PER
A
UNA Cll TICA DE LA MODERNITAT
*
Pe e
L.
Be ge
(Uniue si a de Bos on)
Com de cos um,
el
p oblema comenGa pel llengua ge. En aques cas,
pe qu2 al e me ma eix de <(mode ni a )> li ha es a con e ida una signi i-
caci6 a la egada no ma i a
i
suscep ible de e gi e sació com
a.
conseqii2n-
cia del mi e del p og és qu : de mane a an adical ha con igu a el pensa-
men occiden al a pa i de la I lus ació. Signi icaci6 no ma i a, en la me-
su a que la mode ni a és concebuda com a in ínsecamen supe io a o
el que pogués ha e -la p ecedi ; el con a i de se mode n és se e bg ad,
i
es a di ícil &imagina la mane a de de ensa les i u s d'allh que no és
sinó e bg ad. Pe b
ipso jac o
la signi icació esde é suscep ible de e gi-
e sació en la mesu a que aques ipus de pe spec i a di icul a eno memen
una isió de la mode ni a com a allb que en eali a és:
un enomen his-
b ic, en p incipi igual que qualse ol al e, amb un inici empí icamen
disce nible i un conjun de causes
al
seu o igen,
i
pe an ambé amb un
inal p e isible. Com a mínim, doncs, o a c í ica de la mode ni a ha de
comenga posan en e pa 2n esis els p essupbsi s no ma ius en els quals
es ; basada.
*
Rep odu'i , amb au o i zació de Basic Books, Inc.,
de
Facing
Up
To Mode -
ni y:
Excu sions
in
Socie y, Poli ics, and Religion.
Copy igh
@
1977, Pe e L. Be ge .
23
Pape s: Re is a
de
Sociologia
17
(1982)
Ma ion Le y ha de ini la mode ni zació dien que és <(la aó (en el
sen i ma emi ic) de les on s inanimades a les on s animades de pode )>.
To i no ésse po se plenamen sa is ac b ia, la de inició és nogensmenys
ú il en apun a
al
nucli ma eix del enomen,
és
a
di , a la ans o mació
del món p o ocada pe les inno acions ecnolbgiques dels da e s segles,
P
Eu opa p ime i desp és ipidamen a o a la es a del món. Aques a
ans o mació ha ingu dimensions econbmiques, socials
i
polí iques, o es
elles d'un abas incommensu able. Ha p o oca igualmen una e olució a
ni ell de la conscikncia humana, onamen almen a base de desa ela c een-
ces, alo s, i Adhuc el eixi emocional de la ida. Una ans o mació d'ai al
magni ud no podia ha e -se p odu'i més que susci an una p o unda angoi-
xa, ma e ial abans de es (a causa de l'explo ació
i
l'op essió que i ual-
men a eu han acompanya la mode ni zació), pe b ambé cul u al
i
psi-
colbgica. No é es de so p enen , pe an , que des de bon comencamen
la mode ni zació hagi ana de co coll amb o ces que s'hi con aposa en.
En el món con empo ani aques a dinhmica de la mode ni zació/con a-
mode ni zació és cla amen ,pe cep ible. Segueix ha en -hi ideologies ag es-
si es de la mode ni a , que a i men en ossudides que les ans o macions
de la nos a kpoca cons i ueixen els dolo s del pa d'una ida humana
millo . Aques es ideologies mode ni zan s a essen les g ans on e es po-
lí iques: n'hi ha e sions capi alis es i e sions socialis es. Exis eix igual-
men una no able di e si a d'ideologies an imode ni zan s, an en les ano-
menades socie a s indus ials a ancades (com pe exemple en
el
mo imen
con acul u al i en ce s sec o s del mo imen ecologis a; eco di's si més
no el deba sob e els lími s del c eixemen ) com en aquells pdsos on la
mode ni zació és un esde enimen o ca ecen (com pe exemple en
les di e ses mix u es de neo adicionalisme, nacionalisme
i
a ian s
in-
dígenes del model socialis a). Una c i ica de la mode ni a eque eix ambé,
pe an , un ac e de dis anciamen delibe a espec e d'aques es polsmi-
ques posi u es. Val a di , pe b, que una c í ica no és un a ac, ans bé un
es o c de pe ceb e amb cla eda i de sospesa els cos os humans.
I
d'al a
25
<(Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
banda cald ia deixa ben cla que aques a ac i ud c i ica
de
cap
de
les nau-
ne es
no exclou la possibili a exis encial d'adop a igualmen d'al es ac-
i uds, als com les del judici mo al i el comp omís polí ic.
Hom no pod B oba aquí sinó un pu esbós d'aques a c í ica. En
cons i ui an l'eix un segui de cinc dilemes que la mode ni a ha imposa
damun la ida de l'home. Cadascun &aques s 'dilemes és suscep ible d'es-
udi (i ins a ce pun , em sembla, d'explicació) a pa i de mk odes his b-
ics
i
sociolbgics. Cadascun d'ells a lliga a la egada a p o undes qües-
ions ilosb iques i a qües ions d'o d e mol p Bc ic.
El p ime dels cinc dilemes é indul pe
I'abs acció,
que és una de les
ca ac e ís iques onamen als de la mode ni a . També és al egada el més
es udia dels aspec es del enomen, pels sociblegs en pa icula . Geo ge
Simmel
el
si uh en el cen e ma eix de la se a anBIisi de la socie a mode -
na, amb una insis kncia que ecen men ha es a ei e ada pe An on Zij-
de eld. Pe b
el
e és que, enca a que amb e minologia di e sa, la majo
pa dels clhssics de la eo ia sociolbgica han in en a cap a aques aspec e
del enomen: des de Ka l Ma x (el capi alisme com a on d'<{alienaciÓ)>
i
<{ ei icació)>) ins a Emile Du kheim ( elació en e la <{solida i a o ghnica)>
i
l'anomia), passan pe Max Webe (les insa is accions de la <{ acionali za-
ció)>)
i
d'al es.
L'abs acció de la mode ni a en onsa les se es a els
en
els p ocessos
ins i ucionals subjacen s
en
els quaIs la mode ni a es ecolza:
el
me ca
capi alis a, l'es a bu oc a i za (sense oblida les nomb oses i més ecen s
bu oc icies no es a als), l'economia ecnologi zada (així com la dominació
ecnolbgica damun al es sec o s no es ic amen econbmics de la socie a ),
la g an ciu a amb la se a aglome ació de gen he e ogknia,
i
eis mi jans
de comunicació de masses. Pel que a a la ida social, aques a abs acció
ha compo a una p og essi a debili ació
(o
Bdhuc des ucció) de les comu-
ni a s conc e es
i
ela i amen cohesionades en les quals els ésse s humans
han oba solida i a
i
signi icació
al
lla g de la his b ia. Quan al ni ell
de la conscikncia, aques a ma eixa abs acció ha implan a unes o mes de
pensamen
i
unes pau es de ipus a ec iu que són p o undamen hos ils
(< ep essi es)>, si hom ol) da an sec o s ben amplis de l'expe ikncia hu-
mana. Conc e amen , un es il cogni iu quan i icado i a omi zado , p opi
o iginh iamen dels cAlculs
i
p e isions d'emp esa is i enginye s, ha en ai
--c ean -hi se iosos p oblemes- mol s al es hmbi s, des de la eo ia de
l'k ica polí ica ins la p axis ama b ia. En els supe mode ni za s pdisos
occiden als
el
p océs d'abs acció ha ana an enllh, que es a summamen
di ícil desempallega -se'n, enca a que només sigui en un pu ac e de pe -
cepció (i no pa lem ja de la ida eal!). En els paisos del Te ce Món hom
po obse a de mane a quo idiana,
i
so in o ~a d amh ica, la coliisió
Pe
a una c í ica
de
la mode ni a
en e l'abs acció mode ni zan
i
d'al es o mes, més an igues
i
conc e es,
de pensamen
i
d'expe iencia.
Fó a sens dub e excessiu a i ma que o es les ace es d'aques p océs
d'abs acció han es a plenamen en eses, pe més que o es elles siguin
<{empí icamen accessibles~>,
i
accessibles especialmen als mk odes de les
cikncies socials. Pe b en qualse ol cas em penso que el p océs po ésse
p ou en ks com pe a au o i za el pas que a de la simple desc ipció a la
c í ica. Des d'un pun de is a ilosb ic, la c í ica hau h de plan eja -se un
in e ogan senzill an sols en apa enGa: ¿En quina mesu a I'es il cogni iu de
l'abs acció
és
adequa pe a una comp ensió del món
i
de l'expe iencia
humana? La p egun a ha es a o mulada epe idamen
i
de mane es di-
e en s des del si de la iloso ia occiden al; pe 6 al meu en end e es pod ia
o mula a ui de mane a mol més en iquido a com a conseqü~ncia d'una
con on ació amb adicions no occiden als. Des d'un pun de is a p hc-
ic
i
polí ic l'in e ogan o na a se alsamen senzill: a es que l'home
mode n ha de iu e imme s en unes es uc u es ine i ablemen abs ac es
(de i ades sob e o de la ecnologia i la bu oc hcia), com dona cabuda
en la socie a a la iquesa conc e a de la ida humana? L'abas de la p e-
gun a engloba no amen des de les cons uccions de l'o d e polí ic ins la
mane a d'ana al lli homes i dones.
I
hom em pe me h ací una obse -
ació mode adamen pokmica: en con a de la moda in el.lec ual en oga,
la qües ió no es esol amb una c í ica del capi alisme an sols. Fins a ui
almenys, les socie a s socialis es han bescan ia les <(alienacions)> del me ca
pe les < alienacions)> de la bu oc hcia (deixan de banda qualsse ol al es
guanys o pe dues del socialisme). En aques sen i , enca a és ho a de e-
co da alllb que
H.
I.
Mencken digué a més de cinquan a anys: <{Pe a
c eu e que Rússia s'ha e de sob e els mals del capi alisme a al a un
a annh ben especial. El ma eix a annh que pe
a
c eu e que
el
con e s
d'una sec a eligiosa s'ha e de sob e el peca .)>
El segon dilema és el de
Vesde enido ,
que ep esen a una p o unda
ans o mació de l'es uc u a empo al de l'expe ikncia humana, d'aco d
amb la qual el u u esde ! o ien ació p imo dial an pe a la imaginació
com pe a l'ac i i a . De o es les possibles simpli icacions en que hom
pugui incó e en desc iu e el p océs de mode ni zació, po se la menys
enganyosa és la d'a i ma que la mode ni zació és una ans o mació en
l'expe iencia del emps. Diu John Mbi i que no coneix ni un sol mi e
a ich que aci e e encia
al
u u . No sóc qui pe a ju ja una asse e ació
com aques a, pe b és ob i que a eu (i no an sols a l'b ica) la mode ni -
zació signi ica un ixa -se mol més en el u u que no en el passa i el p e-
sen . Enca a més; la empo ali a en la qual és concebu aques u u
és
d'un ipus mol peculia : p ecís, mesu able
i
-almenys en p incipi- sub-
27
uPape s,: Re is a de Sociologia
jec e
al
con ol de l'home. Di en una pa aula, és
un
emps que cal domi-
na . Aques a ans o mació empo al s'esde é a es ni ells di e en s. A
ni-
ell de la ida quo idiana els ello ges esde enen dominan s (no és casual
que el ello ge de pulse a sigui un símbol p i ilegia de mode ni a
a
mol s paisos del Te ce Món; i quin símbol!, una mhquina damun la pell
nua,
el
emps mechnic sob eimposa damun els i mes o ghnics del cos).
A ni ell de la biog a ia, la ida indi idual és pe cebuda
i
plani icada com
una <<ca e a)> (pe exemple, en e mes d'una seqükncia de passos en un
p ojec e biog ac de mobili a social ascenden ).
I
a ni ell de la socie a
global, els go e ns o d'al es g ans ins i ucions elabo en p ojec es en e mes
de <{plans)> (pe exemple,
un
pla quinquennal, un pla de se anys,
o
ins
i
o plans a més lla g e mini als com < e apes de desen olupamen econ&
mic> o la <{ ansició al comunisme)>).
A
o s es ni ells aques a no a em-
po ali a es h en con lic e obe amb la mane a com els ésse s humans han
iscu el emps abans de l'a ibada de la mode ni a .
A la Xina p e-mode na el ello ge e a una joguina ino ensi a; a Eu opa
es con e í en el que Baudelai e anomena a <<un Dieu sinis e, e ayan ,
impossible)>. Les ma eixes o ces ins i ucionals que p odu'i en l'abs acció
occiden al engend a en aques a sinis a di ini a de l'occiden . El ello ge
i
el calenda i passen a domina la ida humana a mesu a que aques a es
ecni ica i es bu oc a i za. Dins l'hmbi de la ecnologia i de la bu oc hcia
poques possibili a s hi ha d'escapa -se d'aques domini. Pe b és que a més
aques a peculia empo ali a ha ana mol més enllh d'aques s Bmbi s. En
una mesu a mol no able hem esde ingu enginye s i unciona is ins i o
en els aspec es més ín ims de les nos es ides. Hi ha un nexe mol o
en e I'< adminis ació del emps)> a la indús ia
i
a una escola b essol, de
la ma eixa mane a que
el
e obem en e la <cplani icaciÓ)> dels es a egs
mili a s, la dels assis en s socials
i
la dels e apeu es del sexe.
Les qües ions ilosb iques que cald ia plan eja a l'esde enido mode n
em
sembla que són p ou bb ies, o i que no es ic gens segu que inguin
hcil espos a. No menys impo an s són les qües ions p hc iques
i
polí i-
ques. No hi ha cap mena de aó pe posa en dub e o allb que legions
sence es de psi&legs ens han es a dien du an anys i panys, en el sen i
que el i me de la ida mode na és pe judicial pe al benes a men al,
i
po ésse igualmen nociu pe a la salu ísica. L'esde enido signi ica
es o ^
i
ensió cons an s, negui , i una c eixen incapaci a pe al epbs. Aques
és jus amen l'aspec e de la mode ni zació pe cebu com a més deshuma-
ni zan a mol es cul u es no occiden als. Pe b ambé a les p bpies socie-
a s occiden als ha p o oca se ioses ebellions: em penso que bona pa
an de la cul u a ju enil com de la con acul u a poden se en eses com a
insu eccions con a la i ania de l'esde enido mode n, sense pa la ja de

Pe
a una c i ica de
la
mode ni a
I'ac ual moda de la <(medi ació anscenden al)> ni d'al es aspi acions mís-
iques simila s e s un < a a)> allibe ado i a empo al. Jo di ia que o s
aques s mo imen s han d'ésse ingu s mol se iosamen en conside ació.
Ben ce és que no hi ha al e na i a possible al domini
i
p edomini de
l'esde enido en de e mina s sec o s de la ida social. Pe a e -ho ben en-
enedo , n'hi hau ia p ou amb imagina uns se eis públics ges iona s pe
hjppies i uns b gans de go e n en mans de monjos con empla ius. (So in
hom é la sensació que és exac amen
el
que de e es & succein ; pe b aixb
ja són igues d'un al e pane .) Un ebuig oman ic de l'esde enido po
esul a es e icamen a aien , pe b el seu alo p ic ic és p ou esds. La
asca de la c i ica més a ia ha de consis i en una anhlisi acu ada dels
possibles lími s d'aques a modali a empo al conc e a. En e mes ben
plane s, es ac a de sabe de quina mane a
i
en quins sec o s de la ida
social po se possible de i a enda an sense ello ges ni calenda is.
La componen polí ica d'aques a c í ica ha de conside a , pe damun
de o , els cos s humans de qualse ol p ojec e o pla a lla g e mini basa
en un u u suposadamen ce . El món és ple de gen (p incipalmen in el-
lec uals, bu bc a es i polí ics) que p e én con6ixe
el
u u me cks a l'un o
l'al e mk ode suposadamen cien í ic, i que imposa uns sac i icis eno mes
als bene icia is pu a ius dels seus me a ellosos p og ames. Aques a gen
(una mena d'apbs ols de l'esca ologia bíblica en e sió secula i zada) an
es an si ua s a l'esque a com a la d e a de l'espec e polí ic. Cal esco colla
sense con emplacions llu s p e ensions pel que a al u u . Segons el meu
pa e la sociologia, amb la se a p ic ica i e e en
i
desemmasca ado a, es h
pa icula men ben si uada pe a du a e me aques a asca c í ica.
El e ce dels dilemes és el que plan eja el p océs mode n d'indi idus ció.
La mode ni zació ha suposa una p og essi a sepa ació de l'indi idu en
elació a les en i a s collec i es, p o ocan com a consequencia una con a-
posició (sense p eceden s his b ics) en e indi idu
i
socie a . D'alguna ma-
ne a aques a indi iduació
6:;
com l'al a ca a de la moneda de l'abs acció,
a la qual abans kiem e e hcia i amb la qual es & pa adoxalmen elacio-
nada. Les causes ex e nes, sbcio-es uc u als, són les ma eixes: la debili a-
ció de les comuni a s globali zan s i omnicomp ensi es que solien ecolza
I'indi idu en les socie a s p emode nes. La pa adoxa au en el e que, al
ma eix emps que aques es comuni a s conc e es e en subs i u'ides pe les
megaes uc u es abs ac es de la socie a mode na, el jo indi idual ha pas-
sa a ésse conside a com
a
di e en i especí ic, i a la egada com a sum-
mamen complexe; i, pe aques ma eix mo iu, com a més necessi a que
mai de la p.e inenga pe sonal que an di ícil esul a en unes ins i ucions
abs ac es. És p obable que aques a pa adoxa hagi adqui i una o ma pa -
icula men i ulen a a les socie a s occiden als en a6 de de e mina s
<(Pape s>>:
Re is a
de
Sociologia
ac o s que no són in ínsecs als p ocessos de mode ni zació com a als:
així pe exemple,
el
ac o de la adició c is iana occiden al, que possi-
bili h el desen olupamen d'una concepció mol elabo ada dels d e s indi-
iduals; o bé
el
ac o d'allb que (d'aco d amb Philippe A ies) hom pod ia
anomena la <<in enció de la in incia)> pe pa de la bu gesia eu opea as-
cenden , la qual doni lloc a unes pau es de sociali zació especialmen a a-
o ido es de l'indi iduació. En al cas hom pod ia conceb e una mode ni -
zació
sense
l'indi iduació a la occiden al en socie a s on his b icamen no
s'han dona aques s ac o s (el Japó és en aques sen i un cas ins uc iu,
i la Xina pod ia esde eni -ne un al e). Pe b hdhuc en aques es socie a s
es plan eja igualmen
d
p oblema de la mediació en e la megaes uc u a
i
les comuni a s o denado es de la ida indi idual. Així, po ésse ela i-
amen kil d'ensenya gen amb una (diguem-ne) ima ge medie al de llu
jo a pilo a a ions a eacció; pe b en can i esul a sens dub e més di ícil
in odui unes nocions medie als de lleial a pe sonal i de deu es dins unes
ins i ucions bu oc h iques (i el ce és que an els japonesos com els xine-
sos s'han oba amb p oblemes in e essan s &aques a mena).
Comse ulla, la mode ni a , en e més abs ac es les ins i ucions
al
ma eix emps que més indi iduades les pe sones en llu si, ha ag euja
ex ao dinh iamen l'amenaga del que els sociblegs solem di -ne anomia.
I
ambé aques dilema p esen a dimensions a la egada ilosb iques i d'o d e
p hc ic
i
polí ic. El deba con empo ani sob e la signi icació de la igual a
é com a mínim el me i d'ha e consciencia , a més, gen de la dimensió
ilosb ica. Po con ibui igualmen a posa de mani es I'ambigiii a subja-
cen d'unes pe sones que olen gn una au onomia indi idual (po ada
so in ins un ex em llibe a i)
com
una solida i a comuni h ia. Tan sols
si hom comp en aques dilema de la indi iduació esde é possible de com-
p end e igualmen la pe sis en p opensió de an s in el-lec uals occiden als
(els quals, pe aons que no és aques
el
momen d'explici a , iuen I'ame-
naGa anbmica amb majo ad a que d'al a gen ) de llui a a e issadamen
pels d e s indi iduals o
i
admi an simul hniamen de mane a ac í ica unes
socie a s o ali h ies que desposseeixen l'indi idu de o s els d e s en nom
de la collec i i a . Ens obem ací da an uns in e ogan s i als d'an o-
pologia ilosb ica i d'e ica polí ica: ¿hem de conside a la concepció mode na
de l'indi idu com un g an a ens en la his b ia de l'au o eali zació de
l'home ( al com ho ha sos ingu el pensamen llibe al des de la I~lus ació)?,
jo bé l'hem de conside a , a l'in e és, com una abe ació deshumani zan
( al com ho sembla ia des de la pe spec i a de la majo pa de les cul u-
es adicionals no occiden als)? No cal di que aques a mena d'in e o-
gan s é ambé una aplicació pdc ica pel que a a l'adminis ació pública
i
a la mane a d'o ien a la gen la se a ida pe sonal.
Pe a una c i ica de la mode ni a
Pe a aquells que euen en la indi iduació mode na una abe ació, en
el ons no
hi
ha p oblema. Simplemen han de limi a -se a decidi quin
sis ema de collec i isme els ag ada més. Pe 6 aquells que alo en els d e s
i
les llibe a s de l'indi idu, malg a llu cos ele a en anomia i ocasional-
men en ana quia, han de e on en can i a p oblemes p hc ics i polí-
ics &un abas insospi a . El més p imo dial de o s és el de la ece ca
d'uns ajus amen s socials que sa is acin almenys en pa els anhels comu-
ni a is sense desa bo a els assolimen s de la indi iduació. Aques a ece ca
hau h de p end e o mes di e en s en els di e en s paYsos, i no é pas pe qui:
queda cenyida a ?Occiden
ni
pe qui: depend e necessh iamen d'un o d e
polí ic de ipus occiden al ( al com s'en ossudeixen a segui pensan ds
e noci:n ics cien í ics socials occiden als). En e ec e, aques a ece ca és
al
moll de 1'0s del que a l'Eu opa de l'Es ha es a anomena <{socialisme
amb os e humh>>. D'al a banda, a alguns ind e s del Te ce Món hi ha
el p oblema de la pode osa idukncia d'aquells que olen deixa có e
bona o mol bona pa de la mode ni zació, incloen la indi iduació.
En
o plega hi ha espai més que su icien pe a aquella combinació d'in e o-
gació e6 ica
i
d'espe i p hc ic que des de semp e ha es a el dis in iu de
la millo <{imaginació sociolbgican.
El qua dilema
és
el de
I'allibe mzen .
Re obem un elemen essencial
de la mode ni zació en el e que uns sec o s mol amplis de la ida hu-
mana, p k iamen concebu s com a p esidi s pel des í
( a um),
són pe ce-
bu s a a com a objec es d'elecció pe pa dels indi idus, o de les collec-
i i a s, o &uns
i
al es. És, pe di -ho així, l'demen p ome eic de la
mode ni a , que els pa ida is de les cosmo isions eligioses adicionals
han conside a Bgicamen des de semp e com una ebe1,lió adical con a
la condició humana d'ins i ució di ina. La mode ni zació compo a una
mul iplicació de les opcions. Una de les m?iximes més seduc o es de la
mode ni a diu, en e ec e, que
les coses pod ien ana de mane a di e en
a
com han ana .
És el dinamisme u bulen de la mode ni a , la se a se
insaciable d'inno ació
i
de e olució. La adició deixa de se inculan ;
el
s a u quo
po can ia ; el u u és un ho i zó obe . Aques dinamisme
es emun a a e s mol an ics en la his b ia occiden al, pe& é ambé causes
ins i ucionals més p ope es. A ui
d
que succeeix no és an que els
indi idus es iguin con enp s de llu capaci a i de llu d e d'escolli
no es o mes de ida, ans bé que la adició s'ha debili a ins el pun
que
es euen obliga s
a
escolli en e di e en s al e na i es, ho ul-
guin o no. L'a o isme exis encialis a de la <(condemna a la llibe a >> és
singula men i e elado amen mode n. Les eo ies sociolhgiques d'A nold
Gehlen són, al meu en end e, les que més han con ibd a illumina aques-
a ansició del
a um
a la
opció,
del des í
a
l'elecció. El ma eix Gehlen
<{Pape s)>:
Re is a
de
Sociologia
ens a comp end e igualmen pe qui: aques a ans o mació és on de
ensions
i
de g eus insa is accions. Ha demos a de mane a con incen
que una de les uncions més a caiques de la socie a consis eix
a
deslliu-
a els indi idus de la ci ega d'ha e &elegi . Amb la mode ni zació,
aques a unció de <<desci ega>> es debili a p og essi amen : el des í és posa
a la pico a, l'o d e social deixa d'ésse <c &en m g an ~d)>,
i
an la ida
indi idual com la collec i a esde enen cada egada més insegu es i ince -
es. Sens dub e que aques allibe amen é quelcom de emendamen es-
imulan . Pe 6 ambé ob e les po es al e o del caos.
En aques cas l'in e ogan de ipus ilosb ic es e e eix, és cla , als
lími s (si és que n'hi ha) de l'allibe amen humi. Es ac a de bell nou
de l'in e ogan clissic sob e allb que po
i
all6 que no po can ia en la
condició humana; pe b és ambé un in e ogan que se'ns p esen a a ui
de mane a mol di e en que a 1'i:poca dels es oics pe que a ui enim una
isió mol di e en an de la ela i i a com de la manipulabili a del
món de l'home. Quan a l'in e ogan de ipus p ic ic, és el de sabe com
man eni (o, pel que a
al
cas, com cons ui de bell nou) uns ajus amen s
socials que p opo cionin almenys un mínim d'es abili a en una poca d'in-
ce esa.
I
aques és un p oblema que é plan eja
el
e oluciona i an com
el conse ado ; pod íem pensa 61-1s
i
o que
el
p oblema és enca a més
g eu pe al e oluciona i, puix que els ajus amen s socials que
ell
cons-
ueix no posseeixen ni an sols els esidus de
<c gken- o -g an edness~
adicional de qui: es po ale el conse ado , i són pe consegüen an
més p eca is en un món en el qual el a um ha queda aboli .
L'allibe amen de o s els incles que limi en l'elecció (indi idual
o
col.lec i a) segueix essen una de les inspi acions més po en s de la mode -
ni a . El p eu a paga -ne és p ecisamen aquella <<angoixa d'ha e de ia )>,
que an bé han desc i els exis encialis es. El enomen ha dona peu a
aquella pa adoxa pa icula men mode na que E ich F omm ha anomena
<<la po a la llibe a *, una po -o més li e almen , una ugida- que en
eali a es eu a si ma eixa com un allibe amen . Aixb po no sembla
gai e lbgic, pe b psicolbgicamen é mol de sen i .
Hi
ha doncs en el món
ac ual (i no només a Occiden ) dues nocions o qa con adic b ies d'alli-
be amen : d'una banda, allibe amen de l'indi idu en on de o a classe
de des í (social, polí ic,
o
idhuc biolbgic),
i
d'al a banda allibe amen
d'aques ma eix indi idu en on de l'anomia d'una condició sense des í.
Di plane amen , es ac a de la pa adoxal coexis encia de l'ideal d'allibe-
amen
com
a ia
o
elecció,
i
de l'ideal d'allibe amen
de
la ia
o
l'elecció.
Ambdós ideals s'en ec euen en els alo s
i
les ideologies con empo inies,
i és de la mixima impo incia adona -se de llu s p essupbsi s socials i psi-
colbgics; al amen , o esde é con ús.