Per a una crítica de la modernitat

PER A UNA Cll TICA DE LA MODERNITAT * Pe e L. Be ge (Uniue si a de Bos on) Com de cos um, el p oblema comenGa pel llengua ge. En aques cas, pe qu2 al e me ma eix de <(mode ni a )> li ha es a con e ida una signi i- caci6 a la egada no ma i a i suscep ible de e gi e sació com a. conseqii2n- cia del mi e del p og és qu : de mane a an adical ha con igu a el pensa- men occiden al a pa i de la I lus ació. Signi icaci6 no ma i a, en la me- su a que la mode ni a és concebuda com a in ínsecamen supe io a o el que pogués ha e -la p ecedi ; el con a i de se mode n és se e bg ad, i es a di ícil &imagina la mane a de de ensa les i u s d'allh que no és sinó e bg ad. Pe b ipso jac o la signi icació esde é suscep ible de e gi- e sació en la mesu a que aques ipus de pe spec i a di icul a eno memen una isió de la mode ni a com a allb que en eali a és: un enomen his- b ic, en p incipi igual que qualse ol al e, amb un inici empí icamen disce nible i un conjun de causes al seu o igen, i pe an ambé amb un inal p e isible. Com a mínim, doncs, o a c í ica de la mode ni a ha de comenga posan en e pa 2n esis els p essupbsi s no ma ius en els quals es ; basada. * Rep odu'i , amb au o i zació de Basic Books, Inc., de Facing Up To Mode - ni y: Excu sions in Socie y, Poli ics, and Religion. Copy igh @ 1977, Pe e L. Be ge . 23 Pape s: Re is a de Sociologia 17 (1982) Ma ion Le y ha de ini la mode ni zació dien que és <(la aó (en el sen i ma emi ic) de les on s inanimades a les on s animades de pode )>. To i no ésse po se plenamen sa is ac b ia, la de inició és nogensmenys ú il en apun a al nucli ma eix del enomen, és a di , a la ans o mació del món p o ocada pe les inno acions ecnolbgiques dels da e s segles, P Eu opa p ime i desp és ipidamen a o a la es a del món. Aques a ans o mació ha ingu dimensions econbmiques, socials i polí iques, o es elles d'un abas incommensu able. Ha p o oca igualmen una e olució a ni ell de la conscikncia humana, onamen almen a base de desa ela c een- ces, alo s, i Adhuc el eixi emocional de la ida. Una ans o mació d'ai al magni ud no podia ha e -se p odu'i més que susci an una p o unda angoi- xa, ma e ial abans de es (a causa de l'explo ació i l'op essió que i ual- men a eu han acompanya la mode ni zació), pe b ambé cul u al i psi- colbgica. No é es de so p enen , pe an , que des de bon comencamen la mode ni zació hagi ana de co coll amb o ces que s'hi con aposa en. En el món con empo ani aques a dinhmica de la mode ni zació/con a- mode ni zació és cla amen ,pe cep ible. Segueix ha en -hi ideologies ag es- si es de la mode ni a , que a i men en ossudides que les ans o macions de la nos a kpoca cons i ueixen els dolo s del pa d'una ida humana millo . Aques es ideologies mode ni zan s a essen les g ans on e es po- lí iques: n'hi ha e sions capi alis es i e sions socialis es. Exis eix igual- men una no able di e si a d'ideologies an imode ni zan s, an en les ano- menades socie a s indus ials a ancades (com pe exemple en el mo imen con acul u al i en ce s sec o s del mo imen ecologis a; eco di's si més no el deba sob e els lími s del c eixemen ) com en aquells pdsos on la mode ni zació és un esde enimen o ca ecen (com pe exemple en les di e ses mix u es de neo adicionalisme, nacionalisme i a ian s in- dígenes del model socialis a). Una c i ica de la mode ni a eque eix ambé, pe an , un ac e de dis anciamen delibe a espec e d'aques es polsmi- ques posi u es. Val a di , pe b, que una c í ica no és un a ac, ans bé un es o c de pe ceb e amb cla eda i de sospesa els cos os humans. I d'al a 25 <(Pape s)>: Re is a de Sociologia banda cald ia deixa ben cla que aques a ac i ud c i ica de cap de les nau- ne es no exclou la possibili a exis encial d'adop a igualmen d'al es ac- i uds, als com les del judici mo al i el comp omís polí ic. Hom no pod B oba aquí sinó un pu esbós d'aques a c í ica. En cons i ui an l'eix un segui de cinc dilemes que la mode ni a ha imposa damun la ida de l'home. Cadascun &aques s 'dilemes és suscep ible d'es- udi (i ins a ce pun , em sembla, d'explicació) a pa i de mk odes his b- ics i sociolbgics. Cadascun d'ells a lliga a la egada a p o undes qües- ions ilosb iques i a qües ions d'o d e mol p Bc ic. El p ime dels cinc dilemes é indul pe I'abs acció, que és una de les ca ac e ís iques onamen als de la mode ni a . També és al egada el més es udia dels aspec es del enomen, pels sociblegs en pa icula . Geo ge Simmel el si uh en el cen e ma eix de la se a anBIisi de la socie a mode - na, amb una insis kncia que ecen men ha es a ei e ada pe An on Zij- de eld. Pe b el e és que, enca a que amb e minologia di e sa, la majo pa dels clhssics de la eo ia sociolbgica han in en a cap a aques aspec e del enomen: des de Ka l Ma x (el capi alisme com a on d'<{alienaciÓ)> i <{ ei icació)>) ins a Emile Du kheim ( elació en e la <{solida i a o ghnica)> i l'anomia), passan pe Max Webe (les insa is accions de la <{ acionali za- ció)>) i d'al es. L'abs acció de la mode ni a en onsa les se es a els en els p ocessos ins i ucionals subjacen s en els quaIs la mode ni a es ecolza: el me ca capi alis a, l'es a bu oc a i za (sense oblida les nomb oses i més ecen s bu oc icies no es a als), l'economia ecnologi zada (així com la dominació ecnolbgica damun al es sec o s no es ic amen econbmics de la socie a ), la g an ciu a amb la se a aglome ació de gen he e ogknia, i eis mi jans de comunicació de masses. Pel que a a la ida social, aques a abs acció ha compo a una p og essi a debili ació (o Bdhuc des ucció) de les comu- ni a s conc e es i ela i amen cohesionades en les quals els ésse s humans han oba solida i a i signi icació al lla g de la his b ia. Quan al ni ell de la conscikncia, aques a ma eixa abs acció ha implan a unes o mes de pensamen i unes pau es de ipus a ec iu que són p o undamen hos ils (< ep essi es)>, si hom ol) da an sec o s ben amplis de l'expe ikncia hu- mana. Conc e amen , un es il cogni iu quan i icado i a omi zado , p opi o iginh iamen dels cAlculs i p e isions d'emp esa is i enginye s, ha en ai --c ean -hi se iosos p oblemes- mol s al es hmbi s, des de la eo ia de l'k ica polí ica ins la p axis ama b ia. En els supe mode ni za s pdisos occiden als el p océs d'abs acció ha ana an enllh, que es a summamen di ícil desempallega -se'n, enca a que només sigui en un pu ac e de pe - cepció (i no pa lem ja de la ida eal!). En els paisos del Te ce Món hom po obse a de mane a quo idiana, i so in o ~a d amh ica, la coliisió Pe a una c í ica de la mode ni a en e l'abs acció mode ni zan i d'al es o mes, més an igues i conc e es, de pensamen i d'expe iencia. Fó a sens dub e excessiu a i ma que o es les ace es d'aques p océs d'abs acció han es a plenamen en eses, pe més que o es elles siguin <{empí icamen accessibles~>, i accessibles especialmen als mk odes de les cikncies socials. Pe b en qualse ol cas em penso que el p océs po ésse p ou en ks com pe a au o i za el pas que a de la simple desc ipció a la c í ica. Des d'un pun de is a ilosb ic, la c í ica hau h de plan eja -se un in e ogan senzill an sols en apa enGa: ¿En quina mesu a I'es il cogni iu de l'abs acció és adequa pe a una comp ensió del món i de l'expe iencia humana? La p egun a ha es a o mulada epe idamen i de mane es di- e en s des del si de la iloso ia occiden al; pe 6 al meu en end e es pod ia o mula a ui de mane a mol més en iquido a com a conseqü~ncia d'una con on ació amb adicions no occiden als. Des d'un pun de is a p hc- ic i polí ic l'in e ogan o na a se alsamen senzill: a es que l'home mode n ha de iu e imme s en unes es uc u es ine i ablemen abs ac es (de i ades sob e o de la ecnologia i la bu oc hcia), com dona cabuda en la socie a a la iquesa conc e a de la ida humana? L'abas de la p e- gun a engloba no amen des de les cons uccions de l'o d e polí ic ins la mane a d'ana al lli homes i dones. I hom em pe me h ací una obse - ació mode adamen pokmica: en con a de la moda in el.lec ual en oga, la qües ió no es esol amb una c í ica del capi alisme an sols. Fins a ui almenys, les socie a s socialis es han bescan ia les <(alienacions)> del me ca pe les < alienacions)> de la bu oc hcia (deixan de banda qualsse ol al es guanys o pe dues del socialisme). En aques sen i , enca a és ho a de e- co da alllb que H. I. Mencken digué a més de cinquan a anys: <{Pe a c eu e que Rússia s'ha e de sob e els mals del capi alisme a al a un a annh ben especial. El ma eix a annh que pe a c eu e que el con e s d'una sec a eligiosa s'ha e de sob e el peca .)> El segon dilema és el de Vesde enido , que ep esen a una p o unda ans o mació de l'es uc u a empo al de l'expe ikncia humana, d'aco d amb la qual el u u esde ! o ien ació p imo dial an pe a la imaginació com pe a l'ac i i a . De o es les possibles simpli icacions en que hom pugui incó e en desc iu e el p océs de mode ni zació, po se la menys enganyosa és la d'a i ma que la mode ni zació és una ans o mació en l'expe iencia del emps. Diu John Mbi i que no coneix ni un sol mi e a ich que aci e e encia al u u . No sóc qui pe a ju ja una asse e ació com aques a, pe b és ob i que a eu (i no an sols a l'b ica) la mode ni - zació signi ica un ixa -se mol més en el u u que no en el passa i el p e- sen . Enca a més; la empo ali a en la qual és concebu aques u u és d'un ipus mol peculia : p ecís, mesu able i -almenys en p incipi- sub- 27 uPape s,: Re is a de Sociologia jec e al con ol de l'home. Di en una pa aula, és un emps que cal domi- na . Aques a ans o mació empo al s'esde é a es ni ells di e en s. A ni- ell de la ida quo idiana els ello ges esde enen dominan s (no és casual que el ello ge de pulse a sigui un símbol p i ilegia de mode ni a a mol s paisos del Te ce Món; i quin símbol!, una mhquina damun la pell nua, el emps mechnic sob eimposa damun els i mes o ghnics del cos). A ni ell de la biog a ia, la ida indi idual és pe cebuda i plani icada com una <<ca e a)> (pe exemple, en e mes d'una seqükncia de passos en un p ojec e biog ac de mobili a social ascenden ). I a ni ell de la socie a global, els go e ns o d'al es g ans ins i ucions elabo en p ojec es en e mes de <{plans)> (pe exemple, un pla quinquennal, un pla de se anys, o ins i o plans a més lla g e mini als com < e apes de desen olupamen econ& mic> o la <{ ansició al comunisme)>). A o s es ni ells aques a no a em- po ali a es h en con lic e obe amb la mane a com els ésse s humans han iscu el emps abans de l'a ibada de la mode ni a . A la Xina p e-mode na el ello ge e a una joguina ino ensi a; a Eu opa es con e í en el que Baudelai e anomena a <<un Dieu sinis e, e ayan , impossible)>. Les ma eixes o ces ins i ucionals que p odu'i en l'abs acció occiden al engend a en aques a sinis a di ini a de l'occiden . El ello ge i el calenda i passen a domina la ida humana a mesu a que aques a es ecni ica i es bu oc a i za. Dins l'hmbi de la ecnologia i de la bu oc hcia poques possibili a s hi ha d'escapa -se d'aques domini. Pe b és que a més aques a peculia empo ali a ha ana mol més enllh d'aques s Bmbi s. En una mesu a mol no able hem esde ingu enginye s i unciona is ins i o en els aspec es més ín ims de les nos es ides. Hi ha un nexe mol o en e I'< adminis ació del emps)> a la indús ia i a una escola b essol, de la ma eixa mane a que el e obem en e la <cplani icaciÓ)> dels es a egs mili a s, la dels assis en s socials i la dels e apeu es del sexe. Les qües ions ilosb iques que cald ia plan eja a l'esde enido mode n em sembla que són p ou bb ies, o i que no es ic gens segu que inguin hcil espos a. No menys impo an s són les qües ions p hc iques i polí i- ques. No hi ha cap mena de aó pe posa en dub e o allb que legions sence es de psi&legs ens han es a dien du an anys i panys, en el sen i que el i me de la ida mode na és pe judicial pe al benes a men al, i po ésse igualmen nociu pe a la salu ísica. L'esde enido signi ica es o ^ i ensió cons an s, negui , i una c eixen incapaci a pe al epbs. Aques és jus amen l'aspec e de la mode ni zació pe cebu com a més deshuma- ni zan a mol es cul u es no occiden als. Pe b ambé a les p bpies socie- a s occiden als ha p o oca se ioses ebellions: em penso que bona pa an de la cul u a ju enil com de la con acul u a poden se en eses com a insu eccions con a la i ania de l'esde enido mode n, sense pa la ja de Pe a una c i ica de la mode ni a I'ac ual moda de la <(medi ació anscenden al)> ni d'al es aspi acions mís- iques simila s e s un < a a)> allibe ado i a empo al. Jo di ia que o s aques s mo imen s han d'ésse ingu s mol se iosamen en conside ació. Ben ce és que no hi ha al e na i a possible al domini i p edomini de l'esde enido en de e mina s sec o s de la ida social. Pe a e -ho ben en- enedo , n'hi hau ia p ou amb imagina uns se eis públics ges iona s pe hjppies i uns b gans de go e n en mans de monjos con empla ius. (So in hom é la sensació que és exac amen el que de e es & succein ; pe b aixb ja són igues d'un al e pane .) Un ebuig oman ic de l'esde enido po esul a es e icamen a aien , pe b el seu alo p ic ic és p ou esds. La asca de la c i ica més a ia ha de consis i en una anhlisi acu ada dels possibles lími s d'aques a modali a empo al conc e a. En e mes ben plane s, es ac a de sabe de quina mane a i en quins sec o s de la ida social po se possible de i a enda an sense ello ges ni calenda is. La componen polí ica d'aques a c í ica ha de conside a , pe damun de o , els cos s humans de qualse ol p ojec e o pla a lla g e mini basa en un u u suposadamen ce . El món és ple de gen (p incipalmen in el- lec uals, bu bc a es i polí ics) que p e én con6ixe el u u me cks a l'un o l'al e mk ode suposadamen cien í ic, i que imposa uns sac i icis eno mes als bene icia is pu a ius dels seus me a ellosos p og ames. Aques a gen (una mena d'apbs ols de l'esca ologia bíblica en e sió secula i zada) an es an si ua s a l'esque a com a la d e a de l'espec e polí ic. Cal esco colla sense con emplacions llu s p e ensions pel que a al u u . Segons el meu pa e la sociologia, amb la se a p ic ica i e e en i desemmasca ado a, es h pa icula men ben si uada pe a du a e me aques a asca c í ica. El e ce dels dilemes és el que plan eja el p océs mode n d'indi idus ció. La mode ni zació ha suposa una p og essi a sepa ació de l'indi idu en elació a les en i a s collec i es, p o ocan com a consequencia una con a- posició (sense p eceden s his b ics) en e indi idu i socie a . D'alguna ma- ne a aques a indi iduació 6:; com l'al a ca a de la moneda de l'abs acció, a la qual abans kiem e e hcia i amb la qual es & pa adoxalmen elacio- nada. Les causes ex e nes, sbcio-es uc u als, són les ma eixes: la debili a- ció de les comuni a s globali zan s i omnicomp ensi es que solien ecolza I'indi idu en les socie a s p emode nes. La pa adoxa au en el e que, al ma eix emps que aques es comuni a s conc e es e en subs i u'ides pe les megaes uc u es abs ac es de la socie a mode na, el jo indi idual ha pas- sa a ésse conside a com a di e en i especí ic, i a la egada com a sum- mamen complexe; i, pe aques ma eix mo iu, com a més necessi a que mai de la p.e inenga pe sonal que an di ícil esul a en unes ins i ucions abs ac es. És p obable que aques a pa adoxa hagi adqui i una o ma pa - icula men i ulen a a les socie a s occiden als en a6 de de e mina s <(Pape s>>: Re is a de Sociologia ac o s que no són in ínsecs als p ocessos de mode ni zació com a als: així pe exemple, el ac o de la adició c is iana occiden al, que possi- bili h el desen olupamen d'una concepció mol elabo ada dels d e s indi- iduals; o bé el ac o d'allb que (d'aco d amb Philippe A ies) hom pod ia anomena la <<in enció de la in incia)> pe pa de la bu gesia eu opea as- cenden , la qual doni lloc a unes pau es de sociali zació especialmen a a- o ido es de l'indi iduació. En al cas hom pod ia conceb e una mode ni - zació sense l'indi iduació a la occiden al en socie a s on his b icamen no s'han dona aques s ac o s (el Japó és en aques sen i un cas ins uc iu, i la Xina pod ia esde eni -ne un al e). Pe b hdhuc en aques es socie a s es plan eja igualmen d p oblema de la mediació en e la megaes uc u a i les comuni a s o denado es de la ida indi idual. Així, po ésse ela i- amen kil d'ensenya gen amb una (diguem-ne) ima ge medie al de llu jo a pilo a a ions a eacció; pe b en can i esul a sens dub e més di ícil in odui unes nocions medie als de lleial a pe sonal i de deu es dins unes ins i ucions bu oc h iques (i el ce és que an els japonesos com els xine- sos s'han oba amb p oblemes in e essan s &aques a mena). Comse ulla, la mode ni a , en e més abs ac es les ins i ucions al ma eix emps que més indi iduades les pe sones en llu si, ha ag euja ex ao dinh iamen l'amenaga del que els sociblegs solem di -ne anomia. I ambé aques dilema p esen a dimensions a la egada ilosb iques i d'o d e p hc ic i polí ic. El deba con empo ani sob e la signi icació de la igual a é com a mínim el me i d'ha e consciencia , a més, gen de la dimensió ilosb ica. Po con ibui igualmen a posa de mani es I'ambigiii a subja- cen d'unes pe sones que olen gn una au onomia indi idual (po ada so in ins un ex em llibe a i) com una solida i a comuni h ia. Tan sols si hom comp en aques dilema de la indi iduació esde é possible de com- p end e igualmen la pe sis en p opensió de an s in el-lec uals occiden als (els quals, pe aons que no és aques el momen d'explici a , iuen I'ame- naGa anbmica amb majo ad a que d'al a gen ) de llui a a e issadamen pels d e s indi iduals o i admi an simul hniamen de mane a ac í ica unes socie a s o ali h ies que desposseeixen l'indi idu de o s els d e s en nom de la collec i i a . Ens obem ací da an uns in e ogan s i als d'an o- pologia ilosb ica i d'e ica polí ica: ¿hem de conside a la concepció mode na de l'indi idu com un g an a ens en la his b ia de l'au o eali zació de l'home ( al com ho ha sos ingu el pensamen llibe al des de la I~lus ació)?, jo bé l'hem de conside a , a l'in e és, com una abe ació deshumani zan ( al com ho sembla ia des de la pe spec i a de la majo pa de les cul u- es adicionals no occiden als)? No cal di que aques a mena d'in e o- gan s é ambé una aplicació pdc ica pel que a a l'adminis ació pública i a la mane a d'o ien a la gen la se a ida pe sonal. Pe a una c i ica de la mode ni a Pe a aquells que euen en la indi iduació mode na una abe ació, en el ons no hi ha p oblema. Simplemen han de limi a -se a decidi quin sis ema de collec i isme els ag ada més. Pe 6 aquells que alo en els d e s i les llibe a s de l'indi idu, malg a llu cos ele a en anomia i ocasional- men en ana quia, han de e on en can i a p oblemes p hc ics i polí- ics &un abas insospi a . El més p imo dial de o s és el de la ece ca d'uns ajus amen s socials que sa is acin almenys en pa els anhels comu- ni a is sense desa bo a els assolimen s de la indi iduació. Aques a ece ca hau h de p end e o mes di e en s en els di e en s paYsos, i no é pas pe qui: queda cenyida a ?Occiden ni pe qui: depend e necessh iamen d'un o d e polí ic de ipus occiden al ( al com s'en ossudeixen a segui pensan ds e noci:n ics cien í ics socials occiden als). En e ec e, aques a ece ca és al moll de 1'0s del que a l'Eu opa de l'Es ha es a anomena <{socialisme amb os e humh>>. D'al a banda, a alguns ind e s del Te ce Món hi ha el p oblema de la pode osa idukncia d'aquells que olen deixa có e bona o mol bona pa de la mode ni zació, incloen la indi iduació. En o plega hi ha espai més que su icien pe a aquella combinació d'in e o- gació e6 ica i d'espe i p hc ic que des de semp e ha es a el dis in iu de la millo <{imaginació sociolbgican. El qua dilema és el de I'allibe mzen . Re obem un elemen essencial de la mode ni zació en el e que uns sec o s mol amplis de la ida hu- mana, p k iamen concebu s com a p esidi s pel des í ( a um), són pe ce- bu s a a com a objec es d'elecció pe pa dels indi idus, o de les collec- i i a s, o &uns i al es. És, pe di -ho així, l'demen p ome eic de la mode ni a , que els pa ida is de les cosmo isions eligioses adicionals han conside a Bgicamen des de semp e com una ebe1,lió adical con a la condició humana d'ins i ució di ina. La mode ni zació compo a una mul iplicació de les opcions. Una de les m?iximes més seduc o es de la mode ni a diu, en e ec e, que les coses pod ien ana de mane a di e en a com han ana . És el dinamisme u bulen de la mode ni a , la se a se insaciable d'inno ació i de e olució. La adició deixa de se inculan ; el s a u quo po can ia ; el u u és un ho i zó obe . Aques dinamisme es emun a a e s mol an ics en la his b ia occiden al, pe& é ambé causes ins i ucionals més p ope es. A ui d que succeeix no és an que els indi idus es iguin con enp s de llu capaci a i de llu d e d'escolli no es o mes de ida, ans bé que la adició s'ha debili a ins el pun que es euen obliga s a escolli en e di e en s al e na i es, ho ul- guin o no. L'a o isme exis encialis a de la <(condemna a la llibe a >> és singula men i e elado amen mode n. Les eo ies sociolhgiques d'A nold Gehlen són, al meu en end e, les que més han con ibd a illumina aques- a ansició del a um a la opció, del des í a l'elecció. El ma eix Gehlen <{Pape s)>: Re is a de Sociologia ens a comp end e igualmen pe qui: aques a ans o mació és on de ensions i de g eus insa is accions. Ha demos a de mane a con incen que una de les uncions més a caiques de la socie a consis eix a deslliu- a els indi idus de la ci ega d'ha e &elegi . Amb la mode ni zació, aques a unció de <<desci ega>> es debili a p og essi amen : el des í és posa a la pico a, l'o d e social deixa d'ésse <c &en m g an ~d)>, i an la ida indi idual com la collec i a esde enen cada egada més insegu es i ince - es. Sens dub e que aques allibe amen é quelcom de emendamen es- imulan . Pe 6 ambé ob e les po es al e o del caos. En aques cas l'in e ogan de ipus ilosb ic es e e eix, és cla , als lími s (si és que n'hi ha) de l'allibe amen humi. Es ac a de bell nou de l'in e ogan clissic sob e allb que po i all6 que no po can ia en la condició humana; pe b és ambé un in e ogan que se'ns p esen a a ui de mane a mol di e en que a 1'i:poca dels es oics pe que a ui enim una isió mol di e en an de la ela i i a com de la manipulabili a del món de l'home. Quan a l'in e ogan de ipus p ic ic, és el de sabe com man eni (o, pel que a al cas, com cons ui de bell nou) uns ajus amen s socials que p opo cionin almenys un mínim d'es abili a en una poca d'in- ce esa. I aques és un p oblema que é plan eja el e oluciona i an com el conse ado ; pod íem pensa 61-1s i o que el p oblema és enca a més g eu pe al e oluciona i, puix que els ajus amen s socials que ell cons- ueix no posseeixen ni an sols els esidus de <c gken- o -g an edness~ adicional de qui: es po ale el conse ado , i són pe consegüen an més p eca is en un món en el qual el a um ha queda aboli . L'allibe amen de o s els incles que limi en l'elecció (indi idual o col.lec i a) segueix essen una de les inspi acions més po en s de la mode - ni a . El p eu a paga -ne és p ecisamen aquella <<angoixa d'ha e de ia )>, que an bé han desc i els exis encialis es. El enomen ha dona peu a aquella pa adoxa pa icula men mode na que E ich F omm ha anomena <<la po a la llibe a *, una po -o més li e almen , una ugida- que en eali a es eu a si ma eixa com un allibe amen . Aixb po no sembla gai e lbgic, pe b psicolbgicamen é mol de sen i . Hi ha doncs en el món ac ual (i no només a Occiden ) dues nocions o qa con adic b ies d'alli- be amen : d'una banda, allibe amen de l'indi idu en on de o a classe de des í (social, polí ic, o idhuc biolbgic), i d'al a banda allibe amen d'aques ma eix indi idu en on de l'anomia d'una condició sense des í. Di plane amen , es ac a de la pa adoxal coexis encia de l'ideal d'allibe- amen com a ia o elecció, i de l'ideal d'allibe amen de la ia o l'elecció. Ambdós ideals s'en ec euen en els alo s i les ideologies con empo inies, i és de la mixima impo incia adona -se de llu s p essupbsi s socials i psi- colbgics; al amen , o esde é con ús.