PROBLEMATICA PROFESSIONAL ACTUAL A CATALIJNYA
Angel Za agoza
(Uniue si a
de
Ba celona)
L'au o de l'assaig ac a de de ini quins són alguns dels p oblemes
que en l'ac uali a hau ia de plan eja -se una sociologia de les p o essions
a
Ca alunya. En p ime lloc, a e e i ncia
al
pape dinhmic i conilic iu dels
p o essionals so a el anquisme, i als can is esde ingu s en aques pape
des de la ins au ació de la democ hcia a Espanya. En segon lla:, plan eja
el concep e de p o essió, en especial e e i ncia a la doble si uació lliu e
i
assala iada que ca ac e i za els p o essionals. En e ce lloc, susci a la
e-
lació exis en en e, d'una banda, bu gesia
i
p o essionals lliu es i, d'al a
banda, classe ob e a i p o essionals assala aia s. En qua i úl im lloc, p o-
posa com
a
ema impo an penden d'es udi
i
quan i icació
d
ela iu
a
l'a u p o essional.
Pape s:
Re is a
de
Sociologia
12
(1979)
Po se una de les mil mane es de comenca un a icle és explica al
lec o de quina mane a i pe qui: ha a iba I'assagis a a esc ime sob e
el
ema. Una de les coses que més em a in e essa del
&al
del anquisme
(a pa del
suspm e
en o n a la mo del dic ado ) a se el pape limi a
que algunes p o essions an eni en o
allb.
Jo, com mol s, enia una
ima ge conse ado a dels p o essionals. Els eia com uns senyo s o almen
iden i ica s amb el sgim, amb un
s a us
mol ele a i gaudin d'una se-
gu e a
i
d'uns ing essos a p o a de o a aleg ia ei indica i a. Ve aquí
que els p o essionals a poc a poc em enquen aques a ima ge.
,Al
p incipi
uns pocs ad oca s (el consell de gue a de Bu gos con a els, ac i is es
bascos, 1970), desp és alguns me ges (els anomena s
MIR),
més enda an
alguns a qui ec es (la po1i:mica a Ba celona sob e compa ibili a o incom-
pa ibili a dels a qui ec es municipals pe a l'exe cici lliu e de la p o essió
a la se a h ea de compe i:ncia),
i
al
inal o s (p ojec e de llei de collegis
p o essionals, 197311974).
A
mi, alesho es i a a, m'in e essa a en end e
i explica pe qui: es p odu'ia o a aquella con iic i i a .
Al
meu pa e hi
ha ia dues aons onamen als. D'una banda, la p og essi a sala i zació de
mol s i ula s uni e si a is, acompanyada pe I'habi ual ine icii:n :ia de l'ad-
minis ació pública (el cas dels me ges a la sani a pública, pe exemple).
D'una al a banda, l'exis kncia del anquisme i dels seus lími s a les
lli-
be a s &exp essió, mani es ació, eunió, associació, e c. La p oblemh ica
labo al i la polí ica se supe posa en, i els collegis p o essionals e en una de
les poques escle xes que
el
i:gim deixa a al joc 'democ h ic. Com que no
hi
ha ia pa i s polí ics legals, els collegis en bona mesu a enca ila en
i
subs i u'ien aques s. Els collegis es p onuncia en sob e mol es coses (uni ica-
ció de les ju isdiccions, abolició de la pena de mo , demolició de inques,
u bani zació d'illes, ans asamen de ius, o gani zació sani l ia, e c.),
que casualmen algunes han es a ecollides pe la Cons i ució aonh quica
espanyola de 1978. Nogensmenys, o
aixb
s'ha acaba .
A ui
(p ima e a de 1979) aques ac i isme p o essional cons i ueix
d
nos e passa sociolhgic, sob e o
al
ni ell ins i ucional. El que a uns
anys ( ins a 1975) e a no ícia habi ual dels pe ibdics, s'ha ans o ma
<Pape s,:
Re is a
de
Sociologia
en excepció. La ida collegial con inua, pe b ja no é aquella dimensió
pública que enia abans. Els collegis ja no o gani zen (o, si ho an, gai ebé
no ho e lec eix la p emsa) cicles de con e encies, semina is, assemblees
ex ao dinii ies, ac es conjun s, e c. Inicia i es com el Cong és de Cul u a
Ca alana se ien impensables en l'ac uali a . La c í ica u banís ica, la legal,
la sani ii ia, I'ecolbgica, l'econbmica, ja no pe oca de e als collegis. To es
aques es ii ees co esponen a les elles ins i ucions de la no a eali a
democ ii ica, és
a
di , als pa i s polí ics, a les cen als sindicals
i
a les
pa onals,
al
go e n
i
als municipis. Els collegis con inuen la se a ida
o ghnica ( eno ació de ch ecs, jun es o dini ies, edició de e is es, co-
b amen de quo es, e c.), pe b disso adamen no pa icipen gai e ac i a-
men en la ida social.
De e , els p oblemes, les de iciencies i con adiccions de la socie a
ca alana
i
espanyola con inuen essen els ma eixos que abans. Hem gua-
nya pel que a a llibe a de p emsa (no pel que oca a con ol de la
ele isió
i
la
idio), pel que a a llibe a d'associació polí ica o sindical,
o ambé en
el
ela iu a llibe a d'exp essió. A a bé, es em al ma eix
ni ell que abans en elació amb la quali a de l'ensenyamen , la sani a , els
anspo s
i
les comunicacions, u banisme, e icikncia
i
anspa kncia de
1'Adminis ació Pública, medi ambien , ene gia, e c. Cal p egun a -se,
doncs,
el
pe que d'aques abs encionisme ins i ucional, abs encionisme que
pe al a banda és consis en amb el que an els p o essionals d'a eu
del món.
Quan jo pa lo de p o essionals
i
de p o essions ho aig en un sen i
més es ingi que
el
que
li
donen al e me Lacalle o Ma a all. Pe a mi
p o essionals són o s aquells i ula s uni e si a is
a
ni ell mi jh o supa
io que s'a iculen o poden a icula -se a a és d'un collegi p o essional
i
que han assoli
un
monopoli ocupacional sob e una h ea especí ica. Gs
a di , els me ges, en la mesu a que són llicencia s uni e si a is, enen un
collegi p o essional
i
són els únics que poden legí imamen cu a o ce i-
ica la salu . Els ad oca s, en an que llicencia s en d e o gani za s com
a collegi p o essional, són i ula s del p i ilegi de la de ensa de e ce s
da an de l'Ad ninis aci6 de la Jus ícia. Els apa ellado s, els e e ina is,
els bp ics, els enginye s, els a qui ec es, e c. No ho són els ensenyan s
en gene al, els deco ado s, els pilo s, els u bolis es, els delinean s, els
a is es, e c. Aques s no enen
ni
monopoli ni enen pe quk necessh ia-
men passa pe la Uni e si a . És, doncs, aques un concep e més es-
ingi que el de ecnic emp a pe Lacalle ((Lacalle 1976) o que el de p o-
essió usa pe Ma a all (Ma a all 1970). A
mi,
que cons i, m'in e essen
ambé els al es o icis; a a
bé,
em cenyeixo de momen només als que jo
anomeno p o essionals.
P oblema ica p o essional ac ual a Ca alunya
El concep e de p o essió que jo u ili zo no exclou de cap mane a la
sala i zació, ni la massi icació,
ni
la p ole a i zació, ni la sub ~upació o
I'a u .
Al
con a i, són eali a s que es donen
i
que ens emem que es
dona an mol s més anys. Els collegis p o essionals són els 6 gans collec ius
que els p o essionals a iculen his b icamen pe a la de ensa c-o po a i a
del p i ilegi. L'o ici, la p o essi6 és semp e an e io al collegi. El collegi
neix quan
un
g up de p ac ican s de la medicina, del d e , de l'adminis-
aci6 de inques, de les assegu ances o de la deco ació s'ho p oposa. A a
bé, a més a més del collegi sindical (en el cas dels úl ims ci a s) cal l's a us,
la o mació uni e si i ia.
I,
com ben
bé
sabem, aques s úl ims no els enen.
Aques a na u a monopolís ica de les p o essions pod ia ésse un
dels ac o s que ens ajudés a en end e pe qui: els p o essionals no an
a a an de so oll com abans. En el ons, en una socie a de: classes
i
desigual,
el
p i ilegi p o essional es ans o ma en egalia, en di e enciació
posi i a, en el e de eni més que els al es (cul u a, ing essos, pode ,
p es igi, opo uni a s, e ce e a). Els p o essionals, almenys els que con o-
len els collegis, ja deuen d'es a p obablemen p ou sa is e s. Cal di , insis-
i , que
)hi
ha p o essionals assala ia s, p o essionals a u a s, que el món
dels collegis no és un món homogeni sinó he e ogeni. Els colleg' a s es an
di idi s. Hi
h
je a quies econbmiques en e ells (no solamen en e els
assala ia s i els lliu es exe cen s, sinó ambé en e els úl ims), in e essos
di e en s (segons l'especiali a de cadascú), compe i:ncia p o essional (psi-
quia es e sus psicblegs), e ck e a. Aques a di e si icació, en la mesu a
que dóna lloc a in e essos di e en s, explica en pa pe qui: en ha e
es a subs i u'i el con ex anquis a pe un de democ h ic els p o essio-
nals assala ia s
i
els pa i s polí ics han deixa d'es a in e essa s en la
pa icipació ac i a dels collegis en la ida ciu adana. Els assala ia s con-
side en que els collegis no els de ensen e ica~men (cons i ució de di e ses
unions de pe iodis es, de l'associació lliu e de me ges, sindicació de p o es-
sionals a les cen als de classe, e c.),
i
els pa i s polí ics en enen que el
e eny de la llui a polí ica és essencialmen les eleccions, el pa lamen ,
els municipis, e c. Hi ha un abandonamen dels collegis, una descele ació
de les se es ac i i a s,
i
ambé, ui de la polí ica pac is a dels pa i s
polí ics espanyols, una pk dua de dinimica c í ica i con lic i a en la so-
cie a ca alana i espanyola dels úl ims anys.
Si olem en end e pe qui: els collegis e en, amb
el
anquisme, un
elemen ac iu i un elemen de can i (en el sen i de o ~a el pas d'una si-
uació a una al a de di e en ) din e de la socie a ca alana, i pe qui: a a
no ho són, hem de conside a pe an aques es a iables ja esmen ades. És
a di , ca ic e monopolís ic de les p o essions, di isió p o essional, pe dua
d'in e s pe pa dels pa i s polí ics, descele ació de la ida social ca alana
aPape s>>: Re is a
de
Sociologia
i
espanyola, i en úl im e me,
i
ins a a no esmen a , la endkncia a la
mo-
nopoli zació )de la c í ica pe pa dels pa i s
i
no pe pa de o a la so-
cie a .
Aques a dinimica c í ica
i
pa icipa i a pe pa dels collegis p o es-
sionals em a po a a pa la a uns anys (Za agoza 1976) &un nou ipus
de p o essionalisme. Dis ingia alesho es en e un model p o essional
s ic u
sensu
i un model
polí ica-p o essional.
A ui, de con inua amb aques a
dis inció, aques úl im model l'anomena ia democ h ic. El model p o es-
sional es ca ac e i za a pel e d'ésse au mien a , cen a sob e o en el
p es igi, el pode o els ing essos de la p o essió. El segon model, el ca ac-
e i za a no solamen pel e de p end e en conside ació els p oblemes
in e ns (pa icula s) de la p o essió, sinó ambé pels seus comp omisos
collec ius. Vull sub a lla , a mane a &au oc í ica sociolbgica, la mena de
maniqueisme uncionalis a que aques a dis inció compo a a. D'una banda,
hi ha ia els bons, els p o essionals comp omesos amb la socie a (aquells
que demana en les llibe a s, l'abolició de la pena de mo , un can i de
locali zació indus ial, o la millo a de la sani a ). D'una al a banda,
hi
ha ia els dolen s. És a di , aquells només p eocupa s pel p es igi, els in-
g essos o el pode p o essional.
O
ambé, di en e minologia unciona-
lis a, els pa icula is es (el model p o essional)
i
els uni e salis es (el mo-
del
polí ica-p o essional).
De e , i po se sense sabe -ho, es a a ep oduin
la dis inció pa soniana en e home de negocis
i
p o essional. El p ime ,
egois a, di igi a la p oducció de bene icis econbmics, men e que el se-
gon,
el
p o essional, es consag a, semp e seguin Pa sons, a se i els al es
(el sace do , el me ge, l'ad oca , l'a qui ec e, e c2 e a). Aques a dis inció
no conside a a que el se ei als al es és l'excusa que jus i ica
i
legi ima
I'assolimen de bene icis econbmics
al
p o essional. Hi eia lla o s una
in encionali a al uis a que no eig pas a a.
En es abli aquella dis inció oblida a dues coses essencials. P ime a,
que el enomen e a ecen
i
pa icula de la socie a espanyola
i
ca alana.
Segona, que malg a aques comp omís couec iu els p o essionals no enun-
cia en a la se a p o essionali a . Gs a di , que man enien de comú amb
els al es el monopoli, el p es igi, el ni ell cul u al, el pode , e c e a.
No hi ha ia, doncs, un nou p o essionalisme, sinó una a ian del de
semp e. Enca a que, com desp és hem is , aques es igués en aigües en
el momen en que sembla a més po en . El can i de con ex polí ic, la
con ínua sala i zació dels p o essionals, la ine ici ncia dels collegis en on
i
de ca a a de ensa els p o essionals assala ia s, han de e mina la p dua
pe pa &aques s de la inicia i a de que gaudien an e io men .
El concep e es ingi de p o essió que jo u ili zo ens se eix ona-
men almen pe dehi l'h ea ocupacional a es udia . La di e si a p o es-

P oblemA ica p o essional ac ual
a.
Ca alunya
sional ac ualmen exis en demana pe
al
seu es udi la u ili z,ació d'un
doble model eb ic de e e encia. Duna banda,
i
pe a l'andisi dels p o-
essionals
i
p o essions di es lliu es, el model co po a iu. D'una al a ban-
da, i pe a l'es udi dels p o essionals assala ia s, el model classJs a. Cal,
com a conseqü~ncia d'aixb, es udia la elació exis en en e, pe una pa ,
p o essionals lliu es
i
bu gesia
i,
pe I'al a pa , p o essionals cissala ia s
i classe ob e a. Gs a di , hem d'in es iga ins a quin pun una condició
objec i a a í a la de la classe ob e a
(el
e de la sala i zació) es ans o ma
en una consc3ncia
i
una p axis coinciden
i
simila a la del p ole a ia .
P axis que hau ia de passa pe una sindicació, uns objec ius
i
uns ins u-
men s iguals als dels eballado s manuals i in ellec uals, si és que de
e
ambdues si uacions són e i ablemen
i
no només eb icamen iden iques.
Una de les p o essions on és més hcil cons a a aques a mul iplici a
p o essional és en la p o essió medica. Els me ges, almenys pel que oca
a Espanya i a Ca alunya, adicionalmen exe cien la se a p o essió ailla-
damen , al ma ge dels hospi als,
i
amb una clien ela p bpia. Només amb
el c eixemen de la Segu e a Social hem a iba a eni l'any 1976 un
82
pe cen dels me ges espanyols eballan pe a 1'Ins i u Nacional de
P e isió. A a bé, cal a egi que aques a sala i zació dels me ges no
ha:
acaba ni de bon os amb l'exe cici p i a de la medicina,
ni
amb els col-
legis de me ges,
ni
amb la men ali a co po a i a. El naixemen i expansi6
del Sindica Lliu e de Me ges p o a que da an de la eali a assala iada
els me ges no esponen semp e mecinicamen associan -se i liigan -se al
p ole a ia . En la mesu a que els collegis no els de ensen su icien men ,
un sec o de la classe medica eacciona co po a i amen ebu jan I'a ilia-
ció a les cen als sindicals de classe
i
cons i uin -se g up de de ensa del
monopoli medic sob e la salu i sob e els al es eballado s de 121 sani a .
Els con lic es esde ingu s úl imamen a la sani a ca alana
i
espanyola
(i
men e no
hi
hagi au onomia eal no
hi
ha més emei que lliga ín ima-
men l'una amb l'al a) palesen aques a di e si a i aques a 1abo1:ali zació
de la classe mddica. La eacció dels
MIR
con a la educció del nomb e de
places de me ges in e ns con ocades pe la Segu e a Social (desemb e 1978/
gene 1979), o
el
con lic e en o n a les mesu es p eses pe la Segu e a
Social pe al de edui les despeses sani i ies ela i es a gui diles medi-
ques i a alimen ació dels hospi ali za s, són exemples indica ius cl'aques a
con e gencia en e me ges
i
eballado s manuals
i
in ellec uals. L'ús de
mesu es ípicamen ca ac e ís iques de la classe ob e a - agues, decla-
acions de con lic e collec iu, ei indicacions econbmiques (augmen de
sous, pagamen de guh dies, e c.), es abili a labo al, in e enció
de
la po-
licia, e c.- indica, enca a que d'una mane a con adic b ia (exis &ncia del'
Sindica Lliu e de Me ges), que s'es ; p oduin &alguna mane a aques a
<Pape s)>: Re is a
de
Sociologia
con e gsncia. Con e ghcia que cons i ueix un dels emes penden s més
impo an s de la sociologia ac ual de les p o essions.
Un al e, i úl im ema penden , és el ela iu a l'a u p o essional.
Des de 1973, i segons l'anua i es adís ic &Espanya 1978 (edició manual),
la població ac i a oman p hc icamen
al
ma eix ni ell, és a di , en o n
de 13.300.000 pe sones empleades. L'únic que ha can ia és la dis ibució
segons els sec o s. L'ag icul u a passa de ep esen a el 24 pe cen de la
població ac i a l'any 1973 a suposa
el
20 pe cen l'any 1977. Du an
aques pe íode c eixen sob e o els sec o s se eis i cons ucció i es man é
al
ma eix ni ell l'indus ial. Pel que oca a l'acabamen d'es udis uni e -
si a is, cons a em com augmen a el nomb e de llicencia s de la o ali a
de les acul a s uni e si l ies es a als (pe exemple, Medicina passa de
2.665 llicencia s l'any 1973 a 5.172 Yany 1976; D e , de 1.432 I'any 1973
a
2.458 l'any 1976, e cs e a). Hi ha hagu , doncs, un es ancamen de la
població ac i a
i
un c eixemen impo an del nomb e de llicencia s uni-
e si a is en busca de eina.
Si bé el p oblema és di ícil de quan i ica enin en comp e la in o -
mació es adís ica disponible, la se a solució demana com a mínim in en-
a -ho. En uns ecen s es udis eali za s pel Collegi &Enginye s Indus ials
de Ca alunya (1978), i pel Collegi &Apa ellado s de Ba celona, s'indica a
com l'a u p o essional a ec a a espec i amen el
5
pe cen dels engi-
nye s indus ials i e1
7
pe cen dels apa ellado s. Nogensmenys, el p o-
blema s'ag euja a conside ablemen pe al cas dels nous llicencia s.
El
44
pe cen dels enginye s indus ials a u a s e en p o essionals sense eina
des que acaba en la uni e si a . En aques ma eix sen i ambé es mani-
es en els biblegs
i
els psicblegs. Els biblegs, amb mo iu del seu p ime
simposi es a al (desemb e 1978), econeixien que
el
63 pe cen dels bib-
legs ocupa s eballen a l'ensenyamen , el 31 pe cen an in es igació i
el
6 pe cen es an es h ocupa a la indús ia. En elació amb la axa
d'ocupació de les úl imes p omocions, a i ma en que el 47 pe cen dels
llicencia s en els do; úl ims cu sos academics (1976/1977 i 1977/1978)
no enien eina. Pel que a als psicblegs (amb uns p oblemes de compe-
sncia p o essional amb els psiquia es
i
me ges bas an g eus), llegíem a
poc (gene 1979) que només un 12 pe cen eali zen asques psico e a-
ph iques, i que la immensa majo ia es dediquen a l'educació.
Hi ha una ce a coincidencia en e els especialis es en el e que
l'a u és un dels p oblemes més g eus que enen en l'ac uali a plan eja s
els p o essionals. Així, pe exemple, ho mani es a José Félix Tezanos en
el seu ecen llib e sob e l'es uc u a de classes a l'Espanya pos anquis a
(Edicusa, Mad id, 1978).
I
així
ho palesen ambé Pe e Alsina, Xa ie
C espan, Joan Gay, Jesús Ma cos i Tomh Mol ó al núme o de ma c de
P oblemi ica p o essional ac ual a Ca alunya
1979 de la e is a eb ica del PSUC
Noas Ho i zons.
Tezanos
ambé
esmen a com a emes impo an s la elació dels p o essionals amb, la classe
ob e a, el pape dels p o essionals so a el anquisme i el u u dels col-
legis p o essionals. Disso adamen , no a un es udi ni una dissecció mo-
nog &cs de cap d'ells.
L'a icle de Pe e Alsina i d'al es és o ga in e essan pe qui: plan eja
quines mesu es cal p end e, segons ells, pe esold e el p oblema. Fona-
men almen , assenyalen la acionali zació
de
?es uc u a emp esa ial, la
c eació de se eis comuns a les pe i es i mi janes emp eses, la de inició
d'una no a polí ica econbmica global, l'inc emen de les ac i i a s d'in es-
igació
i
desen olupamen , I'o ien ació de l'emp esa pública en aques a
di ecció, la eo ien ació de les p io i a s en el desen o llamen de la de-
manda,
i
la eo gani zació global del sis ema educa iu. La e i a és que
si la solució del p oblema de í'a u p o essional depen de l'aplicació d'a-
ques es mesu es o ali zan s, omnicomp ensi es, em emo que ind em a u
p o essional pe mol s anys.
El
que ells aquí plan egen és un p og ama de
e o ma econbmica, poli ica, educa i a, sani h ia, ins i ucional de
al
ola-
da que, donada la co elació de o ces ac ual, la posada en p ac ica d'a-
ques es mesu es em sembla no solamen imp obable sinó ambé ins i
o un xic u bpica. És un p og ama massa ambiciós, és un p og ama que
no é en comp e qui ha guanya les eleccions legisla i es de ma g de 1979,
és un p og ama massa socialis a, massa esque h pe al que
la.
socie a
ca alana ac ual po abso bi . Cal plan eja -se aques p oblema, pe b po se
cal e -ho des de pun s de pa ida més ealis es i més especí ics.
L'es udi de l'a u p o essional en e mes quan i a ius exigeix consi-
de a el ca hc e capi alis a de la nos a economia, la dependencia econb-
mica i ecnolbgica que pa eix, la c isi econbmica mundial, í'a u ob e en
gene al, i en pa icula el enomen a d'al es socie a s indus ials, bé de
1'Es o de l'Oes ; cal ambé conside a els cos os econbmics que implica,
les us acions a quk dóna lloc i la po enciali a con lic i a que amaga.
Demana ambé un es o c in es igado pe pa de mol s, es o g que una
egada més no sé si la socie a ca alana es h disposada a e .
No
pas pe
manca de pe sonal p epa a , sinó més a ia de mi jans econbn~ics a la
se a disposició.
Depa amen de Sociologia
Uni e si a de Ba celona (Ped albes)
Ba celona