VERS UNA SOCIOLOGIA
DE
LA PRIVACITAT*
Lluís Flaque
(Uni e si a Azc bnoma
de
Ba celona)
L'objec e de I'es udi p esen és &esca i el concep e de p i aci a ,
així com l'o igen
i
les consec$i6ncies de la se a apa ició en el món mode n.
To
i
que el ema é e iden men una dimensió ju ídica,
el
ac amen que
li dona é se h onamen almen his b ic
i
sociolbgic, L'es udi de la p i a-
ci a em du i a e lexiona ambé sob e el seu co ela de la publici a ,
ja que no és concebible una ida p i ada sense l'inexis sncia &un imbi
públic pa del.
Enca a que, des dels inicis del pensamen sociolbgic, hi ba ega una
p eocupació pe qües ions elacionades amb la p i aci a com a a
d
de-
cli i de la comuni a , el p océs d'indi iduali zació i el can i del pape de
la amília en la socie a , mol s pocs au o s s'han ocupa di ec amen del
ema. Pe aixb,
d
que em p oposo és e una con ibució a aques a & ea
de la eo ia sociolbgica o ca negligida ins a la da a.
Hi
ha una sk ie de ac o s que con e eixen un in e es especial al e-
ball p esen . En p ime lloc, I'onada &indus iali zació que s'ha p odui'
an a Ca alunya com a la es a
de
l'Es a espanyol des de l'inici dels
anys seixan a ha al e a p o undamen les es uc u es adicionals bo i
en -hi p edomina un mode de ida decididamen u bh. Aques s can is
han ingu una incidkncia Impo an en la na u alesa del con ol social,
que ha pe du
el
seu ca ic e in o mal i comuni a i pe a esde eni basi-
*
Aques a icle
és
un
esum de la esi de doc o a
Alguns aspec es sociolBgics
de
la
p i aci a .
UAB,
1981.
L'au o é en p emsa a Edicions
62
un iiib e sob e
la
ma eixa emh ica in i ula
De
Iu,
ida p i ada.
<(Pape sa: Re is a
de
Sociologia
camen o icial
i
es a al. Amb l'accessió a la u bani zació de capes impo -
an s de la població, amb la p og essi a dissolució de la comuni a local
i amb la mode ni zació gene ali zada del país, s'han c ea possibili a s,
abans o almen inconcebibles, pe
a
I'exis ncia d'un espai p i a . D'al a
banda, hom po elaciona la pene ació de la ideologia de la p i aci a a
casa nos a amb I'anhel de eplegamen e s la lla i la ida subjec i a
que s'ha dona a an de la c isi ene gi ica, que ha de e mina la alo ació
dels aspec es pe sonals i quali a ius en de imen d'un me desen olupa-
men econbmic quan i a iu. Tampoc no .és aliena a aques a e acció cap
al p i a la ansició democ h ica, que en les ci cums hncies especials que
a essa
el
nos e país ha gene a un g eu desencís. Pe úl im, la c eixen
iscali zació de la ida p i ada pe pa dels o ganismes públics, que amb
el
desen olupamen de la in o mh ica disposen ac ualmen d'ins umen s
d'un abas insospi a abans,
i
la in usió cons an dels mi jans de comuni-
cació de massa audio isuals dins la lla , gene en una inquie ud pel que a
a la p ese ació
i
a la de ensa d'un espai p i a en con a dels pe ills que
l'aguai en.
Aques eball cons a h de qua e pa s. La p ime a se i un in en
d'acla imen concep ual de la noció de p i aci a , ja que una de les esis
de l'es udi és que g an pa de la con usió que egna en aques camp
és
a ibui'ble a la iquesa seman ica del e me <(p i a n. En la segona pa
hom p oposa h una eo ia que ac i d'explica la sociogi nesi de la p i-
aci a en el món occiden al mode n. La e ce a pa es a h des inada
a
l'es udi d'alguns aspec es de la socie a p i a i zada ac ual, en e e i n-
cia especial a la eligió i a la mo al sexual
i
amilia . L'úl ima pa ind h
pe objec e l'explo ació d'algunes de les conseqüi ncies que compo a la
p i a i zació c eixen de la socie a ac ual.
Al meu en end e, una bona pa del con usionisme que impe a
en
l'es udi de la p i aci a i les esis con aposades que sob e ella hom p o-
posa, són impu ables a la polisi mia inhe en al e me. Públic i p i a són
dos an bnims que, segons el con ex , poden e e i -se a eali a s empi i-
ques i concep uals mol di e en s. Pe exemple, públic signi ica an mani-
es , no o i, e c., com o icial, i, en aques sen i , s'oposa a p i a , que
po ole di an sec e , ese a
o
eda com pa icula . Pe b la iquesa
del camp semhn ic de públic
i
p i a es mani es a ambé en la mul iplici-
a de signi ica s que aques s e mes han ebu segons les escoles de
Ve s
una
sociologia
de
la p i aci a
pensamen que els han emp a .
A
isc de simpli ica , pod íem di idi en
es les adicions en la in e p e ació dels ocables públic
i
p i a .
1.
La
adició hegeliana
Fou Hegel
(1970)
qui sis ema i zi p ime amen l'ús de públic i p i a ,
o inaugu an una adició que es e ela ia mol ecunda. En els seus
P incipis de iloso ia del d e ,
Hegel dis ingeix en e l'Es a
(de S aa ),
la socie a ci il
(die bii geliche Gesellscha )
i la amília
(die Familie).
Men e que l'espai públic es IocaIi za cla amen dins 1'Bmbi de l'Es a , el
p i a comp i n la socie a ci il i la amília. Ma x i o s els au o s que se
si uen dins la adició ma xiana con onen p hc icamen l'es e a p i ada amb
la socie a ci il, de al mane a que quan emp en l'adjec iu p i a cal en-
end e que es e e eix a qualse ol ac i i a o enomen que é lloc o a de
]'Es a , Habe mas
(1978)
és I'au o que millo ha es udia les ans o ma-
cions es uc u als dels Bmbi s piiblic i p i a des del segle
XVIII
ins a l'ac-
uali a pa in d'aques a bp ica. Segons ell, amb
el
so gimen de l'Es a
del benes a i amb la p oli e ació d'una si ie de enbmens com són l'apa-
ició dels mi jans de comunicació de massa sensacionalis es, la bu oc a i -
zació de les o gani zacions polí iques
i
sindicals,
i
les i cniques de mani-
pulació de la olun a elec o al, hom ha assis i a un as segui d'in e -
e i ncies en e les es e es pública i p i ada, consis en s en la p i a i zació
de l'espai públic
i
en la publici zació de l'espai p i a .
Gs en aques sen i que jo anomeno hegelii que els e mes públic
i
p i a s'u ili zen mol so in en el llengua ge co en i en els ocabula is
especiali za s del d e i de l'eco~iomia. Pe exemple, hom pa la d'inicia i a
p i ada, dels sec o s públic o p i a de I'economia d'un país, de D e
públic i D e p i a , e c.
En aques eball no p end é en conside ació aques sen i que acabo
&esmen a , ans em e e i é sob e o a públic i p i a amb el signi ica que
li con e eixen les al es dues adicions.
2.
La
adició ju idica anglosaxona
La p eocupació i sensibili a pe les llibe a s indi iduals que adicio-
nalmen s'ha dona en els pai'sos anglb ons ha gene a un
co pus
de no -
mes ju ídiques que e llen pe la p o ecció de la ida p i ada con a les
incu sions dins ella de l'adminis ació de 1'Es a . Quan pa lem de p i a-
ci a , ba ba isme manlle a a l'angks
(p iuacy),
ens es em si uan dins
<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
d'aques a adició ju ídica. En aques sen i , la p i aci a o ca hc e de
p i a , po comenca essen un sen imen pe a esde eni un alo , que
po ésse econegu com a d e subjec iu i que es po concep ua en e mes
&una elació.
a)
La p i aci a com a sen imen .
El sen imen p i a consis eix en
la c eenca en l'exis ncia d'una ba e a ideal en o n dels indi idus, c eensa
que es mani es a, pe
un
cos a , en una ac i ud de ese a, pe la qual
deixem beslluma als al es una po ció mol pe i a de la nos a in e io i-
a , Cs a di , ens p esen em o ca opacs da an del nos e p oysme, i, pe
I'al e, en l'adopció ¿'una ac i ud de espec e da an la p i aci a &al i,
pe la qual ens es em de pene a en la se a in imi a o, en el cas de pos-
sei in o mació sob e ella, &a alua -la en e mes mo als.
b)
La p i aci a com
a
alo .
El
sen imen p i a dóna peu
al
so -
gimen de la p i aci a com a un alo objec i amen co i za
i
econegu
en la socie a mode na. En la me a eo ia sob e la sociogknesi de la p i-
aci a ac o de dona alguns elemen s que pe me in &explica la se a
apa ició. La idea de p i aci a en aques sen i s'ap oxima o ca a la noció
de llibe a nega i a segons Isaiah Be lin (1965).
C)
La p i aci a com
a
d e subjec iu.
La de inició ju ídica de la p i-
aci a més suscin a i més cla a és la del ju ge ame ici Cooley, que mol s
homes de lleis anglosaxons epe eixen des de
1888
enli. Cooley, en la
segona edició de
To s,
de ineix la p i aci a com < el d e a ésse deixa
en pau)>
(<&e igh o be le alonen).
d)
La p i aci a com a elació.
Des del pun de is a sociolbgic, la
p i aci a po concep ua -se ambé com a elació. La o mulació clhssica
és la d'Edwa d Shils (1970): <(La p i aci a és una " elació buida"
("ze o
ela ionship")
en e dues pe sones
o
dos g ups o bé en e un g up i una
pe sona. Gs una " elació buida" en el sen i que es a cons i u'ida pe l'ab-
s ncia d'in e acció, comunicació
o
pe cepció en con ex os en qu aques a
és p ac icable, pe exemple, en una si uació ecolbgica comuna, com la que
de i a de la con igüi a espacial o de la pe inenca a una sola collec i i a
global com la amília, un g up de eball i, en úl ima ins hncia, la socie a
en e a
...
La si uació (de p i aci a ) ha d'ésse una en qu5 sigui p hc ica-
men possible l'ab ogació de la p i aci a mi jancan la in usió des de o a
o mi jancan la enúncia des de dins.,
Ve s
una sociologia
de
la p i aci a
3.
La adició enomenolbgZca
La adició més ecen en l'es udi de la ida p i ada s'insc iu dins la
concepció enomenolbgica de: la sociologia del coneixemen p econi zada
pe Be ge
i
Luckmann (1973). Pe a Be ge i Luckmann (1966) l'es e a
p i ada és I'espai social on l'indi idu oba on s de sen i
i
iden i a pe -
sonals i on ueix d'una llibe a conside able pe al d'o gani za la se a
p bpia ida d'aco d amb les se es p e e hcies, en con as amb l'es e a
pública, on l'indi idu ha d'acompli ols ígidamen es able s que pe a
ell enen signi ica s subjec ius mol limi a s i no se eixen de ocus d'au o-
iden i icació.
Aixl,
l'es e a pública coincideix amb
el
món del eball i de
la p oducció, men e que l'es e a p i ada se si ua sob e o en el món del
consum
i
del lleu e.
Com deiem abans, en aques a esi p end é sob e o en conside ació les
concepcions ju ídiques anglosaxona
i
enomenolbgica de la p i aci a . Men-
e que, en la p ime a, p i aci a és sinbnim de no inge hcia i publici a ,
de con ol social, en la segona, p i a ol di p enya de sen i , i públic, en
can i, signi ica absu d i alienan . Com hom po cons a a , aques es dues
in e p e acions de la p i aci a pouen en on s mol di e ses del pensamen
social, pe b com penso mos a , no són an agbniques
ni
con adic b ies,
sinó que es poden comp1em :n a mú uamen . En e ec e, quan ac i dels
aspec es his b ics de la p i aci a i es udi'i els ac o s que condiciona en
la se a e olució, a é un ús ampli de la concepció de la p i aci a com a
alo , men e que en explo a algunes de les dimensions de la p i aci a
en la socie a ac ual emp a é sob e o la in e p e ació enomenolbgica, mol
més adequada, al meu pa e , pe a anali za i comp end e la si uació con-
empo iinia. Com eu em més enda an , el lligam exis en en e l'una
i
l'al a concepció és la elació ins umen al, incle ípic de la socie a mo.
de na, que d'una banda pe me
d
so gimen de la p i aci a com a alo
i
com a sen imen , pe 6 de X'al a gene a una insa is acció que a que els
indi idus ac in d'a ece a -se en la se a ida p i ada.
2.
LA
SOCIOGBNESI
DE
LA
PRIVACITAT
En aques capí ol in en a é esbossa una eo ia que expliqui el naixe-
men de la p i aci a com
a
alo als inicis de la Re olució Indus ial
so a les condicions del capi alisme eme gen i, sob e o , en el si de la
bu gesia. Aques a eo ia cons a de dos blocs de ac o s que condicionen
I'apa ició de la p i aci a : d'una banda, una sh ie de ac o s es uc u als

<<Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
que cons i ueixen condicions necessh ies, enca a que no su icien s, pe a
la naixenca de la p i aci a ; d'al a banda, un conjun de ac o s cul u als,
inhe en s als ma eixos alo s que acili a en l'apa ició del capi alisme, que
impulsa en amb o ca el naixemen del sen imen p i a
al
bell
comenca-
men de la indus iali zació.
1.
Els ac o s es uc u als
Aques conjun de ac o s cons i ueixen una sh ie de condicions que
no de e minen mechnicamen l'apa ició de la p i aci a en un momen
dona de la his b ia, ans possibili en el seu so gimen en pe me e un
ample ma ge pe
al
desen olupamen de les elacions p i ades. Aques es
condicions, apa egudes a edós de la naixen Re olució Indus ial, no
deixa an d'a e ma -se
al
lla g del segle
XIX
i
del
xx
i
cons i ueixen a ui
dia un bon balua d con a la in e sió del mo imen cap
a
la p i a i zació.
Cald ia di idi els ac o s es uc u als,
a
la se a egada, en dos al es
blocs de condicionan s: els ac o s ecolhgics
i
els ac o s ela ius
a
la
p og essió de la di isió del eball.
A)
El ac o s ecolhgics.
Pe al d'explica
el
so gimen del sen imen
p i a als inicis del capi alisme, abans de o cal eni en comp e una sh ie
de condicions ela i es al poblamen i a l'ocupació ísica del sh1 que són de
i al impo Bncia com a ma cs en quh es donen les elacions socials.
a)
Populosi a
i
anonima .
Un dels p ime s ac o s que cal conside-
a
a
l'ho a d'es udia la possibili a de l'es ablimen de la elació p i ada
és el c eixemen de les ciu a s i, en gene al, el mo imen e s la u bani -
zació. Quan la g an majo ia dels ciu adans d'un país i ia en Bmbi s
u als, en pe i es comuni a s locals, on o hom coneixia no solamen el
p esen
i
el
passa de les ides dels al es, sinó que possiblemen ambé
podia p e eu e amb o ca ce esa llu u u , e a impensable que es dones-
sin les condicions pe al naixemen d'un sen imen p i a . En aques s
ma cs socials la isibili a e a mol al a i o hom es a a cons an men
exposa a les mi ades i a l'esc u amen dels al es. Amb la disminució de
la població u al i I'augmen de la població u bana, els ma cs en qu& es
desen olupen les elacions socials can ien o almen de cadc e . La p i-
me a ca ac e ís ica de la u bani a és I'anonima . Com més populosa és
una ciu a , més c eix la possibili a que les elacions s'es ableixin sob e
una base andnima. Aques e c ea una di e hncia quali a i a amb la so-
cie a u al. En els cen es u bans el ac e amb desconegu s c ea una
Ve s
una
sociologia
de
la p i aci a
ac i ud de ese a. Es lla o s quan apa eix la igu a de l'es an~, ípica de
les socie a s u bani zades.
b)
L'es any com a dexconegu
i
com a o as e .
Ha es a Senne
(1978)
qui ha essal a la impo incia de l'es any pe al naixemen d'una
ida pública, que cons i ueix l'al a ca a de la moneda de la ida p i ada.
Senne dis ingeix en e dues menes &es any. L'es any com a o as e
és aquell que es di e encia en una comuni a pe una se ie de ca ac e ís-
iques ex e nes que li con e eixen un es igma. Aques ipus social no és
nou.
El
que és nou és l'es any com a desconegu que so geix quan les
no mes sob e la iden i a social no són cla es com a esul a de la ges ació
de no es classes o g ups socials. Aques és el ípic es any que comenca
a
so gi a Eu opa a inals del segle
XVIII
quan s'a e ma l'escissió de la
ida social en les es e es pública
i
p i ada. A més, en la g an ciu a aques
es any en aula elació amb al es es anys de o ma impe sonal.
C)
Les mig acions.
Un
dels al es ac o s a a o ido s de la p i a-
ci a és
el
ans asamen de població en e el camp
i
la ciu a , pe b
ambé en e les egions subdesen olupades i les desen olupades, que in-
guC lloc en el cu s de la Re olució Indus ial i du an o el p océs de
mode ni zació. To a socie a indus ial mínimamen dinhmica es basa en
desplacamen s demog i ics cons an s d'una i ea geog i ica a una al a,
enca a que segons els pe íodes
i
les ases econbmics que a essa, aques es
mig acions puguin min a
i
p odui -se de o ma selec i a i no massi a.
L'exode u al i les mig acio ls en massa con ibueixen a la dissolució de la
comuni a local i a la c eaci6 de ba is nous en les ciu a s on és imp oba-
ble que la gen es conegui.
d)
La seg egació uncional de I'espai u bd.
A
la mobili a geog i ica
in e u bana i in au bana cal a egi el e que cada i ea de la ciu a s'es-
peciali zi en una unció de e minada: espec acles, eball, esidencia, e c.,
la qual cosa a que augmen i la manca de isibili a dels indi idus
i
e-
o ca el seu anonima .
e)
Els p og essos dels mi jans de anspo
i
la
mo o i zació p i ada.
La millo a i la mode ni zació cons an dels mi jans de anspo a a o ei-
xen la endencia esmen ada de la seg egació uncional dels ba is alho a
que disminueixen la manca de isibili a en acili a
el
desplacamen ipid
dins
i
o a la ciu a .
A
aques enomen cal ag ega , d'uns anys ench, la
p og essi6 de la mo o i zació p i ada, que l'accen ua i l'ampli ica o
c ean al ma eix emps la possibili a &anonima en les zones mal comu-
nicades del país.
B)
La dj isió del eball.
Una al a, ss ie de ac o s que acili en la
p i aci a com a alo són els ela ius a la p og essió de la di isi6 del e-
<(Pape s>>: Re is a
de
Sociologia
balí. Amb l'a en~ de la di isi6 del eball es p odueix una di e enciació
cons an de asques que condueix o so in al naixemen de nous ols
especiali za s. Des de la Re olució Indus ial ins a l'ac uali a hem es a
es imonis de la mul iplicació espec acula del nomb e de p o essions, ocu-
pacions i, pe an , de ols que endeixen a ésse cada cop més especiali -
za s. La di e enciació de ols a acompanyada del enomen de la p og es-
si a ampliació del eix de ols de cada indi idu. No solamen augmen en
con ínuamen les al e na i es que s'o e eixen a l'indi idu a l'ho a d'escolli
una p o essió, sinó que aques endeix a ocupa cada egada més ols
especiali za s
i
a en a , en el ac e dia i amb d'al es indi idus, en ela-
cions de cai e ins umen al, en les quals hom p e én &assoli objec ius
ci cumsc i s i limi a s o con e in els memb es de la elació de ins en
mi jans. Aques es a de coses p odueix una segmen ació de la pe sonali-
a dels indi idus. Aques s es elacionen poques egades en e ells p enen
en conside ació la o ali a de llu pe sonali a ; en aulen elacions impe -
sonals que se cen en exclusi amen en un dels seus aspec es pa cials.
Així eiem que la si uació u bana ca ac e i zada pe I'anonima
i
la
im-
pe sonali a , no és més que el e e s de la medalla de la socie a indus-
iali zada on impe en les elacions ins umen als.
La agmen ació de la pe sonali a dels indi idus en di e ses ace es
é conseqüi ncies impo an s pel que a a la p i aci a . No malmen els
indi idus de la socie a u bana
i
indus ial només coneixen un sd dels as-
pec es dels indi idus amb els quals ac en: aquella ace a que la elació
ins umen al els pe me de eu e, amb la qual cosa la es a !dels cai es de la
pe sonali a queden en l'omb a.
A
aques a ci cums incia cal a egi
el
e que
els escena is en qui enen
lloc
les elacions en e els ols especiali za s
solen es a seg ega s en e ells en la socie a indus ial.
Com
diu
Max Gluckman
(1962),
en la socie a indus ial no solamen
els ols es an seg ega s en e ells, sinó ambé els judicis mo als, pel e
que s6n indi idus di e en s els qui acompleixen ds di e en s en esce-
na is di e sos, con ii iamen a la socie a ibal, en qui les ma eixes
pe sones ep esen en ols mol semblan s en els ma eixos escena is. La
mani es ació més impo an d'aques e és la sepa ació exis en en e el
lloc
de eball
i
el lloc de esidi ncia, en e el món de la p oducció
i
el
món del consum. Aques da e se cen a sob e o en la amília, que en
la socie a mode na ha pe du les se es uncions econbmiques de p o-
ducció.
En la socie a indus ial no solamen es an seg ega s ds ols sinó
ambé el con lic e en e ols. Ha es a
R.
K.
Me on
(1970)
qui ha ex-
plo a millo les possibili a s de p i aci a que o e ia la manca d'obse a-
bili a com a mecanisme de esolució dels co hc es que so geixen en e
Ve s una sociologia
de
la p i aci a
els memb es d'un camp de ols ( ole-se ). Pe a Me on, dos dels p ocedi-
men s d'a iculació de les expec a i es con lic i es dels di e sos i ula s
de s a us en un camp de ols són l'zllamen de les ac i i a s ola s de
l'obse abili a pe pa dels memb es &un camp de ols i, així ma eix,
l'alllamen de I'obse abili a de les demandes con lic i es pe pa dels
memb es del camp. La socie a mode na és nol ica en si uacions que
pe me en una educció de l'obse abili a de l'ac i i a d'aquells que
poden eni expec a i es con lic i es pel que a a llu s conduc es espec i-
es. Si els pa es ossin en condicions &obse a la o ali a del compo a-
men del seus ills i ice e sa, es p odui ien de segu con lic es mol di ícils
de soluciona . Pe an , la manca &obse abili a suposa alho a una il-
ula de segu e a i una on pe manen de des iació
i
cons i ueix una de
les bases més e mes de la p i aci a .
En la socie a indus ial exis eix no sols una seg egació de ols
i
d'es-
cena is, sinó ambé d'audi o is. Manlle o aques concep e a Go man
(1978), l'ob a del qual a q3o acions mol impo an s a l'es udi de la
p i aci a , sob e o a pa i del seu concep e de e a-escena (back-s age).
En la mesu a en qu2 en una socie a és possible de seg ega els audi o is
de les p bpies ep esen acions, an des d'un pun de is a espacial com
empo al, de mane a que les ac uacions no esul in incong uen s en e
elles, augmen a el g au de p i aci a eb icamen pe missible. Pe exem-
ple, obse a Go man, els i ldi idus que han passa pe un p océs de
mobili a social, an ascenden com descenden , p ocu en ma xa del seu
lloc d'o igen pe al d'e i a que an ics conegu s els egin ocupan el
nou s a us.
To s aques s ac o s
i
concep es -so in complemen a is- iMuminen
les aons pe les quals en la socie a indus ial mode na la p i aci a és de
e una possilsili a , inexis en en socie a s an e io s, pe b no acaben
d'ex-
plica pe que en un momen de e mina de la his b ia la p i aci a s'e i-
geix en un alo impo an . Aixb és p ecisamen el que in en a é e en
l'apa a següen .
2.
Els ac o s cul u als
Si ins a a en la me a exposició em cen a a p incipalmen en les pos-
sibili a s de p i aci a indi idual que pe me ien ce s ac o s inhe en s
a
l'es uc u a de la socie a indus ial, en aques apa a em p oposo d'in-
daga alguns dels condicionamen s his b ics i cul u als que cons i ueixen
la base
de
la p i aci a amilia .
En
la me a opinió, la p i aci a indi i-
dual i la amilia són aspec es d'un ma eix enomen,
i
l'examen de la
c Pape s)>: Re is a de Sociologia
que an any dona a un sen i global a l'exis hncia. La ma eixa es uc u a-
ció olgada d'aques es ag upacions es B pe ec amen en consonBncia amb
170 gani zació alle ada de les ins i ucions de la ida p i ada, en con as
amb la je a qui zació, igidesa
i
enca ca amen de les públiques. Senne
(1978), en pa la de la ansmu ació de les ca ego ies polí iques a les psico-
Mgiques, coincideix igualmen amb aques a analisi.
2.
Famil&,
sexe
i
p i a i zació
Tanma eix, la ins i ució més impo an de la ida p i ada és la amília,
conside ada en el seu sen i ampli de locali zació de l'a ec i i a sexual,
ma c en qui: ds indi idus ce quen en la nos a socie a llu au o eali zació
pe sonal.
T adicionalmen , la mo al sexual
i
amilia ha ien es a egulades pú-
blicamen de o ma mol es ic a. En la me a opinió, el pas de la egulació
de la mo al sexual
i
amilia de l'es e a pública a la p i ada con ibueix a
comp end e una g an pa dels p oblemes plan eja s pe les elacions in e -
pe sonals, aixi com l'in e i s
i
l'apassionamen que despe en en la socie a
ac ual. En pa icula , la p i a i zació p og essi a de les no mes ela i es
a la ida sexual i amilia , que compo a la despenali zació de llu ans-
g essió, és un dels enbmens que en els úl ims anys ha acapa a més l'a en-
ció de I'opinió pública.
A
all &exemple, la discussió gene ada sob e els ols sexuals adien s
en el ma imoni i la amília és conseqüi ncia de la pe cepció de la impo -
hncia de l'es e a p i ada com a
locus
d'in e accib social, al seu om con-
dicionada pe la possibili a es uc u al de la ece ca d7al e na i es.
La compa ació amb
el
cas de la eligió pod ia ésse ú il. De la ma eixa
mane a que abans de l'inici del p océs de secula i zaci6 exis ia una si uació
de monopoli pel qual l'Es a empa a a una església de e minada, si ua-
ció que doni o igen a un nou es a de plu alisme eligiós, igualmen la
desmonopoli zació d'una in e p e ació o icial pe pa de ?Es a
i
de la socie-
a del compo amen sexual i amilia socialmen escaien ha dona lloc a
I'esmicolamen de la no ma i a social aplicable.
En pa la de despenali zació cal dis ingi si aques a és ju ídica
o
social
o
bé
&ambdues menes, d'una banda, i si la sanció p e is a es e e eix
a
ac es eali za s en públic o en p i a , de l'al a. Pe exemple, disce nim una
endencia en les socie a s indus iali zades e s I'abolició de les igu es
ipi icades en el Codi Penal encaminades a cas iga les conduc es homose-
xuals en e adul s consen en s, i aixi ma eix e s la len a desapa ició de
la sanció social que plana sob e aques i~us de conduc es, enca a que la

Ve s
una sociologia
de
la p i aci a
esis encia
a.
accep a aques a : oluciÓ és més o a quan els ac es són
públics.
També ad e im un mo im m cap
a
la p i a i zació en el di o ci, la
con acepció
i
I'a o amen . La p og essi a au o i zació d'aques es conduc-
es no suposa
ni
de bon os la in oducció d'una no a no ma i a hege-
mbnica, ans una ole hncia del plu alisme egulado segons les c eences
i
p incipis mo als, eligiosos
i
2 ics de cadascú.
El ma eix augmen g adual de les axes de di o ci en les socie a s in-
dus ials no solamen és un exponen de l'escla amen de I'an ic uni o -
misme en I'h ea de la mo al sexual, sinó que cons i ueix un es imoni de la
impo hncia c eixen de la ida p i ada en la con igu ació del benes a
i
la elici a pe sonals.
Així, doncs, es em assis in
a
un p océs pel qual h ees o amen egu-
lades des del pun de is s ju ídic com e en la conduc a eligiosa i el
compo amen ocan a la sexuali a i a la amília, es an esde enin a e s
p i a s, en el sen i que són deixa s a la disc eció de cadascú, pe 6 ambé
que ocupen un lloc cen al en la pe caga de sen i i signi icació en l'es-
uc u ació de la p bpia ida.
4.
PRIVACITAT, CONTROL SOCIAL
I
LLIBERTAT
En aques a da e a pa penso ac a les conseqii2ncies de l'ad enimen
de la p i aci a com a un alo cen al de la socie a mode na. Duna banda,
els indi idus d'una socie a p i a i zada pa eixen una p o unda alienació
social i s'en on en
amb
un es a anbmic; de I'al a, la socie a p i a i -
zada ob e possibili a s de llibe a conside ables.
1.
P i aci a
i
dienació
Les elacions socials en la socie a de classes, segons Mam, no són
elacions en e indi idu
i
indi idu, sinó en e eballado i capi alis a o
en e campe ol i senyo1 eudal. Al amen di , en una socie a basada en
la p opie a p i ada
i
en la di isió del eball, les elacions socials
no
s'es ableixen en e homes
qua
homes, sinI en e homes en an que són
i ula s de ols especiali za s
i
ocupen un lloc de e mina en el p océs de
p oducció.
A
més, les ides dels homes es oben di idides en di e ses
es e es d'ac i i a a les quals s'apliquen no mes di e en s. La na u alesa de
l'alienació implica que en cada es e a hom apliqui una no ma di e en
i
con adic b ia. En d'al es pa aules: els c i e is d'a aluació que són u ili -
123
<(Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
za s en l'es e a pública (economia polí ica) no són els ma eixos que els
aplica s en l'es e a p i ada (mo ali a ). Men e que en la p ime a hom
endeix a alo a l'home en i u de la se a compe encia p o essional, en
la segona aques és a alua com a home en e mes de la o ali a de la se a
pe sonali a o, almenys, de l'expe sncia o al que els al es en enen.
Con a iamen , segons Ma x, a la socie a comunis a u u a, els homes
se an sence s
i
sense escissions in e nes
i
es pod an dedica a les ac i i a s
que els plaguin quan ulguin. Aques ideal u bpic de Ma x -basa en una
concepció ousseauniana de la na u alesa humana segons la qual l'home és
un ésse ca ega de po enciali a s que no po desplega plenamen a causa
dels ols que li són imposa s ex e namen pe la socie a - illus a a bas-
amen una de les on s de l'alienació en la socie a capi alis a. Ma x aspi a
a un home o al, sense cons enyimen s que li inguin dona s pel sis ema
econbmic
i
sense up u es in e nes que acin que cada es e a d'ac i i a
sigui egida pe no mes di e en s. En summa, I'home ideal de Ma x és un
home sence que es ableix elacions d'igual a igual amb al es homes
sence s.
2.
Socie a p i a i zada
i
anomia
Pe a Du kheim, anomia signi ica un es a d'absencia de no mes
o
manca ela i a de egulació en un g up social. L'anomia és un es a de la
socie a que dóna lloc a ce s es a s men als que, a la se a egada, es a-
dueixen en compo amen s especí ics.
El concep e d'anomia m'in e essa en la mesu a en que po se i pe
al de comp end e ce es p opie a s socials que es de i en de l'exis kncia
d'una es e a p i ada en la nos a socie a , basada en uns p incipis es uc-
u als di e en s de la pública. L'es e a p i ada és una B ea en qui: són
possibles, en p incipi, la c ea i i a , I'espon ane'i a i la e sa ili a no ma-
i a, ca gua da una ce a au onomia del con ol social de la socie a global.
En les pAgines an e io s ema ca em com I'exis i ncia d'una es e a p i ada
pe me ia una a iabili a de ols sexuals
i
d'opcions eligioses que no
hau ien es a possibles so a un o d e no ma iu únic. El p océs de desmo-
nopoli zació p odu'ia una au onomi zació de I'es e a p i ada que, a la e-
gada, p omo ia una di e si icació del seu con ingu no ma iu.
La di e si a d'opcions, la debili a del con ol social, el p o eisme de
I'es e a p i ada, gene en un es a de con usió pe manen
i
inhe en
a
la
se a ma eixa es uc u ació -si és que hom po emp a aques e me-
que jo anomeno anomia p i ada. L'indi idu p i a s'ha de plan eja con-
ínuamen quines són les no mes que han de p esidi la se a ac uació dins
Ve s
una sociologia
de
la p i aci a
d'aqueixa es e a: s'ha d'in e oga sob e si
li
con é de esold e els seus
p oblemes &iden i icació
i
sen i i al pa in d'una i encia eligiosa
o
ex a eligiosa, quina mo al !jexual i amilia ha d'obse a , e c. Si bé la
manca de con ol social en l'es e a p i ada és ela i a i mol es de les elec-
cions énen de e minades pe cons ellacions de alo s que adop en o ma
je h quica, les possibili a s d'op :ió són an g ans
i
el ma ge d'au onomia
an ex ens que pe o ca l'indi idu es oba en un es a anbmic.
C ec que, almenys pa cialmen , la an bescan ada c isi de alo s que
pa eix
el
món occiden al és a ibu'ible a la p i a i zació c eixen que s'hi
cons a a. Com més s'a nplia l'es e a p i ada, a mesu a que ce s g ups
socials an ei indican la inclusió d'al es B ees dins d'ella, més g an és el
mosaic no ma iu i majo la possibili a que es donin incong uencies axio-
lbgiques gene ado es d'anomia.
3.
Es e a p i ada
i
egulació social
A a bé: aques a si uació plan eja mol es qües ions in e essan s. Pe
exemple, ( ins a quin pun es po pa la de eblesa de la egulació social
en l'es e a p i ada de la socie a indus ial mode na, que disposa &uns
mi jans de con ol social an e icacos com
o
l'apa ell es a al, les o ces
d'o d e públic, l'adminis ació de jus ícia,
d
sis ema educa iu i
las bu
noE
leas
els mi jans de comunicaci6 de massa? ¿Gs legí im pa la d'absencia
de con ol social en l'es e a p i ada? ¿Hom po de ini I'es e a p i ada
com una zona lliu e de con ol social
o
au bnoma espec e de la socie a
global? La me a espos a és a i ma i a, pe 6 amb una sh ie de quali icacions.
Si la socie a ac ual pe me un majo g au de llibe a en l'es e a p i-
ada és pe que aques a condició és uncional pe al seu u llamen suau. La
ida p i ada cons i ueix I'espai on els indi idus, as igueja s de l'alienació
que pa eixen en l'es e a pública, <<ca eguen llu s ba e ies)>
i
on ce quen
una e asió que els a oblida llu s p oblemes eals.
Tanma eix, malg a la po &ncia i l'abas dels
mass media,
hem de con-
eni que hom cons a a l'a en~ de no es ideologies
i
o mes de ida que
p ecisamen no són p opiciades o icialmen , així com la eculada d'al es
que sí que ho són. Aixb ens; au o i za a pensa que el pape decisiu en la
de e minació i con igu ació le les consci&ncies que popula men hom a i-
bueix a la ele isió i a d'al es
mass media
és, si més no, exage a .
D'al a banda, si os ce que la pe inenga a un ce cle social de e minés
o almen els es a s de conscxencia subjec ius de la gen , la p oposició d'una
es e a p i ada au bnoma es pod ia eu e a almen comp omesa. És ob i
que el e de pe Bnye a un ambien é un pes impo an íssim en la ida
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
p i ada de cadascú i en de e mina pa cialmen el con ingu . No obs an ,
cal econkixe que la inclusió en un g up p ima i o ambien no és mechni-
camen de e minada.
Un úl im ac o limi ado del g au de des iació possible que old ia
conside a és la o mació de
consensus
en ce es h ees no ma i es que,
desp és d'ha e es a desin eg ades du an un ce pe íode, es o na ien
a ecompond e. Si aques a esi os ce a, en
el
decu s dels emps se ia
ine i able una con e gkncia de e s una no a es uc u a no ma i a hege-
mnbnica. Pe b enca a que a ibessin a p e ale uns nous alo s, llu in e -
p e ació
i
ins umen ali zació pod ien ésse con o e ides i dona o igen
a no mes di e en s i ins i o con adic b ies. A més, l'ampliació cons an
de I'es e a p i ada i el plan ejamen con inu de nous p oblemes assegu en
una ince esa i un dub e pe sis en s sob e quina és la no ma i a a segui .
Pe consegüen , cal espe a que, en aqueixes condicions, la a iabili a en
no mes
i
compo amen s p i a s pe sis i h de la ma eixa mane a que el
plu alisme eligiós és ben es able en la nos a socie a .
4.
Plu disme no ma iu p i a
i
es uc u a social
Cal con es a enca a un segon p oblema: ¿Com s'explica que les ins i-
ucions que a ui dia o men pa de l'es e a p i ada, que abans e en ob-
jec e d'una especial a enció pe pa dels o ganismes de con ol social,
hagin es a abandonades a la se a au o egulació? Al meu esgua d, la es-
pos a au en
el
e que en les socie a s p imi i es
i
adicionals an
la eligió com les no mes sexuals i amilia s e en onamen als pe a la co-
hesió social, i o a des iació d'aqueixes podia cons i ui una amenaca con a
llu supe i kncia. En al es pa aules, en la socie a p e-indus ial, el sexe
i
la eligió e en el epeu de l'es uc u a social i, pe consegüen , ha ien
d'ésse egula s ben es ic a nen si la socie a olia sob e iu e, men e
que en la socie a mode na la ped a angula de l'es uc u a social
és
la
di isió del eball i el sis ema econnbmic. És pe aques a aó que, pe bé
que la des iació és ole ada i pe mesa en les ma 2 ies cons i u i es
del
con ingu del domini p i a , en can i és desenco a jada
i
ep imida pel
que a a I'es e a pública.
5.
To ali a isme, comuni a i llibe a
Tanma eix, I'es e a p i ada és el egne de la llibe a . La ela i a au o-
nomia de qui: gaudeix aques a, la se a disjunció espec e de la es a de la
Ve s
una
sociologia
de
la p i aci a
socie a , hi pe me un g au de des iació, una mesu a de a iabili a no -
ma i a que són on s de llibe a , si de inim aques a noció no d'una mane a
essencialis a, sinó com la simple possibili a de pode escolli en e di e ses
al e na i es.
La elació en e la p i acj a
i
el
o ali a isme ens po ajuda a copsa
la p i aci a com a on de llibe a . Podem gosa a i ma sense po d'equi-
oca -nos que el o ali a isme és la ma eixa an í esi de la p i aci a . La
ideologia que in o ma els di e sos i:gims o ali a is - an de d e a com
d'esque a- és o almen con h ia a la p i aci a . Sabem igualmen que
en les ins i ucions o als en sen i go manih l'espai deixa a la ida p i ada
és mol esca ansi .
Pe b ambé en ce a mane a la comuni a
(Gemeinscha )
i l'espe i
comuni a i són con a is a la p i aci a . Sigui en una comuni a ideolbgica
(g ups p ima is o ma s pe mili an s de base enquad a s en o gani zacions
polí iques o sindicals de massa), sigui en una comuni a eligiosa (g ups
monhs ics), sigui en una comuni a de ida (comunes), l'espe i g upal po
a iba a a nenaca ,
i
ins
i
o o ega , el sen imen p i a .
No
cal insis i
que, pe al a pa , un dels pi jo s enemics de la p i aci a és la comuni a
local. En les pe i es socie a s, en les
olk socie ies
de Red ield, en qui: es
dóna una in e acció dih ia ca a a ca a, en qui: o hom es coneix, po a iba
a impe a
el
que jo anomeno la i ania de la publici a , ja que el con ol
social que s'hi exe ceix, bé que in o mal, és mol pe ec e i e ec iu.
Així, doncs,
a
con a io sensu,
la ida p i ada és una deu gene ado a
de llibe a que cons i ueix un ce alleujamen con a les us acions de
l'home públic.
I
és una on de llibe a en els dos sen i s que no malmen
hom econeix a aques a noció. La p i aci a és una mena de llibe a nega-
i a, un espai de no inge sncia pe pa dels al es i de no con ol pe
pa de la socie a . Pe b la ida p i ada ep esen a ambé un doll ines on-
cable de c ea i i a , d'espon anei a i, en summa, de llibe a posi i a.
'
5.
CONCLUSIO
Al
lla g d'aques eball hem ana explo an la endi ncia cap a la p i-
a i zació igen en el món con empo ani. Cal quali ica , pe b, aques a esi
en di e sos sen i s. La dis inció sob e les di e ses concepcions de la p i a-
ci a que hem e en la p ime a pa ens se i 2 a a pe a acla i ben bé
el sen i d'aques a a i mació.
Si p enem el p i a en la se a in e p e ació hegeliana, és cla que no
exis eix cap mena de mo imen cap a la p i a i zació, sinó que la his b ia

<{Pape s)>: Re is a de Sociologia
de la humani a d'en~h de la Re olució Indus ial es po concep ua com
un p og és g adual de la impo hncia de la publici a .
La p i aci a , en la se a concepció ju ídica anglosaxona, en can i, no
hi ha dub e que sob e iu com a ideal en les socie a s democ h iques amb
adició democ h ica i indus ial
i
que a essen adqui ida com a alo en
aquelles socie a s que a poc que han accedi a aques es adi. Pe b con a
el eló de ons d'aques ideal comencen
a
des aca amenaces p o inen s de
di e sos sec o s -i no solamen de l'Es a - que posen en pe ill la p hc-
ica de la p i aci a com
a
alo . Em e e eixo a les nomb oses inge kncies
--cada egada més g ans- d'o ganismes públics
i
p i a s en la ida p i ada
de les pe sones, i aixb malg a la incipien legislació p o ec o a del d e
a la in imi a
i
el
mo imen g adualmen c eixen a a o de la de ensa
de la p i aci a , con ina , pe d, a unes edu'ides & es in dec uals
i
so-
cials.
L'a en~ e s la p i a i zació en la concepció enomenolhgica es h mol
més ben assegu a , almenys en les h ees que hem es udia ( amília, sexe,
eligió), com a on s de sen i i &iden i icació en un món cada cop més
hos il
i
con ús.
L'es e a p i ada és ui de l'escissió de la ida social en els hmbi s
públic i p i a , que gua den una elació de ecip oci a . Al meu en end e,
és con enien d'assoli un equilib i sa en e aqueixes dues es e es, a ks que
un augmen desmesu a de l'espai públic po edunda en
una
educció
pe illosa del p i a i, al con a i, una in lació del p i a deno a l'exigiii a
o
ins
i
o la mo del domini públic.
Com hem is abans, la p i aci a man é una ensió dialkc ica amb els
seus p incipis an i k ics. La p i aci a necessi a pe exis i
i
desen olupa -se
una ela i a abskncia del con ol social,
el
qual po p esen a -se so a la
o ma de p essió social de la comuni a local (xa a de ia) o so a l'aspec e
del o ali a isme es a al o ins i ucional. Dal a banda, un ce g au de
p i aci a és una condició necessh ia pe al lo imen de la llibe a .
Pe conclou e, old ia e unes quan es obse acions sob e l'esde e-
nido de la p i aci a en elació amb la llibe a en el món d'a ui. En la
socie a mode na ac ual enim que, a mesu a que s'a luixen els ins umen s
de egulació de l'es e a p i ada, més des enyen els de l'es e a pública.
Men e que en
el
domini públic hom hi cons a a una en&ncia cap
a
la
uni o mi zació c eixen , en l'es e a p i ada hi eiem cada cop més plu a-
lisme, més di e si a
i
més a iabili a .
Al
p o eisme p i a , hi co espon
un monoli isme públic p og essiu. Si bé les ins i ucions de la ida pública
s'assemblen cada cop més en ds pdisos indus ials,
en
les ins i ucions de
la ida p i ada hi disce nim una g an capaci a &inno ació i di e si icació.
Si la ida pública ~'esllan~ueix, la ida p i ada és l'escena i &un o mi-
Ve s
una
sociologia
de
la
p i aci a
gueig cons an . L'home públic és cada egada més egimen a ; l'home p i a
és cada cop més lliu e.
Així, l'exis kncia &una es e a p i ada com
a
h ea de llibe a és
en
unció de la p og essi a co po a i i zació de l'espai públic. Com més en-
ca ca amen es p odueix en L'es e a pública, els indi idus més es lliu en
al
con eu de la ida p i ada, en la qual es dóna cada cop més una possibili a
c eixen de a iació no ma i a. Si els homes es e ugien cada cop més en
l'es e a p i ada és pe qu& en eUa es oben
a
edós de les inclemkncies
del co po a isme
i
la bu oc icia. A mesu a que la ida pública es o na
monolí ica
i
ígida, els indi idus endeixen a eclou e's en llu ida p i-
ada. Alguns au o s d'esque es han comenga a esde eni conscien s de
les possibili a s allibe ado es
i
ins
i
o e olucionii ies de la ida p i ada.
Només el u u ens pod i
dj
si el con eu de la ida p i ada és un pa any
que impedeix o a a iació
o
ans o mació collec i a, a es que una es e a
p i ada lliu e en
un
món públic anca
i
subjec e és, si més no, p oblemb
ica, o bé cons i ueix un espai p i ilegia pe a desen olupa o es les po-
enciali a s humanes que ha ia ep imi el egne de la necessi a .
BIBLIOGRAFIA
ARI^
(1973):
Philippe
ARI~S, Cen u ies o Chilhood,
Ha mondswo h, Penguin
Books, 1973. (Edició o igjnal en anc&:
L,'en ance e la ie amiliale
sous B'Ancien Régime,
Pa ís,
:Plo i,
1960.)
BERGER
(1971):
Pe e
L. BERGER, Pa a una eo ia socioldgica de la eligidn,
Ba celona,
Kai ós, 1971.
BERGER
&
LUCKMANN
(1966):
Pe e
L. BERGER
&
Thomas
LUCKMANN,
<(Secula iza ion and Plu alismn,
In e na iondes Jah buch a Religionssoziologie,
2
(1966), 73-84.
BERGER
&
LUCKMANN
(1973):
Pe e
L. BERGER
&
Tho nas
LUCKMANN, The Social Cons uc ion o
Reali y.
A
T e~ ise in he Sociology o Knowledge,
Ha mondswo h,
Penpin Books, 1973 (la. ed., 1966).
BERLIN
(1965):
Isaiah
BERLIN, Fou Essays on Libe y,
I,ondon, Ox o d Uni e si y
P ess, 1965.
BOTT
(1972):
Elizabe h BOTT,
Family and Social Ne wo k,
London, Ta is ock, 1972.
GLUCKMAN
(
1962):
Max
GLUCKMAN, Les i es de passage,
a Max
GLUCKMAN
(ed.),
Essays
on he Ri ual o Social Rela ions,
Manches e , Manches e Uni e si y
P ess, 1962, 1-52.