Per una sociología de la familia a Catalunya

PER UNA SOCIOLOGIA DE LA FAM LIA A CATALUNYA Lluís Raque (Uni e si a de Ba celona) Aques a icle cons i ueix un in en de plan eja els p incipals p oble- mes que susci a l'es udi de la amília ca alana des d'un pun de is a socio- lbgic. Desp és de e un b eu eph a les escasses publicacions sob e el ema, l'au o p oposa un ma c eb ic dins el qual es puguin insc iu e les u u es in es igacions i enume a un ca hleg de qües ions que me eixen un ac amen ap o undi en un es udi sob e la amília a Ca alunya. L'a icle comenca anali zan els p oblemes plan eja s pe l'es uc u a i el olum de les lla s, i passa o segui a comple a aques en ocamen a base d'exami- na el cicle e olu iu dels g ups dom2s ics. L'úl ima pa de l'a icle és dedicada a es udia la elació exis en en e els ols conjugals &una amília i l'ambien social que l'en ol a, i p oposa una hipb esi pe a elaciona ambdós e mes. Pape s: Re s a de Sociologia 12 (1979) Malau adamen la sociologia de la amília a Ca alunya no ha es a gai e a o unada. Tanma eix, els socisegs ca alans, que pe aons impe- a i es o ca bb ies han esme ca an de emps i es o cos, pe exemple, en la sociologia u bana, la de l'educació i la de les mig acions, han oblida gai ebe del o el e amilia . Aques a si uació és enca a més pa adoxal quan eiem que mo alis es i p o e es de o es menes, de d e a i d'esque a, clamen al cel escandali za s da an la c isi de la amília i dels cos ums o bé augu en una i mol p ope a a la ins i ució amilia . L'au o d'aques eball c eu que ja és ho a de bandeja discu sos i especulacions ideolbgiques i de comenca a labo a pe al de subs i ui -10s pe e idkncies empí iques. En aques a icle, p ime de o , in en a é de e una b eu e e kncia al que sabem sob e la amília ca alana, que és ben poc, pe o e i o segui un ma c & ic dins el qual puguem emma ca les u u es in es iga- cions sob e la amília a Ca alunya. En aques sen i , l'a icle se & més a ia p og ama ic i cons i ui i un ca deg de p oblemes i en ocamen s que, a ju- dici de l'au o , són les hees &in es igació p imo dials en l'esde enido . El p ime p oblema que se'ns plan eja és quk en enem pe amíiia i quines qües ions hau ien de queda incloses dins una sociologia de la amília. La p ime a p egun a sembla ociosa, pe b, de e , la se a espos a compo a g eus implicacions quan a la delimi ació del camp de la sociologia de la amília i quan a les pe spec i es eb iques escollides. Pa la de la sociologia de la amília i no del pa en iu, pe exemple, com solen e els an opblegs, suposa ja dona una ce a p eeminkncia i au onomia a la amília nuclea , i deixa en segon e me les elacions de pa en iu que exis eixen en e les di e ses uni a s conjugals. Hi ha nomb osos es udis es a i icacionals, de sociologia u bana, e c., que emp en la amília i no l'indi idu com a uni a d'anhlisi (pa in de la suposició que la mulle i els ills pe anyen a la ma eixa classe o s a us <<Pape s)>: Re is a de Sociologia que el cap de amília). Ningú no nega h la comodi a d'aques a ilugi, pe b ambé és e iden que d'aques a mane a mol s es udis poden ésse consi- de a s com a pa de la sociologia de la amília. En les pagines que seguei- xen passa em e is a a les qües ions que, al meu pa e , hau ien de cons i ui l'objec e p imo dial de la sociologia de la amília. La p ime a cons a ació que cal e és que << amília)> es un e me poli- skmic que, com mol bé assenyala Goody,' es po e e i a una mul iplici a &en i a s, com una pa ella i els seus ills, els memb es &una lla , un conjun de amilia s o bé a un g up pa onímic o un llina ge. Pe aixb, mol es egades és con enien a egi un a ibu al e me amília pe p ecisa el seu signi ica , com quan pa lem de amília conjugal o nuclea , oncal, ex ensa, amília d'o ien ació i p oc eació, e c. Pe e i a aques s con usio- nismes pa la é so in al lla g de l'a icle de g up domes ic esidencial o bé simplemen de lla (household, anglks; ménage, anc2.s) en lloc de amília ou cou . C ec que pod em ap end e mol es coses sob e I'es uc u a de la amí- lia a base d'anali za el cens i els pad ons municipals, i les << amílies)> que hi obem són en eali a <<lla s)>, uni a s esidencials i no uni a s de p o- c eació i de iliació. Aques e é ce s a an a ges, pe b e iden men com- po a impo an s conseqü2.ncies eb iques. Tanma eix, c ec que hom po accep a , doncs, que la uni a d'analisi inicial d'un es udi sob e la amilia ha d'ésse la lla pe aons d'u ili a . B eu balan~ dels es udis amilia s a Ca alunya Ja he di al p incipi d'aques a icle que és ben poca cosa el que sabem sob e l'es uc u a i el uncionamen de la amilia ca alana. G acies a di e sos es udis emp esos pe an opblegs comencem a co- neixe quelcom de la amilia u al ca alana i conc e amen de la pai aL2 Com és usual en la ece ca an opolbgica, aques s coneixemen s s'han ob ingu mi janqan el eball de camp en pe i es comuni a s i pe an no posseim es udis es adís ics que pe me in de gene ali za aques es obse - acions. El que sabem sob e la amilia u bana ca alana és enca a més poc. Les minses dades que enim són obse acions escadusse es que apa eixen en 1. Jack Goody, c(The e olu ion o &e amily,,, pp. 103-124, en P. Lasle (1972)' p. 103. 2. Vegeu especialmen Ignasi Te ades (1971); J. P a (1973); J. F igolé (1974); F ancoise B e on i b ea Ba u i (1978). Sociologia de la amília a Ca alunya publicacions d'iimbi es a al sob e la amilia o l'es uc u a social espanyola.3 Da an aques lamen able es a de coses cal p oposa un pla de ece ca en el qual es e lec eixi un in en a i de les qües ions més deba udes en el camp de la sociologia de la amilia. En suma, cal p egun a -nos que és el que no sabem sob e la amília ca alana, quins són els aspec es que més in e essa coneixe pe les implicacions que enen en la sociologia de la amilia i en al es camps i disciplines, i com podem ob eni aques s conei- xemen s. Aixb és el que em p oposo de e en la es a de l'a icle. Pe aixb, comenca em examinan el olum i l'es uc u a de les lla s, pe passa o segui a l'andisi del cicle e olu iu del g up domes ic, a l'es udi dels ols dels memb es de les lla s i les elacions que man enen en e ells, i pe acaba pa lan de la ela i a au onamia de la amilia nu- clea ac ual. El olum i l'es uc u a de les lla s Qualse ol conside ació del e amilia ha de pa i de l'examen del nomb e dels memb es que les uni a s esidencials p esen en en un emps i un espai dona s. El olum de les lla s és e iden men unció del nomb e de ills que é una pa ella, pe b ambé, en amílies de ipus més adicio- nal, del nomb e de pa en s i se en s que iuen so a un ma eix sos e amb el nucli amilia . A causa d'aques e , no n'hi ha p ou de coneixe la mi jana a i me ica dels memb es de les lla s pe municipis o coma ques, sinó que ambé cal esb ina l'es uc u a d'aques s g ups domes ics. Pe es uc u a en enem les elacions de pa en iu o d'al es que exis eixen en e llu s memb es. La qües ió de la de e minació de les es uc u es esidencials p edo- minan s en una socie a donada s'insc iu dins un deba & ic els e mes del qual p ocu a é de esumi b eumen . En el nos e cas, les dues es uc- u es que més ens in e essen són la nuclea (una pa ella amb els seus ills pe i s, sense casa ) i la oncal (una sola pa ella amb els seus ills pe i s a cada ni ell gene acional). Fou F édé ic Le Play (1871) qui p ime encunyh el e me <( amília oncal)> ( amille-souche) i qui p ime desc igué aques a es uc u a amilia esidencial. Segons Le Play, el model oncal, que ell obi a les egions me idionals de F anga, e a la millo o ma d'o gani zació amilia i calia 3. Vegeu especialmen Ins i u o de Sociologia Aplicada de Mad id (1976); Fun- dación FOESSA (1970); An onio de Pablo Masa, <<La amilia espaíiola en el cambion, pp. 149-187 en Fundació FOESSA (1978). <(Pape s>>: Re is a de Sociologia de ensa -10 a o a ul anca con a els emba s de les no es es uc u es que s'ana en es enen , com a a la nuclea . Els eb ics de la mode ni zació énen a di que una de les conseqiikn- cies de la indus iali zació és la p og essi a desapa ició de les amílies ex enses, de les quals la oncal és una a ian , i la se a subs i ució g adual pel model nuclea , més adap a a la socie a indus ial. Si aques a eo ia os ce a, doncs, la amília oncal ca alana, ípica de la Ca alunya Vella, es a ia des inada a desapa l ixe amb els a encos de la u bani zació i la indus iali zaci6, i un dels g aus de mode ni a se ia p ecisamen la p o- po ció ele ada de amílies nuclea s en una socie a de e minada amb el consegüen baix pe cen a ge de amílies es eses, en el nos e cas oncals. Pe b la pa adoxa au p ecisamen en el e que les dues úniques egions de 1'Es a espanyol on obem es uc u es oncals, Ca alunya i el País Basc, són els dos únics pdisos que es an indus iali za ja des del segle XIX. Alguns au o s, com J. Vicens Vicens (1960), ins i o a iben a es abli una elació en e indus iali zació i sis ema successo i d'he kncia indi isible, es e amen lliga amb la amília oncal en el cas ca al i basc. Pe si les coses no ossin p ou complicades, P,. Lasle i els seus colla- bo ado s del Camb idge G oup o he His o y o€ Popula ion and Social S uc u e en una se ie de publicacions (1965, 1972) han i a pe e a la eo ia de la mode ni zació accep ada ins a a unhnimemen . Segons Las- le , no és possible que la amília nuclea os esul a de l'e osió de les es uc u es ex enses pe la indus iali zació, pe quk g hcies a les se es oballes ha es able &una mane a o unda i de ini i a que a o a l'Eu opa occiden al i sep en ional d'enqh del segle XVII (des de l'exis l ncia de documen ació sob e el olum i la composició de les lla s) exis ia ja el model nuclea . Així, doncs, la indus iali zació no po ha e es a la causa de la disg egació de les es uc u es ex enses en nuclea s, puix que aques es ja exis ien abans de la Re olució Indus ial. D'al a banda, Lasle en les se es ece ques no ha sabu oba amílies oncals en les egions que ha in es- iga , si bé és ce que d'al es his o iado s de la amília, com L. Be kne (1972), W. L. Pa ish i M. Schwa z (1972) i A. Fine-Sou iac (1978), ce - can sob e o en les zones me idionals i o ien als d'Eu opa han pogu do- cumen a hmpliamen la se a exis l ncia. Se ia, doncs, ambé in e essan pode documen a es adís icamen a la Ca alunya Vella u al la cla a implan ació de lla s de ipus oncal des de a uns quan s segles. Aques a con i mació signi ica ia una no able apo - ació i un con achs pe a la eo ia de Lasle , ja que aques suposa implí- ci amen -a al a de p o es- que la amília nuclea és una de les p e- condicions de la indus iali zació. El Cens de 1970 dóna pe p o íncies, i pe mi jh u al i u bh, una Sociologia de la amília a Ca alunya classi icació de les lla s segons els epíg a s següen s: <(lla s sense nucli amilia ),, <( amília nuclea edu'ida)>, <( amília nuclea nomb osa)>, <( amília nuclea ampliada>> i <( amília plu inuclea )>. D'aques es es uc u es són les dues úl imes les que més ens in e essen de ca a a la de e minació de l'exis- encia de amílies oncals a Ca alunya. Segons les dades p opo cionades pel Cens a la zona u al de Ca alunya i les Illes, un 12,2 % de les lla s són plu inuclea s ( amílies oncals pu es) i un 17,9 % són amílies nuclea s ampliades (cla s indicis &es uc u a ~ncal).~ A més, ambé cald ia sabe quina p opo ció de lla s oncals es oben en ase nuclea , cosa di ícil d'esb ina només a pa i de les dades del Cens. És pe aixi, que en l'es udi de la amília cal in odui un nou concep e, a sabe , el cicle e olu iu dels g ups domes ics. El cicle euolu h dels g ups dom s ics Fins a a hem es a adop an una pe spec i a es h ica o o og h ica en l'anhlisi dels censos i pad ons. Les limi acions d'aques en ocamen ens exigeixen &in odui una no a dimensió empo al o cinema og h ica en l'es udi del e amilia . To s els nuclis amilia s a essen una se ie de ases o e apes al lla g de llu ida d'exis encia. Neixen o es c een pel ma imoni; passen pe una ase &expansió quan énen els ills, es o nen a con au e si ma xen els ills ja g ans, i es dissolen pe la sepa ació o la mo dels esposos. Els nuclis o pa elles de les amílies oncals no escapen a aques a llei de ida, i és pe aixb, com deia abans, que mol es amílies oncals passen pe una ase nuclea . Quan s'anali zen els censos cal eni en comp e aques e , com han posa en elleu mol ence adamen L. Be lc- ne (1972) i A. Fine-Sou iac (1978). Al amen el pe cen a ge de amílies nuclea s queda eng uixi indegudamen . Pe e i a aques incon enien o bé és ecomanable &anali za di e sos censos successius o bé p ocedi al seguimen &una mos a de lla s al lla g d'un ce pe íode de emps. Fou Wye Fo es en una monog a ia ja clhssica5 el qui exposh la ne- cessi a d'aques a isió diac bnica i c eh el concep e de cicle e olu iu deis g ups domes ics. Segons aques au o , cal ésse sensible a la dimensió em- po al dels g ups domes ics, els quals p esen en una e olució cíclica a cada gene ació. Meye Fo es dis ingeix es es adis en aques cicle e olu iu. La ase &expansió du a des del ma imoni de la pa ella íins a la inguda de l'úl im ill. Ca alcan so in amb la ase an e io enim la ase de dispe sió 4. Ins i u o de Sociologia Aplicada de Mad id (1976), p. 42. 5. Meye Fo es, c In oduc ionn, pp. 1-14, en Jack Goody (ed.) (1958). *Pape s)>: Re is a de Sociologia o issió, que comenga amb el ma imoni del ill més g an i acaba quan o s els ills s'han casa . A pa i d'aques momen s'inicia la ase de eem- plagamen , que conclou amb la mo dels pa es. C ec que aques esquema és p ou con enien pe examina la p oble- mi ica que susci a I'es udi de la amília ca alana. Comencem pe la cons i ució de la amília mi jan~an el ma imoni. To es les socie a s enen uns camins ins i uciond.i za s que condueixen al ma imoni. Em e e eixo, en el cas de Ca alunya, al es eig i al p ome a ge. Sob e aques es qües ions se'ns plan egen o ga in e ogan s. Ens cal sabe quines di e S ncies hi ha en e les pau es de p ome a ge al camp i a la ciu a , en e les di e ses classes socials, quin pape hi é l'educació, e c. Els can is p oduy s en els úl ims emps sob e les no mes de es eig i p o- me a ge són p ou e iden s, pe b ens en cal un es udi se iós i ap o undi . Pe úl im, cal eu e quines di e encies hi ha en e el model de p ome a ge ca ali i el d'al es egions d'Espanya, d'una banda, i el dels psiisos eu opeus més a anga s, de l'al a. Igualmen ens calen es udia les es a kgies ma imonials que adop en sob e o les classes al es pe a la p ese ació de llu s in e essos i p i ilegis, els ni ells d'homogimia i he e ogi nia de la socie a ca alana (o sia, l'es udi del ma imoni in e classis a com un mi ji de mobili a social e ical) i, pe úl im, el uncionamen del me ca ma imonial? Pel que a a la ase d'expansió hom pod ia es udia el enomen del descens de la ecundi a i, pe an , del olum de les amílies no an sols eal sinó ambé ideal. En la ase de dispe sió o issió es comencen a plan eja els p oblemes que més a d es esold an amb la mo dels pa es i la successió. Cada socie a dóna una solució di e en a la qües ió del epa imen dels béns acumula s pe una amília. El sis ema successo i ca al adicional e a un sis ema d'he encia indi isible, la qual ebia l'he eu, amb pagamen de llegí- imes (un qua del pa imoni) als ad is e ns o cabale s ( ills no he eus). Aques sis ema es i lliga al pai alisme i a la amília oncal ja desc i a, i cald ia eu e ins a quin pun no ha en a ja en c isi a la ciu a i idhuc al ma eix camp de la Ca alunya Vella. En o cas, se'ns o na a plan eja aquí, so a una al a ace a, l'apasisionan qües ió de la elació en e el sis- ema successo i, la na ali a , la amília oncal, l'de a g au de celiba , la di isió de la e a i la indus iali zació? 6. Wiiiiam J. Goods (1964) sugge eix ence adamen (cap. 4) que hom conside i el ma imoni un me ca d'unes ca ac e ís iques especials. 7. Pe un ac amen d'aques s p oblemes a escala eu opea, egeu H. J. Ha- bakkuk (1955). Sociologia de la amília a Ca alunya Un al e aspec e elaciona amb la dissolució pa cial de la amília és la sociologia de la sepa ació i el di o ci. Enca a que el di o ci no hagi es a legali za , des de a uns deu anys s'han ana p oduin nomb oses sepa acions legals i de e , i els nos es socihlegs enen ja una massa con- side able de dades pe in es iga . Cald ia sabe qui se sepa a i pe que, qües ions apa en men senzilles pe d p enyades de p oblemes quan a la se a ope a i i zació. Els ols dels lizemb es de la lla Una de les dimensions més in e essan s de l'es udi de la amília és la dels ols masculí i emení dins la lla . Si en les amílies u als adicio- nals hi ha ia una ma cada di isió sexual del eball, en les amílies u banes es em assis in a l'es dimen de di e encies en e les uncions masculina i emenina. En e aques s dos ex ems pod íem oba o a una gamma in e medis de casos. Una o ma d'es udia I'e olució dels ols sexuals dins la amília en la socie a ca alana és cons ui dos models ideals de amília que inco po in els e s d'aques es posicions ex emes. La < amilia adicional)> es a ia ca ac e i zada pel e d'ésse una uni a de p oducció, pel seu al g au de pa ia calisme, pe una o a di isió sexual del eball i pe l'exis ncia d'unes es e es d'a ibucions ese ades a cada cbnjuge. Al con a i, la << amília mode na)> p esen a ia els e s següen s: amília com a uni a de consum i no de p oducció, ele ada comunicació en e els dos memb es de la pa ella, una elació més < democ P ica>> en e pa es i ills, p esa de decisions conjun es, inde e minació i in e can i de asques domes iques, dedicació del emps de lleu e a ac i i a s conjun es, e c. Aques s dos ipus ideals pod ien se i pe con ecciona qües iona is pe u ili za en una enques a que ind ia pe objec e esb ina , di e encial- men , segons l'o igen social dels enques a s, quines són les se es ac i uds i les se es pau es de conduc a pel que a als ols masculins i emenins. Les elacions dels memb es dels g ups dom s ics amb I'ex e io La sepa ació que imposen les pa e s mes es d'una casa po ésse a egades més eble que la que imposen els en ans &un pis. Amb aixb ull di que les amílies nuclea s més au anomes i independen s es an in iui'des pe les xa xes de pa en s, amics o eiis que enen una incidencia no able sob e llu uncionamen in e n. No pod íem acaba aques in en a i de c Pape ss: Re is a de Sociologia qües ions sob e la amília ca alana sense dedica unes a lles a les elacions que man enen els g ups dom2s ics en e eiis i a la in luencia que enen aques es elacions en llu con igu ació p bpia. Cal ci a en aques sen i l'es udi capda an e d'Elisabe h Bo (1957). Aques a an opbloga es a a in e essada en la ece ca d'alguna hipb esi que elacionés els ols dels esposos amb el seu en o n. I heus ací que desp és &in es iga a ons unes in pa elles, a a iba a la conclusió que els ac- o s que més in lu'ien els ols conjugals e en les xa xes socials de la pa ella. I així a o mula la se a coneguda hipb esi que <cel g au de seg egació de la elació de ols del ma i i de la mulle a ia di ec amen 5mb la connexi- a de la xa xa social de la amília)>? Amb aixb ol di que una amília que ingui una xa xa o ca in e connec ada, o sia els pa en s, amics o eins de la qual es coneguin di ec amen en e ells, se h p obablemen <( adicional>> en el sen i del ipus ideal de l'apa a an e io , men e que les amílies amb una xa xa inconnexa endi an p obablemen a ésse més <(mode nes>> pel que a a I'execució dels ols masculins i emenins. Aques a hipb esi ha es a posada a p o a en nomb oses ocasions i con- ex os: i semp e ha dona ui s ela i amen bons. Així, doncs, se ia in e- essan ambé &aplica -la al cas ca alh pe eu e si po dona llum sob e la elació en e ols conjugals i ambien social. El pla que acabo d'esbossa és ce amen ambiciós i és ob i que només un equip d'in es igació amb ons adequa s pod ia po a -10 a e me. A manca d'aixb, se ia con enien que jo es in es igado s anessin eballan en aspec es pa cials de les qües ions que assenyalo aquí, en monog a ies ú'hmbi local pe ana bas in a poc a poc el nos e coneixemen de la ins- i ució amilia a Ca alunya. Només així se 2 possible a iba a ompli un bui en una h ea ce amen es a egica de l'es uc u a social ca alana. Depa amen de Sociologia Uni e si a de Ba celona (Ped albes) Ba celona 8. Elisabe h Bo (1957), p. 60. 9. Pe exemple, en e al es, C. Tu ne (1967) i B. Kap e e (1973). 180