CALENDARI
I
MODERNITAT
*
C isi del calenda i adicional i di icul a s en la econs ucció
&un calenda i signi ica iu mode n
Sal ado Ca dús
i
Ros
(Uni e si a Au bnoma de Ba celona)
1.
C isi del calendcz i dicional com
a
cosmos sag a
His b icamen ,
d
p océs de c isi del calenda i adicional es a pales
en una p og essi a al a de cohe hncia en e aques
-i
el cosmos sag a
que e a de ini pe
ell-
i
les je a quies de signi ica de inides pe la mo-
de ni a .
És a di , que el calenda i adicional onamen a en les necessi a s dels
i mes de p oducció ag h ia
i
els es acionals a pe den p og essi amen
la se a elle hncia signi ica i a a mesu a que les exighncies quo idianes
en p océs de mode ni zació <:s sepa en &aques es exigkncies empo als a-
dicionals. L'o denamen empo al signi ica iu cons u'i en el cosmos sag a
adicional, doncs, opa h on almen amb les no es expe iencies quo i-
dianes imposades pe la p oducció ecnolbgica
i
indus ial i pe les se es
conseqühncies, la més no able de les quals se 2 la del ans asamen de
població del camp a la ciu a , o p océs &u bani zació. És a pa i d'aques s
can is en l'expe ihncia de la ida quo idiana com es co nega a ans o ma
el calenda i, amb ph dues de elle hncia d'algunes celeb acions, po en-
ciació dels nous i mes labo als, apa ició de nous cicles es ius
... No
es ac a, pe b, d'un senzill can i
de
calenda is
amb
es uc u es signi i-
*
Aques a icle és una e si6 adap ada
d'un
dels capí ols de la esi de doc o a
L'es uc u acid del emps a
k
socie a mode na
i
la se a ep esen ació en el calenda i,
UAB,
1981.
35
-
<(Pape s,: Re is a
de
Sociologia
ca i es di e en s.
El
calenda i mode n es a cons uin a poc
a
poc,
amb
al s
i
baixos. La c is iani zació del calenda i pagi dels omans ambé ou
ui d'un p océs len , només possible quan el c is ianisme s'hagué con-
e i en la eligió dels empe ado s.
I
enca a, la asca de c is iani zació
del calenda i no ana a apa ellada a can is adicals en els es ils de ida.
En eali a es ac a a de ecó e a les < mu acions)>: la pu i icació dels
Lupe calia es ans o ma ia
en
la Pu i icació de la Ve ge; els Amba ualia
(lus ació dels camps) en p ocessons oga i es
...
(C.
J.
Bleeke , 1969
pp. 474 i SS.,
I
ol.). Els his o iado s del pe íode insis eixen en aques-
es ans o macions -no es ac a pas, doncs, de < supe i ncies)+ que
l'Església aplici pe al d'o ega les p ic iques paganes,
i
des i ua les
c eences, assimilan -les ella ma eixa,
o
bé o cada pel poble que conscien -
men o inconscien men les hi assimila a. (Ca o Ba oja, 1979, p. 81.)
Pe b aques es ans o macions que o en len es, s'aplica en sob e una
es uc u a empo al ja es able a. Hi ha ia cons ucció i can i de signi i-
ca s, pe 6 en mol poca mesu a, d'es uc u es empo als. Les es es de maig,
pe exemple (Ca o Ba oja, 1979) e en ans o mades: les < mayasa paganes
en es es en hono de la Ve ge; les es es en o n de l'a b e, en es es de la
C eu; e c..
.,
pe b es man enia l'es uc u a es i a. Els lími s d'aques a asca
de c is iani zació dels cos ums els assenyala
J.
Danielou (1963, pp. 362
i
SS.): <(només algunes inimes d' li e són capaces de p end e consci2ncia de
les implicacions p ic iques que es dedciien del nou ideal eligiós que aca-
ba en d'en ye eu e
c
d'adop a n.
I
aques es kli es
hi
podien accedi
pe la con e sió, que suposa una p kia deses uc u ació del coneixemen ,
ambé del empo al. Pe b la con e sió és un p océs d' li e,
i
la c is iani -
zació a la que s'ha ien aboca els p ime s c is ians s'ha ia de ale d'al es
ecu sos més popula s.
El cas de les a iacions en
el
calenda i modem, s'ag eugen pe qu no
es ac a simplemen d'un eajus amen en les je a quies de signi ica , sinó
&un can i en la ma eixa es uc u a de l'expe ii?ncia empo al. Les <( a-
cil.lacions~> de qui? pa la em
al
p incipi,
i
que es p odueixen en la de i-
nició o cons ucció d'aques calenda i mode n, no són no es en la his b ia
del calenda i. Tanma eix, el que po se és nou, és el e que les <c aciUa-
cionss siguin p ecisamen
cons i u i es
del calenda i mode n, a causa dels
p ocessos de plu alisme
i
p i a i zació que compo a la mode ni zació de
la socie a , com eu em a a.
Es em con enp s que aques a c isi calendi ia coincideix en gene al
amb la c isi de les o mes adicionals de eligiosi a de inides conjun amen
amb el calenda i; an in imamen lligades les unes
i
l'al e pe un ma eix
cosmos sag a adicional.
La qües ió p oblemi ica, pe b, es i en el e que la p2 dua
de
plausi-
Calenda i
i
mode ni a
bili a d'aques a a iculació
de:
la je a quia in e na de signi ica s de la isió
de món en les socie a s adicionals no a acompanyada únicamen pe una
no a a iculació, a a mode na, sinó que alho a es p odueixen uns p oces-
sos socials que ans o men en bona pa els mecanismes
i
pe an el
uncionamen dels sis emes de donació de signi ica s úl ims,
i
posen en
qües ió l'abas globali zado dels uni e sos simbblics de signi icació.
En de ini i a, els p ocessos de segmen ació ins i ucional
i
la conse-
güen especiali zació imposada pel sis ema de p oducció indus ial,
i
la pa -
cellació d'i ees de signi ica au bnomes que aques p océs implica, donen
iloc a una si uació de plu alisme no ma iu
i
de signi ica s, aixb és, a un
plu alisme cul u al, que en bona pa és el esponsable de la p dua de les
p e ensions de globali a dels cosmos sag a s adicionals.'
A
e ec es del calenda i, e1 plu alisme no ma iu segons cada i ea ins-
i ucional especiali zada
i
au hnoma -món labo al
(ell
ma eix subdi idi ),
món escola , món adminis a iu, món come cial, e c.- dona ; lloc a l'apa-
ició de calenda is especiali za s, amb els seus ho a is, o denamen s es-
ius
...,
no només di e en s en e ells, sinó ins
i
o con adic o is. Si en
el e eny dels ols que es de ineixen en cada ; ea ins i ucional es po
pa la de <(con lic e de ols)> conseqü ncia de l'especiali zació
i
segmen-
ació ins i ucional en la socie a mode na, ambé en el e eny dels calenda-
is o o denamen empo al social, podem pa la de
con lic e de calenda is.
Les di icul a s indi iduals, amilia s
i
de g up pe es abli aco ds d'ho a-
is és cada egada més accen uada, així com ambé pe es abli aco ds
es ius i de acances.
L'in e essan d'aques s <{con lic es)> és que acaben apa eixen com a
necessa is i cons i u ius de la ma eixa acionali a mode na.
Només pe posa un exemple, cada egada es a més e iden , segons
aques a acionali a , que els pe íodes de acances d'es iu necessi en di e -
si ica -se si no du an o l'any, sí més no du an ds mesos de juny a se-
emb e. Els a gumen s són lles di icul a s en la capaci a ho ele a del país,
la al a de places els mesos pun a de u isme es ange , la desocupació
de les places du an la es a d'any, e c. No amen hi ha una qües ió no
de con lic e de signi ica s, dnó en el ma eix i me empo al. Les conse-
1.
Aques a globali a signi ica i a
en
la socie a adicional, queda exposada en
L.
Feb e (1942):
<(Al
segle
x x
o s els ac es, o s els dies es an com sa u a s de eligió
(...).
En una pa aula, o sembla depend e de i'Església, enca a. Fíns
i
o el emps
(...)
els
campana s de les esglésies, anuncian del ma í al esp e, a ho es conegudes, la suc-
cessió de les p egh ies
i
dels o icis. Adhuc el calenda i, que hom a pa la en c is ih:
hi
ha ben bé cen dies dels 365 que són anomena s pel nom
d'un
San
i
no pe un
dia abs ac e del mes...)> (p. 315). Es mCs, enca a. Tal com diu Van de Leeuw (1948),
I
cada es a del cicle equi al a un mic ocosmos del conjun del emps (p. 383).
<{Pape s)>: Re is a de Sociologia
qiihncies se an posi i es pe a la acionali a econbmica, pe& a ni ell sig-
ni ica iu es p odui ;, p esumiblemen , una accen uació del cadc e p i a
i
indi iduali za de les acances, una no a deses uc u ació del i me global
anual pe dona pas a les expe i ncies empo als aillades, pun uals, sense
elació amb el conjun .
Pe b el con lic e de calenda is enca a s'ag euja pe l'exis ncia &aques a
di e si a de p opos es -i de no mes- empo als segons la ins i ució.
No ha de so p end e, doncs, que en el món eclesih ic, uns laics demanin
celeb acions de la peni encia a l'inici de cu s, i no pe l'Ad en o la Qua-
esma.
O
que llegim en un ca hleg come cial una salu ació que s'inicia
amb un: < Feliq a do no a!)>, d man seguidamen amb con icció que
l'any humh no comenCa el gene sinó el se emb e.
I
en dóna la aó: <{¿Saps
pe qu ? Pe que són les acances les que ealmen assenyalen les e apes.,
I
com semp e,
el
p edomini de la acionali a u ili h ia mode na. <(El gene
és adicional i sen imen al, pe b el se emb e és e ec iu.>>
Ve aquí els con lic es en e els calenda is li ú gic, come cial, ci il, es-
iu, acacional
i
labo al, escola ..
.
La conseqühncia del plu alisme
no ma iu
espec e cada h ea ins i ucio-
nal queda cla amen exp essada. Pe b en can i enca a no hem pa la p ou
de la plu ali a de signi ica s, que és on més cla es eu la di icul a de
man eni cosmos sag a s globali zan s.
Fen un símil amb
d
p océs segui pels enbmens eligiosos dels quals
el calenda i adicional en o ma ia pa , di íem que s'ha p odu'i un p océs
de
u ini zació
del calenda i es iu, de la ma eixa
es a.
El calenda i es iu,
exp essió empo al d'una de e minada isió del món, esde é p og essi a-
men ccp ac ican i <(c eenca>>, e mes amb els que
T.
Luckmann (1967, p. 96)
ca ac e i za ambé la o ma ac ual de eligiosi a adicional.
Gs a di , que queda seg ega a unes h ees especí iques de mane a que
la se a aju isdicciÓ)> signi ica i a, abans englobado a, a a es edueix,
i
en
pa es dis ibueix en e les di e en s h ees ins i ~cionals.~
Els calenda is especí ics de cada h ea ins i ucional ind an únicamen
uns signi ica s p agmh ics, que és un dels p ime s ni ells de complexi-
a signi ica i a que de ineixen Be ge
i
Luckmann (1966) en els cosmos
sag a s.
2.
Coincidi ia
amb
aques a pe spec i a l'aíi mació de B. Bes e (1971)
al
e e i -
se a l'e oluci6 de la es a del diumenge ais ih:
c El
c is ii, que es de inia abans com
"l'home de la es a", ha esde ingu
un
"p ac ican ">> (p. 200). Les ecen s e o mes
li ú giques, pe l'au o , no han susci a cap eno ellamen de la es a. Han passa del
o mis e iós
i
incomp ensible an e io a una pob esa, a un ~acionalisme la a , ccque
explica, sense pe
&b
jus i ica -les, les eaccions a egades iolen es dels c is ians
nos 8gics
...
)>
(p.
157).
Calenda i
i
mode ni a
La es a, de inida pe aques calenda i adicional que engloba a els
di e en s aspec es de la ida social, es
u ini za
doncs, i pe d el seu ca hc e
sag a
i
esde é, com dhiem, senzillamen <cp L ica)>
amb
uns signi ica s
edu'i s
i
pa icula s
i
pe an p eca is en el seu man enimen
i
condemna s
a di e si ica -se segons els de ineixin els di e en s g ups i indi idus. Pe
an , la es a, i el calenda i adicional que la de inia
i
si ua a en un
con-
inuum
ben a a , deixen de eni una signi icació global
i
adqui eixen un
signi ica pa cial.
Els exemples que hem ana posan ens mos en ambé aques a pa cia-
li a en els signi ica s. Pa ciali a en un doble sen i : no a ec en o a
I'hea d'expe ihncia empo al i no a ec en al conjun dels indi idus. En
el
p ime cas, olem di que no hi ha cap línia < a gumen al)> que es uc-
u i o elacioni ds di e en s signi ica s empo als: es es, acances, caps de
se mana... Gs I'abdncia de
l'o d e passional
d'en Ca o Ba oja: a un cap
de se mana en succeeix un al e sense cap elació signi ica i a que els pugui
engloba . Pe 6
a
més, i aquí hi ha l'al a dimensió de pa ciali a -i se-
guin amb l'exemple dels caps de se mana- e aquí que es p odueix dis-
pe sió social
i
no augmen de elacions signi ica i es, que hi ha múl iples
o mes de conceb e
i
dona sen i al cap de se mana, hi ha plu ali a de
signi icacions no compa ides, i doncs pa cials.
I
no en pa lem, si ens e e-
im a es es especí iques, on la di e si a de sen i s po augmen a segons
el gus indi idual de cadascú.
Pel que a a l'es e a eligiosa, el p océs acaba ambé des inan als a e s
eligiosos, una
dedicació pa cial,
i
ambé, igual que en el calenda i, es de-
bili a la se a posició de supe io i a signi ica i a en el sis ema de elle hn-
cia subjec iu.
Aques a ph dua de elle hncia signi ica i a del calenda i adicional
s'ag euja ambé pe la in oducció d'elemen s de acionali a econbmica,
que debili en enca a més la cohe hncia d'aques calenda i. Els elemen s
de acionali a - ecnolbgica i consumis a, és cla - se eixen pe a giii
sup essions es i es
i
ins
i
o , pe sollici a un calenda i nou, en el qual
els pe íodes de p oducció no es eu ien <(impo una s)> pe alls que en-
quen la se mana labo al.
En
la p emsa
hem
llegi , espec e a una possible
e o ma del calenda i que es ac a d'un <(sugge imen
aonable,
e amb
la in enció de
acili a la dindmica de la socie a mode na, p incipalmen
I'economia,
la asca escola
i
l'esplai hum&)> -els sub a lla s són nos es-
(A ui,
1-XII-1979). La p opos a enca a és més sugge en , enin com
e del pa e capu xl' Jo di IJlimona.3
3.
L'a icle ci a &en
J.
Idimona (1979) és un comen a i al calenda i de es es
i
labo al de la Gene ali a de Ca alunya pe a 1980. Pe exemple, en Llimona, en e
39
-

<(Pape s,: Re is a de Sociologia
Heus aquí, doncs, d'una mane a explici a, exposada la necessi a
d'in-
odui la acionali a mode ni zan , de ca hc e especialmen econbmic,
ja que, de e , la ins i ució escola
i
sob e o l'oci o men pa d'aques a
ma eixa acionali a més que no pas s'hi oposen o la complemen en.
Comp enem la di icul a c eixen de man eni el alo
anhis b ic
necessa-
i del calenda i adicional pels especialis es enca ega s de legi ima -10.
To el con a i, ac ualmen , els demen s de acionali a , el ca hc e his o i-
cis a de les anhlisis, la alo ació posi i a del can i en si ma eix com a índex
-iUuso i- de p og és
...,
o con lueix a e no a p ecisamen
el
ca hc-
e ela iu del calenda i, en les se es inexac i uds his b iques -des del
naixemen de C is , qae no ha ia es a un
25
de desemb e, ins
a
les ine-
xac i uds as onbmiques, e c?
La c isi del calenda i adicional en la socie a mode na, i la se a anlli-
si, ens obliguen
a
eplan eja -nos qües ions més eb iques. Pe que, quina
se h doncs, la je a quia de signi ica s en la concepció del emps de la so-
cie a mode na? ¿Es a a iculada en un cosmos sag a , en un calenda i
-
explíci , amb aques ca hc e ? ¿A quin ipus de lbgica espon aques a
a -
iculació?
Aques es p egun es, són les ma eixes que demana ambé l'anhlisi del
e eligiós. La je a quia de signi ica s en la concepció del emps és la que
e ma cada pe la acionali a p oduc i a ecnolbgica indus ial
i
pe les
p io i a s de inides pe la socie a de consum.
San Jaume
i
el
dilluns de Pen ecos a, s'inclina ia pe aques da e , epuix no enca
la se mana labo al,,. Aques a acionali a p oduc i a és
en
da e a ins incia la que
li
sus en a o a la se a p opos a de calenda i, ja que segons ell, <(si és e i a que
hi
ha
adicions que són ene ables --ci ils o eligioses-, són enca a més ene ables les
necessi a s
i
la dinimica dels emps p esen s*. Com que pe a Llimona o es les
es es s'hau ien de asllada a dilluns, l'Onze de Se emb e, el si ua ia al segon
dilluns
del mes (sic). Vis a la se a p opos a, la c is iani zació de les es es paganes a se
pluja menuda,
i
sens dub e, més espec uosa amb els cos ums del poble.
4.
La sup essió de la es a del Co pus, ja comen ada an e io men , a e so gi
p ecisamen aques ipus d'a gu nen an en la de ensa com en i'a ac de la decisió.
Men e uns es e e ien a la his o ici a de la es a
i,
pe an , la i eiie incia de
so me e-la a al es c i e is -<<accep a la plena
i
exclusi a compe encia del go e n
en
la de e minació de les es es, d'aco d amb els c i e is que democ h icamen s'es a-
bleixin en cada lloc
i
en cada emps,>--,
i
en can i de ensa en la se a <cp i a i zaciÓ)>
--<(com a c is ians,
el
sen i de la es a de Co pus el podem iu e qualse ol dia de
l'any
i
a l'ho a que sigui,- (dia i A ui,
Bús ia,
22-X-1980,
p.
4),
d'al es sos e-
nien p ecisamen el con a i: <<c eiem que elimina es es secula s del calenda i és
una a bi a ie a pe pa de la
gene ali a ^,
bo
i
denuncian I'ús de <(p ocedimen s
o ali a is enden s a la massiíkació de la gen i a la despe sonali zació dels pobles)>
i
del pe ill de <(ma a l'inima coliec i a)> del país. (Dia i A ui, a la ma eixa secció
Bús ia del ma eix dia
22-X-1980
que l'an e io ca a.)
Calenda i
i
mode ni a
Així ma eix, en les e lexions inicials d'aques a icle conside h em les
di icul a s de man eni un cosmos sag a , una a iculació de signi ica s
homogenis, cohe en s
i
amb un abas sob e la globali a de la ida social.
Al con a i, hi ha ia, sos eníem, una agmen ació calendh ia co ela i a
a la segmen ació ins i ucional, i una cla a i adical ph dua de signi icació
d'aques s calenda is, que es edu'ien a man eni un sen i p agmh ic, i pe
aques a u ili a queda en legi ima s. La lbgica de les poques a iculacions
signi ica i es d'aques s calenda is especiali za s, de signiiicació
pa cial,
se ia
la imposada pe la acionali a ecnolbgica, i en de ini i a, pe la se a
u ili a p Bc ica.
2.
Un calenda i < in isible)>?
Pe& al com passa amb les eo ies de la secula i zació, que acaben
p edien la desapa ició del enomen eligiós, especialmen pel seu ca hc e
eclesiochn ic -ja ens hi hem e e i en epe ides ocasions- (Es uch,
1972, 1977, 1980
i
al es), ambé aquí peca íem de miopia si acabéssim
p edican la desapa ició asa del calenda i a la socie a mode na. De mio-
pia i
de
cegue a, possiblemen . Pe quk an els p essupbsi s eb ics com la
e lexió sob e la ida social mode na ens indiquen que el calenda i, l'o de-
namen empo al social, segueix essen p esen i necessa i. Men e
el
ca-
lenda i adicional ce amen ha queda o ca malpa a en pocs anys i pel
que en es a enca a segueix so mhs a les p essions del p océs de mode ni -
zació, alho a ambé se'ns mos en, incipien men , les bases dels signi ica s
onamen als, dels mi es essencials del calenda i mode n. El ce és que no
s'exp essa, pe b,
el
calenda i. mode n, d'una mane a explíci a, en un codi
no ma iu cla , ni man ingu
h
ansmhs pe una ins i ució de e minada amb
uns especialis es econegu s, ni, pe an , amb una a iculació signi ica i a
explíci a.
¿Podem pa la , po se ,
d'inespeciali zació ins i ucional
del calenda i
mode n? Ens sembla que no. La mul iplicació ma eixa de calenda is es-
peciali za s, pe b, a que no n'exis eixi cap que explíci amen es si ui en
un ni ell supe io , signi ica i amen pa lan .
I
pe an , la p opos a de
calenda i mode n esde é menys a iculada, menys cohe en , amb con a-
diccions,
i
mol més no ma i i zada en les se es múl iples B ees d'especia-
li zació, pe b amb una lbgica signi ica i a mol menys elabo ada.
Pe an , pod íem di que
d
calenda i mode n exis eix, pe b no es eu.
Cal pa la , doncs, de
calenda i in isible?
No ci a aquí a
T.
Luckmann (1967) i a la se a ob a
La eligión in i-
c Pape s,: Re is a de Sociologia
sible
se ia inexcusable. Pe quk la simili ud dels pun s d'a ibada en la
se a ahlisi de la eligió
i
en la nos a del calenda i són ob is.
Es ac a d'un calenda i in isible el de la socie a mode na? C eiem
que, pel que a al ca hc e
no ma iu
del calenda i, no es pod ia sos eni .
Mai com a a, l'home s'ha ia e ia dels
-i
so mb als- calenda is, les
agendes, els ello ges..
.
En can i, sí que aques ca hc e no isible, pe b exis en , se ia el que
con ind ia
al
pa la dels
signi ica s
del calenda i mode n.
L'apa ició &una es e a p i ada com a conseqü6ncia de l'al a especia-
li zació ins i ucional en l'es e a pública, és un e . L'es e a pública esde é
o amen no ma i i zada, i en can i, signi ica i amen dkbil. L'es e a p i-
ada pe me man eni una si uació in e sa: poc no ma i i zada i amb una
o a signi ica i i a , essen
el
lloc de la c eació dels signi ica s úl ims.
O
si
més no, de la il.lusió de l'abskncia de coe ció pública i de la possibili a
d'au o eali zació pe sonal.
Es en aques a si uació de
p i a i zacid
dels signi ica s elle an s, úl ims,
on obem una explicació adequada
al
ca hc e in isible del calenda i
mode n.
El pas del calenda i adicional, es iu, al calenda i mode n, acacional,
ja ens anuncia a aques p océs de
pui a i zació del calenda~i.~
A enció, pe d, a les obse acions espec e a 1'6s ideolbgic del plu alis-
me i la p i a i zació. En aques cas, la p i a i zació del calenda i no signi ica
la possibili a de cons ui -se calenda is signi ica i amen elle an s al gus
indi idual
i
p i a . D'una banda, els calenda is no ma ius de les ins i ucions
públiques -emp eses, escdes, bu oc hcies
...-
són els que en de ini i a
ma quen els espais --els emps- de la ida p i ada, els seus lími s
i
abas .
I
d'al a banda, ds mecanismes de con ol i manipulació ideolbgica esde-
enen més sub ils, pe d sob e o mol més e icagos, quan s'han de di igi
a uni a s p i ades, que en de ini i a implica un al g au d'a'illamen , de
poca p o ecció
i
de pe meabili a .
Pe posa un exemple, di íem que la pa icipació en una es a eligiosa
adicional -Co pus, Pasqua- podia eni un ca hc e coe ci iu, ce a-
men , pe b en can i no man enia la illusió alsa de decisió pe sonal i lliu e
que é qui, en la nos a socie a , assis eix a un espec acle anuncia a la
ele isió.
5.
Al es au o s
s'han
e e i , més explici amen ,
a
la
p i a i zacid
de
la es a
(H.
Dougie , 1976,
i
A.
Villada y, 1968). Pe b ens sembla inco ec e, o si
més
no,
con ús,
ja
que si
bé
el calenda i
és
suscep ible de p i a i zació, en el sen i que u ili -
zem en el nos e eball, en can i la es a, igual que el mi e, el i u i el simbol, no
es poden so me e
a
la p i a i zació sense pe d e
el
que els ca ac e i za: <(Se un
mo-
del pe
al
món sence ,
un
model pe
a
l'e e ni a
...
)>
(M.
Eliade, 1957, p. 14.)
Calenda i
i
mode ni a
La cons ucció p i ada de signi ica s, en gene al, és p ech ia, amb un
equilib i ines able, si uació :n qui: bo
i
donan -li una elle hncia subjec i a
an g an, un pe i asbals, en can i, esde é d amh ic; pe 6 ambé és una
si uació que posa al descobe aques a cons ucció
i
la so me a o a mena
de p essions ex e io s.
El e ugi en la in imi a , con h ia nen a la Uusió que p opo cie
na de llibe a indi idual
i
p o ecció, c ea inde ensió
i
submissió a la
moda.
La p i a i zació del calenda i des ueix la es a. Ja ho hem di , la es a
es ans o ma p og essi amen en acanGa. La es a és el emps ple, és la
pleni ud de I'home
(B unne , 1963), la acanga és el emps bui , i p oba-
blemen s'empa en a e imolhgicamen amb
e acua .
La acanga e acua la
es a. Les acances són l'an i es a
(R.
Caillois, 1950, p. 216); són el sols ici
de la ida p i ada, són el desig d'exhibi la inu ili a del p opi emps
(J.
Baud illa d, 1970, pp. 243-250).
Els enbmens del plu alisme
i
la p i a i zació accen uen an les di e-
encies ma ginals sob e les quals es man enen, que an apa ixe com
a
in isibles
els g ans e s coníigu ado s del calenda i mode n. En e les
múl iples decisions <(p i ades)> espec e al calenda i, en la socie a mode na
hi
ha una mul iplici a de di e encies ma ginals, pe 6 ambé c0incidi.n-
cies onamen als de signi ica s, la en s, que nosal es anomena íem mi es
mode ns.
P.
L. Be ge (1973) conside a es posicions da an aques es a p odu'i
pel p océs de mode ni zaci6: ds qui l'accep en amb un <{sí, pe&>, els qui
l'accep en sense ese es -.la mode ni zació com
a
edempció,
com a
espe-
anqa p o unda
i
els qui s'hi oposen, eien en la mode ni zaci6 el camí cap
a la
deshumani zació
i la
condemnació.
T.
Luckmann (1967), espec e la
c isi de la eligió adicional, ambé menciona mol de passada es so ides
possibles, que nosal es am desen olupa a
No es o mes de eligiosi a :
eligió
i
sexuali a
(S.
Ca dús, 1976).
En p ime lloc, hi hau ia la possibili a d'adop a una ac i ud p e-
e lexi a, emo enca, pe b que acaba ia, gene almen , suman -se a la segona
ac i ud, la més gene ali zada, d'accep ació del sis ema de alo s mode ns
secula s. En e ce lloc, deia Luckmann, hi hau ia una so ida possible en
la eadap ació del model o icial -de eligió-, amb una pa cial e i ada
del món, c ean -se p oblemes p iic ics d'in eg ació.
Una
i
al a ipologia ens semblen p bximes i in e essan s. Pe nosal-
es, la e ce a so ida de Luckmann és la desmode ni zan de Be ge . En
el cas del calenda i, es a ia ep esen ada pels qui sense abandona el calen-
da i adicional adap a ien aques , en pa , a les exighncies del emps
mode n, amb un pa cial a'illamen , en de e minades ocasions, del món mo-
43
aPape s~: Re is ma
de
Sociologia
paci a de econs ui un o d e de successió i d'encaixa les du ades segons
un sis ema &es imacions cohe en sn (p. 275, el sub a lla és nos e).
La simili ud &aques es e lexions amb la desc ipció que eia
M.
Eliade
de la concepció del emps en les ci ili zacions p imi i es -des alo i zació
del emps, p esen a empo al, in enci6 an ihis b ica, no alo ació de la
memb ia
...
(1951, pp. 40, 81, 86)-
i,
d'al a banda, amb e1 que anome-
nh em <#a a!
)>
ju enil, ens semblen e iden s.
So in , els co en s de cul u a ju enil p enen o mes ecologis es.
I
lla-
o s, el mi e de P og és, Anima de la ci ili zació indus ial, digió secula
-diu D. Lége , 1980 (p. 13)- és subs i d pe l'apocalipsi que ens
p ediu que els emps són p bxims. La pe cepció apocalíp ica del món mo-
de n a acompanyada pe unes da e es c ides a la con e sió: la sal aci6
es h en
el
e o n a la na u a
i
el seu o d e: <(All&, o és o d e
i
bellesa..
.D
La necessi a de supe i i:ncia d'aques s g ups ope a una ecodi icació eli-
giosa de l'expe iencia ecolbgica. Alguns au o s elacionen aques a ece ca
de no es o mes socials amb la p oximi a de la i del segon milleni: <(Una
qües ió di ícil de sabe és en quina mesu a l'angoixa de la
i
del milleni
po juga al ni ell, so in suspec e, de "l'inconscien coUec iuV, un pape
accele ado o hdhuc p o ocado de les ca hs o es anunciades>>
(A.
C.
Dé-
cou lé, 1975, p. 37).
En un al e ni ell, l'i:xi de masses ac ual de la csncia- icció
i
del
ca as o isme, especialmen en el cinema
i
els cbmics, és is pe
L.
V.
Tho-
mas com la locali zació dels <( an asmes de eg essió i de ugida, an asmes
de de ensa con a la mo , que són pa in eg an de la consciencia humana,
pe 6 que p enen, en un hón &insegu e a s, una p o undi a
i
una acu'i a
c escudes)> (ci a a D. Lége , 1980, p. 15).
El cinema de ciencia- icció ac ual, com a cinema que a au un ex a-
o dina i nomb e d'espec ado s, con e in -se en un sec o pun a de la Jn-
dús ia cinema og h ica, s'o igina l'any 1968, amb una pellicula de S anley
Kub ick anomenada
2001.
Una odissea en I'espai.
La ca ac e ís ica
a ia-
men al -i di e encial- és e1 onamen me a ísic del ela . Desp és l'han se-
gui , amb exi s aclapa ado s, pe&cules com
La
g e a
de
les galdxies
(1976)
i d'al es. Pe en
F.
Fanes (1980) aques s ilms en en en el labe in de la
me a ísica. <(Si les pel~lícules -diu l'au o - són com mi alls en els quals
llueixen els desigs i somnis del públic, ¿qui: e lec eix a a el mi all mhgic
a
a és del qual es mani es en o s aques s anhels més o menys me a b ics?>>
I
ell ma eix espon: <(La humani a du an el segle ac ual s'ha ia con e i
en ado ado a &un nou déu
---el
p og és- del qual la ciencia e a el seu
p o e a. En el da e e G del segle, aques déu
i
el seu p o e a han passa
de gene a la més g an de les espe ances, a elabo a
el
més eneb ós dels

Calenda i
i
mode ni a
ho o s:
el
u u com a ince esa.)> D'aquí que
F.
Fanes conside a la cikncia-
icció com la espos a a un desig p esen de me a ísica.
To es aques es e lexions semblen insis i en la imp essió que
el
calen-
da i mode n, l'es uc u ació empo al ac ual, pe b po se en gene al les
o mes no es de eligiosi a eme gen , esde enen insu icien s.
Qui: olem di que són insu icien s? Doncs que no esponen d'una
mane a e ec i a a les necessi a s de donació
i
cons ucció de sen i s, espe-
cialmen de signi ica s úl ims.
El calenda i mode n sup imeix la es a i es e ugia en l'espec acle, en
les acances: en la ep esen ació
i
en
el
emps bui . És lla o s quan el
domini signi ica iu del emps, quali a especi icamen humana
i
social, és
p eca i
i
esde é angoixa da an el emps.
Aques a és la con icció d'au o s com Du ignaud (1977, p.
77)
que
euen
ossi ble
que la es a hagi es a eemplagada pel somni
i
la ollia.
O de
F.
Ca adec, que c eu que la desapa ició de les es es compo a l'apa-
ició d'ac i i a s ag essi es compensado es d'aques a us ació,
i
que aques-
a subs i ució de la es a pe la acanga compo a una mane a de iu e
desespe ada <{calcada en l'angoixa de la mo n, pel <(g an epbs)>, en lloc
d'equilib a aques a angoixa amb els enaixemen s de la es a p imi i a
(1977, pp.
20
i 138).
I
ambé
R.
Caillois, quan es p egun a on
es
po
allibe a ds ins in s de l'indi idu ep imi s pe les necessi a s de l'exisdn-
cia o gani zada, da an l'absencia de es es. Opina que - eco dem-ho-
l'an iga al e nanca de la es a
i
el
eball, de l'kx asi i el domini, es oba
eemplacada pe una al a al e nanga, d'o d e di e en pe b amb un olum
co esponen a la p ime a: la de la pau
i
la gue a, la de la p ospe i a
i la des ucció dels esul a s d'aques a p ospe i a , la de la anquilli a
egulada
i
de la iolencia obliga hia: gue a, des ucció i iolkncia..
.
Pe
H.
Cox, el lligam en e
d
declina de la es a
i
la mo de Déu
es po demos a plenamen , i el p eu paga pe la mode ni a pe l'home
occiden al, és la pi: dua de la se a Zmima, pe I'empob imen dels seus
elemen s i als:
el
sen i de la es a i la an asia (Cox, 1969, pp. 17 i 39).
I
enca a,
M.
Eliade (1963, p. 88), en l'a con empo ani, hi eu una cla a
e alo i zació del mi e de la i del món.
Pe b la cons a ació més in e essan en o s aques s au o s
i
aques es
e lexions que ins a a hem ana comen an , és la coincidi:ncia unhime en
un aspec e: la p oximi a e nd ica de la c isi de la es a amb la discussió
sob e el sen i de la mo . Hem is com l'angoixa da an el emps s'ex-
p essa en la nos a socie a en e e ncia gai ebé exclusi a a la mo :
Ma em el emps, en ugim. Els nous apocalíp ics, els mdena ismes,
la
ciencia- icció i el ca as o isme, o s ells com a an asmes de de ensa con a
la mo . La p oximi a de l'a con empo ani amb la i del món i les a-
<{Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
cances com
a
emps calca en I'angoixa de la mo . La es a subs i ukia
pe la gue a, la des ucció
i
la ioli ncia.
I
la pi dua de I'inima pe la
p dua de la es a.
Al
cos a &aques a isió més pessimis a sob e el p esen del calenda i
mode n,
bC
cal e pali s una eno ada olun a ac ud de e oba la es a.
En aques a
obsessió (Au emen ,
núm.
7)
pe a la ecupe ació de la es a, hi
ha d'ha e , necessi iamen , un desig d'exo ci za la mo de la collec i i-
a , de ansg edi , pe la es a,
el
emps lliu e, les acances
i
l'espec acle
passiu;
un
desig més
o
menys conscien de econs ui una expe ii ncia
empo al
i
un calenda i
pken lmen eencan a s.
BIBLIOGRAFIA CITADA
ARANGUREN,
J.
L. (1975): <&hangemen s cul u els de la Jeunesse
i
l'éga d
de la Religiom a
Ac es de la 13e. Con e ence In e na ional de Sociole
gie Religieuse,
Llo e de Ma ,
pp.
9-26.
-
(1975):
Talan e, ju en ud y mo a?.
Mad id, Ediciones Paulinas.
-
(1981): <(Sob e cul u a y mo al de la mue e y del sucidio)>,
El
País,
14-V-1981,
p.
15.
BAUDRILLARD, Jean (1970):
La socié é de consomma ion.
Pa ís, Gallima d.
BERGER, Pe e
i
LUCKMANN, Thomas (1966):
The Social Cons uc ion o
Reali y,
No a Yo k, Doubleday. Edició cas ellana,
La cons ucción so-
cial de la ealidad,
Buenos Ai es, Amo o u, 2a. ed. 1972.
BERGER, Pe e
L.,
BERGER, B igi e i KELLNER, Hans ied (1973):
The
Homeless Mind. Mode niza ion and Consciousness.
No a Yo k, Ran-
dom House. Edició cas ellana,
Un mundo sin boga (Mode nización
y
Conciencia).
San ande , Sal Te ae, 1979.
BESRET, Be na d (1971):
Cle s poa une Nou elle Bglise.
Pa is, Ed.
Se-
ghe s.
BLEEKER, C.
J.
i WIDENGREN,
G.
(1969):
His o ia Religionum. Handbook
o he His o y o Religions.
J. B ill, Leiden, Holanda, Edició cas ella-
na:
His o ia Religionum. Manual de his o ia de las eligiones.
Mad id,
Ediciones C is iandad, 1973. 2 ol.
BRUNNER, Augus (1955):
Die Religion,
F ibu g, He de . Edició cas ellana,
La Religión,
Ba celona, He de , 1963.
CAILLOIS, Roge (1950):
L'homme e le sac é.
Pa is, Galli na d.
CARADEC, F angois (1977):
La a ce e le sac é. F es e a ceu s, my hes
e mys i ica eu s.
Pa is, Cas e man.
CARD~S, Sal ado (1976):
No es o mes de eligiosi a : Religió
i
Sexaali a .
Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
CARO BAROJA,
Julio
(
1965):
El Ca na al.
Mad id, Tau us.
-
(1979):
La es ación de amo . Fies as populmes de mayo a San Jum.
Mad id, Tau us.
Cox, Ha ey (1969):
The Feas o Fools,
Wa a d Uni e si y P ess. Edi-
ció ci ada,
La e des ous,
Pa ís, Seuil, 1971.
<(Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
-
(1973):
The Seduc ion o he Spi i ,
No a Yo k, Simon and Shus e .
Edició ci ada,
La séduc ion de I'esp i ,
Pa ís, Seuil, 1976.
DANIELOU,
J.
i
MARROU,
H.
(1963):
Nou elle his oi e de I'Église.
Vol. I,
Pa is, Seuil, 1963.
DECOUFLÉ,
And é-Clémen (1975): <(Un aspec de la empo ali é du sac é:
L'an 2000 e la ésu gence du heme de la in du monde e ecommen-
cemen des emps)>.
Cahie s In . Symbolisme,
núm. 27-28, pp. 33-39.
DOUGIER,
Hen y (1976): < L'exo cisme)>.
Au emen
7,
h
& e, ce e han-
ise,
pp. 3-7.
DWIGNAUD,
Jean (1977):
Le
don du ien.
Pa is, Ed. S ock.
ELIADE:
Mi cea (1951):
Le my he de I'é e nel e ou . Aché ypes e épé i-
ion.
Pa is, Gallima d. Edició cas ellana,
El mi o del e e no e o no.
Mad id. Alianza Edi o ial, 1972.
-
(1957):
My hes, e es e mys k es,
Pa ís, Gallima d.
-
(1957):
Da Heilige und das P o ane,
Rowohl s Deu sche Enzyklopa-
die. Edició cas ellana,
Lo Sag ado y o p o ano,
Mad id, Ed. Guada a-
ma, 1967.
-
(1963):
Aspech du my he.
Pa is, Gallima d. Edició cas ellana,
Mi o y
ealidad,
Mad id, Guada ama, 2a. ed. 1973.
ESTRUCH,
Joan (1972):
La inno ación eligiosa,
Ba celona, A iel.
-
(1980): <<El mi e de la secula i zació~>. Ponencia p esen ada a les
Jo -
nades de Filoso ia de la Religió,
o gani zades pe la Uni e si a Au 6-
noma de Ba celona, eb e de 1980.
FANES,
Felix (1980): <<La ciencia- icción como me a isican,
La Vangua dia,
20-XII-1980, p. 41.
FEBVRE,
L. (1942):
Le p oblkme de I'inc oyance au 1Ge. si cle.
Pa ís, Al-
bin Michel. Ed. ci ada, 1975.
LEGER,
Dani&le (1980): <<Les nou eaux apocalyp iques,,
Lumi e e Vie
148/29 pp. 13-31.
LLIMONA,
Jo di (1979): <(Unes p opos es de calenda i)>
A ui,
4-XII,
p.
3.
LUCKMANN,
Thomas (1967):
The in isible Religion.
London, Collie /
Macmillan. Edició cas ellana,
La eligión in isible,
Salamanca, Ed. Sí-
gueme, 1973.
MAFFESOLI,
Michel (1979):
La conqu2 e d p ésen .
Pa ís, PUF.
PIAGET,
Jean (1946):
Le dé eloppemen de la no ion de emps chez Ven an .
Pa is, PUF. 2a. edició ci ada, 1973.
VAN
DER
LEEUW,
G.
(1948): Edició ancesa,
La Religion d~ns son essence
e ses m lni es a ions.
Pa ís, Payo .
VIA TALTAVULL,
J. M. (1981): <En e 10 eligioso y 10 acacionaln,
La
Vangumdia,
22-IV-198
1.
VILLADARY,
Agnb (1968):
F& e e ie quo idienne.
Pa ís, Les Edi ions
Ou ie es.