PER
UNA
SOCIOLOGIA
DE
LA FAM LIA A CATALUNYA
Lluís Raque
(Uni e si a de
Ba celona)
Aques a icle cons i ueix un in en de plan eja els p incipals p oble-
mes que susci a l'es udi de la amília ca alana des d'un pun de is a socio-
lbgic. Desp és de e un b eu eph a les escasses publicacions sob e el
ema, l'au o p oposa un ma c eb ic dins el qual es puguin insc iu e les
u u es in es igacions i enume a un ca hleg de qües ions que me eixen un
ac amen ap o undi en un es udi sob e la amília
a
Ca alunya. L'a icle
comenca anali zan els p oblemes plan eja s pe l'es uc u a
i
el olum de
les lla s, i passa o segui a comple a aques en ocamen
a
base d'exami-
na el cicle e olu iu dels g ups dom2s ics. L'úl ima pa de l'a icle és
dedicada a es udia la elació exis en en e els ols conjugals &una amília
i
l'ambien social que l'en ol a,
i
p oposa una hipb esi pe a elaciona
ambdós e mes.
Pape s:
Re s a
de
Sociologia
12
(1979)
Malau adamen la sociologia de la amília
a
Ca alunya no ha es a
gai e a o unada. Tanma eix, els socisegs ca alans, que pe aons impe-
a i es o ca bb ies han esme ca an de emps i es o cos, pe exemple,
en la sociologia u bana, la de l'educació
i
la de les mig acions, han oblida
gai ebe del o el e amilia . Aques a si uació és enca a més pa adoxal
quan eiem que mo alis es i p o e es de o es menes, de d e a
i
d'esque a,
clamen
al
cel escandali za s da an la c isi de la amília
i
dels cos ums o bé
augu en una i mol p ope a a la ins i ució amilia . L'au o d'aques eball
c eu que ja és ho a de bandeja discu sos
i
especulacions ideolbgiques
i
de
comenca a labo a pe al de subs i ui -10s pe e idkncies empí iques.
En aques a icle, p ime de o , in en a é de e una b eu e e kncia
al
que sabem sob e la amília ca alana, que és ben poc, pe o e i o
segui un ma c & ic dins el qual puguem emma ca les u u es in es iga-
cions sob e la amília a Ca alunya. En aques sen i , l'a icle se & més a ia
p og ama ic
i
cons i ui i un ca deg de p oblemes
i
en ocamen s que, a ju-
dici
de l'au o , són les hees &in es igació p imo dials en l'esde enido .
El p ime p oblema que se'ns plan eja
és
quk en enem pe amíiia
i
quines qües ions hau ien de queda incloses dins una sociologia de la
amília. La p ime a p egun a sembla ociosa, pe b, de e , la se a espos a
compo a g eus implicacions quan a la delimi ació del camp de la sociologia
de la amília
i
quan
a
les pe spec i es eb iques escollides.
Pa la de la sociologia de la amília
i
no del pa en iu,
pe
exemple,
com solen e els an opblegs, suposa ja dona una ce a p eeminkncia
i
au onomia a la amília nuclea ,
i
deixa en segon e me les elacions de
pa en iu que exis eixen en e les di e ses uni a s conjugals.
Hi ha nomb osos es udis es a i icacionals, de sociologia u bana, e c.,
que emp en la amília
i
no l'indi idu com a uni a d'anhlisi (pa in de la
suposició que la mulle
i
els ills pe anyen a la ma eixa classe
o
s a us
<<Pape s)>: Re is a de Sociologia
que el cap de amília). Ningú no nega h la comodi a d'aques a ilugi, pe b
ambé és e iden que d'aques a mane a mol s es udis poden ésse consi-
de a s com a pa de la sociologia de la amília. En les pagines que seguei-
xen passa em e is a a les qües ions que, al meu pa e , hau ien de cons i ui
l'objec e p imo dial de la sociologia de la amília.
La p ime a cons a ació que cal e és que << amília)> es un e me poli-
skmic que, com mol bé assenyala Goody,' es po e e i a una mul iplici a
&en i a s, com una pa ella
i
els seus ills, els memb es &una lla , un
conjun de amilia s o bé a un g up pa onímic o un llina ge. Pe aixb,
mol es egades és con enien a egi un a ibu al e me amília pe p ecisa
el seu signi ica , com quan pa lem de amília conjugal o nuclea , oncal,
ex ensa, amília d'o ien ació i p oc eació, e c. Pe e i a aques s con usio-
nismes pa la é so in
al
lla g de l'a icle de g up domes ic esidencial o bé
simplemen de lla
(household,
anglks;
ménage,
anc2.s) en lloc
de
amília
ou cou .
C ec que pod em ap end e mol es coses sob e I'es uc u a de la amí-
lia a base d'anali za el cens i els pad ons municipals,
i
les << amílies)> que
hi obem són en eali a <<lla s)>, uni a s esidencials
i
no uni a s
de
p o-
c eació
i
de iliació. Aques e é ce s a an a ges, pe b e iden men com-
po a impo an s conseqü2.ncies eb iques. Tanma eix, c ec que hom po
accep a , doncs, que la uni a d'analisi inicial d'un es udi sob e la amilia
ha d'ésse la lla pe aons d'u ili a .
B eu balan~ dels es udis amilia s
a
Ca alunya
Ja he
di
al p incipi d'aques a icle que és ben poca cosa el que sabem
sob e l'es uc u a
i
el uncionamen de la amilia ca alana.
G acies a di e sos es udis emp esos pe an opblegs comencem a co-
neixe quelcom de la amilia u al ca alana
i
conc e amen de la pai aL2
Com és usual en la ece ca an opolbgica, aques s coneixemen s s'han
ob ingu mi janqan el eball de camp en pe i es comuni a s
i
pe an no
posseim es udis es adís ics que pe me in de gene ali za aques es obse -
acions.
El que sabem sob e la amilia u bana ca alana és enca a més poc. Les
minses dades que enim són obse acions escadusse es que apa eixen en
1.
Jack Goody, c(The e olu ion o &e amily,,,
pp.
103-124,
en
P.
Lasle
(1972)'
p.
103.
2.
Vegeu especialmen Ignasi Te ades
(1971);
J. P a
(1973);
J.
F igolé
(1974);
F ancoise B e on
i
b ea Ba u i
(1978).
Sociologia
de
la amília a Ca alunya
publicacions d'iimbi es a al sob e la amilia o l'es uc u a social espanyola.3
Da an aques lamen able es a de coses cal p oposa un pla de ece ca
en
el
qual es e lec eixi un in en a i de les qües ions més deba udes en el
camp de la sociologia de la amilia. En suma, cal p egun a -nos que és
el que no sabem sob e la amília ca alana, quins són els aspec es que més
in e essa coneixe pe les implicacions que enen en la sociologia de la
amilia i en al es camps i disciplines,
i
com podem ob eni aques s conei-
xemen s. Aixb és el que em p oposo de e en la es a de l'a icle.
Pe aixb, comenca em examinan el olum i l'es uc u a de les lla s,
pe passa o segui a l'andisi del cicle e olu iu del g up domes ic, a
l'es udi dels ols dels memb es de les lla s
i
les elacions que man enen
en e ells,
i
pe acaba pa lan de la ela i a au onamia de la amilia nu-
clea ac ual.
El olum
i
l'es uc u a de les lla s
Qualse ol conside ació del e amilia ha de pa i de l'examen del
nomb e dels memb es que les uni a s esidencials p esen en en un emps
i
un
espai dona s. El olum de les lla s és e iden men unció del nomb e
de ills que é una pa ella, pe b ambé, en amílies de ipus més adicio-
nal, del nomb e de pa en s
i
se en s que iuen so a un ma eix sos e
amb el nucli amilia .
A
causa d'aques e , no n'hi ha p ou de coneixe
la mi jana a i me ica dels memb es de les lla s pe municipis o coma ques,
sinó que ambé cal esb ina l'es uc u a d'aques s g ups domes ics. Pe
es uc u a en enem les elacions de pa en iu
o
d'al es que exis eixen en e
llu s memb es.
La qües ió de la de e minació de les es uc u es esidencials p edo-
minan s en una socie a donada s'insc iu dins un deba & ic els e mes
del qual p ocu a é de esumi b eumen . En el nos e cas, les dues es uc-
u es que més ens in e essen són la nuclea (una pa ella amb els seus ills
pe i s, sense casa ) i la oncal (una sola pa ella amb els seus ills pe i s
a
cada ni ell gene acional).
Fou F édé ic
Le
Play (1871) qui p ime encunyh el e me <( amília
oncal)>
( amille-souche)
i
qui p ime desc igué aques a es uc u a amilia
esidencial. Segons
Le
Play, el model oncal, que ell obi a les egions
me idionals de F anga, e a la millo o ma d'o gani zació amilia i calia
3.
Vegeu especialmen Ins i u o de Sociologia Aplicada de Mad id (1976); Fun-
dación FOESSA (1970); An onio de Pablo Masa, <<La amilia espaíiola en
el
cambion,
pp.
149-187 en Fundació FOESSA (1978).
<(Pape s>>: Re is a
de
Sociologia
de ensa -10 a o a ul anca con a els emba s de les no es es uc u es que
s'ana en es enen , com a a la nuclea .
Els eb ics de la mode ni zació énen a di que una de les conseqiikn-
cies de la indus iali zació és la p og essi a desapa ició de les amílies
ex enses, de les quals la oncal és una a ian ,
i
la se a subs i ució g adual
pel model nuclea , més adap a a la socie a indus ial. Si aques a eo ia
os ce a, doncs, la amília oncal ca alana, ípica de la Ca alunya Vella,
es a ia des inada a desapa l ixe amb els a encos de la u bani zació
i
la
indus iali zaci6, i un dels g aus de mode ni a se ia p ecisamen la p o-
po ció ele ada de amílies nuclea s en una socie a de e minada amb el
consegüen baix pe cen a ge de amílies es eses, en el nos e cas oncals.
Pe b la pa adoxa au p ecisamen en el e que les dues úniques egions
de 1'Es a espanyol on obem es uc u es oncals, Ca alunya
i
el País
Basc, són els dos únics pdisos que es an indus iali za ja des del segle
XIX.
Alguns au o s, com
J.
Vicens Vicens (1960), ins i o a iben a es abli
una elació en e indus iali zació
i
sis ema successo i d'he kncia indi isible,
es e amen lliga amb la amília oncal en el cas ca al
i
basc.
Pe si les coses no ossin p ou complicades,
P,.
Lasle
i
els seus colla-
bo ado s del Camb idge G oup o he His o y o€ Popula ion and Social
S uc u e en una se ie de publicacions (1965, 1972)
han
i a pe e a
la eo ia de la mode ni zació accep ada ins a a unhnimemen . Segons Las-
le , no és possible que la amília nuclea os esul a de l'e osió de les
es uc u es ex enses pe la indus iali zació, pe quk g hcies
a
les se es
oballes ha es able &una mane a o unda i de ini i a que a o a l'Eu opa
occiden al
i
sep en ional d'enqh del segle
XVII
(des de l'exis l ncia de
documen ació sob e el olum i la composició de les lla s) exis ia ja el model
nuclea . Així, doncs, la indus iali zació no po ha e es a la causa de la
disg egació de les es uc u es ex enses en nuclea s, puix que aques es ja
exis ien abans de la Re olució Indus ial. D'al a banda, Lasle en les se es
ece ques no ha sabu oba amílies oncals en les egions que ha in es-
iga , si bé
és
ce que d'al es his o iado s de la amília, com
L.
Be kne
(1972),
W.
L.
Pa ish
i
M.
Schwa z (1972)
i
A. Fine-Sou iac (1978), ce -
can sob e o en les zones me idionals i o ien als d'Eu opa han pogu do-
cumen a hmpliamen la se a exis l ncia.
Se ia, doncs, ambé in e essan pode documen a es adís icamen a
la Ca alunya Vella u al la cla a implan ació de lla s de ipus oncal des
de a uns quan s segles. Aques a con i mació signi ica ia una no able apo -
ació
i
un con achs pe a la eo ia
de
Lasle , ja que aques suposa implí-
ci amen -a al a de p o es- que la amília nuclea és una de les p e-
condicions de la indus iali zació.
El Cens de 1970 dóna pe p o íncies,
i
pe mi jh u al i u bh, una

Sociologia de la amília
a
Ca alunya
classi icació
de
les lla s segons els epíg a s següen s: <(lla s sense nucli
amilia ),, <( amília nuclea edu'ida)>, <( amília nuclea nomb osa)>, <( amília
nuclea ampliada>>
i
<( amília plu inuclea )>. D'aques es es uc u es són les
dues úl imes les que més ens in e essen de ca a a la de e minació de l'exis-
encia de amílies oncals a Ca alunya. Segons les dades p opo cionades
pel Cens a la zona u al de Ca alunya
i
les Illes, un 12,2
%
de les lla s
són plu inuclea s ( amílies oncals pu es)
i
un
17,9
%
són amílies nuclea s
ampliades (cla s indicis &es uc u a ~ncal).~
A
més, ambé cald ia sabe
quina p opo ció de lla s oncals es oben en ase nuclea , cosa di ícil
d'esb ina només a pa i de les dades del Cens. És pe aixi, que en l'es udi
de la amília cal in odui un nou concep e, a sabe , el cicle e olu iu dels
g ups domes ics.
El
cicle euolu h dels g ups dom s ics
Fins a a hem es a adop an una pe spec i a es h ica o o og h ica en
l'anhlisi dels censos
i
pad ons. Les limi acions d'aques en ocamen ens
exigeixen &in odui una no a dimensió empo al o cinema og h ica en
l'es udi del e amilia . To s els nuclis amilia s a essen una se ie de
ases o e apes al lla g de llu ida d'exis encia. Neixen o es c een pel
ma imoni; passen pe una ase &expansió quan énen els ills, es o nen
a con au e si ma xen els ills ja g ans, i es dissolen pe la sepa ació o la
mo dels esposos. Els nuclis o pa elles de les amílies oncals no escapen
a aques a llei de ida, i és pe aixb, com deia abans, que mol es amílies
oncals passen pe una ase nuclea . Quan s'anali zen els censos cal eni
en comp e aques e , com han posa en elleu mol ence adamen
L.
Be lc-
ne (1972)
i
A.
Fine-Sou iac (1978). Al amen el pe cen a ge de amílies
nuclea s queda eng uixi indegudamen . Pe e i a aques incon enien o
bé és ecomanable &anali za di e sos censos successius o bé p ocedi al
seguimen &una mos a de lla s al lla g d'un ce pe íode de emps.
Fou Wye Fo es en una monog a ia ja clhssica5 el qui exposh la ne-
cessi a d'aques a isió diac bnica i c eh el concep e
de
cicle e olu iu deis
g ups domes ics. Segons aques au o , cal ésse sensible a la dimensió em-
po al dels g ups domes ics, els quals p esen en una e olució cíclica a cada
gene ació. Meye Fo es dis ingeix es es adis en aques cicle e olu iu. La
ase &expansió du a des del ma imoni de la pa ella íins a la inguda de
l'úl im ill. Ca alcan so in amb la ase an e io enim la ase de dispe sió
4. Ins i u o de Sociologia Aplicada de Mad id (1976),
p.
42.
5. Meye Fo es, c In oduc ionn, pp. 1-14, en Jack Goody (ed.) (1958).
*Pape s)>: Re is a de Sociologia
o issió, que comenga amb
el
ma imoni del
ill
més g an
i
acaba quan
o s els ills s'han casa . A pa i d'aques momen s'inicia la ase de eem-
plagamen , que conclou amb la mo dels pa es.
C ec que aques esquema és p ou con enien pe examina la p oble-
mi ica que susci a I'es udi de la amília ca alana.
Comencem pe la cons i ució de la amília mi jan~an el ma imoni.
To es les socie a s enen uns camins ins i uciond.i za s que condueixen al
ma imoni. Em e e eixo, en el cas de Ca alunya,
al
es eig
i
al
p ome a ge.
Sob e aques es qües ions se'ns plan egen o ga in e ogan s. Ens cal sabe
quines di e S ncies
hi
ha en e les pau es de p ome a ge al camp
i
a la
ciu a , en e les di e ses classes socials, quin pape hi é l'educació, e c.
Els can is p oduy s en els úl ims emps sob e les no mes de es eig
i
p o-
me a ge són p ou e iden s, pe b ens en cal un es udi se iós
i
ap o undi .
Pe úl im, cal eu e quines di e encies hi ha en e el model de p ome a ge
ca ali i el d'al es egions d'Espanya, d'una banda, i el dels psiisos eu opeus
més a anga s, de l'al a.
Igualmen ens calen es udia les es a kgies ma imonials que adop en
sob e o les classes al es pe a la p ese ació de llu s in e essos i p i ilegis,
els ni ells d'homogimia
i
he e ogi nia de la socie a ca alana (o sia, l'es udi
del ma imoni in e classis a com un mi ji de mobili a social e ical) i, pe
úl im, el uncionamen del me ca ma imonial?
Pel que a a la ase d'expansió hom pod ia es udia el enomen del
descens de la ecundi a i, pe an , del olum de les amílies no an sols
eal sinó ambé ideal.
En la ase de dispe sió o issió es comencen a plan eja els p oblemes
que més a d es esold an amb la mo dels pa es
i
la successió. Cada
socie a dóna una solució di e en a la qües ió del epa imen dels béns
acumula s pe una amília. El sis ema successo i ca al adicional e a un
sis ema d'he encia indi isible, la qual ebia l'he eu, amb pagamen de llegí-
imes (un qua del pa imoni) als ad is e ns o cabale s ( ills no he eus).
Aques sis ema es i lliga al pai alisme i a la amília oncal ja desc i a,
i
cald ia eu e ins a quin pun no ha en a ja en c isi a la ciu a
i
idhuc
al ma eix camp de la Ca alunya Vella. En o cas, se'ns o na a plan eja
aquí, so a una al a ace a, l'apasisionan qües ió de la elació en e el sis-
ema successo i, la na ali a , la amília oncal, l'de a g au de celiba , la
di isió de la e a
i
la indus iali zació?
6.
Wiiiiam
J.
Goods (1964) sugge eix ence adamen (cap.
4)
que hom conside i
el ma imoni un me ca d'unes ca ac e ís iques especials.
7.
Pe
un
ac amen d'aques s p oblemes a escala eu opea, egeu
H.
J.
Ha-
bakkuk (1955).
Sociologia
de
la amília a Ca alunya
Un al e aspec e elaciona amb la dissolució pa cial de la amília
és
la sociologia de la sepa ació i el di o ci. Enca a que el di o ci no hagi
es a legali za , des de a uns deu anys s'han ana p oduin nomb oses
sepa acions legals
i
de e ,
i
els nos es socihlegs enen ja una massa con-
side able de dades pe in es iga . Cald ia sabe qui se sepa a
i
pe que,
qües ions apa en men senzilles pe d p enyades de p oblemes quan a la
se a ope a i i zació.
Els ols dels lizemb es de la lla
Una de les dimensions més in e essan s de l'es udi de la amília és
la dels ols masculí i emení dins la lla . Si en les amílies u als adicio-
nals
hi
ha ia una ma cada di isió sexual del eball, en les amílies u banes
es em assis in a l'es dimen de di e encies en e les uncions masculina
i emenina. En e aques s dos ex ems pod íem oba o a una gamma
in e medis
de casos.
Una o ma d'es udia I'e olució dels ols sexuals dins la amília en la
socie a ca alana és cons ui dos models ideals de amília que inco po in
els e s d'aques es posicions ex emes. La
<
amilia adicional)> es a ia
ca ac e i zada pel e d'ésse una uni a de p oducció, pel seu al g au de
pa ia calisme, pe una o a di isió sexual del eball
i
pe l'exis ncia
d'unes es e es d'a ibucions ese ades a cada cbnjuge.
Al
con a i, la
<< amília mode na)> p esen a ia els e s següen s: amília com a uni a de
consum
i
no de p oducció, ele ada comunicació en e els dos memb es
de la pa ella, una elació més < democ P ica>> en e pa es i ills, p esa de
decisions conjun es, inde e minació
i
in e can i de asques domes iques,
dedicació del emps de lleu e a ac i i a s conjun es, e c.
Aques s dos ipus ideals pod ien se i pe con ecciona qües iona is
pe u ili za en una enques a que ind ia pe objec e esb ina , di e encial-
men , segons l'o igen social dels enques a s, quines són les se es ac i uds
i les se es pau es de conduc a pel que a als ols masculins i emenins.
Les elacions dels memb es dels g ups dom s ics amb I'ex e io
La sepa ació que imposen les pa e s mes es d'una casa po ésse
a
egades més eble que la que imposen els en ans &un pis. Amb aixb ull
di que les amílies nuclea s més au anomes
i
independen s es an in iui'des
pe les xa xes de pa en s, amics
o
eiis que enen una incidencia no able
sob e llu uncionamen in e n. No pod íem acaba aques in en a i de
c Pape ss: Re is a de
Sociologia
qües ions sob e la amília ca alana sense dedica unes a lles a les elacions
que man enen els g ups dom2s ics en e eiis i a la in luencia que enen
aques es elacions en llu con igu ació p bpia.
Cal ci a en aques sen i l'es udi capda an e d'Elisabe h Bo
(1957).
Aques a an opbloga es a a in e essada en la ece ca d'alguna hipb esi que
elacionés els ols dels esposos amb el seu en o n.
I
heus ací que desp és
&in es iga
a
ons unes in pa elles, a a iba a la conclusió que els ac-
o s que més in lu'ien els ols conjugals e en les xa xes socials de la pa ella.
I
així
a o mula la se a coneguda hipb esi que <cel g au de seg egació de
la elació de ols del ma i
i
de la mulle a ia di ec amen 5mb la connexi-
a de la xa xa social de la amília)>? Amb aixb ol
di
que una amília que
ingui una xa xa o ca in e connec ada, o sia els pa en s, amics o eins de
la qual es coneguin di ec amen en e ells, se h p obablemen <( adicional>>
en
el sen i del ipus ideal de l'apa a an e io , men e que les amílies amb
una xa xa inconnexa endi an p obablemen a ésse més <(mode nes>> pel
que a a I'execució dels ols masculins
i
emenins.
Aques a hipb esi ha es a posada a p o a en nomb oses ocasions
i
con-
ex os:
i
semp e ha dona ui s ela i amen bons. Així, doncs, se ia in e-
essan ambé &aplica -la al cas ca alh pe eu e si po dona llum sob e
la elació en e ols conjugals
i
ambien social.
El pla que acabo d'esbossa és ce amen ambiciós
i
és ob i que
només un equip d'in es igació amb ons adequa s pod ia po a -10 a e me.
A manca d'aixb, se ia con enien que jo es in es igado s anessin eballan
en aspec es pa cials de les qües ions que assenyalo aquí, en monog a ies
ú'hmbi local pe ana bas in a
poc
a poc el nos e coneixemen de la ins-
i ució amilia a Ca alunya. Només així se 2 possible a iba a ompli un
bui en una h ea ce amen es a egica de l'es uc u a social ca alana.
Depa amen de Sociologia
Uni e si a de Ba celona (Ped albes)
Ba celona
8.
Elisabe h
Bo
(1957),
p.
60.
9. Pe exemple,
en e
al es,
C.
Tu ne (1967)
i
B.
Kap e e (1973).
180