Vers una sociología de la privacitat

VERS UNA SOCIOLOGIA DE LA PRIVACITAT* Lluís Flaque (Uni e si a Azc bnoma de Ba celona) L'objec e de I'es udi p esen és &esca i el concep e de p i aci a , així com l'o igen i les consec$i6ncies de la se a apa ició en el món mode n. To i que el ema é e iden men una dimensió ju ídica, el ac amen que li dona é se h onamen almen his b ic i sociolbgic, L'es udi de la p i a- ci a em du i a e lexiona ambé sob e el seu co ela de la publici a , ja que no és concebible una ida p i ada sense l'inexis sncia &un imbi públic pa del. Enca a que, des dels inicis del pensamen sociolbgic, hi ba ega una p eocupació pe qües ions elacionades amb la p i aci a com a a d de- cli i de la comuni a , el p océs d'indi iduali zació i el can i del pape de la amília en la socie a , mol s pocs au o s s'han ocupa di ec amen del ema. Pe aixb, d que em p oposo és e una con ibució a aques a & ea de la eo ia sociolbgica o ca negligida ins a la da a. Hi ha una sk ie de ac o s que con e eixen un in e es especial al e- ball p esen . En p ime lloc, I'onada &indus iali zació que s'ha p odui' an a Ca alunya com a la es a de l'Es a espanyol des de l'inici dels anys seixan a ha al e a p o undamen les es uc u es adicionals bo i en -hi p edomina un mode de ida decididamen u bh. Aques s can is han ingu una incidkncia Impo an en la na u alesa del con ol social, que ha pe du el seu ca ic e in o mal i comuni a i pe a esde eni basi- * Aques a icle és un esum de la esi de doc o a Alguns aspec es sociolBgics de la p i aci a . UAB, 1981. L'au o é en p emsa a Edicions 62 un iiib e sob e la ma eixa emh ica in i ula De Iu, ida p i ada. <(Pape sa: Re is a de Sociologia camen o icial i es a al. Amb l'accessió a la u bani zació de capes impo - an s de la població, amb la p og essi a dissolució de la comuni a local i amb la mode ni zació gene ali zada del país, s'han c ea possibili a s, abans o almen inconcebibles, pe a I'exis ncia d'un espai p i a . D'al a banda, hom po elaciona la pene ació de la ideologia de la p i aci a a casa nos a amb I'anhel de eplegamen e s la lla i la ida subjec i a que s'ha dona a an de la c isi ene gi ica, que ha de e mina la alo ació dels aspec es pe sonals i quali a ius en de imen d'un me desen olupa- men econbmic quan i a iu. Tampoc no .és aliena a aques a e acció cap al p i a la ansició democ h ica, que en les ci cums hncies especials que a essa el nos e país ha gene a un g eu desencís. Pe úl im, la c eixen iscali zació de la ida p i ada pe pa dels o ganismes públics, que amb el desen olupamen de la in o mh ica disposen ac ualmen d'ins umen s d'un abas insospi a abans, i la in usió cons an dels mi jans de comuni- cació de massa audio isuals dins la lla , gene en una inquie ud pel que a a la p ese ació i a la de ensa d'un espai p i a en con a dels pe ills que l'aguai en. Aques eball cons a h de qua e pa s. La p ime a se i un in en d'acla imen concep ual de la noció de p i aci a , ja que una de les esis de l'es udi és que g an pa de la con usió que egna en aques camp és a ibui'ble a la iquesa seman ica del e me <(p i a n. En la segona pa hom p oposa h una eo ia que ac i d'explica la sociogi nesi de la p i- aci a en el món occiden al mode n. La e ce a pa es a h des inada a l'es udi d'alguns aspec es de la socie a p i a i zada ac ual, en e e i n- cia especial a la eligió i a la mo al sexual i amilia . L'úl ima pa ind h pe objec e l'explo ació d'algunes de les conseqüi ncies que compo a la p i a i zació c eixen de la socie a ac ual. Al meu en end e, una bona pa del con usionisme que impe a en l'es udi de la p i aci a i les esis con aposades que sob e ella hom p o- posa, són impu ables a la polisi mia inhe en al e me. Públic i p i a són dos an bnims que, segons el con ex , poden e e i -se a eali a s empi i- ques i concep uals mol di e en s. Pe exemple, públic signi ica an mani- es , no o i, e c., com o icial, i, en aques sen i , s'oposa a p i a , que po ole di an sec e , ese a o eda com pa icula . Pe b la iquesa del camp semhn ic de públic i p i a es mani es a ambé en la mul iplici- a de signi ica s que aques s e mes han ebu segons les escoles de Ve s una sociologia de la p i aci a pensamen que els han emp a . A isc de simpli ica , pod íem di idi en es les adicions en la in e p e ació dels ocables públic i p i a . 1. La adició hegeliana Fou Hegel (1970) qui sis ema i zi p ime amen l'ús de públic i p i a , o inaugu an una adició que es e ela ia mol ecunda. En els seus P incipis de iloso ia del d e , Hegel dis ingeix en e l'Es a (de S aa ), la socie a ci il (die bii geliche Gesellscha ) i la amília (die Familie). Men e que l'espai públic es IocaIi za cla amen dins 1'Bmbi de l'Es a , el p i a comp i n la socie a ci il i la amília. Ma x i o s els au o s que se si uen dins la adició ma xiana con onen p hc icamen l'es e a p i ada amb la socie a ci il, de al mane a que quan emp en l'adjec iu p i a cal en- end e que es e e eix a qualse ol ac i i a o enomen que é lloc o a de ]'Es a , Habe mas (1978) és I'au o que millo ha es udia les ans o ma- cions es uc u als dels Bmbi s piiblic i p i a des del segle XVIII ins a l'ac- uali a pa in d'aques a bp ica. Segons ell, amb el so gimen de l'Es a del benes a i amb la p oli e ació d'una si ie de enbmens com són l'apa- ició dels mi jans de comunicació de massa sensacionalis es, la bu oc a i - zació de les o gani zacions polí iques i sindicals, i les i cniques de mani- pulació de la olun a elec o al, hom ha assis i a un as segui d'in e - e i ncies en e les es e es pública i p i ada, consis en s en la p i a i zació de l'espai públic i en la publici zació de l'espai p i a . Gs en aques sen i que jo anomeno hegelii que els e mes públic i p i a s'u ili zen mol so in en el llengua ge co en i en els ocabula is especiali za s del d e i de l'eco~iomia. Pe exemple, hom pa la d'inicia i a p i ada, dels sec o s públic o p i a de I'economia d'un país, de D e públic i D e p i a , e c. En aques eball no p end é en conside ació aques sen i que acabo &esmen a , ans em e e i é sob e o a públic i p i a amb el signi ica que li con e eixen les al es dues adicions. 2. La adició ju idica anglosaxona La p eocupació i sensibili a pe les llibe a s indi iduals que adicio- nalmen s'ha dona en els pai'sos anglb ons ha gene a un co pus de no - mes ju ídiques que e llen pe la p o ecció de la ida p i ada con a les incu sions dins ella de l'adminis ació de 1'Es a . Quan pa lem de p i a- ci a , ba ba isme manlle a a l'angks (p iuacy), ens es em si uan dins <{Pape s)>: Re is a de Sociologia d'aques a adició ju ídica. En aques sen i , la p i aci a o ca hc e de p i a , po comenca essen un sen imen pe a esde eni un alo , que po ésse econegu com a d e subjec iu i que es po concep ua en e mes &una elació. a) La p i aci a com a sen imen . El sen imen p i a consis eix en la c eenca en l'exis ncia d'una ba e a ideal en o n dels indi idus, c eensa que es mani es a, pe un cos a , en una ac i ud de ese a, pe la qual deixem beslluma als al es una po ció mol pe i a de la nos a in e io i- a , Cs a di , ens p esen em o ca opacs da an del nos e p oysme, i, pe I'al e, en l'adopció ¿'una ac i ud de espec e da an la p i aci a &al i, pe la qual ens es em de pene a en la se a in imi a o, en el cas de pos- sei in o mació sob e ella, &a alua -la en e mes mo als. b) La p i aci a com a alo . El sen imen p i a dóna peu al so - gimen de la p i aci a com a un alo objec i amen co i za i econegu en la socie a mode na. En la me a eo ia sob e la sociogknesi de la p i- aci a ac o de dona alguns elemen s que pe me in &explica la se a apa ició. La idea de p i aci a en aques sen i s'ap oxima o ca a la noció de llibe a nega i a segons Isaiah Be lin (1965). C) La p i aci a com a d e subjec iu. La de inició ju ídica de la p i- aci a més suscin a i més cla a és la del ju ge ame ici Cooley, que mol s homes de lleis anglosaxons epe eixen des de 1888 enli. Cooley, en la segona edició de To s, de ineix la p i aci a com < el d e a ésse deixa en pau)> (<&e igh o be le alonen). d) La p i aci a com a elació. Des del pun de is a sociolbgic, la p i aci a po concep ua -se ambé com a elació. La o mulació clhssica és la d'Edwa d Shils (1970): <(La p i aci a és una " elació buida" ("ze o ela ionship") en e dues pe sones o dos g ups o bé en e un g up i una pe sona. Gs una " elació buida" en el sen i que es a cons i u'ida pe l'ab- s ncia d'in e acció, comunicació o pe cepció en con ex os en qu aques a és p ac icable, pe exemple, en una si uació ecolbgica comuna, com la que de i a de la con igüi a espacial o de la pe inenca a una sola collec i i a global com la amília, un g up de eball i, en úl ima ins hncia, la socie a en e a ... La si uació (de p i aci a ) ha d'ésse una en qu5 sigui p hc ica- men possible l'ab ogació de la p i aci a mi jancan la in usió des de o a o mi jancan la enúncia des de dins., Ve s una sociologia de la p i aci a 3. La adició enomenolbgZca La adició més ecen en l'es udi de la ida p i ada s'insc iu dins la concepció enomenolbgica de: la sociologia del coneixemen p econi zada pe Be ge i Luckmann (1973). Pe a Be ge i Luckmann (1966) l'es e a p i ada és I'espai social on l'indi idu oba on s de sen i i iden i a pe - sonals i on ueix d'una llibe a conside able pe al d'o gani za la se a p bpia ida d'aco d amb les se es p e e hcies, en con as amb l'es e a pública, on l'indi idu ha d'acompli ols ígidamen es able s que pe a ell enen signi ica s subjec ius mol limi a s i no se eixen de ocus d'au o- iden i icació. Aixl, l'es e a pública coincideix amb el món del eball i de la p oducció, men e que l'es e a p i ada se si ua sob e o en el món del consum i del lleu e. Com deiem abans, en aques a esi p end é sob e o en conside ació les concepcions ju ídiques anglosaxona i enomenolbgica de la p i aci a . Men- e que, en la p ime a, p i aci a és sinbnim de no inge hcia i publici a , de con ol social, en la segona, p i a ol di p enya de sen i , i públic, en can i, signi ica absu d i alienan . Com hom po cons a a , aques es dues in e p e acions de la p i aci a pouen en on s mol di e ses del pensamen social, pe b com penso mos a , no són an agbniques ni con adic b ies, sinó que es poden comp1em :n a mú uamen . En e ec e, quan ac i dels aspec es his b ics de la p i aci a i es udi'i els ac o s que condiciona en la se a e olució, a é un ús ampli de la concepció de la p i aci a com a alo , men e que en explo a algunes de les dimensions de la p i aci a en la socie a ac ual emp a é sob e o la in e p e ació enomenolbgica, mol més adequada, al meu pa e , pe a anali za i comp end e la si uació con- empo iinia. Com eu em més enda an , el lligam exis en en e l'una i l'al a concepció és la elació ins umen al, incle ípic de la socie a mo. de na, que d'una banda pe me d so gimen de la p i aci a com a alo i com a sen imen , pe 6 de X'al a gene a una insa is acció que a que els indi idus ac in d'a ece a -se en la se a ida p i ada. 2. LA SOCIOGBNESI DE LA PRIVACITAT En aques capí ol in en a é esbossa una eo ia que expliqui el naixe- men de la p i aci a com a alo als inicis de la Re olució Indus ial so a les condicions del capi alisme eme gen i, sob e o , en el si de la bu gesia. Aques a eo ia cons a de dos blocs de ac o s que condicionen I'apa ició de la p i aci a : d'una banda, una sh ie de ac o s es uc u als <<Pape s)>: Re is a de Sociologia que cons i ueixen condicions necessh ies, enca a que no su icien s, pe a la naixenca de la p i aci a ; d'al a banda, un conjun de ac o s cul u als, inhe en s als ma eixos alo s que acili a en l'apa ició del capi alisme, que impulsa en amb o ca el naixemen del sen imen p i a al bell comenca- men de la indus iali zació. 1. Els ac o s es uc u als Aques conjun de ac o s cons i ueixen una sh ie de condicions que no de e minen mechnicamen l'apa ició de la p i aci a en un momen dona de la his b ia, ans possibili en el seu so gimen en pe me e un ample ma ge pe al desen olupamen de les elacions p i ades. Aques es condicions, apa egudes a edós de la naixen Re olució Indus ial, no deixa an d'a e ma -se al lla g del segle XIX i del xx i cons i ueixen a ui dia un bon balua d con a la in e sió del mo imen cap a la p i a i zació. Cald ia di idi els ac o s es uc u als, a la se a egada, en dos al es blocs de condicionan s: els ac o s ecolhgics i els ac o s ela ius a la p og essió de la di isió del eball. A) El ac o s ecolhgics. Pe al d'explica el so gimen del sen imen p i a als inicis del capi alisme, abans de o cal eni en comp e una sh ie de condicions ela i es al poblamen i a l'ocupació ísica del sh1 que són de i al impo Bncia com a ma cs en quh es donen les elacions socials. a) Populosi a i anonima . Un dels p ime s ac o s que cal conside- a a l'ho a d'es udia la possibili a de l'es ablimen de la elació p i ada és el c eixemen de les ciu a s i, en gene al, el mo imen e s la u bani - zació. Quan la g an majo ia dels ciu adans d'un país i ia en Bmbi s u als, en pe i es comuni a s locals, on o hom coneixia no solamen el p esen i el passa de les ides dels al es, sinó que possiblemen ambé podia p e eu e amb o ca ce esa llu u u , e a impensable que es dones- sin les condicions pe al naixemen d'un sen imen p i a . En aques s ma cs socials la isibili a e a mol al a i o hom es a a cons an men exposa a les mi ades i a l'esc u amen dels al es. Amb la disminució de la població u al i I'augmen de la població u bana, els ma cs en qu& es desen olupen les elacions socials can ien o almen de cadc e . La p i- me a ca ac e ís ica de la u bani a és I'anonima . Com més populosa és una ciu a , més c eix la possibili a que les elacions s'es ableixin sob e una base andnima. Aques e c ea una di e hncia quali a i a amb la so- cie a u al. En els cen es u bans el ac e amb desconegu s c ea una Ve s una sociologia de la p i aci a ac i ud de ese a. Es lla o s quan apa eix la igu a de l'es an~, ípica de les socie a s u bani zades. b) L'es any com a dexconegu i com a o as e . Ha es a Senne (1978) qui ha essal a la impo incia de l'es any pe al naixemen d'una ida pública, que cons i ueix l'al a ca a de la moneda de la ida p i ada. Senne dis ingeix en e dues menes &es any. L'es any com a o as e és aquell que es di e encia en una comuni a pe una se ie de ca ac e ís- iques ex e nes que li con e eixen un es igma. Aques ipus social no és nou. El que és nou és l'es any com a desconegu que so geix quan les no mes sob e la iden i a social no són cla es com a esul a de la ges ació de no es classes o g ups socials. Aques és el ípic es any que comenca a so gi a Eu opa a inals del segle XVIII quan s'a e ma l'escissió de la ida social en les es e es pública i p i ada. A més, en la g an ciu a aques es any en aula elació amb al es es anys de o ma impe sonal. C) Les mig acions. Un dels al es ac o s a a o ido s de la p i a- ci a és el ans asamen de població en e el camp i la ciu a , pe b ambé en e les egions subdesen olupades i les desen olupades, que in- guC lloc en el cu s de la Re olució Indus ial i du an o el p océs de mode ni zació. To a socie a indus ial mínimamen dinhmica es basa en desplacamen s demog i ics cons an s d'una i ea geog i ica a una al a, enca a que segons els pe íodes i les ases econbmics que a essa, aques es mig acions puguin min a i p odui -se de o ma selec i a i no massi a. L'exode u al i les mig acio ls en massa con ibueixen a la dissolució de la comuni a local i a la c eaci6 de ba is nous en les ciu a s on és imp oba- ble que la gen es conegui. d) La seg egació uncional de I'espai u bd. A la mobili a geog i ica in e u bana i in au bana cal a egi el e que cada i ea de la ciu a s'es- peciali zi en una unció de e minada: espec acles, eball, esidencia, e c., la qual cosa a que augmen i la manca de isibili a dels indi idus i e- o ca el seu anonima . e) Els p og essos dels mi jans de anspo i la mo o i zació p i ada. La millo a i la mode ni zació cons an dels mi jans de anspo a a o ei- xen la endencia esmen ada de la seg egació uncional dels ba is alho a que disminueixen la manca de isibili a en acili a el desplacamen ipid dins i o a la ciu a . A aques enomen cal ag ega , d'uns anys ench, la p og essi6 de la mo o i zació p i ada, que l'accen ua i l'ampli ica o c ean al ma eix emps la possibili a &anonima en les zones mal comu- nicades del país. B) La dj isió del eball. Una al a, ss ie de ac o s que acili en la p i aci a com a alo són els ela ius a la p og essió de la di isi6 del e- <(Pape s>>: Re is a de Sociologia balí. Amb l'a en~ de la di isi6 del eball es p odueix una di e enciació cons an de asques que condueix o so in al naixemen de nous ols especiali za s. Des de la Re olució Indus ial ins a l'ac uali a hem es a es imonis de la mul iplicació espec acula del nomb e de p o essions, ocu- pacions i, pe an , de ols que endeixen a ésse cada cop més especiali - za s. La di e enciació de ols a acompanyada del enomen de la p og es- si a ampliació del eix de ols de cada indi idu. No solamen augmen en con ínuamen les al e na i es que s'o e eixen a l'indi idu a l'ho a d'escolli una p o essió, sinó que aques endeix a ocupa cada egada més ols especiali za s i a en a , en el ac e dia i amb d'al es indi idus, en ela- cions de cai e ins umen al, en les quals hom p e én &assoli objec ius ci cumsc i s i limi a s o con e in els memb es de la elació de ins en mi jans. Aques es a de coses p odueix una segmen ació de la pe sonali- a dels indi idus. Aques s es elacionen poques egades en e ells p enen en conside ació la o ali a de llu pe sonali a ; en aulen elacions impe - sonals que se cen en exclusi amen en un dels seus aspec es pa cials. Així eiem que la si uació u bana ca ac e i zada pe I'anonima i la im- pe sonali a , no és més que el e e s de la medalla de la socie a indus- iali zada on impe en les elacions ins umen als. La agmen ació de la pe sonali a dels indi idus en di e ses ace es é conseqüi ncies impo an s pel que a a la p i aci a . No malmen els indi idus de la socie a u bana i indus ial només coneixen un sd dels as- pec es dels indi idus amb els quals ac en: aquella ace a que la elació ins umen al els pe me de eu e, amb la qual cosa la es a !dels cai es de la pe sonali a queden en l'omb a. A aques a ci cums incia cal a egi el e que els escena is en qui enen lloc les elacions en e els ols especiali za s solen es a seg ega s en e ells en la socie a indus ial. Com diu Max Gluckman (1962), en la socie a indus ial no solamen els ols es an seg ega s en e ells, sinó ambé els judicis mo als, pel e que s6n indi idus di e en s els qui acompleixen ds di e en s en esce- na is di e sos, con ii iamen a la socie a ibal, en qui les ma eixes pe sones ep esen en ols mol semblan s en els ma eixos escena is. La mani es ació més impo an d'aques e és la sepa ació exis en en e el lloc de eball i el lloc de esidi ncia, en e el món de la p oducció i el món del consum. Aques da e se cen a sob e o en la amília, que en la socie a mode na ha pe du les se es uncions econbmiques de p o- ducció. En la socie a indus ial no solamen es an seg ega s ds ols sinó ambé el con lic e en e ols. Ha es a R. K. Me on (1970) qui ha ex- plo a millo les possibili a s de p i aci a que o e ia la manca d'obse a- bili a com a mecanisme de esolució dels co hc es que so geixen en e Ve s una sociologia de la p i aci a els memb es d'un camp de ols ( ole-se ). Pe a Me on, dos dels p ocedi- men s d'a iculació de les expec a i es con lic i es dels di e sos i ula s de s a us en un camp de ols són l'zllamen de les ac i i a s ola s de l'obse abili a pe pa dels memb es &un camp de ols i, així ma eix, l'alllamen de I'obse abili a de les demandes con lic i es pe pa dels memb es del camp. La socie a mode na és nol ica en si uacions que pe me en una educció de l'obse abili a de l'ac i i a d'aquells que poden eni expec a i es con lic i es pel que a a llu s conduc es espec i- es. Si els pa es ossin en condicions &obse a la o ali a del compo a- men del seus ills i ice e sa, es p odui ien de segu con lic es mol di ícils de soluciona . Pe an , la manca &obse abili a suposa alho a una il- ula de segu e a i una on pe manen de des iació i cons i ueix una de les bases més e mes de la p i aci a . En la socie a indus ial exis eix no sols una seg egació de ols i d'es- cena is, sinó ambé d'audi o is. Manlle o aques concep e a Go man (1978), l'ob a del qual a q3o acions mol impo an s a l'es udi de la p i aci a , sob e o a pa i del seu concep e de e a-escena (back-s age). En la mesu a en qu2 en una socie a és possible de seg ega els audi o is de les p bpies ep esen acions, an des d'un pun de is a espacial com empo al, de mane a que les ac uacions no esul in incong uen s en e elles, augmen a el g au de p i aci a eb icamen pe missible. Pe exem- ple, obse a Go man, els i ldi idus que han passa pe un p océs de mobili a social, an ascenden com descenden , p ocu en ma xa del seu lloc d'o igen pe al d'e i a que an ics conegu s els egin ocupan el nou s a us. To s aques s ac o s i concep es -so in complemen a is- iMuminen les aons pe les quals en la socie a indus ial mode na la p i aci a és de e una possilsili a , inexis en en socie a s an e io s, pe b no acaben d'ex- plica pe que en un momen de e mina de la his b ia la p i aci a s'e i- geix en un alo impo an . Aixb és p ecisamen el que in en a é e en l'apa a següen . 2. Els ac o s cul u als Si ins a a en la me a exposició em cen a a p incipalmen en les pos- sibili a s de p i aci a indi idual que pe me ien ce s ac o s inhe en s a l'es uc u a de la socie a indus ial, en aques apa a em p oposo d'in- daga alguns dels condicionamen s his b ics i cul u als que cons i ueixen la base de la p i aci a amilia . En la me a opinió, la p i aci a indi i- dual i la amilia són aspec es d'un ma eix enomen, i l'examen de la c Pape s)>: Re is a de Sociologia que an any dona a un sen i global a l'exis hncia. La ma eixa es uc u a- ció olgada d'aques es ag upacions es B pe ec amen en consonBncia amb 170 gani zació alle ada de les ins i ucions de la ida p i ada, en con as amb la je a qui zació, igidesa i enca ca amen de les públiques. Senne (1978), en pa la de la ansmu ació de les ca ego ies polí iques a les psico- Mgiques, coincideix igualmen amb aques a analisi. 2. Famil&, sexe i p i a i zació Tanma eix, la ins i ució més impo an de la ida p i ada és la amília, conside ada en el seu sen i ampli de locali zació de l'a ec i i a sexual, ma c en qui: ds indi idus ce quen en la nos a socie a llu au o eali zació pe sonal. T adicionalmen , la mo al sexual i amilia ha ien es a egulades pú- blicamen de o ma mol es ic a. En la me a opinió, el pas de la egulació de la mo al sexual i amilia de l'es e a pública a la p i ada con ibueix a comp end e una g an pa dels p oblemes plan eja s pe les elacions in e - pe sonals, aixi com l'in e i s i l'apassionamen que despe en en la socie a ac ual. En pa icula , la p i a i zació p og essi a de les no mes ela i es a la ida sexual i amilia , que compo a la despenali zació de llu ans- g essió, és un dels enbmens que en els úl ims anys ha acapa a més l'a en- ció de I'opinió pública. A all &exemple, la discussió gene ada sob e els ols sexuals adien s en el ma imoni i la amília és conseqüi ncia de la pe cepció de la impo - hncia de l'es e a p i ada com a locus d'in e accib social, al seu om con- dicionada pe la possibili a es uc u al de la ece ca d7al e na i es. La compa ació amb el cas de la eligió pod ia ésse ú il. De la ma eixa mane a que abans de l'inici del p océs de secula i zaci6 exis ia una si uació de monopoli pel qual l'Es a empa a a una església de e minada, si ua- ció que doni o igen a un nou es a de plu alisme eligiós, igualmen la desmonopoli zació d'una in e p e ació o icial pe pa de ?Es a i de la socie- a del compo amen sexual i amilia socialmen escaien ha dona lloc a I'esmicolamen de la no ma i a social aplicable. En pa la de despenali zació cal dis ingi si aques a és ju ídica o social o bé &ambdues menes, d'una banda, i si la sanció p e is a es e e eix a ac es eali za s en públic o en p i a , de l'al a. Pe exemple, disce nim una endencia en les socie a s indus iali zades e s I'abolició de les igu es ipi icades en el Codi Penal encaminades a cas iga les conduc es homose- xuals en e adul s consen en s, i aixi ma eix e s la len a desapa ició de la sanció social que plana sob e aques i~us de conduc es, enca a que la Ve s una sociologia de la p i aci a esis encia a. accep a aques a : oluciÓ és més o a quan els ac es són públics. També ad e im un mo im m cap a la p i a i zació en el di o ci, la con acepció i I'a o amen . La p og essi a au o i zació d'aques es conduc- es no suposa ni de bon os la in oducció d'una no a no ma i a hege- mbnica, ans una ole hncia del plu alisme egulado segons les c eences i p incipis mo als, eligiosos i 2 ics de cadascú. El ma eix augmen g adual de les axes de di o ci en les socie a s in- dus ials no solamen és un exponen de l'escla amen de I'an ic uni o - misme en I'h ea de la mo al sexual, sinó que cons i ueix un es imoni de la impo hncia c eixen de la ida p i ada en la con igu ació del benes a i la elici a pe sonals. Així, doncs, es em assis in a un p océs pel qual h ees o amen egu- lades des del pun de is s ju ídic com e en la conduc a eligiosa i el compo amen ocan a la sexuali a i a la amília, es an esde enin a e s p i a s, en el sen i que són deixa s a la disc eció de cadascú, pe 6 ambé que ocupen un lloc cen al en la pe caga de sen i i signi icació en l'es- uc u ació de la p bpia ida. 4. PRIVACITAT, CONTROL SOCIAL I LLIBERTAT En aques a da e a pa penso ac a les conseqii2ncies de l'ad enimen de la p i aci a com a un alo cen al de la socie a mode na. Duna banda, els indi idus d'una socie a p i a i zada pa eixen una p o unda alienació social i s'en on en amb un es a anbmic; de I'al a, la socie a p i a i - zada ob e possibili a s de llibe a conside ables. 1. P i aci a i dienació Les elacions socials en la socie a de classes, segons Mam, no són elacions en e indi idu i indi idu, sinó en e eballado i capi alis a o en e campe ol i senyo1 eudal. Al amen di , en una socie a basada en la p opie a p i ada i en la di isió del eball, les elacions socials no s'es ableixen en e homes qua homes, sinI en e homes en an que són i ula s de ols especiali za s i ocupen un lloc de e mina en el p océs de p oducció. A més, les ides dels homes es oben di idides en di e ses es e es d'ac i i a a les quals s'apliquen no mes di e en s. La na u alesa de l'alienació implica que en cada es e a hom apliqui una no ma di e en i con adic b ia. En d'al es pa aules: els c i e is d'a aluació que són u ili - 123 <(Pape s)>: Re is a de Sociologia za s en l'es e a pública (economia polí ica) no són els ma eixos que els aplica s en l'es e a p i ada (mo ali a ). Men e que en la p ime a hom endeix a alo a l'home en i u de la se a compe encia p o essional, en la segona aques és a alua com a home en e mes de la o ali a de la se a pe sonali a o, almenys, de l'expe sncia o al que els al es en enen. Con a iamen , segons Ma x, a la socie a comunis a u u a, els homes se an sence s i sense escissions in e nes i es pod an dedica a les ac i i a s que els plaguin quan ulguin. Aques ideal u bpic de Ma x -basa en una concepció ousseauniana de la na u alesa humana segons la qual l'home és un ésse ca ega de po enciali a s que no po desplega plenamen a causa dels ols que li són imposa s ex e namen pe la socie a - illus a a bas- amen una de les on s de l'alienació en la socie a capi alis a. Ma x aspi a a un home o al, sense cons enyimen s que li inguin dona s pel sis ema econbmic i sense up u es in e nes que acin que cada es e a d'ac i i a sigui egida pe no mes di e en s. En summa, I'home ideal de Ma x és un home sence que es ableix elacions d'igual a igual amb al es homes sence s. 2. Socie a p i a i zada i anomia Pe a Du kheim, anomia signi ica un es a d'absencia de no mes o manca ela i a de egulació en un g up social. L'anomia és un es a de la socie a que dóna lloc a ce s es a s men als que, a la se a egada, es a- dueixen en compo amen s especí ics. El concep e d'anomia m'in e essa en la mesu a en que po se i pe al de comp end e ce es p opie a s socials que es de i en de l'exis kncia d'una es e a p i ada en la nos a socie a , basada en uns p incipis es uc- u als di e en s de la pública. L'es e a p i ada és una B ea en qui: són possibles, en p incipi, la c ea i i a , I'espon ane'i a i la e sa ili a no ma- i a, ca gua da una ce a au onomia del con ol social de la socie a global. En les pAgines an e io s ema ca em com I'exis i ncia d'una es e a p i ada pe me ia una a iabili a de ols sexuals i d'opcions eligioses que no hau ien es a possibles so a un o d e no ma iu únic. El p océs de desmo- nopoli zació p odu'ia una au onomi zació de I'es e a p i ada que, a la e- gada, p omo ia una di e si icació del seu con ingu no ma iu. La di e si a d'opcions, la debili a del con ol social, el p o eisme de I'es e a p i ada, gene en un es a de con usió pe manen i inhe en a la se a ma eixa es uc u ació -si és que hom po emp a aques e me- que jo anomeno anomia p i ada. L'indi idu p i a s'ha de plan eja con- ínuamen quines són les no mes que han de p esidi la se a ac uació dins Ve s una sociologia de la p i aci a d'aqueixa es e a: s'ha d'in e oga sob e si li con é de esold e els seus p oblemes &iden i icació i sen i i al pa in d'una i encia eligiosa o ex a eligiosa, quina mo al !jexual i amilia ha d'obse a , e c. Si bé la manca de con ol social en l'es e a p i ada és ela i a i mol es de les elec- cions énen de e minades pe cons ellacions de alo s que adop en o ma je h quica, les possibili a s d'op :ió són an g ans i el ma ge d'au onomia an ex ens que pe o ca l'indi idu es oba en un es a anbmic. C ec que, almenys pa cialmen , la an bescan ada c isi de alo s que pa eix el món occiden al és a ibu'ible a la p i a i zació c eixen que s'hi cons a a. Com més s'a nplia l'es e a p i ada, a mesu a que ce s g ups socials an ei indican la inclusió d'al es B ees dins d'ella, més g an és el mosaic no ma iu i majo la possibili a que es donin incong uencies axio- lbgiques gene ado es d'anomia. 3. Es e a p i ada i egulació social A a bé: aques a si uació plan eja mol es qües ions in e essan s. Pe exemple, ( ins a quin pun es po pa la de eblesa de la egulació social en l'es e a p i ada de la socie a indus ial mode na, que disposa &uns mi jans de con ol social an e icacos com o l'apa ell es a al, les o ces d'o d e públic, l'adminis ació de jus ícia, d sis ema educa iu i las bu noE leas els mi jans de comunicaci6 de massa? ¿Gs legí im pa la d'absencia de con ol social en l'es e a p i ada? ¿Hom po de ini I'es e a p i ada com una zona lliu e de con ol social o au bnoma espec e de la socie a global? La me a espos a és a i ma i a, pe 6 amb una sh ie de quali icacions. Si la socie a ac ual pe me un majo g au de llibe a en l'es e a p i- ada és pe que aques a condició és uncional pe al seu u llamen suau. La ida p i ada cons i ueix I'espai on els indi idus, as igueja s de l'alienació que pa eixen en l'es e a pública, <<ca eguen llu s ba e ies)> i on ce quen una e asió que els a oblida llu s p oblemes eals. Tanma eix, malg a la po &ncia i l'abas dels mass media, hem de con- eni que hom cons a a l'a en~ de no es ideologies i o mes de ida que p ecisamen no són p opiciades o icialmen , així com la eculada d'al es que sí que ho són. Aixb ens; au o i za a pensa que el pape decisiu en la de e minació i con igu ació le les consci&ncies que popula men hom a i- bueix a la ele isió i a d'al es mass media és, si més no, exage a . D'al a banda, si os ce que la pe inenga a un ce cle social de e minés o almen els es a s de conscxencia subjec ius de la gen , la p oposició d'una es e a p i ada au bnoma es pod ia eu e a almen comp omesa. És ob i que el e de pe Bnye a un ambien é un pes impo an íssim en la ida <(Pape s)>: Re is a de Sociologia p i ada de cadascú i en de e mina pa cialmen el con ingu . No obs an , cal econkixe que la inclusió en un g up p ima i o ambien no és mechni- camen de e minada. Un úl im ac o limi ado del g au de des iació possible que old ia conside a és la o mació de consensus en ce es h ees no ma i es que, desp és d'ha e es a desin eg ades du an un ce pe íode, es o na ien a ecompond e. Si aques a esi os ce a, en el decu s dels emps se ia ine i able una con e gkncia de e s una no a es uc u a no ma i a hege- mnbnica. Pe b enca a que a ibessin a p e ale uns nous alo s, llu in e - p e ació i ins umen ali zació pod ien ésse con o e ides i dona o igen a no mes di e en s i ins i o con adic b ies. A més, l'ampliació cons an de I'es e a p i ada i el plan ejamen con inu de nous p oblemes assegu en una ince esa i un dub e pe sis en s sob e quina és la no ma i a a segui . Pe consegüen , cal espe a que, en aqueixes condicions, la a iabili a en no mes i compo amen s p i a s pe sis i h de la ma eixa mane a que el plu alisme eligiós és ben es able en la nos a socie a . 4. Plu disme no ma iu p i a i es uc u a social Cal con es a enca a un segon p oblema: ¿Com s'explica que les ins i- ucions que a ui dia o men pa de l'es e a p i ada, que abans e en ob- jec e d'una especial a enció pe pa dels o ganismes de con ol social, hagin es a abandonades a la se a au o egulació? Al meu esgua d, la es- pos a au en el e que en les socie a s p imi i es i adicionals an la eligió com les no mes sexuals i amilia s e en onamen als pe a la co- hesió social, i o a des iació d'aqueixes podia cons i ui una amenaca con a llu supe i kncia. En al es pa aules, en la socie a p e-indus ial, el sexe i la eligió e en el epeu de l'es uc u a social i, pe consegüen , ha ien d'ésse egula s ben es ic a nen si la socie a olia sob e iu e, men e que en la socie a mode na la ped a angula de l'es uc u a social és la di isió del eball i el sis ema econnbmic. És pe aques a aó que, pe bé que la des iació és ole ada i pe mesa en les ma 2 ies cons i u i es del con ingu del domini p i a , en can i és desenco a jada i ep imida pel que a a I'es e a pública. 5. To ali a isme, comuni a i llibe a Tanma eix, I'es e a p i ada és el egne de la llibe a . La ela i a au o- nomia de qui: gaudeix aques a, la se a disjunció espec e de la es a de la Ve s una sociologia de la p i aci a socie a , hi pe me un g au de des iació, una mesu a de a iabili a no - ma i a que són on s de llibe a , si de inim aques a noció no d'una mane a essencialis a, sinó com la simple possibili a de pode escolli en e di e ses al e na i es. La elació en e la p i acj a i el o ali a isme ens po ajuda a copsa la p i aci a com a on de llibe a . Podem gosa a i ma sense po d'equi- oca -nos que el o ali a isme és la ma eixa an í esi de la p i aci a . La ideologia que in o ma els di e sos i:gims o ali a is - an de d e a com d'esque a- és o almen con h ia a la p i aci a . Sabem igualmen que en les ins i ucions o als en sen i go manih l'espai deixa a la ida p i ada és mol esca ansi . Pe b ambé en ce a mane a la comuni a (Gemeinscha ) i l'espe i comuni a i són con a is a la p i aci a . Sigui en una comuni a ideolbgica (g ups p ima is o ma s pe mili an s de base enquad a s en o gani zacions polí iques o sindicals de massa), sigui en una comuni a eligiosa (g ups monhs ics), sigui en una comuni a de ida (comunes), l'espe i g upal po a iba a a nenaca , i ins i o o ega , el sen imen p i a . No cal insis i que, pe al a pa , un dels pi jo s enemics de la p i aci a és la comuni a local. En les pe i es socie a s, en les olk socie ies de Red ield, en qui: es dóna una in e acció dih ia ca a a ca a, en qui: o hom es coneix, po a iba a impe a el que jo anomeno la i ania de la publici a , ja que el con ol social que s'hi exe ceix, bé que in o mal, és mol pe ec e i e ec iu. Així, doncs, a con a io sensu, la ida p i ada és una deu gene ado a de llibe a que cons i ueix un ce alleujamen con a les us acions de l'home públic. I és una on de llibe a en els dos sen i s que no malmen hom econeix a aques a noció. La p i aci a és una mena de llibe a nega- i a, un espai de no inge sncia pe pa dels al es i de no con ol pe pa de la socie a . Pe b la ida p i ada ep esen a ambé un doll ines on- cable de c ea i i a , d'espon anei a i, en summa, de llibe a posi i a. ' 5. CONCLUSIO Al lla g d'aques eball hem ana explo an la endi ncia cap a la p i- a i zació igen en el món con empo ani. Cal quali ica , pe b, aques a esi en di e sos sen i s. La dis inció sob e les di e ses concepcions de la p i a- ci a que hem e en la p ime a pa ens se i 2 a a pe a acla i ben bé el sen i d'aques a a i mació. Si p enem el p i a en la se a in e p e ació hegeliana, és cla que no exis eix cap mena de mo imen cap a la p i a i zació, sinó que la his b ia <{Pape s)>: Re is a de Sociologia de la humani a d'en~h de la Re olució Indus ial es po concep ua com un p og és g adual de la impo hncia de la publici a . La p i aci a , en la se a concepció ju ídica anglosaxona, en can i, no hi ha dub e que sob e iu com a ideal en les socie a s democ h iques amb adició democ h ica i indus ial i que a essen adqui ida com a alo en aquelles socie a s que a poc que han accedi a aques es adi. Pe b con a el eló de ons d'aques ideal comencen a des aca amenaces p o inen s de di e sos sec o s -i no solamen de l'Es a - que posen en pe ill la p hc- ica de la p i aci a com a alo . Em e e eixo a les nomb oses inge kncies --cada egada més g ans- d'o ganismes públics i p i a s en la ida p i ada de les pe sones, i aixb malg a la incipien legislació p o ec o a del d e a la in imi a i el mo imen g adualmen c eixen a a o de la de ensa de la p i aci a , con ina , pe d, a unes edu'ides & es in dec uals i so- cials. L'a en~ e s la p i a i zació en la concepció enomenolhgica es h mol més ben assegu a , almenys en les h ees que hem es udia ( amília, sexe, eligió), com a on s de sen i i &iden i icació en un món cada cop més hos il i con ús. L'es e a p i ada és ui de l'escissió de la ida social en els hmbi s públic i p i a , que gua den una elació de ecip oci a . Al meu en end e, és con enien d'assoli un equilib i sa en e aqueixes dues es e es, a ks que un augmen desmesu a de l'espai públic po edunda en una educció pe illosa del p i a i, al con a i, una in lació del p i a deno a l'exigiii a o ins i o la mo del domini públic. Com hem is abans, la p i aci a man é una ensió dialkc ica amb els seus p incipis an i k ics. La p i aci a necessi a pe exis i i desen olupa -se una ela i a abskncia del con ol social, el qual po p esen a -se so a la o ma de p essió social de la comuni a local (xa a de ia) o so a l'aspec e del o ali a isme es a al o ins i ucional. Dal a banda, un ce g au de p i aci a és una condició necessh ia pe al lo imen de la llibe a . Pe conclou e, old ia e unes quan es obse acions sob e l'esde e- nido de la p i aci a en elació amb la llibe a en el món d'a ui. En la socie a mode na ac ual enim que, a mesu a que s'a luixen els ins umen s de egulació de l'es e a p i ada, més des enyen els de l'es e a pública. Men e que en el domini públic hom hi cons a a una en&ncia cap a la uni o mi zació c eixen , en l'es e a p i ada hi eiem cada cop més plu a- lisme, més di e si a i més a iabili a . Al p o eisme p i a , hi co espon un monoli isme públic p og essiu. Si bé les ins i ucions de la ida pública s'assemblen cada cop més en ds pdisos indus ials, en les ins i ucions de la ida p i ada hi disce nim una g an capaci a &inno ació i di e si icació. Si la ida pública ~'esllan~ueix, la ida p i ada és l'escena i &un o mi- Ve s una sociologia de la p i aci a gueig cons an . L'home públic és cada egada més egimen a ; l'home p i a és cada cop més lliu e. Així, l'exis kncia &una es e a p i ada com a h ea de llibe a és en unció de la p og essi a co po a i i zació de l'espai públic. Com més en- ca ca amen es p odueix en L'es e a pública, els indi idus més es lliu en al con eu de la ida p i ada, en la qual es dóna cada cop més una possibili a c eixen de a iació no ma i a. Si els homes es e ugien cada cop més en l'es e a p i ada és pe qu& en eUa es oben a edós de les inclemkncies del co po a isme i la bu oc icia. A mesu a que la ida pública es o na monolí ica i ígida, els indi idus endeixen a eclou e's en llu ida p i- ada. Alguns au o s d'esque es han comenga a esde eni conscien s de les possibili a s allibe ado es i ins i o e olucionii ies de la ida p i ada. Només el u u ens pod i dj si el con eu de la ida p i ada és un pa any que impedeix o a a iació o ans o mació collec i a, a es que una es e a p i ada lliu e en un món públic anca i subjec e és, si més no, p oblemb ica, o bé cons i ueix un espai p i ilegia pe a desen olupa o es les po- enciali a s humanes que ha ia ep imi el egne de la necessi a . BIBLIOGRAFIA ARI^ (1973): Philippe ARI~S, Cen u ies o Chilhood, Ha mondswo h, Penguin Books, 1973. (Edició o igjnal en anc&: L,'en ance e la ie amiliale sous B'Ancien Régime, Pa ís, :Plo i, 1960.) BERGER (1971): Pe e L. BERGER, Pa a una eo ia socioldgica de la eligidn, Ba celona, Kai ós, 1971. BERGER & LUCKMANN (1966): Pe e L. BERGER & Thomas LUCKMANN, <(Secula iza ion and Plu alismn, In e na iondes Jah buch a Religionssoziologie, 2 (1966), 73-84. BERGER & LUCKMANN (1973): Pe e L. BERGER & Tho nas LUCKMANN, The Social Cons uc ion o Reali y. A T e~ ise in he Sociology o Knowledge, Ha mondswo h, Penpin Books, 1973 (la. ed., 1966). BERLIN (1965): Isaiah BERLIN, Fou Essays on Libe y, I,ondon, Ox o d Uni e si y P ess, 1965. BOTT (1972): Elizabe h BOTT, Family and Social Ne wo k, London, Ta is ock, 1972. GLUCKMAN ( 1962): Max GLUCKMAN, Les i es de passage, a Max GLUCKMAN (ed.), Essays on he Ri ual o Social Rela ions, Manches e , Manches e Uni e si y P ess, 1962, 1-52.