Problemática professional actual a Catalunya

PROBLEMATICA PROFESSIONAL ACTUAL A CATALIJNYA Angel Za agoza (Uniue si a de Ba celona) L'au o de l'assaig ac a de de ini quins són alguns dels p oblemes que en l'ac uali a hau ia de plan eja -se una sociologia de les p o essions a Ca alunya. En p ime lloc, a e e i ncia al pape dinhmic i conilic iu dels p o essionals so a el anquisme, i als can is esde ingu s en aques pape des de la ins au ació de la democ hcia a Espanya. En segon lla:, plan eja el concep e de p o essió, en especial e e i ncia a la doble si uació lliu e i assala iada que ca ac e i za els p o essionals. En e ce lloc, susci a la e- lació exis en en e, d'una banda, bu gesia i p o essionals lliu es i, d'al a banda, classe ob e a i p o essionals assala aia s. En qua i úl im lloc, p o- posa com a ema impo an penden d'es udi i quan i icació d ela iu a l'a u p o essional. Pape s: Re is a de Sociologia 12 (1979) Po se una de les mil mane es de comenca un a icle és explica al lec o de quina mane a i pe qui: ha a iba I'assagis a a esc ime sob e el ema. Una de les coses que més em a in e essa del &al del anquisme (a pa del suspm e en o n a la mo del dic ado ) a se el pape limi a que algunes p o essions an eni en o allb. Jo, com mol s, enia una ima ge conse ado a dels p o essionals. Els eia com uns senyo s o almen iden i ica s amb el sgim, amb un s a us mol ele a i gaudin d'una se- gu e a i d'uns ing essos a p o a de o a aleg ia ei indica i a. Ve aquí que els p o essionals a poc a poc em enquen aques a ima ge. ,Al p incipi uns pocs ad oca s (el consell de gue a de Bu gos con a els, ac i is es bascos, 1970), desp és alguns me ges (els anomena s MIR), més enda an alguns a qui ec es (la po1i:mica a Ba celona sob e compa ibili a o incom- pa ibili a dels a qui ec es municipals pe a l'exe cici lliu e de la p o essió a la se a h ea de compe i:ncia), i al inal o s (p ojec e de llei de collegis p o essionals, 197311974). A mi, alesho es i a a, m'in e essa a en end e i explica pe qui: es p odu'ia o a aquella con iic i i a . Al meu pa e hi ha ia dues aons onamen als. D'una banda, la p og essi a sala i zació de mol s i ula s uni e si a is, acompanyada pe I'habi ual ine icii:n :ia de l'ad- minis ació pública (el cas dels me ges a la sani a pública, pe exemple). D'una al a banda, l'exis kncia del anquisme i dels seus lími s a les lli- be a s &exp essió, mani es ació, eunió, associació, e c. La p oblemh ica labo al i la polí ica se supe posa en, i els collegis p o essionals e en una de les poques escle xes que el i:gim deixa a al joc 'democ h ic. Com que no hi ha ia pa i s polí ics legals, els collegis en bona mesu a enca ila en i subs i u'ien aques s. Els collegis es p onuncia en sob e mol es coses (uni ica- ció de les ju isdiccions, abolició de la pena de mo , demolició de inques, u bani zació d'illes, ans asamen de ius, o gani zació sani l ia, e c.), que casualmen algunes han es a ecollides pe la Cons i ució aonh quica espanyola de 1978. Nogensmenys, o aixb s'ha acaba . A ui (p ima e a de 1979) aques ac i isme p o essional cons i ueix d nos e passa sociolhgic, sob e o al ni ell ins i ucional. El que a uns anys ( ins a 1975) e a no ícia habi ual dels pe ibdics, s'ha ans o ma <Pape s,: Re is a de Sociologia en excepció. La ida collegial con inua, pe b ja no é aquella dimensió pública que enia abans. Els collegis ja no o gani zen (o, si ho an, gai ebé no ho e lec eix la p emsa) cicles de con e encies, semina is, assemblees ex ao dinii ies, ac es conjun s, e c. Inicia i es com el Cong és de Cul u a Ca alana se ien impensables en l'ac uali a . La c í ica u banís ica, la legal, la sani ii ia, I'ecolbgica, l'econbmica, ja no pe oca de e als collegis. To es aques es ii ees co esponen a les elles ins i ucions de la no a eali a democ ii ica, és a di , als pa i s polí ics, a les cen als sindicals i a les pa onals, al go e n i als municipis. Els collegis con inuen la se a ida o ghnica ( eno ació de ch ecs, jun es o dini ies, edició de e is es, co- b amen de quo es, e c.), pe b disso adamen no pa icipen gai e ac i a- men en la ida social. De e , els p oblemes, les de iciencies i con adiccions de la socie a ca alana i espanyola con inuen essen els ma eixos que abans. Hem gua- nya pel que a a llibe a de p emsa (no pel que oca a con ol de la ele isió i la idio), pel que a a llibe a d'associació polí ica o sindical, o ambé en el ela iu a llibe a d'exp essió. A a bé, es em al ma eix ni ell que abans en elació amb la quali a de l'ensenyamen , la sani a , els anspo s i les comunicacions, u banisme, e icikncia i anspa kncia de 1'Adminis ació Pública, medi ambien , ene gia, e c. Cal p egun a -se, doncs, el pe que d'aques abs encionisme ins i ucional, abs encionisme que pe al a banda és consis en amb el que an els p o essionals d'a eu del món. Quan jo pa lo de p o essionals i de p o essions ho aig en un sen i més es ingi que el que li donen al e me Lacalle o Ma a all. Pe a mi p o essionals són o s aquells i ula s uni e si a is a ni ell mi jh o supa io que s'a iculen o poden a icula -se a a és d'un collegi p o essional i que han assoli un monopoli ocupacional sob e una h ea especí ica. Gs a di , els me ges, en la mesu a que són llicencia s uni e si a is, enen un collegi p o essional i són els únics que poden legí imamen cu a o ce i- ica la salu . Els ad oca s, en an que llicencia s en d e o gani za s com a collegi p o essional, són i ula s del p i ilegi de la de ensa de e ce s da an de l'Ad ninis aci6 de la Jus ícia. Els apa ellado s, els e e ina is, els bp ics, els enginye s, els a qui ec es, e c. No ho són els ensenyan s en gene al, els deco ado s, els pilo s, els u bolis es, els delinean s, els a is es, e c. Aques s no enen ni monopoli ni enen pe quk necessh ia- men passa pe la Uni e si a . És, doncs, aques un concep e més es- ingi que el de ecnic emp a pe Lacalle ((Lacalle 1976) o que el de p o- essió usa pe Ma a all (Ma a all 1970). A mi, que cons i, m'in e essen ambé els al es o icis; a a bé, em cenyeixo de momen només als que jo anomeno p o essionals. P oblema ica p o essional ac ual a Ca alunya El concep e de p o essió que jo u ili zo no exclou de cap mane a la sala i zació, ni la massi icació, ni la p ole a i zació, ni la sub ~upació o I'a u . Al con a i, són eali a s que es donen i que ens emem que es dona an mol s més anys. Els collegis p o essionals són els 6 gans collec ius que els p o essionals a iculen his b icamen pe a la de ensa c-o po a i a del p i ilegi. L'o ici, la p o essi6 és semp e an e io al collegi. El collegi neix quan un g up de p ac ican s de la medicina, del d e , de l'adminis- aci6 de inques, de les assegu ances o de la deco ació s'ho p oposa. A a bé, a més a més del collegi sindical (en el cas dels úl ims ci a s) cal l's a us, la o mació uni e si i ia. I, com ben bé sabem, aques s úl ims no els enen. Aques a na u a monopolís ica de les p o essions pod ia ésse un dels ac o s que ens ajudés a en end e pe qui: els p o essionals no an a a an de so oll com abans. En el ons, en una socie a de: classes i desigual, el p i ilegi p o essional es ans o ma en egalia, en di e enciació posi i a, en el e de eni més que els al es (cul u a, ing essos, pode , p es igi, opo uni a s, e ce e a). Els p o essionals, almenys els que con o- len els collegis, ja deuen d'es a p obablemen p ou sa is e s. Cal di , insis- i , que )hi ha p o essionals assala ia s, p o essionals a u a s, que el món dels collegis no és un món homogeni sinó he e ogeni. Els colleg' a s es an di idi s. Hi h je a quies econbmiques en e ells (no solamen en e els assala ia s i els lliu es exe cen s, sinó ambé en e els úl ims), in e essos di e en s (segons l'especiali a de cadascú), compe i:ncia p o essional (psi- quia es e sus psicblegs), e ck e a. Aques a di e si icació, en la mesu a que dóna lloc a in e essos di e en s, explica en pa pe qui: en ha e es a subs i u'i el con ex anquis a pe un de democ h ic els p o essio- nals assala ia s i els pa i s polí ics han deixa d'es a in e essa s en la pa icipació ac i a dels collegis en la ida ciu adana. Els assala ia s con- side en que els collegis no els de ensen e ica~men (cons i ució de di e ses unions de pe iodis es, de l'associació lliu e de me ges, sindicació de p o es- sionals a les cen als de classe, e c.), i els pa i s polí ics en enen que el e eny de la llui a polí ica és essencialmen les eleccions, el pa lamen , els municipis, e c. Hi ha un abandonamen dels collegis, una descele ació de les se es ac i i a s, i ambé, ui de la polí ica pac is a dels pa i s polí ics espanyols, una pk dua de dinimica c í ica i con lic i a en la so- cie a ca alana i espanyola dels úl ims anys. Si olem en end e pe qui: els collegis e en, amb el anquisme, un elemen ac iu i un elemen de can i (en el sen i de o ~a el pas d'una si- uació a una al a de di e en ) din e de la socie a ca alana, i pe qui: a a no ho són, hem de conside a pe an aques es a iables ja esmen ades. És a di , ca ic e monopolís ic de les p o essions, di isió p o essional, pe dua d'in e s pe pa dels pa i s polí ics, descele ació de la ida social ca alana aPape s>>: Re is a de Sociologia i espanyola, i en úl im e me, i ins a a no esmen a , la endkncia a la mo- nopoli zació )de la c í ica pe pa dels pa i s i no pe pa de o a la so- cie a . Aques a dinimica c í ica i pa icipa i a pe pa dels collegis p o es- sionals em a po a a pa la a uns anys (Za agoza 1976) &un nou ipus de p o essionalisme. Dis ingia alesho es en e un model p o essional s ic u sensu i un model polí ica-p o essional. A ui, de con inua amb aques a dis inció, aques úl im model l'anomena ia democ h ic. El model p o es- sional es ca ac e i za a pel e d'ésse au mien a , cen a sob e o en el p es igi, el pode o els ing essos de la p o essió. El segon model, el ca ac- e i za a no solamen pel e de p end e en conside ació els p oblemes in e ns (pa icula s) de la p o essió, sinó ambé pels seus comp omisos collec ius. Vull sub a lla , a mane a &au oc í ica sociolbgica, la mena de maniqueisme uncionalis a que aques a dis inció compo a a. D'una banda, hi ha ia els bons, els p o essionals comp omesos amb la socie a (aquells que demana en les llibe a s, l'abolició de la pena de mo , un can i de locali zació indus ial, o la millo a de la sani a ). D'una al a banda, hi ha ia els dolen s. És a di , aquells només p eocupa s pel p es igi, els in- g essos o el pode p o essional. O ambé, di en e minologia unciona- lis a, els pa icula is es (el model p o essional) i els uni e salis es (el mo- del polí ica-p o essional). De e , i po se sense sabe -ho, es a a ep oduin la dis inció pa soniana en e home de negocis i p o essional. El p ime , egois a, di igi a la p oducció de bene icis econbmics, men e que el se- gon, el p o essional, es consag a, semp e seguin Pa sons, a se i els al es (el sace do , el me ge, l'ad oca , l'a qui ec e, e c2 e a). Aques a dis inció no conside a a que el se ei als al es és l'excusa que jus i ica i legi ima I'assolimen de bene icis econbmics al p o essional. Hi eia lla o s una in encionali a al uis a que no eig pas a a. En es abli aquella dis inció oblida a dues coses essencials. P ime a, que el enomen e a ecen i pa icula de la socie a espanyola i ca alana. Segona, que malg a aques comp omís couec iu els p o essionals no enun- cia en a la se a p o essionali a . Gs a di , que man enien de comú amb els al es el monopoli, el p es igi, el ni ell cul u al, el pode , e c e a. No hi ha ia, doncs, un nou p o essionalisme, sinó una a ian del de semp e. Enca a que, com desp és hem is , aques es igués en aigües en el momen en que sembla a més po en . El can i de con ex polí ic, la con ínua sala i zació dels p o essionals, la ine ici ncia dels collegis en on i de ca a a de ensa els p o essionals assala ia s, han de e mina la p dua pe pa &aques s de la inicia i a de que gaudien an e io men . El concep e es ingi de p o essió que jo u ili zo ens se eix ona- men almen pe dehi l'h ea ocupacional a es udia . La di e si a p o es- P oblemA ica p o essional ac ual a. Ca alunya sional ac ualmen exis en demana pe al seu es udi la u ili z,ació d'un doble model eb ic de e e encia. Duna banda, i pe a l'andisi dels p o- essionals i p o essions di es lliu es, el model co po a iu. D'una al a ban- da, i pe a l'es udi dels p o essionals assala ia s, el model classJs a. Cal, com a conseqü~ncia d'aixb, es udia la elació exis en en e, pe una pa , p o essionals lliu es i bu gesia i, pe I'al a pa , p o essionals cissala ia s i classe ob e a. Gs a di , hem d'in es iga ins a quin pun una condició objec i a a í a la de la classe ob e a (el e de la sala i zació) es ans o ma en una consc3ncia i una p axis coinciden i simila a la del p ole a ia . P axis que hau ia de passa pe una sindicació, uns objec ius i uns ins u- men s iguals als dels eballado s manuals i in ellec uals, si és que de e ambdues si uacions són e i ablemen i no només eb icamen iden iques. Una de les p o essions on és més hcil cons a a aques a mul iplici a p o essional és en la p o essió medica. Els me ges, almenys pel que oca a Espanya i a Ca alunya, adicionalmen exe cien la se a p o essió ailla- damen , al ma ge dels hospi als, i amb una clien ela p bpia. Només amb el c eixemen de la Segu e a Social hem a iba a eni l'any 1976 un 82 pe cen dels me ges espanyols eballan pe a 1'Ins i u Nacional de P e isió. A a bé, cal a egi que aques a sala i zació dels me ges no ha: acaba ni de bon os amb l'exe cici p i a de la medicina, ni amb els col- legis de me ges, ni amb la men ali a co po a i a. El naixemen i expansi6 del Sindica Lliu e de Me ges p o a que da an de la eali a assala iada els me ges no esponen semp e mecinicamen associan -se i liigan -se al p ole a ia . En la mesu a que els collegis no els de ensen su icien men , un sec o de la classe medica eacciona co po a i amen ebu jan I'a ilia- ció a les cen als sindicals de classe i cons i uin -se g up de de ensa del monopoli medic sob e la salu i sob e els al es eballado s de 121 sani a . Els con lic es esde ingu s úl imamen a la sani a ca alana i espanyola (i men e no hi hagi au onomia eal no hi ha més emei que lliga ín ima- men l'una amb l'al a) palesen aques a di e si a i aques a 1abo1:ali zació de la classe mddica. La eacció dels MIR con a la educció del nomb e de places de me ges in e ns con ocades pe la Segu e a Social (desemb e 1978/ gene 1979), o el con lic e en o n a les mesu es p eses pe la Segu e a Social pe al de edui les despeses sani i ies ela i es a gui diles medi- ques i a alimen ació dels hospi ali za s, són exemples indica ius cl'aques a con e gencia en e me ges i eballado s manuals i in ellec uals. L'ús de mesu es ípicamen ca ac e ís iques de la classe ob e a - agues, decla- acions de con lic e collec iu, ei indicacions econbmiques (augmen de sous, pagamen de guh dies, e c.), es abili a labo al, in e enció de la po- licia, e c.- indica, enca a que d'una mane a con adic b ia (exis &ncia del' Sindica Lliu e de Me ges), que s'es ; p oduin &alguna mane a aques a <Pape s)>: Re is a de Sociologia con e gsncia. Con e ghcia que cons i ueix un dels emes penden s més impo an s de la sociologia ac ual de les p o essions. Un al e, i úl im ema penden , és el ela iu a l'a u p o essional. Des de 1973, i segons l'anua i es adís ic &Espanya 1978 (edició manual), la població ac i a oman p hc icamen al ma eix ni ell, és a di , en o n de 13.300.000 pe sones empleades. L'únic que ha can ia és la dis ibució segons els sec o s. L'ag icul u a passa de ep esen a el 24 pe cen de la població ac i a l'any 1973 a suposa el 20 pe cen l'any 1977. Du an aques pe íode c eixen sob e o els sec o s se eis i cons ucció i es man é al ma eix ni ell l'indus ial. Pel que oca a l'acabamen d'es udis uni e - si a is, cons a em com augmen a el nomb e de llicencia s de la o ali a de les acul a s uni e si l ies es a als (pe exemple, Medicina passa de 2.665 llicencia s l'any 1973 a 5.172 Yany 1976; D e , de 1.432 I'any 1973 a 2.458 l'any 1976, e cs e a). Hi ha hagu , doncs, un es ancamen de la població ac i a i un c eixemen impo an del nomb e de llicencia s uni- e si a is en busca de eina. Si bé el p oblema és di ícil de quan i ica enin en comp e la in o - mació es adís ica disponible, la se a solució demana com a mínim in en- a -ho. En uns ecen s es udis eali za s pel Collegi &Enginye s Indus ials de Ca alunya (1978), i pel Collegi &Apa ellado s de Ba celona, s'indica a com l'a u p o essional a ec a a espec i amen el 5 pe cen dels engi- nye s indus ials i e1 7 pe cen dels apa ellado s. Nogensmenys, el p o- blema s'ag euja a conside ablemen pe al cas dels nous llicencia s. El 44 pe cen dels enginye s indus ials a u a s e en p o essionals sense eina des que acaba en la uni e si a . En aques ma eix sen i ambé es mani- es en els biblegs i els psicblegs. Els biblegs, amb mo iu del seu p ime simposi es a al (desemb e 1978), econeixien que el 63 pe cen dels bib- legs ocupa s eballen a l'ensenyamen , el 31 pe cen an in es igació i el 6 pe cen es an es h ocupa a la indús ia. En elació amb la axa d'ocupació de les úl imes p omocions, a i ma en que el 47 pe cen dels llicencia s en els do; úl ims cu sos academics (1976/1977 i 1977/1978) no enien eina. Pel que a als psicblegs (amb uns p oblemes de compe- sncia p o essional amb els psiquia es i me ges bas an g eus), llegíem a poc (gene 1979) que només un 12 pe cen eali zen asques psico e a- ph iques, i que la immensa majo ia es dediquen a l'educació. Hi ha una ce a coincidencia en e els especialis es en el e que l'a u és un dels p oblemes més g eus que enen en l'ac uali a plan eja s els p o essionals. Així, pe exemple, ho mani es a José Félix Tezanos en el seu ecen llib e sob e l'es uc u a de classes a l'Espanya pos anquis a (Edicusa, Mad id, 1978). I així ho palesen ambé Pe e Alsina, Xa ie C espan, Joan Gay, Jesús Ma cos i Tomh Mol ó al núme o de ma c de P oblemi ica p o essional ac ual a Ca alunya 1979 de la e is a eb ica del PSUC Noas Ho i zons. Tezanos ambé esmen a com a emes impo an s la elació dels p o essionals amb, la classe ob e a, el pape dels p o essionals so a el anquisme i el u u dels col- legis p o essionals. Disso adamen , no a un es udi ni una dissecció mo- nog &cs de cap d'ells. L'a icle de Pe e Alsina i d'al es és o ga in e essan pe qui: plan eja quines mesu es cal p end e, segons ells, pe esold e el p oblema. Fona- men almen , assenyalen la acionali zació de ?es uc u a emp esa ial, la c eació de se eis comuns a les pe i es i mi janes emp eses, la de inició d'una no a polí ica econbmica global, l'inc emen de les ac i i a s d'in es- igació i desen olupamen , I'o ien ació de l'emp esa pública en aques a di ecció, la eo ien ació de les p io i a s en el desen o llamen de la de- manda, i la eo gani zació global del sis ema educa iu. La e i a és que si la solució del p oblema de í'a u p o essional depen de l'aplicació d'a- ques es mesu es o ali zan s, omnicomp ensi es, em emo que ind em a u p o essional pe mol s anys. El que ells aquí plan egen és un p og ama de e o ma econbmica, poli ica, educa i a, sani h ia, ins i ucional de al ola- da que, donada la co elació de o ces ac ual, la posada en p ac ica d'a- ques es mesu es em sembla no solamen imp obable sinó ambé ins i o un xic u bpica. És un p og ama massa ambiciós, és un p og ama que no é en comp e qui ha guanya les eleccions legisla i es de ma g de 1979, és un p og ama massa socialis a, massa esque h pe al que la. socie a ca alana ac ual po abso bi . Cal plan eja -se aques p oblema, pe b po se cal e -ho des de pun s de pa ida més ealis es i més especí ics. L'es udi de l'a u p o essional en e mes quan i a ius exigeix consi- de a el ca hc e capi alis a de la nos a economia, la dependencia econb- mica i ecnolbgica que pa eix, la c isi econbmica mundial, í'a u ob e en gene al, i en pa icula el enomen a d'al es socie a s indus ials, bé de 1'Es o de l'Oes ; cal ambé conside a els cos os econbmics que implica, les us acions a quk dóna lloc i la po enciali a con lic i a que amaga. Demana ambé un es o c in es igado pe pa de mol s, es o g que una egada més no sé si la socie a ca alana es h disposada a e . No pas pe manca de pe sonal p epa a , sinó més a ia de mi jans econbn~ics a la se a disposició. Depa amen de Sociologia Uni e si a de Ba celona (Ped albes) Ba celona