APROXIMACIO A L'ESTUDI
DE
LES CLASSES
SOCIALS A CATALUNYA
*
Ca lo a Sol6
(Uni e si a de Ba celona)
La manca d'un cos de coneixemen s i d'anhlisi global i en p o undi a
sob e I'es uc u a social ca alana a que o a ap oximació al ema de les
classes socials a Ca alunya sigui a en u ada i, a més a més, o qosamen limi-
ada. Ací, ac a em de p esen a en una p ime a pa
i
en e mes mol ge-
ne als, les ans o macions més accen uades en el desen olupamen del capi-
alisme a Ca alunya en els úl ims decennis, ans o macions que hl lueisen
de o ma de e minan en la composició pe classes socials de la socie a ca a-
lana en I'ac udi a . En una segona pa , s'in en a de conc e a les nos es
ap eciacions eb iques mi jan~an dades es adís iques sob e poblaci i ac i a
i
ca ego ies sbcio-econbmiques, com a indicado s més ap oxima s, a a pe
a a, a l'es udi empí ic de l'es uc u a social de Ca alunya. La sín esi d'amb
dues isions no és enca a escomesa en la b eu ap oximació al p oblema de
les classes socials que ací es p esen a.
*
Aques esc i ou p esen a com a ponsnci~
al
Cong és de Cul u a Ca alana,
Bmbi d'Es uc u a Social, el 16-21 de maig de 1977. No s'hi ha pogu a egi
un
adden-
dum
de les dades més signi ica i es ac uali zades pel Pad ó de 1975, ja que el ol.
3
de
la p o íncia de Ba celona, o i que p esumiblemen ou edi a i'any 1977, no ha es a
enca a dis ibui (ab il 1979).
27
Pape s: Re is a de
Sociologia
12
(1979)
Al
segle XIX, l'es uc u a de classes de la socie a ca alana, socie a
ja indus iali zada, es compon, a g ans e s, d'una bu gesia i dus ial
dedicada de o ma p io i i ia
al
am x il i de les indús ies ans o ma-
do es. En aques a poca, la bu gesia ca alana man é un ce g au d'au ono-
mia inance a i es di e encia quan al come l i me ca s, espec e als e a-
inen s i bu gesos, de la es a de I'Es a espanyol; d'al a banda, en aques
pe íode, el p ole a ia p o é quasi o almen dels PaYsos Ca alans, p inci-
palmen del camp ca alh i de la menes alia u bana. La pe i a bu gesia é
o ca pes econbmic
i
social dins del en all de classes socials de la socie a
indus ial ca alana del segle
XIX
i
del comencamen del
xx.
Aques en all de classes es ans o ma conside ablemen
al
Lla g de
les úl imes d cades, especialmen pel que a al pe íode que come lca amb
l'alcamen de F anco con a el gim cons i ucional de la
I1
República.
Com a conseqü ncia de les aliances econbmiques i polí iques que imposa el
desen olupamen del capi alisme en el ma c de 1'Es a espanyol anquis a,
la bu gesia ca alana indus ial s'homogenel za amb la bu gesia inance a dels
cen es indus ials de la es a de 1'Es a en on de les classes eballado es
assala iades cada cop més nomb oses a ni ell ambé de o YEs a espanyol
i,
especialmen , a Ca alunya.
Els e s més sob eso in s en els da e s qua an a anys han es a ,
d'una banda, la c eixen codu ncia &in e essos inance s i come cials de
la bu gesia ca alana amb la es a del capi al espanyol, i la no a compo-
sició de la classe ob e a i in
i
ebdan a Ca alunya, com a esul a de la
immig ació al nos e país des de mol s ind e s de 1'Es a espanyol, :so mesa
a les ma eixes condicions de eball i explo ació a eu de d'Es a .
D'al a banda, la pe i a bu gesia au hc ona, impo an en els g ans
cen es u bans
i
especialmen a Ba celona dedicada
a
la p oducció' pe
al
me ca de consum, pe d pode econbmic i polí ic, desp és del pe íode d'au-
a quia dels anys 1940-1950, da an el g an capi al, que empeny cap a la
c isi les pe i es
i
mi janes emp eses. Res a, pe b, impo an quan a la pe -
sis encia del seu sis ema de alo s
i
la se a ca alani a , ui del seu a-
dicional a elamen en la cul u a popula ca alana.
uPape s,: Re i8s a de Sociologia
En el pe íode esmen a de polí ica au ii quica la bu gesia ca alana coin-
cidia, en p o d'un p o eccionisme econbmic que la bene icia a, amb l'in e ks
del egim anquis a a de u a o ena la ins allació &indús ies compe i-
do es o
bé
en el e o camen de les indús ies adicionalmen es able es
a Ca alunya, com a a la ex il. Així, doncs, o impedin el eno amen
ecnolbgic accele a i posan en ebancs a I'agili zació de la come ciali zació
dels p oduc es en sec o s als com el x il (llana i co ó)
i
el me all, es
p odueix en el pe íode
1940
ins a ap oximadamen el
1960,
la concen ació
monopolís ica de sec o s clau com les indús ies química, el c ica, side-
ú gica, pape , cimen ; pa allelamen al p océs de concen ació inance a
a a és de la concen aci6 monopolís ica de la Banca. En les dues d cades
pos e io s, la in e enció es a al en la ees mc u ació de sec o s abans
ela i amen abandona s (la indús ia ex il) i les accions conce ades, no
an més que agudi za les de iciencies en capi al públic, en in as uc u es
i se eis, habi a ge i educació, que enen conseqii ncies ne as es sob e
l'ac i i a p oduc i a de les emp eses i la classe ob e a. És en aques segon
pe íode que la pene ació de capi al es ange , p incipalmen dels pdsos del
Me ca Comú, s'imposa g adualmen als emp esa is ca alans.'
Malg a , pe b, el a d& supo al gim de F anco i els es o cos del
egim anquis a pe de u a la indus iali zació de Ca alunya (a pa de la
inhibició dels ma eixos emp esa is ca alans a ins alla indús ies compe i i-
es), ben a ia la bu gesia ca alana econeix l'es a anquis a com a únic
ma c d'ac uació que li ga an eix el p o eccionisme ex e io i la segu e a
in e io ;
li
assegu a les condicions d'explo ació sense en ebancs, pe b en
depend ncia del capi al es ange , i li impedeix l'acumulació de capi al
pe la eno ació ecndbgica de les indús ies ca alanes en o es les b anques
de la p oducció indus ial. P o egin -se en
el
ma c dels sec o s monopolis es
indus ials in e ingu s o amen pe I'Es a (a a és de I'INI, p incipal-
men ), de la g an banca
i
del capi al es ange , la bu gesia ca alana ha pe du
au onomia, an en l'o d e econbmic - inculada com es oba amb les
classes oligh quiques de la es a de 1'Es a espanyol- com en l'o d e sbcio-
cul u al, en el pape de copa icipa en la cohesió dels in e essos nacionals
ca alans. Exis eixen na u almen excepcions dins de la classe bu gesa ca a-
lana, sec o s de la qual se sen en since amen i ac i amen impelli s pe
d'al es in e essos polí ics que no són els adien s al conjun de la bu gesia
ca alana. Els lligams inance s amb Mad id condicionen, si més no des del
pun de is a econbmic, la ges ió d'aques sec o ela i amen poc nomb ós
de la bu gesia en el nos e país.
1.
Cla e a,
J.
i Mon se a ,
A.:
c Bu guesía
e
indus ia bajo
el
anquisme),,
Doblón
(julio de
1976).
Es udi
de
les classes socials
a
Ca aIunya
Ca ego ies sbcioeconbmiques a Ca alunya
i
Espanya
(Dis ibució en
%)
Ca ego ia sbcio-econbmica Ca alunya Espanya
Emp esa is ag a is amb assala ia s
.......
. .
....
. .
.
..
Emp esa is ag a is sense assala ia s i memb es de
coope a i es ag ícoles
.
.
..
. .
.
. . .
..
.
.
.
. . .
.
. .
. . .
.
. .
Di ec o s i ge en s d'explo acions ag h ies
i
pe -
sonal ag a i quali ica
. .
.
..
. .
.
.
. . .
.
.
.
. . ...
.
. . . .
. .
Res a de eballado s ag a is
.......
......
......
.....
Emp esa is no ag a is amb assala ia s
............
Emp esa is no ag a is sense assala ia s
i
eballa-
do s independen s
...............................
P o essions libe als
i
al es, amb assala ia s
o
sense
................................................
Di ec o s
i
ge en s d'emp eses
i
socie a s no
ag i ies
.
. .
.
. .
.
. .
.
.
. .
. .
.
.
.
.
.
. . . . .
.
.
.
.
. .
.
.
. .
.
.
.
.
.
.
.
.
. .
Al pe sonal adminis a iu, come cial i ccnic
d'emp eses
i
socie a s no ag i ies
.
. .
.
.
.
. .
.
. . .
Pe sonal adminis a iu in e medi, come cial
i
hc-
nic d'emp eses
i
socie a s no ag i ies
i
de
1'Adminis ació pública
...
.
.
.
. .
...
.
. . .
. . . ... .
.
.
.
.
Res a de pe sonal adminis a iu, come cial
i
hcnic
d'emp esa i socie a s, e c.
.
.
...
.....
.
......
..
..
Con ames es, capa assos i assimila s
..............
Ob e s quali ica s i especiali za s no ag a is
. . . .
.
.
Ob e s sense quali icació no ag a is
.
.
....
.
......
..
Caps de g up de se eis
i
es a de eballado s
de se eis
.........
....
..........
.
....
.
........
....
.
P o essionals de les o ces a mades
...............
Pe sones no classi icables, econbmicamen ac i es
Fon :
INE,
Censo de
la población
de
España,
1970
(Mad id,
1971).
<<Pape s>>: Re is a
de
Sociolo$a
Una al a ca ac e ís ica dels da e s qua an a anys ha es a l'accele a
p océs d'assala i zació de la població ac i a ca alana, que ha a ec a de
o ma ela i amen con unden els cnics i p o essionals, els quals, o i
que pel seu o igen de classe no es p ole a i zen, es euen so mesos a les
condicions de eball assala ia , a les incidencies del me ca de eball i
a
l'explo ació capi alis a, de o ma simila a la dels al es eballado s manuals.
En els úl ims qua an a anys, Ca alunya esde é una socie a al amen
indus iali zada, una socie a de cccoll blau)>; la població eballado a assa-
la iada de Ca alunya assoleix la p opo ció del 80,15
%,
segons dades
del 1970. Aques a p opo ció sob epassa no ablemen la mi jana &Espa-
nya (64,03
%),
i ep esen a el 20,75
%
del o al de població ac i a assa-
la iada de ?Es a espanyol, l'any 1970.' (Vegeu
Taula
1.)
Ag upades en g ans blocs, les ca ego ies sbcio-econbmiques pe Ca a-
lunya, Espanya i es a de l'Es a espanyol, ep esen en les següen s p o-
po cions
:
Ca ego ies sbcio-econbmiques en elació al o al d'assala ia s
Ca ego ies Res a de
sbcio-econbmiques Ca alunya Espanya I'Es a espanyol
Ob e s indus ials
.............
56,49 46,48 44,24
Ob e s del camp
.............
1,61 11,32 13,50
Emplea s, unciona is, eba-
.............
llado s se eis 28,27 27,OO 26,71
Ti cnics supe io s
...............
2,69 2,91 2,95
T cnics mi jans
................
10,18 10,62 10,72
Fon :
INE,
Censo
de
la poblacidn
de
España,
1970
(Mad id, 1971).
La p opo ció d'ob e s indus ials a Ca alunya en elació
al
o al de
població ac i a assala iada (56,49 %) és ambé mol supe io a la del
o al i es a de l'Es a espanyol, com indica la aula esmen ada més amun .
Condi man la nos a denominació de Ca alunya com a socie a indus iali -
zada, les p opo cions d'ob e s del camp són mol minses compa ades amb
les que obem pe a la es a de 1'Es a (1,61
%
i
13,50 %, espec i a-
2.
Vegeu
Shez,
A.:
d'ac i i a
econbmica
dels
ca alans*,
en
L'economia
de
Ca a-
lunya, a ui
(Ba celona: Banco
de
Bilbao,
1974).

Es udi
de les classes socials a Ca alunya
men ). ]Es xocan , anma eix, que el pe cen a ge &emplea s unciona is i
eballado s de se eis sigui simila al del conjun de l'Es a , o
i
que les
xi es no es oben desglossades pe cadascuna de les ca ego ies esmen a-
des, excep e pel que a als eballado s de se eis, els quals ep esen en
el 8,44
%,
el 10,75
%
i 1'11,27
%
sob e el o al d'assala ia s pe
a
Ca-
alunya, Espanya i es a de 1'Es a espanyol, espec i amen .
Es,
pe&,
ealmen colpido que la p opo ció de ecnics i p o essio-
nals de g au supe io
i
mi jh no sigui pas gai e di e en
de
la mi jana pe
a 1'Es a espanyol en el seu conjun . Aques e a palesa la pa adoxa del
dh ici de se eis que han de p opo ciona aques s eballado s en una so-
cie a an indus iali zada com Ca alunya, ul a la i acionali a que signi-
ica una p opo ció an pe i a de eenics (10,18
%)
--en elació
al
o al de
població assala iada de Ca alunya (80
%)-
pe al c eixemen quan i a iu
i
quali a iu de la p oducció i,
en
gene al, econbmic.
El pes especí ic de Ca alunya dins del conjun de 1'Es a espanyol pel
que a
a
la població ac i a i, en e la població ac i a, als assala ia s, 6s
mol impo an .
Població ac i a, 1970
% %
Ca ego ies To ai To al Ca dunya/ Ba celona/
sbcio-econbmiq ues Espanya Ca alunya Espanya Ca alunya
Emp esa is amb assa-
la ia s
...............
490.278 84.923 17,32 68,11
Emp esa is sense assa-
la ia s, p o essions
Bbe als, assimila s,
...................
e c 2.319.737 246.071 10,60 51,27
Fon :
INE,
Encues a
de
población
ac i a
(Mad id,
1970).
3
<<Pape s)):
Re is a
de
Sociologia
TAULA 4
Població assala iada, 1970
P opo ció P opo ció
Ca ego ies To al To al Ca alunya/ Ba celonal
sdcio-econbmiques Espanya Ca alunya Espanya Ca alunya
Tkcnics supe io s
......
253.361 42.968 16,95 82,56
Tkcnics de g au mi jl
.
925.229 162.391 17,55 80,92
Emplea s, unciona is
i
eballado s se eis
.
2.350.679 450.812 19,17 84,81
Ob e s indús ia quali-
ica s
..................
3.255.893 749.218 23,Ol 83,36
Ob e s indús ia
no
quali ica s
............
791.195 151.463 20,21 74,93
Ob e s del camp
......
986.008 25.775 26,14 25,38
Fon :
INE,
Censo de la poblacidn de España,
1970
(Mad id,
1971).
En gai ebé o es les ca ego ies sbcio-econbmiques esmen ades en les
Taclles
3
i
4,
Ca alunya ep esen a la cinquena pa de la població ac-
i a
i
de la població assala iada pel conjun de 1'Es a espanyol. Ba celona
ecull, anma eix, p opo cions mol al es de població ac i a i assala iada
de Ca alunya, en e iden la concen ació d'ac i i a econbmica al d-
an de la capi al ca alana.
L'augmen de la població assala iada a Ca alunya ha es a espec acula
en les úl imes dues dkcades, sob e o en compa ació amb Espanya i la
es a de I'Es a , al com ens indiquen els núms. índexs de la següen :
d
Es udi
de
les classes socials a Ca alunya
Relació assala ia s
-
no assala ia s (índexs)
-
Any Ca alunya Espanya Res a Es a espanyol
-
1950
1
O0 100 100
Fon :
INE,
Censo de la poblacidn de España, 1970
(Mad id,
1971).
i la compa ació en e assala ia s
en
elació
al
o al de la pob1ac:iÓ ac i a
pe Ca alunya, Bspanya i es a de l'Es a , en els da e s in anys:
TAULA
6
Relació assala ia s
-
població ac i a
(
%
)
PP
Any Ca alunya Espanya Res a Es a espanyol
7
Fon :
INE,
Censo de la poblacidn de España, 1970
(Mad id,
1W1).
És e iden que a Ca alunya
el
p océs d'assala i zació en els úl ims in
anys ha p es unes dimensions ben allunyades de la eali a del conjun i
la es a de 1'Es a espanyol. Men e que pe al conjun d'Espanya hi ha
una pe i a disminució d'assala ia s en elació als eballado s ac ius, del
1950
al
1970
Ca alunya eu augmen a en g ans p opo cions la se a població
assala iada.
c Pape s)>: Re is a de Sociologia
Aques e coincideix amb la g an duencia &immig an s p o inen s
d'al es e es espanyoles a pa i del
1950
i sob e o du an els anys
1960-
1970.
To
i
que es a di ícil de e mina es adís icamen les p opo cions de
població immig ada pe cadascuna de les ca ego ies sbcio-econbmiques que
hem ac a ací i, especialmen pel que a a la classe ob e a a Ca alunya,
és
e iden
el
pape impo an que ha ingu el enomen immig a o i en la
con igu ació de l'ac ual es uc u a de classes de Ca al~nya.~
Cal esmen a dos p oblemes c ucials pe a la cohesió de l'es uc u a
social de Ca alunya a ui, com a cloenda d'aques a modes a con ibució a
I'es udi de les classes socials a Ca alunya.
D'una banda, la p og essi a assala i zació dels kcnics
i
p o essionals
i
la pa adoxa del de ici dels seus se eis en l'economia i socie a ca alanes
han
condu'i un nomb e c eixen de hcnics i p o essionals a mo imen s de
ei indicació
i
de eacció con a es uc u es a caiques de p oducció, con a
la
lbgica de l'acumulació monopolis a i con a
el
cen alisme de l'es a an-
quis a. Aques e ha ep esen a una con ibució quan i a i amen i quali-
a i amen decisi a pe a la cons ucció d'una socie a
i
una cul u a genu'i-
namen c eado es
i
p og essi es a Ca alunya.
D'al a banda, la immig ació a Ca alunya, com a esul a de la ges ió
con inuada du an qua an a anys &un hgim polí ic cen alis a que no ha
e es pe pal lia els desequilib is egionals, posa de mani es el p oblema
de la in eg ació eal de la població immig ada a Ca alunya, que només es
esold l mi jan~an la ga an ia d'unes condicions de eball i de ida, &ha-
bi a ge
i
&educació, e c., pe a o s els eballado s de Ca alunya, base de
la eal in e pene ació de dues comuni a s en una única es uc u a social
i
en un model de socie a
i
cul u a, ui d'aques a in e pene ació i en i-
quida p ecisamen pe ella.
Depa amen de Sociologia
'Uni e si a de Ba celona (Ped albes)
Ba celona
3.
Vegeu: Es eban Piniila de las He as,
Immig acid
i
mobili a social a Ca alunya
(Ba celona: ICESB,
1973).
36