Calendari i modernitat : crisi del calendari tradicional i dificultats en la reconstrucció d'un calendari significatiu modern

CALENDARI I MODERNITAT * C isi del calenda i adicional i di icul a s en la econs ucció &un calenda i signi ica iu mode n Sal ado Ca dús i Ros (Uni e si a Au bnoma de Ba celona) 1. C isi del calendcz i dicional com a cosmos sag a His b icamen , d p océs de c isi del calenda i adicional es a pales en una p og essi a al a de cohe hncia en e aques -i el cosmos sag a que e a de ini pe ell- i les je a quies de signi ica de inides pe la mo- de ni a . És a di , que el calenda i adicional onamen a en les necessi a s dels i mes de p oducció ag h ia i els es acionals a pe den p og essi amen la se a elle hncia signi ica i a a mesu a que les exighncies quo idianes en p océs de mode ni zació <:s sepa en &aques es exigkncies empo als a- dicionals. L'o denamen empo al signi ica iu cons u'i en el cosmos sag a adicional, doncs, opa h on almen amb les no es expe iencies quo i- dianes imposades pe la p oducció ecnolbgica i indus ial i pe les se es conseqühncies, la més no able de les quals se 2 la del ans asamen de població del camp a la ciu a , o p océs &u bani zació. És a pa i d'aques s can is en l'expe ihncia de la ida quo idiana com es co nega a ans o ma el calenda i, amb ph dues de elle hncia d'algunes celeb acions, po en- ciació dels nous i mes labo als, apa ició de nous cicles es ius ... No es ac a, pe b, d'un senzill can i de calenda is amb es uc u es signi i- * Aques a icle és una e si6 adap ada d'un dels capí ols de la esi de doc o a L'es uc u acid del emps a k socie a mode na i la se a ep esen ació en el calenda i, UAB, 1981. 35 - <(Pape s,: Re is a de Sociologia ca i es di e en s. El calenda i mode n es a cons uin a poc a poc, amb al s i baixos. La c is iani zació del calenda i pagi dels omans ambé ou ui d'un p océs len , només possible quan el c is ianisme s'hagué con- e i en la eligió dels empe ado s. I enca a, la asca de c is iani zació del calenda i no ana a apa ellada a can is adicals en els es ils de ida. En eali a es ac a a de ecó e a les < mu acions)>: la pu i icació dels Lupe calia es ans o ma ia en la Pu i icació de la Ve ge; els Amba ualia (lus ació dels camps) en p ocessons oga i es ... (C. J. Bleeke , 1969 pp. 474 i SS., I ol.). Els his o iado s del pe íode insis eixen en aques- es ans o macions -no es ac a pas, doncs, de < supe i ncies)+ que l'Església aplici pe al d'o ega les p ic iques paganes, i des i ua les c eences, assimilan -les ella ma eixa, o bé o cada pel poble que conscien - men o inconscien men les hi assimila a. (Ca o Ba oja, 1979, p. 81.) Pe b aques es ans o macions que o en len es, s'aplica en sob e una es uc u a empo al ja es able a. Hi ha ia cons ucció i can i de signi i- ca s, pe 6 en mol poca mesu a, d'es uc u es empo als. Les es es de maig, pe exemple (Ca o Ba oja, 1979) e en ans o mades: les < mayasa paganes en es es en hono de la Ve ge; les es es en o n de l'a b e, en es es de la C eu; e c.. ., pe b es man enia l'es uc u a es i a. Els lími s d'aques a asca de c is iani zació dels cos ums els assenyala J. Danielou (1963, pp. 362 i SS.): <(només algunes inimes d' li e són capaces de p end e consci2ncia de les implicacions p ic iques que es dedciien del nou ideal eligiós que aca- ba en d'en ye eu e c d'adop a n. I aques es kli es hi podien accedi pe la con e sió, que suposa una p kia deses uc u ació del coneixemen , ambé del empo al. Pe b la con e sió és un p océs d' li e, i la c is iani - zació a la que s'ha ien aboca els p ime s c is ians s'ha ia de ale d'al es ecu sos més popula s. El cas de les a iacions en el calenda i modem, s'ag eugen pe qu no es ac a simplemen d'un eajus amen en les je a quies de signi ica , sinó &un can i en la ma eixa es uc u a de l'expe ii?ncia empo al. Les <( a- cil.lacions~> de qui? pa la em al p incipi, i que es p odueixen en la de i- nició o cons ucció d'aques calenda i mode n, no són no es en la his b ia del calenda i. Tanma eix, el que po se és nou, és el e que les <c aciUa- cionss siguin p ecisamen cons i u i es del calenda i mode n, a causa dels p ocessos de plu alisme i p i a i zació que compo a la mode ni zació de la socie a , com eu em a a. Es em con enp s que aques a c isi calendi ia coincideix en gene al amb la c isi de les o mes adicionals de eligiosi a de inides conjun amen amb el calenda i; an in imamen lligades les unes i l'al e pe un ma eix cosmos sag a adicional. La qües ió p oblemi ica, pe b, es i en el e que la p2 dua de plausi- Calenda i i mode ni a bili a d'aques a a iculació de: la je a quia in e na de signi ica s de la isió de món en les socie a s adicionals no a acompanyada únicamen pe una no a a iculació, a a mode na, sinó que alho a es p odueixen uns p oces- sos socials que ans o men en bona pa els mecanismes i pe an el uncionamen dels sis emes de donació de signi ica s úl ims, i posen en qües ió l'abas globali zado dels uni e sos simbblics de signi icació. En de ini i a, els p ocessos de segmen ació ins i ucional i la conse- güen especiali zació imposada pel sis ema de p oducció indus ial, i la pa - cellació d'i ees de signi ica au bnomes que aques p océs implica, donen iloc a una si uació de plu alisme no ma iu i de signi ica s, aixb és, a un plu alisme cul u al, que en bona pa és el esponsable de la p dua de les p e ensions de globali a dels cosmos sag a s adicionals.' A e ec es del calenda i, e1 plu alisme no ma iu segons cada i ea ins- i ucional especiali zada i au hnoma -món labo al (ell ma eix subdi idi ), món escola , món adminis a iu, món come cial, e c.- dona ; lloc a l'apa- ició de calenda is especiali za s, amb els seus ho a is, o denamen s es- ius ..., no només di e en s en e ells, sinó ins i o con adic o is. Si en el e eny dels ols que es de ineixen en cada ; ea ins i ucional es po pa la de <(con lic e de ols)> conseqü ncia de l'especiali zació i segmen- ació ins i ucional en la socie a mode na, ambé en el e eny dels calenda- is o o denamen empo al social, podem pa la de con lic e de calenda is. Les di icul a s indi iduals, amilia s i de g up pe es abli aco ds d'ho a- is és cada egada més accen uada, així com ambé pe es abli aco ds es ius i de acances. L'in e essan d'aques s <{con lic es)> és que acaben apa eixen com a necessa is i cons i u ius de la ma eixa acionali a mode na. Només pe posa un exemple, cada egada es a més e iden , segons aques a acionali a , que els pe íodes de acances d'es iu necessi en di e - si ica -se si no du an o l'any, sí més no du an ds mesos de juny a se- emb e. Els a gumen s són lles di icul a s en la capaci a ho ele a del país, la al a de places els mesos pun a de u isme es ange , la desocupació de les places du an la es a d'any, e c. No amen hi ha una qües ió no de con lic e de signi ica s, dnó en el ma eix i me empo al. Les conse- 1. Aques a globali a signi ica i a en la socie a adicional, queda exposada en L. Feb e (1942): <(Al segle x x o s els ac es, o s els dies es an com sa u a s de eligió (...). En una pa aula, o sembla depend e de i'Església, enca a. Fíns i o el emps (...) els campana s de les esglésies, anuncian del ma í al esp e, a ho es conegudes, la suc- cessió de les p egh ies i dels o icis. Adhuc el calenda i, que hom a pa la en c is ih: hi ha ben bé cen dies dels 365 que són anomena s pel nom d'un San i no pe un dia abs ac e del mes...)> (p. 315). Es mCs, enca a. Tal com diu Van de Leeuw (1948), I cada es a del cicle equi al a un mic ocosmos del conjun del emps (p. 383). <{Pape s)>: Re is a de Sociologia qiihncies se an posi i es pe a la acionali a econbmica, pe& a ni ell sig- ni ica iu es p odui ;, p esumiblemen , una accen uació del cadc e p i a i indi iduali za de les acances, una no a deses uc u ació del i me global anual pe dona pas a les expe i ncies empo als aillades, pun uals, sense elació amb el conjun . Pe b el con lic e de calenda is enca a s'ag euja pe l'exis ncia &aques a di e si a de p opos es -i de no mes- empo als segons la ins i ució. No ha de so p end e, doncs, que en el món eclesih ic, uns laics demanin celeb acions de la peni encia a l'inici de cu s, i no pe l'Ad en o la Qua- esma. O que llegim en un ca hleg come cial una salu ació que s'inicia amb un: < Feliq a do no a!)>, d man seguidamen amb con icció que l'any humh no comenCa el gene sinó el se emb e. I en dóna la aó: <{¿Saps pe qu ? Pe que són les acances les que ealmen assenyalen les e apes., I com semp e, el p edomini de la acionali a u ili h ia mode na. <(El gene és adicional i sen imen al, pe b el se emb e és e ec iu.>> Ve aquí els con lic es en e els calenda is li ú gic, come cial, ci il, es- iu, acacional i labo al, escola .. . La conseqühncia del plu alisme no ma iu espec e cada h ea ins i ucio- nal queda cla amen exp essada. Pe b en can i enca a no hem pa la p ou de la plu ali a de signi ica s, que és on més cla es eu la di icul a de man eni cosmos sag a s globali zan s. Fen un símil amb d p océs segui pels enbmens eligiosos dels quals el calenda i adicional en o ma ia pa , di íem que s'ha p odu'i un p océs de u ini zació del calenda i es iu, de la ma eixa es a. El calenda i es iu, exp essió empo al d'una de e minada isió del món, esde é p og essi a- men ccp ac ican i <(c eenca>>, e mes amb els que T. Luckmann (1967, p. 96) ca ac e i za ambé la o ma ac ual de eligiosi a adicional. Gs a di , que queda seg ega a unes h ees especí iques de mane a que la se a aju isdicciÓ)> signi ica i a, abans englobado a, a a es edueix, i en pa es dis ibueix en e les di e en s h ees ins i ~cionals.~ Els calenda is especí ics de cada h ea ins i ucional ind an únicamen uns signi ica s p agmh ics, que és un dels p ime s ni ells de complexi- a signi ica i a que de ineixen Be ge i Luckmann (1966) en els cosmos sag a s. 2. Coincidi ia amb aques a pe spec i a l'aíi mació de B. Bes e (1971) al e e i - se a l'e oluci6 de la es a del diumenge ais ih: c El c is ii, que es de inia abans com "l'home de la es a", ha esde ingu un "p ac ican ">> (p. 200). Les ecen s e o mes li ú giques, pe l'au o , no han susci a cap eno ellamen de la es a. Han passa del o mis e iós i incomp ensible an e io a una pob esa, a un ~acionalisme la a , ccque explica, sense pe &b jus i ica -les, les eaccions a egades iolen es dels c is ians nos 8gics ... )> (p. 157). Calenda i i mode ni a La es a, de inida pe aques calenda i adicional que engloba a els di e en s aspec es de la ida social, es u ini za doncs, i pe d el seu ca hc e sag a i esde é, com dhiem, senzillamen <cp L ica)> amb uns signi ica s edu'i s i pa icula s i pe an p eca is en el seu man enimen i condemna s a di e si ica -se segons els de ineixin els di e en s g ups i indi idus. Pe an , la es a, i el calenda i adicional que la de inia i si ua a en un con- inuum ben a a , deixen de eni una signi icació global i adqui eixen un signi ica pa cial. Els exemples que hem ana posan ens mos en ambé aques a pa cia- li a en els signi ica s. Pa ciali a en un doble sen i : no a ec en o a I'hea d'expe ihncia empo al i no a ec en al conjun dels indi idus. En el p ime cas, olem di que no hi ha cap línia < a gumen al)> que es uc- u i o elacioni ds di e en s signi ica s empo als: es es, acances, caps de se mana... Gs I'abdncia de l'o d e passional d'en Ca o Ba oja: a un cap de se mana en succeeix un al e sense cap elació signi ica i a que els pugui engloba . Pe 6 a més, i aquí hi ha l'al a dimensió de pa ciali a -i se- guin amb l'exemple dels caps de se mana- e aquí que es p odueix dis- pe sió social i no augmen de elacions signi ica i es, que hi ha múl iples o mes de conceb e i dona sen i al cap de se mana, hi ha plu ali a de signi icacions no compa ides, i doncs pa cials. I no en pa lem, si ens e e- im a es es especí iques, on la di e si a de sen i s po augmen a segons el gus indi idual de cadascú. Pel que a a l'es e a eligiosa, el p océs acaba ambé des inan als a e s eligiosos, una dedicació pa cial, i ambé, igual que en el calenda i, es de- bili a la se a posició de supe io i a signi ica i a en el sis ema de elle hn- cia subjec iu. Aques a ph dua de elle hncia signi ica i a del calenda i adicional s'ag euja ambé pe la in oducció d'elemen s de acionali a econbmica, que debili en enca a més la cohe hncia d'aques calenda i. Els elemen s de acionali a - ecnolbgica i consumis a, és cla - se eixen pe a giii sup essions es i es i ins i o , pe sollici a un calenda i nou, en el qual els pe íodes de p oducció no es eu ien <(impo una s)> pe alls que en- quen la se mana labo al. En la p emsa hem llegi , espec e a una possible e o ma del calenda i que es ac a d'un <(sugge imen aonable, e amb la in enció de acili a la dindmica de la socie a mode na, p incipalmen I'economia, la asca escola i l'esplai hum&)> -els sub a lla s són nos es- (A ui, 1-XII-1979). La p opos a enca a és més sugge en , enin com e del pa e capu xl' Jo di IJlimona.3 3. L'a icle ci a &en J. Idimona (1979) és un comen a i al calenda i de es es i labo al de la Gene ali a de Ca alunya pe a 1980. Pe exemple, en Llimona, en e 39 - <(Pape s,: Re is a de Sociologia Heus aquí, doncs, d'una mane a explici a, exposada la necessi a d'in- odui la acionali a mode ni zan , de ca hc e especialmen econbmic, ja que, de e , la ins i ució escola i sob e o l'oci o men pa d'aques a ma eixa acionali a més que no pas s'hi oposen o la complemen en. Comp enem la di icul a c eixen de man eni el alo anhis b ic necessa- i del calenda i adicional pels especialis es enca ega s de legi ima -10. To el con a i, ac ualmen , els demen s de acionali a , el ca hc e his o i- cis a de les anhlisis, la alo ació posi i a del can i en si ma eix com a índex -iUuso i- de p og és ..., o con lueix a e no a p ecisamen el ca hc- e ela iu del calenda i, en les se es inexac i uds his b iques -des del naixemen de C is , qae no ha ia es a un 25 de desemb e, ins a les ine- xac i uds as onbmiques, e c? La c isi del calenda i adicional en la socie a mode na, i la se a anlli- si, ens obliguen a eplan eja -nos qües ions més eb iques. Pe que, quina se h doncs, la je a quia de signi ica s en la concepció del emps de la so- cie a mode na? ¿Es a a iculada en un cosmos sag a , en un calenda i - explíci , amb aques ca hc e ? ¿A quin ipus de lbgica espon aques a a - iculació? Aques es p egun es, són les ma eixes que demana ambé l'anhlisi del e eligiós. La je a quia de signi ica s en la concepció del emps és la que e ma cada pe la acionali a p oduc i a ecnolbgica indus ial i pe les p io i a s de inides pe la socie a de consum. San Jaume i el dilluns de Pen ecos a, s'inclina ia pe aques da e , epuix no enca la se mana labo al,,. Aques a acionali a p oduc i a és en da e a ins incia la que li sus en a o a la se a p opos a de calenda i, ja que segons ell, <(si és e i a que hi ha adicions que són ene ables --ci ils o eligioses-, són enca a més ene ables les necessi a s i la dinimica dels emps p esen s*. Com que pe a Llimona o es les es es s'hau ien de asllada a dilluns, l'Onze de Se emb e, el si ua ia al segon dilluns del mes (sic). Vis a la se a p opos a, la c is iani zació de les es es paganes a se pluja menuda, i sens dub e, més espec uosa amb els cos ums del poble. 4. La sup essió de la es a del Co pus, ja comen ada an e io men , a e so gi p ecisamen aques ipus d'a gu nen an en la de ensa com en i'a ac de la decisió. Men e uns es e e ien a la his o ici a de la es a i, pe an , la i eiie incia de so me e-la a al es c i e is -<<accep a la plena i exclusi a compe encia del go e n en la de e minació de les es es, d'aco d amb els c i e is que democ h icamen s'es a- bleixin en cada lloc i en cada emps,>--, i en can i de ensa en la se a <cp i a i zaciÓ)> --<(com a c is ians, el sen i de la es a de Co pus el podem iu e qualse ol dia de l'any i a l'ho a que sigui,- (dia i A ui, Bús ia, 22-X-1980, p. 4), d'al es sos e- nien p ecisamen el con a i: <<c eiem que elimina es es secula s del calenda i és una a bi a ie a pe pa de la gene ali a ^, bo i denuncian I'ús de <(p ocedimen s o ali a is enden s a la massiíkació de la gen i a la despe sonali zació dels pobles)> i del pe ill de <(ma a l'inima coliec i a)> del país. (Dia i A ui, a la ma eixa secció Bús ia del ma eix dia 22-X-1980 que l'an e io ca a.) Calenda i i mode ni a Així ma eix, en les e lexions inicials d'aques a icle conside h em les di icul a s de man eni un cosmos sag a , una a iculació de signi ica s homogenis, cohe en s i amb un abas sob e la globali a de la ida social. Al con a i, hi ha ia, sos eníem, una agmen ació calendh ia co ela i a a la segmen ació ins i ucional, i una cla a i adical ph dua de signi icació d'aques s calenda is, que es edu'ien a man eni un sen i p agmh ic, i pe aques a u ili a queda en legi ima s. La lbgica de les poques a iculacions signi ica i es d'aques s calenda is especiali za s, de signiiicació pa cial, se ia la imposada pe la acionali a ecnolbgica, i en de ini i a, pe la se a u ili a p Bc ica. 2. Un calenda i < in isible)>? Pe& al com passa amb les eo ies de la secula i zació, que acaben p edien la desapa ició del enomen eligiós, especialmen pel seu ca hc e eclesiochn ic -ja ens hi hem e e i en epe ides ocasions- (Es uch, 1972, 1977, 1980 i al es), ambé aquí peca íem de miopia si acabéssim p edican la desapa ició asa del calenda i a la socie a mode na. De mio- pia i de cegue a, possiblemen . Pe quk an els p essupbsi s eb ics com la e lexió sob e la ida social mode na ens indiquen que el calenda i, l'o de- namen empo al social, segueix essen p esen i necessa i. Men e el ca- lenda i adicional ce amen ha queda o ca malpa a en pocs anys i pel que en es a enca a segueix so mhs a les p essions del p océs de mode ni - zació, alho a ambé se'ns mos en, incipien men , les bases dels signi ica s onamen als, dels mi es essencials del calenda i mode n. El ce és que no s'exp essa, pe b, el calenda i. mode n, d'una mane a explíci a, en un codi no ma iu cla , ni man ingu h ansmhs pe una ins i ució de e minada amb uns especialis es econegu s, ni, pe an , amb una a iculació signi ica i a explíci a. ¿Podem pa la , po se , d'inespeciali zació ins i ucional del calenda i mode n? Ens sembla que no. La mul iplicació ma eixa de calenda is es- peciali za s, pe b, a que no n'exis eixi cap que explíci amen es si ui en un ni ell supe io , signi ica i amen pa lan . I pe an , la p opos a de calenda i mode n esde é menys a iculada, menys cohe en , amb con a- diccions, i mol més no ma i i zada en les se es múl iples B ees d'especia- li zació, pe b amb una lbgica signi ica i a mol menys elabo ada. Pe an , pod íem di que d calenda i mode n exis eix, pe b no es eu. Cal pa la , doncs, de calenda i in isible? No ci a aquí a T. Luckmann (1967) i a la se a ob a La eligión in i- c Pape s,: Re is a de Sociologia sible se ia inexcusable. Pe quk la simili ud dels pun s d'a ibada en la se a ahlisi de la eligió i en la nos a del calenda i són ob is. Es ac a d'un calenda i in isible el de la socie a mode na? C eiem que, pel que a al ca hc e no ma iu del calenda i, no es pod ia sos eni . Mai com a a, l'home s'ha ia e ia dels -i so mb als- calenda is, les agendes, els ello ges.. . En can i, sí que aques ca hc e no isible, pe b exis en , se ia el que con ind ia al pa la dels signi ica s del calenda i mode n. L'apa ició &una es e a p i ada com a conseqü6ncia de l'al a especia- li zació ins i ucional en l'es e a pública, és un e . L'es e a pública esde é o amen no ma i i zada, i en can i, signi ica i amen dkbil. L'es e a p i- ada pe me man eni una si uació in e sa: poc no ma i i zada i amb una o a signi ica i i a , essen el lloc de la c eació dels signi ica s úl ims. O si més no, de la il.lusió de l'abskncia de coe ció pública i de la possibili a d'au o eali zació pe sonal. Es en aques a si uació de p i a i zacid dels signi ica s elle an s, úl ims, on obem una explicació adequada al ca hc e in isible del calenda i mode n. El pas del calenda i adicional, es iu, al calenda i mode n, acacional, ja ens anuncia a aques p océs de pui a i zació del calenda~i.~ A enció, pe d, a les obse acions espec e a 1'6s ideolbgic del plu alis- me i la p i a i zació. En aques cas, la p i a i zació del calenda i no signi ica la possibili a de cons ui -se calenda is signi ica i amen elle an s al gus indi idual i p i a . D'una banda, els calenda is no ma ius de les ins i ucions públiques -emp eses, escdes, bu oc hcies ...- són els que en de ini i a ma quen els espais --els emps- de la ida p i ada, els seus lími s i abas . I d'al a banda, ds mecanismes de con ol i manipulació ideolbgica esde- enen més sub ils, pe d sob e o mol més e icagos, quan s'han de di igi a uni a s p i ades, que en de ini i a implica un al g au d'a'illamen , de poca p o ecció i de pe meabili a . Pe posa un exemple, di íem que la pa icipació en una es a eligiosa adicional -Co pus, Pasqua- podia eni un ca hc e coe ci iu, ce a- men , pe b en can i no man enia la illusió alsa de decisió pe sonal i lliu e que é qui, en la nos a socie a , assis eix a un espec acle anuncia a la ele isió. 5. Al es au o s s'han e e i , més explici amen , a la p i a i zacid de la es a (H. Dougie , 1976, i A. Villada y, 1968). Pe b ens sembla inco ec e, o si més no, con ús, ja que si bé el calenda i és suscep ible de p i a i zació, en el sen i que u ili - zem en el nos e eball, en can i la es a, igual que el mi e, el i u i el simbol, no es poden so me e a la p i a i zació sense pe d e el que els ca ac e i za: <(Se un mo- del pe al món sence , un model pe a l'e e ni a ... )> (M. Eliade, 1957, p. 14.) Calenda i i mode ni a La cons ucció p i ada de signi ica s, en gene al, és p ech ia, amb un equilib i ines able, si uació :n qui: bo i donan -li una elle hncia subjec i a an g an, un pe i asbals, en can i, esde é d amh ic; pe 6 ambé és una si uació que posa al descobe aques a cons ucció i la so me a o a mena de p essions ex e io s. El e ugi en la in imi a , con h ia nen a la Uusió que p opo cie na de llibe a indi idual i p o ecció, c ea inde ensió i submissió a la moda. La p i a i zació del calenda i des ueix la es a. Ja ho hem di , la es a es ans o ma p og essi amen en acanGa. La es a és el emps ple, és la pleni ud de I'home (B unne , 1963), la acanga és el emps bui , i p oba- blemen s'empa en a e imolhgicamen amb e acua . La acanga e acua la es a. Les acances són l'an i es a (R. Caillois, 1950, p. 216); són el sols ici de la ida p i ada, són el desig d'exhibi la inu ili a del p opi emps (J. Baud illa d, 1970, pp. 243-250). Els enbmens del plu alisme i la p i a i zació accen uen an les di e- encies ma ginals sob e les quals es man enen, que an apa ixe com a in isibles els g ans e s coníigu ado s del calenda i mode n. En e les múl iples decisions <(p i ades)> espec e al calenda i, en la socie a mode na hi ha una mul iplici a de di e encies ma ginals, pe 6 ambé c0incidi.n- cies onamen als de signi ica s, la en s, que nosal es anomena íem mi es mode ns. P. L. Be ge (1973) conside a es posicions da an aques es a p odu'i pel p océs de mode ni zaci6: ds qui l'accep en amb un <{sí, pe&>, els qui l'accep en sense ese es -.la mode ni zació com a edempció, com a espe- anqa p o unda i els qui s'hi oposen, eien en la mode ni zaci6 el camí cap a la deshumani zació i la condemnació. T. Luckmann (1967), espec e la c isi de la eligió adicional, ambé menciona mol de passada es so ides possibles, que nosal es am desen olupa a No es o mes de eligiosi a : eligió i sexuali a (S. Ca dús, 1976). En p ime lloc, hi hau ia la possibili a d'adop a una ac i ud p e- e lexi a, emo enca, pe b que acaba ia, gene almen , suman -se a la segona ac i ud, la més gene ali zada, d'accep ació del sis ema de alo s mode ns secula s. En e ce lloc, deia Luckmann, hi hau ia una so ida possible en la eadap ació del model o icial -de eligió-, amb una pa cial e i ada del món, c ean -se p oblemes p iic ics d'in eg ació. Una i al a ipologia ens semblen p bximes i in e essan s. Pe nosal- es, la e ce a so ida de Luckmann és la desmode ni zan de Be ge . En el cas del calenda i, es a ia ep esen ada pels qui sense abandona el calen- da i adicional adap a ien aques , en pa , a les exighncies del emps mode n, amb un pa cial a'illamen , en de e minades ocasions, del món mo- 43 aPape s~: Re is ma de Sociologia paci a de econs ui un o d e de successió i d'encaixa les du ades segons un sis ema &es imacions cohe en sn (p. 275, el sub a lla és nos e). La simili ud &aques es e lexions amb la desc ipció que eia M. Eliade de la concepció del emps en les ci ili zacions p imi i es -des alo i zació del emps, p esen a empo al, in enci6 an ihis b ica, no alo ació de la memb ia ... (1951, pp. 40, 81, 86)- i, d'al a banda, amb e1 que anome- nh em <#a a! )> ju enil, ens semblen e iden s. So in , els co en s de cul u a ju enil p enen o mes ecologis es. I lla- o s, el mi e de P og és, Anima de la ci ili zació indus ial, digió secula -diu D. Lége , 1980 (p. 13)- és subs i d pe l'apocalipsi que ens p ediu que els emps són p bxims. La pe cepció apocalíp ica del món mo- de n a acompanyada pe unes da e es c ides a la con e sió: la sal aci6 es h en el e o n a la na u a i el seu o d e: <(All&, o és o d e i bellesa.. .D La necessi a de supe i i:ncia d'aques s g ups ope a una ecodi icació eli- giosa de l'expe iencia ecolbgica. Alguns au o s elacionen aques a ece ca de no es o mes socials amb la p oximi a de la i del segon milleni: <(Una qües ió di ícil de sabe és en quina mesu a l'angoixa de la i del milleni po juga al ni ell, so in suspec e, de "l'inconscien coUec iuV, un pape accele ado o hdhuc p o ocado de les ca hs o es anunciades>> (A. C. Dé- cou lé, 1975, p. 37). En un al e ni ell, l'i:xi de masses ac ual de la csncia- icció i del ca as o isme, especialmen en el cinema i els cbmics, és is pe L. V. Tho- mas com la locali zació dels <( an asmes de eg essió i de ugida, an asmes de de ensa con a la mo , que són pa in eg an de la consciencia humana, pe 6 que p enen, en un hón &insegu e a s, una p o undi a i una acu'i a c escudes)> (ci a a D. Lége , 1980, p. 15). El cinema de ciencia- icció ac ual, com a cinema que a au un ex a- o dina i nomb e d'espec ado s, con e in -se en un sec o pun a de la Jn- dús ia cinema og h ica, s'o igina l'any 1968, amb una pellicula de S anley Kub ick anomenada 2001. Una odissea en I'espai. La ca ac e ís ica a ia- men al -i di e encial- és e1 onamen me a ísic del ela . Desp és l'han se- gui , amb exi s aclapa ado s, pe&cules com La g e a de les galdxies (1976) i d'al es. Pe en F. Fanes (1980) aques s ilms en en en el labe in de la me a ísica. <(Si les pel~lícules -diu l'au o - són com mi alls en els quals llueixen els desigs i somnis del públic, ¿qui: e lec eix a a el mi all mhgic a a és del qual es mani es en o s aques s anhels més o menys me a b ics?>> I ell ma eix espon: <(La humani a du an el segle ac ual s'ha ia con e i en ado ado a &un nou déu ---el p og és- del qual la ciencia e a el seu p o e a. En el da e e G del segle, aques déu i el seu p o e a han passa de gene a la més g an de les espe ances, a elabo a el més eneb ós dels Calenda i i mode ni a ho o s: el u u com a ince esa.)> D'aquí que F. Fanes conside a la cikncia- icció com la espos a a un desig p esen de me a ísica. To es aques es e lexions semblen insis i en la imp essió que el calen- da i mode n, l'es uc u ació empo al ac ual, pe b po se en gene al les o mes no es de eligiosi a eme gen , esde enen insu icien s. Qui: olem di que són insu icien s? Doncs que no esponen d'una mane a e ec i a a les necessi a s de donació i cons ucció de sen i s, espe- cialmen de signi ica s úl ims. El calenda i mode n sup imeix la es a i es e ugia en l'espec acle, en les acances: en la ep esen ació i en el emps bui . És lla o s quan el domini signi ica iu del emps, quali a especi icamen humana i social, és p eca i i esde é angoixa da an el emps. Aques a és la con icció d'au o s com Du ignaud (1977, p. 77) que euen ossi ble que la es a hagi es a eemplagada pel somni i la ollia. O de F. Ca adec, que c eu que la desapa ició de les es es compo a l'apa- ició d'ac i i a s ag essi es compensado es d'aques a us ació, i que aques- a subs i ució de la es a pe la acanga compo a una mane a de iu e desespe ada <{calcada en l'angoixa de la mo n, pel <(g an epbs)>, en lloc d'equilib a aques a angoixa amb els enaixemen s de la es a p imi i a (1977, pp. 20 i 138). I ambé R. Caillois, quan es p egun a on es po allibe a ds ins in s de l'indi idu ep imi s pe les necessi a s de l'exisdn- cia o gani zada, da an l'absencia de es es. Opina que - eco dem-ho- l'an iga al e nanca de la es a i el eball, de l'kx asi i el domini, es oba eemplacada pe una al a al e nanga, d'o d e di e en pe b amb un olum co esponen a la p ime a: la de la pau i la gue a, la de la p ospe i a i la des ucció dels esul a s d'aques a p ospe i a , la de la anquilli a egulada i de la iolencia obliga hia: gue a, des ucció i iolkncia.. . Pe H. Cox, el lligam en e d declina de la es a i la mo de Déu es po demos a plenamen , i el p eu paga pe la mode ni a pe l'home occiden al, és la pi: dua de la se a Zmima, pe I'empob imen dels seus elemen s i als: el sen i de la es a i la an asia (Cox, 1969, pp. 17 i 39). I enca a, M. Eliade (1963, p. 88), en l'a con empo ani, hi eu una cla a e alo i zació del mi e de la i del món. Pe b la cons a ació més in e essan en o s aques s au o s i aques es e lexions que ins a a hem ana comen an , és la coincidi:ncia unhime en un aspec e: la p oximi a e nd ica de la c isi de la es a amb la discussió sob e el sen i de la mo . Hem is com l'angoixa da an el emps s'ex- p essa en la nos a socie a en e e ncia gai ebé exclusi a a la mo : Ma em el emps, en ugim. Els nous apocalíp ics, els mdena ismes, la ciencia- icció i el ca as o isme, o s ells com a an asmes de de ensa con a la mo . La p oximi a de l'a con empo ani amb la i del món i les a- <{Pape s)>: Re is a de Sociologia cances com a emps calca en I'angoixa de la mo . La es a subs i ukia pe la gue a, la des ucció i la ioli ncia. I la pi dua de I'inima pe la p dua de la es a. Al cos a &aques a isió més pessimis a sob e el p esen del calenda i mode n, bC cal e pali s una eno ada olun a ac ud de e oba la es a. En aques a obsessió (Au emen , núm. 7) pe a la ecupe ació de la es a, hi ha d'ha e , necessi iamen , un desig d'exo ci za la mo de la collec i i- a , de ansg edi , pe la es a, el emps lliu e, les acances i l'espec acle passiu; un desig més o menys conscien de econs ui una expe ii ncia empo al i un calenda i pken lmen eencan a s. BIBLIOGRAFIA CITADA ARANGUREN, J. L. (1975): <&hangemen s cul u els de la Jeunesse i l'éga d de la Religiom a Ac es de la 13e. Con e ence In e na ional de Sociole gie Religieuse, Llo e de Ma , pp. 9-26. - (1975): Talan e, ju en ud y mo a?. Mad id, Ediciones Paulinas. - (1981): <(Sob e cul u a y mo al de la mue e y del sucidio)>, El País, 14-V-1981, p. 15. BAUDRILLARD, Jean (1970): La socié é de consomma ion. Pa ís, Gallima d. BERGER, Pe e i LUCKMANN, Thomas (1966): The Social Cons uc ion o Reali y, No a Yo k, Doubleday. Edició cas ellana, La cons ucción so- cial de la ealidad, Buenos Ai es, Amo o u, 2a. ed. 1972. BERGER, Pe e L., BERGER, B igi e i KELLNER, Hans ied (1973): The Homeless Mind. Mode niza ion and Consciousness. No a Yo k, Ran- dom House. Edició cas ellana, Un mundo sin boga (Mode nización y Conciencia). San ande , Sal Te ae, 1979. BESRET, Be na d (1971): Cle s poa une Nou elle Bglise. Pa is, Ed. Se- ghe s. BLEEKER, C. J. i WIDENGREN, G. (1969): His o ia Religionum. Handbook o he His o y o Religions. J. B ill, Leiden, Holanda, Edició cas ella- na: His o ia Religionum. Manual de his o ia de las eligiones. Mad id, Ediciones C is iandad, 1973. 2 ol. BRUNNER, Augus (1955): Die Religion, F ibu g, He de . Edició cas ellana, La Religión, Ba celona, He de , 1963. CAILLOIS, Roge (1950): L'homme e le sac é. Pa is, Galli na d. CARADEC, F angois (1977): La a ce e le sac é. F es e a ceu s, my hes e mys i ica eu s. Pa is, Cas e man. CARD~S, Sal ado (1976): No es o mes de eligiosi a : Religió i Sexaali a . Uni e si a Au bnoma de Ba celona. CARO BAROJA, Julio ( 1965): El Ca na al. Mad id, Tau us. - (1979): La es ación de amo . Fies as populmes de mayo a San Jum. Mad id, Tau us. Cox, Ha ey (1969): The Feas o Fools, Wa a d Uni e si y P ess. Edi- ció ci ada, La e des ous, Pa ís, Seuil, 1971. <(Pape s,: Re is a de Sociologia - (1973): The Seduc ion o he Spi i , No a Yo k, Simon and Shus e . Edició ci ada, La séduc ion de I'esp i , Pa ís, Seuil, 1976. DANIELOU, J. i MARROU, H. (1963): Nou elle his oi e de I'Église. Vol. I, Pa is, Seuil, 1963. DECOUFLÉ, And é-Clémen (1975): <(Un aspec de la empo ali é du sac é: L'an 2000 e la ésu gence du heme de la in du monde e ecommen- cemen des emps)>. Cahie s In . Symbolisme, núm. 27-28, pp. 33-39. DOUGIER, Hen y (1976): < L'exo cisme)>. Au emen 7, h & e, ce e han- ise, pp. 3-7. DWIGNAUD, Jean (1977): Le don du ien. Pa is, Ed. S ock. ELIADE: Mi cea (1951): Le my he de I'é e nel e ou . Aché ypes e épé i- ion. Pa is, Gallima d. Edició cas ellana, El mi o del e e no e o no. Mad id. Alianza Edi o ial, 1972. - (1957): My hes, e es e mys k es, Pa ís, Gallima d. - (1957): Da Heilige und das P o ane, Rowohl s Deu sche Enzyklopa- die. Edició cas ellana, Lo Sag ado y o p o ano, Mad id, Ed. Guada a- ma, 1967. - (1963): Aspech du my he. Pa is, Gallima d. Edició cas ellana, Mi o y ealidad, Mad id, Guada ama, 2a. ed. 1973. ESTRUCH, Joan (1972): La inno ación eligiosa, Ba celona, A iel. - (1980): <<El mi e de la secula i zació~>. Ponencia p esen ada a les Jo - nades de Filoso ia de la Religió, o gani zades pe la Uni e si a Au 6- noma de Ba celona, eb e de 1980. FANES, Felix (1980): <<La ciencia- icción como me a isican, La Vangua dia, 20-XII-1980, p. 41. FEBVRE, L. (1942): Le p oblkme de I'inc oyance au 1Ge. si cle. Pa ís, Al- bin Michel. Ed. ci ada, 1975. LEGER, Dani&le (1980): <<Les nou eaux apocalyp iques,, Lumi e e Vie 148/29 pp. 13-31. LLIMONA, Jo di (1979): <(Unes p opos es de calenda i)> A ui, 4-XII, p. 3. LUCKMANN, Thomas (1967): The in isible Religion. London, Collie / Macmillan. Edició cas ellana, La eligión in isible, Salamanca, Ed. Sí- gueme, 1973. MAFFESOLI, Michel (1979): La conqu2 e d p ésen . Pa ís, PUF. PIAGET, Jean (1946): Le dé eloppemen de la no ion de emps chez Ven an . Pa is, PUF. 2a. edició ci ada, 1973. VAN DER LEEUW, G. (1948): Edició ancesa, La Religion d~ns son essence e ses m lni es a ions. Pa ís, Payo . VIA TALTAVULL, J. M. (1981): <En e 10 eligioso y 10 acacionaln, La Vangumdia, 22-IV-198 1. VILLADARY, Agnb (1968): F& e e ie quo idienne. Pa ís, Les Edi ions Ou ie es.