Aproximació a l'estudi de les classes socials a Catalunya

APROXIMACIO A L'ESTUDI DE LES CLASSES SOCIALS A CATALUNYA * Ca lo a Sol6 (Uni e si a de Ba celona) La manca d'un cos de coneixemen s i d'anhlisi global i en p o undi a sob e I'es uc u a social ca alana a que o a ap oximació al ema de les classes socials a Ca alunya sigui a en u ada i, a més a més, o qosamen limi- ada. Ací, ac a em de p esen a en una p ime a pa i en e mes mol ge- ne als, les ans o macions més accen uades en el desen olupamen del capi- alisme a Ca alunya en els úl ims decennis, ans o macions que hl lueisen de o ma de e minan en la composició pe classes socials de la socie a ca a- lana en I'ac udi a . En una segona pa , s'in en a de conc e a les nos es ap eciacions eb iques mi jan~an dades es adís iques sob e poblaci i ac i a i ca ego ies sbcio-econbmiques, com a indicado s més ap oxima s, a a pe a a, a l'es udi empí ic de l'es uc u a social de Ca alunya. La sín esi d'amb dues isions no és enca a escomesa en la b eu ap oximació al p oblema de les classes socials que ací es p esen a. * Aques esc i ou p esen a com a ponsnci~ al Cong és de Cul u a Ca alana, Bmbi d'Es uc u a Social, el 16-21 de maig de 1977. No s'hi ha pogu a egi un adden- dum de les dades més signi ica i es ac uali zades pel Pad ó de 1975, ja que el ol. 3 de la p o íncia de Ba celona, o i que p esumiblemen ou edi a i'any 1977, no ha es a enca a dis ibui (ab il 1979). 27 Pape s: Re is a de Sociologia 12 (1979) Al segle XIX, l'es uc u a de classes de la socie a ca alana, socie a ja indus iali zada, es compon, a g ans e s, d'una bu gesia i dus ial dedicada de o ma p io i i ia al am x il i de les indús ies ans o ma- do es. En aques a poca, la bu gesia ca alana man é un ce g au d'au ono- mia inance a i es di e encia quan al come l i me ca s, espec e als e a- inen s i bu gesos, de la es a de I'Es a espanyol; d'al a banda, en aques pe íode, el p ole a ia p o é quasi o almen dels PaYsos Ca alans, p inci- palmen del camp ca alh i de la menes alia u bana. La pe i a bu gesia é o ca pes econbmic i social dins del en all de classes socials de la socie a indus ial ca alana del segle XIX i del comencamen del xx. Aques en all de classes es ans o ma conside ablemen al Lla g de les úl imes d cades, especialmen pel que a al pe íode que come lca amb l'alcamen de F anco con a el gim cons i ucional de la I1 República. Com a conseqü ncia de les aliances econbmiques i polí iques que imposa el desen olupamen del capi alisme en el ma c de 1'Es a espanyol anquis a, la bu gesia ca alana indus ial s'homogenel za amb la bu gesia inance a dels cen es indus ials de la es a de 1'Es a en on de les classes eballado es assala iades cada cop més nomb oses a ni ell ambé de o YEs a espanyol i, especialmen , a Ca alunya. Els e s més sob eso in s en els da e s qua an a anys han es a , d'una banda, la c eixen codu ncia &in e essos inance s i come cials de la bu gesia ca alana amb la es a del capi al espanyol, i la no a compo- sició de la classe ob e a i in i ebdan a Ca alunya, com a esul a de la immig ació al nos e país des de mol s ind e s de 1'Es a espanyol, :so mesa a les ma eixes condicions de eball i explo ació a eu de d'Es a . D'al a banda, la pe i a bu gesia au hc ona, impo an en els g ans cen es u bans i especialmen a Ba celona dedicada a la p oducció' pe al me ca de consum, pe d pode econbmic i polí ic, desp és del pe íode d'au- a quia dels anys 1940-1950, da an el g an capi al, que empeny cap a la c isi les pe i es i mi janes emp eses. Res a, pe b, impo an quan a la pe - sis encia del seu sis ema de alo s i la se a ca alani a , ui del seu a- dicional a elamen en la cul u a popula ca alana. uPape s,: Re i8s a de Sociologia En el pe íode esmen a de polí ica au ii quica la bu gesia ca alana coin- cidia, en p o d'un p o eccionisme econbmic que la bene icia a, amb l'in e ks del egim anquis a a de u a o ena la ins allació &indús ies compe i- do es o bé en el e o camen de les indús ies adicionalmen es able es a Ca alunya, com a a la ex il. Així, doncs, o impedin el eno amen ecnolbgic accele a i posan en ebancs a I'agili zació de la come ciali zació dels p oduc es en sec o s als com el x il (llana i co ó) i el me all, es p odueix en el pe íode 1940 ins a ap oximadamen el 1960, la concen ació monopolís ica de sec o s clau com les indús ies química, el c ica, side- ú gica, pape , cimen ; pa allelamen al p océs de concen ació inance a a a és de la concen aci6 monopolís ica de la Banca. En les dues d cades pos e io s, la in e enció es a al en la ees mc u ació de sec o s abans ela i amen abandona s (la indús ia ex il) i les accions conce ades, no an més que agudi za les de iciencies en capi al públic, en in as uc u es i se eis, habi a ge i educació, que enen conseqii ncies ne as es sob e l'ac i i a p oduc i a de les emp eses i la classe ob e a. És en aques segon pe íode que la pene ació de capi al es ange , p incipalmen dels pdsos del Me ca Comú, s'imposa g adualmen als emp esa is ca alans.' Malg a , pe b, el a d& supo al gim de F anco i els es o cos del egim anquis a pe de u a la indus iali zació de Ca alunya (a pa de la inhibició dels ma eixos emp esa is ca alans a ins alla indús ies compe i i- es), ben a ia la bu gesia ca alana econeix l'es a anquis a com a únic ma c d'ac uació que li ga an eix el p o eccionisme ex e io i la segu e a in e io ; li assegu a les condicions d'explo ació sense en ebancs, pe b en depend ncia del capi al es ange , i li impedeix l'acumulació de capi al pe la eno ació ecndbgica de les indús ies ca alanes en o es les b anques de la p oducció indus ial. P o egin -se en el ma c dels sec o s monopolis es indus ials in e ingu s o amen pe I'Es a (a a és de I'INI, p incipal- men ), de la g an banca i del capi al es ange , la bu gesia ca alana ha pe du au onomia, an en l'o d e econbmic - inculada com es oba amb les classes oligh quiques de la es a de 1'Es a espanyol- com en l'o d e sbcio- cul u al, en el pape de copa icipa en la cohesió dels in e essos nacionals ca alans. Exis eixen na u almen excepcions dins de la classe bu gesa ca a- lana, sec o s de la qual se sen en since amen i ac i amen impelli s pe d'al es in e essos polí ics que no són els adien s al conjun de la bu gesia ca alana. Els lligams inance s amb Mad id condicionen, si més no des del pun de is a econbmic, la ges ió d'aques sec o ela i amen poc nomb ós de la bu gesia en el nos e país. 1. Cla e a, J. i Mon se a , A.: c Bu guesía e indus ia bajo el anquisme),, Doblón (julio de 1976). Es udi de les classes socials a Ca aIunya Ca ego ies sbcioeconbmiques a Ca alunya i Espanya (Dis ibució en %) Ca ego ia sbcio-econbmica Ca alunya Espanya Emp esa is ag a is amb assala ia s ....... . . .... . . . .. Emp esa is ag a is sense assala ia s i memb es de coope a i es ag ícoles . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . Di ec o s i ge en s d'explo acions ag h ies i pe - sonal ag a i quali ica . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . . . . . Res a de eballado s ag a is ....... ...... ...... ..... Emp esa is no ag a is amb assala ia s ............ Emp esa is no ag a is sense assala ia s i eballa- do s independen s ............................... P o essions libe als i al es, amb assala ia s o sense ................................................ Di ec o s i ge en s d'emp eses i socie a s no ag i ies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Al pe sonal adminis a iu, come cial i ccnic d'emp eses i socie a s no ag i ies . . . . . . . . . . . . Pe sonal adminis a iu in e medi, come cial i hc- nic d'emp eses i socie a s no ag i ies i de 1'Adminis ació pública ... . . . . . ... . . . . . . . ... . . . . . Res a de pe sonal adminis a iu, come cial i hcnic d'emp esa i socie a s, e c. . . ... ..... . ...... .. .. Con ames es, capa assos i assimila s .............. Ob e s quali ica s i especiali za s no ag a is . . . . . . Ob e s sense quali icació no ag a is . . .... . ...... .. Caps de g up de se eis i es a de eballado s de se eis ......... .... .......... . .... . ........ .... . P o essionals de les o ces a mades ............... Pe sones no classi icables, econbmicamen ac i es Fon : INE, Censo de la población de España, 1970 (Mad id, 1971). <<Pape s>>: Re is a de Sociolo$a Una al a ca ac e ís ica dels da e s qua an a anys ha es a l'accele a p océs d'assala i zació de la població ac i a ca alana, que ha a ec a de o ma ela i amen con unden els cnics i p o essionals, els quals, o i que pel seu o igen de classe no es p ole a i zen, es euen so mesos a les condicions de eball assala ia , a les incidencies del me ca de eball i a l'explo ació capi alis a, de o ma simila a la dels al es eballado s manuals. En els úl ims qua an a anys, Ca alunya esde é una socie a al amen indus iali zada, una socie a de cccoll blau)>; la població eballado a assa- la iada de Ca alunya assoleix la p opo ció del 80,15 %, segons dades del 1970. Aques a p opo ció sob epassa no ablemen la mi jana &Espa- nya (64,03 %), i ep esen a el 20,75 % del o al de població ac i a assa- la iada de ?Es a espanyol, l'any 1970.' (Vegeu Taula 1.) Ag upades en g ans blocs, les ca ego ies sbcio-econbmiques pe Ca a- lunya, Espanya i es a de l'Es a espanyol, ep esen en les següen s p o- po cions : Ca ego ies sbcio-econbmiques en elació al o al d'assala ia s Ca ego ies Res a de sbcio-econbmiques Ca alunya Espanya I'Es a espanyol Ob e s indus ials ............. 56,49 46,48 44,24 Ob e s del camp ............. 1,61 11,32 13,50 Emplea s, unciona is, eba- ............. llado s se eis 28,27 27,OO 26,71 Ti cnics supe io s ............... 2,69 2,91 2,95 T cnics mi jans ................ 10,18 10,62 10,72 Fon : INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Mad id, 1971). La p opo ció d'ob e s indus ials a Ca alunya en elació al o al de població ac i a assala iada (56,49 %) és ambé mol supe io a la del o al i es a de l'Es a espanyol, com indica la aula esmen ada més amun . Condi man la nos a denominació de Ca alunya com a socie a indus iali - zada, les p opo cions d'ob e s del camp són mol minses compa ades amb les que obem pe a la es a de 1'Es a (1,61 % i 13,50 %, espec i a- 2. Vegeu Shez, A.: d'ac i i a econbmica dels ca alans*, en L'economia de Ca a- lunya, a ui (Ba celona: Banco de Bilbao, 1974). Es udi de les classes socials a Ca alunya men ). ]Es xocan , anma eix, que el pe cen a ge &emplea s unciona is i eballado s de se eis sigui simila al del conjun de l'Es a , o i que les xi es no es oben desglossades pe cadascuna de les ca ego ies esmen a- des, excep e pel que a als eballado s de se eis, els quals ep esen en el 8,44 %, el 10,75 % i 1'11,27 % sob e el o al d'assala ia s pe a Ca- alunya, Espanya i es a de 1'Es a espanyol, espec i amen . Es, pe&, ealmen colpido que la p opo ció de ecnics i p o essio- nals de g au supe io i mi jh no sigui pas gai e di e en de la mi jana pe a 1'Es a espanyol en el seu conjun . Aques e a palesa la pa adoxa del dh ici de se eis que han de p opo ciona aques s eballado s en una so- cie a an indus iali zada com Ca alunya, ul a la i acionali a que signi- ica una p opo ció an pe i a de eenics (10,18 %) --en elació al o al de població assala iada de Ca alunya (80 %)- pe al c eixemen quan i a iu i quali a iu de la p oducció i, en gene al, econbmic. El pes especí ic de Ca alunya dins del conjun de 1'Es a espanyol pel que a a la població ac i a i, en e la població ac i a, als assala ia s, 6s mol impo an . Població ac i a, 1970 % % Ca ego ies To ai To al Ca dunya/ Ba celona/ sbcio-econbmiq ues Espanya Ca alunya Espanya Ca alunya Emp esa is amb assa- la ia s ............... 490.278 84.923 17,32 68,11 Emp esa is sense assa- la ia s, p o essions Bbe als, assimila s, ................... e c 2.319.737 246.071 10,60 51,27 Fon : INE, Encues a de población ac i a (Mad id, 1970). 3 <<Pape s)): Re is a de Sociologia TAULA 4 Població assala iada, 1970 P opo ció P opo ció Ca ego ies To al To al Ca alunya/ Ba celonal sdcio-econbmiques Espanya Ca alunya Espanya Ca alunya Tkcnics supe io s ...... 253.361 42.968 16,95 82,56 Tkcnics de g au mi jl . 925.229 162.391 17,55 80,92 Emplea s, unciona is i eballado s se eis . 2.350.679 450.812 19,17 84,81 Ob e s indús ia quali- ica s .................. 3.255.893 749.218 23,Ol 83,36 Ob e s indús ia no quali ica s ............ 791.195 151.463 20,21 74,93 Ob e s del camp ...... 986.008 25.775 26,14 25,38 Fon : INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Mad id, 1971). En gai ebé o es les ca ego ies sbcio-econbmiques esmen ades en les Taclles 3 i 4, Ca alunya ep esen a la cinquena pa de la població ac- i a i de la població assala iada pel conjun de 1'Es a espanyol. Ba celona ecull, anma eix, p opo cions mol al es de població ac i a i assala iada de Ca alunya, en e iden la concen ació d'ac i i a econbmica al d- an de la capi al ca alana. L'augmen de la població assala iada a Ca alunya ha es a espec acula en les úl imes dues dkcades, sob e o en compa ació amb Espanya i la es a de I'Es a , al com ens indiquen els núms. índexs de la següen : d Es udi de les classes socials a Ca alunya Relació assala ia s - no assala ia s (índexs) - Any Ca alunya Espanya Res a Es a espanyol - 1950 1 O0 100 100 Fon : INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Mad id, 1971). i la compa ació en e assala ia s en elació al o al de la pob1ac:iÓ ac i a pe Ca alunya, Bspanya i es a de l'Es a , en els da e s in anys: TAULA 6 Relació assala ia s - població ac i a ( % ) PP Any Ca alunya Espanya Res a Es a espanyol 7 Fon : INE, Censo de la poblacidn de España, 1970 (Mad id, 1W1). És e iden que a Ca alunya el p océs d'assala i zació en els úl ims in anys ha p es unes dimensions ben allunyades de la eali a del conjun i la es a de 1'Es a espanyol. Men e que pe al conjun d'Espanya hi ha una pe i a disminució d'assala ia s en elació als eballado s ac ius, del 1950 al 1970 Ca alunya eu augmen a en g ans p opo cions la se a població assala iada. c Pape s)>: Re is a de Sociologia Aques e coincideix amb la g an duencia &immig an s p o inen s d'al es e es espanyoles a pa i del 1950 i sob e o du an els anys 1960- 1970. To i que es a di ícil de e mina es adís icamen les p opo cions de població immig ada pe cadascuna de les ca ego ies sbcio-econbmiques que hem ac a ací i, especialmen pel que a a la classe ob e a a Ca alunya, és e iden el pape impo an que ha ingu el enomen immig a o i en la con igu ació de l'ac ual es uc u a de classes de Ca al~nya.~ Cal esmen a dos p oblemes c ucials pe a la cohesió de l'es uc u a social de Ca alunya a ui, com a cloenda d'aques a modes a con ibució a I'es udi de les classes socials a Ca alunya. D'una banda, la p og essi a assala i zació dels kcnics i p o essionals i la pa adoxa del de ici dels seus se eis en l'economia i socie a ca alanes han condu'i un nomb e c eixen de hcnics i p o essionals a mo imen s de ei indicació i de eacció con a es uc u es a caiques de p oducció, con a la lbgica de l'acumulació monopolis a i con a el cen alisme de l'es a an- quis a. Aques e ha ep esen a una con ibució quan i a i amen i quali- a i amen decisi a pe a la cons ucció d'una socie a i una cul u a genu'i- namen c eado es i p og essi es a Ca alunya. D'al a banda, la immig ació a Ca alunya, com a esul a de la ges ió con inuada du an qua an a anys &un hgim polí ic cen alis a que no ha e es pe pal lia els desequilib is egionals, posa de mani es el p oblema de la in eg ació eal de la població immig ada a Ca alunya, que només es esold l mi jan~an la ga an ia d'unes condicions de eball i de ida, &ha- bi a ge i &educació, e c., pe a o s els eballado s de Ca alunya, base de la eal in e pene ació de dues comuni a s en una única es uc u a social i en un model de socie a i cul u a, ui d'aques a in e pene ació i en i- quida p ecisamen pe ella. Depa amen de Sociologia 'Uni e si a de Ba celona (Ped albes) Ba celona 3. Vegeu: Es eban Piniila de las He as, Immig acid i mobili a social a Ca alunya (Ba celona: ICESB, 1973). 36