, que al cap i a la i an sols coincideixen en llu a any de o ali a i com a o ma d'inclusió de I'indi idu, el qual, en I'un i l'al e cas, abandona la se a o ma espa sa i disg egada pe passa a o ma pa d'un o més a apeT i homogeni. Al ma ge d'aques a coinci- d ncia, no hi ha es en comú en e les dues ope acions. La ca ed al s'aixeca pe al que s'hi econegui el pode eligiós. El ilm, en can i, s'ad e~a a sa is e el desig de I'espec ado , cosa que, e i e , esul a se el pun cen al del p oblema, ca és damun d'aques desig, exac amen en el seu edoblamen na cisis a, que l'ope ació simboli zado a cinema og h ica p en o ma. D'aques a mane a, el cinema passa a se l'eix de la cul u a occi- den al al nos e segle. To seguin Wal e Benjamin pod íem di que allb que s'hi e lec eix és <{la humani a con e ida en espec acle d'ella ma ei- xa>>? Res a lluny el emps en qui: l'home s'o e ia com a pas u a de la go- la e ia isual dels déus i dels p ínceps. Les coses han can ia adicalmen , i a a aques , en an que subjec e his h ic, ja no es cons ueix pe mi jh d'una mi ada que li e de o a sinó a a és del seu p opi esgua d -po se an e a olbgic i desga ellado com el dels al es. El cinema, en o cas, o ma pa de la no a dispos,ició de mi ades a aigonado es que capgi en el lloc de l'home en el món. De e , ins a ce pun , n'és la c~lminació.~ Assagem o segui de comp end e alguns dels aspec es d'aques a no a es uc u a de elacions que el cinema es ableix de nou en nou, puix que el cos i el ac amen que se n'hi a en cons i ueixen un elemen ona- men al. D'an u i, assenyalem que el edoblamen es p esen a com una pleni- ud basada en l'abshncia de quelcom de onamen al. Ja l'any 1913, un Gyo gy Lukács, enca a no esga ia pels camins del ma e ialisme his b ic, 4. Wal e Benjamin, Poé~ie e Réuola ion, Pa ís, 1971, p.'210. 5. He ence a el ac amen d'alguns d'aques s p oblemes en una se ie d'a icles publica s amb .el í ol gene al d'c His b ia de i'ull~, dins la e is a <(A c Vol aic,, nú- me os 11, 12 i 13. <(Pape sa: Re is a de Scciologia sin6 més a ia cu ull de les lligons &un Simmel o d'un Dil hey, de inia el ilm com c l'abs ncia de la si uació p esen >>. Pe al ilbso honga s, el ci- nema és <(mo imen s i accions d'homes>> basades en <(no homes>>, cosa que -semp e segons Lukács- a d'aques a la millo conc eció del somni mai no eali za del ea e omhn ic: una eina u iIíssima pe a la pe caca del an L ic6 En un sen i so p enen men p bxim ---o po se no an , si ens a enim a les elacions en e ambdós esc ip o s- s'exp essh no massa emps desp és Tho nas Mann, el qual ap o i h en un capí ol de La mun anya mdgico, la isi a de Hans Cas o p a un cinema pe pa la en e mes cla amen lukacsians. Mann hi desc iu els ac o s d'un igno a espec acle cinema og a ic com <(omb es seduc o es>> pe anyen s a l'c allb baix>> i al <<lla o s>>. És a di , com una p es ncia absen , com una emp em? a deixada pe quelcom, pe b no en la se a pleni ud, sinó so a una ce a o ma de dis hcia, ma isada pe l'espai i el emps.7 El e és, pe b, que bona pa de la eo ia cinema og a ica pos e io -la que posseeix un majo in e s, al amen - s'ha a anya a desc iu e el cinema com una eina a ís ica que p en supo en la p oximi a . Aixb no obs an , la de inició apun ada pe Lukács i pe Mann c ec que és ona- men al; o, com a nlínim, cal econhixe que in odueix un ma ís imp escina dible a la qües ió, ma ís que pe desg acia els eb ics de la p oximi a -si 6s que se'ls po anomena aixi- obliden. Em e e eixo al p oblema del econeixemen --o, si es d, de l'au o econeixemen - que, pe la se a na- u alesa analbgica, els ilms o ho a han de mi a &esbo a si olen acoma pli llu asca onamen al: la ep oducció na cisis a desp o e'ida d'in e e- ncies i d'es anyamen s. Benjamin hi passi pe damun sense adona -se'n quan desc igué la comunicació amb l'ob a ep odui'da ecnicamen com un ac e de pos~ei ;~ i el ma eix succeí amb Bela Balázs quan c egué oba allb que sepa a el cinema del ell a en l'esbo amen de la dis ancia en e el ilm i l'espec ado ? A a: en de ini el cinema com un a de la p oximi a , po se aques s au o s no s'equi oca en an com aixb. L'e o consis i ia, en o cas, en el e cl'oblida que ambé aixb ecolza damun una dis ancia ine i able. El qui in uí la complexi a del enomen a se Pau1 Valé y, que en una de les se es no es posa el di a la llaga de la e- 6. Gyo gy Lukács, Soc olog a de la lz e a u a, Ba celona, 1966, p. 72. 7. L'acció s'escau al capí ol V, en l'apa a que po a pe í ol <<Dansa macab ax. D'al a pa , aques a idea d'abshcia la obem ambé en algunes e lexions sob e el cinema p o inen s del camp de la psicoanilisi. C . Cesa e Musa i, Libe d e se i zí dello spi i o, To ino, 1971 i Ch is ian Me z, Le szgni ian imagmai e, Pa ís, 1977. 8. W. Benjamin, op. ci ., p. 175. 9. Bela Balázs, El lm: e olución y esencia de un a e nueuo, Ba celona, 1978, pp. 26 i 38. El cos al cinema: el joc del edoblamen duplicació na cisis a basada an sols en la p oximi a . En el seu ex , esc i a an de con empla -se en un ilm amilia , Valé y assenyalh l'e ec e des- plaen que el joc de eu e's en el mi all cinema og i ic li ha ia p odui' : <{Pe aques a isió -esc igué-- un se sen expulsa de si ma eix, can ia en un al e. Es ju ja, old ia modi ica -se, insupo able pe sona ge.>>l0 La incomodi a que li ocasiona a la ima ge del p opi cos, l'au o de Monsiew Tes e I'a ibuí al descob imen d'aspec es insospi a s de I'apa- enga ísica: <{P enc consci6ncia -deia- de o un sec o indissolublemen lliga amb mi; d'una munió de lligams amaga s; de o all6 al e que és el supo del Ma eix.)> Amb o , no cal se un linx pe a comp end e que la cosa que es eia de e es incbmoda al poe a e a la con emplació, e pe e , de la p bpia ima ge. Comp a i deba u , el males a li enia de sen- i -se ca a pe ca a amb el seu doble: un dobk, anma eix, no mo al -a la mane a del William Wilson da. Poe o del Pe e Schlemihl de Chamisso- sinó ísic. Valé y pa ia pe l'esbo amen de la di e kncia. Alli, que el des- assossega a e a eu e com, da an els seus ulls, s'ins au a a la epe ició, que no deixa mai de eni una essan malas uga. T adicionalmen , la igu a del doble, que sol se desplaga , simbblic, ep esen a iu d'alguna cosa, no p o oca males a . Po p odui emo , ins i o phnic -si ahdeix quelcom de sob ena u al-, pe 6 mai la incomo- di a de qu+ a gala Valé y. En ce es cul u es a caiques, en can i, el doble ísic --els bessons, posem pe cas-, en an que indicis de la ne- gació de la di e i ncia, p o oca un g an ebuig que po ana de l'exo cisme ins a l'assassina ." C ec que Il'enuig de Valé y en con empla el seu cos é més a eu e amb la eacciió dels pobles p imi ius da an les ima ges epe ides que no pas amb la adició del doble me a ísic codi ica p inci- palmen en e nosal es pel Roman icisme alemany. Si l'anilisi del poe a os p oduc e d'una imp essió isolada, no cald ia dona -hi massa ol es. Pe 6 no s'escau així. De e , allb que Valé y a esc iu e a pensa o ~a en la mane a com Pascal Boni ze ha ca ac e i za els ilms p imi ius. Segons aques au o , el cinema an e io a G i i h pos- seeix una mena de candidesa o igini ia i alho a quelcom de semblan a una emba ado a indec6ncia.12 Pe a Boni ze , la mancanqa d'una llei cons- enyido a -que ell inclou en I'o d e de la mi ada- po a a una mena d'amalgama, de epe ició indi e enciada i in o me del que és eal. Cossos, ges os, sen imen s, anhels, énen a se , com els esmen a s bessons, calcs agamen e a olhgics, dup1icai.s sinis es de nosal es ma eixos. 10. Pau1 Valé y, Cahie s, Pa is, 1973, ol. I, p. 109. 11. C . René Gi a d, La iolence e 'le sac e', Pa is, 1972, p. 88. 12. Pascal Boni ze , I 's only a ilm ou la ace du néan , dins Lahie s du Ciné- ma. Al ed Hi chcock*, Pa ís, 1980. c Papms9: Re is a de Sociologia A a bé: pe qu& la desag adosa sensació s'a u a desp és de G i íi h (i G i i h és un me símbol d'allb que a de on e a)? ¿Només pe la p essn- cia d'una llei o denado a? Duna pode osa ba e ia e b ica? Aixi, sens dub e hi con ibuí, pe 6 no sembla eni p ou embalum pe a jus i ica el sal que es a. Més a ia s'ha de umia en al es coses: en la e eb ació del desig, posem pe cas; en la se a subs i ució simbblica. Zs a di : el p oblema del edoblamen , i de o all6 que compo a d'obscu i de mhgic. Si es po pa la amb p opie a d'una ac u a dins el llengua ge cinema- og a ic, c ec que s'ha de elaciona , ine i ablemen , amb un can i en la na u alesa del doble que es oba ins alla a la pan alla. I lla o s els e s s'hau ien de plan eja així: les llums i les omb es a ai~onado es dels cossos an asmals deixen de pe inye al doble p imi iu que desassossega a Valé y pe a con e i -se en un &elabo a , complex, con o able, l'objec iu so e a del qual no se ia pas esbo a la di e kncia sinó sub a lla -la. En aques es- any pun d'equilib i, el cinema passa a inclou e's de ple d e dins l'o d e simblic occiden al, d'on poua els elemen s i ensems els ex apola ins a lí- mi s di ícils de des ia . Dins aques o d e -i amb aixb donem una lleuge a ma ada-, I'o i- gen del edoblamen s'ha d'ana a ce ca en la adició del c complex de la nbmia, dels egipcis l3 i sob e o en e1 colossos g ec. Vull di amb aixl, que en aques s <(models)> hi obem un pun de compa aga su icien . Amb la igu a dd colossos es ep esen a a en el món an ic, més que el mo en ell ma eix, la se a no a ida, aquella que ansco e en el més enlla. De e , el colossos no e a en 5s com una <(ima ge)> del mo , sinó com el seu <(desdo- blamen >>, de la ma eixa mane a que s'en én que el di un és el ma eix i ensems un al e que l'home iu. Es a di : que donao -se a con empla da- mun la ped a, la igu a del mo es e ela a, alho a, com no pe anyen a aques m6n.14 És en la ode a obe a pe aques joc de subs i ucions i ep e- sen acions que hem de si ua --c ec- el doble cinema og i ic. Ca si el co- lossos se'l ca ac e i za a com o man pa del món isible i ensems del més enllh, no hi ha dub e que la ima ge cinema og h ica s'inclou dins la p ime a d'aques es es e es i, així ma eix, que alguna elació ha de eni amb la sego- na. ¿No és amb alguna mena de més enllh --o de més enca- que é a eu e la o ho a sub a llada capaci a del cinema pe a con oca les o ces ocul es de l'inconscien ? ¿No ha pogu aques a, en algunes ocasions, g a a da e a I'apa enqa enganyosa de les coses ins a ex eu e la se a eali a ocul a? ¿No ha es a l'objec iu dels més g ans di ec o s (penso en W eye , Renoi , al 13. C . And é Bazin, Qz é es el cine, Mad id, 1966, p. 13. 14. C . Jean Pie e Ve na , My he e pensée chez les g ecs, Pa ís, 1966, ol. 11, pp. 65 i SS. El cos al cinema: el joc del edoblamen ol a Rossellini, i no c ec oblida -me de gai es) e del cinema una eina de coneixemen pe al de copsa all6 in isible que anima, pe so a, la ea- li a ? ¿No ei indica a exac a nen l'au-deli, a comencamen s dels any s 20, la senyo a Dulac com a objec e del eball cinema og h ic? Apun em, de momen , que malg a llu in e s aques s aspec es no són, anma eix, els més decisius. All6 que sob e o a del uncionamen del colossos un model de la ima ge cinema og h ica és, d'una pa , la se a na u alesa de p essncia absen , de pe hnye i se ali& alho a a aques món -cosa que enllaca amb la de inició lukacsiana del enomen cinema og h ic-, i, &una al a, la se a condició de mi jance : in e media i en an que doble en e dues igu es, pe b pe damun de o en e dos mons: el dels ius i el dels mo s. Les ima ges al cinema -la ep esen ació dels cossos- ambé són dobles de quelcom. Amb o , enca a és més impo an el seu pape de mediado en e dues es e es: la de la eali a i la del desig. El cinema, amb els cossos i llu mul iplicació com a ins umen cen al, és el missa ge que, al co de la socie a occiden al del segle xx, posa en con ac e aques es dues eali a s con lic i es. I ncs de qualse ol mane a, sinó, com en el cas del colossos, amb un a any de semb a l'o d e, la pau i la conco danca en un e eny semp e complex, cab ic, d'equilib i p eca i, o ho a amenaga pd des e mamen del deso d e o pe I'assal insupo able de la des aó. Pe en end e-ho millo , cal eco da que el desig e del ons, d'alguna obscu a i inde e minada p egonesa. Aques a in ensi a es oba anma eix desp o e'ida de ins. A la mane a d'un pdag emb a i , el desig escumeja, en e opa, s'esb a a, com una ene gia dispe sa i ex a iada. Pe al de p end e o ma ha d'emmi alla -se en la mimesi. Li cal, doncs, una eu que el guii'. El desig que ci cula pe l'espai amilia , en p ime lloc, pe 6 ambé pe d'al es o mes ex e io s: I'o d e simbhlic, els a que ipus socials, el sis ema de les idees.. . Diguem-ho o segui : dins aques conjun de eus de supo del desig es ilaga sa i p eca i, el cinema és una eina bhsica. I en aixb el cos --o millo la se a ep esen ació- juga un pape p epon- de an , pe quk esde é l'emblema mhgic del joc del edoblamen . Pe aques- a aó les es elles enen un lloc an essencial dins la his h ia del cinema: són les diposi a ies del doble; cons i ueixen la ma g ia de la qual es com- pon aques nou colossos mi jance . Com ha assenyala Edga Mo in, són elles l'alimen dels nos es somnis; no en un sen i de deslliu anga, sinó de ixació de les obse~sions.'~ Pe a iba a aques pun , el cos cinema o- g P ic s'ha cons i u'i en un p océs que pod íem descompond e en dues pa s: a) abs acció dels desi jos di e sos en uni a s a que ípiques (és a di : el model s'emmi alla en els indi idus); i b) elabo ació d'aques es abs- 15. Edga Mo in, Les s a s, Pa is, 1959, p. 122. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia accions ins a p end e la cohe kncia in e na que o a ob a de c eació compo a (els indi idus s'emmi allen en el model). D'aques aiguaba eig d'c ideals del jo)> que al capda all són les es elles (se com elles, pe b alho a no eni el d e a e o el que elles an) neix llu di e si a a que- ípica. Ca , a di e hcia dels ac o s, que són allb que el pape els diu que siguin, les es elles ep esen en semp e el pape que els ha es a encomana : són o ho a elles ma eixes. Aixb a, con h iamen al que de egades es diu, que cada kpoca en compo i una ipologia mol di e sa, ja que llu na u alesa no es elaciona an amb la empo ali a conjun u al com amb els desi jos més densos i p egons -només escan ella s agamen pe l'e o- si6 del emps- dels di e sos g ups de la pobla~ió.'~ Fe i e , aixb és el que comp a i el que dis ingeix el doble mons uós -aquell que esga i a- a Valé y- del doble mi jance en e dos mons, que a enca dels egipcis i dels g ecs, i que Lukács dwc igué, segons hem is , com e d'homes no-homes. Ca aques eball implica aixb: l'encabimen del doble en el egne del simbblic i la se a exclusió del món de la na u alesa, que és alla on en eali a esde é e ible i mons uós. Aques a asca de desplacamen es conc e a, anma eix, en una ope ació ins a a no esmen ada, pe b bh- sica en aques ipijoc de les eduplicacions: alla , agmen a , esbocina el o . Pes du -la a e me, el cinema eco e a allb que li és més essencial. Ja he esmen a el pape de on e a en e dues e apes del llengua ge ci- nema og d ic que in e p e ii G i i h. Si dins la his ib ia del cinema se li a ibueix aques lloc des aca , és pe quk el di ec o d'h ole cincia in oduí en el ilm una peca clau pel que a a la se a madu esa exp essi a: la sub- di isió de l'espai i del emps, és a di , el mun a ge. L'e ec e del edobla- men , el e que sigui mons uós o na cisis a, depkn del o d'aques all in odui pe G i i h. I aixb, p incipalmen , pe dues aons. En p ime lloc, el mun a ge ixa el cos a l'espai cinema og h ic, i li dóna, a més a més, una ida no a so mesa a les coe cions d'aques espai a i icial. Pe assoli 16. D'ací p o é la con i encia, en un ma eix emps his b ic, &a que ipus an di e sos i so in complemen a is. T obem així, al cos a de la ampi essa Theda Ba a, la in an il i asexuada Ma y Pick o d; al cos a de la ba oní ola G e a Ga bo, la emella pe excel.kncia, Jean Ha low; al cos a de la emenina Mon oe Ia can elluda Bacall; e c. El ma eix s'esde é amb els mi es masculins: l'ambigu Valen ino compa í la pan alla amb el ba ó de ped a picada Cha les Fa ell; el cínic Gable amb el e ina i sensible F ancho Tone; el b u al Wayne amb el nyic is Ja nes S ewa ; e c. Es i a el i1 dels a que ipus pe esb ina l'imagina i d'una &poca és una labo ac ible, semp e que no es ulguin assoli esul a s massa monolí ics i con unden s, cosa que s'esde é amb un excés de eqiiencia en la li e a u a sociol~gica sob e el ema. To i llu s de ec es, eco dem, pe b, les apo acions d'Edga Mo in, Les s a s; d' ilexande Walke , The Celluloid Sac i ice, i d'Ado Ky ou, Amou , e o isme e cinéma. El cos al cinema: El joc del edoblamen la se a llibe a , ha de es a cons enyi . Edga Mo in ho ha is ben cla : el desen olupamen de l'es ella depi.n de la educció de I'espai al seu ol an , pe qui. d'aqui p o é la dec eixenca -imp escindible pe a a enye aques objec iu- de l'exp essi i a co po al supi. lua.17 El eball de ixació, anma eix, no ha d'apa ella -se an sols amb la min a de la ges- iculació. En se ixa , e1 cos es cons i ueix com a en i a . No hi ha em- blema sense e allamen . No hi ha possibili a de ep esen ació simb6- lica. El lími , gai ebé l'excés d'laques a ope ació, Le KuleSb l'expe imen h i con egí eb icamen a comencamen dels anys in en compond e una dona cinema og a ica <<ideal)> a pa i de di e sos agmen s de dones < eal~>>.'~ Pe b po se no cal ana an lluny. És ben conegu el e que G e a Ga bo --el seu cos- e a s0 ni.s semp e a la ma eixa plani icació, p ime s plans i plans gene als, pe b mai, en can i, plans mi jans.lg És a di , que I'es ella e a cons u'ida amb unes de e minades peces i no amb qualsse ol, d'una mane a anh quica. Hi ha ia una economia in e na en aques a cons ucció que con igu a a el mi e com a quelcom d'espacial i e alla -4s a di , con egi -- d'una de e minada mane a. Amb o , el pape del mun a ge no es edueix a aques a mena de asques. I aixb és la segona cosa a assenyala . El sal en e la in o mi a desassossegado a i ba oe a i la in oducció de egles que posen o d e al desig des e ma i cab ic passa sob e o pel descob imen del p ime pla com a eina na a i a. Mi jancan aques a ilugi, el cos es po ep esen a a si ma eix a a és d'una de les se es pa s, que esde é ocus i esum del conjun . Aixb no - malmen s'escau amb el os e i, din e d'aques , amb els ulls. Si la ca a es con e eix en una masca a1 que o ma pa del deco a , i culmina així el p océs de cosi icació sin ic ica que pa eix el cos, en e alla l'esgua d s'in odueix en el ilm el colnplemen d'aques desequilib i. Bela Balázs, o pa lan de l'ac o Sessue Hayakawa, ens si ua a en la pis a co ec a: <(La mic o isonomia del p ime pla --esc i ia- possibili a, pe mi jh d'un esgua d sub il la mímica del qual és in angible, l'apa ició del os e in isi- ble.)>" El p ime pla de I'esgua d anima -dóna Anima- el cos osse- ja ; li con e eix un boci d'espe i poua en alguna zona p o unda. És amb aques a in oducció de la in e io i a que el colossos cinema og A ic esde é - al com anuncih em abans--- ensems con oca b ia del més enlla i mhs- ca a ph ia del més en~8: amb aixb s'ac uali za la ella aspi ació del edo- blamen que, des d'un pun de is a social, a iba a e -se genhica. 17. E. Mo in, op. ci ., p. 114. 18. C . Ronald Le aco ed., Kulesho on ilm, Be keley, 1974, p. 53. 19. Alexande Walke , op. ci ., p. 107. 20. B. Ballzs, op. ci ., p. 59.